LA LENGUA DE LAS MARIPOSAS

FITXA TCNICA
Gui: Rafael Azcona a partir del relat La lengua de las mariposas de Manuel Rivas,
dins del llibre Qu me quieres, amor?, Madrid, 1996. Alfaguara.
Director: Jos Luis Cuerda.
FITXA ARTSTICA
Fernando Fernn Gmez (Don Gregorio); Manuel Lozano (Moncho);
SINOPSI ARGUMENTAL
Lacci de la pellcula se situa a la Galcia rural, als anys 30. Un nen, Moncho,
t por danar a lescola perqu creu que el mestre pega els alumnes. El mestre, D.
Gregorio, s, en canvi, una persona amable que practica una pedagogia progressista i
que es desviur per iniciar Moncho en el coneixement de la natura i de la vida. Altres
histries es van entrecreuant a partir del germ del nen, Andrs; o del pare, un
apassionat republic. El cop destat feixista de juliol de 1936 trencar el clima de llibertat, i posar al descobert la
brutalitat de les forces obscures (D. Avelino, el cacic; el capell; la Gurdia Civil...) que durant tota la pellcula
inquietaven els protagonistes.
EL CONTEXT HISTRIC DEL FILM
La pellcula ens parla de molts temes: de lamistat, de lescola, de la infantesa, de la iniciaci a la vida; per
tamb de la por, del terror, de les misries de la condici humana... I tamb ens parla dHistria. Els esdeveniments
histrics que es reflecteixen a La lengua de las mariposas, determinen clarament la vida dels seus personatges, tal
com queda ben pals al final. durant tota la cinta observem un aire de nostlgia pels anys de llibertat i desperana
que va suposar la Segona Repblica i una denncia de la bestialitat irracional dels qui la van enderrocar.
El cop destat del juliol de 1936, fou ordit per un sector important de lexrcit (els generals Franco, Mola,
Sanjurjo, Goded...), per va ser inspirat i finanat per les classes poderoses de lestat: els terratinents i lalta
burgesia, que van abandonar la via legal i parlamentria per decantar-se definitivament, sobretot arran de la victria
del Front Popular, per lopci de la dictadura. A lEspanya de 1936 per, a aquesta soluci shi van oposar milers de
camperols i dobrers enquadrats en poderosos sindicats i partits, i un important sector de la classe mitjana que
tamb estava a favor dun projecte democrtic i modernitzador.
El dia 18 de juliol de 1936, el general Franco va sortir de Canries cap al Marroc espanyol per prendre el
comandament de lexrcit insurrecte (recordeu que cap al final de la pellcula es diu "Hay guerra en frica!"). A la
pennsula, el general Mola va declarar lestat de guerra i va ocupar Pamplona. Parallelament, Queipo de Llano es va
apoderar de Sevilla i extenia la rebelli per Andalusia. Durant la nit els sediciosos es van apoderar de Castella-Lle,
Arag i Galcia (aquests fets sn els fets que es narren al final de la pellcula, la presa del poder a Galcia per part
dels feixistes i la immediata repressi contra les persones progressistes).
A daltres zones de lestat, per, les coses van anar diferent. Per exemple, a Madrid, la insurrecci va ser
reduda pels partits i sindicats comandats per joves oficials dartilleria i aviaci. Eren els inicis duna cruenta guerra
civil que va durar tres anys de 1936 a 1939-, que va acabar amb el triomf dels feixistes que va suposar que Espanya
pats la llarga i sanguinria dictadura del general Franco.
ACTIVITATS
1.- Quan el mestre i el nen parlen de lexistncia o no de linfern, D. Gregorio li diu El infierno del ms all
no existe. el odio, la crueldad, eso es el infierno . A veces el infierno somos nosotros mismos Quina relaci tenen
aquestes paraules amb el final de la pel.lcula?
2.- En lacte del seu homenatge, el mestre diu que el lobo no dormir nunca en la misma cama con el
cordero, i tamb si conseguimos que una sola generacin crezca libre en Espaa ya nadie les podr arrancar nunca
la libertad. En aquest punt, el cacic del poble abandona lacte, enfurismat. Quin significat tenen aquestes paraules?
3.- s evident que el final de la pellcula cont les escenes ms impactants. Quan es produeix el cop destat
feixista la mare de Moncho, Rosa, li diu al nen:
Recuerda esto, Moncho. Pap no era republicano. Pap no era amigo del alcalde. Pap no hablaba mal de
los curas. Y otra cosa muy importante, Moncho. Pap no le regal un traje al maestro
S que se lo regal
No, Moncho. No se lo regal. Has entendido bien? No se lo regal!
No, mam, no se lo regal
Explica per qu la dona t aquesta actitud.
4.- La duresa de les imatges finals s terrible. Lalcalde, la gent desquerres, el mestre han estat detinguts i
els fan pujar al cami, molt probablement, per afusellar-los. La gent que va a missa els escridassa, tamb els
protagonistes. Per qu actua aix la famlia? Per qu insulta Ramn els seus antics amics? Per qu Moncho insulta el
mestre? Qu els podria passar si no ho fessin? Ho trobes correcte des del punt de vista tic?