CLIMA 

VITICOLA

Miriam Lampreave Figueras

Grupo VTV, Departament de Bioquímica y
Biotecnologia
Facultat d’Enologia, URV
DEFINICIONS

Temps atmosfèric: Es l’estat de l’atmosfera mesurat a curt termini i en una localitat

determinada. Resulta de la síntesi de cinc elements principals: temperatura
atmosfèrica, pressió, vent , humitat i precipitació

Meteorologia: Disciplina o ciència que s’ocupa de l’estudi dels fenòmens atmosfèrics,

les propietats de l’atmosfera i la relació amb la superfície de la terra i els mars

Clima: Es l’estadística del temps atmosfèric sobre un interval d’anys més o menys llarg.
Difereix del temps meteorològic en que aquest descriu els valors dels 5 elements
atmosfèrics (temperatura, vent, etc) a curt termini

Climatologia: Es la ciència que s’ocupa de l’estudi del clima i les seves variacions al
llarg del temps. Encara que utilitza els mateixos paràmetres que la meteorologia, el
seu objectiu és diferent ja que no pretén fer previsions immediates, sinó estudiar les
característiques climàtiques a llarg termini, al llarg del temps
DEFINICIONES

Factors del clima: Inclouen factors con latitud, vents

predominants, corrents marines, distancia al mar, altitud, que
modifiquin, accentuïn o limitin els elements del clima i donin lloc
als diferents tipus de clima

Elements o paràmetres atmosfèrics: Temperatura, precipitació,

vent, humitat, pressió atmosfèrica, núvols,

Fenòmens atmosfèrics: Tenen lloc a tot el món i depenen de la

quantitat de radiació solar, el grau d'inclinació dels raigs del sol,
la pressió atmosfèrica, el règim eòlic, la temperatura i moltes
altres variables. Els fenòmens atmosfèrics més importants són:
turmentes, tornados, huracans, pedra, neu, arc de Sant Martí,
CLIMA I TEMPS ATMOSFÈRIC.
Ja s’ha comentat que s’anomena CLIMA a l’estat mitjà de l’atmosfera en una zona
determinada i en períodes de temps llargs el clima ens indica
com acostuma a ser el temps atmosfèric al llarg d’un període en un indret.

Les variacions de l’estat de l’atmosfera que es donen en un indret i en períodes de

temps curs curt és el que anomenem TEMPS ATMOSFERIC

El clima i el temps atmosfèric són el resultat de l’actuació simultània dels següents

condicionants:
´
1. La forma i els moviments de la Terra, i les característiques de la
superfície terrestre.
2. L’atmosfera i la radiació solar
3. La humanització.
.
FACTORS DEL CLIMA
MOVIMIENTS I FORMA DE LA TERRA

1. Diferent inclinació dels raigs del Sol

quan colpegen la superfície de la
Terra, a causa de la forma esfèrica de
la Terra.

,
Major intensitat calorífica quan la radiació solar és
perpendicular a la superfície de la Terra

Diferents zones climàtiques a la Terra, canvi

d'estacions en zones temperades
FACTORS DEL CLIMA
MOVIMIENTS I FORMA DE LA TERRA

Les diferents zones climàtiques de la Terra s'agrupen segons la distància als

pols, diferenciant tres grans dominis:
• Climes freds a les zones properes als pols (60-90 º N i S)
• Climes temperats entre els altres dos dominis (30-60 º N i S)
• Climes càlids a les zones properes a l'equador (30-0 º N i S)
FACTORS DEL CLIMA
MOVIMIENTS I FORMA DE LA TERRA
Moviment de la Terra, rotació sobre si mateixa i traducció al voltant

, del Sol: Defineix les estacions de l'any

FACTORS DEL CLIMA
MOVIMENTS I FORMES DE LA TERRA

,
FACTORS DEL CLIMA
MOVIMIENTS I FORMA DE LA TERRA

Relleu del terreny: L'orografia i orientació

dels vessants de muntanya, respecte al
vent dominant, crea: Precipitacions
orogràfiques: ascens, refredament,
condensació i precipitació (cap al vent)

Efecte Föehn: Fenomen que té lloc quan

una massa d'aire calent i humit (a Espanya
el vent de ponent de l'Atlàntic) xoca amb un
pendent i comença a ascendir per l'aire
amb el que es refreda i forma els núvols
FACTORS DEL CLIMA
MOVIMIENTS I FORMA DE LA TIERRA 3. Efecte del mar

BRISA MARINA: Al matí, l'aire

fred del mar o marinada,
,refresca la superfície de la costa

que tendeix a escalfar-se davant

del mar, augmentant la humitat
de la mateixa

TERRAL: Durant la nit, la

superfície de la terra es refreda
més ràpid que el mar, amb el
que es forma un vent calent que
circula des de la terra fins al mar,
evitant que la temperatura
disminueixi a la costa i provoqui
que es produeixin gelades.
Donat que la terra te una calor especifica cinc vegades menor que l’aigua, una quantitat

donada de calor elevarà la temperatura d’una unitat de massa de roques cinc vegades

més que si fos aigua un dia càlid a la costa es freqüent l’aparició

d’una brisa de mar a terra, anomenada BRISA MARINA O MARINADA. Atès que la

radiació solar eleva més la temperatura de la terra que la del mar l’aire que es troba

sobre la terra s’escalfa tendeix a elevar-se disminueix

localment la pressió es produeix gradient de pressió de l’aigua cap a la

terra. L’aire fred que es troba sobre el mar es mou cap a terra per ocupar el lloc que ha

deixat l’aire calent i refresca les costes amb la brisa marina. L’aire calent ascendent es

mou cap al mar en alçada, descendeix sobre el mar i forma un cèl·lula de convecció.

A la nit l’efecte es contrari: el mar està més calent que el continent i la circulació de l’aire

s’inverteix i dona lloc a la BRISA TERRESTRE a la superfície.

FACTORS DEL CLIMA
3. Efecte del mar

El mar és un termorregulador natural, suavitza les temperatures:

A más distancia del mar major contrast entre les temperatures

màximes i mínimes(temperatures nit i dia): L’AMPLITUD TÈRMICA és
major

,
FACTORS DEL CLIMA
ALTITUD

,
A major altitud presència d’una climatologia extrema: cada 100 m de
altitud la temperatura < 0,6ºC. A major altitud també s’observa:
Efectes beneficiosos per la viticultura
• Menor temperatura mitjana: adaptació al canvi climàtic: VITICULTURA
HEROICA, NOVES ZONES DE CULTIU

• Major radiació UV i intensitat de la llum. Major amplitud tèrmica: major

acumulació d'aromes, color i major retenció de l'acidesa

• Menor humitat ambiental: reducció de la incidència de fongs

FACTORS DEL CLIMA
ALTITUD

, Efectes negatius sobre la viticultura:

 Disminució del contingut d'oxigen i diòxid de carboni

 Augment de la probabilitat d'esdeveniments meteorològics extrems:
calamarsa i vents forts
 Augment del risc de gelades
 Cicles vegetatius més curts: el raïm no acaba de madurar correctament
Cultiu en vessants de muntanya Augment del risc d'erosió
del sòl

Les varietats de vinya cultivades en condicions d'altitud es caracteritzen

per un cicle biològic més curt, encara que poden tenir taxes
fotosintètiques més altes, derivades de la major radiació.
FACTORS DEL CLIMA
LATITUD

La major part de la vinya del món es troba entre les latituds 30 i 50 dels dos
hemisferis, coincidint amb els climes mediterranis.

