You are on page 1of 9

LA QUERELLA DE LES DONES

Asignatura: C.A.M.
ÍNDEX

La querella de les dones


Primeres dones artistes documentades
El nu i la política sexual de l’era moderna
La pintura mitològica
L’acadèmia neoplatònica florentina
L’escola veneciana i la desvinculació del nu femení de la mitologia
Rubens i la decoració de la torre de la parada de felip iv 1636-39

LLEGENDA:

- Blau fosc: frases importants

- Blau clar: cites o aclariments

- Verd fosc: dates o localitzacions

- Lila: artistes o obres

- Negre: text

- Vermell: paraules clau


LA QUERELLA DE LES DONES
Debat que sorgeix a Europa, a finals del sIV fins al sVIII. Centrat en:

• El valor, si les dones es mereixen el valor que es dona als homes pel fet de ser dones.
• Sobre la igualtat o la inferioritat del gènere femení.

El debat comença per la literatura, la primera “feminista” va ser Christine de Pisan. Era humanista, educada en l’humanisme, filla
de professor d’universitat, es va formar en lletres i ciències i va ser la primera dona en ser escriptora professional. Quan mor el
seu marit, es la primera dona a mantenir la seva família sola, amb el seu treball d’artista.

• 1401 publica La Querelle des femmes

• 1405 publica el Livre de la Cité des Dames


• Primer tractat feminista
• Reacció a la misogínia del Roman de la Rose L’esposa maltractada. Le Roman de la Rose, París (Francia), c. 1400. París,
BnF, Ms. Français 380, fol. 62v.

L’estudi de les dones artistes: es compten al voltant de 30 dones artistes entre els segles XV-XVI.
Principals dificultats per estudiar-les:

• Manca de dades sobre les seves vides


• Moltes no signaven contractes
• No formaven part de gremis ni acadèmies
• La majoria s’eduquen i treballen als tallers familiars
• Sovint només s’ocupen d’algunes parts
• Moltes obres de pintores s’han atribuït erròniament a homes

Un exemple és Úrsula Forment, filla de Damià Forment, conegut per treballar amb marbre i alabastre, escultor. La filla s’havia
format al taller del pare. No es conserven cap obra d’ella, perquè sempre feia parts secundaries a les obres del seu pare.

Al Renaixement i al Barroc hi ha una sèrie de canvis que permeten a les dones començar a donar-se a conèixer. Un d’aquest canvis
es la millora de l’educació femenina. En entorns burgesos i aristocràtics ens veia amb bons ulls que una dona es dediques al dibuix
o a la pintura com a hobbi. Això ajuda a les dones a poder accedir-hi a una formació artística. Descobreixen en textos clàssics,
algun testimoni de dones escultores o pintores.

Marcia era una escultora i pintora de l’època romana. Segons les fonts, era tan bona que va ser la primera pintora a realitzar un
autoretrat.

«De Marcia, hija de Varrón, virgen romana, la qual, allende desta maravillosa abstinencia de la carne, alcançó una excellente
alabança en pintar […] Hovo della en aquella arte grandes y insignes cosas, y entre las otras su misma ymagen, la qual ella
mirándose en un spejo tan enteramente sacó»

-Boccaccio, De las mujeres ilustres en romance-

PRIMERES DONES ARTISTES DOCUMENTADES


Properzia de' Rossi: una de les poques dones mencionades per Vasari. Escultora de Bologna. Va estudiar amb l’artista Marc
Antonio Raimondi, dels gravadors més important de l’època. Es presenta a un concurs públic per
realitzar un relleu de la catedral, i guanya el concurs. La primera dona que signa la seva obra, amb Josep
i l’esposa de Putifar, 1526.

Sofonisba Anguisola era filla d’un notari. Va ser criada junt amb les seves altres germanes sota una
formació artística. Es la primera dona artista la qual es té documentat el seu autoretrat.

