Plecs

falles
vulcanisme

ndex:
-Concepte
-Tipus i caracterstiques
-Exemples geogrfics

Plecs
Els plecs sn ondulacions dels estrats que es produeixen quan hi
actuen les forces que deformen plsticament les roques sense arribar a
partir-les. Les dimensions dels plecs poden anar des de pocs
millmetres fins a uns quants quilmetres.

Origen dels plecs

El mecanisme de formaci dels plecs s ms difcil d'explicar que el de
la formaci de les falles, perqu si b es pot entendre fcilment que
una roca dura es pot partir si actua una fora sobre ella, queda lluny
de la nostra lgica que aquesta roca es pugui "doblegar" com si fos
plastilina.
Si volem entendre com una roca dura i frgil es pot flexionar hem de
tenir presents les condicions en qu es produeix la deformaci:
a) Es produeix a una gran profunditat, on la pressi i la temperatura
sn molt altes. Aquestes condicions donen a les roques una plasticitat
que n'afavoreix el plegament.
b) El temps durant el qual actua la fora deformadora ha de ser d'uns
quants milions d'anys perqu es formi un plec.
c) La presncia d'aigua i de gasos entre els sediments afavoreix la
deformaci, perqu dona ms plasticitat a la roca.

Elements d'un plec

Els elements d'un plec sn els segents:
a) La xanera s la zona de mxima curvatura de l'estrat.
b) Els flancs sn les parts laterals del plec a un costat i a l'altre de la
xarnera.
c) El nucli s la zona ms interna del plec.
d) El pla axial s el pla imaginari que passa per les xarneres dels
estrats que constitueixen el plec.
e) L'eix del plec s la intersecci del pla axial amb la superfcie del
terreny.
f) La direcci s l'angle que forma l'eix del plec amb el nord geogrfic

Tipus i caracterstiques
La posici del plec s determina pel pla axial; tenint en compte aix, els
plecs poden ser rectes, inclinats i tombats i ajaguts segons que el valor
de l'angle que forma el pla axial amb el pla vertical vari de 0o a 90o.
Quan un plec es contrau cap a baix i els materials ms antics estan
situats al nucli s'anomena
anticlinal. Si la concavitat s cap a dalt i al nucli hi han quedat els
materials ms moderns, s un plec sinclinal. Molt sovint els plecs els
trobem associats formant sries de plets anticlinals i de plecs
sinclinals.
Si observem detalladament les capes dels plecs podem veure que en
alguns casos es mant el gruix al llarg de tot l'estrat i que, a ms,
aquests es disposen en capes concntriques. Constitueixen els plecs
parallels.
En altres casos, si es modifica el gruix de les capes, es parla dels plecs
similars
Si les formes de compressi continuen actuant sobre els materials que
ja s'han plegat, aquests estrenquen i, quan llisquen sobre el pla de
fractura, es desplacen molts quilmetres. Sn els anomenats
mantells de corriment.

Exemples geogrfics

Falles
Una
falla
s una fractura de l'escora terrestre al llarg de la qual s'ha
produt un desplaament relatiu dels dos blocs o compartiments en
qu queda dividida la roca afectada.

TIPUS
-Falla normal
:
Tamb anomeda directa o de gravetat. Els blocs que es
desplacen reben el nom de bloc o llavi aixecat i bloc o llavi enfonsat
indicant el sentit relatiu del moviment d'un bloc respecte a l'altre.
La superfcie al llarg de la qual es produeix el moviment s la
superfcie o pla de falla i el valor total del desplaament mesurat sobre
el pla s el salt de falla, que pot tenir components en diverses
direccions de l'espai. Si el salt es manifesta en la superfcie topogrfica
parlem de escarpe, la magnitud pot diferir del salt per efecte de

l'erosi, per exemple.

-Falla inversa
:
Mentre que en les falles normals la superfcie de falla
sol presentar un cabussament elevat o ser prcticament vertical, en les
falles inverses aquest pla sol ser molt estesa, amb cabussament baix.
Per sota de 45 es parla de encavalcaments i si el cabussament no

arriba als 10 reben el nom de mantells de corriment, en qu el

desplaament sol a ms de ser de gran magnitud.

-Falla de direcci
:
La superfcie de falla sol ser propera a la vertical.
El moviment respon a forces de cisalla horitzontal que causen el
desplaament lateral d'un bloc respecte a l'altre. En funci del sentit
d'aquest desplaament es distingeixen el esquinament dextral, en el
qual, situant-nos sobre un dels blocs, veurem moure l'altre cap a la
nostra dreta, i el sinistral (representat en la illustraci).

-Falla rotacional
:
La superfcie de falla s aproximadament cilndrica
com a conseqncia del gir d'un dels blocs de falla al voltant d'un eix

de rotaci parallel a la superfcie de falla.

-Falla obliqua:
En aquest tipus de falla el gir dels blocs t lloc respecte
a un eix que s perpendicular a la superfcie de falla.

El Vulcanisme
1.Conceptes bsics
El vulcanisme s una manifestaci de lactivitat interna del planeta. Es
produeix quan els materials fosos de linterior de la Terra surten a la
superfcie a travs desquerdes a forats.

Magma
Sn masses rocoses foses que han estat sotmeses a temperatures molt
altes, al voltant del 800 a 1.400 graus centgrads, amb una gran
proporci gasos dissolts.
Els focus de fusi del magma estan situats entre els 50 i 200 km de
profunditat.

Classes de magmes:
CIDS
Sn molt viscosos i tendeixen a tapar sovint el crter. Si
aquesta esquerda obstrut pot acumular molta tensi i provocar
una explosi violenta.

