Energía solar térmica

• Principal font energètica que arriba a la Terra.

• Es pot aprofitar de moltes maneres, però
principalment n’hi ha dues de directes: la tèrmica
i la fotovoltaica.
• A Espanya funcionen més de 1.220.000 m2 de
captadors solars tèrmics per produir aigua calenta
sanitària (ACS), calefacció i climatització de
piscines.

1
www.iea-shc.org/publications/statistics/IEA-SHC_Solar_Heat_Worldwide-2008.pdf
 Energía solar
Problemàtica
• L'energia solar arriba a la Terra amb poca densitat i
de forma discontínua.
• Alguns equips per a aprofitar l'energia solar es
fabriquen amb caràcter comercial des de fa només
dues dècades, per tant, encara són força cars i en
alguns casos tecnològicament immadurs (convertidors
cc/ca).
• Els cal una altra font energètica de suport si es vol
garantir el subministrament continu i el nivell de consum
actual.
2
 Energía solar
Algunes dades interessants del sol:
•Radi del sol (distància centre-superfície): 700.000 km
(109 vegades la terra)
•Massa relativa del sol: 300.000 vegades la massa de
la Terra.
•Edat aprox. del sol: 5.000 milions d'anys.
•Vida estimada aprox.: 8.000 milions d'anys més.
•En un segon, el sol irradia més energia que la que ha
consumit la humanitat en la seva història

3
 Principis bàsics de la transformació
energètica de la radiació solar

• Descripció dels components de la radiació

• Descripció del moviment solar diari
• Descripció del moviment solar anual
• Descripció de l'evolució de les ombres

4
Descripció dels components de la radiació

Constant solar és la potència de radiació solar rebuda sobre una

unitat de superfície (m2), sobre un pla tangent a l'esfera imaginària
formada per la capa externa de l'atmosfera.
El valor d'aquesta constant és: 1.353 W/m2

5
Descripció dels components de la radiació

6
 Descripció dels components de la radiació
La radiació solar, a l'incidir i travessar l'atmosfera de la Terra
experimenta tot un seguit de processos d'interacció amb la
matèria (gasos, pols en suspensió, vapor d'aigua, etc.) que
formen la pròpia atmosfera. En tota interacció entre energia
radiant i un cos es donen els següents fenòmens físics:
a) Reflexió. Una part de la radiació no penetra sinó que es desvia
cap a l'exterior com si es tractés d’un mirall.
b) Transmissió. Una part de la radiació travessa el cos podent
patir més o menys canvis de direcció i/o velocitat (refracció).
c) Absorció. Una part de la radiació és absorbida produint un
escalfament del cos per l’impacte sobre els àtoms que
composen el material.

7
 Descripció dels components de la radiació

Només es podria aprofitar una part de l'energia disponible a nivell

del mar. Aquest valor depèn bàsicament de les condicions
climatològiques i de la posició del sol respecte la Terra.

Una part principal de l'energia solar arriba en forma directa, és a

dir, que no pateix canvis de dispersió en la direcció.

La resta d'energia arriba de manera difusa o dispersa. Aquesta

última, correspon als raigs desviats per les gotes de vapor d'aigua
en suspensió (núvols)

8
 Descripció dels components de la
radiació

Valor estàndard de referència de radiació solar: 1 kW/m2

9
ATLAS DE RADIACIÓ SOLAR DE CATALUNYA

10
ATLAS DE RADIACIÓ SOLAR DE ESPANYA

11
 Principis bàsics de la transformació
energètica de la radiació solar

• Descripció dels components de la radiació

• Descripció del moviment solar diari
• Descripció del moviment solar anual
• Descripció de l'evolució de les ombres

12
 Descripció del moviment solar diari

Posició del sol i intensitat de la radiació

Intensitat de la radiació és força constant abans d’entrar en
l’atmosfera; en canvi un cop travessada la franja d’aire que ens
envolta, la radiació mesurada a nivell del mar descendeix força en
funció principalment de dos paràmetres: L'espessor d’atmosfera
travessada (30%) i la climatologia regnant (fins 100%).