Es va formar amb un artista anomenat Bernardino Campi, un dels artistes mes


reconeguts de l’escola. Les primeres obres de Sofonisba sempre tenen com a tema
el retrat y el retrat de la seva família. Una dona no podia tenir encàrrecs ja que no es formaven de manera
oficial, elles triaven els temes, normalment eren escenes y retrats familiars. La fama de la dona arriba a Itàlia,
va ser instruïda per Miquel Angel durant 2 anys. La seva fama es dispara y arriba a la cort espanyola, llavors
esdevé dama de companya de la reina Isabel. L’obra Isabel de Valois sosteniendo un retrato de Felipe II 1561-
1565, va ser donada al catàleg de Alonso Sanchez Coello. Ja que no estava firmat y l’estil s’assemblava.
Lavinia Fontana: ella venia de família de pintors, el seu pare ho era. Es va formar informalment amb el seu
pare. Va conèixer als principals mestres artistes de l’època. Es va casar amb un pintor per ser pintora. Ella
mantenia la família y era la que feia els encàrrecs. La seva fama va arribar a Roma, al Papa, qui li demana que
visqui allà per ser pintora del papa. Va ser la primera dona admesa dins de l’acadèmia de Roma. Va realitzar
moltes escenes religioses i retrats.

Artemísia Gentileschi: venia d’una família d’artistes, pare pintor, amic i seguidor de Caravaggio. Es forma
amb el seu pare. Es forma amb l’artista Agostino Tassi, qui la viola. Es va casar amb un pintor anomenat
Pietro Antonio Stiattesi.

Susana i els vells 1610. Es cataloga com a obra autobiogràfica. Representa un moment d’acció, i presenta la
dona resistint-se als homes. Judith decapitant Holofernes 1612 es considera la venjança d’Artemísia del seu
violador. Va ser la primera dona membre de l’Accademia del Disegno. Treballa per la cort de Cosme II de
Mèdici.

Luisa Roldán “La Roldana”: Primera escultora registrada espanyola. Pertanyia al gremi de Sevilla. El seu pare
era escultor. Es casa amb un escultor Luís Antonio Navarro de los Arcos. Ella tallava l’obra y ell la policromava.
Virgen de la Estrella, Sevilla (abans atribuïda a Martínez Montañés). Es cridada per la cort espanyola i es la
primera dona que entra oficialment a la cort espanyola com a escultura.

EL NU I LA POLÍTICA SEXUAL DE L’ERA MODERNA


Hi havia una norma establerta no oficial que diferenciava la pintura de nu femení del masculí. El masculí estava acceptat però el
femení es considerava pecat. El nu masculí estava acceptat ja que crist mor mig nu i així es representava.
Per representar el nu femení s’havia de buscar una excusa “subterfugis”: s’introduïa el nu en pintures mitològiques.

LA PINTURA MITOLÒGICA
Durant l’edat mitjana es perd la pintura mitològica, pel pes de la tradició cristiana. Al Renaixement es recupera la mitologia clàssica.
Amb l’Humanisme es recuperen les escenes mitològiques a les arts plàstiques recuperant així el nu femení.

Tractats de mitologia:

• Genealogia Deorum Gentilium, 1375 (Giovanni Boccaccio)


• Libellus de imaginibus deorum, 1400 (Anònim)
• De gentilium deorum iamginibus , 1471, (L. Luzzarelli)

L’ACADÈMIA NEOPLATÒNICA FLORENTINA


La dona serà de gran importància als estudis de la mitologia. S’estudia i tradueixen textos del grec que arriben amb la caiguda de
Constantinoble, recuperant la mitologia.

Naixement de venus 1483-85, amb l’escola florentina, de les primeres obres que reintrodueixen el nu femení. Introdueix el
contraposto. Correspon a la representació de la dona angelicata. Es tapa els genitals, resultat de la influencia de l’estudi de les
escultures que representen a venus.