"Vell Món": països de la vella

Europa: França, Itàlia, Espanya i
Alemanya
"Nou Món": Austràlia, Nova
Zelanda, Xile, Argentina, Sud-àfrica,
Califòrnia i Xina (actualment 4t
productor mundial)
FACTORS DEL CLIMA
LATITUD

Condicions de latitud insolació i

Zona septentrional
precipitació:
, com més alta és la
latitud hi ha dèficit en el balanç
energètic i baixes temperaturas

Menys sucre i color en les baies

més acidesa

Zona meridional

ZONA NORD: Influència atlàntica: vins de menor graduació i major acidesa, més afruitats.
Manca de temperatura i insolació

ZONA SUD: Influència mediterrània: més vins alcohòlics, baixa acidesa, aromes més madurs.
Excés de temperatura i insolació, dèficit d'aigua precedit a l'estiu
FACTORS DEL CLIMA
Llocs d'Europa i del món on s'espera que els millors vins s'elaborin el
2050:

Les regions més fredes, on la producció és actualment més baixa, es

convertiran en àrees de producció potencials.

,
ATMOSFERA I PROCESSOS ATMOSFERICS

L’atmosfera actua com un gran màquina tèrmica en la qual la diferència permanent de

temperatura existent entre els pols (focus freds: àrtic i antàrtic) i l’equador (focus calent:
equador), proporciona l’energia necessària per a la circulació atmosfèrica, junt amb altres
focus secundaris que alteren el funcionament d’aquesta maquinaria que mou l’atmosfera i
regula la seva circulació transportant energia d’uns llocs a altres. L’estabilitat de l’atmosfera
es una situació idíl·lica, normalment es produeixen moviments convectius i advectius

Horitzontalment o advectiu de grans masses d’aire que procedeixen d’una regió del mon
(ja sigui calent o fred) i avancen en qualsevol direcció. VENT
Transport vertical o convectiu: es produeixen ascensos o descensos de les masses d’aire.
Menys evident que els moviments horitzontals. CORRENTS D’AIRE. El moviment de les
masses d’aire és la causa de la formació de núvols i pluja
La transferència de calor per turbulència es verifica per remolins: exemple les Borrasques
Centres de baixes pressions o depressions o borrasques (B): La temperatura
escalfa l'aire, que puja, es refreda i el vapor d'aigua es condensa en núvols i es dóna
un temps inestable amb precipitacions.
En els centres de baixes pressions hi ha una convergència dels vents i un ascens
d’aire calent a la part central.

Centres d'altes pressions o anticiclons (A): L'aire fred i dens descendeix cap a la
superfície. Aquest es va assecant per escalfament i l'aigua s'evapora, S'associa a
temps sec i assolellat.
La presencia de vapor
d’aigua en l’aire fa que sigui
menys dens i ascendeixi,
amb el que es formen les
borrasques (B)
 SITUACIONS METEOROLÒGIQUES TÍPIQUES A LA PENÍNSULA-BALEARS:
MASSES D’AIRE PRESENTS: Les masses d’aire que afecten la península son les que es
poden observar a continuació:

cA: Artica continental, cP: Polar continental, CT: tropical continental, M: Mediterrani, mA: Artica maritima,
mT: tropical maritim, mPC: polar marítim calent, mPF: polar marítim fred:
Tipus de núvols:

NUVOLS BAIXOS:
Cu: Cumulus
Sc: Estratucumulus
St: Estratus
Cb: Cumulonimbe

NUVOLS MITJANS:
Ac: Altocumulus
As: Altostratus
Ns:Nimbostratus

NUVOLS ALTS:
Ci: Cirrus
Cc: Cirrocumulus
Cs:Cirrostratus
INVERSIÓ TÈRMICA.
La temperatura a la troposfera disminueix amb l’alçada (1ºC cada 100m). Hi ha circumstancies que
inverteixen aquesta situació i llavors es produeix inversió de temperatura, condició associada a
problemes de contaminació i altres efectes en l’agricultura.
En les fons de les valls es important tenir en compte la formació BOIRA DE VALL, que pot ser
important en la vinya. Si perdura en el temps, les vinyes situades a les valls romandran sota
temperatures fredes mentre que les vinyes de les vessants, tot i que baixen les temperatures en
alçada, les variacions diürnes son més febles i tindran temperatures més temperades que al fons de
les valls.
Boira de radiació: A la nit sense núvols, el sòl perd calor a través de l'emissió de radiació infraroja
(els núvols evitarien que la calor escapi a l'espai) el sòl refredat produeix condensació en l'aire
formant la boira baixa. Aquest tipus de boira és comú a la tardor en els països de clima temperat,
usualment té un gruix d'1 metre
Les procedències de les inversions de temperatura son diverses:

 Inversió de subsidència

 Inversió nocturna (radiació)

 Inversió marina
ELEMENTS O PARAMETRES ATMOSFERICS
DOQ PRIORAT

SUBZONES DO MONTSANT

DO MONTSANT
ELEMENTS O PARAMETRES ATMOSFERICS
Radiació solar: LLum

La vinya presenta altes exigències de climes lluminosos: de la radiació solar en

el seu component lluminós, depèn de la seva activitat fotosintètica i per tant del
creixement de la planta i de la correcta maduració del raïm:

MES DE L’ANY HORA DEL DIA EFECTE POSITIU

MAIG I JUNY 14 H MILLOR TAXA DE CREIXEMENT

JUNY I JULIOL 15 H BON AGOSTAMENT

SETEMBRE 13 H AVANÇAMENT DE LA MADURACIO

RIQUESA DE SUCRES, COMPOSTOS

OCTUBRE 10 H FENÓLICS, ÀCIDES

Amb temperatures de 25º-30ºC, la radiació òptima és de 30000 lux – 60000 lux

Amb temperatures superiors a 30ºC 100000 lux tancament estomàtic
Radiació solar: Llum
La península Ibérica está muy asociada a la temperatura y de rebote con la luz.
España es uno de los países del mundo con más horas de luz, especialmente en el
sur:

Els vins de les terres d'albariza (terra calcària blanca), generalment de la zona de
Cadis, Màlaga i Còrdova, deuen els seus beneficis al fenomen de la "refracció
lleugera: vins d'alta graduació.

El clima de la zona cantàbrica - nord d'Espanya és més fred i hiverna més llarg que
els del sud. No obstant això, les fonts de temperatura suau i un estiu sec i molt
calorós ajuden a aconseguir una esplèndida maduració del raïm a la Ribera del
Duero, Rioja o vins de Navarra.

