Primeres

avantguardes
històriques de
l’art I:
Expressionisme
alemany
● Moviment cultural sorgit Alemanya al
segle XX.

● Període prebèl·lic i d’entreguerres.

● Derrota alemana a la 1ª Guerra Mundial.

● Tractat de Versalles.

● Crisi econòmica - Van perdre totes les

seves possessions. Crisi moral i social.

● Pujada al poder de Hitler (1933).

● Hitler reprimeix l’expressionisme.

● Impulsa un cinema realista i d’exaltació

als líders nazis.
 Trets generals:
● Moviment heterogeni
● Art personal i intuïtiu. Tradueix el món
interior del ser humà.
● Distorsiona i exagera.
● Desig de canviar la vida, de cercar noves
dimensions a la imaginació, de renovar els
llenguatges artístics.
● Llibertat individu.
● Temes eròtics, crítica social, ironia,
problemes socials i col·lectius, angoixa,
existencialisme, espiritualitat, vida
quotidiana, decadència moral, ...
Trets generals:
● Misèria, soledat i angoixa.
● Colors violents i ritmes lineals forts.
Contrast.
● Reacció a l’impressionisme,
acadèmia, realisme.
● Formes esquemàtiques,
rudimentàries, orgàniques,
grotesques, caricaturesques, etèries,
exagerades, …
● Visió tràgica, irracional, …
● Defensa la llibertat, la passió i
expressió de lo sexual, morbós i
demoníac.
Gòtic alemany Goya Edward Munch
James Ensor

Antecedents de
Art flamenc l’expressionisme Realisme
alemany
Art africà i
d’Oceania Postimpressionisme

El Bosc El Greco
Simbolisme
El Martirio de San
Mauricio (1580-82).
Encargado por Felipe
II para el monasterio
de El Escorial
Pieter Brueghel el Viejo

Caída de los ángeles

rebeldes, 1562,
Museos Reales de
Bellas Artes de
Bélgica.
Edward Munch (1863-1944)
pertanyia a una família de classe mitjana de Noruega.
Però ja a la seva infància, patí molt, ja que a l’edat de
cinc anys, morí la seva mare, i pocs anys més tard la
seva germana gran, totes dues de tuberculosi. El seu
pare, metge cirurgià de l’exèrcit, i el seu germà,
també van morir quan ell encara era jove, i una
germana seva tenia una malaltia mental. Tot això,
quasi de cop, varen fer que Munch, ja de jove tingués
una visió tràgica de la vida, es tornà una
persona trista, solitària i turbada.

L’any 1880 va començar el seu aprenentatge artístic a

l’Escola Reial d’Art i Disseny de Christiania
(anomenada després Oslo). Ja establert a Oslo va
començar a relacionar-se amb un grup d’artistes i
escriptors, anomenats “Christiania Bohème”,
els quals es caracteritzaven pels ideals d’amor lliure i
una gran oposició a la mentalitat burgesa de l’època.
 “ Vaig començar com a impressionista,
però quan van arribar les violentes
tempestes i les vicissituds de l’època
bohèmia, l’impressionisme no em va
servir. Vaig intentar traduir el neguit de la
meva ànima” .

“Prou de pintar interiors amb senyores que

llegeixen i senyores que fan mitja. Hem de
representar éssers humans que respiren, senten,
estimen i pateixen. Pintaré un seguit de quadres
d’aquest tipus. La gent entendrà el seu caràcter
sacre i es traurà el barret com si estigués a
l’església”.
Al costat del llit de mort, 1895
El ball de la vida, 1899
Inspirat en l'art popular rus i l'escultura medieval alemanya, així
com en Brueghel i Bosch, les seves obres tenen un cert aire
caricaturesc, treballant molt el volum, la profunditat i l'articulació
del moviment.

Desenvolupà dues temàtiques principals: la popular (costums

quotidians, escenes camperoles) i –sobretot després de la guerra–
la por, l'angúnia, el terror.

No imitava la realitat, sinó que creava una realitat nova, jugant

amb les línies trencades i els angles, amb anatomies distanciades
del naturalisme, tendint a la geometrització.

Treballà preferentment en fusta i guix, que de vegades passava

posteriorment al bronze. Entre les seves obres destaquen: El
fugitiu (1920-1925), El venjador (1922), La mort en la vida (1926),
El flautista (1928), El bevedor (1933), Vella fredolica (1939), etc.
 El venjador 1914

L'esperit guerrer (1928), d'Ernst Barlach,

Gethsemanekirche, Berlín
Figuretes molt reproduïdes a nivell popular a Rússia
 Educat a París, la seva obra té un marcat
Wilhelm Lehmbruck 1881-1937 caràcter classicista, si bé deformat i estilitzat, i
amb una forta càrrega introspectiva i emocional.

Durant la seva formació a Düsseldorf, evolucionà

des d'un naturalisme d'arrel sentimental, passant
per un dramatisme barroc amb influència de
Rodin, fins a un realisme influït per Meunier.

El 1910 s'instal·là a París, on acusà la influència

de Maillol.

En darrer cop, després d'un viatge a Itàlia el 1912

començà una major geometrització i estilització
de l'anatomia, amb certa influència medieval en
l'allargament de les figures.
Bust de Fritz von Unruh (1918, Museu
Lehmbruck, Duisburg, Alemanya)
El 1905 va fundar amb altres
estudiants el grup Die Brücke (El
pont) que pretenia un estil pla de
colors purs inspirat en l'art primitiu i el
fauvisme francès.