13
 Descripció del moviment solar diari
Principals paràmetres de la posició
d’un emplaçament a la terra

Latitud [F]: és l’angle que

formen la vertical
(perpendicular) del punt
geogràfic que es consideri
de la superfície terrestre
(emplaçament) i el pla de
l’equador.

[42º N per a la província de Barcelona].

14
 Descripció del moviment solar diari
Principals paràmetres de la posició
d’un emplaçament a la terra

Longitud [L]: és l’angle que

formen la vertical del punt
geogràfic que es consideri de la
superfície terrestre
(emplaçament) i una projecció
vertical a un punt geogràfic
situat a igual latitud però sobre
un eix de referència anomenat
meridià de Greenwich.

15
 Descripció del moviment solar diari
Principals paràmetres de la posició d’un emplaçament a la terra
Declination
Angular position of the sun at solar noon, with respect to the
plane of the equator. Its value in degrees is given by Cooper’s
equation:

where n is the day of year (i.e. n =1 for January 1, n = 32 for February

1, etc.). Declination varies between -23.45° on December 21 and
+23.45° on June 21.

16
 Descripció del moviment solar diari

Principals paràmetres de la posició del sol

Azimut [A]: és l’angle que forma la

projecció dels raigs solars sobre el
pla tangent a la superfície terrestre i
el sud geogràfic. (Azimut 0º
correspondrà al moment en què el
sol es troba exactament sobre el
Sud geogràfic i indica el migdia
12:00 hora solar).

17
 Descripció del moviment solar diari
Principals paràmetres de la posició del sol

Alçada solar [h]: és l’angle que formen els

raigs solars amb l’horitzontal quan
arriben a la superfície de la terra.
L’alçada solar varia durant el dia. El sol surt
molt baix, sobre l’horitzó, assoleix l’alçada
màxima al migdia per tornar a amagar-se a
la tarda per l’Oest. De la mateixa manera,
cada dia de l’any el sol arriba a una alçada
màxima diferent. El valor més alt és el dia
del solstici d’estiu, proper als 71º i el més
baix, el dia del solstici d’hivern, proper als
25º.

18
 Principis bàsics de la transformació
energètica de la radiació solar

• Descripció dels components de la radiació

• Descripció del moviment solar diari
• Descripció del moviment solar anual
• Descripció de l'evolució de les ombres

19
 Descripció del moviment solar anual
La Terra gira al voltant del sol formant una eclíptica
en la que el sol és el focus.

20
 Descripció del moviment solar anual
D'altra banda, la Terra gira sobre un eix
imaginari que està inclinat 23º 30' respecte el
pla de l’eclíptica (òrbita terrestre al voltant del
sol).
Aquest fet fa que els raigs solars hagin de
travessar una espessor d’atmosfera més gran
(hivern) o més petita (estiu) donant pas a les
estacions meteorològiques, que són oposades
en dates als dos hemisferis, degut a que la
radiació solar incideix amb angles diferents.

21
Descripció del moviment solar anual

22
 Principis bàsics de la transformació
energètica de la radiació solar

• Descripció dels components de la radiació

• Descripció del moviment solar diari
• Descripció del moviment solar anual
• Descripció de l'evolució de les ombres

23
Descripció de l'evolució de les ombres
Per assolir el màxim aprofitament d’un sistema d’energia solar,
s’haurà de tenir cura de la incidència de possibles ombres sobre
els captadors.
Els captadors tèrmics no són especialment crítics a les ombres i
per regla general no queden inoperants tot i trobar-se parcialment
ombrejats (15-30%), encara que aquest fet evidentment produeix
una disminució important de la producció, sobre tot si té lloc durant
les hores centrals del dia (màxima insolació).

Distància mínima entre captadors

Una de les principals aplicacions del càlcul d'ombres que projecta
un objecte és la de conèixer si una línia de captadors solars farà o
no ombra a una altra que es troba darrera seva, o dit d'un altra
manera, calcular la distància mínima de col•locació entre bateries
de captadors per evitar que els de davant tapin els de darrera.