La zona dels vins costaners del Mediterrani, Andalusia, València, Tarragona,

Penedès, es caracteritzen per tenir un clima suau, amb hiverns menys freds i estius
més calorosos que el nord i centre de la península, gràcies a l'efecte moderador del
mar Mediterrani

El clima de la zona atlàntica, Galícia, es caracteritza per ser molt humit amb una
precipitació mitjana de més de 1.300 mm anuals. Les més de 2.000 hores d'insolació
i l'alta humitat de la zona, caracteritzen la lleugeresa, fracció aromàtica i acidesa dels
seus vins
Tempertura mitjana, mínima, máxima i amplitud tèrmica

juny-setembre 2008, Gx E juny-setembre 2008, Gx L

Max: Temp, °C Min: Temp, °C Max: Temp, °C Min: Temp, °C
Amplitud termica Avg: Temp, °C Amplitud termica Avg: Temp, °C
40 40
35 35
30 30

T (ºC ) H (% )
T (ºC ), H (% )

25 25
20 20
15 15
10 10
5 5
0 0
15/06 29/06 13/07 27/07 10/08 24/08 07/09 21/09 15/06 29/06 13/07 27/07 10/08 24/08 07/09
dies
AMPLITUD TÈRMICA: És la diferència entre la temperatura mínima i la temperatura
màxima registrada en un lloc, durant un temps determinat, per exemple en dia i nit.
Indica, doncs, quants graus de diferència hi ha entre el moment més fred i el moment
més càlid.
 Media Media del Media del mes Amplitud
anual mes más frio más cálido térmica
Estany Gento (La vall fosca, 3,4 -3,6 12,6 16,2
El Pallars): Montaña
Barcelona: Costa 16,5 9,5 24,3 14,8
Mediterráneo
Lleida: Interior clima 14,8 5,4 24,9 19,5
Mediterráneo
Fraga: Interior clima 15,2 4,4 25,7 21,3
Mediterráneo
València: Costa clima 17,1 10,5 24,5 14
Mediterráneo
Utiel (Valencia interior): 12,5 4,1 22 17,9
Interior clima Mediterráneo
Eivissa: Costa clima 17,5 11,2 25,3 14,1
Mediterráneo
Ribas et al, Geografia física dels països catalans, 1979
Tempertura mitjana, mínima, máxima i amplitud tèrmica
El desenvolupament de la vinya requereix temperatures mínimes per a les
diferents etapes del cicle. A continuació es presenten els intervals que dependran
de la genètica de la varietat:

Brotació: entre 9ºC i 14ºC

Fecundació: entre 15ºC i 20ºC
Floració: entre 20º i 25ºC
Maduració del raïm: entre 25ºC i 30ºC

Suma de temperatura (F*) per arribar als

200 g/L de sucre de raïm segons el model
“vine sugar maduració (GSR)” per a les 15
millors varietats de vinya. Les barres
horitzontals representen intervals de
confiança del 95% (IC).
Efectes de les variacions diàries de la temperatura en la qualitat del raïm

TEMPERATURA TEMPERATURA DIA AMPLITUD

NOCHE TERMICA

ALTA: degradació de • Parada de fotosíntesi: síntesi d'inhibició Bona síntesi de

l'àcid màlic, sucres, • Maduració ràpida compostos
aromes i antocianines • Escurçament de les fases de creixement fenòlics i
• Deshidratació i pansiment de baies antocianines
BAIXES: Manteniment • Oxidació i pèrdues d'aromes
de l'acidesa, sucres. • Allargada de la maduració polpa / pell i
Metabolisme inferior llavors
(pxe. antocianines) • Augment de la transpiracióReducció en
l'ús de l'aigua: eficiència
• Envelliment prematur i caiguda de fulles:
reducció de l'àrea de les fulles
Tempertura mitjana, mínima, máxima i amplitud tèrmica

Punts crítics fisiológics vs influencia de la temperatura

Tempertura mitjana, mínima, máxima i amplitud tèrmica

INFLUENCIA DE BAIXES TEMPERATURES:

Tª per per sota dels -0,5ºC: danys quan es produeixen en la floració i l'entorn
Tª per sota de -1,1ºC: danys en punta verda
Tª entre -2,5º i -12ºC: danys als òrgans herbacis
Tª per sota de -15ºC: danys en repòs vegetatiu

TIPUS DE GELADES
Gelada per advenció: pas d'un front fred a l'hivern. Gran potència destructiva
Gelades de radiació: el seu origen neix del refredament del sòl per la transferència de la
seva calor a l'atmosfera, durant la nit. Són els més freqüents (primavera). La inversió
tèrmica és la que caracteritza aquest tipus de gelades
Per evaporació: La temperatura de les plantes baixa significativament perquè l'aigua que
les cobreix evapora gelades
GELADES BLANQUES I NEGRES
Tempertura mitjana, mínima, máxima i amplitud tèrmica

Dates mitjanes de
verema observades
en diferents varietats
de vinya (dia mitjà de
l'any durant el
període 2012-2018).
Amplitud tèrmica
Mitjanes ideals per al mes de maduració per a diferents estils de vins:
Precipitació: necessitats hídriques de la vinya

La vinya és un cultiu adaptat a la sequera (podria viure en 300 mm al llarg del

seu cicle). Les seves necessitats d'aigua depenen dels propòsits quantitatius i
qualitatius de la producció de raïm i depenen de nombrosos factors:

1. Disseny de plantacions: densitat, sistema de conducció, sistema de poda,

2. Patró, varietat i clon: característica genètica:

Varietats anisohídritiques (no tanquen els estomes i continuen transpirant:
carinyena, bobal, ) i isohídrica (estomes properes per controlar la caiguda del
potencial hídric (resistent a la sequera): garnatxa, ull de llebre)

3. Composició i propietats del sòl: capacitat de camp, profunditat, perfil de

l'aigua, matèria orgànica, fertilització mineral,

4. Evapotranspiració ambiental
Precipitació: necessitats hídriques de la vinya

Diversos autors indiquen les necessitats d'aigua a 450-500 mm a l'any o 300 mm durant
el cicle de la vinya, distribuïdes de forma no uniforme.

La distribució de les necessitats d'aigua de la vinya segons el cicle vegetatiu és:

Període hivernal 2%
Brotació: 10%
Quallat – Verol: 43%
Verol – caiguda de fulles: 45%
Precipitació: necessitats hídriques de la vinya

Si el subministrament d'aigua és inferior a 360 mm dèficit d'aigua Regar

Si les precipitacions són superiors a 500 mm necessitats d'aigua cobertes
Elements importants de la pluja

QUANTITAT: s'expressa en volum/superfície (mm3/m2 = l/m2) o volum/superfície

x temps (litres/ m2·h). Aquesta última unitat ens dóna una idea de la distribució.
Amb el pluviòmetre es mesura la quantitat de pluja recollida:
PLUVIOMETRE
CARÀCTER: ej: diàmetre de la gota, orientació (de llevant, ponent, etc), intensitat feble,
moderada, etc, tipus de núvols. Segons el diàmetre de gota en mm:
Diàmetre <0,1 mm → boira
Diàmetre <0,5 mm → plugim
Diàmetre <4 mm → pluja
Orientació: llevant, ponent, nord-oest, sud-oest
FREQÜÈNCIA : dies de pluja/mes, dies de pluja/campanya

INTENSITAT (l/hora): volum pluja caiguda/espai de temps (l/h, mm/h, l/min,...).

