UNITAT 1: EL MEDI FÍSIC

D'ESPANYA I CATALUNYA
Relleu i clima condicionen les activitats humanes.

Per exemple:
En les zones amb més
muntanyes,
la construcció de vies
d’alta capacitat és més
difícil.

Les zones més turístiques són

aquelles amb un clima més
temperat, gràcies a l’acció del
mar.
EL RELLEU El relleu és el conjunt de formes que
presenta la superfície terrestre.

D'ESPANY El relleu és dinàmic.

A La Península Ibèrica
es troba en la part
més meridional
d'Europa.
El relleu peninsular presenta
quatre trets fonamentals:

La diversitat del relleu peninsular

L'elevada altitud mitjana (660 L'altitud dificulta les

m), donada per l'existència d'un comunicacions,
extens altiplà central (¾ del l'agricultura i crea un
territori) i per les nombroses clima més dur.
serralades que hi ha.
El relleu peninsular presenta quatre grans unitats
morfoestructurals:

La Meseta, amb les

seves muntanyes
interiors i perifèriques.

Les serralades
exteriors a la
Meseta.

Dues
grans
depressions.
Els relleus litorals.
 La Meseta, les seves serralades interiors i
les vores muntanyoses. La Meseta és la unitat
principal del relleu espanyol
Presenta dos grans blocs: (45% de la seva superfície)
La submeseta nord La submeseta sud (formada per
(travessada per la dos altiplans – Tajo i Guadiana -
xarxa del Duero). separats pels Monts de Toledo).

A la Meseta s'hi poden diferenciar diverses unitats de relleu:

Les vores muntanyoses de la Meseta.

Les serralades interiors de la Meseta.

 Les serralades El Sistema Central i els Monts de
interiors de la Meseta. Toledo són dues serralades orientades
d'est a
oest. En
general
presenten formes suaus i
Divideix la Meseta És format per diferents serres d'altitud
arrodonides.
pràcticament en
El Sistema Central important: Ayllón, Somosierra,
dues meitats. Guadarrama, Gredos, Gata, Serra de
l'Estrella (Portugal)….
Els Monts (o muntanyes)
de Toledo
Divideixen en dues parts Fan de divisòria d'aigües entre la
la Submeseta Sud. conca del Tajo i la del Guadiana.

Són un conjunt de serralades d'alçades modestes: els Monts de

Toledo, i les serres de Guadalupe, Montánchez i San Pedro.
Les vores muntanyoses Les serralades principals que
de la Meseta. envolten la Meseta són:

Massís Galaicolleonès
Part de la Serralada Cantàbrica
Massís Asturià
Muntanya Cantàbrica

Gran part de Sierra Morena

El Sistema Ibèric

El Massís
Galaico-lleonès
 La Serradala Forma una cadena lineal que poden dividir en:
Cantàbrica
Part occidental (Massís Asturià),
Destaquen amb un relleu elevat i trencat.
els Pics
d’Europa Part oriental (Muntanya
(2638 m). Cantàbrica), amb cims més
baixos.

Sierra Morena Constitueix la vora

meridional la Meseta,
de
separant-la de la depressió
del Guadalquivir.
El Sistema Ibèric Limita la Meseta de
nord-oest a sud-est.
Podem
diferenciar:

El sector nord, amb serres com la

Demanda, el Moncayo o els Pics
d'Urbion, que separen la Meseta de
la Depressió de l'Ebre.

El sector sud, format per diverses serres i depressions

creuades per rius (Monts Universals, Serra de Conca,
Serra d'Albarracín, serra de Javalambre, Gúdar i
Maestrat).
 Les serralades Pirineus
exteriors a la Meseta. Pirineus axials o centrals
Prepirineus

Serralades Litorals Catalanes Serralades Bètiques

Serralada Prelitoral Serralada Penibètica

Serralada Litoral Serralada

Subbètica

Pirineus

Serralada d'uns 440 km que

s'estén des del Golf de
Biscaia fins al Cap de Creus.
Els podem dividir en dos conjunts: Pirineus axials o centrals.

És on es troben les altituds més notables

(Aneto, 3404 m; Mont Perdut, 3355 m; Pica
d'Estats, 3143 m)
Les comunicacions són
difícils, i encara hi ha
restes de glaceres.

