cINGLES

Agrupaci Cientco-Excursionista de Matar

BUTLLET INFORMATIU
Nm. 108
juIioI-agost-setembre 2013
2
66
INGLES
C
Agrupaci Cientco-Excursionista de Matar
Premi Tassis Torrent de premsa comarcal
BUTLLET INFORMATIU
Num. 108
SUMARI
P
o
r
t
a
d
a
:

R
u
t
a

C
a
r
a
c
r
e
m
a
d
a
.

P
e
d
r
a
f
o
r
c
a
,

c
a
r
a

s
u
d

d
e
I

P
o
I
I
e
g

I
n
f
e
r
i
o
r

v
i
s
t

d
e
s

d
e
I

C
o
I
I

d
e
I

P
o
r
t
e
t

(
F
o
t
o
:

J
o
s

L
.

R
o
d
r

g
u
e
z
)


EDITA
Agrupaci Cientfco-Excursionista de Matar
Fundada el 1898 - Medalla dOr de la ciutat
Pge. del Pou dAvall, 1 (Baixada de les Escaletes)
08301 MATAR Tel.-Fax 937 550 837
info@agrupe.org / http://www.agrupe.org
DISSENY: Alsina Disseny / COLLABORA:
ADHERIDA
Federaci dEntitats Excursionistes de CataIunya
Federaci CataIana dEspeIeoIogia
EDITORIAL
juliol-agost-setembre 2013
EDITORIAL:
La Marxeta, 25 anys 3
AGENDA:
Activitats Pogramades 5
ARXIU FOTOGRFIC:
Participaci en una Marxa Excursionista (1968) 5
LA RESSENYA DESCALADA:
Gra de FajoI Petit (2.707 m). Cara Est, via deI
Rodri i via I a on sn eIs IVs 7
QU HEM FET?
Travessa Panticosa - Refugi Bachimaa - Refugi
Respumoso - Refugi WaIIon - Panticosa amb Ies
ascensions aIs Pics deIs Inferns, Gran Facha i
Pics de Marcadau 8
BTT peI Danubi; pedaIant de Viena a Budapest 12
La ruta deI Cara Cremada 16
LBUM FOTOGRFIC
Raquetes i esqu de muntanya 2013 20
ACTIVITATS REALITZADES
Travessa peI CoIIsacabra: Tevertet - Santuari
deI Far 22
44 Curs dEscaIada en Roca (niveII II) 23
Marxassa 2012 24
La Marxeta 25, per camins dibers i romans 25
PIans TaraviI, deI PIa de CampIIong a Montmajor 26
MatinaIs peIs turons deI Maresme 2012 (III) 27
APUNTS DHISTRIA
Forn Ibric, Riera VaIIdeix 1967 29
NOTICIARI:
Informacions GeneraIs 30
S
u
m
a
r
i

i

E
d
i
t
o
r
i
a
l
3
67
LA MARXETA, 25 ANYS
A mitjan anys vuitanta, en Pere Ti, aleshores Director de
Cingles, anava insistint a la Junta Directiva sobre la convenincia
dorganitzar una marxa excursionista semblant a les que shavien
fet entre el 1969 i el 1973 en poca de la presidncia de Josep Mas,
sota la responsabilitat den Pere Busquets i en Josep Corominas.
Encara que avui sembli paradoxal, en els anys vuitanta els socis
de lAgrupaci coneixien ms b els itineraris del Pirineu que
els camins de la prpia comarca. En aquell temps encara no
shavia produt lexplosi de la bicicleta de muntanya que tant
ha contribut a fer conixer els corriols dels nostres entorns, no
sabem qu era un GPS i molts encara portvem unes Xiruques
per anar dexcursi. En un quart de segle ha plogut molt.
La Junta va assumir el repte, i el 1988 es va organitzar la primera
Marxeta, que va sortir de Matar. Va ploure, aquell dia. A proposta
de Josep Corominas es va imprimir i repartir entre els participants
una aiguada de Josep No que reprodua lermita de Sant Mart
de Mata per on passava la caminada. Les segents marxes es
varen fer pels entorns de Matar per fer avinent un paisatge que
estava a punt de desaparixer a causa del creixement urbanstic i
de la construcci de la nova autopista Matar-Tordera, llavors en
projecte. Enric Castells, Josep Corominas, Francesc Serres, Llus
Filb i molts altres collaboraren activament en aquestes primeres
edicions.
Al cap duns anys, novament en Pere Ti assenyal que seria
necessari desplaar ja la marxa cap a altres llocs de la Serralada
Litoral, i no limitar-la a Matar. Ell mateix durant deu anys
del 1996 al 2005 va dissenyar atractius itineraris que recorrien
el Montalt, el Montnegre, el Corredor, sortint de Sant Vicen
el 1996, de Sant Iscle de Vallalta el 1997, del Corredor lany
del Centenari el 1998, de Vallgorguina el 2001..., sempre per
itineraris diferents, quelcom que caracteritza la nostra caminada.
Al programa de la Marxeta, a ms del plnol, shi redactava un
text explicatiu del cam, que era un atractiu ms per a animar els
participants i per a donar a conixer els indrets per on discorria la
passejada. De fet, estvem acomplint una de les funcions duna
HQWLWDW H[FXUVLRQLVWD FRQqL[HU OD QRVWUD JHRJUDD L GRQDUOD D
conixer.
Els dos-cents participants inicials aviat es varen transformar
en vuit centenars. xit dassistents i xit de collaboradors: un
gran nombre de socis de lentitat es disposaven a treballar-hi
encapalats per Joan Vallbona, Josep Corominas, Enric Castells,
Pere Peiris i tots els entusiastes i discrets auxiliars del dia
de la caminada i del dia danar a marcar. Tots els socis que
freqenten lAgrupaci shan implicat en major o menor mesura
en lorganitzaci de la Marxeta i, com en tot en la vida, hi ha
hagut els naturals relleus.
La Marxeta, en aquest quart de segle, sha convertit en una cita
anual on participen famlies enteres. I ara ja s una tradici
excursionista i un patrimoni de lentitat. El nostre comproms s
seguir-la impulsant.
4
68
JULIOL 2013
06, dissabte III Travessa dUlldeter: Ulldeter - Moll (organitza Colla Quin Pas) Jordi Surinyach
12, divendres Sopar destiu Inscripcions a secretaria
14, diumenge Collectiva de la primera etapa del GR-83 (Cam del Nord) Vctor Ligos
20, dissabte 2a Marxeta Nocturna de Santes ACE
AGOST 2013
Durant el mes dagost lAgrupaci romandr tancada i no organitzar activitats
SETEMBRE 2013
01, diumenge Les Matinals de lAgrupe: La Conreria Enric Castells
07 dissabte i
08 diumenge Escalada: Gra de Fajol Petit (2.707 m) Cara Est, via del Rodri i via i a on
sn els IVs Miquel Sala
22, diumenge Collectiva a lltima etapa de la Ruta del Caracremada; del Mol de
Balcells a Rasos de Peguera Jos L. Rodrguez
AGENDA DACTIVITATS PROGRAMADES
ARXIU FOTOGRFIC
Data Ms informaci Activitat
A
c
t
i
v
i
t
a
t
s

p
r
o
g
r
a
m
a
d
e

i

A
r
x
i
u

f
o
o
g
r

c
5
69
-es tracta duna foto de larxiu den Joan Capdevila Meu-
PARTICIPANT EN UNA MARXA EXCURSIONISTA (1968)
(desquerra a dreta): Jaume Clups el Ros, Joaquim Guix, Manel Comas, Miquel Sala,
Pere Busquets, Jaume Samper i Montse No
6
70
GRA DE FAJOL PETIT (2.707 m)
Cara Est, via del Rodri i via I a on sn els IVs
per Miquel Sala i Roy
L
a

r
e
e
n
y
a

d

e
c
a
l
a
d
a
'LFXOWDW Molt difcil (MD+)
Llargada: 300 metres
Horari: 3/4 hores
Primera ascensi: La Via del Rodri
per Sergi Martnez, Jos Rodrguez
i Llus Hortal, el 1978. I la Via i a
on sn els IVs-. oberta per Gerard
Martorell i Francesc Martnez, el
setembre de 1985.
Observacions: El Gra de Fajol s
ms conegut i freqentat amb neu,
tant a lhivern com en primavera,
per tot i aix lexcepci s en aquesta
paret de la cara est. El pany de paret
s vertical amb plaques compactes
GH ERQD URFD UDWOODGD SHU VVXUHV L
la caracterstica xemeneia del mig.
Hem escollit una combinaci de vies
per tal dobtenir una ruta ben directa,
difcil, molt atractiva per la successi
de passos atltics i mantinguts, a ms
de gaudir de lentorn amb fantstiques
vistes panormiques i un ambient de
muntanya meravells; un aspecte molt
important dins lalpinisme clssic.
Aproximaci: Sortint del Refugi
dUll de Ter, laproximaci s ms
TXH HYLGHQW QV D SHX GH YLD DUUDQ
mateix dun caracterstic dedre i cal
esmerar-hi de 35-40 minuts, o b una
hora des de laparcament de cotxes.
Descens: Es pot fer anant cap al Coll
GH OD 0DUUDQD L VHJXLU HO *5 QV DO
refugi o baixar pel coll entre el Gra
de Fajol Petit, sobre mateix del refugi,
amb un temps entre 35-45 minuts.
Proposta descalada: El 6 i 7 de
setembre de 2013. Tots els interessats
a fer aquesta escalada ja us podeu
apuntar a lAgrupaci.
Coordinaci: Miquel Sala (639 60 15
42)
7
71
Q
u

h
e
m

f
e
?
8
72
apareixen quan ja hem acabat- per s bastant correcte. El guarda
de les melenes s una mica tibat i potser inexpert, per no sembla
mal tipus. Laltre, el cuiner, domina ms el tema.
Ah, moblidava que a lhora de lesmorzar, la Christine i la
seva amiga han reaparegut. Lamiga va vestida de muntanya
i la Christine amb un viso transparent que, malgrat no ser
cap joveneta, ha fet volar la imaginaci a ms dun... ja ja ja.
Feia temps que no presencivem res semblant en un refugi de
muntanya!
B, anem per feina. Pocs minuts passades les vuit del mat
iniciem la remuntada cap al Bachimaa Superior, que el cam
EHQ WUDoDW HO DQTXHMD SHO VHX PDUJH HVTXHUUH$O PDWt OD PLFD
de fresca ens ajuda a progressar a bon ritme, marcat pels meus
collegues, ms entrenats. Aviat arribem als Ibones Azules des
GRQWHQLPXQDPDJQtFDSDQRUjPLFDGHOV,QHUQVDPEODVHYD
caracterstica Marmolera, franja de color molt ms clar entre el
primer i el segon cim, que recorda el Vallibierna. Per pendents
URFDOORVRVDUULEHPDOFROOGH,QHUQRVP
Aqu els nostres amics amaguen les dues ampolles del petit
tresor a sota uns rocs. En ser recuperades en el descens, deixaran
estupefactes uns excursionistes que han presenciat la troballa.
/D WUDYHVVD GHOV WUHV FLPV QR Wp JUDQ GLFXOWDW SHUz pV SURX
entretinguda i cal estar atent, sobretot al descens. Es tracta danar
superant trams de cresta alternativament per una banda o laltra o
Dilluns a quarts de 8 del mat ens trobem amb en Benet a Santa
Agns de Malanyanes. Abans, a les set, lArtur ha recollit la
resta a Matar i Argentona, respectivament. Fa calor ja de bon
PDWtSUHOXGLGHOTXHHQVHVSHUD5jSLGWUDMHFWHQVDOSREOHGH
Panticosa, sembla que lautovia mudjar ajuda a fer-lo ms
curt. Un miratge en forma de ruixat a lalada dOsca no fa ms
que augmentar la xafogor. s molt aviat, aix que ens aturem
a Panticosa on badem tot fent un volt i comprem formatges
artesans i dues ampolles de Somontano que ens delectaran
dies ms tard. Reprenem la marxa i poc desprs ja estem a
laparcament del Balneari. Muntem la taula i en un no res ja ens
trobem dinant del nostre pcnic, rematat amb un mel bonssim
que ha portat en Xevi.
1a. etapa.
Abans de les dues del migdia ja estem en marxa, ens repartim el
petit tresor (el vi) per a la pujada. Aquesta s inicialment bastant
dura i ms amb la calor. Cam fressat per molt trencat. Passades
les primeres cascades -hi practiquen barranquisme- es torna una
PLFD PpV DJUDGDEOH QV D OD &XHVWD GHO )UDLOH GDUUHUD SXMDGD
forta abans darribar al refugi de Bachimaa, a 2.200 m.
Aquest refugi s completament nou, ben situat dalt dun turonet
TXHGRPLQDOHPEDVVDPHQWGH%DFKLPDxD%DMRQVLWRWWpXQD
plataforma per a helicpters feta amb estructura metllica. Sels
han gastat b aquests manyos! A la placa diu que sha inaugurat
el juliol 2012.
7HQLPHVWRQDQVDOVRSDUHQVGyQDWHPSVDIHUXQDEHFDLQDHQ
qu se sent alg roncar i tot. A les vuit del vespre a taula: crema
de verdures, tall gruixut de llom al forn amb patates i iogurt.
Sorpresa agradable: el vi est incls, aix que reservarem el
nostre per a la propera nit. La valoraci seria fora bona si no fos
perqu no ens apliquen cap descompte si no tenim lhabilitada
FEDME, es veu que no hi ha conveni entre els aragonesos i la
FEEC.
A estones saixeca vent i plou una miqueta. Al vespre torna
D TXHGDU VHUq L DSURWHP SHU IHU OD [HUUDGD D OD WHUUDVVHWD GHO
refugi amb dues franceses, una de les quals s dHendaia i est
fora animada, possiblement per lefecte del vi del sopar.
Lanomenarem Christine i ella, per la seva banda, batejar un
dels nostres com a Mon petit Chou-Chou, no donarem ms
detalls de moment sobre la identitat del personatge.
2a. etapa.
Desprs duna nit fora plcida ens llevem disposats a carregar
energies amb lesmor]DU7UREHPDIDOWDUHOVVXFVTXHDOQDO Cresta del Gran Facha
,EyQLSLFVGH,QHUQRV
Balneari de Panticosa, des del cam a Bachimaa
per Joan Vallbona (text i fotos)
TRAVESSA PANTICOSA REFUGI BACHIMAA REFUGI
RESPUMOSO REFUGI WALLON PANTICOSA
Ascensions als Pics dels Inferns, Gran Facha i Pics de Marcadau
Q
u

