Barroc-dona

Luisa Roldán. “la roldana” (1652-1706): excepció, oblit i recuperació

Es molt més difícil trobar una pintora que una escultora. Lescultura sempre suposa un esforç
suplementari que en el cas de les dones nobles no estava completat.

Luisa roldan comença a desenvolupar la seva obra al taller del seu pare. Ens situen a la sevilla
del segle XVII, en setmana santa. Se sap que les figyres dels lladres. Dimas i digestes van ser
obres de la seva filla. Ella s’hauria pogurrt quedar tota la seva vida al taller del seu pare per va
tenir la voluntat de desenvolupar la seva vida de manera diferent. Es va xasar amb un altre
escultor i es va traslladar cap a Cadiz buscant un altre mercat artístic.

Realitzara mares de deus per passos de setmana santa

Al final de la seva trajectòria va cambiar la fusta i la realització de talles de fusta per la

terracota, que eren de petites dimensions, que tenen aquest component més domèstic i va
incrementar aquests prejudicis de genere. Aquest canvi ve donat per alguns factors com la part
com la part econòmica , on triar endavant un taller propi que no era fàcil. Es criada a la cort de
Madrid de Carles II. Aquests artistes vinculats a la cort no ho tenien fàcil.

Luisa roldan acaba la seva vida a Madrid per penúries econòmiques, fa escultires de terracota
que eran mes assequibles i mes fàcils de vendre. Aquests conjunts escultòrics son de caràcter
bíblic, de la infància de jesús, la presencia de la verge de sant josep...

Una de les ultimes escultures de fusta monumental, esta al Escorial. Molt impotrtant per la
qüestió anecdòtica, per la figura admirable de sant miquel (arcàngel San Miquel matando al
demonio, 1662).

Als últims 6 7 anys apartir daquesta segona epoca al 2015 sa començat a recuperar obres de
artistes, el que fa que augmenti el interès de caràcter popular, historiogràfic,

Escultura
Gian Lorenzo Bernini
La cabra amaltea amb Júpiter nen i un faune, 1615

En els canvis d’epoca que marquen un estil estilístic, normalment lescultura anava cap
endavant

En el cas del barroc arriba a roma al segle XVII. Les obres pictòriques que estaven fent en
aquell moment. Aquest escultor neix a napols. Marxa a roma que ja esta feta la galleria
farnese, caravagio ja ha deixat obres, les quals bernini tindra molt en compte per la seva obra,
es tresllada en un moment efervescent en un moment de les arts a roma. Al 1590 havien de
potes enlaire la ciutat, recuperació i tal. Va estar molt present als seus successors, sobretot
amb pau V Borgese.

Restauracio de Hermafrodita, bernini

A partir dels 16 ja estva treballant en alt rendiment. Un dels seus treballs es la restauració
d’obres, a la roma de lepoca els papes i cardenals tenien antiguitats i bernini restaurava
escultures per aquests.
Marti ri de Sant Llorenç 1614-1615

Va ser una de les seves primeres obres. Per una banda, veiem que bernini d’alguna forma
aquest sant recolzat d’aquesta manera i pràcticament nu, recorda una figura d’aquella epoca a
roma, inspirat en la figura de adan de la capella Sixtina de MA. Obra meritòria per la
representació del foc, cosa que es molt complicada,

Marti ri de Sant Sebasti à, 1614-1615

27.03

Escultura Hispànica
Si ens situem al mon hispànic al segle XVII, amb la monarquia de felip II, va prohinir sortir a
estudiar a l’estranger per no tornar amb les idees del país d’allà.

Sant Francesc de borja, sempre porta una creu i una calavera a la ma. Era valencià, pertanyia a
la cort de Carles V i era un personatge que havia estat molt propera l’emepratriu isabel de
portugak. Nomes volia servir a un senyor que no es pogues morir mai. La unica manera de
servir metafòricament a una persona que no mor mai es deu.