24
 Descripció de l'evolució de les ombres
Distància mínima entre captadors

25
Distància mínima entre captadors
El càlcul de b (catet contigu) del triangle format pel primer
captador i l'horitzontal del terra seria:
b = l × cos b
Per a poder trobar el valor de l’ombra (a) necessitem conèixer un
altre costat (c), que és l'alçada de la part posterior del primer
captador.
c = l × sin b
a = c / tan j

dmin=l x cos b + (l x sin b)/(tg j)

dmin distància entre captadors per evitar ombres expressada en m

L longitud del captador solar
26
DESCRIPCIÓ DE LA TECNOLOGIA

Podem parlar de dos tipus d’aprofitament de l’energia solar:

el que la utilitza per produir energia tèrmica (bàsicament aigua
calenta sanitària i calefacció) i el que converteix la radiació solar en
electricitat mitjançant l’anomenada tecnologia fotovoltaica.

Finalment, cal considerar també la possibilitat de fer un ús més

global de la radiació solar en la construcció d’edificis. Rep el nom
d’arquitectura bioclimàtica i té en compte la llum natural i les
condicions climatològiques de cada emplaçament per a la
construcció de nous habitatges.

27
 Sistemas de Rastreo o Seguimiento
Inclinación de sistemas fijos: igual al grado de latitud (ecuador 0º,
aquí 42º)
=> maximizar la cantidad de luz solar interceptada

Seguimiento interesante para instalaciones grandes

manual o automáticamente
Dos tipos de sistemas de rastreo (o seguimiento) automático:
sistemas de rastreo de un eje o de dos ejes
• un eje: movimiento en dos direcciones, seguir el movimiento del
sol en la dirección este-oeste
• dos ejes: movimiento en cualquier dirección, combinan el
movimiento de rastreo este-oeste con el movimiento norte-sur

28
 Total solar fraction of flat plate collector as a
function of area and tilt angle.

Example Southern Italy:

https://www.researchgate.net/figure/Total-solar-fraction-of-flat-plate-collector-as-a-function-of-area-and-
tilt-angle_fig5_301742118 29
 Energy Capture and Collector / Array Orientation

Example latitude 35º

https://www.mpoweruk.com/solar_power.htm 30
L’ENERGIA SOLAR TÈRMICA

Evacuated Tube Solar Collector in Tibet, China.

31
 L’ENERGIA SOLAR TÈRMICA
Les instal·lacions solars tèrmiques consisteixen en un sistema de
captació de la radiació que prové del Sol (el captador solar), un
sistema d'emmagatzematge de l'energia tèrmica obtinguda (el
dipòsit acumulador) i un sistema de distribució de la calor i de
consum. Les aplicacions més esteses i conegudes són les de
baixa T, és a dir, les que proporcionen calor a T inferior a 100ºC.

Solar Domestic Hot Water

(Thermosiphon) System
in Australia.

32
 L’ENERGIA SOLAR TÈRMICA
Consumo energético mundial de calor de baja
T< 100 ºC: 100 EJ (exa = 1018)
• Calefacción de edificios, agua caliente sanitaria (ACS), procesos
en la industria

Cubrir 0.03% de la superficie de la tierra con colectores =>

en muchas zonas suficiente con techos de edificios
2 excepciones:
• ciudades con alta densidad de población
• regiones de latitud alta (baja insolación)

33
 L’ENERGIA SOLAR TÈRMICA
• Principal aplicación en España: producción de agua caliente,
instalaciones típicas se amortizan en 8 años.
• Costes por m2 dependen del tamaño de la instalación (contribución de
bombas, tuberías, control, …)
• Producción de energía al año: 350 - 550 kWh por m2 de colector.

