METEOROLOGIA: Fenòmens meteorològics

UF1. METEOROLOGIA I TÈCNIQUES D’ORIENTACIÓ

INTRODUCCIÓ

La meteorologia és la ciència que tracta l’estat del

temps i dels meteors en l’atmosfera de la Terra.
Per mitjà de l'estudi dels fenòmens que ocorren en
l'atmosfera, la meteorologia tracta de definir el clima,
predir el temps, comprendre la interacció de
l'atmosfera amb altres subsistemes, etc.
El coneixement de les variacions climàtiques ha sigut
sempre de summa importància per al
desenvolupament de l’agricultura, la navegació, les
operacions militars i la vida en general.
 1. L’ATMOSFERA

Capa d’aire que envolta la terra i

en constitueix el seu embolcall més
extern.
Aquest embolcall no és uniforme i
s’estructura en diferents capes:
(veure diapositiva següent)
1.-Troposfera: capa inferior, és més gruixuda a l’equador i més prima als pols. Hi
tenen lloc quasi tots els fenòmens atmosfèrics. La seva Tª disminueix amb l’altura.
2.- Estratosfera: fins a 60 km. L'aire que conté és estratificat i estable (per això hi
volen molts avions). S’hi troba la capa d’ozó, que actua d’escut contra els raigs
ultraviolats, i fa que la tª vagi pujant.
3.-Mesosfera: entre 60 i 100 km. Baixa concentració d’ozó i altres gasos (només
un 0,1% aire) i la Tª disminueix a mesura que augmenta l’altitud (és la capa més
freda) per l’absència de vapor d’aigua i d’ozó.
4.- Termosfera: arriba fins als 600 km. Hi ha un augment de Tª (1500ºC) i grans
oscil·lacions entre dia i nit, hi ha molts ions a causa de la radiació solar.
5.-Exosfera: està als voltants de 10000km. És l'última capa, els gasos es troben en
concentracions molt baixes. La densitat és gairebé nul·la, com a l’espai exterior.
LES FUNCIONS DE LA ATMÓSFERA
Filtra radiacions ultraviolades: ajuda a que no passin tantes radiacions que poden provocar
malalties.
Regula les temperatures: absorvir i retenir les radiacions solars a partir del vapor d'aigua i CO2 .
Permet temperatures suaus adequades per la vida.
Però actualment hi ha l'escalfament global i les temperatures augmenten provocant el
desglaçament dels pols,...
Principal reserva d'oxigen i de diòxid de carboni: reserva els gasos imprescindibles per a la
vida de l'home i els vegetals. Permet que l'home tingui oxigen (respiració) i els vegetals diòxid
de carboni i oxigen (fotosíntesi), per a la seva supervivència.
Atura el material còsmic procedent de l’espai exterior: es desintegra pel fregament amb els
gasos atmosfèrics durant la caiguda.
Completa el cicle de l'aigua: gràcies a les precipitacions, l'aigua evaporada torna a la
superficie de la terra.
PREGUNTES

Què creieu que vol dir aquesta afirmació?

Mesurant el temps, sabrem el clima.

Penseu que són el mateix el temps i el clima?

2. EL CLIMA I EL TEMPS

• 2.1. DEFNICIÓ

• Clima: estat mitjà de l’atmosfera en un punt determinat obtingut a partir de

l’anàlisis de diferents paràmetres (Tº , precipitacions, vent, pressió
atmosfèrica..) després de llargs períodes d’observacions (+ de 30 anys).

• Temps: estat de l’atmosfera en un punt de la superfície terrestre determinat i

en un moment determinat.
2.2. I QUINS FACTORS DETERMINEN EL CLIMA?
2.2.1. LATITUD:
Distància d’un punt fins a l’equador, mesurada en graus, minuts i segons. La
translació i rotació de la terra, determinen canvis estacionals segons l'angle
d'incidència de la radiació solar.
Com més lluny es trobi un punt de l’equador, la radiació incident del sol serà
més baixa. Això determina una zona càlida a l'equador i dues zones molt
fredes als pols.
2.2.2. ALTITUD:
Distància d’un punt respecte el nivell del mar.
Amb l’altitud la Tª disminueix (gradient tèrmic vertical).
2.2.3. EXPOSICIÓ O ORIENTACIÓ:
La posició d’un indret respecte un relleu pot canviar el clima. Ex: a
l’Hemisferi Nord, a la cara Sud de les muntanyes (solell o solana)
rep molta més insolació que en la cara Nord (obaga)

