El Viatge D'una Gota D'aigua

Projecte entre iguals Aigua: font de riquesa
Universitat d’Andorra
L’aigua, font de riquesa

El viatge d’una gota d’aigua
Juny 2014
DIDÀCTICA DE LA CIÈNCIA I LA TECNOLOGIA & DIDÀCTICA GENERAL
Bàtxelor en Ciències de l’Educació – UDA
Alba Martín
Jennifer Ibáñez Iker Lizama Alaba Alay
Alba Barrio Roser Garcia

Projecte entre iguals Aigua: Font de riquesa
2
Projecte entre iguals
Índex
Índex ............................................................................................................................................3
Presentació ..................................................................................................................................4
Primera part: Dossier del docent .................................................................................................5
Què és l’aigua? .........................................................................................................................5
Quantitat d’aigua al planeta .................................................................................................5
On trobem l’aigua? ...................................................................................................................6
El cicle de l'aigua ......................................................................................................................7
Els estats de l’aigua ..................................................................................................................8
Funcions que pot tenir l’aigua ................................................................................................10
Ús responsable de l'aigua .......................................................................................................12
Consells per estalviar aigua: ...............................................................................................12
Com canvia el paisatge? .....................................................................................................13
Beneficis de l’aigua .................................................................................................................14
Imprescindible en l’alimentació Hidratar ...........................................................................14
La Contaminació .....................................................................................................................18
Efectes ................................................................................................................................19
La pluja acida ..........................................................................................................................20
Depuradores d’Andorra .........................................................................................................21
Les depuradores d’Andorra ................................................................................................23
Segona part: ...............................................................................................................................26
Unitat didàctica ..........................................................................................................................26
Bibliografia: ................................................................................................................................73
Webgrafia:..................................................................................................................................74
Presentació
El treball anomenat l’aigua, Font de riquesa es divideix en dues parts: dossier del
docent on trobarem tots els continguts que es treballaran (teoria) i la unitat didàctica,
on es desglossa la seqüència de les activitats.
L’objectiu principal d’aquesta situació complexa d’aprenentatge és aconseguir que els

alumnes prenguin consciència de la importància de l’aigua per a la societat i el nostre
Planeta.
Aquest objectiu es pretén aconseguir a partir del desenvolupament de tots els temes
que conformen la unitat didàctica:
 Què és l’aigua?
 Quantitat d’aigua al Planeta
 On trobem l’aigua?
 El cicle de l’aigua
 Els estats de l’aigua
 Funcions que pot tenir l’aigua
 Ús responsable de l’aigua
 Beneficis de l’aigua
 La contaminació
 Depuradores d’Andorra
Aquests continguts s’organitzen en 19 sessions i 33 activitats (veure seqüència

d’activitats).
4
Primera part: Dossier del docent
Què és l’aigua?
L’aigua és un dels recursos naturals més necessaris i indispensable per a totes les
formes de vida. Sense aquest element la vida no podria existir a la Terra ja que
depenem d’ ella per a poder sobreviure i desenvolupar-nos.
L’aigua és basa per molècules, les quals estan formades per dos àtoms: un d’ hidrogen
i un d’oxigen.
La manera correcta d’expressar aquesta fórmula és: H2O.
És una substància que es troba majoritàriament en estat líquid,

tot i que també la trobem en estat gasós i sòlid ja que es fon a
0º i es bull a 100º.
És inodora, és a dir que no fa olor ni pudor; insípida ja que li

manca sabor i incolora en petites quantitats ja que quan la
trobem en grans superfícies la podem observar més verdosa o blavosa.
Quantitat d’aigua al planeta

El nostre Planeta està compost per un 97% d'aigua salada i un 3% d'aigua dolça. Aquest
3% està distribuït en rius, llacs, aqüífers subterranis, en la pluja, però principalment es
5
troba congelada als pics de les muntanyes molt altes i als pols. D'aquest 3%, únicament
un 1% d'aigua dolça és útil pel nostre consum.
Vist que no hi ha molta aigua potable i q la major part de l'aigua és salada, ens podem
preguntar si la dessalinització seria una via rentable.
Els oceans contenen el 97% de l'aigua del Planeta. Les avantatges del procés per a
desalinitzar els mars són enormes, però també hi trobem grans desavantatges. Aquest
procés és solament una peça del trencaclosques de la manipulació del aigua, però no
és la solució.
On trobem l’aigua?
L’aigua l’utilitzem per a molts motius, ja sigui per rentar, per cuinar, per banyar-nos,
per la ramaderia, l’ agricultura, l’ aqüicultura i també per a crear energia elèctrica.
Però on trobem l’aigua? Podem trobar aigües subterrànies, es a dir les aigües que van
per sota de la superfície terrestre i aigües superficials (com a pous, al mar, a llacs, a
glacials, a la muntanya,etc...).
 Pous: és una excavació que es fa a la terra. Dita excavació, s’aprofundeix fins a

trobar una via d’aigua aprofitable.
 Mars i Oceans: El mar es una massa d’aigües que cobreixen gran part de la
superfície terrestre.
 Llacs: Un llac es una massa d’aigua, normalment dolça acumulada en
depressions del terreny.
 Glacials: Un glacial es una massa de gel acumulada a les zones altes de les
serralades per sobre del límit de les neus perpètues que llisca molt lentament,
com un riu de gel.
 Muntanya: Una muntanya es una gran elevació natural de terreny: les
muntanyes més altes de la Terra estan a l'Himàlaia. Normalment al pic de la
6
muntanya trobem neu i gel. La neu és aigua gelada que cau dels núvols
cristal·litzada en forma de flocs blancs. En canvi, el gel es aigua en un estat sòlid
i cristal·lí format per l’ elevat descens de la temperatura.
 Aqüífers: Fem referència a aqüífers quan parlem d’uns organismes que
transporten substancies líquides, singularment aigua.
 Aire L’aire es un fluid que forma l’atmosfera de la terra.
És una barreja gasosa,que, descomptat el vapor d'aigua que conté en diverses
proporcions,es compon aproximadament de 21 parts d'oxigen,78de nitrogeni
una d'argó i altres gasos semblants a aquest,al qual s'afegeix en algunes
centèsimes de diòxid de carboni.
 Núvols: Els núvols es una massa de vapor aquós suspesa en l'atmosfera.
El cicle de l'aigua
L'aigua dels mars i oceans s'evapora i puja a l'atmosfera. En contacte amb les bosses
d'aire fred, el vapor d'aigua es condensa en gotes minúscules, les quals, impulsades
pels vents, s'ajunten i formen els núvols, que acaben vessant el seu contingut sobre la
Terra en forma de pluja, neu o calamarsa. La major part de l'aigua cau directament als
mars i oceans. La resta s'infiltra al sòl (per formar aqüífers subterranis que donen pas
al naixement de les fonts) o brolla per anar a nodrir els rius que, al seu torn, alimenten
els mars i oceans. I el cicle torna a començar.
1. L'aigua escalfada pel sol s'evapora i puja cap a l'atmosfera. Evaporació
2. El vapor es refreda, es condensa en gotes diminutes, es converteix en núvols i cau en

forma de pluja, neu o pedra. Condensació – Precipitació
3. L'aigua s'escola seguint el relleu de les muntanyes o bé es filtra cap al subsòl.

Infiltració
7
El viatge d'una gota d'aigua
Des del moment en què una gota d'aigua s'evapora fins que torna a l'oceà, poden
passar alguns dies, desenes d'anys, o fins i tot milers d'anys, si aquesta gota es
converteix en volva de neu i cau a l' Antàrtica.
L'aigua, doncs, no circula de manera uniforme.
"De l'oceà vénen els núvols. Dels núvols la pluja. De la pluja neixen els rius. I dels rius
l'oceà .
Aquest és el cicle del món."
La mateixa aigua circula pertot arreu, constantment reciclada.
Recorda
 El sol escalfa el mar. L'aigua s'evapora i es transforma en vapor d'aigua.

 El vapor d'aigua s'enlaira i es transforma en petites gotes d'aigua que formen
els núvols.
 El vent desplaça els núvols. Quan plou, l'aigua dels núvols cau en forma de pluja
o de neu.
 Els rius transporten l'aigua de la pluja fins al mar.
Els estats de l’aigua

L’aigua pot tenir tres estats, aquests són:
1. Gasós (vapor d’aigua)
L'estat gasós apareix quan l'aigua rep una gran quantitat de

calor a una alta temperatura ( a partir del 100º).Les
molècules en un got d'aigua no tenen prou energia calorífica
per escapar del líquid, llavors al escalfar-se reben aquesta
8
energia i s'escampen en forma de vapor. Aquest estat el podem trobar a la cuina, en

un SPA.
2. Líquid (aigua)
L'estat líquid pot aparèixer per la condensació o la fusió de l'aigua. En aquest estat les
molècules estan totes juntes. La substància líquida no te forma ni color i s'adapta al
recipient que el conté. Aquest estat el podem trobar en qualsevol part del món, des
dels oceans fins als pous.
3. Sòlid (glaç)
L'estat sòlid apareix quan el líquid és congela a causa de baixes temperatures. L'aigua
es comença a congelar a partir del -10ºC. En aquest cas, les molècules s'organitzen de
tal manera que sembla una xarxa.
Aquest estat el podem trobar a les muntanyes glaçades, als pols, a l' hivern pels
carrers, etc.
L’aigua és l’única substància de la naturalesa que podem trobar en aquests tres estats,
segons la temperatura.
Sabies què?
 Els núvols són compostos de milers de gotetes d'aigua. Al cel, molt, molt
amunt, fa tant fred que les gotetes es congelen i així es formen els cristalls de
gel.
Els cristalls s'enganxen els uns als altres i, així, es converteixen en flocs.
 Si no fa molt fred, els cristalls es fonen quan cauen i, llavors, plou.

 Si fa fred, els cristalls arriben a terra sense desfer-se, és la neu.
 El sol escalfa l'aigua dels mars i dels oceans i es transforma en vapor d'aigua.
9
RECORDA:
L’aigua canvia de forma segons la temperatura:
 Quan fa molt fred, l'aigua és sòlida, és gel.