• Para instalaciones grandes el precio de la energía térmica producida es

de 0.13 €/kWh. Se espera un coste de la producción de la energía
térmica de 0.05 €/kWh

superficie en m2 coste en € por m2

10 1300 hasta 1550
100 520
1000 310 hasta 410
34
 Concentración de la Luz Solar
Actualment podem diferenciar entre dos tipus principals de captadors.
1. Els captadors plans o de placa plana (no concentren radiació).
2. Els captadors de concentració de la radiació

http://solarcooking.org/
35
 Concentración de la Luz Solar
Para obtener T’s especialmente altas
=> concentrar luz solar para aumentar la radiación incidente en un
lugar dado con dispositivos ópticos (espejos, lentes)

Forma de espejos para enfocar el sol en una línea o en un punto

• planos
• forma cilíndrico – parabólica
• plató

Cuando la luz solar se concentra en una línea o en un punto =>

sistema de rastreo necesario

36
Concentración de la Luz Solar

Schematic of a parabolic trough concentrator

37
38
 Captadors solars

• Colector de placa plana

• Colectores Cilíndrico-Parabólicos

• Sistemas Solares Térmicos de Alta T

39
 Colector de placa plana
Principio
• el sol calienta la superficie
• el calor se transfiere al agua que pasa por los tubos

Dos tipos primarios:

• sistemas activos (usan bomba para hacer circular
agua)
• sistemas pasivos (no utilizan bomba => convección
natural)

40
 Colector de placa plana
Sistema activo

41
 Colector de placa plana
Sistema pasivo

42
Colector de placa plana

43
 Colector de placa plana
Sistema típico
• cajas planas, a menudo de Al
• cubierta con un vidrio u otro material transparente
=> admitir luz y atrapar el calor en la caja
• aislada en los lados y la parte de atrás
=> reducir las pérdidas del calor
• tubos incrustados en una superficie de metal negra
que es expuesta al sol

44
 Colector de placa plana
Com que la majoria de les instal·lacions solars treballen a baixa T de
captació (T< 100ºC), el tipus de captador o col·lector solar més emprat és
el de placa plana, ja que la seva relació de cost/efectivitat en el nostre
clima és millor i té una bona adaptació a un gran nombre d'aplicacions
(escalfament d'aigua sanitària, climatització de piscines, suport a
calefacció, pre-escalfament de fluids industrials, cicles d'absorció, etc.).

Components d'un captador solar de placa plana

Actualment, el captador solar pla més emprat al nostre país en les instal·lacions
solars per a produir aigua sanitària és el format pels següents elements:
• Absorbidor (format normalment per una graella de tubs amb aleta de coure).
• Coberta transparent (normalment vidre temperat amb baix contingut en
ferro).
• Aïllament (normalment planxes d’espuma de poliuretà).
• Carcassa (normalment alumini anoditzat).

45
Components d'un captador solar de placa plana

46
Principis físics que intervenen en el funcionament del
captador solar de placa plana

El captador solar de placa

plana funciona a partir de
l’aplicació dels següents
principis físics:
• L’efecte hivernacle
• El cos negre (L’absorbidor)
• L’aïllament

47
 L’efecte hivernacle
La radiació solar incident és parcialment absorbida pels cossos. La
resta és reflectida o els travessa. Els cossos transparents són
els que hi predomina la component que travessa.

48
 L’efecte hivernacle
Normalment els cossos transparents ho són només per a
radiacions amb longitud d’ona entre 0,3 i 3 µm. La major part de la
radiació solar està compresa entre 0,3 i 2,4 µm, per això la llum
solar passa per un vidre.
Un cop travessat el vidre, la radiació troba l’absorbidor, que
s’escalfa en ser impactat per la radiació solar, emet radiacions
compreses entre 4,5 i 7,2 µm, per a les quals el vidre és opac.
Aquesta radiació que no pot sortir és reflectida cap a l’interior un
altre cop.
Una part d’aquesta energia escalfa el vidre i aquest la remet cap a
dins i cap a fora.

49
L’efecte hivernacle

50
 El cos negre (L’absorbidor)
Un altre dels principis físics que permeten el funcionament d’un
captador solar tèrmic és el de la idoneïtat de les superfícies fosques
com a captadors de l’energia radiada pel sol.
La radiació que ha travessat el vidre de la coberta impacta en
l’absorbidor (format per una superfície metàl·lica que permet
l’intercanvi de calor amb l’aigua o fluid que volem escalfar).
Si aquesta superfície és negra i mate, captarà millor l’energia que si
fos de qualsevol altre color.

51
 L’aïllament
El tercer dels principis físics que intervenen en el funcionament
dels captadors és l’aïllament del conjunt respecte l’exterior, format
normalment per un revestiment intern de la capsa contenidor.