Fonts literàries d’època clàssica que descriuen els mites clàssics:

• Hesíode, Teogonia
• Lucreci, De Rerum Natura
• Ovidi, Metamorfosis
• Plini, Naturalis Historia

<<Se podría jurar que la diosa sale de la ola Tomando sus cabellos con la diestra, Y cubriendo la dulce manzana con la
otra...>>

-Pico della Mirandola, Poemas-


L’ESCOLA VENECIANA I LA DESVINCULACIÓ DEL NU FEMENÍ DE LA MITOLOGIA
Venus de Dresde, Ticià. 1507-10 Col·laboració de Giorgione y Ticià. Es una dona estirada i no hi ha cap element que s’associï amb
la venus mitològica. Només es manté el gest de cobrir-se el pubis amb la mà. Els venecians s’inventen una nova interpretació de
la venus que no s’havia fet abans, la venus estirada o descansant. Aquesta versió es reproduirà constantment pel seu èxit i
demanda.

Venus del pardo. Venus d’Urbino. Venus recreàndose con el amor y la musica. Venus del mirall.

La sèrie de les Poesies Ticià 1553-59

La sèrie representa 6 escenes mitològiques agrupades per parelles. Les parelles estableixen relacions formals a partir de la
composició, del numero de personatges y la disposició d’aquests, la cromàtica, i la voluntat de representar el cos femení des de
diferents angles.

RUBENS I LA DECORACIÓ DE LA TORRE DE LA PARADA DE FELIP IV 1636-39


La torre de la Parada, encàrrec per Rubens d’unes 60 pintures de gran format amb temàtica mitològica, realitzades en tres anys,
demanades pel rei Felip IV, d’Espanya. En col·laboració d’altres artistes flamencs, Rubens realitza l’encàrrec. Ell es reserva tots els
dibuixos preparatoris de les obres, però no totes son realitzades per ell. Es respecta la llum i composició de les versions de Rubens,
però en donen petits canvis. La majoria influenciades per les metamorfosi d’Ovidi.

LA PINTURA DE BOUDOIR
Europa sXVIII, época del rococó. La majoria de residencies aristocràtiques tenien una sala
anomenada boudoir. Era una sala que estava al costat del dormitori de la reina o la dama. Era una
sala molt intima, on descansava, maquillava, preparava…

La Odalisca, François Boucher 1745. Amb aquestes pintures es desvincula la representació del nu
femení de les escenes mitològ
ÍNDICE

La querella de las mujeres


Primeras mujeres artistas documentadas
El desnudo y la política sexual de la era moderna
La pintura mitológica
La academia neoplatónica florentina
La escuela veneciana y la desvinculación del desnudo femenino de la mitología
Rubens y la decoración de la torre de la parada de felipe iv1636-39

LEYENDA:

-Azul oscuro: frases importantes

-Azul claro: citas o aclaraciones

-Verde oscuro: fechas o localizaciones

-Lila: artistas u obras

- Negro: texto

-Rojo: palabras clave


LA QUERELLA DE LAS MUJERES
Debate que surge en Europa,a finales del sIV hasta el sVIII. Centrado en:

• Elvalor,si las mujeres merecen el valor que se da a los hombres por el hecho de ser mujeres.
• Sobre la igualdado la inferioridad del género femenino.

El debate comienza por la literatura, la primera“feminista”fueChristine de Pisan. Era humanista, educada en el humanismo, hija
de profesor de universidad,se formó en letras y ciencias y fue la primera mujer en ser escritora profesional.Cuando muere su
marido,es la primera mujer en mantener a su familia sola, con su trabajo de artista.

•1401 publicaLa Querelle des femmes

•1405 publica elLivre de la Cité des Dames


• Primer tratado feminista
• Reacción a la misoginia del Roman de la Rose La esposa maltratada.Le Roman de la Rose,París (Francia), c. 1400. París,
BnF, Ms. Français 380, fol. 62v.

El estudio de las mujeres artistas:se cuentan alrededor de 30 mujeres artistas entre los siglosXV-XVI.
Principales dificultades para su estudio:

• Falta de datos sobre sus vidas


• Muchas no firmaban contratos
• No formaban parte de gremios ni academias
• La mayoría se educan y trabajan en los talleres familiares
• A menudo sólo se ocupan de algunas partes
• Muchas obras de pintoras se han atribuido erróneamente a hombres

Un ejemplo esÚrsula Forment,hija de Damià Forment, conocido por trabajar con mármol y alabastro, escultor.La hija se había
formado en el taller del padre.No se conservan ninguna obra de ella, porquesiempre hacía partes secundarias en las obras de su
padre.

