Apunts Tema 2: La diversitat climàtica

1. Els conceptes de temps i clima (pàg 51). 1

2. Els factors del clima (pàg 51-52-53-54-55). 2
● Factors geogràfics 2
● Factors termodinàmics. 2
3. Els elements del clima (pàg 56-57-58-59). 4
4. Tipus de temps atmosfèric (pàg 60-61-62-63-64-65). 6
5. Tipus de clima a Espanya (pàg 66-67-68-69-70-71-72). 7
● Clima oceànic. 7
● Clima mediterrani. 7
● Clima de muntanya. 7
● Clima de Canàries. 7
6. El clima i el medi ambient: 7
● Com influeix el clima en el medi ambient i les activitats humanes? 7
● Com influeixen les activitats humanes en el clima? 7

1
1. Els conceptes de temps i clima (pàg 51).

Temps atmosfèric: és l’estat de l’atmosfera sobre un lloc en un moment determinat. Es

caracteritza per la variabilitat i es determina mitjançant observacions directes. La ciència
que l’estudia és la meteorologia.
Clima: és l’estat mitjà de l’atmosfera sobre un lloc concret. Per tant, té característiques més
estables que el temps s’estableixen calculant la successió habitual de tipus de temps en un
lloc al llarg de l’any i després es calculen estadísticament els valors mitjans (almenys 30 anys
per a que sigui fiable). La ciència que ho estudia és la climatologia.

2. Els factors del clima (pàg 51-52-53-54-55).

● Factors geogràfics

Latitud →A l’hemisferi nord, l’àrea temperada, hi ha 4 estacions, dues ben marcades, l’estiu i
hivern, separades per dues estacions de transició, tardor i primavera. A les Illes Canàries, l’àrea
càlida, els contrasts entre estacions es noten menys perquè es troben a una latitud subtropical.

Situació → la Península es troba entre dues grans masses d’aigua de característiques

tèrmiques diferents – Oceà Atlàntic i mar Mediterrània – i entre dos continents – Europa i Àfrica
-, la converteixen en un lloc d’encreuament de diferents masses d’aire. Les Balears i les
Canàries també reben influències atmosfèriques variades a causa de la insularitat i de la
proximitat de les costes africanes.

Influència de la mar a la Península és escassa perquè és un territori ample, amb costes poc
retallades i amb relleus muntanyosos paral·lels a la costa. Hi ha que tenir en compte la
Maritimitat que és més pròxim a la mar i la Continentalitat que és més enfora de la mar major
amplitud tèrmica (varia + la temp.) i menor humitat.

Relleu → influeix en el clima a través de l’altitud, la disposició i l’orientació.

● L’altitud: per cada 1000 metres davalla 6ºC.

● Disposició del relleu: té diverses repercussions.
○ Facilita o dificulta la penetració de la influència marina: a la Península els
sistemes muntanyosos paral·lels a la costa frenen la influència de la mar.
○ Facilita o dificulta la penetració de determinades masses d’aire: la posició
est-oest de la majoria de les serralades dificulta l’entrada de masses d’aire
procedents del nord o del sud. En canvi, afavoreix la penetració de les masses
d’aire de l’oest; tot i que el caràcter massís de la Península fa que quan s’endinsen,
perdin gran part de la humitat que duen i extremin la temperatura.
○ Redueix les precipitacions a les conques tancades per muntanyes. És el cas del
Duero i de l’Ebre, on les masses d’aire descarreguen la humitat que duen en els
sistemes muntanyosos que les voregen.
● L’orientació dels vessants muntanyosos respecte del vent dominant crea precipitacions
orogràfiques i efecte föhn.

2
 ● Factors termodinàmics.

Són els responsables de la circulació atmosfèrica o successió de masses d’aire, que

determinen els diferents tipus de temps atmosfèrics i de climes.
La circulació atmosfèrica està regida en altura pel corrent en jet, i en superfície, pels centres
d’acció, les masses d’aire i els fronts.

