TEMA 6

TECTÒNICA CORTICAL
4rt ESO
Biologia i geologia
ÍNDEX
1. EL RELLEU TERRESTRE
2. DEFORMACIONS DE L’ESCORÇA: PLECS,
FALLES I DIÀCLASIS
3. VOLCANS. SISMES. RISCOS GEOLÒGICS
4. REPRESENTACIÓ DEL RELLEU
5. TALLS GEOLÒGICS
6. COLUMNA ESTRATIGRÀFICA
 1. EL RELLEU TERRESTRE

Conjunt d’elevacions i depressions que

presenta la superfície terrestre d’una zona

RELLEU = OROGÈNESI +
OROGÈNESI
GLIPTOGÈNESI
Procés constructiu del relleu (elevacions)
Originat per agents geològics interns (calor dels
magmes, pressions del fregament de plaques)

GLIPTOGÈNESI
Procés destructiu del relleu (desgast de la
superfície)
Originat per agents geològics externs
(atmosfera, vent, aigua,...) modelat del
relleu
 2. DEFORMACIONS DE L’ESCORÇA:
PLECS, FALLES I DIÀCLASIS
Les roques estan sotmeses a forces geològiques 
deformacions

Paral·leles, en
direccions
diferents
 2. DEFORMACIONS DE
L’ESCORÇA
 TIPUS DE DEFORMACIONS
 Elàstica
 Quan l’esforç s’atura, la roca recupera la forma i la mida inicial.
Deformació reversible

 Plàstica
 Quan l’esforç s’atura, la roca queda deformada ja que són sotmeses a
intenses deformacions al llarg de milions d’anys. Deformació
permanent
 Dona lloc a plecs

 Fràgil
 Quan actua un esforç, es trenca. Són permanents
 Si hi ha desplaçament  falles
 Si no hi ha desplaçament  diàclasi
2. DEFORMACIONS DE L’ESCORÇA:
PLECS
PLEC: Curvatura o ondulació dels estrats d’un relleu quan les roques son
sotmeses a esforços compressius
 2. DEFORMACIONS DE L’ESCORÇA:
PLECS
PLECS: Classificació
 2. DEFORMACIONS DE L’ESCORÇA:
PLECS
PLECS: Classificació

En funció del pla axial

 2. DEFORMACIONS DE L’ESCORÇA:
FALLES I DIÀCLASIS
DIÀCLASIS
Fractures que es produeixen en les roques
quan son sotmeses a esforços, superant el
límit de deformació, però sense que hi
haja hagut un desplaçament d’un bloc
respecte de l’altre

FALLES
Fractures de les roques en les que ha
hagut un desplaçament relatiu entre els
dos blocs formats
2. DEFORMACIONS DE L’ESCORÇA:
FALLES I DIÀCLASIS
 2. DEFORMACIONS DE L’ESCORÇA:
FALLES I DIÀCLASIS
FALLES: TIPUS
 FALLES: TIPUS

1. Falla normal o directa

El llavi o bloc que està sobre el pla de falla, descendeix.

S’originen per esforços de distensió

 FALLES: TIPUS

2. Falla inversa
El llavi o bloc que està sobre el pla de falla, ascendeix.

S’originen per esforços de compressió

 2. DEFORMACIONS DE
L’ESCORÇA
ASSOCIACIONS DE DEFORMACIONS

Associació de falles

 Grups de falles on apareixen elevacions (massissos tectònics) i

depressions (fosses tectòniques)
 2. DEFORMACIONS DE
L’ESCORÇA
ASSOCIACIONS DE DEFORMACIONS

Encavalcament i Mantells de corriment

 Forces de compressió  plec inclinat  trencament  falla inversa  llavi
elevat es desplaça sobre el llavi enfonsat encavalcamentmantell corriment

 Un bloc reposa sobre l’altre, on els materials més antics descansen sobre els
materials més moderns
•*Act Quina diferència hi ha entre
una diàclasi i una falla?

•*Act. Quina diferència hi ha entre

un encavalcament i una falla
inversa?
3. VOLCANS
Estructures que es formen al voltant d’obertures per on surt el
magma

Magma: fluid format per roques foses (a uns 1000-2000ºC) i

gran quantitat de gasos.

