UNITAT 2: ELS CLIMES D’ESPANYA I CATALUNYA

EL CLIMA
Cal diferenciar entre temps i clima
- TEMPS: fa referència les condicions atmosfèriques en un moment determinat
- CLIMA: és el recull de condicions temporals al llarg del temps creant una pauta
Per tal de definir un clima, bàsicament considerem la temperatura i les precipitacions.
- ELEMENTS DEL CIMA: conjunt de components que caracteritzen el temps
atmosfèric i que interactuen entre si en les capes inferiors, anomenada
troposfera.

- TEMPERATURA: quantitat d’energia calòrica acumulada en l’aire, mesura en

graus.
- PRECIPITACIONS: aigua que cau sobre la superfície terrestre, pot ser en forma
líquida a sòlida
- HUMITAT: quantitat de vapor d’aigua continguda en l’aire
- VENT: moviment de l’aire a l’atmosfera
- PRESSIÓ ATMOSFÈRICA: es el pas que exerceix una massa d’aire sobre la
superfície terrestre
- EVAPORACIÓ: consisteix en el pas lent i gradual d’un estat líquid cap a un estat
gasos
- NUVOLOSITAT: quantitat de núvols
- INSOLACIÓ: lo calent que esta el terra

FACTORS QUE INFLUEIXEN EN ELS CLIMES D’ESPANYA

1. La circulació atmosfèrica en altitud (el corrent en jet o jet stream) → flux d’aire de
gran diàmetre quasi horitzontal, originat per contrast tèrmic entre masses d’aire polar i
tropical que circula a gran velocitat
2. La circulació atmosfèrica en superfície (les masses d’aire i els fronts)
Península Ibèrica→ ubicada en una zona temperada de l’hemisferi nord

- BORRASQUES: masses d’aire sotmeses a baixes pressions, on l’aire pateix

moviments ascendents que provoquen el seu refredament
- ANTICICLÓ: triga més, no fa núvols (temps estable)
Els camps de pressió es mesuren amb el baròmetre i es representen per mitjà d’isòbares.
Península Ibèrica→ més propera al Tròpic de Càncer que no pas al Cercla Polar Àrtic, molt
afectada per les altes pressions tropicals. També influenciada per masses d’aire freda.

ANTICICLÓ DE LES AÇORES ANTICICLÓ SAHARIÀ

Massa d’aire tropical marítima, que a l’estiu Massa d’aire tropical continental o
origina en la península un temps càlid i sec. sahariana, amb un aire molt càlid i sec.
Principal centre d’acció meteorològic del A l’hivern provoca pujades de temperatura
territori espanyol (20°) a l’estiu onades de calor (40°)

MASSA D’AIRE POLAR MARÍTIM MASSA D’AIRE POLAR

CONTINENTAL O SIBERIÀ

Procent de l’oceà Glacial Àrtic Procedent de l’interior del continent

(Siberià)

Cal considerar també el comportament de Mediterrània Occidental, durant l’estiu els

anticiclons subtropicals (Acores) provoquen una forta evaporació.

Hivern:
- Arriba l’aire polar continental fred i sec, des de les altes latitud del continent europeu.
- Ocasionalment arriba aire polar marítim, fred i humit
- Important descens de les temperatures
FACTORS GEOGRÀFICS (la latitud, la posició geogràfica, la topologia)
La península Ibèrica està situada en la latituds mitjanes. Format part de la franja temperada
del planeta, amb precipitacions i temperatures moderades.
Com a norma dins la península Ibèrica:
→ més al nord, més fred i humitat
→ més al sud, més calor i sequera

LA POSICIÓ GEOGRÀFICA
Distància al mar:
- La presència de masses d’aigua o de terra condiciona la humitat i la temperatura.
En general, les terres amb una major influència marítima tenen majors precipitacions i
unes temperatures més suaus que les zones més continentals.
- El mar actua com un regulador tèrmic
- L’interior península allunyat del mar, actua com un petit continent. Es refreda a
l’hivern i s’escalfa a l’estiu

LA TOPOGRAFIA
Altitud→ com a norma a major alçada menys temperatura i més precipitacions
Gradient tèrmic: la temperatura baixa uns 6,5° per cada 1000 m

DISPOCIÓ DEL RELLEU

La topografia obliga la massa d’aire a ascendir, condensant el vapor d’aigua i donant lloc a
pluges.
A sotavent l’aire, ja sec, descendeix ràpidament augmentant la pressió atmosfèrica i la
temperatura

ELS CLIMES D’ESPANYA

A la península trobem l’Oceànic, Mediterrani i l’interior de tendència continental, a Canàries
hi ha un clima subtropical.
De vegades s’individualitza el de muntanya i el semidesèrtic, per tal d’identificar els climes
d’Espanya, bàsicament considerarem la temperatura i les precipitacions

LA TEMPERATURA
Presenta els valors més alts durant l’estiu, les temperatures més baixes és donen a l’hivern.
Valors mínims en zones d’alta muntanya, per l’altitud, valors més suaus a les costes.
Màximes en la meitat meridional (del centre cap a baix) de la peninsular.

