Comentari de dues obres pictòriques

La primera obra es diu la Mare de Déu amb el Nen i sant Joanet, es una pintura creada per Joan de
Burgunya, pintat entre el 1515 i el 1525, actualment se situa en el Museu Nacional d’Art de Catalunya.
El gènere de l’obra és religiósa, està pintada sobre fusta.
Nascut a Estrasburg, Joan de Burgunya va arribar a Barcelona procedent de València, on havia fet estada fins
al 1510. Aquí va realitzar encàrrecs importants, com el desaparegut retaule de Santa Maria del Pi o la
decoració amb escuts heràldics del cadirat del cor de la catedral, fet que demostra que era un artista ben
valorat a la ciutat. També va treballar durant uns anys a Girona, on va fer el monumental retaule major de la
basílica de Sant Feliu.

La segona obra es diu l’Anunciació, es una pintura de Doménikos Theotokópoulos (El Greco), pintada entre
els anys 1577 i el 1580, a hores d’ara està localitzat en el MNAC, en la Sala 28.
El gènere de l’obra és religiosa, és una pintura al fresc.
Doménikos Theotokópoulos, conegut com a El Greco, és un dels artistes més originals i interessants del segle
XVI. Va néixer en 1541, en Candía, a l'illa de Creta, que en aquell moment es trobava sota el domini de la
República de Venècia.

En l’obra la Mare de Déu amb el Nen i sant Joanet, la pintura ens mostra a primer pla la Mare de Déu
asseguda en un luxós tron renaixentista acompanyada pel seu fill Jesús i per sant Joan Baptista infant, assegut
als seus peus. Darrere d’aquest grup principal s’obre un paisatge profund i extens ple d’escenes i detalls
naturals i arquitectònics. L'obra ens el dona la pàgina oberta del llibre que sosté Maria, on es pot llegir un
fragment del Discurs de la Saviesa del llibre de Siràcida o de l’Esclesìastic de l’Antic Testament. Aquest
fragment presenta la Mare de Déu com a mitjancera entre la voluntat de Déu i la humanitat, gràcies al fet
d’haver fet possible l’encarnació de Jesús, el fill de Déu. Per això l’escena està presidida a dalt de tot per Déu
Pare i sobre el cap de la Mare de Déu s’hi ha disposat el colom de l’esperit sant. Aquest paper protagonista de
Maria com a mitjancera de la vinguda de Crist queda reforçat per les escenes del fons, on veiem diferents
passatges de la infantesa de Jesús on la Mare de Déu té un paper determinant.
Es pot deduir en la pintura que l’escena no es un lloc específic sinó inventat, sembla que està a l’aire lliure.

En l’Anunciació, protagonitzat per la Mare de Déu, l'Arcàngel Gabriel i l'Esperit Sant, acompanyat de
Querubins. Tots ells relacionats per les mirades i formes ovalades plenes de dinamisme que apunten cap al
centre de la composició per a potenciar la seva unitat i significat.
L’escena de la pintura aparenta que té lloc a un temple.

Es pot dir que la primera pintura està organitzada en tres plànols, el primer seria on estan ubicats els
personatges principals, després estan les construccions del darrere i per últim els àngels de dalt. Utilitza la
perspectiva aèria, mètode amb el qual es produeix una sensació de profunditat en una pintura, en imitar
l'efecte d'espai que fa que els objectes es vegin més pàl·lids, blaus i nebulosos o menys distingibles a distància
mitjana i llunyana.
En la segona pintura es poden visualitzar dos plànols, el primer, o estan localitzats la Mare de Déu, l'Arcàngel
Gabriel i l'Esperit Sant, i després la part del darrere. Hi ha una profunditat creada per un passadís al
descobert.
Utilitza la perspectiva lineal o geomètrica, aquesta consisteix a dibuixar els objectes cada vegada més petits
fins que desapareixen en arribar al “punt de fugida”. Les perspectives lineals consten de punts de fugida, i
tota la resta es basa en les línies que condueixen a aquests punts de fugida.

Aquestes obres pertanyen al Renaixement, les pintures reflecteixen alguns dels criteris estètics (no tots) de
l’antiguitat clàssica. Però la temàtica no plasma la característica del concepte humà que aporta la filosofia
humanista, simplement pel fet de ser religioses.

He arribat a la conclusió que aquestes pintures podrien ser un bon exemple de l'art del Renaixement, perquè
es pot veure que els pintors busquen harmonia i bellesa, però no tant com a Itàlia, a més, el tema humanista
no el toca.