Lava: líquid pastós que s’origina quan el magma perd els seus
gasos al sortir a l’exterior.
3. VOLCANS
Tipus de magmes (segons composició i procedència)
 Segons la seva composició química (contingut de sílice) es
diferencien:
Magmes
àcids

Magmes
bàsics
Magmes
intermedi
s
Magmes àcids
• Elevat contingut en sílice (+ 65 %). Donen roques de colors clars
• Gran viscositat
• Associats a zones de subducció

Magmes bàsics
• Menor contingut en sílice (50-40 %). Donen roques de color fosc
• Magmes fluids
• Associats a zones de dorsals

Magmes intermedis
• Característiques intermèdies als anteriors
• Contingut en sílice 65-50 %
*Video Viscositat dels magmes
3. VOLCANS
*Dibuixa
PARTS D’UN VOLCÀ
3. VOLCANS
*Dibuixa
PARTS D’UN VOLCÀ
3. VOLCANS
Productes volcànics
Piroclas
Lava Gasos
ts
3. VOLCANS
Productes volcànics
Lava
• En superfície (menys pressió), al magma, els gasos es
volatilitzen massa líquida sense gasos, que flueixen pel cràter
i es cauen sobre la superfície formant colades

• Tª 900-1200 ºC segons composició i gasos

 Laves cordades

Laves AA Laves encoixinades

*Video Lava volcan Kilauea

3. VOLCANS
Productes volcànics
Gasos
• Gasos dissolts en el magma i escapen quan arriba el magma a la
superfície formant columnes de gas.

• Vapor d’aigua:
• 60-90 % dels gasos
• Origen: aigua del magma o aigua superficial o subterrània
vaporitzada per l’ascensió del magma

• CO2, H2S, SO2, HCl, etc

3. VOLCANS
Productes volcànics
Piroclasts
• Fragments de lava llançats a l’aire i arriben a solidificar-se
en ple vol.

• Segons la seva mida:

CENDRES: BOMBES
LAPIL·LI:
Més fins i poc pes VOLCÀNIQUE
Materials S:
Transportades pel
intermedis
vent més grans
 3. VOLCANS
Estructures volcàniques
 L’edifici volcànic depèn de la viscositat del magma:

Volcans en Estratovol Con

escut cà d’escòries

Dom
Caldera
volcànic
 3. VOLCANS
Estructures volcàniques
 L’edifici volcànic depèn de la viscositat del magma:

Volcans en escut
• Laves fluides que formen edificis molt amples sense altura
• . Erupcions efusives (poc violentes per la fluïdesa del magma
bàsic)
3. VOLCANS
Estructures volcàniques
Estratovolcà

• El volcà allibera lava i piroclàstics que s’acumulen formant un

edifici gran de capes alternades
3. VOLCANS
Estructures volcàniques

Con d’escòries

• Lava de viscositat elevada que no flueix i no forma colades.

• El volcà allibera molts piroclasts que s’acumulen

3. VOLCANS
TIPUS DE VOLCANS
Segons les erupcions:

*Video erupciones
*Video Tipos de erupciones Volcanicas
 3. SISMES
Terratrèmol sacsejada brusca de l'escorça terrestre
(lliscaments de blocs o plaques) produïda per
l'alliberament d'energia acumulada, quan es supera el
límit de resistència, en forma d'ones sísmiques, que es
transmeten.

V velocitat
V= d/t D distància
T temps
Parts d’un terratrèmol Epicentre zona emergida
terratrèmol
Epicentre zona sumergida sisme
submarí, que pot provocar grans
onades (tsunamis)

On arriben
primer los ones
sísmiques, situat
sobre la vertical
de l´hipocentre,
sent el punt més
proper al focus

*Vídeo Terratrèmol
Tipus d’ones sísmiques

Ones P o primàries
• Són les primeres a arribar a l'estació registradora per la seva
major velocitat ( 5 km/s).
• Es transmeten en la mateixa direcció de vibració de les
partícules produint compressions i dilatacions dels materials
(endavant i enrere)
• Es poden transmetre a través de sòlids, líquids i gasos
Tipus d’ones sísmiques
Ones S o secundàries
• Es registren en segon lloc, més lentes que les ones P
(velocitat 3 km /s).
• La seva direcció de propagació és perpendicular a la
vibració de les partícules. (d’alt i baix, com moure una
corda).
• Únicament es propaguin en materials sòlids
Tipus d’ones sísmiques
Ones L o superficials
• Quan les ones P i S arriben a la superfície (epicentre), es generen aquestes
ones més lentes que es propaguen, en totes direccions de l'epicentre.