Prepirineus. Presenten una menor altitud

i unes formes més suaus.
Es divideixen en:

Serralades interiors (Guara i Peña)

Depressió mitjana pirinenca.
Serralades exteriors (Cadí, Montsec)
Serralades Litorals Catalanes

Es tracta de dues rengleres muntanyoses

paral·leles a la costa, separades per una
depressió longitudinal.

Serralada Presenta algunes altituds

Prelitoral. considerables (Turó de l'Home,
1706 m).
Serralada Presenta un desenvolupament escàs.
Litoral.

Serralades Bètiques
El conformen la
Serralada Penibètica i la
Serralada Subbètica,
separades per una sèrie
de depressions.
Serralada Va pràcticament des de Gibraltar al cap de la Nau.
Subbètica. Les serres que destaquen són les de Cazorla,
Segura, Sagra i Mágina.

Serralada Situada vora la costa. Trobem entre d'altres serres

Penibètica Sierra Nevada (Mulhacén, 3481 m).
 Depressions de l’Ebre i
del Guadalquivir
Les depressions de l'Ebre i el
Guadalquivir van ser ocupades pel
mar, i posteriorment esdevingueren
llacs, que es van anar reomplint amb
sediments.

Amb el temps els rius erosionaren aquests paisatges creant relleus

tabulars, valls i terrasses. Es tracta de terrenys fèrtils i relativament
plans.
La Depressió de l'Ebre.

Recorreguda pel riu Ebre,

queda encaixada entre els
Prepirineus, el Sistema Ibèric i
les Serralades Litorals
Catalanes.

La Depressió del
Guadalquivir.

Recorreguda pel riu

s'estén
Guadalquivir, Morena i
entre Sierra
les Serralades
Bètiques.
Els relleus litorals
Costes atlàntiques

Costa cantàbrica

Costa gallega

Costa atlàntica
andalusa

Costes mediterrànies
Andalusia i Múrcia

Golf de València

Litoral català
 Costes atlàntiques

La costa Hi predominen les formes altes i rectilínies.

cantàbrica.
Les planes i platges són escasses.
Hi ha penya-segats on les muntanyes arriben a
la costa.
Les ries del cantàbric són, en general, curtes i estretes.

Golf de
Biscaia

Cap de
Punta de Matxitxaco
l’Estaca
de Cap de Peñas
Bares Cap d’Ajo
La costa S'estén des de la Punta de
l'Estaca de Bares i el cap
gallega. Ortegal fins a la frontera de
Portugal.

El més característic de
la costa gallega són les ries.

La costa atlàntica Entre la frontera portuguesa i el Penyal de

andalusa. Gibraltar s'estén el golf de Cadis.
Els al·luvions dels rius han constituït planades costaneres que
formen costes baixes i sorrenques, on el vent forma dunes.
Costes mediterrànies
El litoral mediterrani és constituït per
un seguit de costes baixes i rectilínies,
que formen amplis arcs separats pels
caps de Creus, Nau, Palos i Gata.

La costa mediterrània
d’Andalusia i Múrcia.

Rep el nom de costa

Bètica.

S'estén des de l'estret

de Gibraltar fins al cap de la Nau.
És una costa tallada, amb camps
de dunes i albuferes (Mar Menor,
Múrcia).
El Golf de València Des del cap de la Nau fins al delta de l'Ebre
s'estén una gran plana litoral (400 km),
pràcticament sense interrupció.

S'hi alternen platges,

aiguamolls, albuferes
(València) i tómbolos
(penyal d'Ifac, Calp,
Alacant).
El litoral català

No és una costa uniforme. S'alternen deltes,

petites planes litorals, costes escarpades i
costes abruptes.
El relleu insular.
L’arxipèlag balear.
Les illes de Mallorca,
Eivissa i Formentera
són fragments emergits
de la Serralada
Subbètica.
Menorca està relacionada
amb la Serralada Litoral
Catalana.
Al nord de Mallorca destaca la Serra de Tramuntana, mentre que a
l'altra banda de la illa hi ha la Serralada de Llevant. Entre ambdues
s'estén una ampla depressió central. Als extrems d'aquesta
depressió s'obren les Badies de Palma, Alcúdia i Pollença.
Eivissa i Formentera (les Illes
Pitiüses) presenten un
muntanyós i una gran plana. relleu

A Menorca l'altitud
és escassa i destaca la
plana.
L’arxipèla Grup occidental Grup oriental
g canari.
L'arxipèlag de
les illes
Canàries és
volcànic,
format durant
el període
Terciari.