Des de 1907, Kirchner, com la resta

dels membres del Pont, amplia el seu
horitzó més enllà de Dresden i
comença a viatjar en els mesos
d'estiu a la zona lacustre de
Moritzburg. Allà conviu amb els seus
models i en contacte directe amb la
natura, pinta fonamentalment
escenes de nus en què s'aprecia un
nou estil, més agressiu en formes i
color.
 En 1914 amb l'esclat de la Primera Guerra
S'instal·la definitivament a la ciutat de Berlín el
Mundial, va ser mobilitzat, però va patir una
1911 i aquest mateix any funda en companyia
greu crisi nerviosa.
de Schmidt-Rottluff l'institut MUIM, una
acadèmia d'art que, entre altres activitats,
De retorn de la guerra el 1915, la seva situació
oferia cursos de pintura, gravat i escultura i que
mental no va millorar i la seva salut es va
va haver de tancar a el poc temps de la seva
ressentir encara més després de patir un
obertura per falta d'alumnes.
atropellament.
A Berlín, Kirchner va saber reflectir l'agitació i el
Va optar per la tranquil·litat de Davos, Suïssa,
moviment d'una gran urbs moderna. Es va
lloc on va seguir pintant paisatges més
interessar pel món de la prostitució al carrer.
tranquils i menys estimats per la crítica actual.

Els nazis cremen 600 obres i exposen les

seves obrers en l’exposició d’art degenerat de
1937.

Finalment es va suïcidar el 1938.

Doris con cuello alto,
1906. Museo
Thyssen Bornemisza.
Mujer reclinada con la camisa blanca, 1909,
Instituto Städel
Bañistas,
1910,
Instituto
Städel
Fränzi ante una silla tallada,
1910. Museo Thyssen
Bornemisza.
Autoretrat com a soldat, 1915.
La seva obra es nodrí de la influència directa de Van Gogh,
a qui conegué el 1905 a la galeria Arnold de Dresden.

Entre 1906 i 1907 realitzà una sèrie de quadres de

composició vangoghiana, de pinzellades curtes i colors
intensos –predominantment el groc–, amb pasta densa.

Més tard, evolucionà a temàtiques més expressionistes,

com el sexe, la soledat, la incomunicació, etc.

També treballà amb la fusta, en obres lineals, sense

perspectiva, amb influència gòtica i cubista.

Fou un dels expressionistes més vinculats al corrent

romàntic alemany, cosa que es reflecteix en la seva visió
utòpica de les classes marginals, per les quals expressà un
sentiment de solidaritat i reivindicació.

Erich Heckel 1883-1970

 Karl Schmidt-Rottluff 1884 - 1976

Als seus inicis practicà el macropuntillisme, per passar

a un expressionisme de figures esquemàtiques i
rostres tallants, de pinzellada solta i colors intensos.

Rebé certa influència de Picasso de la seva etapa

blava, així com de Munch i l'art africà i, des del 1911,
del cubisme, palpable en la simplificació de les formes
que aplicà a les seves obres des de llavors.

Dotat d'una gran mestria per a l'aquarel·la, sabia

dosificar molt bé els colors i distribuir els clarobscurs,
mentre que en pintura aplicava pinzellades denses i
espesses amb clar precedent en Van Gogh.

També realitzà talles en fusta, de vegades policromada,

amb influència africana –rostres allargats, ulls ametllats
Vinculat a Die Brücke durant 1906-1907, treballà en solitari,
deslligat de tendències –no es considerava un expressionista, sinó
un "artista alemany"–.

Dedicat a la pintura de paisatges, temes florals i animals, sentia

predilecció per Rembrandt i Goya. A començaments de segle,
utilitzava la tècnica divisionista, amb empastament molt gruix i
pinzellades curtes, i amb forta descàrrega cromàtica, d'influència
postimpressionista. Durant la seva estada a Die Brücke abandonà
el procés d'imitació de la realitat, i es denota en la seva obra una
inquietud interior, una tensió vital, una crispació que es reflectiria
en el pols intern de l'obra.

Començà llavors els temes religiosos, centrant-se en la passió

de Crist, amb influència de Grünewald, Brueghel i Bosch, amb
rostres desfigurats, un profund sentiment d'angúnia i una gran
exaltació del color (L'últim sopar, 1909; Pentecosta, 1909; Santa
Maria Egipcíaca, 1912)
Dansa al voltant del vedell d’or, 1910
L'últim sopar, 1909;
Gran admirador de l'art egipci, realitzà obres sobre paisatges i
nus amb formes esquemàtiques i cantelludes en què es percep
la influència de Cézanne i Picasso.

Els seus nus solen situar-se en paisatges naturals, evidenciant

la influència de la natura exòtica de Gauguin.

El seu dibuix és net i fluid, allunyat de l'estil aspre i gestual dels

altres expressionistes, amb una composició de superfícies
planes i suaus línies corbes, creant una atmosfera d'ensomni
idíl·lic.

Les seves figures primes i esveltes.

Eren nus de gran senzillesa i naturalitat, sense traces de

provocació o sensualitat, expressant una perfecció ideal, la
nostàlgia d'un paradís perdut, en què l'ésser humà vivia en
comunió amb la natura.
Max Hermann Pechstein 1881 -
1955 De formació acadèmica, estudià belles arts a
Dresden.

En un viatge a Itàlia el 1907 s'entusiasmà amb

l'art etrusc i els mosaics de Ràvena.

A París entrà en contacte amb el fauvisme.

El 1910 fou fundador amb Nolde i Georg

Tappert de la Nova Secessió berlinesa, de què
fou el primer president.

El 1914 realitzà un viatge per Oceania, i rebé

com tants altres artistes de l'època la influència
de l'art primitiu i exòtic.

Les seves obres solen ser paisatges solitaris i

agrests, generalment de Nidden, una població
de la costa bàltica que era el seu lloc d'estiueig.