Espanya: el relleu

LEspanya continental
La pennsula Ibrica s una de les zones ms muntanyoses
dEuropa. El seu relleu sorganitza al voltant dun gran altipl
central, la Meseta, inclinat lleugerament cap a loest. Per aquesta ra els seus rius desemboquen a loce Atlntic.
La Meseta est travessada per una muralla grantica, el Sistema Central, que divideix laltipl en dues subunitats: la Submeseta nord (750 m daltitud mitjana) i la Submeseta sud
(550 m daltitud mitjana). Aquesta ltima s travessada pels
Monts de Toledo.
El paisatge de la Meseta s monton i uniforme i els terrenys
plans shi succeeixen de manera continuada. Ocasionalment, les
valls dalguns rius en trenquen la monotonia.
La Meseta est envoltada per un seguit de serralades: els
Monts de Lle (nord-oest), la Serralada Cantbrica (nord), la
Serralada Ibrica (nord-est i est) i Sierra Morena (sud).

VOCABULARI
Albufera. Llacs daigua salada separats de la mar per una llenca de
sorra.
Depressi. Sector de la superfcie
terrestre enfonsat respecte de les
zones del seu voltant.

116

Font 1. Ria de Corme e Laxe (Galcia).

Font 2. La Mar Menor (Mrcia).

Pel que fa a les costes de lEspanya continental, a

la faana nord, la Serralada Cantbrica i les
Muntanyes Basques arriben sovint fins a la mar. A
la costa salternen els penya-segats i les platges
allargades. A Galcia la mar entra a les antigues
valls dels rius, on forma mplies zones daiges
tranquilles: les ries.

Quan les muntanyes no entren en contacte directe amb la mar es formen costes sorrenques anomenades costes baixes. s el paisatge predominant de la faana mediterrnia de la Pennsula, llevat de la zona de la Serralada Btica, ja que
aquesta tamb arriba fins a la mar. A la costa
oriental cal destacar-hi les albuferes* (lAlbufera
de Valncia i la Mar Menor de Mrcia).

