5 – PLATGES I ILLES BARRERA

ACCIÓ DE LES ONES

A mesura que les ones s’apropen a la costa, s’eleva la onada fins que arriba a trencar. La
seva alçada ve determinada per la cresta de la ona i la vall. La longitud d’ona es entre
cresta i cresta (o entre vall i vall).
Aquesta landa/2 seria la profunditat on l’acció de l’onada es perd i es dilueix. Les onades
interaccionen amb el fons quan aquesta longitud d’ona/2 toca al terra, i es coneix com
a nivell de base e les ones. N’hi ha dos:
- Les ones de bon temps. En funció dels mars podem establir que son entre 5
metres i 15 metres de fondària.
- Les de mal temps, quan hi ha una tempesta, que poden arribar fins a 100 metres
de fondària, o inclús més si son huracans o tifons.

Quan l’ona de bon temps toca el terra, tot el sediment fí queda retreballat.
Una ona quan arriba la platja, l’aigua es retira amb força, ve la onada, trenca, i torna a
mullar. El sediment s’arrossega mar en dins, i aquesta zona on trenca la ona, és on el
material es retreballat perquè va amunt i avall.

Si les onades venen obliqües a la costa, piquen a la platja i es produeix un retorn que es
obliquo a la línia de costa.
Les corrents de retorn poden ser obliqües o paral·leles.
La direcció obliqua de les onades es el que fa que paral·lelament a la costa es creii una
distribució de material.
Aquest picar i retornar obliquo o paral·lel, pot donar coma resultat que s’erosioni la
costa, o que s’hi vagi acumulant sorra. Les platges se’ns poden crear o se’ns poden
destruir, depenenent de la força de les onades, les tempestes i el vent.

Si féssim un tall des del continent fins mar endins veuríem una part emergia i una part
submergida. A la part emergia tenim la platja, que es on sempre tenim el nivell més alt
de la sedimentació, que es fins a les onades, des del front short (on trenquen les onades)
fins al nivell màxim mareal. Quan anem baixant tenim una part de short face, que son
totes les barres que ens van venint perquè les barres han tocat fons, i aquet tocant fons
remou el material i el porta cap a la costa, que són el short face (barres submarines). A
partir d’aqui, on les ones de bon temps deixen de tocar terra parlaríem de off short.
Podriem fer una altra distinció que es amb les onades de tempesta que són més
profundes que aquest límit. Podem tenir una zona amb equilibri, metre el mar porta i el
mar s’endú la platja queda en equilibri; o tenir un clar desequilibri, que el mar sempre
ens aporta més sediment del que s’emporta, o tot el contrari, que el mar esta netejant
de sorres i se l’emporta mar endins.

ONES
Hi ha molts tipus d’onades. Les onades tenen una reflexió, una refracció (convergent o
divergent) i també poen rotar una península o una illa.
Si les onades són convergents en un punt, podran crear una espècie de protuberància
amb sorra que aniria creixent.
Si tenen divergència provoca una erosió a la costa.
El tercer cas que es de rotació, el tren d’ones tenen un sentit de rotació en vers d’un
obstacle. Les illes que estan al mig del mar queden connectades per sediments al
continent per aquestes ones rotatòries.
Les onades quan arriben, l’aigua puja per la pendent i torna a baixar, i aquest tornar a
baixar perpendicular a la costa, la unió d’aquestes dos costes fa que tinguem aquesta
deriva continental. Les crestes de les onades venen obliqües a la costa, quan mulla la
costa trenca la onada, puja, té aquest retorn perpendicular a la línia de costa, i la
conjunció entre aquests dos esforços (de pujar i baixar perpendicular) ens crea aquesta
corrent litoral paral·lela a la costa.

REFRACCIÓ DE LES ONADES

Venen amb un angle i surten a 90 graus. Tot això fa que s’alineïn altres estructures
paral·leles a la línia de la costa. Pot arribar a tapar la bocana del riu per aquesta refracció
de les onades.