Així quan cauen 1 l/m2·h s'aprofita el 100%, però si són 5, només el 35%.
Feble: <2 mm/h
Moderada: <15 mm/h
Fortes: <30 mm/h
Molt fortes: entre 30-60 mm/h
Torrencials >60 mm/h

RECURRENCIA: El període de tornada o recurrència es la quantitat mitjana

d'anys en què trigarà a repetir-se un fenomen de la mateixa intensitat. Es calcula
amb sèries molt llargues d'observacions i pel mètode estadístic de Distribució de
màximes de Gumbel.
 Thornthwaite va introduir el terme
Evapotranspiració potencial evotranspiració potencial (E.T.P)
per expressar:

evapo- irrigation (I)

transpiration rainfall (P) "la quantitat d'aigua que perdrà una
(ET) superfície completament coberta
de vegetació en creixement actiu
si en tot moment existeix en el
stored soil water (mm)

sòl humitat suficient per al seu

field capacity
ús màxim per les plantes".

threshold TRANSPIRACIÓ

wilting point

0.0
capillary (DP)
EVAPORACIÓ
rise deep
(CR) percolation
Transpiració del cultiu
Evapotranspiració de referencia:
demanda evaporativa de l’atmosfera
Coeficient de cultiu

CC = Cobertura del cultiu

EvapoTranspiració = Kc x ETo

= Transpiración potencial : [Kctop CC*] x ETo

+ Evaporación potencial: [Kcbare (1-CC*)] x ETo

Sense estrés hidric

 Elements climàtics: Dèficit de pressió (DPV)
El dèficit de pressió de vapor es la diferència entre la pressió de saturació de
vapor i la pressió real de vapor durant un període determinat, es a, dir, és la
diferència entre la quantitat de vapor d'aigua que pot retenir l'atmosfera.

El DPV manifesta el que la planta sent respecte a la temperatura, la radiació

solar i la HR defineix la forma per realitzar un correcte control
del reg (variable climàtica), juntament amb el mesurament de disponibilitat
d'aigua en arrel (potencial hídric) en el cas que la planta no tingui cobertes
les seves necessitats hídriques mínimes com a resultes del balanç hídric
negatiu sòl-planta- atmosfera
El DPV depèn de :
la temperatura
quantitat de vapor d'aigua de l'atmosfera calculada amb la humitat
relativa.
La radiació

per tant, es pot associar al concepte d’ evapo-transpiració potencial

baixa humitat ambiental i elevada temperatura,

el DPV l'estrès climàtic.

La dèficit de pressió de vapor és de summa importància per a la
transpiració de les plantes:

un DPV elevat

Transpiració les plantes: objectiu saturar l’atmosfera

absorció de nutrients

de la fotosíntesi i rendiment,

no obstant això:

amb una DPV molt elevada

les plantes tanquen els estomes per evitar una excessiva

perduda d'aigua o deshidratació per transpiració,

fotosíntesi i el rendiment.
 un DPV proper a zero

atmosfera saturada de vapor d’aigua

les plantes deixen de transpirar

de la fotosíntesi i rendiment
Efectos del estrés hídrico y un exceso de agua en el
cultivo del vid

Excés d'aigua condueix:

1. desenvolupament de malalties fúngiques (míldiu, botrytis),

2. asfíxia radicular a causa d'un mal drenatge,

3. canvi de floració, deficiències de quallada

4. trencament de baies,

5. excés de vegetació,

6. Retard en la veraison i maduració del fruit

7. Disminució del contingut d'alcohol, disminució del color, augment de la

producció
Efectos del estrés hídrico y un exceso de agua en el cultivo del
vid

Efectos del estrés hídrico en las diferentes fases de crecimiento:

Brotació: irregular, poques flors i branques curtes

Floració: disminució de l'entorn: baies petites
Quallat: retard en la maduració i reducció del desenvolupament de les
fulles i la collita
Verol: La reducció de la superfície de les fulles implica una mala maduració
i, per tant, baixa qualitat de les baies
Collita: Senescència i caiguda prematura de les fulles avançament
de l'esgotament de les tiges i pobre agostament per la reducció de les
reserves de carbohidrats i nitrogen a la fusta
HUMITAT RELATIVA

La humitat relativa és conseqüència de l'acció de la temperatura, les

precipitacions, el vent i els factors geogràfics com l'exposició, la topografia i la
proximitat a masses d’aigua

RH < 40%: estrès hídric, tancament estomàtic, alentiment de la síntesi de sucres

HR 60 – 70%: òptim per a l'activitat fotosintètica
RH > 80%: si coincideix amb la floració, s’afavorirà el corriment de la flor.

Influència en la fitopatologia de la vinya:

HR < 25%: oídi (Uncinula necator)
HR > 75%: mildiu (Plasmopara viticola)
HR > 80%: podridura (Botrytis cinerea, Rhizopus, Aspergillus)
HUMITAT RELATIVA
HR < 25%: oídi (Uncinula necator)

HR > 75%: mildiu (Plasmopara viticola)

HR > 80%: podridura (Botrytis cinerea, Rhizopus, Aspergillus)

Vents
Vents

 Abrego: Procedent del sud-oest, temperat, relativament humit que bufa a

Andalusia i als altiplans
 Tramuntana de dirección (N): fred i turbulent (100-200 Km)
 Cerç (Vall de l'Ebre) o Mestral (a Catalunya) (NO) des de l'Atlàntic; Fred i sec.
Té un efecte beneficiós durant la maduració del raïm. Recorre tota la Vall de
l'Ebre
 Ponent: Prové de l'oceà Atlàntic, es mou d'oest a est i arriba a la zona de
Llevant molt seca i carregada de calor. A l'hivern suavitza les temperatures però
a l'estiu provoca temperatures tòrrides
 Llevant (NE), humit i fred, que provoca un temporal que afecta la zona
costanera d'Andalusia-Llevant-Catalunya-Illes Balears. Pot causar fortes
nevades. (120 km)
 La Marinada o la Lebeche, vents del sud-oest, contribueixen a suavitzar les
temperatures diürnes de l'estiu
 Zones vitícoles d’Espanya on els seus vins son el resultat del influència,
entre d’altres factors edàfics i climàtics, dels vents que hi bufen:

DO Jérez, Finos. Nord Cadis. DO enclavada a la costa atlàntica i emmarcada

pels rius Guadalquivir i Guadalete. El clima de la zona és càlid, ja que es tracta
d'una de les regions vinícoles més meridionals d'Europa. La zona compta amb
estius secs i altes temperatures, la qual cosa provoca una alta evapotranspiració,
encara que la proximitat de l'Oceà Atlàntic endolceix i humiteja l'ambient,
especialment durant les nits. La primavera i l'estiu es veuen sotmesos als vents
dominants coneguts com de Ponent i de Llevant; el primer és fresc i més humit
(arriba a aconseguir-se el 95% d'humitat) mentre que el segon és calorós i més
sec (amb nivells d'humitat entorn del 30%). Els hiverns son suaus i rarament gela.

Vins de Málaga, vins dolços (Pedro Ximenez). Influencia del Terral càlid i sec
DO Valencia. El clima de Valencia és clarament mediterrani, amb una
temperatura mitjana anual que oscil·la entre els 12 i els 16° C, i un elevat
nombre d'hores de sol. No obstant això, la majoria dels vinyers es troben a
l'interior, on el clima és continental, amb temperatures que poden canviar
bruscament en algunes nits d'estiu.
DO Monterrei, Rías Baixas, Ribeira Sacra, Ribeiro y Valdeorras. Galicia.

