UNITAT 2: L’ATMOSFERA I EL CLIMA

1. COMPOSICIÓ I ESTRUCTURA DE L’ATMOSFERA

L’atmosfera → és l’embolcall gasós de la Terra que, juntament amb la hidrosfera,

constitueix el sistema de capes fluides terrestres que estan relacionades entre
elles.

Segons la composició:

- Homosfera: capa que té una composició constant d’aire, arriba fins a 80 km

d’altura.
- Heterosfera: capa que no té composició constant d’aire, 100 km- 10.000 km

Capes:

● Troposfera → 10 km - 15 km, conté 75% de gasos que componen l’atmosfera.

Hi tenen lloc els fenòmens meteorològics.
Límit = tropopausa.

● Estratosfera → des de la tropopausa fins a 60 km d’altura. L’aire està

estratificat i estable. Entre 30 km i 50 km età la zona que conté una
concentració més elevada d’ozó.
Límit = estratopausa.

● Mesosfera → 60 km - 100 km d’altura.

● Termosfera → fins a 600 km, augment de temperatura i grans oscil·lacions

tèrmiques entre el dia i la nit.
Té quantitats importants d’ions → radiació solar.
Es formen les aurores boreals.

● Exosfera→ última capa de l’atmosfera, els gasos tenen una concentració baixa.
Límit = 10.000 km d’altura (densitat baixa).
 2. HISTÒRIA DE L’ATMOSFERA TERRESTRE

Clima → conjunt de fenòmens meteorològics que caracteritzen l’estat mitjà de

l’atmosfera en una zona de la superfície terrestre.
Es calcula amb valors del temps atmosfèrics recollits de 20 - 30 anys

El clima no és el mateix que el temps.

3. HISTÒRIA DEL CLIMA DE LA TERRA

FACTORS QUE CANVIEN EL CLIMA:

● Factors astronòmics:
- Alineacions planetàries
- Cicles d’activitat
- Cicles orbitals terrestres
- Impactes de meteorits

● Factors geològics:
- Posició de les terres emergides
- Erupcions volcàniques catastròfiques
- Canvis d’intensitat i polaritat en el camp magnètic terrestre.

● Factors antropogènics

FACTORS ASTRONÒMICS

Sol → capes concèntriques de gasos ( H, He) (gira cada 24 dies, els pols cada 33 dies)

Taques solars → taques fosques a la fotosfera → cràters on es formen remolins de

matèria més freda. Són centres d’activitat solar que canvien d’aspecte i nombre.

Canvis en l’excentricitat → canvis d’inclinació de l’eix de rotació terrestre. Provoca les

estacions de l’any.

Impactes de meteorits → provoca refredaments sobtats i breus del clima, per culpa
dels pols en suspensió de l’atmosfera.
FACTORS GEOLÒGICS

1. Posició de les terres emergides → dues vegades un supercontinent

incrementa l'oscil·lació tèrmica i aridesa.
Formació de l’escorça continental amb el supercontinent Rodínia (1.000
milions d’anys) → cratons.

Pangea → glaciació i desmembrament. C

Corrents equatorials es desplacen als pols → escalfament mundial.

2. Erupcions volcàniques catastròfiques

Refredament → cendres en suspensió per la menor energia incident.
Escalfament → efecte hivernacle pel CO₂ i vapor d’aigua.

3. Canvis d’intensitat i polaritat del camp magnètic

+ dèbil camp magnètic → - intercepció de raigs còsmics → + raigs arriben →
+ bloqueig radiació solar → + fred clima global.

FACTORS ANTROPOGÈNICS

s. XX → alteració de la composició de l’atmosfera.

Augment global dels gasos, la temperatura i de l’efecte hivernacle

4. FUNCIONS I BALANÇ ENERGÈTIC DE L’ATMOSFERA

● Filtració de radiacions solars

● Evita grans contrastos tèrmics per efecte hivernacle
● Impedeix la caiguda de material còsmic
● Conté Co2 per la fotosíntesi / quimiosíntesi
● Conté O2 per la respiració
● Completa el cicle de l’aigua.
 5. TEMPS I CLIMES

Les dades d’un poble o ciutat, cada any canvien, ja que els paràmetres de l’atmosfera
canvies constantment → en un indret i períodes de temps curts → temps atmosfèric.