• Són les causants dels efectes catastròfics dels terratrèmols

• Es distingeixen:
• - Ones Rayleigh
• -Ones Love
Registre i mesura
Sismògrafs:instrument usat per mesurar moviments de la Terra i
consisteix d'un sensor que detecta el moviment de la terra i que és
sensible a moviments verticals del terreny per un pes suspès que
es mou amb els moviment de la superfície de la Terra i els
representa gràficament en un sismograma
1.3 Registre i mesura
Per mesurar la força d’un terratrèmol s’utilitzen dos escales:

- Intensitat l’escala de Mercalli: es basa en l’observació dels efectes del

terratrèmol. Té 12 graus d’intensitat

- Magnitud l’escala de Richter: és una escala logarítmica que assigna un

nombre per quantificar l'energia que allibera un terratrèmol

Terratrèmol més potents Magnitud :Escala Richter Morts

(Mw)
Terratrèmol Valdivia (Xile) 1960 9.7-9.5 1655 a 2000
Terratrèmol oceà índic (Indonèsia)2004 9.3 (= 12.000 bombes atòmiques) 230 270
Terratrèmol de Alaska 1964 9.2 128
Terratrèmol i sisme submarí (maremoto) 9 15 836
Japó 2011
3 RISCOS GEOLÒGICS

CONCEPTES:

Perillositat: la probabilitat que ocorri un fenomen nociu en

un lloc determinat i dins d'un interval de temps.
L’exposició: el total de persones o béns exposats a un
determinat risc
Vulnerabilitat: la susceptibilitat de la població o dels seus
béns davant d'un determinat risc.
Terratrèmol Mèxic vs Antàrtida Exposició
Terratrèmol Japó vs Haití Vulnerabilitat
Previsió i prevenció de riscos
PREVISIÓ O PREDICCIÓ: anticipar el que pot passar
estudiant, amb temps per a prendre mesures:
- Plans d’evacuació
- Plans d’emergència i alarmes
- Mapes meteorològics
- Sensors per mesurar cabal riu, gasos,...

Exemple: sismes: bombament del terreny, anàlisi

sismogrames, anàlisi gasos en volcans (indiquen la quantitat
de magma acumulat)
Previsió i prevenció de riscos
PREVENCIÓ: anticipar a un risc en una zona on sabem
que es pot donar:
-Educació a la població per saber que fer en cas
d’emergència i evacuacions.
- Evitar construir en zona de risc d'esllavissades o
d’inundacions (mapes de risc)
- Construcció de murs o dics
4. REPRESENTACIÓ DEL RELLEU
MAPA TOPOGRÀFIC
Representació sobre un pla d’una superfície terrestre a escala
reduïda

Ens informa sobre el relleu

 4. REPRESENTACIÓ DEL
RELLEU
ESCALES

Escala numèrica
 Exemple: 1:50 000
1 unitat de distància del mapa
= 50 000 unitats en la realitat
Escala gràfica

Com calcular una distància?

 Regles de 3
 Exemple: calcula 4 cm del mapa
segons l’escala següent:
 4. REPRESENTACIÓ DEL
RELLEU
CORBES DE NIVELL

Línies imaginàries que uneixen tots

els punts que es troben a la mateixa
alçària sobre el nivell del mar

Cota: Número que ens informa sobre

la seua alçaria a nivell del mar.
 Exemple: en el cas del dibuix serien 10m,
20m, 30m,...

Equidistància: distància entre una

corba de nivell i la següent. Sempre és
la mateixa en un mapa topogràfic.
 Exemple: en el cas del dibuix 10 m.
 4. REPRESENTACIÓ DEL
PENDENT RELLEU

Inclinació de la vessant d’una muntanya

Unitats: graus o percentatge

 Exemple: 15% = cada 100 m de distància en horitzontal, en pugem 15 m
en vertical.
EXEMPLE
 4. REPRESENTACIÓ DEL
RELLEU
Com fer un mapa
topogràfic?

1. Sobre el mapa es traça la

línia de la qual interessa
conèixer el perfil

2. En la vora d’un paper que es

posa sobre la línia dibuixada,
es marquen les interseccions
amb les corbes de nivell i
s’hi anota la xifra que indica
l’altitud de la corba.
 4. REPRESENTACIÓ DEL
Com fer un mapa topogràfic? RELLEU
3. En un paper mil·limetrat es traça un
sistema de referència de coordenades
cartesianes. En les abscisses s’anoten els
punts del paper, i en les ordenades es
marquen les altituds teòriques.

