COM SN ELS MAPES?

TIPUS DE MAPES
Hi ha molts tipus de mapes per els ms destacats sn: Mapes topogrfics: sn els mapes que donen la mxima informaci sobre un territori fsic, com el relleu, els rius, la vegetaci..., encara que tamb inclouen elements humans, com les poblacions, les carreteres, etc. Generalment sn els mapes que susen com a base per representar la resta de mapes. Mapes temtics: proporcionen informaci sobre un tema concret. Per exemple: - Mapa fsic. Pot representar el relleu i els rius o b el clima. - Mapa poltic. Representa els continents, els estats, les capitals i les fronteres. - Mapa hum. Pot ser de poblaci, dagricultura, de la indstria, dmbit sanitari... Hi ha diferents formes de representar un mateix mapa Hi ha moltes perspectives i maneres de mirar el planeta Terra, per exemple:

Figura 5: representaci de les diferents maneres de mirar el mn i de representar el mapa mundi.

LESCALA DUN MAPA

Lescala ens diu la quantitat de vegades que sha hagut de reduir un territori de la realitat per poder representar-lo en un paper, en un mapa. Hi ha dos maneres dexpressar les escales dun mapa, dos escales diferents: a) ESCALA GRFICA, MITJANANT UN SEGMENT GRADUAT Es representa mitjanant un segment dividit en unitats (sovint en centmetres) que equivalen a una determinada distncia real. Per poder saber la distncia real entre dos punts noms ens caldr un regle. Un cop sapiguem la mesura en lnia recta podrem aplicar la regla de tres per saber la distncia real que hi ha entre aquests dos punts, en lnia recta. Per exemple, si en un mapa de Catalunya, on cada centmetre del dibuix representa 20 km de la realitat (s a dir, 2.000.000), hi mesurem la distncia que separa Girona de Barcelona podrem saber quina s la distncia real. 1 cm del dibuix s ----- 2.000.000 cm de la realitat 5 cm mesurats en el dibuix ----- x = ? X = 5 cm x 2.000.000 cm / 1 cm = 10.000.000 cm, s a dir 100 km reals que separen Girona de Barcelona, per en lnia recta.

Figura 6: representaci duna escala grfica.

b) ESCALA NUMRICA, MITJANANT UNA FRACCI Tamb podem fer que 1 cm del mapa representi 200.000 cm de la realitat o 2 km, que ve a ser el mateix. En aquest cas ho indicarem 1:200.000 o 1/200.000, sempre sabent que el nmero de lesquerra o del numerador representa la distncia expressada en el mapa i que el nmero de la dreta o el denominador representa la distncia de la realitat. Si el nmero del denominador o el que representa la realitat s molt gran, lescala ser molt petita i les distncies reals es veuran molt redudes.

LLEGENDA
La llegenda ens informa sobre els smbols utilitzats per representar en el mapa. Cada mapa t la seva llegenda i normalment es posa a baix a lesquerra. Per exemple, en un mapa on shi representa la vegetaci la llegenda ens indicar els colors que shan triat per representar cada una de les comunitats vegetals. En un mapa de carreteres, en canvi, veurem els diferents smbols que shan utilitzat per representar les autopistes, els camins, els aeroports, les ciutats...

REPRESENTAR EL RELLEU EN UN MAPA

Com representar la realitat en un tros de paper Pels excursionistes, bilegs, arquitectes, submarinistes, etc., s molt important que la representaci del relleu en un mapa sigui el ms acurada possible, ja que necessiten saber com sn els pendents de les muntanyes, on estan situats els rius, on construir les carreteres, etc. Atenci! El relleu s el conjunt de formes (muntanya, tur, altipl, plana, delta, etc.) que accidenten la superfcie de la Terra. a) REPRESENTACI DE LES PROFUNDITATS MARINES Per representar el relleu de les profunditats marines en un mapa els cartgrafs utilitzen la batimetria. La batimetria s la distncia que hi ha des del nivell del mar fins a una profunditat ocenica determinada (bati, en grec significa profund i metria, mesura). Per representar en colors les profunditats, els cartgrafs utilitzen diferents tons de blau, de ms clar, menys profund, a ms fosc, ms profund.

b) REPRESENTACI DEL RELLEU DELS CONTINENTS Per representar el relleu en un mapa els cartgrafs usen laltimetria, s a dir, estableixen laltitud de diferents parts de la muntanya. Laltitud s la distncia vertical que hi ha des de, per exemple, una muntanya respecte del nivell del mar.