2.2.4. DISTÀNCIA AL MAR O CONTINENTALITAT:

L’aigua té una elevada calor específca → actua com un
regulador tèrmic. Li costa molt augmentar o disminuir la Tª.
Transfereix energia i fa que les zones costaneres no tinguin tant
canvi de Tª.

2.2.5. HUMANITZACIÓ:
Les zones urbanes pateixen alteracions locals del clima per culpa
de les nombroses fonts de calor (fàbriques, calefaccions, motors…)
i per l'abundància de materials que capten amb facilitat la radició
solar (formigó, asfalt,...).
Aquestes zones, es comporten com a illes de calor, fet que
provoca precipitacions més abundants, menys radiació solar, un
aire més sec i vent més variable.
3. LA PRESSIÓ ATMOSFÈRICA
La pressió atmosfèrica és el pes de l'aire que cau en vertical sobre una
superfície.

El que defineix una pressió atmosfèrica o una altre és la TEMPERATURA de

l’AIRE. El moviment constant de masses d’aire provoca una variació
constant de la pressió atmosfèrica.
L’aparell que mesura la pressió atmosfèrica és el baròmetre.
La pressió normal a nivell del mar és de 760 mm de mercuri o 1013
mil·libars (mb).
ANTICICLONS I BORRASQUES
En algunes zones de la superfície del nostre planeta hi haurà més pes de l'aire,
s'anomena anticicló o zona d'altes pressions.
Associat a BON TEMPS

En altres zones hi haurà menys pes de l'aire, s'anomena borrasca o zona de

baixes pressions.
Associada a INESTIBILITAT
LES ISÒBARES
En un mapa meteorològic les isòbares són línies que
uneixen punts de la superfície terrestre que tenen la
mateixa pressió atmosfèrica.

El vent segueix aproximadament la direcció de les

isòbares, i com més juntes estiguin les línies, el vent serà
més fort.

Segons la direcció que tenen les isòbares, ens

indicaran si es tracta d'un anticicló o d'una borrasca.
4. FENÒMENS ATMOSFÈRICS
Els fenòmens atmosfèrics o meteors es poden classificar en:
1. Aeris, com el vent.
2. Aquosos, com la pluja, la neu o la pedra
3. Lluminosos, com l’aurora polar o l’arc de Sant Martí
4. Elèctrics, com el llamp

La pressió, la temperatura i la humitat són els factors climàtics fonamentals en l’estudi

de l’oratge i en la predicció del temps.
4.1. EL VENT
Aire, que es mou horitzontalment, generat per
diferències tèrmiques. L’aire es mou des de les zones
de pressions baixes a les zones de pressions altes.
Mesura:
-Velocitat o força : Anemòmetre
També es pot mesurar amb l’escala de Beaufort
-Direcció: Panell (de quin punt cardinal ve?)
Rosa dels vents → indica els punts per on pot venir el
vent.

https://www.youtube.com/watch?v=Iurq4YoGdQo
LA ROSA DELS VENTS
EFECTE VENTURI
Aquest efecte ens explica que els
fluids i els gasos, quan els
disminueixes l’espai on passar,
augmenten de velocitat i
disminueixen de pressió.
PER QUÈ CREIEU QUE L’HEM DE TENIR EN
COMPTE COM A GUIES?
4.2. PRECIPITACIONS
Precipitació es refereix a tota l’aigua caiguda dels núvols directament sobre la
superfície terrestre. Aquesta aigua cau tant en estat sòlid com líquid.
PLUJA NEU PEDRA

Pot haver-hi el fenòmen de la virga, si aquestes precipitacions s’evaporen abans de tocar

al terra
Són necessàries quatre condicions perquè
s’originin les precipitacions:

1. Ascendència de l’aire i el seu refredament.

2. Condensació (en líquid) o sublimació (en
sòlid) del vapor d’aigua i formació de
núvols.
3. Un elevat contingut de vapor d’aigua i
una alta humitat relativa.
4. Creixement de les gotes d’aigua dels
núvols.
4.2.2. ELS NÚVOLS
Els núvols són gotes líquides o cristalls de gel o una barreja de les dues coses.