Aïllaments més utilitzats pels fabricants de captadors solars

Material Conductivit T màxima Limitacions
aïllant at tèrmica d’ús [ºC]
[W/m·K]
Llana de 0,050 150 Perd propietats amb la humitat
vidre
Llana de 0,050 150 Perd propietats amb la humitat
roca
Espuma 0,057 150
de vidre
Suro 0,052 110
premsat
Poliestirè 0,042 85 Disponible en planxes
modelades
Poliuretà 0,027 110 Disponible en espumes
expansibles 52
 Colector de placa plana
Unglazed liquid flat-plate collectors
They are usually made of a black polymer. They
do not normally have a selective coating and do
not include a frame and insulation at the back;
they are usually simply laid on a roof or on a
wooden support. These low-cost collectors are
good at capturing the energy from the sun, but
thermal losses to the environment increase
rapidly with water temperature particularly in
windy locations. As a result, unglazed collectors
are commonly used for applications requiring
energy delivery at low temperatures (pool
heating, make-up water in fish farms, process
heating applications, etc.); in colder climates they
are typically only operated in the summer season
due to the high thermal losses of the collector.

53
Colector de placa plana

54
 Colector de placa plana
Glazed liquid flat-plate collectors
In glazed liquid flat-plate collectors a flat-plate absorber (which
often has a selective coating) is fixed in a frame between a single
or double layer of glass and an insulation panel at the back.
Much of the sunlight (solar energy) is prevented from escaping due
to the glazing (the “greenhouse effect”). These collectors are
commonly used in moderate temperature applications (e.g.
domestic hot water, space heating, year-round indoor pools and
process heating applications).

55
Colector de placa plana

56
 Colector de tubos evacuados
Evacuated tube solar collectors
Evacuated tube solar collectors have an absorber
with a selective coating enclosed in a sealed
glass vacuum tube. Their thermal losses to the
environment are extremely low. Systems
presently on the market use a sealed heat-pipe
on each tube to extract heat from the absorber (a
liquid is vaporised while in contact with the heated
absorber, heat is recovered at the top of the tube
while the vapour condenses, and condensate
returns by gravity to the absorber). Evacuated
collectors are good for applications requiring
energy delivery at moderate to high
temperatures (domestic hot water, space heating
and process heating applications typically at 60°C
to 80°C depending on outside temperature),
particularly in cold climates.

57
 Heat pipe

http://en.wikipedia.org/wiki/Heat_pipe 58
Funcionament del captador solar pla
Qualsevol cos exposat al sol rep un flux energètic [E] que l’escalfa i
que fa que n’augmenti la T. Un cos a una T donada [T] emet
energia al seu voltant en forma de radiació, [Ep] i que aquesta
depèn directament de la diferència de temperatures entre la del
cos i l’ambiental. Quan els guanys de calor, per radiació solar,
s’igualen a les pèrdues de radiació cap a l'entorn, aleshores,
podem dir que s’ha arribat a una “T d’equilibri” [Te].

E = Ep

E energia captada procedent del sol.

Ep energia emesa cap a l’exterior en forma de radiació
(pèrdues de calor).

59
Funcionament del captador solar pla
La T d’equilibri per als captadors comercials varia des de valors
propers als 100ºC en captadors senzills fins a superar els 200ºC
per a captadors amb superfície selectiva i absorbidors en circuit
sèrie, sempre per a nivells d’insolació al voltant dels 1.000 W/m2.
Si refrigerem el col·lector fent passar un fluid pel seu interior
(aprofitant aquesta calor per a escalfar un acumulador) obtenim
que una part de l'energia captada es transmesa cap al fluid [Eu] i
la resta es continua perdent en forma de radiació cap a l'ambient.

E = Ep + Eu
Eu energia útil que podem extreure del col•lector.
En aquest cas la T de treball serà sempre inferior a la d’equilibri.