h
e
m

f
e
?
9
73
SHOPDWHL[OLGHYHJDGHVFDOGUjIHUDOJXQDQTXHLJKRULW]RQWDO
o descendent per evitar trams ms verticals. Un cop assolit el
cim NW de 3.075 m., lleuger descens i pas per la Marmolera,
prou espectacular per ms ample que el paso de caballo. De
seguida som al cim central, 3.083 m. Nou i breu descens i darrera
grimpada al cim SE de 3.079 m. Fem les fotos de rigor amb un
GLD H[FHSFLRQDO L FDS DYDOO HQ XQ GHVFHQV DO FROO GH ,QHUQRV
que sens fa ms curt del que pensvem.
'HV GHO FROO IHP XQ DQTXHLJ SHU VREUH OHVWqWLF ,ERQ GH
Tebarray per assolir, desprs duna curta per forta pujada, el
FROOGH7HEDUUDLR3LHGUDWDP$SDUWLUGDTXtXQSULPHU
descens curtet per molt dret i amb pedra petita -millor buscar
la roca dels laterals- i de seguida la llarga baixada per la vall de
Llena Cantal. A libon del mateix nom farem la primera banyada
i reposarem tot fent un menjuc a la platgeta dherba. Desprs,
XQDOODUJDEDL[DGDQVDOHQOODoDPEHOFDPtGH&DPSRSODQR
Aqu les tropes es separen i lequip Xevi-Benet escull una
alternativa una mica ms curta; laltre equip Artur-Josep-Joan
fem ms volta, per cap de nosaltres pot evitar els darrers i
molestos sifons per arribar al refugi de Respomuso, 2.200 m.,
desprs de gaireb vuit hores des de la sortida. Abans hem pogut
REVHUYDUHOUHIXJLYHOOGH3LHGUDWDDUDWDQFDWSHUVHJXUHWDW
El refugi de Respomuso va ser acabat de reformar el 1994, s
fora gran encara que no tant com el de Bachimaa. Al davant,
un pal amb les banderes espanyola i aragonesa que donen fora
la nota. Enlloc hem vist aix abans, sembla un indici del que
vindr desprs. Ja hi ha fora gent i encara narribaran un grapat
ms, el sol s encara molt amunt i el dia prou llarg. Un cop
acomodats a lhabitaci, de distribuci anrquica i molt estreta,
baixem a fer la cervesa que oh!, quina casualitat, aqu has de
pagar a linstant, no sigui que marxem sense pagar: un altre
detall. La situaci no millora gaire en el referent als serveis. A
la nostra planta tan sols nhi ha dos en qu, aix s, pots fer tota
la feina amb total intimitat, tot i que la dutxa est pensada per a
contorsionistes! La resta de serveis estan concentrats a la planta
inferior i sn ms de batalla.
Mentre uns jeuen i altres baden, arriba la parella Lourdes i David
que pugen des de La Sarra i amb els que dem compartirem
la jornada del Gran Facha. En acabat, ells tornaran pel mateix
itinerari cap a Sallent de Gllego i Candanch.
Desprs duna bona estona fent la viu-viu arriba linstant ms
esperat, el de sopar. I ms avui que hem consumit fora calories.
s aleshores que el nostre grau de sorpresa i per qu no dir-ho,
dindignaci arriba al punt lgid. Resulta que la distribuci de
taules s campi qui pugui, el sopar te lhas danar a buscar tu
mateix en una safata i fent una cua prpia dels temps de la mili,
amb el risc que suposen seixanta persones o ms desplaant-se
amb els plats plens pel mig del menjador, i a sobre, les racions
sn minses i no es pot repetir ni tan sols de la vulgar sopa
de sobre (que va resultar la ms dolenta de tots els dies). Per
DTXHVW PDJQtF VRSDU GRUPLU L HO IUXJDO HVPRU]DU HQ TXq HV
repetia lesquema de posar-nos a dieta per collons, ens varen
bufar 36,70 de res. Evidentment aqu tampoc aplicaven cap
descompte si no eres de lejpaola...
Sort de les dues ampolles de Somontano que havem posat a
refredar amb les quals vrem acompanyar la carn estofada
-aquesta molt bona, cal reconixer-ho- i dels formatges que
portvem de reserva.
Llstima daquest tracte lamentable, ja que el refugi est ben
situat i la decoraci amb plafons plens de quincalla i fotos
histriques que li donen un aire prou agradable.
Per cloure la jornada sortim a prendre la fresca envoltats dels
rucs, que ara tenen la seva estona de llibertat i que sn molt ms
simptics que els esquerps guardes i amb els quals encara farem
certa amistat, sobretot la fmina del grup.
3a. etapa.
Desprs duna nit no massa reeixida i farcida de sorolls variats
ens llevem amb ganes de patejar el nou dia. Enllestim tot i a
tres quarts de vuit ja estem en marxa. Retrobem el cam dahir
en direcci a lIbon de Campoplano i una mena dembassament
inacabat que voregem per la dreta. Passem per un gran pla i prenem
el cam del barranc de Campoplano, amb indicacions clares de
Marcadau i Gran Facha. Aquesta vall s molt encaixonada i es
guanya alada rpidament. Per la seva orientaci no ens arribar
HO VRO QV TXH VHUHP GDOW GH OD FROODGD GH OD )DFKD P
$EDQVKDXUHPVXSHUDWXQIDOVFROOHWLHODQTXHLJSHUVREUHGHOV
ibons de la Facha, a la nostra esquerra.
Breu parada i comencem la grimpada, a linici amb una mica
de ventet. Els pals recollits, que, si no, fan nosa. El terreny s
una mica diferent al dahir, t en com que s fora vertical i
hi ha molta presa per mans i peus per discorre ms aviat per
canaletes o xemeneies molt encaixonades, semblant alternana
GHYHVVDQWVLPHQ\VDQTXHLJV$PEXQSDUHOOGHSDVVDWJHVXQ
pl ms compromesos i SURX DUULEHP SHU DO FLP GHO *UDQ
Cim del pic dels Inferns NW
Pic del Gran Facha (3.005 m)
Ibon i coll de Tebarray amb el Frondiellas i Balaits al fons
10
74
Q
u

h
e
m

f
e
?
11
75
4a. etapa.
Dijous s el dia que ens posem en marxa ms aviat. Lesmorzar
ha estat senzill i no ens entretenim ms. Poc desprs de dos
TXDUWVGHYXLWMDHQOHPHOFDPtTXHWUDYHVVDQWHOVJUDQVSUDWV
en direcci SO, ens mena a sota un cercle que guanyem per la
dreta fent llaades. Per terreny rocalls i ms suau arribem al
port de Marcadau o Panticosa, 2.541 m. Aqu ens separem den
Josep que anir baixant xino-xano cap a Panticosa.
Els altres quatre continuem per la carena de lesquerra, que
a estones es complica i requereix tamb curtes grimpades i
DQTXHLJV HQ WHUUHQ\ IRUoD GUHW$VVROLP HOV GRV SULPHUV FLPV
de Marcadau sense problemes, 2.645 m. El tercer i ms alt de
2.727 m. decidim deixar-lo per a una millor ocasi, la cresta
sintueix una mica llarga i complexa i encara que tenim prou
temps, guanyen les ganes darribar a baix.
Els descens per la banda espanyola no t ms transcendncia, es
IDXQDPLFDOODUJRWQVDUULEDUGHQRXDODOoDGDGH%DFKLPDxD
Destacar les vistes de la mola del Gran Facha que vist des de la
banda de Pezico sembla encara ms imponent. Ara s que toca,
i en un moment donat en Xevi fa un atac sorpresa a la penya
GHOPHXGDYDQWTXHQRHVWDQSUHFLVDPHQWXL[RVLHQJHJDXQD
cursa que el dur al Balneari de Panticosa en poca estona. Els
tres restants anem fent a bon ritme, per sense crrer. La forta
calor que ens ha acompanyat tots aquests dies sembla encara
PpVLQWHQVDDYXLDPLGDTXHHQVDFRVWHPDOQDOGHODWUDYHVVD
LIDTXHHOGDUUHUGHVFHQVQVDOEDOQHDULHVIDFLXQDPLFDSHVDW
Uns cop retrobats tots a laparcament, ens obsequiem amb una
bona refrescada al riu dall a la vora i tot seguit ens posem en
PDU[DFDSD%LHVFDVRQXQERQPHQ~GHJHUPDQRUSRVDUjD
aquests fantstics dies per les muntanyes del Valle de Tena.
Travessa realitzada del 20 al 23 agost 2012 per Josep Saleta,
Xavier Saleta, Artur Cayl, Benet Gimnez i Joan Vallbona.
Facha, 3.005 m. Altre cop vistes espectaculars sobre Vignemale,
%DODLW~V,QHUQVHWF0ROWDJHQWDSURWDQWHOPDJQtFGLDTXH
tenim, altre cop.
El descens demana com sempre una bona dosi de concentraci.
Aix i tot, un dels dos germans bascos amb qui hem coincidit
ens dna un bon ensurt quan, desprs de desgrimpar un dels
passos delicats, queda enganxat amb la bota a una escletxa,
perd lequilibri i comena a rodolar pendent avall... jo que vaig
al davant allargo una m i puc ajudar-lo a aturar-se. Ha estat
aparats per res comparat al que podria haver passat i lIaki
no sha fet prcticament res de consideraci. Un cop arribem
al coll, ens saludem afectuosament i ens acomiadem. Tamb
ens acomiadem de la parella Lourdes i David, que tornen cap
a Candanch.
La baixada cap als llacs de la Facha pel vessant de Marcadau
que ara dominem s molt evident. Fa una calor considerable ja a
aquestes hores i estem pensant en el proper bany en el llac. Uns
pastors ens demanen si hem vist ovelles a laltra banda del coll,
contestem negativament. Al cap duna estona, ens trobem amb
un tipus gros que puja suant la cansalada i que ens diu que el
darrer llac s a la vora. s trempat i porta uns pantalons curts del
Bara! De seguida som al llac on repetirem el ritual, laigua s
freda de nassos, per amb uns moviments enrgics un cop ens hi
KHPFDWHQVHQVRUWLPLTXHGHPEHQWRQLFDWV)HPXQPRVD
sobre la gespa o alguna pedrota, mentre prenem el sol.
Malgrat aquest instant de glria, quan reprenem la marxa torna
la calor i ja desitgem arribar al refugi Wallon, que veiem all
baix, a prop del riu, on comena el bosc.
El refugi situat a 1.865 m. s molt antic, per prou acollidor.
Aqu fa temps que no shi ha reformat res, t aquell aspecte
una mica atrotinat daltres temps. Per contra s molt gran i
fora ample. Com que les fonts del voltant estan seques, hi ha
restriccions daigua i ens recomanen fer servir la del riu, excepte
per la potable que hi ha dins del refugi. El mateix per a ls dels
WC.
Tenim molt de temps aix que anem a buscar un rac de riu per
a jeure i relaxar-nos, Alguns ens tornem a banyar, aqu laigua
t una temperatura molt ms agradable i podem quasi nedar!
3UHQHP HO VROHW GH WDUGD QV TXH HQ WHQLP SURX L HQWUHP DO
refugi, el nostre lloc s al dormitori del pis de dalt, passads llarg
i llits a banda i banda.
A les set en punt de la tarda els guardes criden per al sopar.
Aquest s a lestil habitual i abundant. Sopa, carn estofada i
pasta, formatge i un tall de coca tipus brownie molt bona. Per
digerir tot aix anem a fer una volta, els entorns del refugi sn
grans prats enmig dels meandres del riu amb els majestuosos
cims que sobresurten pertot arreu. En un moment donat pugen
OHVERLUHVGHVGHODYDOOLDSURWHPSHUIHUIRWRV
Ja fosc, ens recollim i ensdisposem a dormir, dem tenim tamb
una bona jornada. A la matinada, un fort ruixat per de curta
durada refresca lambient.
Pic de Marcadau (2.727 m)
Vall i refugi de Marcadau.
3LFVGH3LHGUDWDL7HEDUUD\GHVGHO5HIXJL5HVSXPRVR
Q
u

h
e
m

f
e
?
12
76
El Danubi no s blau, tal com va dir lStraus.
Si existeix a Europa una ruta apropiada per fer cicloturisme
duna manera atractiva, segura i controlada, segur que ens hem
de referir a la ruta del Danubi. El Danubi s el segon riu ms llarg
dEuropa, desprs del Volga. Neix a la Selva Negra dAlemanya
i desemboca al Mar Negre per Romania.
Amb gaireb mil quilmetres de via verda, representa el somni de
tot cicloturista. s tracta duna part daquesta Europa civilitzada i
respectuosa amb la natura, que pensa que la bici s un meravells
instrument per descobrir territoris. Daquesta barreja entre
lescenari buclic i el respecte a la locomoci alternativa sorgeix
el Donauradweg; el carril bici del Danubi, una de les grans
rutes exclusives per a ciclistes darreu del mn que ressegueix
el riu per Alemanya, Austria, Eslovquia i Hongria, convertint-
se en la ms fascinant i assequible oportunitat per descobrir el
cor dEuropa duna forma tranquilla i a una velocitat justa. Per
gaudir daquesta experincia hem disposat de nou dies per a una
de les parts ms agrades; Viena - Budapest.
En primer lloc hem de dir que vam contractar els serveis de
lAgncia de Viatges Tuareg que socup dels segents aspectes:
transport aeri Barcelona-Viena-Barcelona, transport ferroviari
Budapest-Viena, lloguer de bicicletes amb alforges, allotjament
en hotels, transport de lequipatge dhotel a hotel, llibre-guia (*)
en angls amb mapes a escala 1:75.000 i telfon dassistncia
les 24 hores.
Passem a detallar el dia a dia duna pedalada de 340 Km
per terrenys planers que uneixen tres capitals europees: Viena,
Bratislava i Budapest, tenint sempre el riu Danubi com a referent
L O FRQGXFWRU $TXHVW PDWHL[ ULX HOV DOHPDQ\V ODQRPHQHQ
Donau, els eslovacs Dunaj, i els hongaresos Duna.
(*) Bikeline-guide Danube Bike Trail 3 1992-2010, Verlag Esterbauer
GmbH A-3751 Rodingersdorf; Hauptstr. 31 bikeline@esterbauer.com
www.esterbauer.com
Diumenge 29 de juliol de 2012
Arribem a Viena a dos quarts duna del migdia. Agafem el tren
(CAT - City Airport Train) de laeroport al centre de la ciutat
L GHVSUpV HO PHWUR QV D $P 6FK|SIZHUN SHU DQDU D OKRWHO
(Gartenhotel Altmannsdorf) que t un jard molt gran i un estany.
A la tarda tornem al metro per anar a passejar pel centre, sopem
en els jardins del palau imperial al costat dun gran hivernacle i
anem a la Stephanplatz on entrem a veure la catedral i una altra
petita esglsia circular on feien un concert dorgue. Passegem
pels carrers de vianants del centre; comprem uns macarons
i un tros de sacher bonssims. Hi ha molts msics tocant al
carrer i ho fan molt b.
Dilluns 30 de juliol de 2012
Sortim de lhotel cap a dos quarts de nou del mat per anar al
Kaptans Otto, un restaurant al costat del Danubi on hem de
recollir les bicis. Fem un trajecte en metro i un altre en tramvia
i hi arribem a tres quarts de deu. Les nostres bicis semblen
de passeig, per tenen 3 plats i 8 pinyons, alforges i llums.
Comencem a rodar a dos quarts donze, travessem tot Viena,
desprs de perdrens un parell de vegades, ja que tenim el mal
costum de no mirar els mapes de la ruta. Aquests mapes ens els
comencem a mirar detingudament a partir de la primera fugida
destudi, quan una parella ciclista, suso-brasilera, ens fan adonar
GHOHUURUTXHHOOVWDPEpDFDEHQGHFRPHWUHLWRWVUHFWLTXHPHO
cam passant un pont per anar a laltra banda del Danubi. Tot
seguit entrem en un gran parc molt agradable on ens sorprn
veure crrer uns carrets lleugers individuals tirats per un cavall,
vehicles de tracci a sang, com les nostres bicicletes, i sortim
de la ciutat.
/HWDSDpVGHTXLOzPHWUHVSHUzDPEOHVUHFWLFDFLRQVQKDXUHP
fet uns 70. Per a nosaltres que no estem gaire acostumats a la
bici, s dur. Recorrem una llarga distncia per cam elevat com
VLIRVSHUGDOWGXQDPHQDGHGLFQVTXHDUULEHPD+DLQEXUJ
poble bonic al costat del riu, amb un castell. Aqu ens prenem
unes cocacoles fresques i ens trobem unes senyores holandeses,
que ja hem anat veient pel cam. Quan arribem a Bratislava,
travessem el Danubi pel pont que va a lesglsia de St. Mart,
per sota la calada reservada als vehicles. Anem a buscar lhotel,
on reposem i ens restaurem. Sortim a sopar i busquem lSlovak
Pub, on lany passat, en la nostra excursi als Tatras, havem
PHQMDW IDEXORVDPHQW Ep (O WUREHP VHQVH GLFXOWDWV GHVSUpV
dun quart dhora a peu i, est a lalada de les expectatives. Un
sopar i unes cerveses excel.lents! Recordem de lany passat que
les sopes sn un dels plats nacionals dSlovakia i en demanem.
Una sopa dall que serveixen a linterior dun pa rod buidat i
una altra de col fermentada amb xorio o salsitxa i patata, una
mica picant no tenim paraules!
EL DANUBI PEL CARRIL BICI:
Pedalant de Viena a Budapest
per Jaume Parera i M. ngels Brians (text i fotos)
Bici mascle i bici femella es fan un pet Pont entre Komrno (Eslovquia) i Komrom (Hongria)
Bratislava, capital dEslovquia
Q
u