• Monterrei (Orense): blancs Verdello. Clima sec i continental

• Rías Baixas: blancs albariños.
• Ribera Sacra: 1.400 hectàrees de vinyes orientades al sud i amb un clima
atlàntic de transició influenciat pels rius Miño, Sil, Babei i Cabe, bàsicament vins
negres, considerats capdavanters dels negres gallecs
• Ribeiro: Plantacions bàsicament de raïm blanc, banyades pels rius Miño,
Avia i Arnoia, orientades al migdia de manera que recullen la major insolació en
un clima humit i temperat. Destaquen les varietats blanques Treixadura, Godello,
Torrontés, Macabeo, Albariño i Loureiro i les negres Caíño, Garnacha,
Tempranillo, Sousón, Cerrón, Mencía, i Brancellao
• Valdeorras: Zona d’Orense, propera al Bierzo. Vins blancs de Godello i negres
de Mencia. Zona atlàntica amb trets continentals, entre les valls del Sil i del
Jares.
DO Ribera del Duero. Burgos, Soria, Segòvia i Valladolid. Ull de llebre.
Compren una franja de la conca del riu Duero: influencia de la massa d’aigua.
Clima continental, molt sec i ventós. Al llarg de l’any es caracteritza per
nevades importants i vents gèlids a l’hivern ,tempestes i vents a la primavera i
vents àrids i secs a l’estiu. Com a resultat, els seus estius son secs (40 ºC) i els
hiverns llargs i rigorosos (-18 ºC), i amb acusades oscil·lacions tèrmiques al
llarg de les estacions, l'emmarquen dins d'un clima mediterrani, amb més de
2.400 hores de sol, el caràcter primordial del qual és la continentalitat

DO Rueda, Varietat blanca Verdejo. Valladolid, Segòvia i Avila. Clima

continental amb hiverns secs, molt durs i d’elevada insolació. Vinyes a elevada
altitud (700m)
DO Rioja. La zona de la Rioja climàticament es defineix com “la punta de
flecha de la luminosidad mediterránea en la bruma cantábrica".La vinya reb els
vents de l'oceà Atlàntic el que li suposa un bufo d'evident qualitat, ja que també
els rep Jerez, Porto, Bordeus, Rhin, etc

• Rioja Alta: Amb un clima continental moderat i d'influència cantàbrica

• Rioja Baixa: El clima més sec, d'influència mediterrània
•Rioja Alabesa: Els estius són curts i els hiverns temperats, amb alguna
gelada però poques neus. El vinyer s'orienta al sud, protegit per la Serra de
Cantàbria
DO Navarra. Cabernet, Chardonnay, garnatxes, malvasia, mazuela, etc. La
zonal vinyer rep influències cantàbriques i mediterrànies. Al nord, els hiverns
són freds i humits i els estius suaus, mentre que al sud el clima és suau, sec i
d'una gran lluminositat.

DO Carinyena. Saragossa. Garnatxa, Ull de llebre, carinyena, macabeu,

garnatxa, parellada... El clima de la regió es de tipus continental, caracteritzat
per hiverns freds i estius molt calorosos. Els vent sec i fred del Cerç bufa fort.
 CLIMA VITICOLA
El Clima regula els processos vegetatius i reproductius de la vinya

Relaciones y umbrales entre el clima y la producción y los parámetros de calidad de la uva

Agrupacions de maduresa climàtica en funció de les temperatures mitjanes de
l'estació de creixement. Les barres horitzontals representen el rang de temperatures
en què cada varietat és coneguda per madurar i produir vi d'alta qualitat, a les
regions de referència del món. La línia de punts al final de les barres indica que
alguns ajustaments poden ocórrer a mesura que hi hagi més dades disponibles.
Gregory V. Jones (Jones, 2006; Jones et al. 2012).
El MACROCLIMA Determina les característiques generals de

l'atmosfera en una àrea d'una certa magnitud, país o continent. Els

paràmetres meteorològics que el defineixen es calculen a partir de

sèries de llarga durada

El MESOCLIMA Determina les diferències climàtiques entre les

zones properes d'una mateixa regió a causa de la topografia, i dóna

lloc a climes locals: proximitat al mar, altitud, orientació, exposició al

terreny, latitud

El MICROCLIMA es refereix al conjunt d'elements climàtics que

caracteritzen una determinada parcel·la (10 a 110m)

FACTORS QUE DEFINEIXEN EL MESOCLIMA:

1. Proximitat del mar:

- a la costa, efecte atordidor tèrmic del mar, les gelades no son
corrents i els estius freds
- a l’interior els hiverns son molt freds i els estius molt calents, plou
poc i els canvis tèrmics anuals son sobtats. El clima d’aquesta zona
tendeix a la continentalitat
2. La altitud:
- implica disminució de pressió atmosfèrica i en conseqüència
disminueix la temperatura 1ºC cada 160 m, augmenta la humitat
relativa, per tant la humitat i les pluges

3. Orientació:
El relleu en muntanya influeix en l’exposició de la terra en els raigs
de sòl, per tant es produeix una variació de la insolació.
Segons la orientació de les vessants, les que miren cara al sud
reben major radiació (part assolellada solana) que les que miren cara
nord, doncs es troben majoritàriament a l’ombra, (ombria = obaga).
FACTORS QUE DEFINEIXEN EL MESOCLIMA:

4. Exposició, determinada por la inclinació o pendent del

terreny, es considera la direcció que pren el pla de la
parcel·la cap els punts cardinals

5. Latitud:
- es pot diferenciar les comarques vitícoles del nord
d’Europa de les regions meridionals, que reben
evidentment més radiació solar que les septentrionals.

- aquestes diferències son més acusades degut a que a

l’efecte de la latitud es suma el de la nuvolositat
provocada per la presència de masses d’aire fred
procedents del nord en combinació de l’actuació dels
vents.
DIVISIÓ MACROCLIMÀTICA DE LA
PENÍNSULA

DENOMINACIONS
D'ORIGEN
CLIMES DEL MON
KÖPPEN-GEIGER CLIMATE CLASSIFICATION MAP (1980-2016)

Classificació climàtica creada pel climatòleg alemany Wladimir Köppen (1884) i

posteriorment revisada per Rudolf Geiger.
Divideix els climes del món en cinc grups principals: tropicals, secs, temperats,
continentals i polars.
Cada grup es divideix en subgrups i cada subgrup en tipus climàtics. Descriu cada tipus
de clima amb diverses lletres (normalment tres) que indiquen el comportament de les
temperatures i les precipitacions.
 Clima OCEANIC MEDITERRANI

P (mm) 900 - 2500 300 – 600

Max. hivern Màxim tardor/hivern/primavera.

