Tema 2. El medi fsic dEuropa, Espanya i la Comunitat Valenciana.

1. El medi fsic dEuropa. 1.1. El relleu europeu 1.1.1. Caracterstiques generals: 1.1.1.1. 10,4 milions de km2 (un continent menut) 1.1.1.2. Predominantment pla 1.1.2. Conjunts: 1.1.2.1. Muntanyes, massissos i altiplans antics Ms antigues al nord-oest (serralades Escandinaves) i est (Urals) Al centre petits massissos i altiplans (masss Central francs) 1.1.2.2. Grans planes Sestenen pel centre i est del continent (des de Frana a Rssia) Drenada pels rius ms importants 1.1.2.3. Serralades alpines En la costa mediterrnia Altes i poc erosionades Pirineus, Alps, Balcans, Carpats i Caucas 1.1.3. Un relleu que ha afavorit la presncia humana. 1.2. Els rius 1.2.1. Vies de transport importants: cabal i relleu pla. 1.2.2. Vessant rtic 1.2.2.1. Divina Septentrional, Petxora 1.2.3. Vessant atlntica 1.2.3.1. Divina occidental, Vstula, Oder, Elba, Rin, Sena, Loira i Tajo. 1.2.4. Vessant mediterrnia 1.2.4.1. Ebre, Roine i Po 1.2.5. Al mar Negre 1.2.5.1. Danubi i Dnieper 1.2.6. Al mar Caspi 1.2.6.1. Volga, Ural.

Activitats 1. Elabora un resum de les caracterstiques del relleu europeu i explica per qu afavoreix la presncia humana. 2. Elabora un mapa fsic dEuropa amb: les principals unitats de relleu i els rius mencionats en el llibre. En iPhoto

2.

Climes i paisatges europeus.

Clima Ocenic Continental

Localitzaci

Caracterstiques (llibre +) Temperatures suaus i precipitacions abundants Temperatures extremes. Precipitacions abundants a lestiu Temperatures suaus i precipitacions abundants a la tardor i la primavera

Mediterrani

3.

El relleu dEspanya. 3.1. Carcaterstiques generals. 3.1.1. Resultat dels moviments de les plaques tectniques africana i eurasitica que tibgueren lloc al terciari (65 milions danys) 3.1.2. Dominada per una gran Meseta Central prou elevada altura mitjana 660 m. 3.2. La Meseta Central esta dividida pel Sistema Central 3.2.1. Meseta septentrional: conca del riu Duero 3.2.2. Meseta meridional: conques dels rius Tajo i Guadiana, dividides per les muntanyes de Toledo. 3.3. Conjunt de serralades i massissos que voregen la Meseta 3.3.1. Masss Calaic 3.3.2. Serralada Cantbrica 3.3.3. Serralada Ibrica 3.3.4. Sierra Morena 3.4. Sistemes muntanyosos exteriors a la Meseta 3.4.1. Pirineus 3.4.2. Serralada Litoral Catalana 3.4.3. Serralades Btiques 3.4.3.1. Serralada penibtica, al sud (Mulhacn 3.478 m) 3.4.3.2. Serralada subbtica al nord 3.5. Grans depressions 3.5.1. Ebre 3.5.2. Guadalquivir

Activitats 1. 2. 3. Indica les coordenades geogrfiques de la pennsula ibrica. Dibuixa un mapa on es localitzen els princiapals relleus i rius de la pennsula. Localitza i nomena totes les illes dels arxipilags balear i canari.

Enlace al mapa fsico:http://www.aularagon.org/files/espa/Atlas/mapa_mudo_fisico_espana.pdf

4. l s

rius espanyols Vessant atlntic Caracterstiques dels rius Rius principals 5. Els climes i paisatges espanyols. Vessant mediterrni Caracterstiques dels rius Rius principals

Clima Ocenic Mediterra. Tpic Mediterra. Int. Mediterra. rid Muntanya

Localitzaci

Temperatura

Preciptacions

Vegetaci

Clima Subtropical

Localitzaci

Temperatura

Preciptacions

Vegetaci

Omplir amb les informacions del llibre. Realitzar mapa climtic. Citar llocs per a una localitzaci climtica. Localitza tamb els principals rius valencians (Xquer, Tria, Segura, Palncia, Serpis, Millars, Vinalop) Veure vegetaci al blog. 6. El relleu de la Comunitat Valenciana. 6.1. Emplaament. 6.1.1. A lest de la PI. 6.1.2. Costanera amb el Mar Mediterrani. 6.1.3. Superfcie de 23.255 km2 6.2. Tipus de relleu. 6.2.1. Cadenes muntanyoses 6.2.1.1. Serralada Ibrica. 6.2.1.2. Transici: masss del Caroig. 6.2.1.3. Serralades btiques. 6.2.2. Altiplans, valls i foies: Requena-Utiel, Bunyol, Aiora-Cofrents, MontesaXtiva. 6.2.3. Planes litorals.

