You are on page 1of 34

Tema 10 Interpretaci global dels fenmens geolgics en el marc de la Teoria de la Tectnica de Plaques

1. Deformacions de lescora: Tectnica.


Definici de deformaci. Diferncia entre fora i esfor. Tipus desfor: compressi, distensi i cisalla. Comportament de les roques: elstiques, plstiques i frgils. Altres factors que intervenen en la deformaci de les roques. Orientaci dels estrats: direcci i cabussament. Plecs: definici. Elements. Classificaci: per forma (anticlinal, sinclinal), vergncia (dret, inclinat, tombat, ajagut) i gruix (parallels, similars). Associacions de plecs: anticlinoris, sinclinoris. Diclasis: definici. Causes que les provoquen. Tipus de diclasis: retracci, compressi, descompressi i tensionals. Falles: definici. Elements. Classificaci: directes, inverses, de direcci, obliqes, de tisores. Associacions de falles: graben, horst. Diapirs: definici. Causes que els provoquen. Estructures: plecs, intrusions, xemeneies i cpules.

2. Orognesi i la tectnica de plaques


Els orgens: estructura i tipus. Fases en la formaci duna serralada pericontinental: subsidncia, plegament i alament. Orgens de collisi.

3. Activitat gnia i Tectnica de plaques.


Distribuci global del vulcanisme. Tipus derupcions i relaci amb les vores de plaques. Lactivitat gnia en les vores convergents de la placa. Subducci. Formaci darcs volcnics ocenics (magmes bsics, vulcanisme basltic) i continentals (magmes cids, vulcanisme explosiu). Lactivitat gnia en les vores de placa divergents. Dorsals. Rifts. Magma basltic. Lactivitat gnia intraplaca. Formaci de plomes. Hot spots. Magma basltic.

4. Sismicitat i Tectnica de plaques.


Origen dels terratrmols. Ones ssmiques i rebot elstic. Mesura dels terratrmols (Richter, Mercalli). Tipus de terratrmols segons el focus: profunds, intermedis, superficials, i relaci amb la fora. Distribuci dels terratrmols en cinturons: circumpacfic, mediterrani, dorsals.

5. Cicle de Wilson
Relaci cclica entre els diferents processos de la Tectnica de Plaques.

Tectnica

Tipus desfor De compressi De distensi De cisalla

Deformacions de la roca

Elstica.
Plstica. Frgil.

Deformacions de la roca

Direcci o rumb Cabussament

Plecs

Xarnera Flancs

Nucli
Pla axial Vergncia Eix:

Classificaci dels plecs

Anticlinals Per la seva forma

Sinclinals

Classificaci dels plecs

Drets Per la seva vergncia Inclinats Tombats Ajaguts

Classificaci dels plecs

Parallels

Pel gruix dels estrats Similars

Associacions de plecs

Isoclinals

Anticlinoris

Sinclinoris

Diclasis

Tipus de diclasis

Diclasis de descompressi Diclasis de retracci Diclasis tensionals Diclasis de compressi

Falles

Blocs de falla Lnia de falla

Salt de falla
Pla de falla

Tipus de falles

Normals o directes Inverses De direcci o transformants Obliques De tissora Encavalcament

Associacions de falles

Horst Graben

Diapirs

Orognia i Tectnica de Plaques

Orgens andins

Orgens alpins

Vulcanisme i Tectnica de Plaques

Vulcanisme en vores convergents

Vulcanisme en vores convergents

Vulcanisme en vores divergents

Vulcanisme en vores divergents

Vulcanisme intraplaca

Sismicitat i Tectnica de Plaques

Escala de Mercalli Grau I Grau II Notat per poques persones en condicions especialment favorables. Notat per poques persones en reps, especialment en els pisos alts dels edificis. Els objectes penjats poden oscillar.

Giuseppe Mercalli

Notada clarament en els interiors, especialment en els pisos alts dels edificis, moltes Grau III persones no ho associen amb un sisme. Els vehicles de motor estacionats poden moure's lleugerament. Vibraci com l'originada pel pas d'un carro pesat. Duraci estimable. Tremolor sentit durant el dia per moltes persones en els interiors, per poques a l'exterior. Si s de nit alg es pot despertar. Vibraci de vaixelles, vidres de finestres i portes; els murs cruixen. Sensaci com d'un carro pesat topant contra un edifici, els vehicles de motor estacionats es balancegen clarament. Tremolor sentida quasi b per tothom; molta gent es desperta. Algunes peces de vaixella, vidres de finestres, etc., es trenquen; cauen objectes inestables . S'observen pertorbacions als arbres, pals i altres objectes alts. S'aturen els rellotges de pndol. Tremolor sentida per tothom; moltes persones atemorides fugen cap a l'exterior. Alguns mobles pesats canvien de lloc. Danys lleugers. Tothom el sent. La gent fuig cap a l'exterior. Danys sense importncia en edificis ben dissenyats i construts. Petits danys en estructures ordinries ben construdes; danys considerables en les dbils o mal planejades; trencament d'algunes xemeneies. El noten les persones que condueixen vehicles en moviment. Danys lleugers en estructures de disseny bo; considerable en edificis ordinaris amb derrumbament parcial; gran en estructures dbilment construdes. Caiguda de xemeneies, piles de productes en els magatzems de les fbriques, columnes, monuments i murs. Els mobles pesats es tomben. Arena i fang projectats en petites quantitats. Canvi en el nivell de l'aigua dels pous. Prdua de control en les persones que condueixen vehicles motoritzats. Dany considerable en les estructures ben dissenyades; grans danys en els edificis slids, amb derrumbament parcial. Els edificis surten dels seus fonaments. El terreny s'omple d'esvorancs. Les canonades subterrnies es trenquen. Destrucci d'algunes estructures de fusta ben construdes; la major part de les estructures d'edificis es destrueixen; grans esvorancs al terreny. Les vies del ferrocarril es torcen. Invasi de l'aigua dels rius sobre les terres riberenques. Quasi b cap edificaci es salva de la destrucci. Ponts derruts. Grans esvorancs al terreny. Les canonades subterrnies queden fora de servei. Enfonsaments i derrumbaments en terrenys de suau pendent. Gran torsi de vies ferroviries. Destrucci total. Ones visibles sobre el terreny. Pertorbacions de las cotes de nivell (rius,

Grau IV

Grau V

Grau VI

Grau VII

Grau VIII

Grau IX

Grau X

Grau XI Grau XII

Charles Richter

You might also like