D=d*E
Distancia real= distancia en el mapa * escala

d=D/E 50m/20000=0.0025 m*1000=2.5 mm

4. A continuació s’aixequen les verticals

d’altitud igual a la cota indicada per cada
punt.

5. Tots els punts s’uneixen en un traç continu

i a mà alçada.
 RESUM: Com fer un perfil topogràfic?
 1-Linea recta al mapa que volem representar
 2-Mirar les corbes de nivell i determinar la equidistància
 3- Amb l’escala i l’equidistància, calcular la distància que posarem
en l’eix vertical del paper mil·limetrat. Posem les nostres corbes
marcades com a màxim i mínim un poc més.
Escala 1: 20.000 equidist: 50 m D=d*E
Distancia real= distancia en el mapa * escala
1---------- 20.000 mm
X----------50000 mm x=2.5 mm d=D/E 50m/20000=0.0025 m*1000=2.5 mm

 4- Marcar en la línia les corbes de nivell que es tallen dibuixar el

perfil
 5- Baixar les línies i dibuixar el perfil coincidint els nombres amb
punts
 6- Transformar els angles en suaus corbes
RESUM: Com fer un perfil topogràfic?

• Act word Mapa-topogràfic 1, 2 , 3, 4 (extra)

• Cuaderno de perfiles topograficos
Calcular el valor del pendent mitjà
5. TALLS GEOLÒGICS
Secció vertical d’un sector de la litosfera que ens permet
conèixer la seua història geològica.

ESTRATS
Capes que es disposen les roques sedimentàries,
diferenciades unes d’altres per la composició o bé perquè es
van formar en un període diferent.
5. TALLS GEOLÒGICS
PRINCIPIS
1. Principi de superposició dels estrats (Steno)
“Tota capa sedimentària és més moderna que la té baix seu i
més antiga que té per damunt”
5. TALLS GEOLÒGICS
PRINCIPIS
2. Principi de superposició dels fenòmens
“Tot procés geològic és posterior al que afecta i anterior al
que l’afecten”

1. PLEGAMENT 2. FALLA
 5. TALLS GEOLÒGICS
HISTÒRIA GEOLÒGICA
Tipus de materials que podem trobar als talls geològics

Exemple: Quin és el material

més modern? Quins són els
materials que formen els estrats
d’aquest tall?

A és el material més antic i

D és el més modern.

A = conglomerats
B = Calcària
C = Gres
D = Argil·lita
 5. TALLS GEOLÒGICS
HISTÒRIA GEOLÒGICA
Tipus de processos geològics

Exemple: Quin és el ordre en que se van

dipositar els estrats? Quin procés és més
modern?
•Els estrats es van dipositar en l’ordre: A-
B-C-D-E
•Es van dipositar els estrats A,B,C i D i se
van plegar (els 4 estan plegats). Després,
es va erosionar el terreny i, per últim, es
va dipositar l’estrat E.
 5. TALLS GEOLÒGICS
HISTÒRIA GEOLÒGICA
Tipus de contactes entre materials

Exemple: Quin tipus de contactes existeixen

entre els materials?
•Concordant entre A,B,C,D i E
•Discordant angular entre la 1º sèrie i
l’estrat F
 5. TALLS GEOLÒGICS
Interpretació d’un tall geològic
6. LA COLUMNA ESTRATIGRÀFICA
SÈRIE O COLUMNA ESTRATIGRÀFICA
 Conjunt d’estrats que sedimenten en un
lloc de manera consecutiva ( el més antic avall i el més
modern d’alt).

Els estrats es presenten en paral·lel, diem que

són concordants.
Quan els estrats no són paral·lels (estrats discordants)
Ens dona informació:

- Antic/modern
- Simbologia i tipus del material i gruix dels estrats
- Tipus de contacte entre estrats
- Presència fòssils, estructures internes,...
Fes els següents exercicis
EXERCICIS

Cortes geo 1, 2, 3, 4 (extres, més complicats)

Tall diapositives:
94 (corte 6)
96 (corte 7)
80, (corte 0)
83(corte 1)
87 (corte 4),
91 (corte5)
104 (corte 10)
112 (corte 14)

Exercicis talls geològics word

EXERCICIS TALLS GEOLÒGIS I
SOLUCIONS
Corte 0
Ejemplo libro
• 1.- Depósito de las capas A, B, C y E.