h
e
m

f
e
?
13
77
Imatge del dia: travessant Viena pel pont del Danubi, ens aturem
en una illa entre dos trams i veiem un noi passejant en una bici
amb la roda del davant molt gran i la del darrere molt petita, un
model com de circ antic, circulant en ple segle XXI.
Dimarts 31 de juliol
Agafem les bicis desprs dun extraordinari esmorzar i travessem
el Danubi per anar a recuperar el carril bici per un pont diferent
del que vam arribar. El davui sembla un pont de ferrocarril en
reconstrucci. Quan tornem a trobar el carril seguim aiges avall
QV D &XQRYR RQ XQD PLFD PpV HQOOj WUDYHVVHP OD IURQWHUD
Hongaresa. Al poble segent, Rajka, hi ha dues opcions de cam,
nosaltres triem una alternativa que va passant per poblets petits
i per Dunakiliti. Cap a la una del migdia estem bastant cansats
de la bici i ens aturem a dinar en un poble i a refrescar-nos a
lombra en una zona de vianants molt bonica on hi ha molts
restaurants. Ens crida latenci que al restaurant on dinem diu:
Mossonmagyarovar, que s la nostra destinaci davui. Pensem
que estem en un petit poble que pertany a aquest municipi ja
que encara ens falten uns dotze quilmetres per arribar. Com
que estem b a lombra del restaurant, ens hi quedem una bona
estona. Cap a les quatre de la tarda decidim continuar el viatge, ja
que segons els nostres clculs encara ens queden set quilmetres
QVD+DODV]LLTXDWUHLPLJPpVQVDOQDOGHWDSD4XDQDQHP
a buscar el carril bici ens sorprn veure una indicaci de Halaszi
TXHGLXNPSHUzQRHQIHPFDVLFRQWLQXHPSHOFDUULOQV
que al cap duna estona trobem un altre indicador amb el nom de
Mossonmagyarovar barrat com si estigussim sortint daquesta
FLXWDWLWDPEpXQUqWROTXHGLX*\|UTXHpVODQRVWUDHWDSD
L GLVWjQFLD GH GHPj $L[z MD pV GHQLWLX L JLUHP FXD (QV
aturem en una ombra, mirem els mapes i qu descobrim? el que
les evidncies que nosaltres negvem ens venien avisant: que
ja rem a Mossonmagyarovar. Hi havem arribat per un cam
diferent del que marcava la nostra ruta, per el fet s que ja hi
rem. Fantstic, anem a buscar lhotel on ens allotgem avui.
Ens dutxem, descansem i visitem el poble ms detingudament.
s tracta dun petit poble turstic amb una estaci termal, hi ha
com una sper oferta de dentistes, com a mnim hi ha anuncis de
trenta dentistes diferents, perruqueries, esteticiens i metges. s
molt curis, en aquest poble et deuen restaurar del tot!
Anem a hidratar-nos amb una cervesa (la nostra guia ens recorda
sempre que la hidrataci comena el dia abans i avui ja ha
comenat a fer bastant de calor) i desprs a sopar.
Imatge del dia: Cabirol travessant la carretera davant nostre amb
quatre saltirons duna sorprenent lleugeresa i agilitat.
Dimecres 1 dagost
/DQRVWUDUXWDGDYXLYDGH0RVVRQPDJ\DURYDUD*\|UXQV
NP(QVOOHYHPLHVPRU]HPDYLDWSHUDSURWDUDOPj[LPOHVKRUHV
de menys insolaci, ja que no hem mirat a quina temperatura
estem per fa molta calor. Agafem el carril que sabem que va
D *\|U L IHP YLD FDS D +DODV]L $UDN +HIHUYiU 'XQDV]HJ
*\|U~MIDOXL*\|URQDUULEHPDOPLJGLDDYXLWRWHOFDPtYDSHU
la banda hongaresa i el carril va seguint al costat de la carretera
SDVVDQW SHU SHWLWV SREOHWV (O ULX SULQFLSDO TXH SDVVD SHU *\|U
pVHO0RVRQL'XQD*\|UpVXQDFLXWDWLPSRUWDQWDPEUHVWHVGH
PXUDOOHVLDPEPROWVHGLFLVEDUURFVRUHQDL[HQWLVWHVUHOOHYDQWV
T un centre antic, gran i ben cuidat. Ens allotgem a lhotel
Famulus, en una zona comercial nova als afores de la ciutat on hi
ha un gran centre comercial amb totes les botigues que podrem
trobar al Matar Parc. Lhotel est b, per no ens funciona laire
FRQGLFLRQDWLIDEDVWDQWGHFDORU$ODQLWKHPGREULUODQHVWUD
per com que estem en un eix de comunicacions important, ben
aviat al mat ja se sent soroll.
Dijous 2 dagost
$YXL DQHP GH *\|U D .RPDUQR VHUjQ XQV FLQTXDQWDYXLW
TXLOzPHWUHVODVRUWLGDGH*\|UpVPROWGROHQWDLPDOVHQ\DOLW]DGD
3HU OD FDUUHWHUD DUULEHP D *\|UV]HQWLYDQ L SHU WUREDU HO FDUULO
bici li preguntem a una noia que no ens sap donar indicacions
ja que, ens comenta, ella sempre va en bus. Sens acosta un
noi i ens diu que el seguim a casa seva que va a buscar la bici
i ens acompanya, ja que li s ms fcil que explicar-nos-ho.
Fem un tram darrere seu i travessem un bon tros de poble, li
agram molt i continuem per uns poblets petits que fan una mica
GHSXMDGD(OQRVWUHREMHFWLXGHPLWMDUXWDGDYXLpV%|Q\SHUz
DEDQV GDUULEDUKL D XQ SREOHW TXH HV GLX 6]|O|KHJ\ YHLHP XQ
bar a lombra amb tauletes i ens aturem per beure una coneguda
beguda amb cola, ben fresca, i descansar. Quan hi arribem no hi
ha ning, sn les nou, per creem escola i de seguida sens hi
afegeixen altres parelles de ciclistes. Ara devem portar uns vint
TXLOzPHWUHVFRQWLQXHPODUXWDSDVVHP%|Q\FDSDOHVGHXGHO
mat i ens dirigim a Nagyszentjnos. En aquest poble hem de
seguir el carril al costat de la via del tren sense travessar-la. Quan
ja som gaireb al costat de la via veiem un indicador del carril
que ens fa girar a la dreta, el seguim i anem a parar al cementiri,
on un senyor ens fa uns grans escarafalls en hongars, que no
entenem de res, per interpretem que no anem b. Desfem
els nostres passos i tornem a la carretera principal que ens fa
travessar la via del tren. Com que no ho veiem clar segons els
nostres mapes, reculem i tornem a agafar el cam del cementiri
i aleshores veiem un cam de terra a la nostra esquerra que tal
i com marcaven els mapes segueix la via del tren. s una pista
de sorra que fan servir els tractors i que costa de pedalar, per
desprs es converteix en carretera pavimentada molt cmoda
QVDFV(QVKLWUREHPXQDIDPtOLDTXHWRUQHQGHOFDPSDGDOW
dun carro tirat per dos cavalls. Fem uns dotze quilmetres ms
QVD.RPiURPWRWDTXHVWWUDPSer la banda Hongaresa, per la
Davant les runes del fort rom de Kelemantia (Eslovquia)
Afores d Esztergom (Hongria)
7UDQVSRUWXYLDOFRQWUDFRUUHQW
14
78
Darrera etapa, Esztergom - Budapest Darrera etapa, desprs de canviar de riba
nostra ruta avui acaba a Komarno, a la banda eslovaca. Hi ha un
gran tram de Danubi que fa frontera entre Eslovquia i Hongria.
Hi ha uns quants pobles que tenen una part a cada pas i un nom
semblant per la banda hongaresa i per la banda eslovaca (p.e.
.RPDURP.RPiUQR(V]WHUJRP6W~URYR'FVD.RPDURP
hi ha un tram ple de bassals ocupant tot el cam que ens porta
una estona entretinguts. A Komarom travessem la frontera per
XQJUDQSRQWGHIHUURVREUHHO'DQXELLYHLHPHOVDQWLFVHGLFLV
administratius fronterers entre els dos ponts que travessen
dos braos del riu, passem el segon i ja som a Eslovquia, a
Komarno. Entrem amb la bici a la zona de vianants i ens aturem
en un bar a lombra per dinar. Fa molta calor i ens restaurem,
demanem cervesa, per resulta que el bar en qesti s una
PHQD GHVWDEOLPHQW QDWXULVWD YHJHWDULj Wp SHU QRP LO\ pV D
dir, Chili, en honor als pebrotets vermells gaireb smbol del
pas ve, Hongria- i no serveixen cervesa, noms aigua i sucs
de fruita! Al vespre sortim a sopar en un restaurant del poble i
coincidim amb la parella sus i brasilera. Sopem junts.
Divendres 3 dagost
Etapa Komrno-Esztergom de 55 km. La sortida de Komrno,
la trobem fcilment i seguim travessant un bra de riu per agafar
el cam de terra que ens portar cap a Patince passant per les
UXwQHV GH OD IRUWLFDFLy URPDQD GH .HOHPDQWLD 'HV G,]D QV
D0FDODUXWDVHJXHL[ODFDUUHWHUDGHVSUpVQVXQDPLFDPpV
enll de Kravany hi ha carril bici, per desprs torna a ser ruta
FRPSDUWLGD DPE FDUUHWHUD GH FRW[HV QV D (V]WHUJRP 1R HQV
agrada gaire aquesta etapa perqu molta es fa per carretera i a
ms fa moltssima calor. Als matins intentem sortir ben aviat per
tal de ser a lloc cap a migdia, per el sol entre nou i deu del mat
ja crema, ens posem protector solar Isdin extreme. Ens hidratem
sempre amb cura, per avui abans darribar a Esztergom ens
cal refugiar-nos en una ombra per descansar de tant de sol. De
sota el til.ler on estem refugiats veiem, una mica lluny, una
gran construcci religiosa i recordem que a la guia parlava de
OD%DVtOLFDG(V]WHUJRPFRPXQDGHOHVHGLFDFLRQVUHOLJLRVHV
PpV LPSRUWDQWV G+RQJULD $L[t GRQFV VRP D SURS GHO QDO
detapa davui. Bevem aigua i al cap duna estona reprenem la
marxa. Arribem a Sturvo (Eslovquia) i ens hi aturem a dinar en
una zona de vianants molt animada, desprs travessem el riu i la
frontera i ja som a Esztergom (Hongria). Ens costa trobar lhotel
que s al capdamunt del poble al costat de la famosa Baslica. A
en Jaume se li bloqueja el canvi de marxes de la bici. Arribem
a lhotel Szent Adalbert i les maletes encara no hi sn. Ens
esperem una estona al pati de lestabliment i, com per miracle,
veiem una furgoneta de lempresa Donau -la que ens lloga les
bicicletes i ens transporta les maletes- amb un remolc amb bicis.
Parlem amb el noi que reparteix els equipatges, li expliquem
lavaria i rpidament ens canvia la bicicleta espatllada.
,PDWJHGHOGLDHQWUH.UDYDQ\LHQNRYDODULEDGHO'DQXELHQV
parem per fer fotos del riu i baixem a la platgeta i oh sorpresa!,
tota la platja estava plena de petxines. En un primer moment
vam pensar que alg havia fet una festassa menjant marisc i
havien abandonat les closques, per en vam veure tantes que
vam acabar deduint que eren dipsits de Niades, uns molluscs
XYLDOVGHOVTXDOVKDYtHPVHQWLWDSDUODUDOJXQHVYHJDGHVSHUz
que no havem vist mai. Ens va sorprendre molt i ens en vam
endur unes quantes.
Dissabte 4 dagost
Farem 55,5 km perqu no arribarem a Budapest en bici, la
GHL[DUHP D 6]HQWHQGUH L HOV YLQW TXLOzPHWUHV TXH IDOWHQ QV
a Budapest els farem en ferri pel riu. Aquesta s una de les
etapes ms boniques daquests dies. Com sempre, sortim molt
aviat al mat, si pot ser, a dos quarts de vuit intentem ser dalt la
ELFLSHUDSURWDUOHVKRUHVHQTXqHOVROQRFUHPDWDQW6RUWLP
dEsztergom per un tros de carril al costat del riu, per al cap
duns cinc quilmetres ja sajunta a la carretera per on fem uns
GHX TXLOzPHWUHV PpV (Q DUULEDU DO SREOH GH '|P|V DJDIHP
un petit vaixell-transbordador que ens duu a laltra banda del
riu on hi ha carril noms per a bici. La mestressa de la barca
ens pregunta don som i quan li diem de Barcelona ens recita
els noms dels jugadors del Bara que nosaltres li completem.
Aquesta riba t un desnivell important respecte a laltra i per
arribar al carril bici hem de pujar per una escala molt costeruda.
Primer intentem pujar cadasc la nostra bici per esdev una
empresa impossible i ens cal fer dos viatges, necessitem ser dos
per pujar cada una de les bicis. Un cop dalt el carril s fantstic,
amb vistes impressionants sobre el riu. Passem davant Visegrad
DPEHOFDVWHOOGDOWGHOWXUyLWRWHOFDPtQVD9iFpVSUHFLyVL
tot per carril bici! Parem en una zona de bany on hi ha alguns
bars, per prendre un refresc, i observem que a diferents nivells
de la paret dun dels establiments hi ha marques de les crescudes
del Danubi, concretament daquestes dates: 18-08-2002, 04-04-
2006 i 07-06-2010. La marca del 2006 ens arribava a lalada
dels ulls; fa una mica de por de pensar en tota la massa daigua
baixant amb fora. Veiem gent que es banya a les platges del
riu, caiacs i diferents tipus de barca i tot el bosc de ribera que
HVWjPROWEp6HJRQVODJXLDD9iFHVSRWDJDIDUXQYDL[HOOQV
a Budapest i nosaltres tenim la intenci dagafar-lo i acabar aqu
la nostra ruta, per en Jaume pregunta a uns nois i li diuen que no
hi ha servei de ferri i que lnic que hi ha s el transbordador que
travessa a laltra riba; baixem la rampa cap al vaixell i ja veiem
les samarretes del Brasil, ens retrobem amb la parella brasilera
- sus i amb altres companys amb els quals hem anat coincidint
amb la bici en diferents pobles i hotels, noms trobem a faltar
les dues senyores holandeses, per a lltim moment les veiem
Pont d Esztergom (frontera eslovaca-hongaresa)
Q
u