Estacionalitat P Estiu mínim Estiu mínim

Tª (ºC) 11 – 15 10 – 18

Amplitud
8 - 12 14 – 20
tèrmica (ºC)

Altres Nubositad, RRHH Gelades, TªMàximA Alta, a l'estiu

Oceànic Temperat (Santander) Subtropical Oceànic (Màlaga)

Diagrama climático. Tarragona. 2020
32,0

Pe (mm)
30,0 120,0
28,0
26,0

Tm (º C), DPV*100 (KPa)
24,0 100,0
22,0
20,0 80,0
18,0
16,0
14,0 60,0
12,0
10,0 40,0
8,0
6,0 20,0
4,0
2,0
0,0 0,0
Jan Feb Mar Apr May Jun Jul Aug Sep
Rainfall Tm Tmax Tmin

Àrid Mediterrani (Almeria) Mediterrani típic (Tarragona))

 OBTENCIÓ DADES XEMA PER FER LA CARACTERITZACIÓ CLIMATICA

Fins fa pocs anys la font primària d’informació per a l’execució dels estudis climàtics ha estat el Institut
Nacional de Meteorologia (I.N.M). D’uns anys cap aquí, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i
Pesca de la Generalitat de Catalunya (Sotsdirecció General de Producció Agroalimentària), ha
desenvolupat Xarxa d'Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) gestionades pel SMC. Es
poden visualitzar diverses variables: graus-dia, hores-fred, temperatura, pluja,...Aquesta xarxa
agrupa un número d’estacions meteorològiques de Catalunya cada dia més nombrós. Per poder
accedir a aquestes dades meteorològiques, podeu entrar a la WEB de RURALCAT:
http://www.ruralcat.net/web/guest/agrometeo.estacions

Podem obtenir dades a partir del 2008 fins avui en dia.

PER OBTENIR DADES ANTERIORS AL 2008:

www.meteo.cat/
climatologia/ anuari de dades meteo / xarxa estacions metereològiques automàtiques / resums anuals
de dades de l‘estació que interessi.

S’ha de tenir en compte, però, que en aquests anuaris no hi ha les dades d’evapotranspiració
potencial.
 DIAGRAMES CLIMÀTICS
DIAGRAMES CLIMÀTICS. DIAGRAMA DE GAUSSEN

Diagrama Ombrothermal Tarragona (2009-2019). P (precipitació), Tm (temperatura

mitjana). Elaboració Pol Sancho, a partir de dades de la XEMA gestionades per l'SMC
CLASSIFICACIONS I CARACTERITZACIONS CLIMÀTIQUES
VITIVINÍCOLES
CLASSIFICACIÓ CLIMATICA SEGONS THORNTHWAITE. BALANÇ HIDRIC
Es basa en el balanç hídric del sòl. Considerem la repercussió del clima en els
conreus, pren en compte l'aigua disponible en el sòl, l'evaporació, els excedents i
els dèficits hídrics estacionals.
Es defineix:
D dèficit d'aigua
R reserva d'aigua
S excedent hídric

Universidad de Sevilla.
Treball realitzat per Marta Labanda, Kevin Wade i Sara Martínez
CLASSIFICACIÓ CLIMÀTICA SEGONS THORNTHWAITE. BALANÇ DE L'AIGUA
 ÍNDEXS, CLASSIFICACIONS I CARACTERITZACIONS CLIMÀTIQUES
VITIVINÍCOLES

ITE, INTEGRAL TERMICA EFICAZ Ite, ÍNDEX DE WINKLER-AMERINE

(dia de graus acumulats) :
Es calcula afegint les temperatures mitjanes diàries efectives (temperatura activa
menys 10ºC), de l'1 d'abril al 30 d'octubre

Fórmula per calcular la ITE:

Tesis doctoral Fulgencio Honorio Guisado, 2016

ITE, ITE INTEGRAL TÈRMICA EFECTIVA, ÍNDEX WINKLER-AMERINA
(graus de dia acumulat)

Regió I < 1371,8 graus-día

Poca llum dle sol. S'adapten varietats de cicle curt i poc vigoroses. Vins secs de
qualitat.

Regió II 1371,8 a 1649,6 graus-día

Millor insolació. Les varietats també són de cicle curt, maduren millor arribant a
un nivell de sucre més alt i l'acidesa és alta. Bons rendiments a les valls i febles
a les parts altes. Es poden elaborar la majoria de tipus de vins. Es poden
elaborar vins excel·lents
 ITE, ITE INTEGRAL TÈRMICA EFECTIVA, ÍNDEX WINKLER-AMERINA
(graus de dia acumulat)
Regió III 1649,6 a 1926,8 graus-dia

Zones més càlides on les varietats plantades són de cicle mitjà-llarg. La maduració
s'allarga i el nivell de sucres és bo, encara que en algunes varietats l'acidesa
disminueix. En sòls fèrtils s'obtenen vins comuns. Els vins de qualitat es poden
obtenir amb les tècniques d'elaboració del vi adequades. També és una zona de vins
dolços naturals.

Regió IV 1926,8 a 2204 graus-dia

El clima càlid afavoreix l'acumulació de sucres i la disminució d'àcids. Àrea

propícia per a l'adaptació de varietats de cicle llarg i l'obtenció de vins secs o
dolços naturals. Els vins de varietats amb baixa acidesa o aromes són de
menor qualitat. Àrea de possible sol·licitud de reg.

Regió V >2204 graus-dia

Altes temperatures, amb varietats de cicle llarg. Regió apta per a l'obtenció de vins
dolços naturals. Zona de raïm de taula. Reg necessari per a una producció suficient
Varietats de maduració primerenca:
BLANQUES: chardonnay, gewurztraminer, pinot blanc, traminer,
chasselas, sylvaner, aligoté.
NEGRES: gamay, pinot noir, pinot meunier.

Varietats mitjanes de maduració :

BLANQUES : macabeu, xarel.lo, chenin, garnatxa blanca, malvasia,
riesling, sauvignon, semillon, viognier, muscadelle, palomino fino.
NEGRES: merlot, cot, tannat, syrah, tempranillo, sangiovese,
garnatxa negra, cabernet sauvignon, cabernet franc, cinsaut.

Varietats de maduració tardana:

BLANQUES : parellada, ugni blanc, clairette, pedro ximenez.
NEGRES : monastrell, bobal, cariñena (samsó), Trepat, aramon,
barbera, nebbiolo.
INDICE HELIOTERMICO DE HUGLIN

Índex que relaciona les temperatures mitjanes diàries efectives (Ta) amb les
temperatures màximes diàries (Tm) i amb un coeficient de longitud per a un
període comprès entre l'1 d'abril i el 30 de setembre. Per latituds inferiors a 40
graus K = 1.

Perquè una zona sigui apta per al cultiu de la vinya, el seu índex de possibilitats
heliotermals ha d'estar entre 1500 i 2500. A causa del canvi climàtic, Hidalgo, L.
creu que l’IH a Espanya hauria d’incrementar-se a 2850-3000 per ser més
coherent amb la realitat vitivinícola actual
ÍNDEX HELIOTERMAL D'HUGLIN

Tesis dotoral Fulgencio Honorio Guisado, 2016

PRODUCTE HELIOTÈRMIC DE BRANES, BERNÓ I LEVADOUX (P.H.)

Índex climàtic que relaciona la temperatura i la radiació solar:

P.H. = X · H · 10 -6

X és la suma de temperatures actives durant el període de vegetació.

H és la suma d'hores de llum durant el període de vegetació activa.

Branas afirma que el límit nord (àrea on es produeixen menys hores de llum solar) es
considera per un valor de I = 2,6

P.H. = X · H · 10 -6 = 2538,5 x 3552,5 x 10 -6 = 9,01 (Tarragona).

