Marc Torrelles Miró

EXTASI DE SANTA TERESA

Aquesta obra d’estil barroc,anomenada Extasi de Santa Teresa va ser feta per Gian
Lorenzo Bernini.. Va ser la seva obra més coneguda. L’escultura va estar feta al segle XVII,
entre el 1645 i 1652. Aquest autor era considerat un geni artístic, destacava tant en
l'arquitectura com en l'escultura com en la pintura, és conegut per les grans fonts que va fer.
Va treballar al servei del Papa. Bernini és considerat un artista de les magnituds de Miquel
Àngel. L’estil de l’obra és molt carregat, sobreposaven diversos elements. Si generalitzem
les característiques de l'escultura Barroca podem veure la clara intenció d'expressivitat de
les figures. La tècnica utilitzada per crear l’escultura és la talla, i està esculpida en un bloc
de marbre de carrara (és un bloc típic d'Itàlia) i bronze daurat. És una escultura de embalum
ja que als dos personatges representats se'ls hi pot apreciar tot el cos. Un d’ells està plantat
(l'àngel) i l'altre jacent (Santa Teresa). És una conjunt escultòric. Les figures estan nues,
però porten alguns trossos de roba que els cobreixen. És una escultura multifacial, tot hi que
tal com es presenta al espectador, només es pot apreciar una cara.
L'escultura és de dimensions mitjanes, no té la mateixa mida que un humà. El conjunt de la
composició és monumental i teatral.
És una obra monocromatica, si només ens centrem en les figures que representen l'acció de
clavar les fletxes, però si ens fixem en l'escenari on es troben les figures centrals, podem dir
que la composició es policromàtica, ja que les columnes que emmarquen l'escultura són de
tonalitats fosques, i els raig que aporten llum a les figures, són de color daurat, però deixant
de banda aquests elements, podem dir que l'escultura en si, no el conjunt del muntatge, és
monocromàtica. l'escultura es troba en l'Església de Santa Maria della Victoria, situada a
Itàlia.

A simple vista veiem dos figures, una plantada i l’altra que està jacent. Podem distingir
l'àngel de la Santa gràcies a les ales que li surten de l'esquena. També podem apreciar la
diferència entre els moviments corporals de les dues figures, l'àngel està tens i amb el braç
dret aixecat, a punt de llançar una fletxa, en canvi la Santa està tombada en lo que sembla
un núvol, aquesta té el cos relaxat i com a mort. Però les expressions facials són molt
contradictòries. EI seu rostre ens transmet patiment, però un patiment agradable, com si el
dolor li fos plaent. La composició sembla ingràvida ja que estan recolzats en una espècie de
núvol. Sembla que l'acció passi al cel ja que els raigs daurats que fan de taló de l'acció,
donen la sensació de rajos solars. La composició de l'Èxtasi de Santa Teresa és piramidal,
tot hi així podem trobar vàries diagonals que ens relacionen els personatges, les mirades
d'aquests es troben en la mateixa establint una relació entre les dues figures. Una altra
diagonal que podem apreciar és la que forma la fletxa sostinguda per l'àngel amb el pit de la
Santa jacent. L'escultura està il·luminada a través d'una finestra que es situa a la part
superior de la composició, aquesta permet que entri llum natural, creant un seguit de
clarobscurs gràcies a les diferents formes de l'escultura. Aquest contrast de llum es pot
veure clarament en la roba que cobreix els personatges, els teixits formen un seguit de
doblecs que quan els toca la llum creen un seguit d'obres donant pas al contrast entre
ombres i llum. L'obra té un equilibri estable, ja que, tot hi que les figures estan en moviment,
tenen estabilitat.
Marc Torrelles Miró