 Quan no fa fred, l'aigua és líquida.
 I quan fa molta calor o la fem bullir es converteix en : vapor d'aigua.
Per què tirem sal a la carretera quan neva?
El truc està en que l'aigua, o en aquest cas el gel o la neu, junt amb la sal formen una
dissolució d'aigua-neu i sal.
L'aigua pura té un punt de congelació de 0ºC, però si està en dissolució aquesta

temperatura de congelació és inferior (és a dir, temperatures sota zero, fins a -15º
aproximadament!). L'aigua es congela doncs a menor temperatura.
Per això, si està nevant o ha nevat i la temperatura ambient es troba entorn els 0ºC, si
tirem sal a les carreteres en prou concentració, com que li caldrà estar a bastants graus
sota zero per congelar-se no aconseguirà congelar aquesta nova dissolució i els cotxes
podran passar per la carretera.
Funcions que pot tenir l’aigua
L’aigua té diverses funcions que són fonamentals tant per la vida de les persones com
per la natura.
En primer lloc, l’aigua és necessària en la vida de les persones ja que necessitem aigua
per viure i hidratar-nos. És fonamental per equilibrar la temperatura del cos, mantenir
10
un sa sistema endocrí, com lubricant i inclús per regular funcions neurotransmissors

que es repercuteixen en estats de sans de la son, emocionals i creatius. Així doncs, una
de les funcions de l’aigua és afavorir la salut humana. A més, és imprescindible per a la
nostra higiene diària i global.
D’altra banda, l’aigua és un element fonamental per l’energia i per al funcionament de

centrals d’energia nuclear i elèctrica
Altres de les funcions existents que té l’aigua són les següents:
- Medi on succeeixen les reaccions metabòliques.
-Amortidor tèrmic.
- Transporta substàncies
- Lubricant (amortidor del fregament entre òrgans)
- Afavoreix la circulació i turgència
- Fa que els teixits siguin més elàstics i flexibles
- Pot intervenir com reactiu en reaccions del metabolisme, aportant hidrogenis o

hidroxils al mig.
Es important esmentar els següents aspectes sobre les funcions de l’aigua.
 En l'aigua del nostre cos tenen lloc les reaccions que ens permeten estar vius.
Forma el mitjà aquós on es desenvolupen tots els processos metabòlics que
tenen lloc en el nostre organisme. Això es deu al fet que els enzims (agents
proteics que intervenen en la transformació de les substàncies que s'utilitzen
per a l'obtenció d'energia i síntesi de matèria pròpia) necessiten d'un mitjà
aquós perquè la seva estructura tridimensional adopti una forma activa.
11
 Gràcies a l'elevada capacitat d'evaporació de l'aigua, podem regular la nostra

temperatura, suant o perdent-la per les mucoses, quan la temperatura exterior
és molt elevada és a dir, contribueix a regular la temperatura corporal
mitjançant l'evaporació d'aigua a través de la pell.
 Possibilita el transport de nutrients a les cèl·lules i de les substàncies de deixalla

des de les cèl·lules. L'aigua és el mitjà pel qual es comuniquen les cèl·lules dels
nostres òrgans i pel qual es transporta l'oxigen i els nutrients als nostres teixits.
I l'aigua és també l'encarregada de retirar del nostre cos els residus i productes
de desfet del metabolisme cel·lular.
Ús responsable de l'aigua
L'aigua és un recurs que sembla abundant, però menys de l'1% que hi ha a la terra és
aigua dolça, és a dir per a consum humà.
Consells per estalviar aigua:
 Revisar periòdicament les canonades de casa per detectar pèrdues.

 Esbandir les dents amb un got amb aigua.
 Afaitar mantenint la clau tancada.
 Fer servir el vàter quan sigui necessari. No ho usi com a paperera.
 Planificar el rentat de roba perquè sigui a càrrega completa.
 No deixar l'aixeta oberta mentre renta els plats.
 No descongelar els aliments amb un raig d'aigua de l'aixeta.
 Reparar les pèrdues de les canonades o canilles trencades de la seva llar.
12
Com canvia el paisatge?
És un procés normalment cíclic, pel qual un territori amb condicions climàtiques més
humides es degrada i transforma en una zona més àrida i seca.
La desertització és un fenomen que es produeix sense la intervenció humana, a

diferència de la desertificació; és a dir que és deguda a factors naturals com són els
canvis climàtics.
Factors causants de:
- Desertització: factors naturals com les variacions climàtiques.
- Desertificació: intervenció i activitats humanes.
Un dels exemples relativament més recents de desertització és el desert del Sàhara; fa

uns milers d'anys era una sabana amb la seva variada flora i on hi vivien grans animals
com hipopòtams, elefants, etc. En les pintures rupestres de Tassili n'Ajjer es veuen
aquests animals i als seus caçadors. L’acidificació natural del seu clima va transformar
la zona en el desert extrem actual.
Es tracta d'un procés de degradació ecològica en el qual el sòl fèrtil i productiu perd
totalment o parcial el potencial de producció. Això s'esdevé com a resultat de la
destrucció de la seva vegetació, de l'erosió del sòl i la manca o escassetat d'aigua (s'ha
desertitzat d'una forma natural). Freqüentment l'ésser humà afavoreix i incrementa
aquest procés com a conseqüència d'activitats com el cultiu no sostenible i el
pasturatge excessiu i/o la desforestació i així passa a considerar- se un procés de
desertificació afegit a la desertització natural.
13
Segons dades del Programa de les Nacions Unides per al medi ambient (PNUMA), el
35% de la superfície dels continents pot considerar- se com zones desèrtiques.
Beneficis de l’aigua
L'aigua és necessària per a tots els éssers vius de la Terra, des de l' insecte més petit,
fins a la balena més gran; així doncs és fonamental per a totes les formes de vida
conegudes.
Representa entre el 50 i el 90% de la massa dels éssers vius.
El cos humà està format, aproximadament en 60% d'aigua. Hi ha aigua a l'interior de
les cèl·lules, a la sang i als teixits. Aquest percentatge s'ha de mantenir constant, és
essencial per al bon funcionament de l'organisme. De fet, està demostrat que l'ésser
humà pot sobreviure vàries setmanes sense menjar, però només uns dies sense beure.
Imprescindible en l’alimentació Hidratar
Una hidratació insuficient pot provocar que el rendiment físic disminueixi, que apareix
el cansament i la deshidratació.
Cal beure abans i desprès de fer exercici, i quan l'exercici és de llarga durada (més de
30 minuts) cal beure també durant l'activitat. Es pot beure aigua, sucs o begudes
isotòniques, l'important és ingerir líquids.
Algunes de les pautes a seguir en la hidratació són:
- Abans de començar una activitat cal beure moderadament.
14
- El líquid s'ha de prendre a temperatura ambient.

- S'ha de beure a glops petits i sovint. Mai grans quantitats en una sola vegada.
- S'ha de beure regularment.
- No cal esperar a sentir sensació de set, de fet, la set és un indicador de lleugera
deshidratació.
- Si l'exercici es realitza en dies molt calorosos o humits cal estar molt pendents de la
hidratació.
- El color de la orina és un bon indicador de la hidratació. Si el color és fosc és un
indicador de deshidratació.
• Regular la temperatura corporal.

La reacció més clara davant el increment de temperatura és la sudoració, és a dir, la
pèrdua d'aigua juntament amb altres substrats com sals minerals.
• Eliminar toxines
L’aigua ajuda al fet que els nostres ronyons eliminin toxines, per tant, si no ingerim una
quantitat mínima d'aigua els nostres ronyons no poden desfer-se de totes les toxines i
aquestes es queden en el nostre cos.
• Millora el rendiment físic, sobretot per a les persones que fan esport.
L'aigua potencia la nostra resistència i ens ajuda a tenir els músculs tonificats. Per això,
es recomana beure aigua abans i després de practicar esport.
Durant la realització d'exercici físic la temperatura corporal augmenta. Així la

contracció muscular o la transmissió d'impulsos nerviosos, per exemple, són més
efectius. Però al mateix temps l'organisme lluita per a mantenir la temperatura
corporal constant.
L'exercici físic provoca una pèrdua d'aigua, és a dir, deshidratació.
15
• Té el poder de sadollar(saciar). Per exemple, si estem a dieta i tenim la necessitat de

menjar, l'aigua pot ajudar-nos a eliminar aquesta sensació de gana. Això és positiu ja
que així ens ajuda a no engreixar.
• Potencia una pell més ferma i elàstica, degut a la hidratació i a l’eliminació de

toxines.
En definitiva, el consum d'aigua mineral és indispensable per tenir un organisme
saludable.
L’aigua al món, necessitats i beneficis “exclusius” per als humans:
L’aigua és un recurs bàsic i imprescindible per a la vida i per a tota activitat humana.
De fet, tots els sectors econòmics, l’agricultura, la indústria i els serveis, són altament
dependents de l’aigua i la seva mancança atura tot tipus d’activitat arreu del món.
Activitats humanes que necessiten i es beneficien de l’aigua “ús i abús”
• L'agricultura i la ramaderia són les activitats humanes que consumeixen més aigua; a
Catalunya representen gairebé un 50 % del consum total.
Molta de l'aigua que s'utilitza per regar es malbarata a causa de l'evaporació i dels
sistemes de reg tradicionals com l'aspersió i la inundació. Actualment, les tècniques de
microgoteig de reg directe a les arrels de les plantes permeten un aprofitament òptim
de l'aigua.
La ramaderia també implica un important consum d'aigua: una vaca necessita 100
litres d'aigua al dia, una ovella en necessita entre 40 i 70, i un porc beu de 20 a 30 litres
d'aigua diaris.
16
• Necessita per a la majoria de processos industrials. S'utilitza aigua per refrigerar les
màquines, per rentar i dissoldre materials, principalment, i com a matèria primera. Les
principals indústries consumidores d'aigua són les centrals elèctriques, les papereres i
les siderúrgiques.
• L'aigua domèstica que es consumeix a les llars. La quantitat d'aigua que

consumeixen les persones a casa seva varia segons el nivell de vida del país on viuen.
Es calcula que, a la Comunitat Europea, cada habitant gasta una mitjana de 150 litres
cada dia, tot o que, si viu a la ciutat, aquesta xifra es pot duplicar; en canvi, un ciutadà
de l'Índia en consumeix només 25 litres.
• L’aigua d’oci. També es consumeix molta aigua per regar jardins i camps de golf. Un
camp de golf de dimensions mitjanes consumeix tanta aigua com una ciutat d'uns
15000 habitants. L'aigua també es malversada en les fonts públiques i en els parcs
aquàtics.
• Salut i l’alimentació. L’aigua és imprescindible per garantir l’accés a la salut i a

l’alimentació. La manca d’aigua impedeix un correcte desenvolupament i una bona
qualitat de vida.
Es calcula que encara hi ha 800 milions de persones que no tenen accés a l’aigua
potable.
Més enllà de les necessitats humanes també hi ha una distribució al món que no
afavoreix un ús equilibrat en el món.
La distribució de la població en el món genera molta demanda en algunes regions
però, a més de la densitat de població, el increment del consum d’aigua ve molt
condicionat pel nivell adquisitiu. Les societats més desenvolupades ostenten els nivells
més alts de consums per habitant.
Per acabar, no podem oblidar que els humans no som l’única espècie que necessitem
l’aigua per viure: tots els éssers vius del planeta depenen de l’aigua. Més enllà de les
17
espècies concretes, no podem oblidar tots els serveis que ens presten els ecosistemes,
com ara els boscos que netegen l’aire, els aiguamolls que depuren l’aigua, els
microorganismes que degraden organismes morts per tancar els cicles de la natura,
etc.
• Funcionament dels ecosistemes.