LES PRECIPITACIONS
Mentre que les temperatures es recullen en un mapa d’isotermes, les precipitacions es
recullen en mapes d’isohietes.
 ESPANYA HUMIDA ESPANYA SECA

Plou més de 800 mm/any Plou menys de 600 mm/any

Plou més en les zones de clima atlàntic i en Les zones més àrides se situen al sud-est
les zones muntanyes Manca de pluviositat d’algunes zones del
Les zones més humides són el nord-oest i la sud-est del litoral mediterrani, Vall de l’Ebre
façana cantàbrica i arxipèlag canari

ESPANYA SEMI-HUMIDA

entre 600 i 800 mm/any

ELS CLIMES I PAISATGE D’INFLUÈNCIA OCEÀNICA O

ATLÀNTICA
Els clima atlàntic i les seves varietats reben la influència de l’oceà. La humitat, en general, és
elevada tot l’any (Espanya humida).
Es dona des de Galícia a l’extrem septentrional de Navarra i la Vall d’Aran.
Les precipitacions són abundants (1000-2500 mm), tot i que ho són menys a l’estiu.
La banda nord de la península és la més afectada per les pertorbacions atlàntiques i del front
polar.
Els rius són nombrosos, la majoria amb gran cabal i relativament regular. Generalment són
rius curts
- Miño, Bidosoa, Nervión…
Les conques de l’interior de Galícia són les àrees més seques de l’Espanya atlàntica.
Les muntanyes són les zones més humides i poden arribar als 2.000 mm.

La humitat és elevada i les temperatures són suaus (les mitjanes anuals se situen entre 11° i
15°) donada la proximitat del mar. Els hiverns són temperats i els estudis frescos i breus.
La temperatura a l’estiu arriben els 18° o 20°. No hi ha sequera.

Les temperatures suaus afavoreixen que l’Espanya atlàntica tingui una coberta vegetal molt
rica.
- La vegetació també depèn dels tipus de sòls
- Ha sofert notable canvi per la intensa activitat humana
- Boscos tancats, no entra llum i dificultat matoll i herbàcies (arbres enormes)

Prop dels rius apareixen altres espècies com ara el vern, l’Avellà… La vegetació típica en
part ha estat substituïda per espècies de creixement ràpid, com ara els pins p eucaliptus.
El clima oceànic afavoreix el prat natural, que és aprofitar per pasturar els ramats.
Les varietats del clima oceànic d’atlàntic són:

- VARIETAT DE MUNTANYA
→ temperatures més baixes
→ més precipitacions (neu)
- VARIETAT OCEÀNIC DE TRANSICIÓ (OCEÀNIC CONTINENTAL)
→ transició entre els climes oceànics i els de l’interior de la Meseta i la depressió de
l’Ebre
→ menys precipitacions els estius són secs
→ més amplitud tèrmica, amb hiverns força freds

ELS CLIMES, PAISATGES D’INFLUÈNCIA MEDITERRÀNIA

Les terres mediterrànies ofereixen molta varietat climàtica
- Territori extens en latitud
- Diferent altitud
- Major o menor proximitat al mar

Amb tot, les característiques climàtiques comunes són:

- Estiu calorós i sec
- Hivern suau
- Pluges torrencials

Les precipitacions no són gaire abundants

- Els valors més elevats al nord i a les zones muntanyes
- Hi ha zones àrides (menys de 400 mm) sobretot al sud-est
- Les pluges més intenses es registren a la tardor i a la primavera

→ Ebre, Besòs, Llobregat, Ter, Xúquer, Segura…

- Estiu es produeix un període de sequera

EL RÈGIM DE PRECIPITACIONS TÉ DIFERÈNCIES ZONALS

- Les zones més humides (superen els 700 mm anuals) són les muntanyes i la zona nord
de Catalunya
- Les precipitacions típiques (de 400 a 700 mm anuals) es donen a gairebé tot el litoral i
Balears
- Hi ha zones àrides (menys de 400 mm anuals) es donen en zones de baixes latituds
- 122 mm anuals al Cap de Gata (semidesèrtic)

Les precipitacions són força irregulars:

- Important sequera estival
- Pluges torrencials a la tardor (gota freda)
- Pluges importants també a la primavera
- Amplitud tèrmica més marcada
 - Precipitacions (400-700 mm)
Els paisatges mediterranis han estat forçats per l’acció humana→ pràctica desaparició dels
grans boscos (els arbres són petits: pi, alzina…)

