EL BARROC

1.-Definici de Barroc.
2.- Arquitectura
2.1 Comentar El baldaqu de Sant Pere del Vatic.
2.2 Comentar San Carlo alle Quatre Fontane.
3.-Escultura
3.1 Comentar Apollo i Dafne.
4.-Pintura.
4.1 Comentar La mort de la Mare de Du.
4.2 Comentar el Rapte d Europa
5.-Velzquez
Identificar, apuntar la temtica i analitzar tres obres de Velzquez.

DEFINICI DE BARROC

DEFINICI DE BARROC
S

Una etapa cultural

QUAN
?

Que va abraar el segle XVII i bona part del segle XVIII

Va sorgir en el segle XVII en la Roma dels papes , i des de all es
va estendre per la resta dEuropa.

ON?

PRESENT EN TOTES LES BRANQUES

DE LA CULTURA
ART

Va suposar nous valors esttics clarament diferenciats del

Renaixement
- Volen representar la realitat tal com era sense ocultar
els seus defectes. El Renaixement ens donava una imatge
idealitzada de la realitat i dels tipus humans representats.
- Pretenen despertar forts sentiment i emocions en
lespectador en canvi el Renaixement era ms racional i
equilibrat.
- Les representacions estan plenes de moviment i teatralitat
enfront de la mesura i equilibri renaixentista.

LITERATURA

Va significar una poca desplendor amb grans

escriptors la fama dels quals perdura en el temps
ANGLATERRA: SHAKESPEARE
FRANA: MOLIRE
ESPANYA, EL SEGLE DOR: CERVANTES, LOPE DE
VEGA, CALDERN DE LA BARCA, QUEVEDO.

WILIAM SHAKESPEARE
ROMEU I JULIETA

LOPE DE VEGA

MSICA
Tamb conegu un moment extraordinari amb
compositors como VIVALDI O BACH.

JOHANN SEBASTIAN
BACH

ANTONIO VIVALDI

ARQUITECTURA
BARROCA

ARQUITECTURA BARROCA
BALDAQU DE SANT PERE DEL
VATIC.
AUTOR: GIAN LORENZO BERNINI
CRONOLOGIA: 1624-33. SEGLE XVII
COMENTARI
Es un templet format per quatre columnes
que allotja laltar. Se situa al creuer de la
baslica de Sant PERE, baix de la cpula de
Miquel ngel. Pretn representar la
grandesa i poder de lEsglsia.
ANLISI
Quines caracterstiques de larquitectura
barroca podem apreciar en aquesta obra?
A) Columnes en espiral anomenades
columnes salomniques
B) Decoraci abundant
C) s de materials rics com el bronze.

Se l'anomena palli o baldaqu a un dosser (espcie de tendal) que

sostingut per vares s'utilitza en les processons per a resguardar el
sacerdot que porta el Santssim Sagrament, relquies o imatges. Sol estar
brodat ricament .

RETABLO DE SAN ESTEBAN

CONVENTO DE SAN
ESTEBAN. SALAMANCA.
EXEMPLE DE ABUNDANT
DECORACI, DINAMISME I
COLUMNES
SALOMNIQUES

COLUMNATA DE BERNINI

SAN CARLO ALLE QUATTRO

FONTANE
AUTOR: FRANCESCO BORROMINI
CRONOLOGIA: 1638-1667
LOCALITZACI: ROMA
ANLISI
- Faana ondulada, moviment de la
faana amb entrants i ixents. Busca
efectes lluminosos.
- Abundncia de decoraci i
ornaments a la faana: medallons,
escuts, escultures, forncules,
balustrada.

CONTRATOS DE
LLUM

PORTA BARROCA
CATEDRAL DE
VALNCIA. S XVIII.

ESGLSIA DE
SANTA CATERINA
DALZIRA

ESCULTURA
BARROCA

ESCULTURA BARROCA
APOLLO I DAFNE
AUTOR: GIAN LORENZO BERNINI
CRONOLOGIA: 1622-25
TEMTICA MITOLGICA I COMENTARI
Apollo, du de la msica i de la poesia, es va
burlar d'Eros, du de l'amor que es va venjar
d'Apollo, disparant-li una fletxa que li va portar
a enamorar-se de la nimfa Dafne, filla de Peneo
un du fluvial. La nimfa no correspon als
desitjos d'Apollo, el du la persegueix i quan
est a punt de capturar-la suplica ajuda a son
pare. Peneo, la transforma en un llorer. En
record d'aquest amor impossible, Apollo va
prendre el llorer per corona.
ANLISI
Analitza aquesta obra . Relaciona les
caracterstiques de lescultura barroca amb
lobra presentada.

Les escultures representen

personatges amb sentiments molt
intensos, de vegades teatrals,
evidents en Dafne, rostre, braos.
Sensaci de moviment. Les
figures dibuixen lnies corbes o
tamb podem veure eixe
dinamisme en els cabells de
Dafne.