Segons aquest índex, per a Tarragona és possible conrear la vinya en varietats de

fins a 4a temporada, la qual cosa correspon a una durada del cicle de més de 185
dies
PRODUCTE HELIOTÈRMIC DE BRANES, BERNÓ I LEVADOUX

Aquest índex, per a l'àrea mediterrània, és possible conrear la vinya de varietats fins a 3a
temporada amb una maduració de 30 dies més que el doré de Chasselas:

EPOCA VARIEDADES

1ª Pinot, Muller Thurgau, Chardonnay, Gamay,

Traminer aromàtic,Aligoté, etc

2ª Riesling, Sylvaner, Syrah, Malbec, Merlot,

Cabernet franc, Cabernet Suavignon, Semillon,
Sauvignon, etc

3ª Ugni blanc, Folle Manche, Garnatxa,

Carinyena, Clairette, Aramón, etc

4ª Barbera, Nebbiolo, Montepulciano, etc

INDICE HIDROTÉRMICO DE BRANAS, BERNON Y LEVADOUX (P)

Índex climàtic que es calcula afegint els productes mensuals de temperatures

mitjanes en graus Celsius, per la quantitat de pluja en mm durant els mesos entre
abril i agost.

S'utilitza per conèixer la possibilitat d'un atac de míldiu:

P < 2500 atacs nuls de míldiu

2500< P < 5100 atac benigne

Q> atac sever 5100

ÍNDEX DE FRESCOR NOCTURNA (TONIETTO I CARBONNEAU): IFN

Índex calculat amb la mitjana de les temperatures mínimes del mes de setembre a
l'hemisferi nord, i de març a l'hemisferi sud (corresponent a la maduració)

Tesis doctoral Fulgencio Honorio Guisado, 2016

ÍNDEX DE SEQUERA (TONIETTO I CARBONNEAU): IS

Índex que relaciona la reserva d'aigua del sòl (W) amb el nivell de sequera en una
àrea (ETP: evapotranspiració potencial)

Tesis doctoral Fulgencio Honorio Guisado, 2016

ÍNDEX BIOCLIMÀTIC HIDALGO (Ibc)

Un índex climàtic que relaciona les temperatures efectives del període actiu, les hores de
sol d'aquest període i les precipitacions anuals. Es considera que les zones favorables es
troben entre valors d'índex de 5 a 25, el que indica que un valor òptim seria:
Ibc = 15±10. Aquest índex és una modificació de l'índex bioclimàtic de Constantinesuc
que considerava la precipitació del període de vegetació favorable.
 EFECTES DE LES ANYADES

Diagrama climàtic. 2018 Diagrama climàtic. 2019

Pe (mm)
Rainfall Tmax Tm AT Rainfall Tm AT Tmax
35 100 35,0 100,0
90

Tm (º C),
30 90,0
80 30,0
80,0
25 70 25,0 70,0

Pe (mm)
60
Tm (ºC)

20 20,0 60,0
50 50,0
15 40 15,0 40,0
10 30 30,0
10,0
20 20,0
5 5,0
10 10,0
0 0 0,0 0,0
Jan Feb Mar Apr May Jun Jul Aug Sep Jan Feb Mar Apr May Jun Jul Aug Sep Oct

El 2017 ha estat un dels anys més secs dels últims 70 anys.

Comparació de pesos de raïm i 100 baies de
garnatxa per als anys 2018 i 2019. Pol Sancho
Precipitacions durant la maduració de 2018 superiors a les
de 2019. Per què la diferència de producció a favor del 2019
quan es compara amb la del 2018?:
El 2017 va ser un dels anys més secs dels últims 70 anys, hi
va haver cobertura vegetal i diferent fertilitat en els dos anys
d'estudi
 EFECTES DE LES ANYADES

Diagrama climàtic. 2019 Diagrama climàtic. 2020

35,0 140,0

Pe (mm)
35 140

30 120 30,0 120,0

Tm (º C), DPV*100 (KPa)
Tm (º C), DPV*100 (KPa)

25 100 25,0 100,0

20 80 20,0 80,0

15 60 15,0 60,0

10 40 10,0 40,0

5 20 5,0 20,0

0 0 0,0 0,0
Jan Feb Mar Apr May Jun Jul Aug Sep 1 2 3 4 5 6 7 8 9
Rainfall Tm AT Tmax
Rainfall Tm AT Tmax

Segons el diagrama climàtic, la situació tèrmica del 2020 va ser molt similar a la
del 2019. La important diferència en les precipitacions: 103 mm el 2019 i 266 mm
el 2020 entre març i juny (gairebé 3 vegades més), aquestes precipitacions
juntament amb les temperatures, van ser la causa del greu ATAC DE Míldiu 2020
que van patir les plantes i l'absència d'estrès hídric durant el període vegetatiu.
 EFECTES DE LES ANYADES

2019 2019 2020 2020

% BAYAS AFECTADAS MILDIU 
/RACIMO
% RACIMOS AFECTADOS MILDIU 
GARNATXA /CEPA

NV V NV V
30 77.5
CONTROL 31.3 100
12.5 52.5
TESTIGO 1  90.3 88.9
70 65.8
TESTIGO 2 100 100
CANVI CLIMÀTIC. CAP A ON ANEM?

Anomalies de la temperatura mitjana de l'estiu a la Península i a les Illes

Balears des de 1971 (període de referència 1971-2000) AEMET
Espanya ha estat un país especialment afectat per la sequera:

Els estius més secs en tres segles a Espanya es van registrar en aquesta última dècada
(segons la NASA o l'Organització Meteorològica Mundial): 2003, 2005, 2007, 2012 i 2013
(dades fins al 2020).

Els anys més calorosos han estat el 2015, 2016, 2017 i 2017 al planeta.

L'àrea amb climes semiàrids s'ha incrementat en 30.000 km2.

Les zones més afectades han estat Castella-la Manxa i la vall de l'Ebre, coincidint amb
les zones vitivinícoles de les Denominacions d'Origen Castella-la Manxa, Valdepeñas,
Camp de Borja, Calatayud i Carinyena
Evolució de la classificació climàtica de Köpen (temperatures/precipitacions) per a dos
períodes de referència diferents: 1961 a 1990 i de 1981 a 20210: Les zones
semiàrides, afectades per la desertificació, durant els últims anys s'han anat estenent
per zones com la Vall de l'Ebre, Castella-la Manxa o el centre d'Espanya.
PROJECCIÓ DE TEMPERATURA I PRECIPITACIÓ PER ALS PROPERS
50-70 ANYS A ESPANYA:

S'espera que l'Espanya del 2050 sigui: Fuente AEMET

Més càlid, àrid i impredictible: 2ºC més i 4-5ºC per 2100
Les sequeres afectaran un 70% més de territori
Els incendis, les pluges torrencials i les inundacions seran cada vegada més
freqüents i destructius
La temperatura del mar pujarà
Previsió de variació de les precipitacions i
temperatura mitjana l'any 2050:

Aplicant un model climàtic a les tendències actuals de

temperatura i precipitació, s'observa que el canvi
climàtic portarà, en els propers 30 anys:

Una Galícia sense pluja. Les pluges seran més

escasses on plourà més amb el que el resultat serà una
precipitació mitjana anual amb valors inferiors a la
meitat de l'actual, a la zona de Galícia. La zona de
Navarra i Alacant i València no patirà variacions

Reduccions del 15% de les precipitacions de mitjana a

la península, a finals del segle XXI

El nombre de dies de pluja es podria reduir en més de

15 dies el 2100

A l'altiplà la temperatura augmenta per sobre dels 3,7ºC.