• 2.- Intrusión ígnea concordante del

material D (sill).

• 3.-Intrusión discordante del dique F.

• 4.-Esfuerzo tectónico y basculamiento

hacia el sureste de los estratos.

• 5.-Erosión.

• 6.- Depósito de las capas G, H, I, J y K, en

discordancia angular y erosiva sobre el
bloque inferior.

• 7.- Emersión y erosión.

• 8.- Erosión y configuración del relieve

actual.
Corte 1
Corte 1
HISTORIA GEOLÓGICA:
- Depósito en horizontal de areniscas y
calizas (para lo cual la zona debe
estar sumergida).

- Esfuerzo compresivo y plegamiento de

materiales.

- Emersión y erosión.

- La zona se sumerge y se produce el

depósito en discordancia angular
erosiva de los materiales
conglomerados y areniscas.

- Erosión y configuración del relieve

actual.
 Corte 2

Historia Geológica:
1.- Depósito de materiales y formación de las capas de rocas A (en condiciones de terreno
sumergido)
2.- Esfuerzo tectónico que provoca la inclinación de los estratos de la zona A que quedan por
encima del nivel del mar.
3.- Emersión y erosión de parte de la serie de estratos de la zona A.
4.- Nuevo depósito de materiales (para lo cuál la zona debe de estar sumergida) que formarán los
estratos de la zona B.
5.- Se produce de nuevo una emersión y erosión que afectaría a toda el área.
6.- Se produce una erupción volcánica posterior a todos estos fenómenos.
7.-Erosión y configuración del relieve actual.
Corte 3
• ¿Qué especie de caracol
es más reciente?

• Si en otra parte del

mundo encontramos un
estrato que tiene un
fósil Planorbis
trochiformis
¿Podríamos decir que
este estrato se formó al
mismo tiempo que el
estrato D de esta zona?
Razónalo. Principio de continuidad lateral de los
estratos
Corte 4
a) Describe la historia
geológica, justificando los
acontecimiento y el orden
propuesto.
b) Razona si será posible que
encontremos fósiles de
nummulites en el estrato A
habiendo encontrado fósiles
de Belemnopsis en el
estrato D.
c) Razona si podríamos
encontrar fósiles de
Trilobites en el estrato A si
hemos encontrado fósiles de
dinosaurios en el estrato C.
SOLUCIÓN CORTE 4
Depósito horizontal en zona sumergida
de conglomerados (E), caliza (D) y
arenisca (C), para lo cual la zona debe
estar sumergida.

• Esfuerzo tectónico y basculamiento

del terreno hacia el S-W.

• Esfuerzo compresivo y falla inversa.

• Emersión y erosión

• Depósito en discordancia angular

erosiva de arcilla (B) y caliza (A), para
lo cual la zona debe estar sumergida.

• Erosión y configuración del

relieve actual.
a) Nummulites en el estrato A habiendo
encontrado fósiles de Belemnopsis en el
estrato D.
- Nummulites (Cenozoico) más moderno
- Belemnopsis (Mesozoico) más antiguo
Si, ya que el estrato A es el más jóven al igual que los Nummulites
(generados en el Cenozoico), mientras que el Belemnopsis
es del Mesozoico, por lo que se puede encontrar en un
estrato inferior como el D.
b) Podríamos encontrar fósiles de Trilobites
en el estrato A si hemos encontrado
fósiles de dinosaurios en el estrato C
-Trilobites (Paleozoico) más antiguo
- Dinosaurios (Mesozoico) más moderno
No, ya que el estrato A es el más joven que el C, por lo que debe
contender fósiles menos antiguos, y en este caso, los
Trilobites propios del Paleozoico son más antiguos que los
dinosaurios propios del Mesozoico.
 CORTE 5
Corte 5.A Corte 5.B
SOLUCIÓN CORTE 5.A
• Depósito de los estratos F, E, G, C
y A, para lo cual la zona debe
estar sumergida.

• Esfuerzo compresivo y
plegamiento de materiales
formando un anticlinal.

• Emersión y erosión.

• Depósito en discordancia
angular y erosiva de los estratos
D y B en horizontal.

• Erosión y configuración del

relieve actual.
Corte 5.B
• Depósito en horizontal de la serie
estratigráfica (D, A, C y F), para lo
cual la zona debe estar sumergida.

• Esfuerzo compresivo y falla

inversa.

• Emersión y erosión de la zona.