LXTASI DE SANTA TERESA

LXTASI DE SANTA TERESA

PINTURA
BARROCA

PINTURA.
LA MORT DE LA MARE DE DU.
CARAVAGGIO (MICHELANGELO
MERISSI)
CRONOLOGIA: 1606
LOCALITZACI: ITLIA
TEMTICA RELIGIOSA
ANLISI
Quines caracterstiques de la pintura
barroca i del gran pintor Caravaggio en
paricular aprecies en aquesta obra?
Relaciona caracterstiques i imatge.

El triomf del realisme. Els apstols que ploren al costat del cos de Maria sn
tipus humans corrents i Maria apareix com una dona del poble. L'absncia
d'idealitzaci en la representaci de la Mare de Du va provocar la marginaci de
l'obra per falta de decoro.
Els personatges mostren els seus sentiments perfectament reflectits en
els rostres de tristesa dels apstols o en el cos inclinat d'una Maria Magdalena
que plora desconsolada al costat del cos de Maria.
Efectes lluminosos. Contrast de llums i ombres conegut com a tenebrisme.
Un focus de llum que entra per l'esquerra illumina el centre de l'escena( Maria,
apstols ms prxims i la Magdalena) mentre que la resta de l'obra queda en la
penombra.

DETALL DE LA PINTURA DE CARAVAGGIO.

ELS DEIXEBLES DEMAS. CARAVAGGIO

RAPTE DEUROPA.
PETER PAUL RUBENS ESCOLA FLAMENCA

CRONOLOGIA: 1618-19
ESCOLA FLAMENCA
TEMTICA MITOLGICA
ANLISI

Quines caracterstiques
de la pintura barroca i
de RUBENS en
particular aprecies en
aquesta obra? Relaciona
caracterstiques i imatge.
- Sensaci de
moviment.
-Efectes lluminosos
-Ric colorit.

PETER PAUL RUBENS

EL DAVALLAMENT DE
LA CREU.

PETER PAUL RUBENS.

EL RAPTE DE LES
FILLES DE LEUCIP.

REMBRANDT

RONDA DE NIT.

REMBRANDT. LLI DANATOMIA DEL DOCTOR TULP.

VERMEER . VISTA DELFT

LA LLETERA DE
VERMEER.

DIEGO VELZQUEZ. UN GENI UNIVERSAL

(1599-1660)

A.-IDENTIFICA AQUESTES OBRES DE VELZQUEZ

B.- ASSENYALA LA TEMTICA
C.- ANALITZA CADA UNA DE LES OBRES A PARTIR DEL LES
CARACTERSTIQUES GENERALS DE LAUTOR

Rendici de Breda
Tema bllic. Episodi de la Guerra dels Trenta Anys
Capta la personalitat dels retratats. L'humanisme del vencedor que
impedeix que el venut que ha lluitat valerosament s'agenolle.
Sensaci de profunditat. La ciutat de Breda fumejant s'observa
lluny.

LAS MENINAS
TEMTICA: RETRAT COLLECTIU
COMPOSICI ORIGINAL. ELS ESPECTADORS, LA INFANTA
MARGARITA I EL SEU SQUIT ES CONVERTEIXEN EN ELS
PROTAGONISTES, MENTRE QUE ELS RETRATATS, FELIPE IV
I LA SEUA ESPOSA APAREIXEN REFLECTITS EN UN ESPILL.
GRAN SENSACI DE PROFUNDITAT. S'ACONSEGUEIX PER
LA SUCCESSI DE DIFERENTS PLNOLS, PER LA
DIFUMINACIN DEL CONTORN DE LES FIGURES I PER
LNIES DE PERSPECTIVA QUE CONVERGEIXEN EN LA
FIGURA DEL APOSENTADOR.
S MAGISTRAL DE LA LLUM QUE INCIDEIX SOBRE LES
FIGURES DEL PLNOL PRINCIPAL. UNA LLUM QUE ENTRA
PER UNA FINESTRA LATERAL I PER LA PORTA OBERTA Al
FONS.

VERSIONS DE LOBRA DE VELZQUEZ

PICASSO. 1957

PINTORS
BARROCS
ESPANYOLS

JOSEP DE RIBERA.
SANT ANDREU
APSTOL.

BARTOLOM
ESTEBAN MURILLO.
LA IMMACULADA DE
SOULT.

El naturalisme que caracteritza la

pintura barroca espanyola del segle XVII
es manifesta plenament en els seus
quadres de temtica popular. En molts
casos, els seus quadres sn estampes de
nens pidolaires (mendigos) en paratges
desolats que juguen o mengen fruita
robada, esdevenint el reflex duna
societat en crisi on la figura del pcaro,
con es pot observar en la literatura del
sis-cents, es converteix en un element
viu del paisatge.

BARTOLOM ESTEBAN MURILLO

Nen espuant-se
.

BLOG SAPINES
CAT.

BARTOLOM ESTEBAN MURILLO

FRANCISCO DE
ZURBARN
SANT HUG EN
EL REFECTORI

BODEG DE ZURBARN.