Són escultures que busquen aquesta expressivitat com si fòssin retrats. Com que eren
personatges que havien mort a una època recent, era habitual que quan es morien es fes una
màscara mortuòria. És per això que a vegades trobem que la representació de determinats
sants son molt semblants independentment de l’escultor.

En la pintura i escultura hispànica hi ha una obsessió en la representació de la realitat. També

és molt habitual que es faci una mena de joc visual entre pintures i escultures. Un exemple és
ALONSO CANO, en una pintura de San Francesc de Borja. Visualment podem comparar-lo a
l’escultura.

D’ALONSO CANO, tenim una Immaculada, que la podem comparar amb el quadre de la
Immaculada de FRANCISCO DE ZURBARÁN. GREGORIO FERNANDEZ, escultura vinculada a la
setmana santa, aquest crist seria un exemple per treure en processo i al llarg d’aquesta
representar la passio de crist, aquestes costums tenen origen a la edat mitjana, el que es feia
era representar escenes de la passio, amb materials mes o menys efímers. A partir d’aquest
moment lescultura anirà dedicada als passos
de setmana santa, ens hem de situar en el
context de la epoca i l’efecte que hairia de
tenir, carrers ilumiinats amb antorxes a la nit
amb aquestes imatges portades en braços,
escultures molt pesades, el moviment
oscil·lant, amb flors, es generava tot un
ambient i context molt favorable de la idea de
crear aquesta idea de allò viu, de la realitat,
convertir lo sagrat en real, aquesta es una
diferencia mollt important amb la escultura
italiana i de bernini, la qual es molt mes intel·lectual. Per exemple el rostre d’aquest crist els
ulls son de vidre, les dents i les ungles estan fetes de banya de toro, les ferides s’hi aplicaven
troçps de escorça d’arbre i pintant per sobre, una sèrie de materuals complementaris per tal
de crear aquest realisme cru.

També es la epoca dels caps tallats de sant joan babtista, al coll es representa tiota la
anatomia, per tant feien estudis anatòmics amb cadàvers, eren fans de assistir a les execucions
publiques, en certa manera que procurin assistir a les disseccions per ser capaços de
representar anatòmicament tiots els memebres amb detall.

Sant Francesc-Pedro de mena

Sel repre amb una mirada perduda, per fer la repre del moment mes dolent, representat com
si fos mort.

GREGORIO FERNANDEZ, buscar la sensació de vivacitat. Aquesta possibilitat de dotar efectes

de clarobscur, afegeim el moviment, es un acte performatiu que es la que sa mantingut dins
avui en dia. Vestia als personatges amb les vestidures de la seva pròpia epoca.

Tot això de la escola castellana

Escola andalusa

Tenim mes escultors, Juan de Mesa, Juan martinez montañez, pedro roldan, i la seva filla lluisa
roldan.

Afegeixen material textil a la escultura, de juan de mesa el jesús del gran poder.

Obres de luisa roldan, se li encarregaven figures menors, com Dimas y gestes. En el mon
processió andalusa es la verge dolorosa, va vestida sumptuosa, amb joies i cornona, es una
imatge que no estaven treballades de cos sencer, acostumaven a ser imatges menr¡ors que
odrieen ser fins i tit una escultura articulada que nomes exigia el treball escultòric de les mans i
el rostre, amb repre de llàgrimes de vidre o de algun tipus de resina transparent. Virgen de la
esperanza Macarena, imatge de la setmana santa sevillana, son barroques del segle XVII,
reprodueixen aquest tipus de indumentària que recorda a la reial, vestirla com a reina,
accentuant el vel i el manto, no es nomes la imatge sinó tb el tro i la estructiura, amb
decoracions de la flor del taronger, amb performativitat, amb el ritme de la musica.

Sant sopar, la ultima cena, durant lany es una taula buidA i a les processons s’omple de fruites i
flors.