1.

QUÈ SÓN ELS VENTS ALISIS I ON BUFEN, QUÈ ÉS LA

ZCIT
Els vents alisis són els vents que bufen de forma constan d'est a
oest desde les altes pressions cap a les baixes pressions
equatorials. Provenen de les latituds subtropicals a l'Equador i
són desviats cap a l'oest per l'efecte de la rotació terrestre. Els
vents alisis bufen de manera relativament constant a l'estiu i
menys a l'hivern.
La zona ZCIT és la zona de convergencia intertropical, on
convergeixen els vents alisis.

2.QUINS FENÒMENS METEOROLÒGICS ESTAN

RELACIONATS AMB LA ZCIT: HURACANS (COM ES
FORMEN I EN QUINES LATITUDS, COM ES
CLASSIFIQUEN)
Els huracans es formen en latituds baixes properes a l'equador, a més necessiten una serie de
condicions meteorològiques per formar-se:
1. La temperatura del mar a de ser superior a 26ºC
2. No poden formar-se a l'equador degut a l’efecte de
coriolis
3. Alta humitat a l’atmosfera
4. Baixa pressió
5. poc vent a l’atmosfera.
6. tenen un diàmetre de 500km i una àrea de 100-2000km
Els huracans es formen a partir de l’evaporació de l’aigua
calenta, on es formaran núvols amb molta humitat i si es troben en una zona on hi han oscil·lacions
començaran a girar sobre si mateixos.
L’huracà provoca fortes pluges, inundacions
Segons el ZCIT:
1. velocitat del vent < 36 Km/h = depressió
2. velocitat del vent < 118 Km/h = Borrasca
3. velocitat del vent > 118 Km/h = cicló
Es classifiquen segons l’escala saffir-simpson, que mesuren la velocitat del vent
Es formaran al Carib, a l’ocea pacific, ocea indic…
3.DIFERÈNCIA ENTRE HURACÀ I TORNADO

HURACÀ TORNADO

no giren tan fort com els tornados 200 Km tenen una major velocitat 4000 Km

tenen un gran diàmetre > 500 km tenen un diàmetre < 500 Km

Son més perillosos Son menys perillosos

poden durar dies i fins i tot setmanes poden durar desde minuts fins a hores

es formen sobre el mar es formen en terra ferma

4.ALTRES RISCOS METEOROLÒGICS A NIVELL

PLANETARI: MONSONS, ENSO (causes i conseqüències)
Els Monsons són canvis en la direcció dels vents estacionals en una reacció, es donen per la
diferencia de temperatura que experimenta el continent i l’oceà, es produeix pel desplaçament de la
ZCIT.
- causes principals: diferència de temperatura que hi ha entre la terra i el mar a causa de
la calor que atorga la radiació solar.
- Conseqüències: l'abundància de intensitat de les precipitacions, inundacions i
esllavissades que sovint són els responsables de la destrucció de construccions
urbanes i rurals.

El ENSO és el fenomen per el qual saltera la circulació general de l’atmosfera. Primer es dóna el
fenomen El Niño que es produeix quan un corrent càlid fa que augmenti la temperatura al Pacífic
oriental i es redueix l’aflorament d’aigües riques de la zona. En conseqüència, es dóna el fenomen
“La niña” on es dóna cada quatre anys on els vents alisis són més forts de l’habitual i l’aigua calenta
torna cap a la banda asiàtica però en molta quantitat i l’aigua freda s’acumula en la superfície del
pacífic oriental. La niña esta asociada a una major quantitat d’huracans a l’atlàntic.
- Causes: l'augment o disminució a la temperatura promig de la superfície de l’oceà
Pacífic equatorial.
- Conseqüències: Sèquies, inundacions, incendis forestals i com a conseqüència d’això
l’escassetat d'aliments i abundància d’enfermetats.
5.RISCOS
METEOROLÒGICS ALS PPCC
TIPUS DE PLUGES:
Es classifiquen segons com es formen i segons el moment de l’any on es donen: convectives
(precipitacions que es produeixen per una disminució de la pressió atmosfèrica a nivell local, es donen
a l’estiu) i les frontals (on dos masses d’aire humit xoquen (una freda i l’altre càlida), es donen a la
tardor i l’hivern).

TEMPORALS DE LLEVANT:
Són temps que venen del nordest, provoquen pluges, baixa pressió atmosfèrica i fortes onades. Abans
de la pluja, la humitat baixa, i després de la pluja augmenta ràpidament.