És una obra temporal, ja que representa el moment en que la Santa es troba en el moment
de clímax entre l'amor i el patiment. Tot hi que una de les figures es trobi en repòs, podem
dir que el ritme de la figura és de moviment, i aquest el podem considerar real, ja que tot hi
que els personatges no siguin reals, l'acció que es du a terme si que es pot donar en la vida
real. Al llarg de la composició hi podem trobar diferents textures, per començar podem
diferenciar una textura flonja i plomosa de les ales d'àngel, les cares dels personatges
donen sensació de ser toves i suaus com totes les parts que representen el cos dels
individus. El teixit que cobreix a l'àngel sembla ser suau, en canvi la roba que cobreix a la
Santa expressa tot el contrari, sembla dura i rígida. Els núvols sobre els que es recolzen els
personatges, són rugosos i en lloc de semblar esponjosos i lleugers, semblen tot el contrari,
pesants compactes... el marbre és brillant quan està polit, per aquest motiu gran part de
l'escultura és brillant, tot hi que en les parts més rugoses té una tonalitat mate. El Barroc és
un moviment en que es prioritza el moviment i expressivitat, a més, en aquesta obra podem
veure clarament la intencionalitat teatral dels artistes barrocs.

L'obra té una temàtica religiosa igual que la simbologia, representa una Santa en el moment
de clímax entre l'amor i el patiment. Aquesta escultura representa el moment de la vida de la
Santa quan un àngel li clava un seguit de fletxes al cor que aquestes representen la fe. En
aquell moment Santa Teresa es troba en el moment de clímax entre el plaer de l'amor i el
dolor. L'amor que sent representa l'estimació que te al seu déu i gràcies a la seva devoció
s'entrega a ell. El dolor pot interpretar-se com un dolor físic i un dolor psicològic, en el
moment que s'interpreta com un dolor físic és degut a les fletxes que són clavades en el cor
de la Sant, si el dolor s'interpreta com a psicològic, es pot atribuir a els sacrificis que s'han
de fer per poder apropar-se a déu. La intencionalitat de Bernini, era demostrar el seu
virtuosisme, també és considerada una obra didàctica ja que ensenya el moment en que la
dona passa a ser santa, tot hi així la intencionalitat principal de la composició són les dues
primeres.

L’obra té una temàtica figurativa, hi podem distingir diferents formes. Té una funció
decorativa, religiosa i didàctica. La familia Cornaro fou una família amb un alt poder
adquisitiu en l'època de la reforma, de fet, la capella en la que es troba aquesta obra,
l'Èxtasi de Santa Teresa els pertanyia. Bernini fou un dels màxims representants del Barroc
italià. Era considerat un Miquel Angel del Barroc. Aquesta obra va ser creada en l'època de
la contrarreforma catòlica, època en que l'església (catòlica) era de suma importancia tant
cultural com social com econòmicament. La població estava sotmesa a la religió, i en aquell
punt va ser quan van sorgir les diferents idees reformistes, les quals creien en una religió en
que el deu era diferent, ja que en aquell punt de la història l'església ho controlava tot, fins i
tot el que no li pertocava, de fet, aquestes noves religions, que sorgeixen del cristianisme,
defensen una església amb menors riqueses i poders, critiquen l'estil de vida de tots els
eclesiàstics i defensen la lliure interpretació de la bíblia, que fins aquell moment era pecat
interpretar-la. Fou en la mateixa època en la que va aparèixer la impremta, mitjà que ajudà
molt a el moviment reformista ja que gràcies a ella es va poder escampar les noves
ideologies amb major facilitat. Va ser una obra de gran inestabilitat social, política i religiosa,
i així, es pot veure reflexat en l'art, el moviment, l'expressivitat les composicions carregades,
ens indica una època de conflicte i canvis. Bernini ha fet moltes altres obres conegudes,
com pot ser Apol·lo i Dafne o la plaça de Sant Pere del Vaticà. Aquesta escultura ens pot
Marc Torrelles Miró

recordar a la pintura de Leonardo da Vinci, La mare de Deu de les Roques. Actualment

aquesta obra te una funció purament decorativa i didàctica, a part d'històrica.