QUÈ ÉS LA GEOGRAFIA?

UNITAT 1
CONTINGUTS
1. Què és i quina és la finalitat de la
geografia?
2. Per què s’ha de representar el
territori?
3. Quina perspectiva laboral té un
geògraf?
4. Com representem la informació
geogràfica?
La geografia.

És la ciència que estudia la manera com les relacions socials transformen el territori.

- És una ciència social. Anàlisi interdisciplinari i

perspectiva crítica.
- Estudia els llocs i les regions, perquè són l’escenari
on es produeix la interacció entre el medi ambient i la
societat.
- Els paisatges són l’expressió material i conceptual
d’aquesta interacció. Són construccions culturals que
reflecteixen els factors socials i naturals, tant presents
com passats, que hi han estat presents.
Utilitzem la paraula geografia…

Dades objectives i cartografiables que formen

Sinònim d’informació part del coneixement cultural de tot ciutadà, com
territorial noms de rius i de muntanyes; o les capitals de
cada país.

Coneixements i pràctiques, no necessàriament

científics, que tenen el territori com a eix
Saber de tipus espacial
conductor i que estan més o menys
desenvolupats en la ment de cada individu.

Marc científic segons el qual s’estableixen

Disciplina acadèmica teories, tècniques i metodologies que permeten
crear pautes per a l’exercici professional.
 SABER
INSTITUCIONALITZAT vs. SABER DISSIDENT
Per a què serveix la geografia?

Analitza i interpreta el Fa propostes i planifica Transforma i ordena el

territori tenint en compte les territori.
futures necessitats.
L’objecte d’estudi de la geografia
L’espai geogràfic es constitueix a partir dels intercanvis que es donen entre el
medi natural i els éssers humans. El medi ofereix recursos que són més o menys
transformats pels éssers humans en funció de les seves necessitats. Per tant,
l’espai geogràfic pot ser vist com:

- Un escenari físic de les relacions humanes amb el medi.

- Una regió que forma part de la superfície de la Terra caracteritzada per uns
trets propis que la fan singular.
- Un producte social, conseqüència de les accions de la humanitat.
Les seves característiques són:

Conjunts
Localitzable Representable Delimitats Canviants
homogenis
S’ha d’entendre l’espai geogràfic
com un palimpsest, és a dir, com
diferents estructures superposades
creades en diferents moments.
Conèixer la història d’un lloc és
clau per interpretar-ne la geografia.
Quines sortides professionals té la geografia?
Els principals àmbits de treball dels geògrafs i geògrafes són:
1. Les tecnologies de la informació territorial o geogràfica: cartografia, sistemes
d’informació geogràfica (SIG)...
2. El medi ambient: estudis d’impacte ambiental, inventaris d’usos del sòl,
geomorfologia…
3. La planificació urbana i territorial: ordenació territorial, urbanisme, treballs
cadastrals…
4. El desenvolupament regional: gestió i avaluació de polítiques de desenvolupament
social i econòmic local, geomàrqueting, demarcacions territorials…
5. La societat de coneixement: divulgació i educació.
6. Estudis socials, polítics i culturals del territori: estudi de gènere, anàlisi geopolítica,
demografia…
SIG o sistemes d’informació geogràfica
és un sistema informàtic capaç d’integrar,
analitzar i compartir informació amb
referències geogràfiques.
La representació de la informació geogràfica

Mapa babilònic Mapamundi segons les descripcions Mapamundi de Juan de la Cosa (s.
del món (s. VI de Ptolomeu (s. XV) XVI)
aC)
Un mapa és una abstracció simbòlica que es fa sobre algun fenomen
real que vol ser explicat, analitzat, interpretat i valorat.
 Puntuals o de
pictogrames
1. Dades qualitatives
Temàtics
Lineals

Segons el propòsit
Superficials
Topogràfics

Punts
Tipus de mapes

Símbols proporcionals
Dades quantitatives
Isolínies

Gran escala Flux

Segons l’escala Coropletes

Cartogrames
Petita escala
Els elements principals d’un mapa són:

- L’escala, que ens permet saber la relació mètrica entre el mapa i la realitat
que representa.

Escala gràfica Escala numèrica

- La llegenda, que ens facilita la interpretació correcta dels símbols.

Es poden afegir altres elements i dades que ens ajudaran a analitzar el mapa.
Els mapes menteixen?

La Terra es tracta d’un geoide, és a dir, és una esfera aixafada pels pols. Per tant, la
representació de la superfície plana, sense que hi hagi deformacions, és
geomètricament impossible. En cartografia, aquest problema es resol mitjançant les
projeccions. Una projecció cartogràfica és un sistema que transforma una superfície
esfèrica en un pla, i que pretenen representar la superfície terrestre amb la mínima
distorsió possible.
Segons el sistema utilitzat, distingim 3 tipus de projeccions:

a) Projecció cònica: es projecta un hemisferi sobre un con secant al globus per

dos paral·lels, anomenats paral·lels de referència. Es fan servir per representar
mapes de gran escala corresponents a latituds mitjanes i altes, on la deformació
és menor.
b) Projecció cilíndrica: utilitza un cilindre
tangent, on projecta la superfície esfèrica
de la Terra. El mapa obtingut presenta una
xarxa de paral·lels i meridians
perpendiculars. La deformació augmenta a
mesura que ens apropem als pols.

c) Projecció azimutal: en el centre de la

projecció tots els valors angulars (azimuts
direccionals) es mantenen correctes
respecte al territori. Per tant, representen
les superfícies amb una gran aproximació a
la realitat.
Aquestes projeccions poden ser:
● Conformes: representen correctament
els contorns dels continents però
distorsionen les superfícies i distàncies.
La projecció de Mercator n’és un
exemple. Mercator, al s. XVI, va presentar
un planisferi on la visió de l’hemisferi
Nord, Amèrica del Nord i Europa es
representen amb unes dimensions més
grans respecte a les de l’hemisferi Sud.
Es tracta d’una de les projeccions més
conegudes.
● Equivalents: respecten la superfície de les àrees, però no les seves formes.
La projecció de Peters, creada al 1974 per Arno Peters, n’és un bon exemple.
● Equidistants: mantenen la distància
real entre els distints punts del
mapa.

● Afilàctiques: sense mantenir cap de

les qualitats matemàtiques de
conformitat, d'equivalència ni
d'equidistància, ofereix una solució
compensada o de compromís entre
totes aquelles qualitats
incompatibles, per tal de resultar
acceptable des del punt de vista
d'una aproximació didàctica.
La nova cartografia
1. Teledetecció: percepció remota mitjançant l’ús de satèl·lits artificials. Van
equipats amb radars, sensors infrarojos o càmeres digitals. Tenen múltiples
possibilitats d’ús: seguiments de fenòmens, incendis, sequeres, sediments dels
rius…
2. Sistemes de posicionament: sistemes de satèl·lits en òrbites estacionàries
sobre la Terra que emeten senyals de manera coordinada. El sistema GPS n’és
el més utilitzat, però està sota control dels EUA. La UE impulsa el projecte
Galileu en la mateixa línia.
3. Cartografia informatitzada: La informàtica aplicada a la cartografia ha permès
incorporar moltes dades en els mapes. Els mapes poden ser de gran precisió.
4. Sistemes d’informació geogràfica: És una aplicació informàtica consistent en
una base de dades que es pot relacionar amb un mapa digital.