h
e
m

f
e
?
Q
u

h
e
m

f
e
?
15
79
Final daquesta ruta: el Danubi al seu pas pel Parlament de Budapest
Transbordador
arribar i pugen al transbordador amb tots els altres. Ens saludem
i riem. Elles expliquen que en algun punt han perdut el cam. A
una delles, se li entreveu una cicatriu que segueix lestrnum.
Aquestes dones ens meravellen per la seva resistncia fsica i
psquica, tenen ms de 60 anys i estan fent aquest carril que s
cansat i a ms una delles operada possiblement del cor i amb
una calor espectacular, quan siguem grans volem ser com elles!
B, com que a Vc no hi ha ferri, hem de continuar pedalant
QV D 6]HQWHQGUH RQ GHL[DUHP OHV ELFLV D OKRWHO:DWHUIURQW D
lentrada del poble. Quan baixem del transbordador anem una
estona junts amb lequip del Brasil per ens aturem a beure
DLJXD L DSURWHP SHU PLUDU HO PDSD TXH HQV LQGLFD TXH DYLDW
hem de retrobar el carril bici i al cap dun moment el veiem a
ODOWUDEDQGDGHODFDUUHWHUDWUDYHVVHPLGDOOj/HDQ\IDOXQVD
Szentendre el carril passa per la vora del riu i s molt agradable
de fer. Sabem que lhotel on hem de deixar les bicis s just al
costat del carril i el trobem de seguida. La noia de recepci,
molt amable i molt professional ens indica el que hem de fer per
DJDIDUHOIHUULQVD%XGDSHVWTXHVXUWQRPpVXQFRSDOGLDDOHV
cinc de la tarda. Com que sn les dues anem al poble que queda
a uns 400 m. de distncia, a dinar. s un lloc turstic molt bonic,
amb molts restaurants i terrasses. Dinem en un dells al costat
del riu, el triem per la densitat de lombra dun tiller. Mengem
uns plats de peix que cuinen molt b i els acompanyem amb les
preceptives cerveses. Desprs fem un volt pel poble i anem a la
cua del ferri, els tiquets shan de comprar al bar del davant tal i
com ens havia indicat la recepcionista de lhotel Waterfront que
nosaltres no havem acabat dentendre.
(O WUDMHFWH HQ IHUU\ QV D %XGDSHVW pV GXQV NP L GXUD XQD
hora. s bonic darribar a la ciutat pel riu i tamb ho s tot el
trajecte. Quan es passa la Margit Sziget -illa de Margarida- i el
pont de Margit, hi ha una vista espectacular del Parlament i de
la ciutat en general. Desembarquem entre els ponts de Margit i
el de les Cadenes i anem al nostre hotel que est situat una mica
ms amunt del de Margit i quan hi arribem tornem a trobar les
senyores holandeses i el sus. Noms arribar ja ens ha semblat
sentir parlar en catal.
Desprs de dutxar-nos i descansar una mica sortim a conixer
Budapest de nit. Ens encaminem al Parlament i just en una plaa
del costat on hi ha una esttua de cos sencer de Ronald Reagan
sentim cantar havaneres. No pot ser; per s, s veritat, hi ha un
escenari amb banderes catalanes i est tocant el grup Voramar.
Ens hi quedem una estona, es tracta dun aplec internacional de
cultura catalana que cada any fan en una ciutat europea. Els de
les havaneres expliquen de qu van les canons i els tradueixen
a lHongars. Tamb hi ha unes quantes parades de menjar que
suposadament tenen algunes especialitats catalanes. Mentre
sopem a la terrassa dun restaurant itali del costat anem sentint
les havaneres.
Diumenge 5 dagost
B, desprs daconseguir lobjectiu de fer la travessa Viena -
Budapest, avui hem tingut telepatia i hem pensat que estaria
molt b conixer la ciutat asseguts cmodament en el bus turstic
amb uns auriculars que ens van explicant les quatre coses ms
bsiques de la ciutat. Hem fet el tour gaireb sense mourens del
seient i endollats als auriculars. Lhostessa ens ha vingut dues
vegades a informar que tenem un tour gratut pel Danubi en
barca. Crec que sha pensat que ens havem adormit o que ens
havem penjat desprs de tanta estona sense mourens per res.
)HLD D PpV XQD FDORU HVSHFWDFXODU $O QDO KHP EDL[DW D OD
ciutadella per veure la vista des del tur i hem tornat a pujar al
bus segent desprs de prendre una beguda a lombra. Volem
visitar el mercat que hi ha al costat de lHotel Gellert -el dels
famosos banys- per avui s diumenge, nic dia en qu el mercat
s tancat.
Ms tard passejant, en un dels carrers del centre, hem tornat a
trobar les senyores holandeses que sopaven a la terrassa dun
restaurant. Hem xerrat una mica i ens hem acomiadat. Entre
altres coses, hem parlat del temps i ens han dit que la temperatura
davui a la ciutat era de 44; ara entenem perqu tenem tanta
calor. Quan vam arribar a Budapest vam veure el termmetre
duna farmcia que marcava 45, per vam pensar que era
impossible i que els de la farmcia devien tenir el mesurador
de temperatura al sol. Per qu tenim aquesta tendncia a negar
la realitat?
Dilluns 6 dagost - Retorn a Matar
&RPHQWDULVQDOV(QVKDQGLWHOVFRPSDQ\VTXHKDQIHWDOWUHV
etapes, que s millor el trajecte Passau-Viena perqu el paisatge
s ms bonic, t ms vistes al riu i pocs trams de carretera
compartida amb cotxes.
En canvi Viena-Budapest necessita millorar, sobretot en el
recorregut; sha de fer massa quilmetres per carretera. Perqu
sigui un itinerari agradable i segur hi hauria dhaver molt ms
carril bici. Seria genial que ho fos tot el recorregut. Laspecte
positiu s que es visiten ciutats i poblets amb molt dencant.
$JUDwP OHV HW[HV PDUFDGHV DPE JXL[ D WHUUD TXH XQ jQJHO
SRVDYDSURYLGHQFLDOPHQWDFDGDOORFFRQLFWLXRPDOVHQ\DOLW]DW
Cada dia, quan arribem a lhotel, es produeix el miracle de
retrobar les nostres maletes.
Mentre hem fet aquest circuit estan fent els Jocs olmpics
a Londres i veiem a les teles com triomfen els esportistes
hongaresos.
Niades, mol.luscs daigua dola
Q
u

h
e
m

f
e
?
16
80
de Ferrus, impressionant paret de roca vermella. Al coll ens
trobem la Floriane, una noia primeta i poca cosa amb una pesada
motxilla, un mapa no gaire detallat i una pinta molt anglesa;
cabell roig, pell molt blanca, tota tacada de pigues i ulls grisos
quasi blancs, que amb un perfecte catal ens demana per Gsol.
Nosaltres mirem cap al nord-oest i veiem un poblat, li diem:
all dall s Gsol i ens vam quedar tan amples. En aquell
moment no podem sospitar el paper que tindria aquesta noia a
la nostra singladura. Desprs, al capvespre, vam descobrir que
all dall no era Gsol sin lEsp, un petit nucli que creix al
voltant de lErmita de Sant Andreu.
Com que fa bon temps i ja som all, decidim deixar les motxilles
al coll i pujar al Cap de la Gallina Pelada. De baixada, dinem i
reiniciem la marxa cap all dall. La baixada s fora cmoda.
En arribar a la Soleia del Grau trobem un pastor amb el seu ramat
de vaques. Desprs duna dissertaci sobre la dictadura dels
mercats i el baix preuGHODFDUQHQVDFRPSDQ\DQVDOD)RQWde
L A R U T A D E L C A R A
La Ruta del Caracremada s una ruta circular de cinc dies de marxa que uneix les principals muntanyes del Pre-pirineu de lAlt
Bergued i lAlt Solsons, tenint com a punt de partida i arribada, els Rasos de Peguera.
Aquesta ruta transita en part per muntanyes tan emblemtiques com sn: Rasos de Peguera, Serra dEnsija, Pedraforca, Serra del
Verd, Port de Comte i Serra de Busa, i de poblacions tan conegudes com Gsol i Sant Lloren de Morunys.
Les caracterstiques principals que diferencien aquesta ruta de les que ja existeixen per les nostres muntanyes, sn:
- Ser la primera ruta completament prepirinenca, enllaant les principals muntanyes de lAlt Bergued i lAlt Solsons amb una
gran varietat paisatgstica.
- Ser una travessa practicable gaireb tot lany, ja que la neu noms es present, i resulta ser un impediment per al caminant, als
mesos dhivern estricte; la primavera i la tardor sn les millors poques, i a lestiu la calor s fora acceptable, tenint en compte
que la majoria de la travessa discorre entre els 1.700 i 2.200 metres i a la part ms baixa (Serra del Busa) hi ha fora tram obac i
amb la protecci de bosc de conferes.
- Que els avituallaments es fan a pobles, no depenent de les disponibilitats dels refugis, que sovint noms obren a lestiu o els caps
de setmana.
- Que existeixen importants agents culturals i histrics, en relaci a altres rutes dalta muntanya.
La Ruta del Caracremada t totes les caracterstiques, allicients i factors perqu esdevingui un referent de lexcursionisme a
casa nostra.
La Ruta del Caracremada t els seus orgens en els camins
dels maquis i a un nom; en Ramon Vila i Capdevila (Peguera,
1908 - Castellnou de Bages, 1963) conegut amb els sobrenoms
de Caracremada, Matoro, El lleig i Passos llargs, va ser
un anarcosindicalista de la CNT durant la Segona Repblica, un
combatent en la resistncia francesa durant la Segona Guerra
0XQGLDOLJXHUULOOHUDQWLIUDQTXLVWDQVDODVHYDPRUWHO9D
ser el darrer maquis que va plantar cara al franquisme demostrant
sempre un gran valor, atreviment i coneixement pel medi
JHRJUjFTXHOLYDQSHUPHWUHXQDOODUJDYLGDGHFODQGHVWLQLWDWL
VDERWDWJHDOUqJLPQVTXHHQXQDHPERVFDGDD&DVWHOOQRXGH
Bages, va caure mort per les bales de la Gurdia Civil.
A ms, aquesta ruta passa per zones amb una histria potent
al darrere: pobles, castells, esglsies, pistes desqu, centres
miners, passos ramaders millenaris, museus, refugis de maquis,
etc. Aquest estiu ja far dos anys que la ruta funciona a ple
rendiment i cada vegada t ms acceptaci i s ms coneguda
dins dels mbits excursionistes. No te la perdis! I recorda que a
lhivern tamb es pot fer amb raquetes!
1a etapa: Matar - Manresa - Rasos de Peguera - Gsol
Sortim ben dhora amb cotxe cap a Manresa per trobar-nos amb
la resta dexpedicionaris; la Paqui, en Nacho, lAlba i en Pep
Llus. Desprs desmorzar ens dirigim cap als Rasos.
Vam trigar una bona estona a prepara-nos per a caminar; que si
les fotos, que si les botes, que si lentrep, que si el mapa, que
VLODUHVHUYDTXHVLQRHWGHL[LVUHVHWFQVDOHVRQ]HGHOPDWt
QRYDPHQODUHOFDPtFDSD*zVRO
Agafem la pista que des del prquing va cap al nord. Les
primeres passes, les fem lentament, a la nostra esquena li
costa molt adaptar-se al sobreps de les motxilles i ves per on,
quan havem caminat un quilmetre, ja ens perdem. Ens vam
saltar lindicador que ens desviava cap a les runes de Peguera,
sort del GPS. Passat Peguera, i ja a millor ritme, ens dirigim
cap al Coll dels Estrets passant abans per sota la Roca Gran
El poble de Peguera cam de Gsol Tartera del Pedraforca des de Gsol
Polleg Superior del Pedraforca (2.506 m)
17
81
Q
u