BSICS
Sn menys viscosos i poden anar fluint del crter. Els
gasos sescapen lentament i no solen provocar explosions, i
en tot cas poc violentes.Les bombolles gasoses arrosseguen
materials fosos.
La classe de magma determina les formes dels CONS VOLCNICS

Magmes cids. Cons cnics i allargats.

Magmes bsics. Cons ms arrodonits.

Volc

Un volc s una estructura geologia per la qual emergeix magma de

linterior del nucli dun planeta que en sortir a lexterior es converteix
en lava, roca fosa, a causa de la prdua de gasos.
PARTS DUN VOLC
Crter:s una petita depressi situada al vrtex del con volcnic amb
forma de con invertit boca de la xemeneia. Quan aquest t un gran
dimetre lanomenem caldera. Dins daquesta caldera hi ha crters
molts petits que anomenem hornitos.
Con volcnic:s lelevaci del terreny formada pels materials emesos
pel volc.
Xemeneia (o conducte de sortida): s la fractura a travs de la qual surt
el magma a lexterior.
Cambra magmtica:s el magatzem intern on sacumula la matria
sotmesa a gran temperatura i pressi anomenada magma. Aquesta
cambra s situada a una profunditat que va des de 10 fins a 70km.

Erupci volcnica
La capa superior de la Terra, anomenada ESCORA, est formada per
PLAQUES TECTNIQUES que es desplacen.
Una erupci volcnica s la sortida del magma a la superfcie de la
terra per una esquerda de les plaques tectniques.
Les roques calcries (poc dures) que formen part de lescora, amb les
pressions que es produeixen a linterior del planeta es pleguen. Quan
aquestes pressions desapareixen, les roques es trenquen i es formen:
a. Falles, si a ms desquerdar-se hi ha desplaament.
b. Diclasis, si noms hi ha esquerda.
Mentre la pressi interna del magma s inferior a la resistncia del
sostre, no pot produir-se cap erupci, per si en la fractura duna falla,
les forces que actuen des de dins del planeta es descomprimeixen
bruscament, es produeix una ERUPCI del MAGMA.
Els volcans sn com una vlvula de seguretat. Sn com respiradors
gegants que deixen escapar els gasos i materials calents.
Durant lascens fins a la superfcie de la terra, les bombolles de gas
actuen duna manera semblant al que succeeix quan es destapa una
ampolla de xampany, tot arrossegant la massa fluda (magma) cap a
lexterior.

Materials Piroclstics(
expulsats pels volcans)
Materials slids:

Bombes
volcniques (+1cm), arrodonits

Blocs
volcnics (+1cm), allargats

 Gredes
/lapilli (2-6mm)
Cendra
(2mm)

Materials lquids:
Lava

Gasos barrejats amb els materials slids.

FUNCI DEL VULCANISME

La funci del vulcanisme en levoluci del nostre planeta s la de
secretar roques provinents de capes profundes de lescora, a la
superfcie terrestre regenerant el relleu.
COLADES DE LAVA
Sn els rius de lava que sescorren dels volcans. No tots els volcans
emeten colades.
Segons la viscositat, el volum i el contingut de gasos, les laves
continuen en estat lquid fins ms o menys lluny del punt de sortida.
La velocitat de lliscament pot oscillar entre uns quaranta metres i
alguns km/h. La gruixuda de la colada sol ser dentre 5 i 25m.
A mesura que la lava llisca sespesseix i acaba solidificar-se
superficialment. La part interna queda protegida i es mant calenta
molt ms temps.

SEGONS LA FREQENCIA DE LA SEVA ACTIVITAT VOLCNICA

VOLCANS ACTIUS:els que entren en erupci i romanen el reps la
major part del temps.

VOLCANS DURMENTS:els que noms entren en erupci

espordicament.
VOLCANS EXTINTS:els que van estar activats fa molt de temps i no
mostren signes de reactivar-se en un futur.

SEGONS EL TIPUS DE LA FORMA I EL TAMANY

VOLCANS FISSURALS:la lava surt en enorme quantitat a travs duna
fissura de gran longitud.
VOLCANS PUNTUALS:sn els volcans clssics, en que lefusi es
produeix per un punt.

SEGONS EL TIPUS DERUPCI VOLCNICA

-Vulcani:
El nom ve de les erupcions del volc Vulc. Solen ser
explosives i formen nvol foscos de cendra. La lava s ms pastosa i
viscosa i entre erupci i erupci sencrosta rpidament i tapona la
xemeneia. Lerupci s molt violenta i la lava es polvoritza en cendres
o b en forma de pedra tosca. Hi ha pocs piroclasts grossos llanats a
fora. Es produeix una columna de gasos (CO2 i derivats del sofre). Les
colades volcniques sn poc extenses i escasses. Solidifiquen molt
rpidament i constitueixen les roques anomenades riolites.

-Hawai:
Normalment els volcans fissurals, en els quals la lava sol ser
poc densa. Tpic dels volcans de Hawai. Els altres productes, com gasos
i piroclasts, sn molt escassos. Lerupci s contnua i el crter s un
llac de lava que gaireb mai no es buida; la lava bull i sescampa per
desbordament.

-Pele:
La lava s molt viscosa. Les erupcions estan separades per grans
intervals. La lava, molt pressionada dintre de la xemeneia, sobre pas
pels costats i baixa vessant avall. El nom ve del volc Pel. Les
erupcions sn molt destructores, perqu provoquen allaus de cendres
incandescents.

-Estromboli:
Reben el nom de Stromboli, petita illa volcnica de la
costa italiana. La lava t una proporci ms elevada de slice i per tant
s menys fluida. El tipus derupci tamb s contnua i la lava tamb
est en ebullici constant, per quan es posa en contacte amb laire, els
gasos que empresona es desprenen violentament i donen lloc a
explosions moderades, rtmimiques i contnues.