L’aigua és bàsica per al correcte funcionament dels ecosistemes i el món sencer, ja
que els oceans regulen la temperatura i la concentració d’algunes substàncies a nivell
global.
La Contaminació
És aquell tipus de contaminació calorífica, física, química o biològica que afecta l'aigua
dolça o salada de la natura. És a dir, és la modificació de les característiques de l’aigua,
alterant de manera mesurable la seva composició, en especial si això comporta un
perill per a l'ecosistema al que pertany, per a la salut dels l' humans o d'altres espècies.
Així doncs, podem dir que l'aigua està contaminada o no és potable quan conté una
quantitat de residus tòxics o patològics suficients per posar en perill l'organisme humà,
provocant-li alguna malaltia o, fins i tot, la mort.
Inclou tota mena d'alteracions al medi aqüífer. Pot afectar rius, llacs, aigües
subterrànies, mars, etc.
Un exemple de contaminació marina seria el vessament de combustible del vaixell

“Prestige” i el seu posterior enfonsament l’any 2002, així com a la marea negra que va
provocar i que va afectar a 2.000 quilòmetres de costa espanyola i també francesa.
Causes
Les causes principals de la contaminació de l'aigua dolça la Terra pot provenir de

orígens diferents:
18
 Domèstic: aigües procedents de la neteja personal, la neteja de la llar, etc.

 Agrícola i ramader: aigües contaminades pels adobs i pesticides, i per les
deposicions i els purins dels animals de les granges.
 Industrial: aigües alterades per residus d'origen diferent, com els residus
metàl·lics pesants (mercuri, plom, etc).
Els residus humans i d'origen animal, quan es barregen amb l'aigua, originen les aigües
residuals o fecals. Aquestes aigües han de ser tractades per eliminar tant els residus
sòlids com la matèria orgànica que arrosseguen, abans d'abocar-les als rius o a la mar.
Les causes principals de la contaminació de l'aigua salada a la Terra, són generalment
provocades pels vaixells, contaminants de metalls pesants produïts per fàbriques, i
residus orgànics.
Efectes
Pot causar eutrofització, disminució de l'oxigen a l'aigua, marees roges i marees
negres, entre altres efectes. Un dels tipus de contaminació típics és l'aportació de
calor, per exemple en fàbriques que recullen l'aigua per a processos industrials i
després, encara que filtrada i purificada, la tornen més calenta. Hi ha reglamentacions
que les obliguen a retornar l'aigua en unes condicions tèrmiques i bioquímiques
donades i mesurables respecte a les condicions de l'aigua abans de ser utilitzada.
Un altre tipus de contaminació de l'aigua evitable és l'eutrofització o sobre nutrició de
les aigües, cosa que provoca l'expansió desmesurada d'algunes espècies (típicament
algues ) que provoquen la mort de totes les altres, com per exemple el cranc americà.
Què podem fer per contaminar menys?
Es pot reduir la contaminació emesa a les aigües amb tractaments sobre les sigles
residuals i depuradores d'aigua. També cal regular l'ús i consum d'aigua provinent de
19
rius, llacs i aigües subterrànies; la neteja de vaixells; els fertilitzants agrícoles; etc.
La pluja acida
La pluja àcida és una conseqüència de la presència d'òxids de sofre i de nitrogen a

l'atmosfera generats en activitats de combustió per produir energia. Els òxids de sofre
es produeixen en la combustió de carbó o de petroli; els òxids de nitrogen es
produeixen en totes les combustions especialment en les dels motors dels vehicles.
Els òxids de sofre i nitrogen, en combinar-se amb l'aigua de l'atmosfera, formen petites
gotes d'aigua que contenen àcid sulfúric i àcid nítric. Aquestes gotes poden créixer fins
a convertir-se en gotes de pluja. Si aquesta pluja és rica en àcid sulfúric té un pH molt
baix, inferior a 4.5, i aleshores es parla de pluja àcida.
La pluja àcida té efectes negatius sobre la vegetació i els ecosistemes aquàtics

associats. Aquesta crema les fulles dels arbres i les plantes provocant la seva
defoliació. També augmenta l'acidesa de l'aigua del sòl, la qual cosa provoca una mala
absorció de sals i de l’aigua per les plantes a través de les arrels i la mort de molts
organismes que no poden suportar aquesta acidesa.
• Tots els éssers vius necessiten l’aigua per viure, fins i tot nosaltres i els conreus que
fem créixer. Però la pluja que ens dóna la vida s’enverina dia a dia per la contaminació
de l’aire.
20
• Alguns líquids, com el suc de llimona o el vinagre, tenen un gust amargant. Aquesta
amargor es diu acidesa i aquests líquids es coneixen amb el nom d’àcids. Però en àrees
molt contaminades, la pluja pot ser tan àcida com el suc de llimona o el vinagre i fins i
tot més.
• Els gasos contaminants dels cotxes i les centrals energètiques que cremen
combustibles fòssils són la causa de la pluja àcida, que destrueix els boscos, mata els
animals i les plantes i és molt perillosa per a nosaltres.
• Una pluja es considera àcida si el seu PH és més petit a 5,6.
• La pluja àcida té alguns efectes perjudicials sobre la vegetació, els llacs i els rius, la
salut de les persones, els animals i sobre els edificis i monuments.
• No sempre és en forma d’aigua. A vegades és en forma de neu.
Depuradores d’Andorra
QUÈ ÉS UNA DEPURADORA?
Una depuradora, planta depuradora, estació depuradora o EDAR (estació depuradora

d'aigües residuals) és una instal·lació on l’aigua bruta és sotmesa a un procés en el
qual, per mitjà de la combinació de diversos tractaments físics, químics i/o biològics, se
n'eliminen la matèria en suspensió i les substàncies dissoltes. L'aigua obtinguda no és
suficientment pura per a beure, però si per a retornar al riu sense malmetre'l. Per a
preparar l'aigua pel consum humà, ens cal una planta potabilitzadora.
Hi ha diferents tipus de depuradores:
 Depuradores físiques: S'utilitzen processos físics i químics per a netejar l'aigua.
21
 Depuradores biològiques: A més dels processos físics i químics, s'utilitzen éssers

vius (bacteris) per a millorar la depuració de l'aigua.
Les activitats humanes embruten l'aigua. Quan et rentes les mans, estàs utilitzant
detergents que contaminen l'aigua. El mateix podem dir de les altres activitats o
funcions de la llar, rentar els plats, rentar roba, regar plantes, etc.
L'aigua que es deixa anar al clavegueram conté substàncies contaminants i residus
orgànics i, per això, ha de ser netejada abans d'entrar al mar, a rius, etc. Totes
aquestes activitats es realitzen a les plantes depuradores.
Fases de depuradora de l’aigua
1 – Pretractament
Desbast: l'aigua passa a través de reixes i tamisos per eliminar-ne els residus sòlids, les
restes de menjar, etc., que arriben amb l'aigua residual.
Desarenador/desgreixador: després del desbast, l'aigua passa a un tanc allargat en el
qual s'injecta aire. D'aquesta manera, els olis suren i les sorres que no han quedat
retingudes durant l'operació de desbast es precipiten al fons.
2 - Tractament primari
Decantador primari: és un tanc circular en el qual s'injecten productes químics a l'aigua

perquè els contaminants floculin. Un cop formats, aquests flòculs, que pesen més,
s'enfonsen i es recullen, mentre que l'aigua més neta de la superfície vessa i passa a la
fase següent.
3 - Tractament secundari
Reactor biològic: en aquest tanc hi viuen milions de microorganismes que utilitzen la

22
matèria orgànica dissolta per alimentar-se alhora que l'eliminen de l'aigua. Perquè
aquests microorganismes puguin respirar, s'hi injecta aire.
Decantador secundari: aquests microorganismes dels reactors tendeixen a viure
agrupats i formen grumolls. En els decantadors secundaris, l'aigua circula tan
lentament que aquests grumolls cauen al fons i formen fangs més densos, mentre que
l'aigua neta vessa per la superfície cap a la fase següent.
4 - Tractament terciari
Aquest tractament deixa l'aigua preparada per ser reutilitzada. Els processos són
semblants als d'una potabilitzadora i poden incloure precloració, tractament químic,
filtració i post cloració.
La configuració d'una depuradora depèn molt de la seva situació i no forçosament ha

de comptar amb totes aquestes fases.
Les depuradores d’Andorra
Les estacions depuradores d'aigües residuals d'Andorra (EDARA) depenen del