QUÈ ÉS LA GOTA FREDA (DANA):

La gota freda és un fenomen en el que apareix una massa d’aire fred a bastant altura sobre el nivell del
mar.
L’aigua calent a prop de la superfície puja i xoca amb la massa d’aire fred, es condensa i forma
núvols. Si bufa de llevant empenya els núvols cap a la costa i en el mediterrani xocaran amb les
muntanyes, es refrederan i cauen de forma torrencial i amb molt de vent.
6.QUINS SÓN ALGUNS DELS PRINCIPALS
CONTAMINANTS, ON ES PRODUEIXEN I QUINS EFECTES
TENEN (partícules sòlides) I (gasos com òxids de sofre,
òxids de nitrogen, CO, CO2) I D’ON SURTEN
Els principals contaminants són les partícules en suspensió:

- que poden ser precedents del sòl o éssers vius → Polen de les plantes que provoca al·lèrgies o
malalties respiratòries

- la pols africana → Provoca mala visibilitat

- Cendres → Precedent de les erupcions volcàniques

Incendis
Combustió domèstiques industrials

7.FONTS I ESCALES DE CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA

Per saber si l’aire esta contaminat s’estudia a diferents escales:
1. Local: en un lloc concret(0-50 Km) (boira fotoquímica, illa de calor)
2. Regional: afecta a tota una regió. Contaminants que reaccionen lentament i generen
contaminants secundaris a grans distàncies (50-500 Km)
3. Continental: hi ha més d’un país afectat (milers) (pluja àcida)
 4. Global: tots els continents es veuen afectats (increment de l’efecte hivernacle i afebliment del
gruix d'Ozó)

8.FACTORS QUE INTERVENEN EN LA DISPERSIÓ DE

CONTAMINANTS
Els factors que intervenen en la dispersió dels contaminants de l’aire són:
1. L’estratificació de l’aire:El sol escalfa el terra i per tant les masses d’aire que estan més
properes al terra s’escalfen. Això provoca que hi hagin masses d’aire amb diferents
temperatures i es formaran bombolles.
● Esterificació inestable: quan la temperatura de dins la
bombolla es superior a la de fora, això provocará que la
bombolla sigui menys densa i ascendeix fins a una posició
d’equilibri. Això facilitara la dispersió dels contaminants.

● Esterificació estable: Quan la temperatura dins la

bombolla és menor a la del voltant. Això provoca que la
bombolla sigui més densa i per tant cau. D’aquesta manera
impedeix els moviments verticals i no afavoreix a la
dispersió de contaminants.
● Esterificació indiferent: La bombolla te sempre la mateixa
temperatura que l’envolta.

2. Inversions tèrmiques: Es el procés pel qual la

temperatura augmenta a mida que puja a més
altitud.
Aquesta situació es produeix en zones
anticicloniques.
En situacions normals, l’aire quan més fred
estigui a major altitud es troba, per tant l’aire
calent queda per sota. En la inversió tèrmica
l’aire calent queda atrapat entre dues masses
d’aire fred i provoca que els contaminants
quedin atrapats en l’aire calent i per tant que no
es puguin escampar per l’atmosfera.
 3. El vent i les turbulències: dificulten l'ascens dels contaminats.
4. El relleu: Les muntanyes provoquen l’acumulació de contaminants.
5. Les edificacions: El vent es veu modificat per les edificacions.

10.QUÈ ÉS LA BOIRA FOTOQUÍMICA, QUAN ES

PRODUEIX, A QUINA ESCALA ES PRODUEIX, QUINS SÓN
ELS CONTAMINANTS IMPLICATS
La boira fotoquímica és un fenomen produït per la formació d’ozó en capes baixes de l’atmosfera.
Es produeix quan hi han reaccions fotoquímiques, és a dir, quan els gasos reaccionen amb l’exposició
de la llum. Es produeix en situacions de molta radiació.
Els contaminants implicats son els òxids de nitrogen, el monòxid de carboni, metà, i altres
compostos orgànics volàtils.
Es produeix a escala local.

11.QUÈ ÉS LA PLUJA ÀCIDA, ON ES FORMA, A QUINA

ESCALA ES PRODUEIX, QUINS SÓN ELS CONTAMINANTS
IMPLICATS
La pluja àcida es la mescla d’aigua de la pluja amb la contaminació ambiental.
La pluja àcida es forma quan l’aigua de l’aire entra en contacte amb òxids de nitrogen, oxids de
sofre i triòxids de sofre, aquests gasos produeixen àcid sulfúric, àcid nitric i àcid sulfuros, que
provoca que l’aigua de la lluvia es torni més àcida i per tant que al caure malmet-hi l’entorn.
Es produeix a escala continental.
Es forma principalment a les àrees urbanes, ja que a les ciutats es on es produeixen els contaminants
necessaris perquè es doni la pluja àcida. El SO2 es produeix a les indústries i a les centrals nuclears. I
els cotxes produeixen NO.
Efectes de la pluja àcida:
-Rius: Acidificació de l’aigua, els peixos i altres espècies moren, espècies invasores en els rius…
-Boscos: Els arbres perden les fulles i finalment moren.
-Sòl: acidificació del sòl i la pluja arrossega cap al llac.
Mesures correctores: Afegir calç a l’aigua
Mesures preventives: Reduir l’ús de cotxes que utilitzen combustibles que generen gasos que la
produeixen. Instal·lar filtres en les xemeneies de les centrals que cremen carbó.
12.DISTINGIR ENTRE CONTAMINANTS PRIMARIS I
SECUNDARIS, ENTRE EMISSIÓ I IMMISSIÓ
Els contaminants primaris són la major part de hidrocarburs i partícules, i els secundaris son els seus
derivats.
L'emissió és el punt concret on s’alliberen els gasos i la immissió son els nivells mesurats de gasos
però sense tenir en compte la seva procedència.