Per què ens pot ser útil saber identificar els núvols?
-- Permet predir el temps encara que no tinguem accés a informació
meteorològica.
-- Permet saber el temps que pot fer en les properes hores o dies.
-- Permeten visualitzar els moviments i processos que experimenta l’aire.
COM ES FORMEN ELS NÚVOLS?

Ascensió orogràfica: Una massa d’aire es veu obligada a

ascendir un relleu. Això fa que es refredi fins a condensar-se.
Convecció: Quan el terra és escalfat pel Sol, l’aire més proper a
la terra també s’escalfa i ascendeix. En guanyar altura es
refreda fins a condensar-se.
Contacte de masses d’aire a temperatura diferent: quan dues
masses d’aire a temperatura diferent entren amb contacte, no
es barregen; a causa de la seva densitat diferent. La massa
d’aire més fred tendeix a romandre prop del terra, i l’aire calent
ascendeix fins a condensar-se.
COM MESUREM LA NUVOLOSITAT?

NUVOLOSITAT
QUANTITAT DE CEL COBERT PELS
NÚVOLS

Es mesura en OCTES:
Es divideix en cel en 8 parts i es
mesura quantes parts tenim de núvols.
COM SABEM SI UN NÚVOL PORTA PRECIPITACIÓ?

-Per la seva densitat:

MIREM QUIN COLOR TÉ!

-Per la seva consistència i dimensió

-Per la seva alçada:
Un núvol a molta alçada del terra, no
precipita!
TIPUS DE NÚVOLS

DUES FORMES BÀSIQUES:

-Estratiformes o amb forma d’estrat

(més horitzontals)

-Cumuliformes o amb forma de

cúmul
(més verticals)
Segons l’altitud on es troben:

Núvols alts: base entre 6000 i 12000 m

d’altura, formats per cristalls de gel,
base de color blanc intens.
Núvols Mitjans: base entre 2000 i 6000 m
d’altura, formats per gotes d’aigua i
cristalls de gel, base color gris pàli·lid
Núvols baixos: base entre 0 i 2000 m
d’altura, molta densitat de gotes
d’aigua i base color gris fosc.
ARA VEUREM ELS GÈNERES BÀSICS DE
NÚVOLS SEGONS LA CLASSIFICACIÓ
INTERNACIONAL
-Característiques
-Fenòmens associats
ELS CIRRUS (CI)
Color blanc intens i aspecte fibrós
Núvols prims i tènues, de manera que
poden tapar una part del cel però no
impedeixen que la llum solar travessi.
Quan s’acosta una pertorbació, els cirrus
van enteranyinant progressivament el cel.
També poden formar-se a partir de la
part superior dels núvols de tempesta.
Són el primer indici de canvi de temps ja que
formen part de les primeres franges de núvols
de les pertorbacions. Des de que apareixen
hem d’esperar un canvi de temps al cap de
24-36h
CIRROESTRATS (CS)
Núvols estratificats
Vels fins i blanquinosos que tapen gran
part o tot el cel; i sovint van acompanyats
de fenòmens òptics.
Es formen a la part alta de la troposfera
Associats a fenòmens òptics diversos.
Indicis de canvi de temps. Formen part de
les franges de núvols que precedeixen la
part activa dels fronts i depressions. En el
moment en què apareixen hem d’esperar
un canvi en el temps al cap de 18-24h.
ELS CIRROCÚMULS (CC)
Fàcilment identificables per la forma
i el color: cumuliformes (arrodonits) i
blanc intens.
Situats a 7-10km d’alçada, per això
s’observen aparentment petits.
Sovint apareixen junt amb altres
núvols alts o s’esvaeixen.
Són indicis de canvi de temps entre
12 i 24 hores abans d’una part activa
d’un front.
ELS ALTOESTRATS (AS)
Núvols mitjans i estratificats, de dimensió horitzontal.
El més habitual és que ocupin bona part o tot el cel.
Base color gris pàl·lid i uniforme.
Quan tapen la totalitat o la major part del cel,
originen un dia gris però bastant lluminós ja que, en
ser poc gruixuts, no esmortaeixen totalment la llum
del sol.
Associats a plugims o nevades dèbils.
Aproximació d’una pertorbació, normalment són a
la zona central dels fronts càlids. Falten poques
hores perquè arribi el canvi de temps (pluja o vent).
 ELS AUTOCÚMULS
Núvols cumuliformes del grup de núvols
mitjans. Forma arrodonida i dimensions
petites.
No es troben mai aïllats, són molt extensos
amb petites escletxes de cel blau entre els
núvols.
Semblants als cirrocúmuls, però de coloració
gris pàl·lid a la part central amb les vores
blanques, a diferència dels cirrocúmuls que
són totalment blancs i més petits.
Aproximació d’una pertorbació, falten 10-12
hores perquè arribi un canvi de temps (vent
o pluja).
Dita: “quan al cel hi ha cabretes, a la terra hi ha pastetes”
ELS NIMBOESTRATS (NS)