Activitats 1. 2. 7. Realitza lactivitat 24 (a) Quin tipus de relleu predomina a la nostra comarca? I a la comarca del Maestrat? Les aiges de la Comunitat 7.1. Els rius 7.1.1. Rius alloctons 7.1.1.1. Millars, Tria, Xquer, Segura 7.1.1.2. Caracterstiques 7.1.2. Rius autctons 7.1.2.1. Snia, Cervol, Palncia, Serpis, Vinalop. 7.1.2.2. Caracterstiques 7.2. Les rambles: cursos intermitents. Barrancs. 8. El clima de la Comunitat. 8.1. La situaci: 8.1.1. Latituds mitjanes 8.1.2. Proximitat al mar Mediterrani
5

8.2. clima mediterrani 8.2.1. Temperatures: elevades a lestiu i suaus a lhivern. 8.2.2. Precipitacions: abundants a la primavera i la tardor [veure blog]. La gota freda. 8.2.3. Varietats segons la situaci: litoral; interior i sud

Activitats 1. Realitza un quadre amb les caracterstiques de cadascuna de les varietats climticas de la CV. 2. Elaboraci i comentari dun climograma de la Comunitat (plantiila en Excel al blog)

9. Comentari dun mapa de loratge.

PRIMER PAS ANALITZAR I IDENTIFICAR ELS ELEMENTS VISIBLES ISBARES

1.- Definir isbares. Sn les lnies que uneixen punts amb la mateixa pressi. 2.- Localitzar on hi na ms isbares Hi ha ms isbares sobre la pennsula Escandinava (Noruega i Sucia) i Dinamarca. 3.- Assenyalar si les isbares es troben prximes o separades i la conseqncia daquesta proximitat o separaci. A la pennsula Escandinava les isbares estan prximes (alt gradient de pressi), la conseqncia ser que el vent bufe molt fort. 4.-Assenyalar la direcci del vent que circula per les altes i baixes pressions a lhemisferi nord. Quan es tracta de altes pressions el vent circula en el sentit de les agulles del rellotge, en canvi quan es tracta de baixes pressions circula en sentit contrari. Aquesta circumstncia s important doncs l'origen de les masses d'aire incideix en les temperatures.

CENTRES DACCI
1.- Definir centres dacci.
7

Segons la pressi atmosfrica duna zona ,podem distingir: a) Altes pressions o anticiclons. Sn rees en qu la pressi s superior a 1013 milibars. En les altes pressions les masses d'aire descendeixen, per la qual cosa no es generen precipitacions. Solen aparixer representades en el mapa per isbares de forma ellptica, amb valors mxims al centre. b) Baixes pressions o depressions o borrasques. Sn rees en qu la pressi es inferior a 1013 milibars. En les baixes pressions les masses daire ascendeixen, aspecte que genera nuvolositat i precipitacions. Les isbares sn circulars o ellptiques amb valors mnims al centre. 2.-Localitzar els centres dacci i la pressi en la zona interior Els centres de les altes pressions o anticiclons se situen: - Atlntic, a loest de la pennsula Ibrica. s lAnticicl de les Aores. (1) T una pressi de 1032 milibars - Atlntic Nord, prxim a Islndia (aquesta illa no apareix en el mapa) (2) T una pressi de 1020 milibars. Els centres de baixes pressions o depressions o borrasques se situen: - Pennsula Escandinava, front a les costes de Noruega. (3) T una pressi de 976 milibars. - Nord dItlia associat a . (4) Una pressi de 1000 milibars. - Atlntic Nord, a loest de lanticicl ms septentrional associat a dos fronts. (5) Una pressi de 1004 milibars.

FRONTS
1.- Definir fronts Sn zones de contacte entre una massa d'aire clid i una massa d'aire fred. El xoc entre dos masses d'aire de diferent naturalesa trmica provoca precipitacions. Els fronts van associats a baixes pressions i es desplacen d'oest a est en l'hemisferi nord. 2.-Classificar els tipus de fronts. Fronts freds. S'originen quan la massa daire sintrodueix fred davall de l'aire clid i lobliga a ascendir bruscament. Provoca precipitacions abundants que cauen en poc de temps. Apareixen representats en els mapes d'isbares mitjanant una lnia blava amb triangles. Fronts clids. Es formen quan una massa d'aire clid avana per a reemplaar a una massa d'aire clid que retrocedeix. L'aire ms clid ascendeix lentament sobre la superfcie del front. Apareixen representats en els mapes disbares mitjanant una lnia roja amb semicercles. Fronts oclusos Separa dos masses daire fred posades en contacte per un procs de minvament dun sector clid que es produeix quan el front fred atrapa al
8

front fred que li precedeix. Es formen al voltant de les baixes pressions quan la borrasca es debilita. Provoca precipitacions lleugeres. La seua representaci sn triangles blaus que s'intercalen amb semicercles rojos. 3.- Localitzar els fronts i assenyalar els tipus. S'aprecia un front fred i un front clid associat a la borrasca situada en l'Atlntic nord. Tamb podem localitzar un front fred i un front clid associats a un centre de baixes pressions centrat al nord d'Itlia.

SEGON PAS REALITZAR UN PREVISI DE LORATGE

1.-Precipitacions. Plour en la pennsula Escandinava, Illes Britniques, Dinamarca i zones d'Alemanya, Pasos Baixos i Blgica , ja que es troben sotal la influncia de una borrasca situada enfront de les costes noruegues. Tamb es produiran precipitacions a Itlia , Mediterrani i nord d'frica donada la presncia d'una borrasca i un front fred que actua sobre aquesta mar i el nord del continent afric. Un altre focus d'inestabilitat climatolgica es localitza en l'Atlntic Nord on actua una depressi associada a un front fred i a un front clid. 2.-Vents. Els vents bufaran molt fort (isbares prximes)en la zona del Mar del Nord (Escandinvia i les Illes Britniques)