You are on page 1of 6

Els tipus iconogràfics en els retaules

valencians del Museu de Belles Arts de


València.
En base a la lectura de Miquel Juan, Matilde, «’¡Oh, dolor que recitar ni estimar se
puede!’. La contemplación de la piedad en la pintura valenciana medieval a través de
los textos devocionales», Anuario de Historia de la Iglesia 22 (2013), pp. 291-315.

Marc Manel Boscà Sesé

Assignatura: Història de l’Art Valencià I

Professora: Maria Elvira Mocholí Martínez


Conforme a la lectura de l’article de Matilde Miquel Juan podem establir que el llistat
de tipus iconogràfics mencionat en aquest —a raó de la seua presència en els retaules
valencians que trobem al Museo de Belles Arts de València— és el següent:
Anunciació, Ascensió, Baró de Dolors, Dormició, Gojos de la Verge, Lamentació, Mare
de Déu amb el Xiquet, Naixement, Passió de Crist, Pietat I Trinitat.

L’Anunciació (Lc 1, 26-38), apareix en la Bíblia com el passatge en que l’Arcàngel


Gabriel se li apareix a Maria per a anunciar-li que serà mare de Déu, per obra de
l’Esperit Sant, és a dir, sense perdre la virginitat carnal. Apareix fins a 4 vegades en el
total dels retaules, situant-se sobre tot a l’àtic, o bé en un lateral només —Retaule dels
Sagraments o de Bonifaci Ferrer de Gherardo Starnina— o bé repartida entre ambdós
laterals —Retaule de la Sta. Creu de Miquel Alcanyís, Retaule anònim de la Vida de la
Verge o dels Gojos de la Verge— encara que al Retaule de la Puríssima Concepció
(Nicolàs Falcó et alii) es troba al lateral esquerre de la predel·la.

Seguint amb l’Ascensió (Lc 14:50-13, Mc 16:19, Ac 1:9-11), aquesta tracta com
Jesucrist entrà a la glòria (investidura de la divinitat de Déu) amb son cos ressuscitat en
presència d’onze dels seus apòstols ascendint cap al cel. Apareix 2 vegades, una al
carrer lateral esquerra al Retaule de Sant Miquel Arcàngel (Jaume Mateu) i una altra al
Retaule de la Puríssima Concepció (N. Falcó et alii).

A continuació, examinarem el tipus Baró de Dolors (Varón de Dolores, Vir dolorum)


(Is 53:3), representació de Jesucrist mostrant la ferida del costat i, de vegades, omplint
el calze amb la seua sang. També pot aparèixer amb els Arma Christi i/o sostingut per
àngels. Apareix sempre al centre de la predel·la —Retaule de Sant Miquel Arcàngel
(J.Mateu), Retaule dels Sagraments (G. Starnina), Retaule de Sant Martí amb Santa
Úrsula i Sant Antoni Abad (Gonçal Peris Sarrià) i Retaule de Sant Vicent Ferrer
(Miguel de Prado).

El següent tipus que hem trobat al text és la Dormició o Trànsit de Maria, glorificació
del cos de la Verge mitjançant la donació de la immortalitat sense passar per la mort
humana. Aquesta escena apareix 2 vegades, una al centre de l’àtic al Retaule de la
Puríssima concepció (Falcó et alii) i l’altra al fragment de Joan Reixach del Trànsit de
la Verge.
Passant als Gojos de la Verge, aquests fan referència als set esdeveniments de la vida
de Maria, des de l’Anunciació fins a la seua Coronació. Els trobem 3 vegades de manera
incompleta al Retaule de la Vida de la Verge d’Antoni Peris, on apareix l’Anunciació a
l’Àtic i l’Epifania al carrer lateral dret inferior i de manera completa al retaule homònim
de l’anònim valencià als carrers laterals, igual que Retaule de la Puríssima Concepció
(Nicolàs Falcó et alii), mentre que l’Epifania apareix al fragment del retaule de Miquel
Joan Porta.

