EL DELTA DE L’EBRE

NÀDIA
MORAGRIEGA

1- Per què s’afirma que el delta és un espai molt frágil?

La característica principal amb la que podem respondre aquesta
pregunta és la de que el delta de l’Ebre es un hábitat
medioambiental caracteritzat per la seva biodiversitat i la seva
bellessa però está influenciat per diversos factors que provoquen
el desgast de la seva essència i la continua desaparició.

Els factors principals són:

La presencia humana, com el cultiu d’arròs.
Alt turisme en la zona, degut a la seva bellessa.
Fenòmens naturals provocats pel canvi climatic, com el augment del nivell del mar.
La presència d’espèsies animals foranes
La disminució del cabal del riu Ebre degut a la construcció de embassaments, els quals
no han deixat pas al sediment que donen forma al delta. La terra s’enfonsa i perd el
nivell d’uns 3mm anuals.

2- Quins objectius persegueixen els parcs naturals a

Espanya?
La riquesa biològica del delta de l’Ebre contrasta amb la humanització i transformació agrícola d'una gran
part de la seva superfície. El principal objectiu del parcs naturals és fer possible l'harmonia entre els
valors naturals de la zona i la seva explotació per part dels humans.

Alguns dels seus altres objectius són:

Assegurar la conservació dels seus valors naturals i de la biodiversitat.

Promocionar aquestes àrees per tal de afavorir el turisme rural per poder ajudar a
l’economia local.
Restaurar àrees degradades per incendis forestals.
Promoure l’aprofitament dels recursos naturals renovables mitjançant la gestió forestal
sostenible del bosc.
Reduir la seva vulnerabilitat davant els incendis forestals, les plagues i lesdiferents
situacions meteorològiques.
 3- Quines institucions gestionen el Parc Natural del
Delta de l’Ebre? Quines funcions duen a terme?
Dins de les institucions que gestionen el Parc Natural del Delta de l’Ebre ens podem trobar la Generalitat
de Catalunya, dintre del departament de Medi Ambient i Habitatge ja que és un espai protegit.

Aquesta treballa amb les diverses diputacions del territori de Catalunya com la Diputació de Barcelona o
la de Girona. En el cas del Delta de l’Ebre la diputació amb la qual treballa és la de Tarragona.

Des del departament de Medi Ambient i Habitatge s’organitza, es planifica i es difon informació i
documentació especialitzada. Aquest departament està format per dos organismos:

El Consell Directiu: té la funció de dur a terme el programa de Gestió.

La Junta Rectora: presenta aquest pla dut a terme per el Consell.

Es recullen dades les quals des de Idescat duen a terme les estadístiques per tal de veure com evoluciona
el paisatge o per seguir un control.

Altres funcions són: conservar del patrimoni, gestionar els serveis bàsics com el subministrament d’aigua
o la neteja dels parcs, la gestió del personal i la gestió econòmica per tal de assegurar la seva cura.

4- Quines conseqüències té la construcció d’un

embassament?
Embassament: acumulació d’aigua produïda de manera natural o artificial.

Les seves consqüències són:

L’alteració d’un riu des del seu naixement fins la seva desembocadura, no només en el tram on
es construeix l’embassament.
Retenció de l’aigua als embassaments y per tant no arriba a la desembocadura i això provoca
l’entrada de les aigües salades.
Modificació el procés natural d’erosió i transport de sediments, i el cabal de l’aigua perquè
implica que gran part d’aquest es queda a l’embassament.
Prohibició del moviment natural de la flora i la fauna autòctones.

5- Quines són les causes del retrocès del delta de

l’Ebre? I les conseqüències?
CAUSES:
Retenció de sediments als pantans.
L’enfonsament per subsidencia.

El canvi climàtic.
L’augment del nivell del mar a 2 o 2,5 mm a l’any.
CONSEQÜÈNCIES:
Desaparició de zones urbanes.
Desaparició de zones de cultiu.
Desaparició de moltes espècies animals i vegetals, es a dir, biodiversitat.
Pèrdua de recursos pel futur.
Baixos nivells de terreny respecte al mar.

6- Redacta un text explicatiu de l’evolució històrica de

la línia costanera del delta.
En el segle VI, el delta va avançar formant un lòbul en direcció sud-est.

Entre els segles X i XII, va obrir una nova desembocadura en direcció

nord.

En el segle XVI, va créixer cap al nord-est a la vegada que en el sud es

va tancar la desembocadura i va sorgir ràpidament la Punta de la Banya.

A principis del segle XVIII, es va obrir una nova desembocadura a l’est.

En el segle XX, ja podíem observar un delta molt semblant al actual,

amb les puntes ben formades i la desembocadura molt avançada en
direcció est.

En el 1990, ja es veu el Delta actual on s’obra l’actual desembocadura i

es tanca l’anterior provocant una erosió de la punta de l’est del delta

7- Quines implicacions té per a

l’activitat humana la desaparició del
delta?
Un dels aspectes de la vida humana
en el qual afectaría més seria en
l’activitat de l’agricultura. En aquest espai s’hi practica
agricultura en diferents cultius com el de regadiu, fruiters i arròs.

Altres factors que es veurien afectats són la pesca, el turisme i

l’aqüicultura.

A més implicaria una pèrdua de nuclis urbans, i d’un paratge

imprescindible per a la diversitat de la zona.

A més, té una población aproximada de 60.000 habitants, dedicada en gran part al cultiu de l’arròs,
per tant això implicaria el desnonament i aturament d’aquestes perso nes.