• Depósito en discordancia angular y

erosiva de los estratos B y E.

• Erosión y configuración del relieve

actual.
Corte 6
• Depósito del material 1, 2 y 3
(para lo cual el material debe estar
sumergido).

• Esfuerzo distensivo y formación

de una falla normal.

• Emersión y erosión.

• Depósito en discordancia
angular erosiva del estrato 4.
(para lo cual la zona debe estar
sumergido).

• Erosión y configuración del

relieve actual.
Corte 7
• Depósito de los materiales G, A,
C, B, H y D, para lo cual la zona
debe estar emergida.
• Esfuerzo compresivo y formación
de pliegues.
• Emersión y erosión.
• Depósito en discordancia
angular y erosiva de los estratos
F y E, para lo cual la zona debe
estar emergida.

• Erosión y configuración del relieve

actual.
CORTE 8
Corte 8
Historia Geológica:
- Depósito de materiales 1,
2, 3, 4, 5, 6 y 7, para lo cual
la zona debe estar
sumergida.

- Esfuerzo tectónico y
basculamiento de los
materiales hacia el sur.

- Erosión y configuración
del relieve actual.
CORTE 9
Corte 9
Historia Geológica:
-Depósito de la serie de materiales
del 1 al 10, dentro de esta serie
destaca: un cambio de facies
entre el material 3-4 y 7-8, y un
acuñamiento entre el material 6 y
5, para lo cual la zona debe estar
sumergida.
-Esfuerzo tectónico y
basculamiento.
-Emersión y erosión.
- Depósito en discordancia
angular y erosiva del material 11
y 12.
- Erosión y configuración del
relieve actual.
• Cambio de facies: es la disposición en un
mismo estrato de materiales de la misma
edad, pero distinta naturaleza, son
debidos a que se han producido distintos
medios de sedimentación. Se observa
como una superficie en zig-zag dentro de
un mismo estrato.
• Acuñamiento: es una reducción del
espesor de las capas, que resulta de la
terminación lateral de un estrato en el
momento de su depósito.
CORTE 10
Corte 10
• Historia Geológica:
-Depósito de las serie de materiales del 1-7,
para lo cual la zona debe estar sumergida.

-Esfuerzo tectónico y basculamiento hacia el

sur.
-Formación de un diapiro (material de
naturaleza salina, evaporita o yeso), por
parte del material 2, que asciende, ya que
tiene menor ↓densidad, hasta una zona
más estable, distorsionando la
estratificación.
-Emersión y erosión.
-Depósito en discordancia angular y erosiva
de los materiales 8, 9 y 10.
- Erosión y configuración del relieve actual.
CORTE 11
Corte 11
• Historia Geológica:
• Nota:
*Material 1,2,3 y 4 (rocas metamórficas).
*Resto: rocas sedimentarias.
1.- Formación de la serie de materiales
metamórficos 1, 2, 3 y 4, a alta profundidad.
2.- Etapa de compresión y plegamiento.
3.- Erosión.
4.- Depósito en discordancia angular y erosiva de
los materiales 5,6, 7 y 8, para lo cual la zona
debe estar sumergida.
5.- Esfuerzo tectónico y basculamiento.
6.- Emersión y erosión.
7.- Depósito en discordancia angular y erosiva
del material 9 (para lo cual la zona debe estar
sumergida)
8.- Erosión y configuración del relieve actual.
CORTE 12
Corte 12
• Historia Geológica:
- Depósito de la serie de materiales 4, 5,
6, 7, 8, 9, 10, 11y 12, para lo cual la
zona debe estar sumegida.
- Esfuerzo tectónico y basculamiento
de la serie hacia el Norte.
- Intrusión magmática (material 1).
- Formación de la aureola metamórfica
(material 2)/metamorfismo de
contacto.
- Formación filón (material 3).
- Emersión y erosión.
- Depósito en discordancia angular y
erosiva del material 13, para lo cual
la zona debe estar sumergida.
- Erosión y configuración del relieve
actual.
CORTE 13

*Nota: ninguna falla se ve

cortada por otra, por tanto ¿no
se puede deducir qué falla se
produce antes y cual después?
Corte 13
• Historia Geológica:
-Formación del bloque metamórfico 6 a gran
profundidad en condiciones de alta presión y
temperatura.
- Depósito de la serie de materiales 1, 2, 3,
4 y 5, para lo cual la zona debe estar
sumergida.
- -Esfuerzo tectónica y basculamiento
hacia el S-E.
- Etapa distensiva, falla normal (S-1).
- Etapa compresiva, plegamiento, y
formación de falla Inversa (S-2).
- Emersión y etapa erosiva.
- Etapa compresivo y Cabalgamiento del
material 6.
- Erosión y configuración del relieve
actual del que destaca la formación de una
ventana tectónica.
CORTE 14
 Corte 14
• Historia Geológica:
- Depósito en concordancia y en
disposición horizontal, en una
cuenca sedimentaria marina de los
materiales de la serie paleozoica: G,
B, F, C, H, I.