La Lamentació de Maria sobre Jesucrist mort apareix a la predel·la amb escenes de la


Passió de Crist de Joan Reixach. Per la seua part, el Naixement o Nativitat de Crist (Lc
2:1-7) el trobem 2 vegades: al Retaule anònim de la Vida de la Verge a la part superior
del carrer lateral esquerre i a un costat del Retaule de la Puríssima Concepció (Falcó et
alii).

També apareix 2 voltes la Passió de Jesús o de Crist, com el còmput de successos que
esdevenen en la vida de Jesús entre el Sant Sopar i la seua Crucifixió. Aquestes escenes
apareixen al Retaule Major de Sant Jeroni de Cotalba (Nicolàs Borràs Falcó) i en les
dues predel·les conservades dels retaules de Joan Reixach. Al seu torn, la Pietat (Jn
3:6), representació de la Verge sostenint el cadàver de Jesucrist descendit de la Creu,
apareix a un dels fragments de Reixach, en concret al retaule de Porta Coeli. Pel que fa
a la Trinitat (dogma del Pare, Fill i Esperit Sant), aquesta apareix representada, de nou,
al Retaule Major de Sant Jeroni de Cotalba.

Ja, per finalitzar, la Verge amb el Xiquet la trobem en 3 ocasions: a les escenes del
Retaule de la Vida de la Verge d’Antoni Peris, al carrer central del Retaule Anònim de
la Vida de la Verge i al Retaule Major de la Cartoixa de Porta Coeli de Francisco
Ribalta, Juan Ribalta i Vicente Castelló.
ANNEX: Llistat de retaules i fotografies:
 Jaume Mateu. Retaule de sant Miquel Arcàngel. Convent de la Puritat, València,
1402-1452. Retaule dels Sacraments o de Bonifaci Ferrer, Cartoixa de Porta Coeli,
1387-1413.
 Miquel Alcanyís. Retaule de la Sta Creu, Sant Domènech, València, 1407-1447.
 Antoni Peris. Retaule de la Vida de la Verge. Sant Domenech, Valencia, 1393-1423.
 Gonçal Peris Sarrià. Retaule de Sant Martí amb Santa Úrsula i Sant Antoni Abad.
Porta-Coeli, València, 1380-1440.
 Anònim valencià. Retaule de la Vida de la Verge o dels Gojos de la Verge, Pobla
Llarga, ca. 1440-1450.
 Nicolàs Falcó, Pablo, Onofre, Damià Forment. Retaule de la Puríssima Concepció,
Puritat, València (finals del segle XV i principis del XVI.
 Joan Reixach. Predel·la amb 5 escenes de la Passió de Crist: Oració a l’hort, Captura
de Jesús, Flagel·lació, Crist carregat amb la Creu al llom i Pietat, Porta Coeli, 1431-
1486.
 Joan Reixach. Predel·la amb escenes de la Passió de Crist: Llavatori de peus, Oració
a l’hort, Captura de Crist, Crist davant de Caifàs, Flagel·lació, Crist davant de Pilat,
Crist camí del Calvari i Lamentació davant Crist mort, sant Domenechj, 1431-1486.
 Joan Reixach. Trànsit de la Verge. València. 1431-1486.
 Miguel de Prado. Retaule de Sant Vicent Ferrer. Sant Onofre, Museros, 1515-1537.
 Nicolàs Borràs Falcó. Retaule Major del monestir de Sant Jeroni de Cotalba,
Alfauir, 1530-1610.
 Francisco Ribalta, Juan Ribalta, Vicente Castelló (ca.1565-1640). Retaule Major de
la cartoixa de Porta Coeli, Serra.
 Miquel Joan Porta, Fragment de retaule, Sant Geroni de Cotalba, Alfauir, ca. 1544-
1620.
2) Mostra d’algunes fotografíes preses dels retaules:

You might also like