MAR CANTBRIC

SER

Eb

AS
S
S
Mio G A
L

Sil

D E
P R
E S

S E
R R

S U B M E S E T A
Duero

T
N

SO

Ebre

SE

LA
RRA

DA

LIT

Tajo

A
AM

Cap
de Formentor
Puig Major
1445

Odiel
Ti n
to

Guad
a

DE

E
PR

SS

Guada

lq

A
A D
A L
R
R
S E

AD

I CSe
T
B
B
S U

MU

A
NT

Mallorca

Cabrera

L
I L
Formentera

MAR MENOR
Cap de Palos

MAR
MEDITERRNIA

Veleta Mulhacn
3478
3392

PENIBTICA
ADA
RAL
R
Cap de Gata
SE

Cap Trafalgar
Punta de Tarifa

ILLES CANRIES

GU
EL

VIR

ir
uiv

RA

Menorca
Cap
dArtrutx

ra
gu

Golf
de Cadis

ivir
lqu

na
Cap de
la Nau

E N A
M O R
UI
ALQ

di a

T
DE

NA

Cap de Salines

Evissa

X qu e r
ua

Sa

Golf
de Valncia

S U D

A
R R
I E

Delta de lEbre

ria

DE TOLEDO
Corocho de Rocigalgo
1447

S U B M E S E T A

Gu adian a

AL

Pearroya
2024

M E S E T A

TS
ON

OR

AN

Cap de Salou

L
TA
CA

Tajo

Estret de Gibraltar

Lanzarote

Roque de
los Muchachos
2426

La Palma

Golf de Roses

Ter

I C

ARR

Cap de Creus

RRA

G U AD
EDOS
E GR

SIE
MO

Cad
2647

Moncayo
2313

ANDORRA

Aneto
3404

E M
R
SER
S T ERRA D
S
S I
AD

PORTUGAL

A
AT
EG

Du e r o

N O R D

Llobregat

Pea Trevinca
D
2045 NTS
MO

re

LL

so
MUNTANYES a
BASQUES

Ria d A ro u s

Pea Labra
2007
Gorbeia Mendia
1475

CANTBRICA
RALADA

F R A N A

Bi d

Cap Finisterre

Golf
de
Biscaia

Cap de
Matxitxako

Naranco
de Bulnes
2519

l n

Nerbin

AIC

Na

Cap de Peas

Punta de lEstaca de Bares

ALGRIA
Tenerife
Teide
3718

Fuerteventura

MARROC

Gomera
Gran Canria

El Hierro

A la part ms exterior de la Meseta, gaireb sempre tocant a la mar, la part espanyola de la pennsula Ibrica presenta cinc sistemes muntanyencs: el
Masss Galaic, les Muntanyes Basques, el Pirineu, la Serralada Litoral Catalana i les Serralades
Btiques.
Les Serralades Btiques presenten dos arcs de
muntanyes: lun situat ms a la vora de la costa, des
de Gibraltar fins al cap de Gata, anomenat Serralada Penibtica, i laltre situat ms a linterior, que
sanomena Serralada Subbtica.
Finalment, cal assenyalar dues depressions*: la
de lEbre, entre el Pirineu i la Serralada Ibrica i la
del Guadalquivir entre les serralades btiques i
Sierra Morena.

200 km

Font 3. El relleu dEspanya.

1. Respon a les preguntes segents:

a) Quines serralades envolten la Submeseta nord i quines, la Submeseta sud?

b) Quin s el pic ms alt de la Serralada Cantbrica? I el
ms alt de la Ibrica? I de la Penibtica?
c) Quins sistemes muntanyosos envolten la depressi de
lEbre?
d) Localitza els accidents geogrfics segents i digues en
quin punt cardinal estan situats: el cap de Peas, el cap
de Palos, la punta de Tarifa i el golf de Biscaia.
e) Quin sistema muntanys t ms a la vora el cap de
Finisterre?
f ) Digues el nom duna serralada que es trobi al nord del
Sistema Central i el duna altra que estigui al sud de
Sierra Morena.
g) Quina depressi es troba al nord-est de la Pennsula?

LEspanya insular
Espanya comprn, a ms del territori peninsular, dos grups dilles: larxiplag de les Balears, a
la mar Mediterrnia, i el de les
Canries, a loce Atlntic, davant de les costes africanes del
Shara.
El relleu de les illes Balears, tret de la part nord de lilla de
Menorca, s una continuaci de la serralada Subbtica. Les illes
Canries sn unes illes volcniques situades sobre una plataforma
de falles.

Font 4. Serra de Tramuntana

(Mallorca).
Les illes Balears presenten costes
altes i retallades, amb abundoses
cales sorrenques. En general aquestes illes tenen un relleu baix, llevat
de Mallorca que s travessada per la
Serra de Tramuntana.

Font 5. Conreu de vinya en terra volcnica a lilla de Lanzarote (Canries).

Les Canries, situades davant la costa occidental dfrica, sn illes
dorigen volcnic. El relleu presenta formes molt peculiars, com ara les
calderas (cons volcnics) o els malpases (terrenys coberts de lava). A
lilla de Tenerife es troba el pic ms alt dEspanya: el Teide (3718 m).

A C T I V I T A T S
2. Quines sn les grans unitats de relleu de la pennsula Ibrica?
3. Classifica les unitats de relleu peninsulars en interiors o exteriors
respecte de la Meseta.
4. A partir del mapa fsic de la pennsula Ibrica, fes un esbs amb
totes les unitats de relleu que has estudiat. Memoritza-les de manera que spigues situar-les damunt duna mapa fsic mut.
5. Localitza en el mapa de la pennsula Ibrica el nom dels accidents
geogrfics segents: tres ries, tres caps i tres golfs.

SABIES QUE?
El nom de les illes Canries prov
del mot llat canis, que vol dir gos.
El nom de les illes Canries, doncs,
vol dir illes dels gossos. La raa
dels gossos de les illes Canries
s representada en el seu escut.

Espanya: els rius

La majoria dels rius dEspanya neixen a les muntanyes ms altes
i vessen les seves aiges a les mars i a loce que envolten la
Pennsula. Per aix diem que els rius i els seus afluents sorganitzen en xarxes hidrogrfiques, segons el vessant on desemboquen:
vessant cantbric, vessant atlntic, vessant mediterrani.

oa

Arag

Gu

he
erc
Alb

r
Tita

Milla
rs

P o r

Tajo

Ca

r ia

b ri e
l
Xquer

ela
Cig
Jaba
ln

ar

Guadiana

Seg
re

p
alo

ad

Jaram
a
Alagn

Cinca

Huerv
a

Pisu
e rg

Es l
a

t u g
a l

Eb
re

a
sm

Jal

Er
e

Te r

Llobre ga

Du e r o
Tor
m

Andorra

Gllego

Si l

Mi o

F r a n a

as

Nerbi n

bre
Tam
Ulla

Bid

Nal

li

a
Gua d

Se

gu

uivir
dalq
Gua

Od
i
to

el

ra

T in

Cabals:
Genil

Menys de 20 m3/s

Guad

De 20 a 50 m3/s

o
alh

r ce

De 50 a 100 m3/s

200 km

De 100 a 200 m3/s

Vessant mediterrani

De 200 a 500 m3/s

Vessant cantbric

Ms de 500 m3/s

Font 6. Les xarxes hidrogrfiques i els

cabals de la pennsula Ibrica.