h
e
m

f
e
?
17
81
per el nostre cam est a laltra banda. Aquesta tartera s fora
ms agrada de baixar. Desprs duns centenars de metres la
deixem. I desprs de creuar una cresta, ens endinsem en una
pineda. El cam, ara en forta baixada, va cap a la llera del Torrent
de Rubinat i desprs de creuar-lo, agafem una cmoda pista que
SODQHMDQVDOSREOH(QVUHOD[HPLDOJ~WpODEULOODQWLGHDGDQDU
a la plaa a fer una cervesa. Passem una bona estona a la plaa i
reprenem el cam al Mol de Gsol, on ens retrobem un altre cop
amb la Floriane i en el sopar, un altre delicis pat vegetari,
GHQLWLYDPHQWODFRQYHQFHPTXHHQVDFRPSDQ\LODUHVWDGHOD
nostra travessa, amb la promesa de retornar-la sencera a Gsol.
3a etapa: Gsol - Refugi de lArp
Desprs desmorzar, ens acomiadem del guarda i amb les
motxilles de reglament caminem riu avall per una cmoda pista.
Abandonem la baixada per agafar una altra pista que, suament,
puja entre pastures. A pocs centenars de metres, un corriolet a
lesquerra sendinsa entre la pineda i just entrar al bosc trobem
la Font Purroig, que raja. No ens entretenim ja que encara no
hem caminat ni una hora i el sol tmidament treu el nas pel
darrera del Pedraforca, que ara el tenim a la nostra esquena.
Travessem una pista que ve de Gsol i comencem a pujar de
valent al Torrent Forcat. El sol ha perdut la timidesa i nosaltres
pugem buscant lombra protectora dels pins ms alts. Malgrat
aix ja fa estona que suem. Arribem un altre cop a la pista,
fem una pausa per agafar una mica daire abans de canviar de
torrent. Encara queden tres-cents metres de forta pujada. En
deixar la pista, trobem una crulla de torrents i travessem el
)RUFDWSHUUHPXQWDUHO)RVWTXHVHPEODTXHHQFDUDVHQOLPpV
Quan estem a tocar del Coll dels Belitres trobem una conducci
daigua que sembla venir de la Font de la Moneda. Fa estona
TXHQRPHQJHPLDSURWHPSHUSDUDUDPHQMDUDOJXQDFRVD
Amb forces renovades anem pel dret cap al coll. En larribar-hi
la boira comena a fer acte de presencia i ves per on ara hem
dabrigar-nos. Estem a 2.100 metres i el sol ara no vol escalfar-
nos, quines coses que t la muntanya!
les Salamandres. Desprs de refrescar-nos, omplir cantimplores
LGLUDGpXDOSDVWRUVHJXLPEDL[DQWQVDO7RUUHQWGH5XL[R(O
FDPt SODQHMD FzPRGDPHQW QV D O(VSj RQ HQV DGRQHP GH OD
QRVWUDHUUDGDLHQFDUDHQVTXHGDYHQXQVTXDQWVTXLOzPHWUHVQV
a arribar a Gsol!
El cam puja cap a Gsol passant per Sorribes i el Coll del Cap
GHOD&UHXLDODPDWHL[DHQWUDGDGHOSREOHJLUDDOHVTXHUUDQV
a arribar a la nostra destinaci; el Mol de Gsol, a la vora del riu
Aigua de Valls on ens tornem a trobar amb la Floriane. Durant
el sopar vegetari que ens va preparar el guarda del refugi, que
per cert estava bonssim, ens assabentem que no era anglesa sin
francesa, que estudia catal a la seva universitat i que est fent
el Cam dels Bons Homes, total que xerrant quasi la convencem
que ens acompanyi uns dies a fer la Ruta del Caracremada.
2a etapa: Gsol - Pedraforca - Gsol
Alguns membres no havien pujat mai al Polleg Superior i a
altres ens feia grcia fer-ho des daquest costat, sense haver de
patir la tan trillada tartera de lenforcadura del costat est.
Desprs dun bon esmorzar ens dirigim cap al centre del poble,
continuem per la carretera de Tuixn i a la segona corba agafem
un corriolet, que ja lhavem dhaver agafat al poble, per no
vam veure el desviament, amb marques de PR i GR, que en
FRQVWDQWSXMDGDHQVSRUWDQVDOD)RQW7HUUHUV$JDIHPDLJXD
GHVFDQVHPXQDPLFDLFRQWLQXHPSODQHMDQWQVDO7RUUHQWGHOD
Coma dels Caners, on deixem el GR i comencem un altre cop a
pujar, suament al principi i de mica en mica guanyant pendent
QVDOD&ROODGDGHO7HXOHU)HPXQDSDXVDLJDXGLPXQDHVWRQD
de les vistes que des daqu salbiren. Planegem per un ombrvol
bosc i de sobte els arbres desapareixen i ens trobem davant del
Roc de Set Fonts i una mica ms endavant, a lesquerra, est la
IRQWTXHQRUDMD(OFDPtVHQODDO&ROOGH6HW)RQWVLFRQWLQXD
SXMDQWQVDO&DSGHO&ROOGHO9HUGHW$EDQVKDYtHPSDVVDWSHO
Forat de les Gralles, una petita sima on aquestes aus tenen el
costum de fer-hi els nius.
%DL[HP QV DO &ROO GHO 9HUGHW IHP XQD SDXVD SHU EHXUH L
menjar abans de latac. La Leo i jo no ho podem evitar, ja fa
estona que no podem parlar, noms estem pensant en la nostra
amiga Carme, lltima vegada que la vam veure era all mateix
asseguda a una pedra menjant-se un prssec i uns minuts desprs
ja no era en aquest mn. Lemoci del record s tan forta que no
podem, ni volem, evitar les llgrimes i els nostres amics, que ho
saben, guarden silenci...
(QOHPOD&DQDOGHO9HUGHWLGHVHJXLGDVRPDO&LP1RUGDYXL
no hi ha gaire trfec. Tenim lobjectiu a prop, desgrimpem uns
PHWUHVSHUWRUQDUDJULPSDUQVDDUULEDUDOFLP9pQHQQ~YROV
TXHDHVWRQHVWDSHQOHVYLVWHVSHUzQDOPHQWPDU[HQLJDXGLP
del nostre dinar contemplant tota la cara sud de la Serra del Cad,
la Serra dEnsija i altres muntanyes.
Havent dinat, fem fotos i saludem altres excursionistes. Toca
EDL[DU SULPHU DPE FXUD IHQW DOJXQD GHVJULPSDGHWD QV D
lenforcadura. Fem una ullada a la banda de la tartera clssica,
per Jos L. Rodriguez (text i fotos)
C R E M A D A
Cam al refugi de lArp (Port del Comte) Serra dEnsija des del Pedraforca
Cap del Verd (2.283 m)
18
82
Embassament de la Llosa de Cavall (Serra de Busa)
El paisatge no pot ser ms buclic, ens trobem al Prat Nabiral
rodejats per les vaques i la boira. Davant nostre el prat puja
VXDXPHQW QV DO &DS GHO 9HUG P -XVW DEDQV GHO FLP
WUDVSDVVHP XQ ODW TXH HQV GyQD DOJXQD GLFXOWDW DPE OHV
motxilles. No fa gaire calor, per tant, desprs de les fotos i
sense massa dilaci, baixem a buscar el Coll de Ves. La boira
comena a marxar. Al coll ens adonem que davant nostre tenim
un bon repte inesperat, una tartera amb fort pendent de baixada,
VRUWRVDPHQWHOFDPtHVWjEHQPDUFDWDPEWHV$PESUHFDXFLy
DOFRPHQoDPHQWLGHL[DQWQRVDQDQWL[DODQWFRPFDQDOODDOQDO
quasi passem de llarg, sort que veiem el desviament a temps.
Abandonem la tartera, tornem a trobar el bosc i de seguida
arribem al Prat Major. El lloc s tan bonic que ens quedem una
bona estona, dinant, sestejant i gaudint de la companyia de les
vaques i les papallones.
Ara el cam s fora agradable, un corriol que baixa suaument
entre prats i boscos. Tot travessant els Ordiars, la Coma Pregona
i el Prat Parcers arribem al Refugi del Coll del Port. Malgrat
les males notcies que ens donen al refugi, resulta que el govern
central ha decidit noves retallades, nosaltres no podem resistir
la temptaci de beurens una bona cervesa. Desprs del mster
baixant tarteres, ens feia falta.
Travessem la carretera de Sant Lloren de Morunys a Tuixn
i amb parsimnia agafem la pista asfaltada que va a lestaci
desqu nrdic de Tuixn-La Vansa. A lltim revolt, abans del
prquing de lestaci, abandonem la pista i travessem una pineda
SULPHULXQSUDWGHVSUpVQVDOQDOGHOHWDSDGDYXLHO5HIXJL
de lArp. Aqu ens espera una parella que ens fa un sopar, tamb
vegetari, delicis. La guarda del refugi ens comenta que no ens
perdem la posta de sol i t tota la ra, s espectacular.
4a etapa: Refugi de lArp - Sant Lloren de Morunys
Recollim la bugada, esmorzem i marxem seguint un recorregut
preparat per a raquetes que travessa el Prat de lArp i porta en
poca estona als Clots de Rebost, on hi ha un refugi no guardat
HQERQHVWDW%DL[HPWUDYHVVDQWXQDPSOLSUDWSHUHQODUGHQRX
cap a la Tosada Pelada (2.378 m) i al Pedr dels Quatre Batlles
(2.383 m). Un molest vent del nord ens fa desistir de menjar
alguna cosa aqu. Baixem al Prat del Duc buscant un lloc a recer
GHO YHQW SHU D UHFXSHUDU XQD PLFD OHV IRUFHV$O QDO HO YHQW
DPLQRUDLODEDL[DGDDO)RUDWGHOD%zDUHVXOWDDJUDGDEOH
Ja estem dins els lmits de lestaci desqu del Port del Comte
amb el sol molt alt i de cara, caminant per les desertes pistes de
lestaci com una veritable travessa pel desert. Per aix, ens
va semblar veure un oasi. En lapropar-nos al Refugi de Bages
on vam dinar i gaudir dunes fantstiques Guines, una cervesa
artesana que fabriquen amb molt bon criteri els de Ca lArenys,
a Valls de Torroella. Desprs duna bona estona de fer safareig
amb els guardes del refugi i de prendrens uns gelats i uns cafs,
abandonem les installacions, i gaudim de la baixada per un
corriolet que va pel mig dun ombrvol bosc. Desprs arribem
al Mas dels Hiverns i ms avall trobem lErmita de Santa
0DUJDULGD3RFPpVWDUGVRPDOQDOGHWDSDODOEHUJGH7RUUH
del Bar. Com que arribem dhora, desprs de fer la bugada
diria, alguns fem un reparador bany a les glides aiges de la
piscina del cmping. Aquella nit la nostra companya Floriane
gaireb no va dormir, el cansament li va passar factura.
Tingurem el plaer de compartir lalberg amb un grup nois,
monitors i mossns, que a mitjanit ens van delitar amb missa
nocturna com Du mana. Avui el sopar no s gaire vegetari,
per va ser igualment bo, sels va acabar el vi, per ens van
recompensar amb unes ampolles dun molt fresquet cava, cosa
TXHYDPDSURWDUSHUDEULQGDUXQHVTXDQWHVYHJDGHV
5a etapa: Sant Lloren de Morunys - Mol del Balcell
Avui letapa comena visitant el centre histric de Sant Lloren.
Passat el poble, agafem una ombrvola pista que baixa parallela
DOD5LHUDGHOHV9DOOVQVDO3DQWjGHOD/ORVVDGHO&DYDOORQ
agafem a la dreta la carretera que va cap a Solsona. Caminem
SHU HOOD XQD HVWRQHWD JDXGLQW GH PDJQtTXHV YLVWHV GHO SDQWj
8WLOLW]HP HO IURQWDO SHU WUDYHVVDU WUHV W~QHOV QV D XQ UHYROW
tancat a la dreta. Aqu abandonem la carretera per una pista que
puja per lesquerra, en el sentit de la nostra marxa. A la Rasa
GH9DOLHOODODSLVWDSXMDFzPRGDPHQWQVDO&ROOGHOV/OHQJRWV
RQ QR YHLHP OD WD TXH LQGLFD HO GHVYLDPHQW L GHVSUpV GXQHV
desenes de metres ens adonem de lerrada, per, com que ja hi
havia gana, abans de retornar parem a fer un mos.
Des del Coll dels Llengots agafem un caminet equipat amb
cordes que travessa una roca de conglomerat fora exposada. Al
QDOGDTXHVWSDVHVWjHTXLSDWDPEXQVSRQWVIHWVDPEWURQFV
fora divertits. De seguida ve el Cinglat, que s un pas molt
estret entre les conglomerades roques. Ara el cam planeja entre
HOERVFQVDOHVUXQHVGH7UDVVHUUHVVLWXDGDDXQDSODQXUDHQWUH
els Llengots i la Serra de Busa, habitada i conreada en altres
temps. Ja tenim la Serra de Busa a tocar, que saixeca davant
nostre com si fos una paret inexpugnable.
El cam fa pujada, sort que estem a la cara obaga de la Serra de
Busa, per malgrat aix suem de valent. El dia s molt calors.
Arribem a la Creu del Capolat i el paisatge canvia radicalment.
Una taula panormica ens indica els cims i serres que estem
veient. Fem una bona pausa gaudint de les vistes. Deixem les
motxilles i per un ample cam ens apropem al Capolatell.
El Capolatell s una torre natural, separada uns metres de la
resta de la serra, que saccedeix per una passarella construda
amb ferro i formig. Aquesta torre, encinglada pertot arreu, es va
Dalt del Pedr dels 4 Batlles (2.383 m) Baixant la tartera de la Serra del Verd
Q
u

h
e
m

f
e
?
Q
u

h
e
m

f
e
?
19
83
&UHXGHO&DEUHU5DVRVGH3HJXHUDSULQFLSLLQDOGHWUDMHFWH
utilitzar com a pres natural en la guerra del francs i coneguda
com a pres de Busa en qu una passera mbil de fusta podia
ser retirada anullant lnica sortida possible.
Tornem a recollir les motxilles i ens dirigim per una cmoda
pista cap a la Casa Vila, mas dalta muntanya que lestaven
UHPRGHODQW$JDIHPXQDSLVWDDOHVWQVDOWUHQFDOOGHOD)RQW
de lEspedreguer. Malgrat que la font restava dos-cents metres
al marge de la ruta, valia la pena apropar-shi per gaudir duna
merescuda pausa en un entorn complement buclic. Aquesta
font s el paratge de tota la ruta que ms convida al descans.
$SURWHPSHUDUHIUHVFDUQRVGLQDULVHVWHMDUVRWDORPEUDGXQ
solitari arbre.
En reprendre la marxa, seguim de nou la pista que va a una altra
que la travessa en perpendicular. Agafem el trencall de lesquerra
vers a lest. Abans havem deixat de banda la pista ascendent que
puja a lermita de Sant Cristfol, que tamb queda desplaada
del recorregut estricte de la ruta. Una altra bifurcaci de pistes.
Seguim pel brancal superior, a lesquerra, travessant el darrer
pla de la part superior de la serra i, en entrar al vessant nord, tot
traspassant el Grau de les Collades, vam tornar de nou a estar
envoltats de bosc, quina alegria. La pista, molt ben marcada,
comena ara a prendre alada suaument.
A lalada dun gran revolt obviem el cam que surt recte i que
ens duria a lescala de Busa. Nosaltres continuem davallant per
ODSLVWDTXHDUDHVUHRULHQWDYHUVDO12QVDOLQGUHWFRQHJXW
com les Collades. Seguim pel brancal de la dreta en direcci
est. Estem caminant pels Cingles de les Estaques. Les vistes des
daqu de tota la Vall daigua dOra sn espectaculars. Deixem la
pista, per agafar un cam a lesquerra i que davallava en sentit
nord, tot passant per la Rasa de les Collades (torrentera seca) i
per sobre de les impressionants cingleres, en lanomenat Grau
de Ca lEsguerrat.
El cam, en fort desnivell descendent, davalla directament a lest
per lesquerra del Torrent de la Baga de Sant Pere. A mida que
ens anem apropant a Sant Pere el cam es fa ms amigable.
En arribar a lermita Sant Pere de Graudescales, una de les
joies del romnic catal, vam prendre una ampla pista al sud tot
travessant el riu per una ampla passarella de fustes, transitable
SHUYHKLFOHV$SDUWLUGDTXHVWSXQWODSLVWDpVIRUoDGXUDQVL
WRWHQDOJXQVWUDPVHVWjIRUPLJRQDGDODVHJXLPDOQRUGQVDO
Mol del Bancell, alberg que encara est inacabat. Va ser lnic
lloc on sopar i dormir ens va fer sentir un xic incmodes.
14 de juliol, Mol del Balcell - Rasos de Peguera - Gsol -
Manresa - Matar
Desprs dacomiadar-nos dels estrafolaris guardes, creuem el
riu mitjanant una ampla passarella de fusta per agafar la pista
GHODGUHWDTXHSXMDGLUHFFLyHVWQVDODFDUUHWHUDTXHFRPXQLFD
Berga amb Sant Lloren de Morunys. La seguim breument a
lest, tot travessant el Pont de Llinars, per emprendre la pista
asfaltada que surt al nord, cap a lesquerra i que s laccs al
FjPSLQJ G$LJXD G2UD 6HJXLP OD SLVWD DVIDOWDGD QV D XQD
bifurcaci a lalada de la Font de Casanova, on agafem aigua.
Seguim la branca de la dreta, que va al mas de Sorribes. Passem
SHOFRVWDWGXQHVDQWLJXHVHVFROHVHGLFLVHQHVWDWUXwQyVLMXVW
davant de lera de Sorribes trobem una senda que surt pel marge
esquerre de la carretera en sentit ascendent.
Al cap de deu minuts, passem per una bauma amb surgncies
daigua. El cam puja per sobre dels cingles, alternant seccions
de bosc i de clarianes i anant per darrera de la Casa Grossa, tot
travessant els conreus abandonats situats a ponent del gran mas.
Aqu tafanegem una mica el mas abandonat i ens parem a fer
un mos. A partir daqu el cam comena a davallar al nord per
apropar-se gradualment al Torrent dAigua dOra. Travessem les
aiges en les proximitats de la Bauma del Tec. Bonic paratge que
convida a una pausa. Desprs continuem per una pista que puja
molt suament al S-S.E. Al cap de poc trobem una bifurcaci.
Seguim la pista de lesquerra deixant de banda el brancal de la
dreta que ens hauria dut a les runes de lesglsia de Sant Mart
de les Canals de Catllar.
$ SDUWLU GDTXt VHJXLP SHU SLVWHV IRUHVWDOV IRUoD IUHVDGHV QV
arribar de nou a la Creu de Cabrer, als Rasos. Finalment, les
nostres esquenes pogueren descansar. Ens canviem de roba i
tal com havem proms a la Floriane agafem els cotxes i cap a
dinar al Mol de Gsol, on el guarda ens havia tornat a preparar
un extraordinari pat vegetari. Desprs dels cafs, amb molta
emoci, ens vam acomiadar de la nostra, ara ja amiga, Floriane.
Uns dies desprs ens va fer saber que va poder acabar el Cam
dels Bons Homes ella tota sola.
Al cap de poca estona, ja estvem a Manresa un altre cop.
Poguerem visitar lhort den Roque i gaudir de la seva hospitalitat
i de la seva dona, la Paqui. Amb molta desgana ens acomiadem
dels nostres amics i ens dirigim cap a Matar.
A nosaltres les muntanyes no noms ens donen paisatges
i superacions personals, sempre retornem amb el cor ple
democions i records de les persones que ens han acompanyat, i
que, com diu la can, seran amics per sempre.
Coll dels Llengots Font de lEspedreguer