En el Renacimiento y en el Barroco hay unaserie de cambios que permiten a las mujeres empezar a darse a conocer. Uno de estos
cambios es lamejora de la educación femenina. En entornos burgueses y aristocráticos nos veía con buenos ojos que unamujer se
dedicas al dibujo oa la pintura como hobbi. Esto ayuda a lasmujeres a poder acceder a una formación artística. Descubren en
textos clásicos algún testimonio de mujeres escultoras o pintoras.

Marcia era una escultora y pintora de la época romana. Según las fuentes, era tan buena que fue laprimera pintora en realizar un
autorretrato.

«De Marcia, hija de Varrón, virgen romana, la cual, alejada de esta maravillosa abstinencia de la carne, alcanzó una excelente
alabanza al pintar […] cual ella mirándose en un spejo tan enteramente sacón»

-Boccaccio, de las mujeres ilustres en romance-

PRIMERAS MUJERES ARTISTAS DOCUMENTADAS


Properzia de' Rossi:una de las pocas mujeres mencionadas por Vasari. Escultora de Bologna.Estudió con el artista Marco Antonio
Raimondi, de los grabadores más importante de la época. Se presenta a un concurso público para
realizar un relevo de la catedral, ganando el concurso.La primera mujer que firma su obra, conJosé y la
esposa de Putifar,1526.

Sofonisba Anguisola era hija de un notario. Fue criada junto a sus otras hermanasbajo una formación
artística. Es la primera mujer artista la que se tiene documentado suautorretrato.

Se formó con un artista llamadoBernardino Campi, uno de los artistas más


reconocidos de la escuela. Las primeras obras de Sofonisba siempre tienen
comotema el retrato y el retrato de su familia. Una mujer no podía tener encargos ya que no se formaban de
forma oficial, ellas elegían los temas, normalmente eran escenas y retratos familiares.La fama de la mujer llega
a Italia, fue instruida por Miquel Angel durante 2 años. Su fama se dispara y llega a la corte española, entonces
se convierte en dama de compañera de la reina Isabel.La obraIsabel de Valois sosteniendo un retrato de Felipe
II 1561-1565, fue dada en el catálogo deAlonso Sanchez Coello. Ya queno estaba firmadoy el estilo se parecía.
Lavinia Fontana:ella venía de familia de pintores, su padre lo era.Se formó informalmente con su padre.
Conoció a los principales maestros artistas de la época. Se casó con un pintor por ser pintora.Ella mantenía a
la familia y era la que hacía los encargos.Su fama llegó a Roma, al Papa, quien le pide que viva allí por ser
pintora del papa. Fue la primera mujer admitida dentro de la academia de Roma.Realizó muchas escenas
religiosas y retratos.

Artemisa Gentileschi:venía de una familia de artistas, padre pintor, amigo y seguidor deCaravaggio.Se forma
con su padre. Se forma con el artistaAgostino Tassi, quien la viola.Se casó con un pintor llamadoPietro
Antonio Stiattesi.

Susana y los viejos1610.Se cataloga como obra autobiográfica. Representa unmomento de acción, y presenta
la mujer resistiéndose a los hombres. Judith decapitando Holofernes 1612se considera la venganza de
Artemisia de su violador.Fue la primera mujer miembro de la Accademia del Disegno.Trabaja por la corte de
Cosme II de Médici.

Luisa Roldán "La Roldana": Primera escultora registrada española. Pertenecía al gremio de Sevilla. Su padre era
escultor.Se casa con un escultorLuis Antonio Navarro de los Arcos. Ella cortaba la obra y él la
policromaba.Virgen de la Estrella, Sevilla (antes atribuida a Martínez Montañés).Es llamada por la corte
españolay es laprimera mujer que entra oficialmente en la corte española como escultura.