L’ACCIÓ DE LES ONES SEPARA ELS PRINCIPALS AMBIENTS D’UNA PLATJA

Anomenarem platja tot el que queda per sobre la marea, i serà el short base tot el que
queda per sota de la platja i el nivell de base de les tempestes (es a dir tota la zona que
poden afectar les ones fins a la platja). El nivell de la base de les onades de bon temps i
el nivell de base de les onades de la tempesta seria la transició cap a l’offshore, i a partir
del nivell de base de les onades de tempesta, seria l’offshore. A l’offshore mai hi
trobarem influència de les onades.

2 – PRINCIPALS FACTORS CONDICIONEN EL TIPUS DE COSTA

El principals factors que condiconen el tipus de costa serà un regim físic.

Altres factors que condicionen la costa és la seva pendent.

També ve condicionat per l’aport de sediments. Si tenim un riu que porta sediment pot
formar una plataforma marina. Si tenim costes rectilínies, ens redueix l’aport fluvial,
perquè ens atura el mar.
També es molt important el clima, ja que si tenim huracans formarà onades molt grans.
També condiciona els processos biològics i processos químics (l’aigua s’estratifica en
funció de la temperatura i salinitat).

Si hi ha una progradació dels sediments continentals, hi ha una regressió de la costa. Si

el mar està transgredint, hi ha una erosió de la costa. Si dominen els processos mareals
tindrem estuaris, laguns... Si tenim onatge, els sediments aniran a les vores. Si tenim rius
tindrem les formes digitals i formarà regressió de les fàcies marines.
AMBIENTS SEDIMENTARIS DE TRASICIÓ RELACIONATS

En termes d’equilibri podem tenir costes dissipatives o costes reflectives.

Les onades entren i es dissipen terra en dins. Les trobem en el registre sedimentari.

Les ones es reflecteixen cap al mar, per tant hi ha molta erosió i es difícil preservar-se.

Quan puja la marea porta el sediment al continent, i quan baixa se’l torna a emportar
cap el mar. Hi ha marees que son mes fortes pujant (deixen molt sediment) i fluixes
baixant (s’emporten poc sediment), i a l’inrevés.
3 - PLATGES

Quan venen les grans tempestes, el mar s’emporta part del material. Les platges
catalanes tenen molt baixa activitat mareal.

ACCIÓ DE LES TEMPESTES

Els sediments de la costa els fica mar endins, i amb corrents de turbidesa poden arribar
fins a l’offshore.

El foreshore es fins on arriben les onades. Les formes de lluna a la sorra de la platja
reflecteixen que el més groller precipita i els materials més fins se les torna a emportar.
El backshore només ens ve sediment quan les ones són molt formes. Quan pica les
onades crea un relleu, que és la berma. Tenim bàsicament dos pendents en una platja,
separats per una berma: pendents vers el mar formant el foreshore i pendents vers el
continent format el backshore.

-Surf zone: on trenquen les onades. És crea un fluxe turbulent.

-Swash zone: zona on l’aigua s’exten. Hi ha un flux ràpid. L’aigua ens puja, perd energia
i baixa a poc a poc, i torna a ser bastant forta a la part inferior. Les estructures que ens
torbem en aquesta zona seran bidireccional: quan les ones pugen i el corrent de retorn.
Les típiques estructures bidireccionals que NO són de marees, sinó d’onatge.
Aquestes coloracions més foques són minerals pesats que l’aigua no s’ha pogut endur.

Les barres que ens pugen seran homogènies A les crestes de les barres hi trobarem
erosions.

SHOREFACE
Trobarem dominats tres ambients: un dominat per les onades, un altre dominat per les
tempestes i l’altre dominat per longshore.
El típic serà ripples bimodals amb cresta típica d’onada.

Als ripples se’ns atraparan sediments més petits.

FORESHORE O ZONA DE BATUDA

Una tempesta ens acumularà material més groller.
Els Hummocky apareixen bonys que son reflexes de les onades.
Les Swaley es igual que les hummocky però en comptes de tenir bonys te clotets.
En les fàcies de foreshore podem trobar material més fi, més groller, estrats de metalls
pesants i fauna.

SHOREFACE – OFFSHORE TRANSITION

Hi trobarem les grans tempestes a la zona de transició. La seqüència típica progradant,
passaríem d’un offshort amb capes distals de tempesta, i la zona de shortface amb
l’acció de l’onatge.
Amb l’onada els sediments poden remuntar pendents, cosa que amb un riu no podria
fer.