D'altra banda, a Galícia és on la temperatura mitjana
variarà menys

L'estiu actual cobreix 5 setmanes més que a principis

dels anys 80.
El ràpid augment de les temperatures del mar Mediterrani provocarà:

augment de les tempestes a la tardor, especialment al setembre, que és quan l'aigua

encara està molt calenta i coincideix amb l'estació de collita, major freqüència de
DANAs: Depressió aïllada en nivells alts (gota freda) tempestes i tempestes

La borrasca Gloria, 19/01/2020

 Imatge AEMET.

L'estiu, segons un estudi de l'AEMET, és la temporada més afectada pel canvi climàtic i s’allarga
9 dies de mitjana per dècada
Si relacionamos la previsión de la variación del clima los próximos 30 años
con la distribución de denominaciones de origen de la península Ibérica,
podemos concluir:
PROJECCIÓ DE TEMPERATURA I PRECIPITACIÓ PROPERS A
30 ANYS A CATALUNYA:
 Augment de 3ºC en la temperatura mitjana
 Disminució general de les precipitacions anuals: a la tardor, al litoral i
prelitoral, i a l'estiu, a tot arreu
 Dies calorosos: +28 dies
 Dies de gelada: -18 dies
 Nits tropicals: +10 dies


Histórico de precipitación y temperaturas máximas de los últimos 79 años en la DO Tarragona. Pol Sancho
¿COM AFECTARÀ EL CANVI CLIMÀTIC 
AL CULTIU DE LA VINYA I A LA 
QUALITAT DEL RAÏM?  : Augment dʹ1ºC‐2ºC de 
mitjana, segons DO, en els últims 40 anys

http://blog.creaf.cat/es/noticias/como-afecta-el-cambio-climatico-la-
vina/
 La data de floració podria avançar-se entre 3 i 6 setmanes
 Data d'avanç de la collita: en les dues últimes dècades: 0,5-a
dia/any. Durant aquest segle podria suposar un avanç d'entre 2-2,5
mesos
 Disminució de la producció, deshidratació de baies
 Dèficit d'aigua: augment de les necessitats d'aigua entre 2 i 3
vegades
COM AFECTARÀ EL CANVI CLIMÀTIC 
AL CULTIU DE LA VINYA I A LA 
QUALITAT DEL RAÏM?  

 Dessecació de la planta
 Augment de la vulnerabilitat a les plagues
 Mostos menys àcids i més grau: 2º AL per cada grau d'augment tèrmic
 Desfase de la maduració polpa/ pell i llavors: augment del grau
alcohòlic però amb taní verd, poc madur
 Disminució de la continentalitat: la diferència de temperatures entre el
dia i la nit és cada vegada menys pronunciada: menys amplitud tèrmica
pel que serà més difícil aconseguir vins amb una acidesa natural
equilibrada i amb colors i aromes estables
COM AFECTARÀ EL CANVI CLIMÀTIC AL 
CULTIU DE LA VINYA I A LA QUALITAT 
DEL RAÏM?
EXEMPLE: Castella-la Manxa, coneguda per acollir la superficie de vinya més gran
del món ja que hi ha 468029 hectàrees de vinya, però és una de les zones més
vulnerables d'Europa al canvi climàtic
En l'última dècada, la Tm ha augmentat 1,8ºC, la Tmax: 1,9ºC i la Tmin: 1,5ºC
Al desert del Nègueb, Isarel, amb temperatures màximes de 40ºC a les nits d'estiu i
tropicals, i Pe per sota dels 200 mm, elaboren vins de qualitat amb les mateixes
varietats que a Castella-la Manxa

Entre 2016-2017 el mosquit verd (Empoascavitis) va causar, a la zona de Castella,

importants danys a la maduració

Al 1994 es va viure una gran sequera amb danys per valor de 75 milions d'euros.
 ¿COMO AFECTARÁ EL CAMBIO 
CLIMÁTICO AL CULTIVO DE LA VID Y A 
LA CALIDAD DE LA UVA?

EXEMPLE: Vinya catalana, 53000 Ha

La garnatxa, varietat blanca que va assoleix la seva maduresa òptima a

finals de setembre, s'està veremant actualment a finals d'agost amb

graus probables de 14-15º, a la zona de la Terra Alta.

Alguns cellers ja han començat a comprar finques en zones amb altituds

més elevades: Cellers Torres fa 20 anys al Prepirineu (Tremp (Lleida) a

950m d'altitud), Priorat a 750 m d'altitud

 ESTRATEGIAS PARA COMBATIR LOS 
EFECTOS NEGATIVOS CAMBIO 
CLIMÁTICO EN EL VIÑEDO
Según el Ministerio de Agricultura y Pesca, Alimentación y Medio Ambiente, el
campo español ha perdido en 40 años un 42% de superficie cultivada de vid.
Las razones son complejas y variadas pero el cambio climático tiene parte de
culpa.
Estrategias para combatir los efectos negativos del cambio climático en
el viñedo:
 Plantaciones en altura, buscando altitud: temperaturas más frescas i
con más precipitaciones
 Técnicas culturales sostenibles: cubierta vegetal; podas que no dejen
los racimos expuestos; instalación de riego; suelo rico en
microorganismos vivos, micrflora y microfauna; reducción del labrado
 Orientaciones de las parcelas más frescas
 Suelos más frescos: más claros, con materia orgánica, etc
 ESTRATÈGIES PER COMBATRE ELS 
EFECTES NEGATIUS DEL CANVI 
CLIMÀTIC A LA VINYA

 Triar els patrons adequats: resistent a la sequera, menys vigorosa i menys

productiva
 Clons de varietats, més resistents a la sequera. Torres i IRTA han
seleccionat 3 de garnatxa tinta i 2 de garnatxa blanca
 Varietats resistents a la sequera més lentes (més eficients en l'aigua): per
exemple, Monastrell per a Ull de Llebre, Ull de Llebre per Pinot Noir.
 Varietats velles recuperades: són varietats resistents a la sequera, altes
temperatures, maduren més tard, són més àcides, fresques i amb menor
contingut alcohòlic. Torres ja ha recuperat unes 50 varietats ancestrals de
les quals 6 són resistents a la sequera: Pirene, forcada, moneu, gonfaus,
querol y garró
 ESTRATEGIAS PARA COMBATIR LOS 
EFECTOS NEGATIVOS CAMBIO 
CLIMÁTICO EN EL VIÑEDO
AGRICULTURA REGENERATIVA: Augment de la biodiversitat i la matèria orgànica del sòl, de
forma natural

Augmenta el paper de les vinyes com a embornal de carboni

Augment de la captura/fixació de CO2 atmosfèric

Reducció [CO2] atmosfèrica

Reducció de l'escalfament global

Fixació fins a tres tones de CO2 Ha/any?

https://www.interempresas.net/Vitivinicola/Articulos/368993-Ministerio-adapta-legislacion-para-
prorrogar-autorizaciones-vinedo-que-vencen-2021.html
http://blog.creaf.cat/es/noticias/que-es-lagricultura-regenerativa/
 HI HA UN CLIMA IDEAL PER A LA 
PRODUCCIÓ DE VI?

Relacions i llindars entre clima i producció i paràmetres de qualitat del raïm