Departament de Medi Ambient del Govern d'Andorra.
23
Mitjançant la concessió administrativa del servei públic, la UTE OMS –Sacede – Streich
– Tecnisa gestiona i explota les estacions depuradores d'aigües residuals dels sistemes
Arieja, nord- occidental, nord- oriental. La UTE Acciona Agua – Ecotècnic gestiona i
explota les estacions depuradores d'aigües residuals del sistema sud.
El conjunt d'aquestes instal·lacions està pensat per a una població de fins a 150.000
habitants. Amb els treballs d'adaptació i ampliació que el Ministeri d'Ordenament
Territorial, Urbanisme i Medi Ambient està duent a terme a l'estació depuradora
d'aigües residuals nord- occidental, aquesta capacitat augmentarà fins als 168.000
habitants.
El Pla de sanejament divideix el país en quatre sistemes principals de sanejament que

es tracten de manera independent. Aquests sistemes estan dissenyats per poder
assumir les variacions demogràfiques causades per la fluctuació del nombre
d'habitants, atès el caràcter turístic del país. Les instal·lacions de sanejament s'ubiquen
al final de cada una de les quatre conques fluvials.
Trobem quatre Estacions Depuradores al país, les quals són:
Estació depuradora d’aigües residuals del sistema sud
Situada al punt més baix del país, al costat de la frontera del riu Runer, recull les aigües
residuals de les parròquies de Sant Julià de Lòria, Andorra la Vella, Escaldes- Engordany
i Encamp.
Aquesta instal·lació, inaugurada l'any 2004, té una capacitat de tractament de 30.000
m3 per dia. La depuradora ha estat concebuda pensant en el creixement futur, amb
una capacitat de tractament de 100.000 habitants equivalents, i ha estat dotada de la
tecnologia més moderna de telecontrol i gestió.
Estació depuradora d’aigües residuals dels sistema nord- occidental:
24
Situada al nucli d'Anyós, s'ha concebut dins el Pla de sanejament del Govern d'Andorra
per tractar l'aigua de les parròquies de la Massana i Ordino i es va acabar de construir
durant l'any 2002, amb una capacitat de tractament de 33.333 habitants equivalents.
L'any 2011 es van finalitzar les obres d'ampliació essent l'actual explotador la UTE OMS
- SACEDE S.A.
Estació depuradora d’aigües residuals dels sistema nord- oriental:
Entre el Santuari de Meritxell i Canillo se situa l'estació depuradora més moderna

d'Andorra. Inaugurada l'any 2006 i amb una capacitat de tractament de 17.000
habitants equivalents, tracta l'aigua procedent de la parròquia de Canillo. Integrada
totalment en el medi, la planta es va dissenyar tenint en compte la gran capacitat
turística de la parròquia, que comporta unes variacions importants del volum d'aigua
tractada i de la seva càrrega contaminant. També es va tenir en compte la baixa
temperatura de l'aigua. La tecnologia adoptada és un tractament fisicoquímic amb
biofiltració en tres etapes.
Estació depuradora d’aigües residuals dels sistema Arieja
El sistema Arieja inclou bàsicament el nucli urbà del Pas de la Casa. Aquesta va ser la
primera depuradora que es va construir al Principat d'Andorra, l'any 1979, i s'ha anat
ampliant per adaptar-la al creixement poblacional del Pas de la Casa. Actualment té
una capacitat de tractament de 15.000 habitants equivalents i d'eliminació de
nutrients.
25
Segona part:
Unitat didàctica
26
Projecte entre iguals Aigua: font de riquesa
CONTEXTUALITZACIÓ I METODOLOGIA
La nostra unitat didàctica tracta el tema de l'aigua, font de riquesa. L’hem programat perquè es dugui a terme durant
dinou sessions.
La unitat està pensada per a la classe dels “Castanyers”, que està formada per 16 alumnes de 11-12 anys.
Durant la unitat de programació hi han activitats pensades pels diferents tipus d’avaluació: inicial, d’ ensenyament -aprenentatge i final. Pel
que fa a les inicials, ens hem basat en fer una conversa i unes activitats d’introducció per a presentar el tema.
Creiem que és un tema interessant pels infants així que creiem que els nens i nenes estaran força motivats i treballaran sempre amb molt
entusiasme i motivació.
En aquesta unitat ens hem basat en realitzar una pedagogia constructivista, on els alumnes són els protagonistes del seu procés
d’ensenyament- aprenentatge, i nosaltres, les educadores els servim de guia. Es treballa sempre partint dels coneixements previs, els
interessos i les capacitats de cadascú. Les eines metodològiques principals que s’utilitzen a l’escola són els projectes, els racons i els tallers.
Creiem que la mestra ha de participar activament i preparar aquells espais on els nens es mouran, ha de fer de mediadora, guia i intervenir
quan sigui necessari. Els infants han d’aprendre en un ambient proper, acollidor, divertit, contextualitzat i funcional.
Per tal de justificar la nostra unitat didàctica, ens hem basat en quatre factors: sociològic, el psicològic, el pedagògic i l’epistemològic, que
explicaré a continuació:
A nivell sociològic dir que el tema que tractarem en aquesta unitat de programació serà el tema de l'aigua. Els infants podran prendre
consciència de la importància de protegir i conservar la natura i el medi, fent coneixença de les eines per treballar amb l'aigua, interaccionant
amb els infants i la mestra, aportant els coneixements previs i les experiències de cadascú.
Els principals objectius a ensenyar als alumnes serà conèixer i diferenciar on trobem l'aigua, les seves funcions, els seus beneficis, etc. Emprar
capacitats d’experimentació, reflexió, i comunicació entorn a l’aigua. És important saber i conèixer tot això que fa referència al seu entorn.
A continuació, pel que fa a l’àmbit pedagògic explicarem que per tal de realitzar les nostres activitats, partirem de la base dels coneixements
previs del nen. A partir d'aquí estudiarem quins conceptes nous poden ésser favorables per a un aprenentatge- significatiu, i utilitzant una
metodologia de descobriment.
Per un millor aprenentatge, les activitats les farem d'una forma global, fent col·laborar al nen de tot allò que fem, tant en l'explicació, com en la
realització de l'activitat. Cal realitzar intervencions que motivin als nens, i que gaudeixin a l’hora fent-les. Les estratègies d’intervenció són
l’experimentació, el plantejament d’hipòtesis i la resolució de problemes, prioritzant així el principi constructivista en el que s’ha de basar tota
activitat d’educació infantil.
28
Guiant aquesta unitat segons aquest principi fonamental, el constructivisme, hem de tenir en compte els següents punts:
 Activar els coneixements previs que els nens ja tenen sobre el tema. Aquesta unitat didàctica comença plantejant preguntes sobre el
tema de l’aigua per tal de fer un recull dels coneixements previs que els nens tenen i, adquirir significat en les activitats que es
plantegen.
 Principi de construcció activa del coneixement. Hem de prioritzar les experiències on els nens puguin ser actius. Les activitats d’aquesta
unitat són d’experimentació on els nens són els protagonistes.
 Provocar conflictes cognitius (que passarà si reguem plantes amb vinagre? “metodologia de descobriment”.
 Principi de globalització. Conduir les activitats a partir de les preguntes i interessos dels infants. Aquest fet fomenta una actitud
favorable i motivadora en l’ infant, estimulant la seva autoestima i autoconcepte.
 D’aquesta manera també ajudarem a l’alumne a aprendre a aprendre perquè l’ajudem a adquirir habilitats per ser més autònom, ja que
l’activitat es va desenvolupant a mesura que ell va plantejant-se nous dubtes i va buscant estratègies per a resoldre’ls.
 Establir connexions els diferents continguts de les diferents àrees.
 Crear un clima que afavoreixi i faciliti la comunicació de vivències. Fent rotllana ajudem als nens a expressar les seves idees i a escoltar
els companys.
A nivell psicològic farem referència a la descripció dels nens i les nenes del grup classe. Suposant que aquests nens seran molt espavilats i amb
moltes ganes d’aprendre, d’evolucionar.
29
La nostra intenció és doncs, que adquireixin nous coneixements sobre el tema i a l’hora puguin experimentar, expressar les seves opinions i
participar, tot millorant la seva autoestima.
Per últim dir que a nivell epistemològic. Hem partit de la idea d’ aprendre i donar a conèixer els diferents tipus de funcions de l'aigua i els seus
beneficis. Ho haurem experimentat, observat i, a l’hora, realitzat activitats que concordin amb el tema, per tal de que els alumnes adquireixen
nous coneixements i aprenentatges que hi estiguin relacionats. És important per als alumnes que coneguin les diverses fonts d'aigua, que
sàpiguen com funcionen i per a què serveixen.
Farem referència a l’aprenentatge significatiu com a mètode d’aprenentatge. El mestre partirà dels coneixements previs dels alumnes per a fer
l’objecte d’aprenentatge coherent i lògic. L’alumne, però, haurà d’estar motivat per realitzar aquest estil d’aprenentatge. Els seus interessos
impliquen motivació de la mestra i de l’ infant, i/o participació de la família si es requereix per a fer una construcció dels propis coneixements
dels alumnes adaptables al seu nivell maduratiu, intel·lectual i als seus interessos per aprendre.
Hem cregut convenient fer una avaluació inicial que consisteix en la conversa i la interacció entre els alumnes i la mestra, partint dels
coneixements previs dels nens i nenes. Pel que fa a l’avaluació formativa, farem referència a l’observació sistemàtica de l’activitat de manera
grupal i observant l’actuació de cada infant. Els nens i nenes ampliaran el vocabulari, observaran i distingiran els tipus de fonts i funcions que
els hi he presentat i a la vegada sabran llegir-les i escriure-les.
Apuntarem totes les observacions en un diari/ llibreta per ser conscient dels alumnes que segueixen bé l’activitat i aquells que els hi costa
distingir o anomenar el nom d'algun concepte que prèviament s’havien presentat al grup, a l’ inici de cada activitat.
30
SITUACIÓ COMPLEXA D’APRENENTATGE:
El viatge d’una gota d’aigua
L’objectiu principal d’aquest treball és que els alumnes adquireixin coneixements de forma significativa sobre l’aigua en un sentit global.
Per a procurar aquests coneixements, plantegem una situació complexa d’aprenentatge per tal que els alumnes, a través de diferents activitats
i de la realització d’un mural final, acompleixin els objectius proposats.
L’aigua es pot estudiar des de diferents perspectives segons el que pretenem que aprenguin els alumnes. En aquest cas els coneixements que
els alumnes adquiriran estaran relacionats amb totes les facetes de l’aigua i no tan sols en una, per tant, la situació compl exa es crea a arrel del
coneixement tant teòric com pràctic de diverses qüestions referides a l’aigua.
Per tal de poder ajudar als alumnes arribar a adquirir tots aquests coneixements de forma senzilla, pràctica i sobretot significativa, proposem el
viatge d’una gota d’aigua des del seu origen al seu destí final, el qual acaba convertint-se en un cicle, el cicle de l’aigua. Gràcies a aquest viatge
els alumnes podran anar relacionant continguts però sempre d’una forma estructurada, aconseguint així, no tan sols que aprenguin coses
sobre l’aigua sinó que puguin veure-ho d’una forma global i entendre que forma part de la nostra vida quotidiana.
31
Aquest viatge es farà per etapes. Cada etapa del viatge de la gota d’aigua es relacionarà amb els continguts a transmetre per tal de poder
assolir els objectius desitjats. Aquestes etapes, anomenades sessions en el document de la unitat didàctica, estan constituïdes per diferents
activitats.
Les activitats proposades són de diferent índole: activitats de coneixements previs, ja que és important saber què és el que l’ infant sap per tal
de poder adequar-nos al seu aprenentatge així com adequar els continguts; activitats teòriques, com són sobretot les breus explicacions i
presentacions del/a mestre/a sobre els diferents aspectes a tractar: activitats pràctiques que engloben excursions, experiments, etc.
Donem molta importància a aquesta última part ja que la millor manera que un alumne té d’aprendre és a través de l’experimentació i el
coneixement guiat per la pròpia curiositat. Les excursions permeten identificar l’entorn natural i social i relacionar-ho amb els continguts
treballats a classe, i els experiments pel seu cantó permeten que l’alumne entengui de forma molt més evident allò que anteriorment (o en
alguns casos posteriorment) se li ha explicat.
Per tal d’ajudar als alumnes a concretar l’aprenentatge i a entendre la globalitat d’aquest, després de cada sessió on s’han transmès uns
continguts específics es realitzarà un mural. Aquest mural anirà prenent forma a mesura que vagin avançant les sessions i els alumnes vagin
incorporant la informació apresa.
Finalment, el mural reflectirà el viatge de la gota d’aigua des de que es desfà del gel de la muntanya fins al punt on, després d’haver arribat al
mar i haver estat evaporada, cau en forma de pluja, tornant així, a començar el cicle de l’aigua.
Seguint el viatge de la gota d’aigua es podran anar repassant els continguts apresos tan científics (estats, cicle, composició de l’aigua, etc.) com
socials (hàbits, consum, contaminació, etc.).
32
A través d’aquesta situació complexa d’aprenentatge l’alumne serà capaç d’entendre la importància d’una simple gota d’aigua i tot el que
aquesta representa i avarca, podent explicar així, tots els continguts de forma senzilla, clara i global.
DESCRIPCIÓ DEL MURAL
El mural serà com una mena de mapa conceptual, que s’anirà configurant i modificant al llarg de tota la unitat. Pretén esdevenir un recurs que
faciliti el procés d’aprenentatge dels alumnes, els quals podran recuperar temàtiques ja treballades d’una manera ràpida i efectiva i d’aquesta
manera potenciar l’aprenentatge significatiu. Pensem que és una manera molt visual d’estructurar i relacionar tots els continguts a la vegada
que esdevé una activitat creativa i motivadora per als alumnes.
El tema principal de la nostra situació complexa d’aprenentatge serà el cicle de l’aigua, a partir d’aquí anirem treballant altres continguts com
ho són: la composició de l’aigua, on la trobem, estats de l’aigua, la contaminació, beneficis i consum responsable de l’aigua.
MATERIALS
 Colors
 Ceres
 Retoladors
 Pintura
 Pinzells
 Tisores
33
 Cola blanca
 Fotografies
 Vareta
 Paper craft
 Purpurina
 Cotó
OBJECTIUS DIDÀCTICS
 Definir el concepte d'aigua.