FÀCIES DE BACKSHORE
A partir de la berma podem torbar material que tempestes ens ho traslladen cap al
continent, i també si hi ha vent ens pot formar dunes.
Un perfil de tot el sistema, seria des de l’offshort sediments fins, mes o menys fauna
amb capes de tempesta intercalades, cada vegada aquestes tempestes se’ns fan més
potents (zona de transició), quan no trobem materials fins (trobem sorra) és el lloc que
l’onada toca a terra (shortface), i quan les onades pujen i renten la platja tindríem el
foreshort, amb aquesta laminació tant continua, i la part de dalt hi ha les dunes que ens
invaeixen la platja, estructures molt transicionals a la base, i estaríem parlant de
backshore.
Si féssim un tall a la platja tindríem l’associació de distal a proximal. Les sorres perden
granolumetria mar endins. Trobarem faunes mixtes.

4 – SISTEMES DE BARRERA I LAGOON

Un lagoon es el que queda darrere de l’illa barrera, separa el mar obert del continent.
Les illes barrera estan dominades per les ones. Hi trobem una sèrie d’elements: platja,
a la part superior dunes, un washover que són crestes trencades per les grans onades,
també canals per on puGen i baixen les marees. També trobarem deltes de fluxe a la
part superior i delstes de refluxe a la part inferior (cap a mar obert). En funció de qui
domina trobaré deltes més desenvolupats a una banda o altra. El lagoon comunica amb
el part obert a través dels canals de marea.
Tenim una platja allargada amb totes les parts d’una platja (foreshore, backshore...), les
barres se’ns anirien acumulant i ens separarien del lagoon. En funció dels terrígens que
ens poden arribar aquesta conca tindrem platges més o menys estables.

La zona blanquinosa és la zona de batuda, veiem els trens d’ones que van arriban, el
tidal-indet (canals de marea) i el lagoon.
Les illes barreres són paral·leles a la costa.

En un micro mareal trobarem cordons mes o menys llargs, amb dunes a sobre i
washovers, però totes elles paral·leles a la costa.
Quan la marea té entre 2 i 4 metres d’alçada (mesotidal), les barres ja estan més
desfetes. A darrere del lagoon, la plana mareal és molt més ampla i es desenvolupen els
maresmes. Els nivells de sorra se’ns orienten perpendiculars, i se’ns orienten paral·lels
als estuaris.
Si tenim un excés de marees (macrotidal), les illes barreres ens desapareixen, i els nivells
de sorra se’ns orienten perpendiculars a la costa i paral·lels als estuaris.

TIDAL INLET
Els deltes es poden desenvolupar tallant les illes barreres. El delta de fluxe entra pel
canal i al xoca contra aquesta aigua, perd energia i es deixa un lòbul frontal. Com que la
marea continua pujant ha de rodejar aquest lòbul pels cantons. Quan la marea baixa, la
marea topa amb l’aigua, sedimenta i ens talla el delta de refluxe per la metitat. La gran
diferència entre un delta de fluxe i de refluxe es que el de fluxe té un lòbul frontal i el de
refluxe queda dividit per dos.
Les fàcies que podríem trobar serien les d’un canal de marea. Trobariem la base erosiva
d’un canal, estructures bimodals, continues excavacions, mica en mica perdem
granolumetria, fins que passem a un nivell de platja, i un cop ja és continu se’ns poden
desenvolupar les dunes a dalt.
Si féssim una secció per la part del delta, trobareim el rebliment del canal per el lòbul
que s’ha sedimentat, aquesta rampa de fluxe dels materials que van creixent, alguna
insició dels canals laterals i finalment torbaríem la part més fina que correspondria al
reompliment de la part del lagoon.