Llargada en quilmetres
1120

6. Respon a les preguntes segents:

913

908
744

680

340

Tajo

Vessant atlntic

Duero

Ebre

Guadiana Guadalquivir

Mio

a) Per qu els rius de la Meseta desemboquen a loce Atlntic i no a la mar

Mediterrnia?
b) Quin s el factor que explica que els
rius del vessant cantbric siguin curts?
c) Quins sn els rius ms cabalosos
dEspanya?
Font 7. Els principals rius de la pennsula Ibrica.

El vessant cantbric
Els rius del vessant cantbric sn curts, cabalosos i de rgim* regular. Sn curts perqu neixen a la Serralada Cantbrica, a les
Muntanyes Basques o b al Masss Galaic, sistemes muntanyosos
que sn molt a la vora del mar. Sn cabalosos i de rgim regular
perqu la seva conca* pertany a la Ibria humida i hi plou de manera constant al llarg de lany.

El vessant atlntic
Els rius del vessant atlntic sn llargs, de cabal mitj i de rgim
irregular. Llevat del Guadalquivir, la major part dels grans rius
del vessant atlntic recorren la Meseta. Les seves conques sn
molt grans per hi plou poc, ja que pertanyen a la Ibria seca. Sn
irregulars perqu el seu cabal creix a la tardor i a la primavera, a
causa de les precipitacions. En canvi, a lestiu duen poca aigua.

El vessant mediterrani
Els rius del vessant mediterrani, llevat de lEbre, es caracteritzen
per ser curts, de cabal escs i de rgim molt irregular. Neixen
molt a la vora de la costa i solen tenir un pendent molt pronunciat. A lestiu gaireb no porten aigua, ja que a les seves conques
hi plou poc. En canvi, a la tardor poden arribar a desbordar-se a
causa de les pluges intenses. A la zona mediterrnia trobem sovint
cursos daigua intermitents: les rieres o rambles. Solen inundarse a la tardor com a conseqncia dels temporals locals.
LEbre constitueix una excepci dins del vessant mediterrani,
ja que neix en el sistema cantbric. s el riu ms cabals de la
Pennsula perqu rep aiges dels afluents procedents del Pirineu.

La sequera i els usos de laigua

En els darrers trenta anys el consum daigua ha augmentat considerablement. La pagesia, especialment a les rees de regadiu, consumeix ms del 80 % del total de laigua que es gasta a Espanya.
La manca daigua, doncs, s un problema molt important per a
tothom, per especialment per al sector agrari.
Per intentar resoldre el problema de la manca daigua shan dut
a terme dues solucions: els embassaments, que serveixen per retenir laigua i repartir-la en poques descassetat, i els transvasaments, que permeten portar laigua dun riu cap a una altra conca
diferent. El transvasament ms important fins ara s el del Tajo al
Segura, que permet regar les hortes de Mrcia i del sud de Valncia.
Tanmateix, els transvasaments sembla que provoquen problemes
ecolgics seriosos i enfrontaments entre les comunitats afectades.

VOCABULARI
Rgim fluvial. Grau de regularitat
del cabal dun riu al llarg dun any
sencer. Si el riu varia poc de cabal
diem que t un rgim regular. Si el
riu porta molta aigua en una poca
de lany i molt poca durant la resta,
diem que t un rgim irregular.
Conca. Territori del qual un riu i la
seva xarxa dafluents recullen les aiges.

Recorda
El cabal dun riu es mesura en
metres cbics per segon, i es determina en un punt determinat
anomenat estaci hidrogrfica.

A C T I V I T A T S
Qu sentn per cabal dun
riu? Posan un exemple.
8. Qu sentn per rgim dun
riu? Posan un exemple i explican algun factor.
9. Esmenta tres rius dEspanya que siguin cabalosos i de
rgim regular. Digues per qu
ho sn.
10. Esmenta tres rius dEspanya que siguin poc cabalosos
i de rgim irregular. Quins factors ho expliquen?
11. Busca informaci en una
enciclopdia o a travs dInternet i explica don agafa laigua i
on la deixa el transvasament
del Tajo al Segura.
7.