Grup occidental

Grup oriental

Forma part de la Gran Dorsal Atlàntica, de la qual emergiren una

sèrie d'illes volcàniques, com les Canàries.
El relleu volcànic de les Canàries és molt complex (cons volcànics,
calderes, barrancs, colades de lava, penya-segats, platges...).

El Teide (3718 m) és un volcà actiu.

La formació de les illes
Canàries és un Hi ha notícia històrica de gran
procés continu. activitat volcànica a Lanzarote
(segle XVIII).

Les illes més properes a Àfrica (grup Oriental)

són força planes (Lanzarote i Fuerteventura).

Les del grup Occidental (Tenerife, La

Palma, La Gomera, El Hierro i Gran
Canària) són muntanyoses.
 EL RELLEU DE CATALUNYA
De manera molt
simplificada,
destacar tres grans podem
unitats morfoestructuals:

Pirineus
(Axial i Prepirineu).

Depressió
central.

Serralades
litorals.
 Catalunya té una configuració
muntanyosa amb un relleu trencat

Ocupa 31896 km2, només 6435 dels

quals no passen de 200 m d'altitud.

Hi ha dues grans planes: la de l'Empordà (que desguassa cap al mar)

i la d'Urgell (que desguassa a la fossa de l'Ebre).
 En el relleu català Els Pirineus catalans
destaca el protagonisme ocupen una tercera part de
dels Pirineus. Catalunya.

Estan formats per dues serralades paral·leles:

- El Pirineu Axial. S'aixeca al voltant dels 3000

m (Pica d'Estats, 3143 m), amb ports de
muntanya elevats (Viella, 2424 m; Port de la
Bonaigua, 2072 m).
Els Pirineus axials són una
potent serralada alpina,
orientada d’oest a est, on
materials predominantment
primaris donen unes formes de
relleu enèrgiques, accentuades
per l’erosió glacial.
- El Prepirineu. Les seves serres s’adossen, paral·leles, a l’alta
muntanya. Presenta elevacions inferiors, que van a donar a la
Depressió Central Catalana (davallen progressivament cap al sud).

Es troba format per dues unitats:

Les serres interiors (Sant Gervàs, Boumort, Cadí,

Pedraforca, Bassegoda).

Es troben separades per

algunes
depressions mitjanes, com
la Conca de Tremp.
Les serres
exteriors (Montsec i Mont-
roig).
Els prepirineus són formats per materials secundaris i
terciaris, calcaris, predominantment.
La Depressió Central Va ser ocupada pel mar (per
Catalana és la part això trobem sediments
oriental de la Depressió d'origen marí i dipòsits de sal
de l'Ebre. gemma i sals potàssiques).
És constituïda per un conjunt bastant complex de conques
d’erosió, planes i altiplans.

La Plana de Vic, Plana del Bages, la Conca d'Òdena o

Destaquen la de Barberà.
unitats
com: Altiplà de la Segarra.

Només al centre de la Depressió Central s‘hi estenen

grans planes argiloses (Segrià, Urgell, la Noguera).
 Serralada Prelitoral

Serralada
Litoral
Depressió Depressió
central Prelitoral Mar
Mediterrani
Les serralades litorals són una doble
serralada paral·lela a la costa, des de la
desembocadura del riu Ter fins al delta
de l'Ebre.
Entre les dues serralades s'obre un
corredor, la Depressió Prelitoral.

- La Serralada Interior (Prelitoral)

presenta cims importants (Montseny,
1747 m; Prades, ports de Beseit).
Per raons de proximitat en aquesta alineació s'incorporen relleus que
no li són propis, formats per materials conglomerats com Montserrat.
- La Serralada de Marina (Litoral),
suaument ondulada, no té
importants (Montnegre, 759 m). altures
Alguns dels seus
extrems
s'apropen tant a
la costa que
formes penya-
segats (Garraf).
La Serralada Transversal són una sèrie de
relleus, situats al peu dels Pirineus, que
uneixen el Prepirineu amb les carenes
litorals.

Alternen les muntanyes (Puigsacalm, serra

de Finestres, Cabrerès) amb formes
enfonsades (plana d'Olot).
Les costes catalanes són elevades en el
nord, tot i la presència de la Plana de
l'Empordà.

Costa
Brava.
C
o
Costa del Garraf. Al centre i sud trobem s
la plana litoral, que t
arriba al Delta de a
l'Ebre.
Aquesta plana es veu D
de vegades tallades a
quan la serralada u
litoral arriba al mar r
(Garraf). a
d