En un delta de fluxe (foto superior), l’aigua que fa és sedimentar el lòbul en la part

frontal. Amb el delta de refluxe (foto inferior), és un gran canal que va al mar i ens queda
el delta separat en dos parts i el canal pel mig.
En funció del tall ens trobarem unes morfologies i uns materials o altres. Si passem ben
bé per l’eix del canal torbaríem els dos deltes: de fluxe i refluxe. Si anéssim a la dreta ja
veuríem coses de platja: lagun, platges, dunes i entrarirem a la part del mar amb les
diferents barres litorals que se’ns van adosant a la illa barrera. Si tenim un tall
perpendicular tenim una part de sorres, una part de canal i aquest creixement de la
barra que ens anirien fent aquest tipus de sets i desplaçant la base del canal.
Hem de tenir present si el tall és paral·lel o perpendicular a la costa. Això ho podrem
saber gràcies a les paleocorrents.

WASHOVER FANS. EFECTES DE LES TEMPESTES

Els washovers estan produïts per tempestes. Si tenim dunes a les illes barrera, poden
ser superades per onades grans.
Tindriem els ventalls de washover invaint els espais protegits, encarats a la costa.
Aquests washovers poden provocar talls en aquestes illes barreres. Les onades grans
aprofiten aquests washovers per entrar.
L’ona rebassa la cresta de la platja i provoca aquests ventalls per la part de darrere. Els
washovers aniria de la zona més elevada de la platja fins el lagun, i ens aniria progradant
amb un petit delta tipus gilbert perquè veuriem aquesta estratificació conforme aquests
nivells de washover van ficant-se més endins del lagun.

LAGOON
Aigua més salobre. Tenen fauna mixta, tolera aigua dolça i salada. Molta matèria
orgànica. Els deltes invaeixen aquesta part del lagoon protegida, igual que tots els nivells
de washover.
En un lagoon els sediments queden en suspensió més temps, ja que les aigües son de
densitats semblants. Els deltes que desemboquen al lagoons són digitals, ja que estan
protegits per les onades.

Els tidal inlet permeten que les marees pugin i baixin.

FÀCIES DE DARRERA LA BARRERA

Les fàcies que trobarem al lagoon son de materials fins. Tindriem l’entrada de material
més groller que correspondria als deltes mareals. Aquests deltes delimitarien una plana
mareal i amb els diferents canals que la drenen. Podriem tenir un desenvolupament amb
marismes (zones carbonoses), nivells de carbonats (en zones adients climàticament)...
Una altra secció que podríem tenir és un lagoon (materials fins), i a dins hi poguéssim
trobar washovers (amb sorres més grolleres), que ens entren dins el lagoon.

El que trobaríem en aquestes litofàcies de costa si tenim un tall que correspon a aquests
canals trobaríem un rebliment de canal, amb la seva base, estructures bimodals, amb
continues erosions, mica en mica la granolumetria va
baixant fins que arribem a la sorra que ens entra dins
al canal provinent de les platges. Finalment apareixen
les dunes, on podem tenir grans marins, grans
retreballats per les onades i grans més fins
retreballats pel vent. Si ens fixem amb els grans
tindrem dos sediments que hi conviuen.

En situacions transgressives tindríem sobre el lagun el tall

del delta, el mar ens entra més cap al continent, els deltes
van progradant situant-se per damunt del lagoon. Per
sobre el lagoon tindríem les zones mareals, les planes
mareals, els washovers, i acabriem amb la part de dunes.

Amb una situació de progradació (la costa està

progradant cap el mar) tidnriem en les fàcies més distals
del shrotface, i sobre el shortface tindríem el foreshore i
el backshore, cada vegada granolumetries més grolleres,
fins que arribaríem a la part de dunes.
La fauna també cambiaria. Una fauna de lagoon de materials fins, no l’hem de confondre
amb fauna de materials fins que trobem mar endins.

SUCCESSIONS COSTANERES
Amb una successió costanera, tenim una regressió, cada vegada les fàcies continentals
se’ns van ficant mar endins.
En canvi si ni guanya ni perd, tenim una agradació. Cada vegada tenim més platja sobre
la platja, i tenim més lagoon sobre lagoon. En canvi si és tot el contrari, tenim que hi ha
una migració de les fàcies laterals, en va tapant tota la part del lagoon, la platja també
va invadint el lagoon fins que pot arribar a desaparèixer el lagoon, ja que ha portat les
sorres fins al continent