R A Q U E T E S I E S Q U
Pic de Cambre dAse (2.750 m) el 27-01-13 per
David Ribas i Joan Vallbona
Pic de Padrons (2.715 m), el 8-12-12 per Gabri
Fernndez i Miquel Sala
Tots els interessats en publicar les seves ascensions poden enviar les fotos indicant el lloc, el dia i la gent a qualsevol
Nocturna Bo-Tall (Circuit Catal de Raquetes)
el 26-01-13 per Jordi Ll. Fors, Maria Garcia,
Nria Camp i Jaume Sala (Equip ACE)
Serra Maury (2.350 m) el 28-12-12 per Josep M.
Ventura, Toni Ramon i Ramon Cot
Pic de Nrassol (2.633 m) el 15-12-12 per Joan
Santana, Rafel Lacalle, Pere Montasell i Ramon
Cot
Cap de la Coma del Forn (2.651 m) i Roc Mel
(2.811 m), el 5-02-13 per Joan Santana, Toni
Ramon i Ramon Cot
Tossa Pelada (2.370 m) i Pedr dels 4 Batlles
(2.384 m) el 30-01-13 per Eloi Cot, Joan Santana,
Daniel Gallardo i Ramon Cot
5RFGH0DGUHVPLQWHQWQVDP
el 9-02-13 per Josep M. Ventura, Isabel Gelada,
Joan Santana, Toni Ramon, Dani Gallardo i
Ramon Cot
Volta als tres cims de Port del Comte (intent) el
25-01-13 per Joaquim Canton, Josep M. Ventura
i Ramon Cot
Traa Muga (Circuit Catal de Raquetes) el 10-
02-13 per Jaume Sala, Nria Camp, Jordi Ll.
Fors i Maria Garcia (Equip ACE)

l
b
u
m

f
o
o
g
r

c
Pic de la Mina (2.683 m), el 11-02-13 per Bego
Etxebarria, Manu Gonzlez, Gabri Fernndez i
Miquel Sala
20
84
Tuc deth Port de Vielha (2.605 m), (intent neu
ventada) el 8-12-13 per Eloi Cot, Joan Santana,
Tomeu Gomila i Ramon Cot
Petit Peric (2.810 m) el 24-12-12 per David Puig,
Xavier Saleta i Toni Salmeron
Tossa Rodona (2.597 m) el 30-12-12 per Toni
Camps, Marina Camps, Loudes Marzo, Regina
Mola, Kiko Martnez, Artur Cayl, David Puig,
Xavier Saleta i Toni Salmeron
Travessa El Tarter - Pas de la Casa - Pic Blanc, el
12-01-13 per David Puig,Toni Camps, Eladio de la
Orden, Xavier Saleta i Toni Salmeron

l
b
u
m

f
o
o
g
r

c
D E M U N T A N Y A 2 0 1 3
Formigures (2.400 m) el 24-02-13, per X. Vidal,
David Ribas, i Joan Vallbona
Bastiments (2.874 m) (intent per mal temps), el
23-03-13, per Josep M. Ventura, Joan Santana,
Albert Mas i Ramon Cot
Port del Compte (Circuit Catal de Raquetes),
el 3-03-13 per Jaume Sala, Nria Camp, Maria
Garcia i Jordi Ll. Fors (Equip ACE)
Valls dneu (Circuit Catal de Raquetes), el
17-02-13 per Nria Camp, Jordi Ll. Fors, Maria
Garcia i Jaume Sala (Equip ACE)
Pla dAigualluts (comiat Circuit Catal de
Raquetes 2013), el 14-04-13 per Jaume Sala,
Jordi Ll. Fors, Nria Camp i Maria Garcia
(Equip ACE)
Pic de Gel (2.499 m), el 7-04-13 per Joan Santana
i Ramon Cot
Ulldeter (Circuit Catal de Raquetes), el 17-03-
13 per Jaume Sala, Nria Camp, Jordi Ll. Fors i
Maria Garca, (Equip ACE)
Pic de Freser (2.853 m) i Pic de Bastiments (2.883
m), el 3-04-13 per Dani Gallardo, Toni Ramon i
Ramon Cot
Pic de Besal (2.639 m), el 13-04-13 per Toni
Ramon, Joan Santana, Tomeu Gomila i Ramon
Cot
de les tres adreces: nuriacc51@yahoo.es - francescsalmeron@gmail.com - busquetscomas@yahoo.es
Pic Peygeret (2.488 m) (Midi dOssau), el 16-02-
13 per Josep M. Ventura, Toni Ramon, Isabel
Gelada, Dani Gallardo, Xevi i Ramon Cot
Pic Cuyaralet (2.286 m) (Midi dOssau), el 15-02-
13 per Josep M. Ventura, Toni Ramon i Ramon
Cot
Pic de Canal Roya (2.345 m) (Midi dOssau) el 17-
02-13 per Josep M. Ventura, Toni Ramon, Isabel
Gelada, Xevi i Ramon Cot
Pic de Bacivers (2.848 m), el 23-03-13, per David
Rius i Joan Vallbona
21
85
Nria (Circuit Catal de Raquetes), el 24-02-13
per Nria Camp, Jaume Sala, Maria Garcia i
Jordi L. Fors (Equip ACE)
Guils-Fontanera (Circuit Catal de Raquetes), el
10-03-13 per Jaume Sala, Maria Garcia, Empar
Roman, Nria Camp i Jordi Ll. Fors (Equip
ACE)
22
86
TRAVESSA PEL COLLSACABRA: Tavertet - Santuari del Far
(COLLECTIVA DE OCTUBRE)
per Josep Rovira
Tavertet i Sau al fons (foto: Jordi Ll. Fors) El Salt de Sallent (foto: Jordi Ll. Fors) La Cinglera del Far (foto: Nria Camp)
El Collsacabra s una comarca natural
de la Catalunya interior, entre Osona, la
Garrotxa i la Selva. s un altipl integrat
a la serralada Transversal, alat pels
catacterstics cingles Tavertet, el Far,
lAvenc... dibuixats per lerosi del Ter
i formats per materials sedimentaris.
La mxima altitud es troba a la serra de
Cabrera (1.307 m) que juntament amb el
Pla dAiats i les muntanyes del Montcau
L HO 3XLJ GHQ %DFK GLEXL[HQ XQ SHUO
FDUDFWHUtVWLF IjFLOPHQW LGHQWLFDEOH GHV
de la plana. s una zona boscana humida,
sobretot formada per faigs, roures, alzines
i bedolls, i avets a la zona nord. De
poblament dispers, a la seva economia
tradicionalment agrcola i ramadera shi
ha incorporat el sector serveis. Rupit va
ser, des de ledat mitjana, la poblaci ms
important del Collsacabra, avui ho s
lEsquirol (Santa Maria de Corc).
La proposta aquesta vegada s fer una
FDPLQDGDDOOODUJGHO&ROOVDFDEUDDQDOV
doctubre precisament el dia 28 festivitat
de Sant Sim. Amb sortida des del petit i
pintoresc poble de Tavertet ens arribarem
al Santuari del Far tot creuant el bonic
i encantador poble de Rupit. Es tracta
daproximadament duns 23 quilmetres
i duna excursi sense grans pujades ni
baixades amb un desnivell sostingut i una
visibilitat meravellosa.
Som un grup de trenta excursionistes que
sortim de Matar direcci Vic i per lEix
Transversal anem a Roda de Ter (ptria
den Mart Pol) i des dall ens dirigim cap
a Tavertet on ens aturem a esmorzar al bar-
restaurant de Sant Miquel per continuar,
un cop ja endreat lestmac cap al Pla de
Monteis. Desprs de passar per davant la
casa que fou den Ramon Panikkar, all
mateix girem cap a lesquerra en direcci
a Can Gironella, una casa de segona
residncia. En arribar a lalada de la
casa pugem per lesquerra uns munts de
conglomerats i per uns corriols que porten
al Puig Segaler arribem a una petita
esplanada des don podem contemplar,
mirant enrere, el poble de Tavertet.
'DTXt FRQWLQXHP QV SDVVDU OD JUDQ
masia de Monteis, avui propietat duns
anglesos. Passem sense fer xivarri i
seguim per un cam bo i amb unes vistes
molt boniques de les Guilleries, que les
WHQLPVHPSUHGDYDQWQRVWUHQVDUULEDUDO
pla de Mondeis. Desprs passem pel pla
de Soca Negra i un cop fet un gir cap a
la dreta i passats uns camps de pasturatge
bov ja arribem al collet de Rajols. Baixem
per una fageda cap a Rajols, una gran
propietat ramadera, per on continuem
XQ WURV PpV SHU OD ERQLFD IDJHGD QV
entroncar amb el GR 2 que ja ens portar
GHQLWLYDPHQWQVD5XSLW
Un cop a Rupit ja haurem fet gaireb la
meitat de la sortida. Travessem el tpic
pont penjat de Rupit i anem a agafar un
corriol que, pel costat esquerre del riu
6DOOHQW HQV SRUWDUj QV D OHVSHFWDFXODU
salt daigua del mateix nom que el riu,
havent passat una mica abans per la font
Pomareda. Desprs dadmirar el Salt de
Sallent i contemplar una vegada ms les
PDJQtTXHV YLVWHV VREUH OHV *XLOOHULHV
L HOV FLQJOHV GHO &ROOVDFDEUD HQV HQOHP
suaument i un cop travessat un rierol
anem a cercar el cingle de Pujolrs i els
FLQJOHVGHOD&DVDGHYDOOQVDUULEDUDO3OD
de lOm. A mig cam trobem una torre-
residncia anomenada Can Miquel. Ha
estat tot un cam aeri i amb panormiques
molt fotogniques.
A partir daqu travessem el torrent de
Condreu i, tot caminant per un terreny de
pasturatge, ens dirigim a lentrada de la
cinglera del Far. Un xic abans dinem sota
lombra duns arbres i tot seguit entrem
al corriol de la cinglera, molt bonic i amb
unes vistes molt belles. Ens cal anar amb
molt de compte en algun tram per no
posar el peu al buit de la cinglera. No s
perills, per, repeteixo, cal mirar al terra
i no badar.
Una hora desprs arribem al Santuari del
Far on podem admirar les espectaculars
vistes sobre Susqueda, Sant Mart
Sacalm, les cingleres del Collsacabra,
les Guilleries i la Vall dHstoles, i per
descomptat visitar el Santuari de la Mare
de Du del Far, un tros de la Catalunya un
xic oblidada.
Volem agrair als companys Isma Sicilia,
Anton Anton i Antoni Hurtado la seva
collaboraci a lhora de confeccionar el
recorregut.
PAISATGE
No para de bufar la marinada
GHOPDWtQVDOYHVSUH
Per de sobte cessa i aleshores
per uns instants molt breus tot s un vidre
trencads.
Aix veig transcrrer dels dies
dun estiu docioses lentituds
que em pesa als ulls i al sentiment.
Voldria
que, a poc a poc, sencalms el neguit
de les fulles, i el cor, fent-li ress,
sapigus retrobar la pau perduda
Miquel Mart i Pol
A
c
t
i
v
i
t
a
t
s

r
e
a
l
i
t
z
a
d
e
A
c
t
i
v
i
t
a
t
s

r
e
a
l
i
t
z
a
d
e
23
87
44 CURS DESCALADA EN ROCA (nivell II)
per Miquel Sala i Roy
Novament hem fet el curs descalada, entre el 20 de setembre
i el 10 doctubre del 2012. Vrem ser mitja dotzena per molt
ben avinguts. De bon principi, lambient fou dall ms dists
i franc, permetent fer bones amistats i seguir escalant desprs
del curs.
Igual que el darrer curs, vrem fer tres xerrades teriques sobre
tcniques descalada, nusos, muntage de reunions i rpels,
material descalada i tcniques de seguretat, totes elles orientades
pel director del curs. Cal remarcar que sha pogut comptar amb
lincondicional collaboraci den David Duran i lAlbert Pou,
sense ells hauria estat molt difcil engegar b el curs.
Les sortides de prctiques s realitzaren a Montserrat. En la
primera sescalaren les vies normals al Gep Llarg i Agulla del
Capdamunt, laresta Brucs de la Miranda de les Boigues i la
Saca Gran. A la segona sortida, el Gorro Frigi per les vies Carles,
Snoopi i Badalona. I la darrera sortida va ser a la Roca dels Arcs
de Vilanova de Mei, a les vies Lleida, Trrega i Navarro.
A la cloenda es repertiren diplomes i ho vam celebrar amb cava
i galetes.
Algunes de les sortides fetes desprs del curs han estat: A
Cllecs fent escalada esportiva (Alfons, ngel, Laura i Jorge).
A Monserrat a lAgulla del Capdamunt i la Saca Gran (Albert,
Alfons, ngel, Laura i Jorge), a la Roca Gris via Esparraguera
(Alfons, ngel, Laura, Jorge i Miquel) i a lEsper de la Vinya
Nova via Ribas (ngel, Laura, Jorge, Joan i Miquel).
Com que hem rebut alguns comentaris escrits prou interesants i
emotius dels cursetistes, els reproduim tot seguit...
* * *
Va ser un cap de setmana molt divertit, varem gaudir de
lescalada, de la companyia, dalumnes i tutors, i de la natura. I
ho vrem gaudir duna manera diferent, en contacte directe amb
la roca i a vista de voltor. (ALFONSO)
Sempre mha agradat la muntanya pel contacte amb la natura i
per la sensaci que el temps adquireix una altra magnitud quan
ests gaudint daquest contacte. Aquesta ha estat sempre la
meva sensaci, que la cadncia dels segons, els minuts, els dies;
s completament diferent, estic convenuda que es deu al fet que
els sentits, la vista, la oda, lolfacte prenen el protagonisme;
quan em trobo enfront al llarg recorregut, el pensament i la
concentraci daquests moments sn intensos i plenament
enfocats a no perdre detall del que marriba pels sentits, ho
vull copsar tot i necessito prendre conscincia de tot el que em
rodeja, no hi ha espai per a les preocupacions, no puc pensar
ni en quin dia em trobo ni en coses per lestil; s la mxima del
DUDLODTXtSHUTXqOREMHFWLXpVDUULEDUQVDOOt
Per aix em cridava latenci el curs descalada; havia provat
lescalada esportiva; per la clssica suposa entrar en materia
de dimensi; similar al trekking. Si ests fent un llarg, de sobte
pots mirar al teu voltant i sentir-te molt petit, la roca i el paisatge
sn inmensos i no pots fer ms que agrair el fet destar all, i
sentir-te viu, i voler seguir ms amunt on el paisatge adquireix
encara major magnitud.
Per tornem als sentits; havia comentat que el contacte amb la
natura aguditza vista, oda, olfacte i quan es tracta de lescalada
a ms shi afegeix el tacte, toques la roca per la que puges i
QRWHV TXH DTXHVWD pV DVSUD VROFDGD GH VXUHV KRULW]RQWDOV
com la roca de Vilanova de Mei, o que les preses sn romes,
a base de cdols de roca marrons, grisos, vermells i ocres, com
les de Montserrat; o que el pas daltres escaladors han deixat
OHV SUHVHV SROLGHV L OOHSDGHV HQ TXH QR QRPqV SXJHV XQD
via; sin que tamb la toques, la palpes, arribes a conixer com
pVODVHYDPRUIRORJLDFRPHVPRVWUDVXSHUFLDOPHQWLFRPHV
GHL[DSXMDUVLFRQHVHQHOVSHXVRHQHOVEUDoRVODIRUoDTXH
et fa aplicar s tant fsica com mental... crec que aix s el que
fa diferent a lescalada, i atrapa deseguida els ms apassionats,
que et fa aplicar els cinc sentits, i que la ment juga un paper
fonamental. (LAURA)
Tota la meva vida ha estat un constant danar descobrint coses,
anar dun lloc a laltre, i intentant posar-hi la mxima passi
en el que feia; muntanya, espeleo, futbol, curses de cotxes, surf,
esplai... i un munt de coses ms, per lescalada era un mn que
WHQLDSHQGHQWDSDUFDWQVLWRWGLULDTXHMDREOLGDWQVTXHXQ
dia els tombs que dna la vida em va fer conixer gent daquest
mn que em parlaven de lescalada amb passi, aquella mateixa
amb la qual jo intento aplicar a tot el que faig i visc.
Aix doncs, un dia va caure a les meves mans un fullet de
lAgrupe a on mobria les portes a un mn totalment desconegut
per que matreia i em xuclava aix que no vaig rumiar-mho ni
un segon i vaig decidir que no podia passar aquesta oportunitat.
Un cop ja immers de ple al curs he descobert unes sensacions
noves on tot i que el contacte amb la natura i la muntanya no
sn noves per mi s que ho sn com afrontava aquest repte. I
sense cap mena de dubte he encertat i crec que les expectatives
que mhan donat han estat superades amb escreix, el fet destar
penjat duna paret gaudint-la, afrontant-la, sense pors i anar
superant obstacles que ella mateixa i nosaltres ens posem fa que
et sentis gaireb invencible. La primera vegada que vaig estar
penjat de la paret noms tenia lobjectiu de pujar amunt... per
els bons consells den Miquel, en David i l Albert mhan fet
gaudir plenament de tots els plaers que es pujar una via rumiant,
patint, aferrant-me a les preses on creia que mai podria fer-ho,
VXSHUDQWFDGDSDVLVREUHWRWDSUHQGUHDFRQDUHQHOFRPSDQ\
i ell en tu, sabent que ests protegit en un lloc tan imponent fa
que noms tinguis el cap i els sentits en la roca que et demana
que intentis superar-la!
I s genial lexercici de companyerisme que es crea on lnic
vincle que hi ha s la passi per afrontar un nou repte! Per que
ens uneix a tots els que fem el curs!
I ara vull agrair els bons moments gaudits amb els companys, i la
FRQDQoDLVREUHWRWSDFLqQFLDTXHHOVPRQLWRUVKDQWLQJXWDPE
nosaltres i puc dir amb tota seguretat que la meva experincia en
aquest mn no sacaba aqu. Tinc molt cam a recrrer i el vull
fer i gaudir! (JOAN )
Roca dels Arcs a Vilanova de Mei (foto; ngel Campos)
A
c
t
i
v
i
t
a
t
s

