BERNINI.

Èxtasi de Santa Teresa

I. IDENTIFICACIÓ:

Èxtasi de Santa Teresa

Autor: Gian Lorenzo Bernini (1598-1680).
Cronologia: Segle XVII (1647-1652).
Tipologia: Grup escultòric.
Tema: Religiós.
Estil: Barroc.
Material: Marbre, bronze.
Localització: Capella Cornaro a l'església de Santa Maria de la Victòria.

A l'altar d'aquesta capella es representa l'èxtasi experimentat per Teresa d'Àvila

que en un moment de gran concentració mística la va fer levitar sentint com se
li apareixia un àngel que li travessava el cor amb un dard d'amor diví
experimentant d'una banda dolor i de l'altra un goig intens

L'obra va ser un encàrrec del cardenal Cornaro perquè presidís la

capella de la seva tomba i de la seva família poc després de la
canonització de la santa el 1622.
II. ANÀLISI:

És exemple d'escenografia barroca on s'uneix arquitectura, pintura i

escultura.

El grup escultòric està envoltat de murs i columnes de marbre vetejats (riquesa

de materials) i es troba dins d'un retaule-transparent en què la llum entra de
forma natural per una va que no veiem i que simbolitza la llum divina, juntament
amb aquesta llum natural hi ha també els raigs de bronze daurats.

A banda i banda com si fossin llotges d'un teatre apareixen els retrats de
membres de la família Cornaro s'obre un fons en relleu clàssic (columnes d'ordre
jònic i volta de cassetons) que assisteixen a l'instant de l'èxtasi amb sorpresa o
xerrant entre si.

Materials: Són fonamentalment el marbre i el procediment la talla i el bronze

daurat en els raigs.

El marbre presenta diferents tractaments, textures i qualitats tàctils. A

l'àngel predomina la superfície polida de manera que la llum brilla o rellisca. Al
cos de la santa i al núvol predominen les superfícies anguloses i rugoses, creant
clarobscur.
Composició: Està formada per diagonals que creguin que creen un efecte
molt dinàmic.

Les diagonals serien d'una banda el cos de la verge i de l'altra el dard de l'àngel
dirigit cap al cor de la verge.

La levitació sobre el núvol i el vol de les vestidures i la suspensió volàtil de

l'àngel creen un efecte d'inestabilitat.

La llum és molt efectista ja que inunda tot el grup insinuant la presència

divina.

També crea la llum efectes de brillantor i clarobscur a l'hàbit, el núvol.

Però a més per ressaltar la presència divina Bernini fa uns raigs daurats.

Moviment: El ritme és dinàmic. El cos amb plecs agitats i superfície rugosa de

l'hàbit transmet la sensació del moviment de l'agitació i de la levitació, amb
excepció de mans i peus que cauen inerts.

A més, un altre aspecte del moviment és que els nostres ulls segueixen des de la
fletxa fins al cor de la verge.

Expressió: L'èxtasi és una experiència única que porta a l'abandó amb els ulls
tancats, boca entreoberta, desmai. A això afegeix Bernini la sensació descrita per
la Verge d'una barreja a la cara de dolor i plaer.
Tot el cos i els hàbits de la santa semblen estar en moviment pel seu estat
d'èxtasi, però l'àngel està representat amb els plecs llisos i una expressió serena
i amb lleu somriure.

Funció religiosa i de caràcter privat. Es tracta d'una capella d'una família un

dels membres del qual va ser cardenal.

Significat: Clarament contrareformista ja que si els protestants rebutgen el

culte als sants, l'església de Roma fa tot el contrari canonitzar persones que
fomenten la fe catòlica o defensin el papat. En aquest sentit es canonitza Teresa
de Jesús mística i cofundadora juntament amb Sant Joan de la Creu (beat el 1639
i sant el 1727) de l'ordre dels Carmelites Descalços. També es canonitza el mateix
any que Teresa de Jesús el 1622 a Ignasi de Loiola fundador de l'ordre dels
Jesuïtes que es posa al servei del Papat.
III. COMENTARI i AUTOR:

L'obra se situa a la Roma contrareformista i correspon a la seva etapa

de maduresa.

Bernini amb les seves obres arquitectòniques i urbanístiques com la plaça del
Vaticà contribuirà als desitjos dels Papes de convertir Roma en el centre de
la cristiandat i atreure pelegrins i visitants.

Bernini com a escultor introdueix la nova estètica barroca en què els

recursos van dirigits especialment a la vista, perquè provoquin impacte
emocional.

Aquesta estètica sol tenir una finalitat conservadora: commoure, emocionar

i mantenir el poble en l'obediència a l'ordre establert. Així mateix es desenvolupa
un interès per provocar la sorpresa visual mitjançant allò ric o allò que aparenta
ser-ho, com a expressió del poder de l'església i de la monarquia.

L'AUTOR:

Bernini és el gran escultor del barroc les característiques del qual

apareixen en aquesta obra:

- Materials rics (marbre) o que simulin ser-ho com els raigs daurats; amb
diferent tractament llis, rugós per accentuar els efectes de la llum i cridar
l’atenció de l’espectador.

- Gran importància de l'efecte de la llum.

- Escenes en moviment, de màxima acció amb composicions en diagonals,

aspa.

- Forta expressivitat: gestos i actituds teatrals ja que es tracta de commoure

i emocionar l'espectador arribar als seus sentits, mitjançant el visual i el
teatral.

Altres obres: Apol·lo i Dafne, Rapte de Proserpina, David, Tomba del

papa Urbà VIII, Tomba del papa Alexandre VII.
 Tomba del papa Alexandre VII 1671-1678

És una obra tardana.

Aquesta obra torna a mostrar una escenografia gairebé teatral . El Papa

amb el cap descobert mira al capdavant, a la part inferior d'una porta sorgeix un
esquelet amb un rellotge de sorra simbolitzant que el seu temps s'ha esgotat

Tema molt barroc l'efímer de les glòries terrestres: VANITAS VANITATIS.

De nou riquesa de materials, superfícies llises i rugoses, moviment en

acte, l'instant en què surt l'esquelet amb el rellotge indicant la fi del
temps són aspectes de l'escultura de Bernini i per extensió del
barroquisme.