Núvols mitjans de dimensions grans,

extensos i gruixuts.
Color gris fosc i uniforme.
Associats a pluges o nevades
continuades
Els observem Durant el pas de la part
active d’un front o una pertorbació.
ELS ESTRATOCUMULUS
(SC)
Núvols baixos, que formen extenses
capes. Semblen estrats per la base,
més llisa i cúmuls per la part superior,
més protuberants.
La base acostuma a ser d’un color gris
més fosc.
Ocasionalment poden produir plugims
o nevades febles, a les zones de
muntanya poden originar boires o
gebrada.
Indiquen temps estable.
ELS ESTRATS (ST)

Núvols baixos que formen capes no

gaire extenses delimitades per
contorns llisos.
Associats a la boira o a la gebrada,
ocasionalment plugim. Indiquen
temps estable.
Possibilitat de nivells alts de
contaminació de l’aire.
ELS CUMULONIMBUS (CB)

Són els més grans I espectaculars.

Núvols baixos (base), però que creixen
verticalment fins a gruixos quilomètrics
que poden ocupar tota la troposfera.
S’associen a xàfecs intensos, pedra o
calamarsa. Llamps.
Temps molt inestable amb possibilitat
de fenomens meteorològics severs.
ELS CÚMULS (CU)
Els més coneguts
Núvols baixos de perfil força definit,
base plana I part superior
protuberant I arrodonida.
Gruix variable segons les condicions
atmosfèriques.
Si son prims i no creixen gaire
verticalment tindrem temps estable;
però si creixen verticalment,
s’associen a xàfecs i tempestes.
ELS AUTOCÚMULS
LENTICULARS
Espècie curiosa en forma de llentia.
Perfils més llisos I base d’un color gris
metal·lic.
No acostumen a ocupar grans
extensions.
Associats a vent intens amb poca
possibilitat de precipitacions.
4.3. AURORA POLAR I
ARC DE SANT MARTÍ
L'aurora polar consisteix en una llum natural que
apareix al cel nocturn de les regions properes a les
zones polars a causa de l'impacte de les partícules
de vent solar amb el camp magnètic de la Terra.
Hemisferi sud: aurora austral / Hemisferi nord: aurora
boreal.
L’arc de Sant Martí és un fenòmen òptic produït per
la reflexió, refracció i dispersió de la llum causada
per gotes en suspensió a la troposfera que resulta
de l’aparició al cel de l’espectre de llum visible
principalmente durant els ruixats, quan plou i fa sol
al mateix temps.
4.4. ELS LLAMPS

Un llamp és una descàrrega elèctrica entre el núvol de

tempesta i la superficie terrestre, dins el mateix núvol, o
entre núvols propers.

La descàrrega produeix un escalfament i expansió

sobtats de l'aire al seu voltant, que es tradueix en un so
característic: el tro.

D'altra banda, la resplendor que produeix el llamp

s'anomena llampec. El tro i el llampec són els principals
signes d'identitat del fenomen.