 Conèixer, observar i identificar els diferents llocs on trobem l'aigua.
 Diferenciar els tres estats de l'aigua.
 Comprendre que l'aigua pot canviar d'estat i conèixer i diferenciar aquests canvis.
 Comprendre i descriure el cicle de l'aigua.
 Identificar diferències en les propietats físiques de l'aigua.
 Valorar la seva importància pels éssers vius.
 Conèixer els principals usos de l'aigua.
 Conscienciar sobre l'ús responsable de l'aigua en la vida quotidiana i la importància de la seva conservació, no malbaratament i estalvi.
34
 Utilitzar el dibuix com a mitjà de representació de l'aigua.

 Comprendre les intencions comunicatives d’altres infants i persones adultes i expressar-se mitjançant les possibilitats simbòliques que
els ofereix el joc i altres formes de representació.
A més de desenvolupar la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, en aquesta unitat es contribueix al desenvolupament
de les competències següents:
 Experimentar amb l'aigua.

 Interessar-se per buscar informació.
 Fer servir materials de consulta.
 Fer servir eines TIC.
 Aprendre a aprendre.
 Tractament de la informació. (Esperit crític).
 Competència lingüística.
 Habilitats artístiques i creatives.
ESQUEMA DE CONTINGUTS
35
CONTINGUTS
36
A l’hora de seleccionar els continguts a treballar hem fet una revisió de la literatura que inclou una cerca exhaustiva de la informació amb les
paraules claus, tenint en compte les persones a les quals va dirigida per a poder adaptar-la, en aquest cas als infants de tercer cicle. Un cop
cercada la informació hem fet una distinció entre aquells continguts més prioritaris i els més secundaris.
La idea és que aquests continguts formin part d’un procés experimental en el qual la classe (depèn de quina activitat) es durà a terme segons
les dinàmiques del grup. La teoria didàctica que pretenem emprar es basa en experiències properes als alumnes per aconseguir així una major
significació cognitiva, tenint en compte la importància de seguir una estructura lògica dels continguts a tractar.
Entenem que és important també que els continguts que es tracten en una activitat permetin la transferència, aconseguint així una relació
entre una idea i una altra. Amb aquesta teoria didàctica pretenem aconseguir que l’aprenentatge sigui perible.
Les tècniques de selecció que hem tingut en compte a l’hora d’elegir els continguts segons el nucli han estat una barreja de les tres, és a dir,
per una banda el nucli logocèntric ja que necessitem transmetre els conceptes científics. Per una altra banda el nucli empirocèntric ja que
moltes activitats seran experimentals i sorgiran a partir de les seves experiències prèvies. I, finalment el nucli sociocèntric ja que ens basem en
les necessitats, inquietuds i valors de la societat actual, pretenent també conscienciar a l’alumnat sobre les problemàtiques relacionades amb
l’aigua. Per això utilitzarem els criteris externs d’objectivitat, actualitat i validesa.
37
La tècnica emprada per a la relació dels continguts és interdisciplinari, ja que treballem el tema de l’aigua a través de les diferents disciplines en
constant relació, com són les llengües (ex: aprendre diferents paraules claus en els diversos idiomes), les matemàtiques (ex: problemes de
càlcul, com emplenar una piscina), la plàstica (ex: fer una maqueta del cicle de l’aigua), socials (ex: aprendre la geografia hídrica), etc.
La seqüenciació de la unitat didàctica és concèntrica, ja que a través de diferents temes secundaris treballarem el tema principal de l’aigua (ex:
què és l’aigua?, cicle de l’aigua, estats de l’aigua, on la trobem?, etc.).
El tipus de seqüència emprada és complexa amb retroactivitat perquè barregem els conceptes teòrics amb les activitats experimentals d’una
manera heterogènia i constant. Aquesta seqüenciació variarà i s’adaptarà segons les necessitats dels alumnes.
38
Conceptes/fets Procediments Actituds
 Què és l’aigua.  Observar els canvis arrel dels experiments.  Compartir els seus coneixements
prèvis.
 On es troba l’aigua.  Recerca d’informació dels continguts.
 Col·labora en el treball en equip.
 La quantitat d’aigua al Plantea.  Analitzar les dades obtingudes.
 Respectar als companys.
 El cicle de l’aigua.  Participar en la creació de la situació complexa
d’aprenentatge.  Responsabilitzar-se del material.
 Els estats de l’aigua.
 Aportar opinions als debats i posades en comú.  Treballar de manera autònoma.
 La contaminació de l’aigua.
 Crear un conte sobre el viatge de l’aigua.  Interessar-se per la matèria.
 La pluja àcida.
 Participació activa en els experiments.  Tenir actitud crítica.
 Les depuradores.
 Valorar l’aprenentatge.
 Les funcions de l’aigua.
 Respectar la natura.
 Els beneficis de l’aigua.
 Ser creatiu.
 L’ús responsable de l’aigua
39
SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS
40
SESSIÓ SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS AGRUPAMENT ESPAI MATERIAL i RECURSOS TEMPS
Activitat 1: Què és l’aigua?
Preguntarem als alumnes què saben de

l'aigua. Què és l'aigua? Després de que GG. Aula Documental: 10
cadascú hagi dit la seva, visualitzem un minuts
En rotllana.
documental sobre què és l’aigua per introduir http://www.youtube.com/
el temari de l’aigua. Després de visualitzar-lo, watch?v=Ov3xLFb8Lw8
1 comentarem el vídeo amb els alumnes i

farem diverses preguntes com: De què està
composta l’aigua, etc.
Activitat 2: Globus de colors
Què és l’aigua? Primerament, es donarà un globus de color Dos globus vermells petits
blau i dos globus de color vermell a cada (per alumne)

Individual Laboratori 30
alumne. Els globus vermells representaran els Un globus blau petit (per
minuts
(1a part) alumne)
àtoms d’hidrogen i el globus blau
representarà un àtom d’oxigen.
41
Gerro gros de vidre.

