PARCIAL 2 GEOGRAFIA 1AV

ANTICICLONS

Circulació a molts km de l’atmosfera → corrent en jet, hi ha 2 a l’hemisferi tropical i 2 al polar

Gran volum d’aire que pel fet d’haver estat sobre
una regió font o brollador, té unes característiques
de temperatura i humitat horitzontalment, però no
en alçada. Domini polar, àrtic i tropical Es
distingeix entre masses d’aire marítimes i
continentals.

● Anticicló de les Açores: sud-est, massa

d’aire càlid i sec, temps estable
● Anticiclons tropicals: nord-àfrica, massa
d’aire tropical, continental o sahariana molt
sec i càlid. (partícules de sorra)

altes pressions: temps estable

baixes pressions: temps inestable

DEPRESSIONS
● Atlàntiques

EFECTE FOEHN

● Massa d’aire que porta + o - humitat

● S’eleva
● Es condensa
● Precipita

CLIMES

-Mediterrani litoral
-Mediterrani continentalitzat
-De muntanya
-Oceànic o atlàntic
-Subtropical
CLIMA OCEÀNIC/ATLÀNTIC:
- precipitacions abundants gairebé tot l’any
- hiverns suaus i estius frescos
- poca oscil·lació tèrmica
- no hi ha aridesa

Rius cabalosos i regulars, curts perquè són propers al mar. Veg: Caduca: renov cicl, suf aig.

CLIMA MEDITERRANI LITORAL:

- pluges no gaire abundants, a la tardor.
- oscil·lació tèrmica
- hiverns suaus i estius calurosos
- aridesa estival

Estiatge intens i prolongat (rius secs)

Vegetació: Perenne: no renova cicles, no té aigua. Punxants : poca evaporació.

CLIMA MEDITERRANI ÀRID

- poques precipitacions
- aridesa anual

CLIMA MEDITERRANI CONTINENTALITZAT:

- precipitacions escasses però sobretot a l’hivern i la primavera, estiu sec

- molta oscil·lació tèrmica
- hiverns freds i estius calurosos
- aridesa estival

Rius irregulars a causa de les precipitacions. Estiatge estival

Vegetació: Alzinars, pinedes i arbustos.

CLIMA SUBTROPICAL DE CANÀRIES

- no hi ha precipitacions quasi en tot cas a l’hivern
- estius i hiverns càlids
- molt poca oscil·lació tèrmica
- aridesa anual

Vegetació: Savines, palmeres, dragos, cactus, laurisilva.

CLIMA DE MUNTANYA
- temperatures sota zero i força precipitació

Vegetació:

Nival: + de 3000 m. Líquens i molses, poca vegetació.

Alpí: Prats alpins

Subalpí: Coníferes com el pi negre i l’avet

Muntanyós: Fulla caduca, roure, faig, castanyer (marró i groc)

Mediterrani: Fulla perenne, alzina, pi blanc i màquia

REGIONS BIOGEOGRÀFIQUES/ZONES BIOCLIMÀTIQUES (i la seva vegetació)

Boreoalpina → alta muntanya, poca vegetació per les temp extremes, adapt fred. Pi negre.
Eurosiberiana → mitja muntanya, fulla caduca, gran alçada i
fulles grans. Faig
Mediterrània →fulla perenne, aguanta altes i baixes
temperatures i poca humitat. Alzina, olivera, garric, alzinar,
sureda…

Desertització: procés natural, cada cop hi ha menys vegetació

Desertificació: causa de l’activitat de l’ésser humà “

DEFINICIONS DE CONCEPTES

Anticicló: nucli d'altes pressions atmosfèriques.

Calima: a l'atmosfera terrestre partícules molt petites és d'un groc brut o roig-groguenc.
Front: franja de separació entre dues masses d'aire de diferents temperatures
Bosc caducifoli: la planta que perd les fulles durant una part de l'any.
Efecte Foehn: un vent càlid i sec que bufa a sotavent d'una serralada
Escleròfil: Adaptat a elevades temperatures i poca aigua.