La circulació en altura: Jeat Stream.

A la zona temperada on es situa Espanya, la circulació atmosfèrica en altura està regida pel
corrent en jet o jet stream.

És un corrent fort de vent, d’estructura tubular, que sempre circula en direcció oest-est i al
límit de la tropopausa (entre els 9-11 km d’altitud). Separa les baixes pressions polars i les
altes pressions tropicals. Genera ondulacions.
Determina el temps en superfície, que depèn de les variacions que experimenta la velocitat i
els desplaçaments estacionals del corrent:

● La velocitat del corrent és variable:

○ Quan circula ràpid, a més de 150 km/h, té un traçat gairebé zonal (oest-est), amb
ondulacions suaus, i es correspon en superfície amb el front polar i les borrasques
que duu associades.
○ Quan la velocitat disminueix, traça ondulacions profundes: crestes (l’aire polar va
+ al sud del que li correspon) o dorsals (l’aire tropical va + al nord del que toca).
● Els desplaçaments estacionals
○ Hivern: el corrent circula més cap al sud, en latitud més baixa, i afecta al conjunt
d’Espanya.
○ Estiu: va més cap al nord i acostuma a incidir només a la franja cantàbrica
peninsular.

La circulació en superfície: centres d’acció, masses d’aire i fronts.

Està dirigida per:

● Centres d’acció: són àrees de pressions altes i baixes. La pressió atmosfèrica és el pes
de l’aire sobre una unitat de superfície. Es mesura en mil·libars (mbar) o en hectopascals
(hPa) amb el baròmetre representants mitjançant isòbares
○ Tipus de centre d’accions
■ Borrasques: arees de pressions baixes envoltades d’altres amb una pressió
més alta
■ Anticlons: arees de pressions altes envoltades d’altres amb una pressió més
baixa
○ Origen
■ Centres d’acció tèrmics: refredament i escalfament de l’aire.
● Anticicló tèrmic: massa d’aire és refreda, pesa més i descendeix i
exerceix una pressió alta.
● Baixa tèrmica: aire s’escalfa, pesa menys i s’eleva i exerceix pressió
baixa.
■ Centres d'acció dinàmics: crestes (creen anticiclons) i els tàlvegs
(borrasques) del corrent en jet

3
 ○ Principals centres d’accions
■ Centres d’acció anticiclònics: Açores, estiu → nord i hivern → sud, els
polars atlàntics, escandinaus, tèrmics.
■ Centres d’acció depressionaris: d’Islandia, del golf de Gènova.
● Les masses d’aire: porcions d’aire amb unes caracterisques concretes de temperatura,
humitat i pressió, on les adquirex a les regions d’origen. Espanya a causa de la latitud
rep masses d’aire fredes àrtiques i polars i masses d’aire càlides tropicals. Segons
l’origen poden ser marítimes humides o continentals seques.
● Els fronts: superficies que separen dues masses de caracteristiques diferents. A
Espanya, el front més important es el front polar, que separa masses d’aire tropical i
polar

3. Els elements del clima (pàg 56-57-58-59).

Insolació i nuvolositat:

● Insolació: és la quantitat de radiació solar que rep la superfície terrestre. A Espanya a

causa de la latitud en què es troba, se superen les 2000 hores de sol a l’any però hi ha
contrasts importants entre la cornisa cantàbrica (no arriba als valors mitjans) i les àrees
de insolació elevada (sud-est peninsular i algunes àrees de Canàries).
● Ennigulat: és l’estat de l’atmosfera quan el cel està cobert de niguls, amb + o –
quantitat. A Espanya l’àrea amb + ennigulats és la cornisa cantàbrica. Nombre + alt de
dies serens vall del Guadalquivir, costa sud-atlàntica peninsular i algunes àrees de les
Canàries.