A cadascun dels globus els alumnes escriuran
la lletra representativa de cada àtom, H i O
respectivament.
Un cop els globus inflats es lligaran els tres de
forma que quedin junts i els alumnes puguin
veure que en una molècula d’aigua hi ha dos
àtoms d’hidrogen i un d’oxigen.
Després, un cop tots els alumnes tinguin la

seva representació de la molècula d’aigua es col·lectiva
procedirà a posar totes les “molècules” dins
(2a part)
d’un gerro gros de vidre per a què els
alumnes puguin veure què composa l’aigua
en grans quantitats.
Activitat 3: Globus a prova de foc

Tres globus
L’experiment es realitzarà en grups de 4 Grups de 4 Aula 20
Espelma
alumnes. Primerament els alumnes hauran minuts
42
d’omplir la fitxa de l’experiment, amb el Aigua

material necessari i una hipòtesi del què Sal
creuen que passarà. Embut
Amb aquesta activitat es pretén estudiar la

capacitat d’absorció de calor de l’aire, l’aigua
i la sal.
Amb l’ajuda d’un embut els alumnes

ompliran un globus amb aigua, un altre amb
sal, i l’altre l’inflaran amb la boca (pel d’aire).
Seguidament aproparan la part inferior del

globus amb aire a la flama de l’espelma, i el
globus petarà ràpidament.
A continuació es realitzarà el mateix

procediment amb el globus amb aigua i amb
el globus amb sal, i observaran que passa.
Per acabar el alumnes hauran de completar

la fitxa de l’experiment, explicant els
43
resultats obtinguts i amb l’ajuda del/la

mestre/a donaran una explicació científica a
aquest fenomen.
* Resultats obtinguts: El globus amb aire

peta; els el globus amb aigua i amb sal
respectivament no peten, tot i que la goma es
torna negre amb el contacte de la flama.
* Explicació científica: El globus ple d’aire

peta perquè la goma amb l’escalfor es
debilita i no pot resistir la pressió de l’aire que
conté dins. Al apropar el globus amb aigua a
la flama puja la temperatura del globus i
també la de l’aigua. Quan l’escalfem per on hi
ha l’aigua o sal, aquestes absorbeixen el calor
permetent que la goma no s’escalfi gaire, i
resisteix la pressió de l’aire de dins. Per això,
si apropem la flama per on no hi ha aigua o
sal el globus peta.
44
Activitat 4: On trobem l’aigua?
Farem una posada en comú a través d’una GG Aula 15

pregunta: On trobem aigua? Així sabrem minuts
quins són els coneixements previs dels
alumnes.
Activitat 5 : Busquem l’aigua!
Es dividirà la classe en dos grans grups de Dos grans grups Sala Ordinadors i llibres 15
2 recerca. El primer anirà a l’aula d’informàtica

i el segon a la biblioteca. Hauran de buscar
d’informàt
ica i
minuts.
indrets on es trobi l’aigua. biblioteca

On la trobem?
Activitat 6: Comencem el mural
Amb la informació i les imatges de la recerca de
Grups de 4 Aula Materials plàstics:
l’activitat anterior, els alumnes començaran el
cartolina, cola,
mural que durarà tota la UD. 30
colors, etc.
minuts
El grup classe es dividirà en grups de 4 i cada Imatges impreses
grup s’ocuparà d’un indret on es troba l’aigua
45
(aigua subterrània, llacs, rius, etc.).
Activitat 7 : Investiguem la muntanya!
3 A l'aula s'explicarà als alumnes la idea d'anar GG Estanys de Autobús Una
a la muntanya per a que ells mateixos vegin Tristaina Autoritzacions dels jornada
d' on prové l'aigua. Els mestres donaran a pares

On la trobem?
cada alumne una autorització per a que la Aigua
signin els pares. Entrepà per dinar

Material de
A les 9:00 del matí tots els alumnes hauran muntanya (botes,
d'estar a l'escola perquè l'autobús sortirà des capelina, roba
d'allà mateix. Un cop estan tots, l'autobús adequada, etc.)
pujarà fins a dalt de tot d'Arcalís i aparcarà al
restaurant La Coma, a partir d'aquí
començarà la ruta a peu. Faran una parada a
cadascun dels tres estanys on el mestre
aprofitarà per donar conceptes sobre el que
ja han estudiat a classe.
46
En cas de que algú no es senti amb forces

d'arribar fins als altres estanys, es quedaran
al primer amb algun dels mestres. Desprès de
dinar tindran una hora de temps lliure. Quan
s'acabi el temps lliure començaran a baixar.
Activitat 8: Quantitat d’aigua al Planeta
Explicació de el/la mestre/a sobre les GG Aula Presentació visual 15

quantitats d'aigua al Planeta Terra i minuts
(presentació digital)
4 presentació de l’activitat.
Seguidament, el mestre/a ensenyarà gràfics

amb quantitats i amb percentatges de l'aigua
Quantitat al nostre planeta i farà una petita explicació
d’aigua al per recordar el càlcul de percentatges. Es
Planeta demanarà als alumnes que calculin les
quantitats de manera col·laborativa (entre
tot el grup classe). Sabent que la quantitat
total d'aigua al planeta és de 1.460.000.000
Km3, s'arrodonirà a 1.500.000.000 Km3 per
47
fer més senzill els percentatges de l'activitat

amb ampolles de 1.5 litres.
Els alumnes hauran de portar de casa 5

ampolles buides de 1,5 litres. En total
reuniran 100 ampolles i les que faltin les
portarà el/la mestre/a.
Durant tota la setmana aniran portant

ampolles i les deixaran a la classe.
Activitat 9: Pintem les ampolles!
Els alumnes pintaran les ampolles de 3 colors GG Aula 100 ampolles buides de 1.5 45
diferents segons els percentatges litres. minuts.
corresponents d'aigua al planeta:
(4-5 ampolles per alumne)
- 97 ampolles de color vermell (aigua salada)
- 2 ampolles de color blau (aigua dolça)
48
- 1 ampolla de color verd (aigua dolça per al

consum humà)
Activitat 10: Posada en comú
Al final de la sessió, es farà posada en comú GG Aula. Llibreta de ciències 15

per veure què és el que han après. Amb això i minuts
els seus coneixements d'altres temàtiques els
alumnes hauran de treure unes conclusions Individual
coherents, comentar-les en grup i redactar-
les a la llibreta de manera individual.
Al finalitzar la sessió, el/la mestre/a

presentarà la pròxima sortida que es
realitzarà al CIAM.
Es repassarà les normes de comportament

del autobús i les normes durant la visita. Els
mestres donaran a cada alumne una
49
autorització per a que la signin els pares.
Activitat 11: Visitem el CIAM!
5 A les 9:00 del matí tots els alumnes hauran GG CIAM Autobús 1 matí
d'estar a l'escola perquè l'autobús sortirà des Autoritzacions dels pares
d'allà mateix. Esmorzar

Quantitat
L’autobús els portarà fins al CIAM. Llibreta de ciències
d’aigua al
planeta
Un cop allà faran una visita guiada. Quan
acabi la visita guiada tindran una estona per
esmorzar a la plaça de fusta, i, posteriorment
se’ls deixarà una hora lliure per visitar les
zones del museu que més els hi ha interessat
durant una hora.
50
Activitat 12: Introducció al Cicle de l’aigua i
6 els seus estats

GG Aula Presentació digital 1 hora
Els alumnes faran una pluja d’idees, Ordinador amb altaveus per
seguidament el/la mestre/a realitzarà una veure el Vídeo:
El cicle de
classe magistral on explicarà el cicle de
l’aigua i els http://www.youtube.com/
l’aigua a través dels canvis d’estat que pateix
seus estats watch?v=YX4DmSJnZoo
l’aigua.
Per fer més significatiu aquest aprenentatge

el/la mestre/a ensenyarà un vídeo sobre els
estats de l’aigua.
Activitat 13: Creem un conte “El viatge
7 d’una gota d’aigua”

Grups de 4 Materials plàstics: cartolina, 1 hora
Gràcies a l’explicació de la sessió anterior, el persones cola, colors, fulls blancs,
Aula
cicle de l’aigua, els alumnes en grups de etc.
El cicle de
quatre hauran de crear un conte una gota
l’aigua i els
com a protagonista. Aquest conte haurà
seus estats
51
d’explicar el viatge d’una gota d’aigua.
Activitat 14: El súper gelat!
8 Aquesta activitat consisteix en fer un gelat

Gel
Nata
sense tenir que utilitzar un congelador.
Grups de 5 infants Aula Confitura 45
El cicle de Amb ajut del mestre, els alumnes elaboraran Sucre minuts
l’aigua i els un gelat. Primerament ficaran nata líquida Sal
seus estats amb melmelada a un guant de làtex. Després Garrafa
aquest guant es deixarà en una garrafa plena
de gel i sal.
Activitat 15: Continuem el mural

Materials plàstics: cartolina,
Amb la informació adquirida a la classe Aula
cola, colors, etc.
magistral i la recerca que faran els alumnes, 4 grups Sala Imatges impreses 45
hauran de continuar amb el mural. informàtic minuts
a
El grup classe es dividirà en 4 grups, cada
52
grup s’ocuparà d’un procés del cicle de Ordinadors

l’aigua (evaporació, condensació, precipitació
i aigua subterrània).
Activitat 16: D’ on surt l’aigua de la pluja?
9 Aquest experiment ens servirà per a que els Grups de 4-5 Aula
Bossa de plàstic hermètica
(una per grup)
nens puguin entendre i aprendre d'una infants
Aigua
manera visual el cicle de l'aigua i els diferents
El cicle de Colorant alimentari
estats. 20
l’aigua i els (preferentment blau)
minuts
seus estats La preparació de l'experiment la realitzaran a Permanent per dibuixar a la
primera hora i desprès d'esperar durant unes bossa
hores faran la posada en comú i trauran les Cinta adhesiva
seves conclusions. Finestra on toqui el sol
Cada grup agafarà la bossa hermètica i

dibuixarà un núvol gran i dues fletxes, una a
cada costat del núvol, la primera en direcció
cap a dalt i la segona cap a baix.
53
Un cop s'ha fet el dibuix que ens ajudarà a

veure-ho d'una manera més gràfica, s'afegirà
l'aigua (no s'ha d'emplenar la bossa) i el
colorant (millor blau per similar millor el
color d'aigua).
Tanquem bé la bossa i la enganxem a la

finestra amb la cinta adhesiva, ens hem
d'assegurar que l'experiment es realitzarà a
les hores on pica més el sol.
Amb el pas de les hores es podrà veure que

comencen a aparèixer unes gotes d'aigua en
les parets de la bossa, com petites gotes de
pluja.
*El resultat de l’experiment es podrà

observar durant la sessió del dia següent, ja
que per veure com s’ha evaporat l’aigua és
millor deixar passar un període de 24 hores.
54
Desprès de l'experiment els alumnes hauran