13.QUÈ ÉS L'ÍNDEX DE LA QUALITAT DE L'AIRE

Es el sistema d’informació de l’estat de la qualitat d’aire. Ens permet permet informar a la població de
forma clara, directa i ràpida sobre la qualitat de l’aire que respirem.

14.MESURES PREVENTIVES I CORRECTORES PER A LA

CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA

Mesures preventives:
Reduir l’ús de cotxes que utilitzen combustibles que generen NOx
- Utilitzar el transport públic
- Reduir les emissions
- Reduir l'ús de productes que contenen dissolvents
- Utilitzar les energies renovables en comptes dels combustibles fòssils
- Posar filtres a les xemeneies de les centrals que cremen carbó
- No utilitzar fertilitzants nitrogenats

Mesures correctores:
- Depuració dels gasos (utilitzar tècniques per retenir les partícules)
- Canviar de combustibles per als cotxes, utilitzar uns de més qualitat

15.QUÈ ÉS LA CONTAMINACIÓ SONORA I QUÈ ÉS LA

CONTAMINACIÓ LLUMINOSA, MESURES CORRECTORES I
PREVENTIVES EN CADA CAS
La contaminació sonora és la presència de soroll constant i molest que afecta a la vida tant de les
persones com dels ésser vius.
La contaminació lluminosa és l’emissió directa o indirecta cap a l’atmosfera de llum de fonts
artificials.
Mesures preventives de la contaminació sonora: planificació urbanística, educació ambiental,
sancionar…
Mesures correctores de la contaminació sonora: insonoritzar parets o instal·lacions
Mesures preventives de la contaminació lluminosa: regular la intensitat lluminosa, regular els
horaris d'encesa..
Mesures correctores de la contaminació lluminosa: Protegir les zones.

16.LA FORMACIÓ NATURAL DE L’OZÒ: A QUINES

ALTITUDS I PER QUÈ, COM ES DESPLAÇA FINS ALS
POLS, COM ES MESURA
L’ozó és un gas molt escàs que es forma de manera natural a l’estratosfera, entre uns 14-18 km
d’alçada.
Es forma per la radiació solar que incideix sobre l’oxigen atmosferic, fent una dissociació de les
molècules d’oxigen que després es recombinen en forma de molècules d'ozó.
Per tant, els factors necessaris per la seva formació és l’oxigen i la radiació solar.
Es forma sobretot a regions molt il·luminades i a zones tropicals.
- Concentració absoluta: número de molècules d'ozó per centímetre cúbic d’aire.
- Concentració relativa: la proporció entre l'ozó i l’aire.
- Mesurar el gruix: es mesura el gruix des de terra amb uns aparells específics però es veuen
afectats pel diòxid de sofre.

Si no hi ha radiació solar no es forma ozó. Es forma més quantitat a l’Ecuador però els nivells més
alts d'ozó es troben al nord i al sud perquè migren cap als pols.

17.EN QUE CONSISTEIX L’AFEBLIMENT DEL NIVELL

D’OZÓ A L'ANTÀRTIDA I PER QUÈ NO PASSA A L’ÀRTIC
D’UNA MANERA TAN GREU
L’ozó es un gas molt escàs. Es forma de manera natural a l’estratosfera.
Mi

El agujero de ozono está impulsado por un vórtice polar, que es un ciclón persistente a gran
escala, fuerte y estable, que mantuvo la temperatura de la capa de ozono sobre la Antártida
constantemente fría durante los últimos meses.
El agotamiento del ozono está directamente relacionado con la temperatura en la estratosfera,
que es la capa de la atmósfera entre unos 10 km y unos 50 km de altitud.
Esto se debe a que las nubes estratosféricas polares, que tienen un papel importante en la
destrucción química del ozono, solo se forman a temperaturas inferiores a -78 °C.
Estas nubes estratosféricas polares contienen cristales de hielo que pueden convertir
compuestos no reactivos en reactivos, que luego pueden destruir rápidamente el ozono tan
pronto como la luz del Sol esté disponible para iniciar las reacciones químicas.
Esta dependencia de las nubes estratosféricas polares y la radiación solar es la razón principal
por la que el agujero de ozono solo se ve a fines del invierno o principios de la primavera,
explica la OMM.