Latitud → moviment de translació de la Terra al volant del Sol. Desequilibri tèrmic a

l’equador i als pols.

Altitud → temperatura de la troposfera disminueix amb l’altura. Zones elevades =

fred.

Distància al mar → zones costaneres tenen oscil·lacions tèrmiques més reduïdes.

Orientació → la presència de relleus té importància en les accions dels vents i la

insolació.

6. CIRCULACIÓ ATMOSFÈRICA GENERAL

Variació de la temperatura amb la latitud:

● Zona equatorial → rep més radiació solar al llarg de l’any, per això a aquesta
zona i les zones properes a ella fa més calor.

● Zones més càlides → tenen menys pressió atmosfèrica perquè l’aire és més
calent, al contrari que als pols.

Aire calent Aire fred

- S’eleva a l’equador - Descendeix al pols

- Baixa pressió - Es dirigeix fins a l’equador
- Es dirigeix fins als pols i
troposfera.

Efecte de rotació de la Terra

La velocitat de rotació a la superfície no és constant, és mínima als pols i màxima a
l’equador.
CÈL·LULES CONNECTIVES DE L’ATMOSFERA I CORRENTS MARINS
Els corrents marins i la circulació de l’aire ajuden a compensar les diferències de
temperatura del planeta.

Borrasca a depressió → massa d’aire càlid s’eleva (creant-se un buit) amb menys
pressió.

Anticiclons → massa d’aire dens (més dens) descendeix fins a terra. Aquí com que hi
ha molt aire es crea una zona d’alta pressió o anticicló.

La pressió varia depenent de la humitat i temperatura de l’aire.

Els anticiclons s'afebleixen i es desplacen dels 30 als 40° (regió mediterrània) →

sequera estival.

Àrea central del continent asiàtic → conjunt de terres emergides més extenses de la
Terra.
- Fort refredament a l’hivern
- Fort escalfament a l’estiu

CLIMES
● Temperat
mediterrani→precipitacions lleus,
hiverns suaus, estius càlids i secs.

● Desert càlid→precipitacions
insignificants, mesos calorosos.

● Tropical→pluges intenses, calor i

dos mesos secs.

● Polar→hiverns llargs i freds, cap

precipitació.

● Temperat oceànic→ precipitacions tot l’any i temperatures variables.

 ● Taigà→hiverns llargs i freds, estius curts i freds, poques precipitacions.

DIAGRAMES CLIMÀTICS
Representacions gràfiques de temperatures i precipitacions mensuals un indret
recollides durant un període llarg.

7. CATALUNYA I LA CIRCULACIÓ ATMOSFÈRICA GENERAL

Són freqüents les precipitacions torrencials.

Causes:
- Temporals de llevant
- Pertorbacions atlàntiques reactivades.

La majoria de precipitacions provenen del Mediterrani.

Quan el centre d’una depressió és al sud de Catalunya i els vents viren de llevant a
garbí o a llebreig. Poden causar precipitacions torrencials i inundacions.

Aquestes situacions són poc regulars →possibilitat de sequera a qualsevol estació de

l’any però sobretot a l’estiu.

Una massa d’aire càlid i humit provinent del mar Mediterrani penetra cap a l’interior
de la costa empesa pel vent de llevant.
En trobar-se amb les serralades Litoral i Prelitoral, es veu obligada a ascendir
bruscament.
La presència d’una massa d’aire fred en la part superior de la troposfera accelera el
procés de condensació d’aquesta massa d’aire donant lloc a núvols de tempesta.

ALTITUD → T disminueix amb l’altura, les muntanyes afavoreixen la formació de

núvols.
A grans trets les característiques climàtiques de Catalunya són:
● Es troba dins de la franja de climes temperats (latituds mitjanes).

● A excepció de la Val d'Aran, on el clima és temperat humit (atlàntic), l'àmbit

climàtic on ens trobem és el mediterrani (temperat d'estiu sec).

● Hi ha una notable varietat microclimàtica a causa de l'orografia.

● Les temperatures mitjanes anuals també són força variables en funció,

principalment, de l'altitud i poden presentar valors de 14 a 17 o C a les terres
baixes i de 2 a 5o C a l'alta muntanya.

● La majoria de precipitacions són d'origen mediterrani i presenten una

variabilitat considerable.

● A excepció de les zones de muntanya durant els mesos freds, habitualment

són en forma de pluja.