Les plantes presenten fulles petites → plantes xeròfiles (no necessiten gaire aigua)
Degradació dels boscos → la formació més característica és matollar mediterrani
a. MÀQUIES: és un dels principals ecosistemes mediterranis, formats per arbustos i
arbres petits
b. GARRIGUES: comunitats vegetals amb arbustos més petits (espígol)
c. ESTEPES: en zones molt àrides o degradades (espart, farigola, romaní…)

Acció antròpica (acció humana)→ cereals, oliveres, pomes…

VARIETAT DE MUNTANYA
Les varietats del clima mediterrani són:
- Precipitacions més abundants
- Pot no donar-se un període de sequera
- Temperatures més fresques

VARIETAT AMB PRECIPITACIONS MÉS DESTACADES

Precipitacions més abundants→ període de sequera molt lleu
Temperatures suaus, tot i que una mica més fresques (sobretot a l’hivern). Gran influència del
vent (tramuntana freda i seca)

VARIETAT D’INFLUÈNCIA ATLÀNTICA

En part de la franja costanera andalusa occidental, al llarg de la depressió del Guadalquivir i
part d’Extremadura.
La baixa latitud i la influència de l’anticicló de les Açores fa que els estius siguin secs, més
suaus a la costa i molt calorosos a l’interior. Més amplitud tèrmica i important període de
sequera.

VARIETAT DE PRECIPITACIONS ESCASSES

- Es dona des de sud d’Alacant fins a Almeria
- Gran índex d’aridesa
- Precipitacions molt reduïdes
- Sequera destacada

VARIETAT CONTINENTAL DEL CLIMA MEDITERRANI

- Zones interiors envoltades de muntanyes
- Sequera marcada
- Reben poques pluges
- Més oscil·lació tèrmica
- Estius calorosos i secs / hiverns més freds (freqüents glaçades)
ELS CLIMES I PAISATGES D’INTERIOR O DE TENDÈNCIA
CONTINENTAL
CONTINENTAL→ temperatures molt més marcades, forta oscil·lació tèrmica estacional, les
precipitacions són escasses (entre 325 i 560 mm)
- Els hiverns són freds, amb freqüents bancs de boira
- Els estius són molt calorosos i secs

Els rius són irregulars, amb crescudes en èpoques de pluges i desglaç i estiatges a l’estiu
(Duero, Tajo, Manzanares…)
Forta acció humana, grans extensions de terrenys en guaret i de camps de conreus, vinya i
cereals.

Amb l’excepció de les valls dels rius, generalment hi ha sòls, són força pobres → abunda
vegetació de tipus xeròfil. Els arbres són més baixos que a la zona atlàntica.
L’espècie més estesa és la carrasca (alzina), destaquen també el roure i el pi.
Els escassos boscos solen situar-se en les muntanyes → destaquen els del sistema Ibèric i
Central.
A les zones que no plou es creen la Màquia i Garriga.

LA VARIETAT DE MUNTANYA
Les varietats dels clima interior són, continentalitat més accentuada.
Temperatures més baixes→ hiverns llargs i molt freds / estius curts, frescos i secs
Precipitacions→ hi ha sequera estival més importants
Característiques més marcades en l’alta muntanya

VARIETAT DE LA CONCA SEDIMENTÀRIA DE LA MESETA NORD

Zona envoltada d’elevats relleus
Temperatures molt baixes→ més de 100 dies la temperatura mínima diària es inferior a 3°
Les precipitacions són escasses, entre 325 i 600 mm → sequera més accentuada

VARIETAT DE LA VALL DE L’EBRE

Es dona sobretot a la depressió de l’Ebre. Les precipitacions són escasses, sobretot en la zona
del desert dels Monegres.
La principal característica és la importància del çerc, vent sec.
- A l’hivern dona un fred intens, refresca a l’estiu
Les temperatures són més altes, sobretot a l’estiu
PAISATGE I CLIMES DE LES ILLES CANÀRIES
El clima de les Canàries és un clima subtropical. Les temperatures són càlides (17° mitjana) i
les precipitacions escasses (més abundants a l’hiverns i mínimes a l’estiu)

VARIETAT DE COSTA (fins a 600 m)

- Clima subdesèrtic i estepari
- Lanzarote i Fuerteventura presenten un clima desèrtic
- Temperatures suaus (18° a 21°)
- Les pluges no arriben a 150 mm
- Importantíssim dèficit hídric (més calor que pluges)

VARIETAT DE MUNTANYA MITJANA (de 600 fins a 1500 m)

Temperatures més fresques (13° a 16°), més pluges (500 a 1000 mm)
Present a les illes afectades per mar de núvols

VARIETAT DE CIMS (1500 fins a 3700 m)

Les temperatures mitjanes anuals són inferiors a 12°
A l’hivern són freqüents les glaçades, les precipitacions voregen els 500 mm
Hi ha una forta insolació