Temperatura de l’aire:

És el grau de calor de l’aire. Es mesura amb graus centígrads amb el termòmetre. Als mapes es
representa amb isotermes o línies que uneixen els punts que tenen la mateixa temperatura. Els
factors principals que expliquen els canvis de temperatura a Espanya són:

● Latitud: com + al nord temperatures + baixes.

● Influència de la mar: contrasts tèrmics + suaus a la costa i + forts a l’interior.
● Altitud: temperatures baixen com + altitud.

Aspectes de les temperatures en relació amb el clima:

● Amplitud tèrmica: és la diferència entre la temperatura mitjana del mes més càlid i la
del mes més fred. A Espanya, les amplituds + baixes són a Canàries i a les costes,
especialment al nord peninsular. Les + altes corresponen a l’interior peninsular.
● Les gelades: es produeixen quan la temperatura de l’aire baixa de 0oC. L’aigua que
conté es congela i es deposita en forma de gel sobre les superfícies. Tipus:
○ Gelades d’irradiació: produïdes pel refredament de la terra en nits serenes que
es transmet a l’aire que hi està en contacte.
○ Gelades d’advecció: causades per l’arribada d’una massa d’aire molt freda.

A Espanya, nombre + baix de gelades és a les costes (la mar suavitza les temperatures).
Nombre + gran de gelades correspon a la Submeseta nord i a la vall de l’Ebre (a l’hivern hi ha
moltes inversions tèrmiques que les afavoreixen).

4
Humitat de l’aire, la boira i la calitja:

● Humitat: és la quantitat de vapor d’aigua que conté l’aire. Depèn de la proximitat de la

mar i de la temperatura, ja que ↓ quan la temperatura ↑. Per això, els valors + alts
d’humitat es registren a les costes i decreixen cap a l’interior fins que arriben a la
Submeseta sud que arriben als mínims.
● Boira: és la suspensió de gotes d’aigua diminutes en la capa inferior de l’atmosfera
limiten la visibilitat a menys d’un quilòmetre. Es produeix quan l’aire de la capa inferior
de l’atmosfera es refreda i es condensa. Pot ser:
○ D’irradiació: causada per la pèrdua nocturna de calor del sòl, pròpia de l’hivern.
○ D’advecció: causada per l’arribada de masses d’aire càlides i humides sobre un
sòl fred, o per l’arribada de masses d’aire fredes sobre un sòl més càlid i humit,
com la mar, un embassament o un riu.

Pressió i vent:

● Pressió atmosfèrica: depèn de les característiques de les masses d’aire que se situen
sobre Espanya durant l’any.
○ Hivern: pressions altes.
○ Tardor: baixes.
○ Primavera: baixes.
○ Estiu: altes, encara que a l’interior es produeixin baixes tèrmiques a causa de
l’escalfament de la terra.
○ Canàries: altes.
● Vent: és el moviment horitzontal de l’aire respecte de la superfície terrestre. Es produeix
a causa de les diferències de pressió i va sempre de les pressions altes cap a les baixes.
A la Península, a causa de la latitud en què es troba, hi dominen els vents de l’oest, tot i
que hi ha molts de vents locals. A les Balears predominen el llevant i la tramuntana.A les
Canàries, els alisis del nord-est. Les diferències de pressió creen també vents alternants
com les brises marines i de muntanya.

Precipitacions:

És l’aigua que cau a la superfície terrestre procedent dels niguls, tant en forma líquida com
sòlida. Es mesura amb el pluviòmetre en mil·límetres (mm) o litres per metre quadrat. En els
mapes es representa mitjançant les isohietes o línies que uneixen els punts que reben la
mateixa quantitat de precipitació.