EL DESNUDO Y LA POLÍTICA SEXUAL DE LA ERA MODERNA


Había una norma establecida no oficial que diferenciaba la pintura de desnudo femenino del masculino.El masculino estaba
aceptado pero elfemeninose considerabapecado. El desnudo masculino estaba aceptado puesto que cristo muere medio desnudo
y así se representaba.
Para representar el desnudo femenino debía buscarse una excusa “subterfugios”:se introducía el desnudo en pinturas mitológicas.

LA PINTURA MITOLÓGICA
Durante la Edad Media se pierde la pintura mitológica, por el peso de la tradición cristiana.En el Renacimiento se recupera la
mitología clásica. Con el Humanismo se recuperan las escenas mitológicas en las artes plásticas recuperando así el desnudo
femenino.

Tratados de mitología:

• Genealogía Deorum Gentilium,1375 (Giovanni Boccaccio)


• Libellus de imaginibus deorum,1400 (Anónimo)
• De gentilium deorum yamginibus ,1471, (L. Luzzarelli)

LA ACADEMIA NEOPLATÓNICA FLORENTINA


La mujer será de gran importancia en los estudios de la mitología. Se estudia y traducen textos del griego que llegan con la caída
de Constantinopla,recuperando la mitología.

Nacimiento de venus1483-85, con la escuela florentina, de las primeras obras quereintroducen el desnudo femenino. Introduce
elcontrapuesto. Corresponde a la representación de lamujer angelicata. Se tapa los genitales, resultado de la influencia del estudio
de las esculturas que representan a venus.

Fuentes literarias de época clásica que describen los mitos clásicos:

• Hesíodo, Teogonía
• Lucrecio, De Rerum Naturaleza
• Ovidio, Metamorfosis
• Plini, Naturalis Historia
<<Se podría jurar que la diosa sale de la ola Tomando sus cabellos con la destra, Y cubriendo la dulce manzana con la
otra...>>

-Pico della Mirandola, Poemas-

LA ESCUELA VENECIANA Y LA DESVINCULACIÓN DEL DESNUDO FEMENINO DE LA MITOLOGÍA


Venus de Dresde, Ticiano.1507-10 Colaboración de Giorgione y Ticià. Es una mujer tumbada yno existe ningún elemento que se
asocie con la venus mitológica. Sólo se mantiene el gesto de cubrirse el pubis con la mano. Los venecianos se inventan una nueva
interpretación de la venus que no se había hecho antes,la venus estirada o descansando. Esta versión se reproducirá
constantemente por suéxito y demanda.

Venus del pardo. Venus de Urbino. Venus recreándose con el amor y la música. Venus del espejo.

La serie de las Poesías Ticiano 1553-59

La serie representa 6 escenas mitológicas agrupadas por parejas.Las parejas establecen relaciones formales a partir de la
composición, del número de personajes y su disposición, la cromática, y la voluntad de representar el cuerpo femenino desde
diferentes ángulos.

RUBENOS Y LA DECORACIÓN DE LA TORRE DEL PARADA DE FELIPE IV1636-39


La torre de la Parada, encargo porRubens de unas 60 pinturas de gran formato con temática mitológica, realizadas en tres años,
pedidas por el rey Felipe IV, de España. En colaboración con otros artistas flamencos, Rubens realiza el encargo. Él se reserva todos
los dibujos preparatorios de las obras, pero no todas son realizadas por él. Se respeta la luz y composición de las versiones de
Rubens, pero dan pequeños cambios.La mayoría influenciadas porlas metamorfosis de Ovidio.

LA PINTURA DE BOUDOIR
Europa sXVIII, época del rococó. La mayoría de residencias aristocráticas tenían una sala
llamadaboudoir. Era una sala que estaba junto al dormitorio de la reina o la dama.Era una sala muy
íntima, donde descansaba, maquillaba, preparaba…

La Odalisca,François Boucher 1745.Con estas pinturas se desvincula la representación del desnudo


femenino de las escenas mitologo

You might also like