60
Funcionament del captador solar pla
Si volem augmentar l’energia aprofitada pels captadors tenim dues
opcions,
1. Reduir les pèrdues del captador a base de millorar el disseny i/o
la construcció, o bé fer-los treballar a temperatures més baixes.
2. Augmentar la radiació rebuda o bé aprofitar aquesta radiació. A
partir de concentrar la radiació d’una gran superfície sobre el
captador o d’aconseguir que la superfície absorbidora, s’aprofita la
màxima radiació possible.

L’energia aprofitada es treu del captador per mitjà del fluid

caloportador, (generalment una barreja d'aigua amb anticongelant i
inhibidors de la corrosió).

61
Funcionament del captador solar pla
Radiació que aprofita el captador
Del total de radiació que arriba al captador en intensitat suficient
com per a produir un escalfament efectiu una part és rebutjada per
reflexió en el vidre, una altra és captada i, finalment, una part
d’aquesta última, és reemesa cap al medi ambient.
La proporció de radiació que aprofita el captador respecte la
radiació efectiva que arriba al captador, la defineix el rendiment
del captador.

62
Funcionament del captador solar pla
El rendiment del col·lector és la relació que hi ha entre
l’energia que aprofita el col·lector i la radiació
disponible. Quan més aprofitament energètic
s’aconsegueix, millor és el rendiment o l’eficiència.

η = Eu / E = Eu / (Eu + Ep)

η rendiment o nivell d’eficiència del col·lector.

63
Funcionament del captador solar pla
L’energia radiada pel captador (perduda) [Ep] és una funció que
depèn de la T de treball i en augmentar les pèrdues, baixa
l’energia aprofitada:
si T ↑ → η ↓
Arribant a l’extrem en què, si T del col·lector arriba al valor màxim
de T igual a la d’equilibri, aleshores η = 0, és a dir, tota l’energia
captada, és igual a l’energia irradiada cap a l’exterior del col·lector
i, per tant, l’aprofitament és nul.

Conclusió:
Cal fer treballar els col·lectors a la T més baixa possible, sempre
que aquesta T sigui suficient per a l’ús que se’n vulgui treure.

64
Funcionament del captador solar pla
Els fabricants indiquen el rendiment o eficiència dels captadors de
forma gràfica a partir dels valors de treball de T del captador i
l’ambient que l’envolta:

PARAMETRES:
Tm temperatura mitjana del captador.
Ta temperatura ambient.
I irradiància (Radiació solar incident en el captador).

65
Funcionament del captador solar pla

66
Funcionament del captador solar pla

x=0.14

T equ= ? para I=1 kW/m2

x=DT·I = 0.14
=> DT = I·x =140K

67
Funcionament del captador solar pla
El rendiment del captador no és un valor fix, ja que depèn de factors
que varien durant el funcionament del captador (T mitjana del
captador, T ambient, intensitat de radiació solar). Per tant, farem
servir una expressió que ens permeti acostarnos al rendiment mig
diari del captador per a cada un dels mesos de l’any.

h = (0,94 b) - [m (Tm - Ta)/I]

68
 Funcionament del captador solar pla
h rendiment expressat en tant per un.
b valor de guanys del captador que ha de facilitar per assaig el
fabricant (adimensional). Coeficient 0,94 corregeix l’efecte negatiu
donat per la variació de l’angle d’incidència de la llum solar al
captador al llarg del dia, així com per l’envelliment de la coberta i la
brutícia que s’hi forma.
m pendent de la recta i indica el factor de pèrdues del captador.
L’ha de facilitar per assaig el fabricant (W/m2C).
Tm temperatura mitjana del captador (normalment escollim el
mateix valor que l’aigua de consum 45ºC, tot i que serà més exacte
prendre un valor diferent per a cada època de l’any: més baix a
l’hivern i més alt a l’estiu).
Ta temperatura mitjana diürna (durant les hores de sol). Cal
consultar-la en taules climàtiques.
I és la intensitat de radiació mitjana durant les hores de sol,
expressada en W/m2.
69
 Dades característiques per al càlcul del
rendiment d’alguns captadors comercials
Col·lector MEGASUN STEEL Col·lector SOLAHART JD
2.500 Superfície útil: 1,95 m2.
Superfície útil: 2,307 m2.
valor de b: 0,829.
valor de b: 0,6221.
valor de m: 8,81 (W/m2C).
valor de m: 6,0487 (W/m2C).