- Esfuerzo compresivo y
plegamiento.

- Emersión y erosión.

- Depósito en discordancia angular

y erosiva de los materiales A, E y D.

- Erosión y configuración del

relieve actual.
Corte 15
Corte 15
Nota:
-Graptolites (Paleozoico): MÁS
MODERNO
-Troncos de helechos (Paleozoico)
-Ammonites (Mesozoico)
INTERMEDIO
-Nummulites (Cenozoico): MÁS
ANTIGUO

*En el núcleo del pliegue está el

fósil guía más moderno por
tanto sinclinal.
CORTE 16
 Corte 16
• Historia Geológica:

- Depósito de la serie sedimentaria B.

- Episodio orogénico y plegamiento.

- Erosión.

- Depósito de materiales calcáreo (C )

en discordancia angular plana.

- Intrusión magmática que afecta al

material B y C.

- Esfuerzo compresivo y formación de

las fallas inversas.

- Erosión.

- Relleno del material sedimentario D.

CORTE 17
 Corte 17
• Historia geológica:

- Depósito de material 4 (esquistos).

- Depósito en discordancia angular y erosiva de

areniscas con huellas de dinosaurios (3), era
Mesozoica.

- Depósito de dolomías con fragmentos de

conchas (5), Paleozoico.

- Esfuerzo tectónico y basculamiento de los

materiales hacia el S-O.

- Depósito en discordancia angular y erosiva de

calizas y margas (1).

- Esfuerzo distensivo, falla normal.

- Formación de terrazas fluviales, por parte del

material conglomerados con industrias líticas (2),
con restos de actividad humana, siendo la terraza
a la más antigua que ha quedado colgada, que la
b, en la que encaja actualmente el río.
CORTE 18
• Historia Geológica:
- Depósito de estrato I y H (calcarenitas y calizas con
arqueociatos, en una cuenca marina de plataforma en Corte 18
el Cámbrico.

- Depósito de estrato F y G ( calizas y calcarenitas con

trilobites (Neseuretus), en el Ordovícico.

- Intrusión del material X (460 m.a.) al final del

Ordovícico.

- Episodio volcánico e interestratificación de los

materiales W (basalto 445 m.a.).

- Depósito de estratos E, D y C (graptolites), durante el

Silúrico.

- Orogenia que bascula los materiales inclinándolos.

- Erosión.

- Deposito en discordancia angular plana del material
B (calcarenitas con fusulinas) en el Carbonífero.
- Intrusión del dique pegmatítico (Y), en el Carbonífero
(350 m.a.).
- Depósito de material A, pizarras con Goniatites, en el
Pérmico.
- Erosión y configuración del relieve actual.
Leyenda:
A: Pizarras con fósiles Goniatites.
B: Calcarenitas con Fusulinas.
C, D, E: Serie sedimentaria que contiene graptolites.
F.G: Calizas y calcarenitas con fósiles del trilobites
Neseuretus.
H, I: Calcarenitas y calizas con arqueociatos.
W: Basaltos de edad absoluta de 445 m.a.
X: Intrusión magmática de edad absoluta 460 m.a.
Y: Dique pegmatítico de edad 350 m.a.
CORTE 19
 Corte 19
• Historia Geológica:

- Depósito durante el Paleozoico del estrato D,

en un ambiente de sedimentación marino.
Este material ha podido estar sometido a un
proceso metamórfico de bajo grado que
forme las pizarras.

- Regresión marina
- Erosión.

- Transgresión marina y depósito de material

C. (el mar ocupa tierra continental, la línea de
costa se desplaza tierra adentro).

- Regresión marina y depósito de material

continental (B).

- Esfuerzo distensivo y falla normal.

- Erosión o periodo de no depósito.

- Depósito materiales A en ambiente

sedimentario continental (restos
paleontológicos de mamíferos).