Dues formes de representar el relleu:

a) CORBES DE NIVELL Les corbes de nivell sn lnies imaginries que es representen en un mapa i que ressegueixen una mateixa altitud. Si pogussim caminar per una mateixa corba de nivell estarem caminant sobre un pla, sense pujar ni baixar.

Les corbes de nivell es tracen sempre tancades, resseguint tota la vessant o la vora duna muntanya. En general es dibuixen de color marr quan representen els continents i de color blau en els oceans, llacs... Cada cinc corbes de nivell hi ha una corba ms gruixuda que indica laltitud en nmeros (per exemple 200). Aquesta corba ens serveix per saber quina altura exacte ha estat mesurada en aquells punts. Amb aquesta mesura podem saber les altituds de la resta de corbes de nivell, ja que si sabem que entre corba i corba la separaci s de 100 m podem anar comptant la resta. En un mapa, les altituds entre les corbes de nivell sempre sn les mateixes. Per exemple, poden separar 100 m, 200 m o 300 m daltitud. La distncia entre cada corba de nivell ens diu el pendent que pot tenir el terreny. Per exemple, si les corbes es presenten separades de 100 en 100 metres i estan molt juntes significar que el terreny passa rpidament de 100 m a 200 m i que per tant hi haur molt pendent. Ns un cas extrem el dels penya-segats.

b) GAMES DE COLORS Tamb es poden usar colors per representar el relleu i lelevaci del terreny. Cada color representa la superfcie compresa entre dos corbes de nivell, per tant, cada color representa la superfcie compresa entre dos altituds, per exemple 100 i 200 m. En aquests mapes s molt important que hi hagi una llegenda, ja que sempre hem de saber quin s el codi de color exacte que ha donat el cartgraf. Com representar una muntanya en un mapa: el tall topogrfic Per dibuixar el relleu en un mapa, els cartgrafs fan un tall vertical de la muntanya i estableixen punts situats a la mateixa altitud. De manera que si caminssim per sobre daquests punts ho farem sobre un mateix pla, sense pujar ni baixar. Un cop tenen les mesures de les altituds, uneixen amb una lnia els punts que estan a la mateixa altitud, que tenen el mateix valor, aix s com si ressegussim la muntanya horitzontalment.

TOT EN UN: EL MAPA TOPOGRFIC

Per anar dexcursi a la muntanya, el mapa topogrfic s el que ms ens conv si no volem perdre el nord, ja que s el que ms informaci ens pot proporcionar. El mapa topogrfic s una representaci acurada de la realitat amb tot tipus dinformacions tils per a la orientaci, la construcci, la localitzaci... Normalment en un mapa topogrfic sindiquen: les corbes de nivell que forma el relleu, les carreteres, els pobles i ciutats, els cables elctrics i les comunicacions, els rius i llacs, i fins i tot ls del sl, entre daltres. ORIENTACI Orientar-se amb el sol: els punts cardinals El Sol no es mou, s la Terra que es mou al voltant del Sol i sobre si mateixa. Els punts cardinals sn els quatre punts que divideixen lhoritz en daltres quadrants iguals: nord, sud, est i oest. Els punts cardinals serveixen per orientar-nos i per ajudar-nos a situar els mapes en la realitat que ens envolta.

En els mapes, generalment, el nord es correspon amb la part superior, el sud amb la inferior, loest amb lesquerra i lest amb la dreta. Si no s aix el mapa, hauria de indicar-ho. Exemple de mapa topogrfic del garraf