Col·lector LKN LECJEN-90 Col·lector ISOFOTON GAROL I

Superfície útil: 1,613 m2. Superfície útil: 1,88 m2.
valor de b: 0,786. valor de b: 0,844.
valor de m: 7,871 (W/m2C). valor de m: 8,33 (W/m2C).

70
Funcionament del captador solar pla
Expressió del rendiment del captador una mica més exacte a partir
d’una expressió matemàtica més complexa (no és una recta sinó
una corba).
Per exemple, el captador solar Chromagen CR-100 (el mateix que
en l’exemple anterior), presenta la següent corba de rendiment del
funcionament sense tenir en compte l’efecte del vent.

71
Colectores Cilíndrico-Parabólicos
Aplicaciones a escala industrial
• superficies reflectoras cilíndrico-parabólicas
=> concentrar la luz solar para calentar el agua, concentración de la
intensidad de la luz de 10 a 100 veces
La sección transversal tiene forma de parábola
• superficie concentra luz solar sobre un tubo por donde pasa el agua
• aumenta su T entre 50 y 150 °C
• el líquido se calienta hasta 400 °C

Los sistemas cilíndrico-parabólicos deben seguir el sol en un eje para

enfocar su luz sobre una línea
=> sistema de rastreo costoso y complejo

72
Sistemas Solares Térmicos de Alta T
• Producen electricidad (forma muy útil de energía)
• Localización más limitada que para células fotovoltaicas:
necesidad de luz directa
• más caro y complejo que los sistemas solares térmicos de bajas
T
Principio
1. concentran la luz solar
2. calientan el agua u otros líquidos
3. impulsan turbinas
4. generan electricidad

www.psa.es
73
 Thermal energy
storage (TES)

www.solel.com 74
 Energy flows and charging and discharging profile of the TES

TES thermal energy storage

GFH gas fired heater
col solar collector
B boiler

Antipova, E.; Boer, D.; Cabeza, L.F.; Guillén-Gosálbez, G.; Jiménez, L., Multi-objective design of reverse osmosis plants
integrated with solar Rankine cycles and thermal energy storage, Applied Energy, 102, 1137-1147, 2013 75
Sistemas Solares Térmicos de Alta T
Platos Parabólicos
espejos en forma de plato parabólico
=> concentrar la luz de un área grande sobre un punto
=> concentraciones de luz solar extremadamente altas

• pueden concentrar la luz solar de 600 a 2000 veces más que la

intensidad normal
• suficiente para calentar agua y otros líquidos a 1500 °C o más

=> Mecanismos de seguimiento de doble eje para poder enfocar la

luz precisamente en un punto

76
 Sistemas Solares Térmicos de Alta T
Receptores Centrales
= torres de energía, central de
torre
Grandes campos de espejos
siguen la trayectoria del sol y
enfocan la luz del sol sobre un
colector colocado en la cima
de la torre.
Concentraciones de luz solar: 300
a 1500 veces, pueden calentar
líquidos hasta 500 a 1500 °C.

77
Sistemas Solares Térmicos de Alta T
Planta más grande y avanzada
• Solar Dos (Solar Two) en California, EEUU
• entró en funcionamiento en 1996 hasta 2002
• sucesor de Solar Uno (planta experimental de receptor central, desde
1982 hasta 1988)
• incorpora una innovación mayor:
=> se usa sal fundida como fluido de trabajo
 se puede almacenar en un tanque para poder generar electricidad de
noche o en días nublados
Datos prácticos
• planta consiste de aproximadamente 2000 espejos controlados por
ordenador
• torre de 100 m
• sal se calienta hasta 565 °C en el colector
• su T baja a 280 °C después de transferir su calor al agua
• produce 10 MW de electricidad pico
78
CENTRAL SOLAR DE TORRE O RECEPTOR CENTRAL

Central de Torre con sales

fundidas (Proyecto Solar One y
Solar Two, EE.UU.)

Proyecto PS10 de Central de

Torre con aire propuesto por
Abengoa y Ciemat (España)
Sistemas Solares Térmicos de Alta T

80