ELS RIUS D’ESPANYA

Els rius d’Espanya es podem agrupar en vessants fluvials:

1. VESSANT CANTÀBRIC→ rius que neixen a la Serralada Cantàbrica o als Pirineus
i que desemboquen al mar Cantàbric.
- Rius curts i cabalosos. Amb gran capacitat erosiva
- Bidasoa, Nervió, Naló…

2. VESSANT ATLÀNTIC → rius que desemboquen a l’Atlàntic, sigui a la zona nord

(Galícia) o al golf de Cadis (Andalusia)
- Són rius llargs que pateixen estiatge
- Minyó, Duero, Guadiana, Guadalquivir

3. VESSANT MEDITERRANI → desemboquen al mar Mediterrani.

- Excepte l’Ebre són rius de poc cabal i molt irregular
- Ebre, Xúquer, Ter, Llobregat, Túria, Millars, Segura…

A les Balears i Canàries no hi ha cap curs superficial per manet d’aigua a causa de les
escasses pluges i la permeabilitat del terreny

*ESTIATGE: disminució del cabal d’un riu en una època de l’any determinada
*CABAL: expressa la magnitud de fluit per unitat de temps
LES TEMPERATURES A L’ESTIU
Les temperatures són suaus a la costa (el mar fa de regular tèrmic) i més marcades a l’interior
(continental)

LES PRECIPITACIONS
On plou més és els Pirineus

ELS RIUS DE CATALUNYA

1. XARXA PIRINEU- EBRE: Rius que neixen als Pirineus axials i que desemboquen a
l’Ebre.
- Rius molt cabalosos a la primavera, porten l’aigua del desglaç
- Riu Segre i els seus afluents: La Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana

2. XARXA PIRINEU- MEDITERRANI: Rius que neixen als Pirineus o Prepirineu i

desemboquen al Mediterrani
- Rius cabalosos, tot i patit estiatge
- Muga, Fluvià, Ter, Llobregat i Foix)

3. XARXA MEDITERRÀNIA: rius que neixen a la Serralada Prelitoral i Litoral i

desemboquen a la Mediterrània
- Són rius poc cabalosos. Fort estiatge, podem tenir importants crescudes (tardor
i primavera)
- Tordera, Besòs, Gaià, Francolí, Sénia)
4. XARXA ATLÀNTICA: rius que neixen a la Vall d’Aran i desemboquen a l’Atlàntica
- Són rius cabalosos
- Garona

CLIMES DE CATALUNYA

CLIMA MEDITERRANI DE COSTA

- Localitzat l’àrea costanera, serralada litoral i depressió Prelitoral.
- Precipitacions inferiors als 700 mm anuals, sequera estival, mesos de juliol i agost
- La tardor és època que concentra gran part de les precipitacions (poden ser fortes
tempestes)
- Temperatura, amb baixa amplitud tèrmica, mitjana anual de 16°
- La regió mediterrània de vegetació perennifòlia i esclerofi-la (alzina) acostumada a la
sequera estival.
CLIMA MEDITERRANI D’INTERIOR
- Sector de ponent de la Depressió Central, en altituds inferiors als 500 mm, per tant,
les Garrigues, el Segrià, el Pla d’Urgell i el sud de la Noguera
- Regió eurosiberiana o medioeuropea de vegetació caducifòlia, associada al clima
temperat (oceànic o continental)
- Precipitacions escasses i irregulars
- Molts mesos de sequera (tot i les tempestes estivals)
- Estius calorosos i hiverns freds

CLIMA MEDITERRANI DE MUNTANYA

- Clima mediterrani alta muntanya
→ Cal diferenciar entre el clima mediterrani de muntanya mitjana i baixa
→ Variant influenciada per l’altitud, localitzada en el Prepirineu
→ Regió boreoalpina, representada per la vegetació que colonitza l’alta muntanya, de
clima molt fred
→ Temperatures fredes i precipitacions abundants

- Clima mediterrani de muntanya mitjana i baixa

→ Prepirineu meridional
→ Precipitacions mitjana anual d’uns 700 mm
→ Mínim de precipitacions a l’estiu, primavera i tardors
→ Precipitacions intenses
→ Temperatura mitjana, anuals d’uns 12°

ZONA DE TRANSICIÓ ENTRE EL CLIMA MEDITERRANI I EL CLIMA

ATLÀNTIC
En ser de transició, té característiques dels dos climes:
- Hi plou més que el Mediterrani normal
- També hi ha períodes secs

CLIMA ATLÀNTIC DE MUNTANYA

- Precipitacions per sobre dels 1100 mm anuals. Repartides durant tot l’any
- Freqüents boires, humitat persistents
- Temperatures baixes (sobretot a l’hivern)
- Vall d’Aran (rep les influències de l’Atlàntic)