● Causa: l’elevació, el refredament i la condensació del vapor d’aigua que conté l’aigua.
○ Segons el motiu de l’elevació de l’aire, la precipitació pot ser:
■ Orogràfica: causada pel relleu.
■ Convectiva: per l’encalentiment del sòl.
■ De front: quan dues masses d’aire amb característiques diferents entren en
contacte, la freda entra per davall la càlida i l’obliga a ascendir.
● Els factors que expliquen la gran variabilitat interanual, estacional i espacial de les
precipitacions a Espanya són tres:
○ La latitud i la situació: determinen el predomini i la successió anual de
borrasques o anticiclons.

5
 ○ L’obertura a la mar: a les zones aïllades de la influència marina, el fred de
l’hivern afavoreix la formació d’anticiclons; i la calor de l’estiu dificulta la
condensació de l’aire, encara que pugui provocar precipitacions convectives de
caràcter tempestuós.
○ El relleu: les precipitacions augmenten amb l’altura i disminueixen a les zones
tancades permuntanyes.

Evaporació, evapotranspiració i aridesa.

● Evaporació: és el procés a través del qual l’aigua es transforma en vapor a temperatura

ambient. La intensitat creix quan augmenten la temperatura, la insolació, la sequedat de
l’aire, la velocitat del vent i la desprotecció vegetal de la terra. Per tant, ↑ de nord a sud,
a l’estiu i a les hores centrals del dia.
● Evapotranspiració: és la pèrdua d’humitat de la superfície terrestre a causa de la
insolació i la transpiració de les plantes i de la terra. L’evapotranspiració real és la que es
produeix de veritat. L’evapotranspiració potencial és la que es produiria en cas que
existís una quantitat suficient d’aigua.
● Aridesa: és la insuficiència d’aigua a la terra i a l’atmosfera. Es produeix quan la
precipitació és inferior a l’evaporació depèn de la relació que hi ha entra precipitació i
temperatura, que determina en gran part l’evaporació de l’aigua. Així, l’aridesa és més
gran com més petit és el volum de precipitació i com més alta sigui la temperatura.

Per calcular-la:

● Aridesa mensual: s’acostuma a mesurar amb l’Índex de Gaussen.

○ Un mes és àrid quan 2T > o = Pmm.
● Aridesa general: es pot calcular amb l’Índex de Martonne P / (T+10).
○ Zona humida si l’índex és ↑ a 30.
○ Zona semihumida: entre 30-20.
○ Zona semiàrida: entre 20-10.
○ Zona estepària: entre 10-5.

6
 ○ Zona desèrtica: entre 5-10.

4. Tipus de temps atmosfèric (pàg 60-61-62-63-64-65).

● Temps del NE. Molt fred i sec.

● Temps del N. Ona de fred.
● Temps del NO. Fred i plujós.
● Temps de l’O. Pas de fronts.
● Temps del SO o S. Temporal en el SO o S.
● Temps de l’E. Temporal de Llevant.
● Gota freda. Precipitacions intenses.
● Temps càlid i estable.
● Ona de calor.
● Temps turmentós d’estiu

5. Tipus de clima a Espanya (pàg 66-67-68-69-70-71-72).

● Clima oceànic.
● Clima mediterrani.
● Clima de muntanya.
● Clima de Canàries.

6. El clima i el medi ambient:

● Com influeix el clima en el medi ambient i les activitats humanes?

● Com influeixen les activitats humanes en el clima?

7
6. INLFUENCIA DEL CLIMA sobre

a. El medi ambient
i. Relleu: els elements de clima actuen sobre el modelat (erosio, transport i sedimentacio)

T i P→ modelat glacial (morrenes, valls glacials, circs)

P → Modelat càrstic → (Uvales, poliè, grutes)

T→ modelta granític → crestes (gelifircció)

ii. Aigues
1. Precipitacions → rius (Cabal del riu i les seves variacions anuals)
2. Temperatures→ Evaporacions → +T=+evaporació

iii. Vegetació
1. Formacions vegetals depenen de la temperatura i de les precipitacions
2. Cobertura vegetal del terriotiro
iv. Sòl
1. T i P alteren el sòl (roca mare)