r
e
a
l
i
t
z
a
d
e
24
88
per Vctor Ligos
MARXASSA 2012
Cal assenyalar una petita variant en
el recorregut dels darrers anys, per
indicacions de lrea Tcnica de la FEEC
i dacord amb els responsables del Parc
Montnegre-Corredor ens veirem obligats
DPRGLFDUXQDSHWLWDSDUWGHOUHFRUUHJXW
a causa de les queixes del propietari o
masover de Can Riera de Vilardell que no
permetien el pas del GR-5 tant a prop de
la seva explotaci agropecuria, hagueren
de cercar altre cam alternatiu al que ens
proposaven les autoritats del Parc, ja que
tampoc satisfeia els de Can Riera. Aquesta
variant feia allargar en uns 700 metres el
recorregut que ens dna una distncia
total de 65,950 quilmetres, alhora que
saugmentava el desnivell en 20 metres
quedant aix un desnivell acumulat
GHQLWLX GH PHWUHV 3RVWHULRUPHQW
a la celebraci de la Marxassa, la variant
triada per lACE sha acceptat per la
)((& L HO 3DUF FRP D LWLQHUDUL GHQLWLX
del GR-5.
No hi va haver cap mena de queixa cap
a lorganitzaci per part dels participants,
ni en marcatge, avituallaments o atencions
individualitzades, ans al contrari,
pogurem recollir un bon nombre de
felicitacions i aix ens deix molt satisfets
i compensats pels esforos esmerats.
&RQHP SRGHU VHJXLU PLOORUDQW R FRP D
mnim persistir en la feina ben feta per
a futures edicions de la nostra, i vostra,
MARXASSA.
Control de Font Martina (esmorzar)
Control de Sant Mart de Montnegre (vermut)
Control del Santuari del Corredor (sucs naturals)
Control de Sant Celoni (piscolabis) Control de Sortida
ESTADSTICA
Inscripcions: Total inscrits 438
Total sortits 363
Van acabar 337
No van acabar 026
No presentats 075
&ODVVLFDFLyIHGHUDWV 7RWDO
&ODVVLFDFLyQRIHGHUDWV 7RWDO
Control de Sant Mart de Mata (berenar)
Control de la carretera de Mata (refrigeri) Control darribada a Sant Sim de nit
Control de Vallgorguina (dinar)
Control darribada a Sant Sim de dia
El 20 doctubre de 2012 sencetava la
19a. edici de la Marxassa, puntuable per
a la XVa. Copa Catalana de Caminades de
Resistncia.
Lamenaa permanent de grans aiguats
que els serveis meteorolgics van
anunciar amb persistncia durant tota la
setmana, suposem que va ser el motiu que
el nombre de participants fos ms baix
que anteriors edicions i que el nombre
de no presentats a lhora de sortida fos
anormalment alt. Afortunadament, la pluja
no va fer acte de presncia en tot el dia,
com a molt uns petits ruixats a la primera
hora de la caminada entre els controls de
la sortida a Sant Mart del Montseny i el
de Font Martina. Pluja que no va servir
per refrescar lambient que es mantingu
fora clid i amb molta humitat durant tot
el dia, cosa que comport que la necessitat
daigua i lquids de refresc augments
molt per damunt daltres anys i en alguns
punts davituallament es veiessin en perill
dexhaurir les previsions.
Per altra banda la prova transcorregu
sense cap incidncia remarcable. Enguany
L JUjFLHV D OD PDJQtFD FROODERUDFLy GH
lAjuntament de Vallgorguina que ens
va cedir la pista del seu poliesportiu, el
control de dinar va poder-se fer a cobert,
facilitant la feina de lequip encarregat
de preparar lpat. Hem iniciat gestions
amb lesmentat ajuntament per demanar
el poliesportiu per a futures edicions.
A
c
t
i
v
i
t
a
t
s

r
e
a
l
i
t
z
a
d
e
25
89
Una vegada ms sha celebrat la Marxeta i enguany ha estat la
25a edici.
En celebrar-se a Matar els 50 anys de la villa romana de Torre
Llauder es va decidir que se li podria dedicar la Marxeta 2012 tot
fent coincidir la sortida i larribada al Clos Arqueolgic de Torre
/ODXGHUDPEYLVLWDLQFORVDDOQDO7DPEpHVYDGHFLGLUWUHSLWMDU
antics camins dibers i romans i per aquest motiu litinerari es
va fer passar pel poblat ibric de Burriac de Cabrera de Mar.
Aix aquest any el recorregut ha anat des del Clos Arqueolgic
cap a Can Xalant, riera dArgentona, Cam del Mig, Sant Miquel
del Cros, Can Gar i, grcies a una molt enginyosa passarella
per sota la carretera de Vilassar a Argentona, pel cam dAgell
QV DO &RQWURO$ GHVPRU]DU VLWXDW HQ XQ SOD D OHQWUDGD GH OD
Torre Ametller. Desprs, entre pins, torrents i lloredes, anem cap
DOFHPHQWLULGH&DEUHUDLDEDQVDUULEDUKLHQOHPFDSDOD5RFD
den Punsola. All, contemplant el paisatge recordem el poeta
Matar, si vas nixer de la mar com la petxina. Jo et voldria
de la mar com vela blanca....
Cam amunt, seguim direcci al coll de Codera, per, desprs
dun dipsit daigua dels bombers, abandonem el cam i per
un corriol a lesquerra anem a buscar la pista de la pedrera.
7UREHPUXVFVGDEHOOHVLXQDEDVVHWDQVDUULEDUSHOQDOGHOD
urbanitzaci al portal dentrada del poblat ibric de Burriac o
G,OGXUH3XMDQWHQWUHOHVUHVWHVGHGLFDFLRQVLFDUUHUVSRGHP
triar entre la Marxeta o la Mini-Marxeta.
Aquells que fan la Marxeta han de superar un fort desnivell per
pujar directament al castell de Burriac (cara sud) descobrint
un itinerari molt poc conegut pels excursionistes, no aix pels
runners. Els que fan la MinL 0DU[HWD KDQ GH DQTXHMDU HO
Un panell informatiu al Control A desmorzar
LA MARXETA 25, per camins dibers i romans
Lequip davituallament del Control B
Caminant cap a lesmorzar
El Clos arqueolgic: Sortida i Arribada
Nota de la Redacci (fotos: Rosa M. Juli)
tur de Burriac per anar a parar directament al Coll de Codera
sense passar pel castell, tamb amb pujada, per no tan forta i de
recorregut poc habitual i de gran bellesa.
$O &ROO GH &RGHUD FRQXHL[HQ OD 0DU[HWD L OD 0LQL 0DU[HWD
Precisament aqu es va muntar a laixopluc dels excellents
tendals de lAgrupe lavituallament del Control B.
Desprs els camins condueixen cap al Tur dels Oriols, el
mirador dArgentona, el bosc del Gitano i el torrent de la Torre
Ametller per travessar la carretera de Vilassar a Argentona a
lalada de Mad, vorejant els esplndids jardins de Can Gar per
retornar a Matar i acabar al Clos Arqueolgic de Torre Llauder.
A larribada es va celebrar amb un geners vermut i amb el
repartiment dobsequis a tots els participants. La festa va acabar
b, beneda per la pluja que durant tota la jornada ens advertia
de la seva presncia.
Dels quatre-cents seixanta-quatre inscrits hem recollit unes
quantes opinions que tot seguit us oferim:
Mho he passat molt b i ha estat la millor excursi. Jo vindr
el prxim any! Adu! (Laia Gazulla)
Mha agradat molt per lhem de fer ms llarga i ms xuxes
(Joan Ametller)
Mha agradat molt per s molt cansada. He fet la llarga i he
agafat moltes xuxes (Alba C. C.)
He baixat de Burriac fent salts (Ainhoa Perona, 9 anys)
Molt bona ruta matinal. Bona organitzaci. Sort de les
crispetes! (Mar, Clara i Nil)
Sc Agust Mota i la Marxeta em sembla D.P.M. (de puta
mare) (Agust Mota)
26
90
Malgrat el boicot del poltics, que van triar el mateix dia que
QRVDOWUHV QDOPHQW VHW]H YDOHQWV L YDOHQWHV YDP GHFLGLU IHU
aquesta travessa. Arribem a lemblemtic Pla de Campllong a
lhora prevista, amb un cel tapat i un plugim empipador, que
no va trigar a parar. Desprs desmorzar sota les siluetes del
Pi de les Tres Branques i del Pi Jove, vam fer la foto de rigor
al peu del simblic pi. A bon ritme, esperonats una mica pel
fred, vam seguir la pista que va a Castellar del Riu i de seguida
vam agafar una pista a lesquerra que, tot travessant la Baga de
Campllong, ens va portar al Coll de la Cabra. Malgrat el bon
ritme, molts no pogueren resistir la temptaci de buscar entre
la pineda a la caa i captura dalgun bolet. Sembla ser que
O,VPDEROHWDLUHGHPHQDYDSRGHUUHXQLUQHVXFLHQWVSHUTXq
la Teresa no tingues excusa per a no preparar un bon platillo.
A tot aix ja tenem calor i vam haver de comenar a despullar-
nos. Desprs de travessar la carretera que va de Berga a Sant
Lloren de Morunys, vam arribar a La Mina. Just abans de La
Mina (Tnel de la Foradada) vam tombar 90 a la dreta agafant
un corriol que en ascendent rampa ens va portar per lObaga
GHOV 7RVVDOV QV DO 3DV GHO 6HUUDW GH OD 4HVWLy (O FHO HV YD
anar obrint i cada cop hi havia menys nvols. Fins ara, havem
caminat entre pinedes, a partir del tnel va canviar la vegetaci i
ens vam endinsar en una fantstica fageda, que ja havia encatifat
completament el terra amb el fullam. Aquest fet ens va impedir
gaudir del buclic espectacle dels colors de les fulles dunes
setmanes abans, per en canvi ens va permetre gaudir millor de
les vistes que tenem a la nostra dreta; els Rasos de Peguera; la
Serra dEnsija, amb el Cap de la Gallina Pelada; el Pedraforca
amb el Cad al darrere, des duna perspectiva poc usual que va
crear una mica de controvrsia i ms a lesquerra la Serra de
Querol (Port del Compte); la Mola de Lord i la Serra de Busa.
&DSDOQDOGHOD6HUUDGHOV7RVVDOVLDXQTXLOzPHWUHGHO3DV
del Serrat de la Qesti, vam escoltar un tret, no massa lluny
de nosaltres. Poc desprs descobrirem la causa del nostre
SHWLW HQVXUW XQD PDJQtFD EqVWLD UHVWDYD DO WHUUD XQ FDoDGRU
acabava dabatre un senglar de bon any. A larribar al Pas del
Serrat de la Qesti, ens trobarem la dona del caador, tamb
amb la seva arma, per no havia capturat res. Aqu agafrem
una pista que comena baixant. El personal, segurament induts
per lexperincia del porc, ja comenava a preguntar pel lloc del
dinar. Tot seguint per lampla pista vam poder gaudir de la vista
de Vilella a primer terme i el Pla de Busa i la Vall dOra una
mica ms enll. Primer pujant i desprs de baixada, arribarem
als Plans de Taravil, anomenats de Trevil a la contrada. I just
davant de Cal Sant i Cal Bertran, ens vam cruspir el men del
dia. Ara ja gaudem dun esplndid sol, la retornada al cam
va ser fora mandrosa, per havem de continuar. Retornem al
cam per una pista asfaltada a la dreta en direcci a lEspunyola.
Deixem lasfalt per una pista de terra cap a la dreta. Tornvem a
caminar entre pins.
Una mica ms endavant deixem la pista per iniciar una forta
PLANS DE TARAVIL, del Pla de Campllong a Montmajor
(SORTIDA COLLECTIVA DE NOVEMBRE)
per Jos L. Rodriguez (fotos: Joan M. Labrador)
Dinant als Plans de Taravil amb una fantstica panormica
EDL[DGD SHU XQ FRUULRO TXH YD IHQW JLUDJRQVHV QV OD FDVD GH
Can Mercadal i lErmita de Santa Margarida. Cal remarcar els
PDJQtFV SDLVDWJHV VREUH WRWD OD FRPDUFD TXH SRGtHP YHXUH
TXDQOHVGLFXOWDWVGHODEDL[DGDHQVSHUPHWLHQDL[HFDUHOFDS
Desprs de passar per darrera la casa, a on uns formosos gats ens
PLUjYHQ IRUoD HQFXULRVLWV YDP DJDIDU XQD SLVWD D OD GUHWD QV
una crulla amb la pista asfaltada. Final de la nostra travessa. De
seguida va arribar lautocar que ens va portar a Montmajor, a on
desprs de refer-nos al bar de la plaa, vam gaudir de la visita al
Museu dArt del Bolet. La nostra visita va estar magistralment
guiada pel cuidador del museu, en Marcell Cases. Ms o menys
a lhora prevista vam arribar a Matar i tothom va poder exercir
el dret al vot. Val a dir que aquesta travessa ressegueix un tram
de la caminada de resistncia Rasos de Peguera-Manresa.
Museu dart del Bolet
El Museu dArt del Bolet s un espai destinat a acollir una mostra
de ms de dues-centes espcies de bolets fets de fang. Es tracta
GXQDFROOHFFLyIRUPDGDSHUPLJPLOHUGH[HPSODUVFODVVLFDWV
per tipologia, disposats en vitrines, i amb una decoraci natural
que recorda un bosc.
/D -RVHQD 9LODMRVDQD pV OD YHULWDEOH jQLPD GHO SURMHFWH L OD
mare de les ms de dues-centes espcies de bolets de cermica
que es poden veure en lnic Museu dArt del Bolet que hi ha
a Catalunya i a tot lEstat espanyol. Va nixer a Gargall, a can
Gener de Tlics, a on encara hi resideix i hi t el taller. Un taller
que des de fa ms de vint anys sha convertit en una lleneguera
incansable o en un bosc particular de creaci de bolets de
cermica. Aqu s a on desprs domplir la cistella amb bolets
reals els immortalitza en fang.
Va ser regidora de Cultura de Montmajor del 1987 al 1995.
Durant aquests anys organitz diversos tallers entre els quals
QKLKDXQGHODERUDFLyGHJXUHVGHIDQJ(QSOHPHVGRFWXEUH
HODERUDXQDSULPHUDFLVWHOODGHEROHWVLDL[tOLHVFODWDXQDDFLy
incondicional pel mn boletaire que encara avui perdura.
Albirant el Pla de Busa amb la Serra de Querol (Port del Comte) al fons
0XVHXGDUWGHO%ROHWQDOGHWDSD
A
c
t
i
v
i
t
a
t
s

