TEMA 3 : L´ATMOSFERA

COMPOSICIÓ I ESTRUCTURA
LA COMPOSICIÓ DE L’ATMOSFERA
Anomenem aire la mescla de gasos que formen l’atmosfera. La composició ha variat al llarg de la
història de la Terra (Atmosfera primitiva: òxids de clor i sofre, CO2 i vapor d´aigua), però des de
fa uns 2.500 milions d’anys, l’atmosfera ha mantingut una composició pràcticament constant. El
canvi en la composició de l’atmosfera va ser degut a l’aparició de bacteris fotosintètics que van
començar a aportar oxigen, que primer es va acumular als oceans i, després, es va anar alliberant
a l’atmosfera.
L’atmosfera actual està composta per la proporció de gasos següent:
• Nitrogen: el 78% de l’atmosfera està compost per aquest gas. Procedeix de l’activitat
d’alguns bacteris descomponedors.
• Oxigen: és el segon gas en proporció, representa el 21%. El produeixen els bacteris, les
algues i les plantes en la fotosíntesi.
• Argó: present en un 0,9%, és un gas emès per l’activitat volcànica.
• Diòxid de carboni: la quantitat de diòxid de carboni present a l’aire és petita, només d’un
0,04%, però és un gas fonamental per a la vida a la Terra. El produeixen els éssers vius i
també és un gas que emeten els volcans. L’utilitzen les plantes per fabricar matèria orgànica
durant la fotosíntesi.
• Altres gasos: metà, òxids de clor o sofre i ozó. Es tracta de gasos que es troben en un
percentatge de 0,06%.
L’ESTRUCTURA EN CAPES DE L’ATMOSFERA
L’atmosfera té un gruix de 500 km, encara que gairebé tot l’aire està comprimit en els 20 km més propers
a la superfície. A l’atmosfera s’hi distingeixen quatre capes:
• Troposfera: és la capa que està en contacte amb la superfície. S’hi concentra el 90% de l’aire i en
aquesta capa es produeixen els fenòmens meteorològics. Té un gruix d’entre 10 i 15 km.
• Estratosfera: s’hi produeixen forts vents. A la part alta hi ha l’ozonosfera o capa d’ozó, que protegeix
els éssers vius de la radiació ultraviolada. Té un gruix d’uns 35 a 40 km.
• Mesosfera: en aquesta capa, la densitat de gasos és molt baixa. Té un gruix d’uns 30 km.
• Termosfera o ionosfera: aquí s’absorbeix la radiació X i gamma procedent del Sol. En aquesta capa
tenen lloc els fenòmens dels estels fugaços i les aurores polars. No té un límit superior definit.
LA FUNCIÓ PROTECTORA DE L’ATMOSFERA
Un filtre per a la vida
L’atmosfera actua com un filtre protector i regulador que permet que les condicions a la Terra siguinadequades per a la vida.

Un filtre protector davant de les radiacions solars

L’atmosfera ens protegeix de les radiacions solars més perilloses. Els raigs X i els raigs gamma s’absorbeixen a
la termosfera. La part més perjudicial de la radiació ultraviolada s’absorbeix a la part alta de l’estratosfera,
gràcies a la presència d’ozó.
La capa d’ozó
A la part alta de l’estratosfera hi ha l’ozonosfera. És la zona de l’atmosfera on s’acumula l’ozó. L’ozó actua de
manera molt eficaç retenint la part de la radiació ultraviolada que és més perjudicial, i així evita que arribi a la
superfície terrestre.
La funció termoreguladora de l’atmosfera: l’efecte d’hivernacle
La llum visible és la radiació que travessa l’atmosfera i arriba fins a la superfície terrestre. El terra absorbeix
una part d’aquesta radiació i, en fer-ho, s’escalfa. La superfície calenta emet calor en forma de radiació
infraroja. Una part d’aquesta radiació és absorbida per alguns gasos de l’atmosfera, el diòxid de carboni i el
vapor d’aigua, i això fa que part d’aquesta calor torni a la Terra. Aquest fenomen es coneix com a efecte
d’hivernacle i els gasos que el produeixen s’anomenen gasos d’efecte d’hivernacle. Gràcies a l’efecte
d’hivernacle la temperatura mitjana a la superfície terrestre és d’uns 15 ⁰C.
LES CARACTERÍSTIQUES DE L’AIRE : La pressió atmosfèrica
L’aire que hi ha a l’atmosfera exerceix una pressió sobre la superfície de la Terra i, per tant, sobre els éssers
vius que hi habitem. Aquesta pressió no és la mateixa a tots els punts de la superfície terrestre. Aquests canvis
de pressió atmosfèrica entre unes zones i unes altres determinen els fenòmens atmosfèrics, com ara els vents,
els anticiclons i les depressions.
La pressió atmosfèrica
La pressió atmosfèrica és el pes que exerceix l’aire sobre la superfície terrestre. Aquesta pressió pot
experimentar variacions en funció de:
• L’altitud: com més gran és l’altitud, més petita és la pressió atmosfèrica, ja que la quantitat d’aire per
damunt és també més petita.
• La temperatura de l’aire: l’aire fred és més dens que el càlid, de manera que tendeix a baixar. Això fa
que la pressió sobre la superfície terrestre sigui més gran.
Anticiclons i depressions
El vent és una massa d’aire que es desplaça a causa de les diferències de pressió que hi ha entre unes zones de
la Terra i unes altres.
Anomenem anticicló la situació que es produeix quan, en una zona, la pressió atmosfèrica augmenta i és més
gran que a les àrees del voltant. L’aire baixa i, quan arriba al terra, tendeix a escapar-se en totes direccions, de
manera que arrossega els núvols i deixa el cel serè.
Es produeix una depressió en els llocs on la pressió atmosfèrica és més petita que a les zones properes, en
aquest cas, l’aire hi convergeix des de totes direccions i tendeix a pujar. Es produeix un efecte de succió de
 núvols cap al centre de la depressió, que es caracteritza per un cel ennuvolat i precipitacions.
L’aire tendeix a anar des dels anticiclons cap a les depressions. La direcció del vent i les zones d’altes i baixes
pressions es representen en els mapes d’isòbares. Les isòbares són les línies que indiquen els mateixos valors
de pressió atmosfèrica.

El temps i el clima
El temps meteorològic correspon a l’estat de l’atmosfera en un moment i un lloc determinats. El clima, en
canvi, és una síntesi dels fenòmens meteorològics esdevinguts al llarg d’un període de temps. Per definir-lo
s’estudien les dades recollides durant molts anys.
Per estudiar i predir aquests fenòmens es recullen dades sobre temperatura, precipitacions, velocitat del vent
etc., que es mesuren a les estacions meteorològiques.
ELS NÚVOLS:
LA CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA
 Conseqüències de l´escalfament global
a) Los científicos prevén una subida del nivel del mar de entre10 y 68 cm este siglo.
b) Adelanto de la floración Algunas plantas y árboles han adelantado el período de floración
c) Deshielo de glaciares
d) Desplazamiento de plantas Las plantas propias del bosque mediterráneo han ascendido de altura
para adaptarse al clima.
e) Migración de especies
El aumento de la temperatura empuja a especies a migrar y altera los hábitos migratorios de otras.
f) Aumenta la temperatura del mar El aumento de la temperatura del mar provoca la invasión de
especies tropicales.
g) Disminución de la pluviosidad Las lluvias disminuyeron un 23% en el este y sur de la Península