de posar en comú les conclusions que han
tret, i hauran de ser capaços de relacionar el
què ha passat dins la bossa de plàstic amb la
vida real.
Activitat 17: Canviem els estats de l’aigua!
Per realitzar aquesta activitat introduirem 5 GG Aula Olla 40

glaçons de gel dintre d’una olla que Fogonet minuts
escalfarem amb un fogonet de camp. 5 glaçons
Després de 5-10 minuts al foc els infants

podran observar com els glaçons s’han desfet
i s’han transformat en estat líquid.
Un cop vist això, continuarem escalfant l’olla

fins que l’aigua comenci a bullir (90º) i així els
alumnes podran observar com l’aigua passa
d’estat líquid a estat gasós.
55
Activitat 18: La contaminació
10 El/la mestre/a farà una breu explicació als 10

alumnes sobre què és la contaminació de minuts
GG Aula Presentació digital
l’aigua.
Contaminació de
l’aigua Demanarà als alumnes que contestin diverses
qüestions com: En quins llocs la trobem? Per
què creuen que no és bona? Què caldria fer
per no contaminar? Entre d’altres.
Al finalitzar la sessió informarà als alumnes

que en la propera classe farem una sortida a
la muntanya per aprofundir sobre el tema de
la contaminació.
Activitat 19: Anem a veure la neu!
Farem una sortida a la muntanya. En aquesta, GG Muntanya Neu verge de la muntanya i 50

els alumnes hauran de comparar la neu verge neu contaminada del carrer minuts
i blanca que hi ha a la muntanya amb aquella per fer la comparació
56
neu de color marronosa i contaminada que hi

ha al carrer de la ciutat.
Activitat 20: Els ous mullats!
11 Farem un experiment per veure el grau de GG Aula 3 ous
contaminació de l’aigua. A través de diferents 3 vasos transparents

20
tasses que contenen cadascuna un ou,
Contaminació de 1 tassa d’aigua minuts
l’aigua veurem com certs líquids (vinagre, suc de
llimona i aigua) són més o menys 1 tassa de suc de llimona
amb sal
contaminants gràcies a la reacció que aquest
provocarà a l’ou. 1 tassa de vinagre blanc
57
Activitat 21: Continuem el mural

Materials plàstics: cartolina,
Després de l’explicació de la contaminació i GG Aula 40
cola, colors, etc.
de l’experiment, els alumnes hauran de minuts
Imatges impreses
buscar imatges i informació rellevant sobre la
contaminació per completar el mural. Ordinadors
Entre tots, enganxarem tota la informació

sobre la contaminació en dit mural.
Activitat 22: Què li passa al guix? Vinagre
12 L’experiment amb el guix consistirà en agafar GG Aula Suc d’un llimó 15

tres gots i cadascun l’omplirem de diferents Agua minuts
productes: Vinagre, suc de llimó i agua. (al
Contaminació de 3 vasos de plàstics.
l’aigua: comença
Esperarem durant uns dies. En la següent
3 guixos de color blanc ment i
Pluja àcida sessió ens adonarem que tant el guix del
finalitzaci
vinagre com del suc de llimó s’han dissolt, ja
ó de la
que són àcids i el guix està fet de pedra
sessió)
càlida. Així, veuran l’efecte de la pluja àcida
58
sobre edificis, monuments, etc.
Activitat 23: La pluja àcida
El/la mestre/a explicarà als alumnes què és la GG Aula Presentació digital amb 30
pluja àcida i quines són les seves imatges que il·lustrin la minuts
conseqüències. pluja àcida
Finalment, posarà una presentació visual on

sortiran diferents imatges i juntament amb
els alumnes les aniran comentant.
Activitat 24: Fem un filtre casolà per l’aigua!
13 Els alumnes es repartiran en grups de tres. Recipient de plàstic

transparent
Cadascun dels alumnes agafarà una botella Laboratori
Grups de tres 45
d’un litre d’aigua i l’emplenarà de diferents Cotó
Contaminació alumnes
residus, per tal de simular les aigües minuts
l’aigua: Sorra fina
residuals.
Depuradores Sorra gruixuda
Agafaran una altra botella on hi posaran tots
els materials superposats (sorra, cotó, Grava
59
grava..) i a sota un recipient de plàstic

transparent.
Un cop acabat els alumnes passaran les

aigües residuals de la botella per un colador i
aquestes directament per el filtre de la sorra,
la grava, etc.
Al recipient es podrà veure com l’aigua està

molt més neta i com al coladors i per els
diferents materials s’han quedat residus.
Els alumnes podran entendre quin és el

funcionament d’una depuradora.
Activitat 25: Visita a una depuradora
14 Els alumnes faran una visita guiada a la GG Depurador

Esmorzar
Autobús
30
depuradora d’Anyós, per tal de veure quin és a d’Anyós minuts
Aigua
el funcionament d’una depuradora.
Motxilla
60
Contaminació Podran fer preguntes als responsables de la

de l’aigua: visita i un cop acabada es farà una rotllana
per veure quines són les coses que els
Depuradores
alumnes han après i volen destacar i per altra
banda quins són els dubtes que no han estat
resolts.
Activitat 26: Les funcions de l’aigua
15 El/la mestre/a demanarà als alumnes que els 30

hi diguin quines són les funcions que té el minuts
GG Aula /
aigua. Tant per nosaltres com pel entorn físic
Funcions de
en el qual ens trobem.
l’aigua
Finalment, el/la mestre/a farà diferents grups

de treball per la propera sessió on hauran de
presentar la funció que els hi pertoqui.
Activitat 27: Presentem les funcions
Cada grup de treball haurà de presentar la Grups de 4/5 Aula Cartolina de presentació de 20
61
funció de l’aigua corresponent davant la persones la funció per cada grup minuts
classe.
El/la mestre/a deixarà uns minuts per què

cadascú pensi una rellevància sobre l’aigua,
ja que a continuació, crearem un vídeo que
recollirà aquests aspectes fonamentals de
l’aigua.
Activitat 28: Vídeo
Crearem un vídeo. Cada alumne haurà de dir GG Aula Càmera de vídeo 25 min.
una funció de l’aigua o que caracteritzi la
( Vídeo semblant amb
seva importància.
l’enllaç següent:
http://www.youtube.co
m/watch?v=5slCPTLXcV
w)
62
Activitat 29: Seguim el mural
16 Amb la informació obtinguda de les funcions GG Aula Mural, imatges, 15 min.

de l’aigua completarem el nostre mural. retoladors...
Funcions de
l’aigua
Activitat 30: Quins beneficis té l’aigua.
17 El/la mestra farà diferents grups de discussió. Grups de 4/5

Hauran de parlar entre ells sobre els beneficis alumnes
Aula / 20 min.
que creuen que té l’aigua.
Beneficis de
l’aigua Finalment, cada grup explicaran quins són
GG
aquells beneficis i ho posarem en comú amb
tota la classe. (posada en comú)
63
Activitat 31: Mirem els beneficis de l’aigua
18 Visualitzarem un vídeo que tracta sobre els Ordinador amb 15 min.

beneficis de l’aigua. Finalment, preguntarem retroprojector :
GG Aula
als alumnes sobre quines coses els hi han http://www.youtube.com/
Beneficis de
cridat l’atenció i que ens fiquin exemples watch?v=_qTKJ2FcDNI
l’aigua
quotidians.
Activitat 32: No malgastem l’aigua!
18 El/la mestre/a donarà un botella d´1,5L Individual

d’aigua a cada alumne. Aquest, l’haurà de
gestionar per a totes les tasques diàries:
Ús responsable
higiene personal, hidratació, neteja, etc. Escola Ampolla 1,5L d’aigua Tot un
de l’aigua
dia lectiu
Al final del dia, els alumnes s’adonaran que GG
64
no disposem de molta aigua i que hem de fer (reflexió sobre l’ús

un ús responsable d’aquesta sinó se’ns responsable)
acabarà.
Activitat 33: Ho tenim tot clar?
19 Com avaluació final, els alumnes hauran de Individual Aula Full de redactat 1 hora
redactar en un full tot el viatge que fa una
gota d’aigua.
Avaluació
Hauran d’explicar tot el viatge comença en

un glacial, passa per diversos rius, per cases,
arriba al mar, s’evapora, els núvols es
carreguen d’aquest vapor i el procés es
repeteix.
65
AVALUACIÓ
L’avaluació serà continuada i qualitativa al llarg de tota la seqüència d’activitats, es tindran en compte els següents criteris d’avaluació:
 Mostra d’interès en les tasques encomanades.

