3.

- LA REPRESENTACI DE LA TERRA
3.1 El sistema de projeccions
s un mtode que permet traslladar la xarxa de parallels i meridians de la Terra a un
plnol (acimutal o polar) o a una superfcie que puga desenvolupar-se sobre un plnol, com
ara un cilindre (cilndrica o de Mercator) o un con (cnica o de Mollweide). Tots els sistemes
deformen la realitat i, en cada cas, ha de triar-se la projecci ms escaient. L's d'una o una
altra projecci defineix un mateix espai amb carcters molt distints, com ara l'exageraci dels
espais circumpolars (Groenlndia i Rssia) en una projecci cilndrica en comparaci amb els
resultats de la projecci cnica.

La projecci de Peters (1977), ens dna com a resultat un mapamundi ms solidari

ja que es respecta al mxim la grandria dels continents, encara que els contorns ens
resulten una mica allargats per l'estretiment produt a la zona de l'Equador.
3.2 Diferents escales
En l's dels mapes cal reparar no sols en la projecci sin tamb en l'escala, ja que el
valor de l'escala ens indica les vegades que es redueix la realitat al portar la superfcie
objecte de representaci al pla.
Aix, per exemple, un mapa d'escala 1: 50.000 ens indica que cada unitat de mesura
en la realitat es redueix al passar-la al pla 50.000 vegades, i tamb que una unitat de
longitud en el mapa (que pot ser 1 cm, dm, m, etc.) equival a 50.000 en la realitat. A fi de
poder establir les equivalncies entre la superfcie representada al mapa i la realitat, cal
tindre en compte que ambds sn figures geomtriques semblants i que guarden una relaci
en funci del quadrat de l'escala.

Les

escales

dels

mapes

sn

diverses

depenent

dels

objectius:

Ats que la realitat s molt heterognia s'utilitzen diferents tipus d'escala. Per a representar
espais

reduts,

per

amb

molt

de

detall,

s'empren

mapes

amb

escales

menudes

(denominador), s a dir, que s'aproximen ms a la realitat i oscillen entre 1: 500 i 1:

10.000. Quan volem representar grans espais com, per exemple, un pas, un continent o el
mn sencer, s'empren escales majors, generalment superiors a 1: 1.000.000. Tots els pasos
del mn disposen d'una cartografia bsica per a representar espais d'extensi diversa, amb
escales que oscillen entre 1: 25.000 i 1: 1.00.000. A Espanya el mapa base s l'anomenat
Mapa Topogrfic Nacional 1: 50.000 que cont la representaci del relleu a travs del sistema
de corbes de nivell, aix com els usos del sl ms permanents (nuclis de poblaci;
aprofitaments

agraris,

pecuaris,

forestals,

mines,

pedreres,

superfcies

aqutiques,

carreteres, lmits administratius, rius, etc.). A partir del Mapa Topogrfic Nacional es va
elaborar un mapa general d'Espanya d'excellent qualitat, recomanat per a l'estudi dels
temes que apareixen en aquest manual: s el Mapa d'Espanya 1:1.000.000. La cartografia
espanyola estatal s'elabora fonamentalment per part de l'Institut Geogrfic Nacional i el
Servei Geogrfic de l'Exrcit, que compten amb un servei de publicacions. Per la seua banda,
algunes comunitats autnomes han desenvolupat els seus propis organismes cartogrfics,
com ara, per exemple, lI.C.V. (Institut Cartogrfic Valenci).
3.3 Diferents tipus de mapes
s important representar sobre el mapa els diferents elements que integren un espai,
tant des del punt de vista natural (relleu, sls, vegetaci, clima, recursos naturals) com des
dels seus aspectes socioeconmics, demogrfics, culturals o poltics. Es diferencien dos
categories:
- Els mapes generals, que sn aquells que representen els grans traos de la superfcie
terrestre, incidint en els seus aspectes naturals, com s el cas del mapa topogrfic; encara
que tamb podem classificar-los per superfcies: mapamundi, continental, estatal, autonmic,
provincial, comarcal, local...
- Els mapes temtics, que sn els que incideixen bsicament sobre un aspecte lligat al
medi natural o hum. Aix, tenim mapes temtics de relleu, clima, vegetaci, naturalesa de
les roques, cultius, poblaci, assentaments, etc.
Smbols, lnies i colors
Per a representar un fenomen en un mapa es poden utilitzar: smbols, isopletes i
coropletes:
Els smbols identifiquen i localitzen qualsevol fenomen objecte d'estudi i per aix
s'empren figures geomtriques com ara cercles, quadrats, esferes, triangles, etc. En ocasions
sn proporcionals amb les magnituds representades. De vegades noms sn simples icones
que determinen la naturalesa i ubicaci dels esmentats fenmens (mineria, monuments,
etc.).

 Les isopletes sn lnies que uneixen punts d'igual valor respecte d'un fenomen
determinat del qual prenen el seu nom. Aix, les lnies que uneixen punts que registren igual
precipitaci es denominen isoietes, les que uneixen igual temperatura isotermes i les que
uneixen punts d'igual pressi isbares.
Els mapes de coropletes sn els que representen el fenomen per unitats de
superfcie: barri, carrer, municipi, provncia, estat, etc. La intensitat dels fenmens
cartografiats es representa mitjanant l's de gammes de colors i trames seguint una lgica
en qu es percep clarament la gradaci dels fenmens cartografiats.
TIPUS DE MAPES:
Coropltic. Representa valors sobre una unitat territorial (provncies, autonomies,
estats). La Informaci se representa mitjanant diferents colors, gradacions o trames.
Isopltic. Representa la informaci mitjanant lnies que uneixen punts que tenen el
mateix valor, com els mapes disodenses de poblaci, les isbares de presi, isotermes de
temperatura, etc.
De punts. Representa la informaci amb punts de tamany uniforme, la densitat dels
quals es proporcional al valor de la variable que se representa.
De fluxos. Expressa la direcci i el sentit dun flux o moviment (migratori, comercial,
densitat del trnsit per carretera, etc.) amb fletxes que uneixen els punts dorigen i
destinaci, lamplria o grossor de les quals sempre ha de ser proporcional al valor de la
variable que se representa.
Pictric. Representa la informaci amb cercles, quadrats, esferes, barres o dibuixos
picto-grfics, abstractes o icones.
Cartograma de superfcies. Representa les unitats territoriales dun tamany
proporcional al valor de la variable considerada. Per tant, no conserva la forma ni la posicin
exacta.
De relleu estadstic. Representa el valor de la presncia o densitat dun fenomen
sobre lespaci, mitjanant relleus daltitud proporcional a la magnitud del fet representat.
Corocromtic. Representa qualitats del terreny como ara la litologia, els usos del sl o
fets histrics, como ara les fases dun determinat procs amb colors, sense tenir en compte
les unitats territorials.