r
e
a
l
i
t
z
a
d
e
A
c
t
i
v
i
t
a
t
s

r
e
a
l
i
t
z
a
d
e
27
91
MATINALS PELS TURONS DEL MARESME 2012 (III)
Alzines de Coll de Basses (foto: Albert Pujol) Ermita de Sant Mateu (foto: David Cspedes)
El Tur den Vives (766 m) (foto: Delf Ti) Font de Sant Mateu (foto: David Cspedes)
MONTBARBAT
4 de novembre del 2012
TUR GROS DE MONTNEGRE
2 de setembre del 2012
Dalt del Montbarbat (foto: Loli Osorio)
El rec de Vall de Maria (foto: Loli Osorio)
La sortida daquest mes ha estat a un
lloc recndit de la nostra comarca ja
que el Montbarbat s com una punta de
llana per on el Maresme penetra dins la
vena comarca de La Selva compartint
territori entre Tordera, Massanet de la
Selva i Lloret de Mar, sembla mentida,
i tot perqu el territori de Vall de Maria
pertanyia als Jelp de Tordera i establerts
per labadessa del Convent de Sant
Daniel (s. XVI). Desprs de trobar-nos
al Clos Arqueolgic sortim tres cotxes
cap a Cal Coix (N-II passat Tordera) on
sens afegeix un altre cotxe. Dall ens
desviem cap a Vall de Maria per deixar-
hi, passat el pant, els vehicles aparcats
a prop de la depuradora i comencem
a caminar travessant el Rec de Vall de
Maria en direcci al Coll dels 3 Termes,
sempre per zona boscosa. A dalt la carena,
HO FDPt FRQXHL[ D XQD SLVWD WUDQVYHUVDO
HVWHP DO &ROO GHOV 7HUPHV L DSURWHP
per esmorzar. Girem a lesquerra i a un
centenar de metres a la dreta comencem
una curta drecera per arribar dalt del
cim del Montbarbat (328 m) . Al cim de
la muntanya hi ha un important poblat
ibric (s. III aC). s una talaia que domina
visualment tota la depressi de la Selva i
tota la baixa Tordera. Per variar i evitar
seguir els mateixos camins fem una petita
circumvallaci pels camins de laltre
FRVWDWQVTXHWRUQHPDQDUDSDUDUDSURS
del Rec de Valldemaria i dall als cotxes
ens arribem en un no res. Un recorregut
molt bonic per entremig de boscos de
sureres, pins alzines i roures.
Lexcursi, lha guiat lEnric Castells
amb la participaci de Montserrat Hugas,
Carles Villar, Alba Mora, Pere Busquets,
Llusa Calsapeu, Enric Bernabeu, Loli
Osorio, Vicente Martinez, Carme Rodrigo,
i Toni Osorio.
TUR DE SANT MATEU
2 de desembre del 2012
Tanquem la llista de sortides del 2012 a
Sant Mateu (499 m), segona elevaci ms
important de la Serralada Litoral i referent
dels pobles de lentorn. El punt de trobada
ha estat el Clos Arquelogic i la sortida, a
Premi de Dalt, sha fet de la plaa del seu
antic Ajuntament. Pugem per carrerons
DQWLFV EHQ FRQVHUYDWV QV DO 7XUy GHQ
Pons (187 m) on podem observar una
curiosa construcci anomenada la Caseta
del Moro. Continuem pel cam de Serviol
seguint una antiga conducci daigua,
feta amb teules i que abasteix la propietat
de Can Moles. Ms endavant trobem una
pista, que en fort per breu pendent, ens
condueix al Tur den Baldiri (429 m)
DPE PDJQtTXHV SDURQjPLTXHV VREUH
la gran Barcelona. Fem una parada per
esmorzar i seguim per les planes del Mal
Temps, creuem la pista de la Cornisa
per arribar a lermita de Sant Mateu (s.
XI), punt culminant, on cal destacar el
campanar de cadireta en perpendicular
a la faana, fet gens habitual. El paratge
s de gran bellesa amb la masia de Can
Riera a primer terme, el Montseny nevat
al fons i ms lluny, les elevacions de les
muntanyes pirinenques. De baixada,
passem per la Font de Sant Mateu i
WRUQHP SHO FDPt GH OD &RVWD QV DO 3DUF
de la Cadira del Bisbe on visitem el poblat
ibric. Acabem pels laberntics carrers de
la poblaci, per tornar a lorigen de la
nostra caminada.
David Cspedes ha estat el guia, amb la
participaci dAgns Cspedes, Enric
Bernabeu, M. Rosa Villa, Pere Busquets,
Elena Castells, Montserrat Hugas, Enric
Castells, Pere Peiris, Fina Velasco,
Xavier Rodriguez, Concepci Gmez,
Marta Belis, Antnia Gonzlez, Francesc
Serres, Quima Robles, Ldia Bosch i
Alfons Freixas.
per Enric Castells
El lloc escollit aquesta vegada ha estat
HO0RQWQHJUHLKRKHPDSURWDWSHUIHU
dos cims; el Tur den Vives (766 m) i el
Tur Gros (773 m). Ens hem desplaat
QVDOD8UEDQLW]DFLy0RQWQHJUHVLWXDGD
en el que havia estat la Casa Nova de
Maspont, punt de partida de lexcursi i
amb una panormica inigualable; la mar
immensa, la Creu de Canet, Collsacreu,
la vall dArenys, el Montalt inconfusible,
el Corredor, Burriac i les muntanyes
drrius. Anem a buscar el cam de can
Vives de la Cortada i el GR ens porta
QV D OD FUHVWD GHO 0RQWQHJUH HQWUH
roures i castanyers. Anem al Prat Perell
on un gros freixe i els seus rebrolls
presideixen la gran plaa del prat. Tot
traspassant una avellaneda centenria
ens dirigim al Tur den Vives, coronat
per roures. Per lobaga, travessem la
immensa volta que fa la roureda arribant
a les alzines monumentals del cam que
baixa del Coll de Basses. Amunt i cap
al Faig den Presas que, juntament amb
el faig de Fontmontnegre, sn els faigs
ms meridionals de la serralada. Una
LPPHQVDURXUHGDHQVDFRPSDQ\DQVD
la Telefonista, al Tur Gros, amb torre
GHYLJLOjQFLDRQLGHQWLTXHPGHVGHOHV
PXQWDQ\HVGHO7LELGDERQVDO0RQWJUt
GHV GH 0DOORUFD QV DO &DQLJy L DPE
el Montseny de presncia majestuosa.
Tombant a llevant la roureda cnvia
pel castanyer per girem per tornar a la
Casa Nova a refrescar-nos a la font, sota
el faig centenari. El mar llueix al fons.
LEnric Castells ha fet de guia amb
la participaci de Montserrat Hugas,
Elena Castells, Llusa Calsapeu, David
Cspedes, Imma Amat, Albert Pujol,
Rosa Camins, Loli de Gea, Nria
Ontiveros, Llusa Layret, Mnica Suri
i Xavier Rodrguez.
28
92
?
A
p
u
n
t
s

d

h
i

r
i
a
29
93
FORN IBRIC, Riera de Valldeix
1967 La descoberta per lAgrupaci
Un mat, tornant duna caminada pels voltants de Matar,
en arribar a la Riera de Valldeix, per sota Can Portell Vell, al
marge esquerre, acausa dels aiguats daquells dies, va quedar al
descobert una part dun forn ibric (foto 1). En Joan Capdevila
Meu, molt receptiu amb tot el que era arqueologia en aquells
moments, va adonar-sen i vrem decidir excavar-lo.
Hi vrem tornar diferents vegades, una delles (foto 2), quan el
vrem destapar parcialment, trobrem tamb restes de cermica:
gots, gerres,.. aix s, tot fet una trencadissa (foto 3). Tot seguit,
avisrem el senyor Mari Ribas (aleshores, tamb estvem
collaborant juntament amb ell, a lexcavaci a Torre Llauder
de Matar).
Butllet ACE n3 juliol-agost-setembre 1967, pg. 39: El
dia 25/06/1967, continuaci dels treballs dexcavaci Riera
2 - Riera de Valldeix (foto: Ramon Armengol Mingo)
(desquerra a dreta: Joan Capdevila Meu, Ramon Armengol Mingo,
Jaume Tur El Llarg, Pepe Garrido, Joan Albert Neron,
Jaume Soler El Curt i Antoni Pulido)
1 - Riera de Valldeix (foto: Ramon Armengol Mingo) Forn Ibric
3- Riera de Valldeix (foto: Ramon Armengol Mingo) Cermica Ibrica
5 - Riera de Valldeix 1973 (foto: AMdM)
desquerra a dreta, davant: Robert Lleonart, Jordi Nonell i Joan
Francesc Clariana
darrere: Ferran Mart, Quim Garcia, Carles Mart i Josep Lloansi
per Josep Corominas i Pinedo
7RSRJUDDGHO)RUQ,EqULF5LHUDGH9DOOGHL[IRWR'LEXL[$0G0
de sant Sim per Mari Ribas, Joan Tur, Joan Capdevila,
Ramon Armengol, Jess Vives, Antoni Pulido, Josep Corominas,
Joaquim Guix, Pepe Garrido
El treball del dia esmentat anteriorment, fou molt enriquidor i
trist al mateix temps. Mexplico; primerament, el senyor Mari
Ribas va fer la catalogaci de la nostra troballa i tamb de
restes; la tristor ens arrib quan acabada la catalogaci es va
prendre la decisi de tornar a colgar de sorra la troballa perqu
no queds a la vista i aix es pogues continuar ms endavant la
VHYDH[SORUDFLyGHQLWLYD2EHGLHQWVLHQVRSLWVDL[tHVYDIHU
/H[FDYDFLyQDOSHUOD6HFFLy$UTXHROzJLFDGHO
Museu Municipal de Matar
Sabem que posteriorment van continuar els treballs aixecant
OD WRSRJUDD GLEXL[ QV DFDEDU WRWD OH[FDYDFLy L DEDQV GH
tornar-lo a tapar es va fer la darrera foto (5).
N
o
i
c
i
a
r
i
30
94
Us comuniquem que les ltimes altes que shan registrat han
estat les segents:
-Alfons Canela Serrano -Montserrat Torn Xandri
-Pere Amors Coll -Dylan Suriach Caballero
-Adri Sol Barra -Pol Guillen Barra
-Hctor Romero Roda -Anna Castell Sol
I N F O R M A C I O N S G E N E R A L S
ALTES DE SOCIS
DISTINCI DE LA FEDERACI
DESPELEOLOGIA A LA SECCI
ESPELEOLGICA DE LAGRUPE
El passat dimecres 19 de desembre de 2012 a les vuit del vespre
va tenir lloc un acte dhomenatge de la Federaci Catalana
dEspeleologia a la Secci dEspeleologia de lACE Matar amb
motiu dels 20 anys dexploracions espeleolgiques daquesta
secci a Cantbria.
Hi van assistir dos crrecs de la federaci que van ser: Hilari
Moreno i Castell, president de la Federaci Catalana d
Espeleologia i Eduard Surez i Fernndez, vocal de lEscola de
la Federaci Catalana dEspeleologia.
A ms del trofeu, ens van obsequiar amb una bobina de 200 m de
corda per a espeleologia que vam anar a recollir personalment a
la seu de la federaci.
Desprs, Vctor Ligos com a president de lentitat, tamb
va entregar a la Secci Espelolgica de lentitat el Trofeu
Agrupaci 2012 pels vint anys dexploracions a Cantbria.
$OQDOHVYa tancar lacte amb un brindis amb cava.
SOPAR DHIVERN 2012
UnaYHJDGDPpVHQDUULEDUDQDOVGDQ\O$JUXSDFLyRUJDQLW]D
un sopar per celebrar el tancament de lany. El lloc i la gent varia
cada any i la participaci tamb va variant a cada convocatria.
Enguany sha tornat al Restaurant Nova Rosaleda i lassistncia
PpVRPHQ\VKDHVWDWFRPVHPSUHDOQDOKHPHVWDWYLQW
Com acostuma a ser habitual, es va acabar amb un sorteig de
regals a tots els assistents mercs a la collaboraci de dos
HVWDEOLPHQWV DQV FRP VyQ (VSRUWV 'RP L (VSRUWV &DPS ,9 L
amb el desig dunes bones festes nadalenques i un millor any
2013.
LLIURAMENT DE TROFEUS DE LA COPA
CATALANA DE MARXES DE RESISTNCIA
2012
Un any ms, quatre membres de la nostra entitat, han estat
guardonats per la seva participaci en la XV Copa Catalana de
Caminades de Resistncia (CCCR). Lacte de lliurament va tenir
lloc el dia 2 de febrer de 2013 al Centre Cvic Sant Ildefons de
Cornell de Llobregat. Van ser mereixedors daquest trofeu 89
participants entre el quals hi havia lElisabet Estrada, en Joan M.
Millan, en Joan M. Labrador i en Jordi Nogueras. Tamb hem
compartit trofeu amb en Jos Porras del C. E. Premi i en Jos
Bravo del G. M. Argentona. Per entitats, lAgrupe ha quedat en
setena posici. A tots ells, lenhorabona.
Lacte va anar precedit dun audiovisual amb les millors imatges
de la temporada, amb fotos den Joan Miquel Labrador i en
Xavier Capdevila.
TARIFES DE SOCI PER AL 2013
Quota Juvenil (16 - 25 anys) 38
Quota Individual (majors de 25 anys) 60
4XRWDIDPLOLDUOOVQVDDQ\V
Quota soci protector 100
Des de laltre costat de la taula (foto: Josep M. Parera Pepus)
Sopar dhivern a La Nova Rosaleda (foto: Josep M. Parera Pepus)
CANVIS A LA JUNTA
$QDOVGHO6DOYDGRU$OVLQDYDSUHVHQWDUODVHYDUHQ~QFLD
per motius personals i des daqu li agram la seva dedicaci.
A principis del 2013 sha produt la incorporaci de dos nous
membres a la Junta, es tracta de Carles Villar i Bornay i de
Toni Cruanyes i Bornay, als quals donem la benvinguda i els
desitgem molt bona feina.
Lliurament trofeus Caminades de Resistncia (foto: Joan M. Labrador)
Lliurament Trofeu Federaci i Trofeu Agrupaci a la Secci Espeleolgica
(foto: Josep M. Parera Pepus)
31
95