 Treballa de manera autònoma.
 Treballa de manera constant.
 Resol els treballs de manera clara i ordenada.
 És responsable i conseqüent.
 Participa activament als debats de l’aula.
Durant el procés anirem observant quines estratègies segueixen els nens per resoldre les diferents activitats, tant a nivell verbal, plàstic, com
observant la conducta. A més intervindrem, però sempre a partir del que l' infant realitza, per tal que ens pugui comprendre a nosaltres
(provocar respecte del treball dels altres el conflicte cognitiu).
L’avaluació continuada i qualitativa, ens ajudarà a adaptar-nos al procés d’ensenyament – aprenentatge segons les necessitats específiques de
cada alumne.
L’avaluació la realitzarem a partir d’unes graelles, el color verd representarà l’assoliment i el color vermell la falta adquisició de continguts o
aptituds.
66
Exemple graella d’avaluació:
Nom Activitat 1 Activitat 2 Activitat 3 Activitat 4 Activitat 5 Activitat 6 Activitat 7 Activitat 8 Activitat 9 Activitat 10
Què és Globus de Globus a On trobem Busquem Comence Investiguem Quantitat Pintem les Posada en
l’aigua? colors. proba de l’aigua? l’aigua! m el mural la d’aigua al ampolles! comú
foc. muntanya! planeta
Jan
Joan
Lluís
67
Nom Activitat 11 Activitat 12 Activitat 13 Activitat 14 Activitat 15 Activitat 16 Activitat 17 Activitat 18 Activitat 19
Visitem el Cicle de Creem un El súper Continuem D’on surt Canviem els La Anem a
CIAM! l’aigua/ conte gelat el mural l’aigua de la estats de contaminació veure la
estats pluja? l’aigua! neu!
Jan
Joan
Lluís
68
Nom Activitat 20 Activitat 21 Activitat 22 Activitat 23 Activitat 24 Activitat 25 Activitat 26 Activitat 27 Activitat 28
Els ous Continuem Què li passa La pluja Fem un Visita Funcions de Presentem Vídeo
mullats! el mural al guix? àcida filtre! depuradora l’aigua les funcions
Jan
Joan
Lluís
69
Nom Activitat 29 Activitat 30 Activitat 31 Activitat 32 Activitat 33
Els ous mullats! Continuem el mural Què li passa al guix? La pluja àcida Fem un filtre!
Jan
Joan
Lluís
70
CONCLUSIÓ
Per realitzar aquest treball els membres del grup ens hem reunit diverses vegades per decidir la feina que li pertocava a cadascú. L’eina amb la
que hem treballat més és la Wikispace. En aquest espai hem reunit tota la informació, l’hem seleccionat, i finalment, hem desenvolupat les
idees.
Tot i que, en un principi no hem sabut treballar adequadament amb la Wikispace, ha provocat una petita desorganització que ha desencadenat
un petit retard dintre del desenvolupament de la Unitat de Programació. Finalment, en les últimes setmanes ens hem organitzat
adequadament i hem desenvolupat les feines que ens vam assignar.
Una altra eina emprada per la comunicació entre els membres del grup en l’àmbit de les noves tecnologies, ha estat el WhatsAp p i el Facebook,
ja que són eines que permeten una comunicació immediata i comuna.
71
Aquest treball ens ha servit per ampliar els nostres coneixements tant a nivell científic com a nivell didàctic. Per una band a, buscant informació
sobre l’aigua hem pogut repassar coneixements com també adquirir-ne de nous.
Per l’altra banda, ha estat un repte adaptar aquests coneixements científics a una unitat didàctica destinada als infants i saber-los explicar de
forma senzilla. Hem hagut d’acomodar i esquematitzar les idees que ens anaven sorgint per tal de poder tenir una bona organització a nivell
informatiu, ja que entenem que per a la realització d’un bon treball la base és la claredat i la estructuració.
Cal remarcar que també els membres del grup hem aprés entre nosaltres sobre el treball en equip, la constància, la importància de una bona
comunicació entre d’altres. A més, hem aprés a treballar amb diferents persones i a compartir punts de vista, destacant així la bona
argumentació.
“Reunirse en equipo es el principio. Mantenerse en equipo es el progreso. Trabajar en equipo

asegura el éxito”
Henry Ford
72
Bibliografia:
-Experimentos con aire. Ciencia en acción. Ediciones códice. Neil Ardley.
-L'aire. Estefi i l'ecologia. Edicions junior. Grazia Nidasio.
-Desastres naturales, Huracanes y tifones. Alladin Books Ltd 1995.
-Vent, núvols i pluja. Editorial cruïlla.
-El cuidado del aire. Parramon.
-La atmosfera y el tiempo. Biblioteca visual altea.
-Desastres provocados por el hombre. El agujero de la capa de ozono. Alladin Books Ltd 1995.
-Desastres provocados por el hombre. Atmósfera en peligro. Alladin Books Ltd 1995.
-Enciclopedia basica visual oceano, grupo editorail oceano.

73
Webgrafia:
Escola Misericòrdia. Aigua. Consultada el Juny 19, 2014. Disponible en:

http://www.xtec.cat/~egimeno3/projecte/cicle.htm,
http://www.xtec.cat/~egimeno3/projecte/estats.htm
Ramon Raventós. El cicle de l’aigua. Consultat el Juny 19, 2014. Disponible en:
http://www.edu365.cat/primaria/muds/natural/aigua/#
Rachida Sabir. La contaminació de l’aigua. Consultat el Juny 19, 2014. Disponible en:
http://www.slideshare.net/rachida1995/la-contaminaci-de-laigua-12016331
Alberto Juan. Desastre del Prrestige. Consultat el Juny 19, 2014. Disponible en:
http://es.wikipedia.org/wiki/Desastre_del_Prestige
Slastic. La contaminació de l’aigua. Consultat el Juny 19, 2014. Disponible en:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Contaminaci%C3%B3_de_l'aigua
VIDEO. La contaminació. Visualitzat el Juny 19, 2014. Disponible en:

74
http://agrega.hezkuntza.net/visualizador-1/es/pode/presentacion/visualizadorSinSecuencia/visualizar-datos.jsp
JOC INTERACTIU RECICLAR. Consultat el Junt 19, 2014. Disponible en:

http://agrega.hezkuntza.net/visualizador-1/es/pode/presentacion/visualizadorSinSecuencia/visualizar-datos.jsp
Permalink. ¿Por qué debemos ahorrar agua?. Editat el Maig 21, 2009. Publicat a RPP. . Disponible en:
http://radio.rpp.com.pe/cuidaelagua/%C2%BFpor-que-debemos-ahorrar-el-agua/
Marta Vidal i Cortada. Hidratació. Publicat el Juliol 26, 2004. Núm. de llicenciatura 4182. Disponible en:
http://www.xtec.cat/~mvidal59/hidratacio.htm
Efectes de la contaminació. Educació i sostenibilitat. Disponible en:

http://www20.gencat.cat/docs/dmah/Home/Ambits%20dactuacio/Educacio%20i%20sostenibilitat/Educacio%20per%20a%20la%20sostenibilit
at/Suport%20educatiu/Recursos%20educatius/Mobilitat_NOVA/Qualitat%20de%20l'aire/Efectes_de_la_contaminacio_atmosferica_la_pluja_a
cida.pdf
La classe dels Biatletes. La pluja àcida. Disponible en:

http://gencat.cat/mediamb/butlleti/bev/graf_but61/pluja_acida.pdf
75
Gon. Quins són els beneficis de l’aigua. Publicat en WikiNoticia. Societat i tu-Salut. Editat el Juliol 31, 2012. Disponible en:
http://www.wikinoticia.com/cat/societat-i-tu/salut/154917-quins-son-els-beneficis-de-laigua
Mferna99. Aigua, un bé escàs. Salvem la Terra. Disponible en:

http://www.xtec.cat/~mferna99/projecte/aigua.htm
76

El Viatge D'una Gota D'aigua

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

El Viatge D'una Gota D'aigua

Uploaded by

Copyright:

Projecte entre iguals Aigua: font de riquesa

L’aigua, font de riquesa

Jennifer Ibáñez Iker Lizama Alaba Alay

Alba Barrio Roser Garcia

Primera part: Dossier del docent .................................................................................................5

Què és l’aigua? .........................................................................................................................5

Quantitat d’aigua al planeta .................................................................................................5

On trobem l’aigua? ...................................................................................................................6

El cicle de l'aigua ......................................................................................................................7

Els estats de l’aigua ..................................................................................................................8

Funcions que pot tenir l’aigua ................................................................................................10

Ús responsable de l'aigua .......................................................................................................12

Consells per estalviar aigua: ...............................................................................................12

Com canvia el paisatge? .....................................................................................................13

Beneficis de l’aigua .................................................................................................................14

Imprescindible en l’alimentació Hidratar ...........................................................................14

La pluja acida ..........................................................................................................................20

Depuradores d’Andorra .........................................................................................................21

Les depuradores d’Andorra ................................................................................................23

Segona part: ...............................................................................................................................26

Unitat didàctica ..........................................................................................................................26

L’objectiu principal d’aquesta situació complexa d’aprenentatge és aconseguir que els

Aquests continguts s’organitzen en 19 sessions i 33 activitats (veure seqüència

Primera part: Dossier del docent

La manera correcta d’expressar aquesta fórmula és: H2O.

És una substància que es troba majoritàriament en estat líquid,

És inodora, és a dir que no fa olor ni pudor; insípida ja que li

Quantitat d’aigua al planeta

 Pous: és una excavació que es fa a la terra. Dita excavació, s’aprofundeix fins a

1. L'aigua escalfada pel sol s'evapora i puja cap a l'atmosfera. Evaporació

2. El vapor es refreda, es condensa en gotes diminutes, es converteix en núvols i cau en

3. L'aigua s'escola seguint el relleu de les muntanyes o bé es filtra cap al subsòl.

El viatge d'una gota d'aigua

 El sol escalfa el mar. L'aigua s'evapora i es transforma en vapor d'aigua.

Els estats de l’aigua

1. Gasós (vapor d’aigua)

L'estat gasós apareix quan l'aigua rep una gran quantitat de

energia i s'escampen en forma de vapor. Aquest estat el podem trobar a la cuina, en

 Si no fa molt fred, els cristalls es fonen quan cauen i, llavors, plou.

L’aigua canvia de forma segons la temperatura:

 Quan fa molt fred, l'aigua és sòlida, és gel.

Per què tirem sal a la carretera quan neva?

L'aigua pura té un punt de congelació de 0ºC, però si està en dissolució aquesta

Funcions que pot tenir l’aigua

un sa sistema endocrí, com lubricant i inclús per regular funcions neurotransmissors

D’altra banda, l’aigua és un element fonamental per l’energia i per al funcionament de

Altres de les funcions existents que té l’aigua són les següents:

- Medi on succeeixen les reaccions metabòliques.

- Lubricant (amortidor del fregament entre òrgans)

- Afavoreix la circulació i turgència

- Fa que els teixits siguin més elàstics i flexibles

- Pot intervenir com reactiu en reaccions del metabolisme, aportant hidrogenis o

Es important esmentar els següents aspectes sobre les funcions de l’aigua.

 Gràcies a l'elevada capacitat d'evaporació de l'aigua, podem regular la nostra

 Possibilita el transport de nutrients a les cèl·lules i de les substàncies de deixalla

Consells per estalviar aigua:

 Revisar periòdicament les canonades de casa per detectar pèrdues.

Com canvia el paisatge?

La desertització és un fenomen que es produeix sense la intervenció humana, a

Factors causants de:

- Desertització: factors naturals com les variacions climàtiques.

- Desertificació: intervenció i activitats humanes.

Un dels exemples relativament més recents de desertització és el desert del Sàhara; fa

Imprescindible en l’alimentació Hidratar

Algunes de les pautes a seguir en la hidratació són:

- Abans de començar una activitat cal beure moderadament.