Descobrir Espais Naturals Protegits Plana Lleida

Descobrir
els espais naturals protegits

de la plana de Lleida
Programa de comunicaci i
divulgaci dels espais naturals
protegits de la Plana de Lleida
Edita
SEO/BirdLife
Amb el suport de
Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino Programa de Desarrollo
Rural Sostenible 2010-2014
Una iniciativa de
Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya
Departament dAgricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci i Medi Natural
Continguts i redacci: Ignasi Oliveras, Juan Bcares i Silvia Gannau
Illustracions: Juan Varela
Coordinaci editorial: Cristina Snchez
Fotografia portada: Juan Bcares
Disseny i maquetaci: Jordi Prieto i Sara Snchez
Fotografies contraportada i solpes internes: Jordi Prieto i Juan Bcares
Impressi: NETAIGRAF S.L.L.
Fotografies interiors (en ordre alfabtic dels autors):
Dipsit legal: M-10420-2014
Albert Ruh (A.R.), Anna Esteve (A.E.), Anna Maria Cabezas (AM.C.), Blanca
Primera edici: setembre 2011
Martnez (B.M.), Carme Torres (C.T.), Cristina Snchez (C.S.), David Serrano
(D.S.), Dolors Santiveri (D.S.), Isabel Rodrguez (I.R.), Ivn Corbacho (I.C.),
Jaume Charles (J.C.), Jordi Izquierdo (J.I.), Jordi Prieto (J.P.), Jos Manuel
Cita recomanada:
Oliveras, I.; Bcares, J. i Gannau, S. (2011). Descobrir els espais naturals
protegits de la plana de Lleida. Edita: SEO/BirdLife.
ii
Fernndez (JM.F.), Josep Maria Abadia (JM.A.), Juan Bcares (J.B.), Mnica Utjs
(M.U.), Noem Len (N.L.), Roser Fonte (R.F.), Salvador Sol Soriano (S.S.S.), Sara
Snchez (S.S.), Teresa Torres (T.T.).
iii
ndex
INTRODUCCI 3
GEOGRAFIA DE LA PLANA

Plans, tossals i aigua
De la calor estival al fred de lhivern
De rius i de canals
Boira hivernal, vent de ponent
Ecosistemes, plantes i animals
8
10
12
15
16
Ecosistemes i ambients
19
Fauna amb denominaci dorigen
21
Poblament hum a la plana
24
Corrent per la histria
24
Ruralitat a la plana
27
Activitats diverses en espais comuns
29
Paisatges de la plana de Lleida
32
Elements del paisatge
35
El paisatge dels espais naturals protegits
38
VALORS CULTURALS I HISTRICS
40
42
Patrimoni cultural i histric
Jaciments catalogats i elements dinters histric
46
Jaciments histrics catalogats als espais naturals protegits
48
Un apunt final: els camins ramaders
50
VALORS NATURALS
53
55
Ambients esteparis: nics i diferents
Ambients subestpics a Catalunya
57
Els diferents tipus de secans
59
Ocells de la plana de Lleida
65
Els ocells de les zones humides
65
Els ocells dels secans
67
Altres valors naturals rellevants
81
Plantes dambients estpics, de zones humides i males herbes
81
Identitat animal en ambients rids
83
CONSERVACI 109
La xarxa Natura 2000 i les ZEPA
111
Qu s una ZEPA?
113
Xarxa Natura 2000: noves oportunitats
115
Finanament de la xarxa
117
Situaci actual de la xarxa Natura 2000
119
Xarxa Natura 2000 a Catalunya
121

LES ZEPA DELS SECANS DE LA PLANA DE LLEIDA
125
Importncia de la conservaci dels secans
127
Preservaci de la biodiversitat, una assegurana de futur
127
Serveis ambientals
129
Designaci de les ZEPA
134
Mapa general de les ZEPA dels secans
135
Descripci de les ZEPA
137
Secans de Mas de Melons-Alfs
137
Anglesola-Vilagrassa
147
Granyena
153
Secans de la Noguera
161
Bellmunt-Almenara
173
Plans de la Unilla
181
Plans de Si
187
Secans de Belianes-Preixana
197
Secans del Segri i Utxesa
205
ANNEXOS 217
Estudis i treballs realitzats pel CTFC entre els anys 2010 i 2011
219
Noms de les espcies animals i vegetals citades al llibre
223

iv
89
91
96
97
101
105
105
106
107
108
18
AGRICULTURA I RAMADERIA
Lagricultura als espais naturals dels secans
Ramaderia als secans
Activitat ramadera diferenciada segons els espais
Perfil hum de les explotacions agrries
Paisatges temporals
Tardor
Hivern
Primavera
Estiu
Referncies bibliogrfiques
235
I.C.
Introducci
Introducci
Introducci
Els secans de la plana de Lleida constitueixen un paisatge singular a Catalunya. Lobservaci daquesta realitat en la curta distncia permet a lespectador
constatar que, ms que un paisatge nic, la realitat la conforma una suma de
paisatges. Lluny de la uniformitat globalitzant que acompanya els temps moderns, aquests paisatges reflecteixen les particularitats de pobles i pobladors,
que al llarg de la histria han deixat la seva petja a la plana.
Com succeeix en tota la Mediterrnia, levoluci de lentorn rural i dels seus
valors naturals ha anat acompanyada, amb un afaionament mutu, de levoluci
de les persones que han poblat aquest territori en perodes successius, amb els
seus valors culturals i socials propis. No es pot entendre el paisatge de la plana
si no es t en compte aquestes interaccions que shan produt, i es produeixen,
entre el medi i els seus pobladors.
camps llaurats, guarets i erms, ha perms, de forma secular, la supervivncia dun

ecosistema nic on interaccionen una fauna i flora ben particulars.
El comproms amb la preservaci de la biodiversitat adoptat internacionalment
suposa la conservaci i protecci daquests hbitats i de les espcies que els
habiten, objectius que, en lmbit europeu, es pretenen assolir amb la creaci
duna xarxa despais naturals protegits.
En aquesta lgica, hi ha un grup despais, que engloben els secans de la plana
de Lleida, que shan incorporat a aquesta xarxa europea, atesa la diversitat i
riquesa docells que hi viuen grcies a les particularitats daquests ambients
pseudoestpics (vegeu mapa de les pgines 136-136). Un cop incorporats cal
dissenyar i executar plans de gesti especfics per atnyer els objectius proposats. El fet de formar part daquesta xarxa suposa unes limitacions sobre les
activitats que es poden dur a terme dins lespai protegit per tal de preservar
I justament aquesta interacci plural i desigual

en el temps entre la terra i laixada, lolivera i
el setrill, la perdiu i el guisat s la que ha perms, grcies a lharmonia natural i lamorosiment
del pags, que la plana tingui aquest valor afegit
que li s propi i diferenciat daltres contrades del
nostre pas.
Al costat de les trinxeres de la batalla del Segre,
junt a les vies romanes i les torres de guaita de
lpoca dels sarrans, a tocar de pobles encimbellats i coves paleoltiques, hi conviuen un conjunt
de valors naturals que existeixen grcies a lestructuraci, manteniment i pervivncia dels conreus de
any rere any, seguint el ritme acolorit del canvi estacional de les feines del camp. Hi destaquen, per
J.P.
sec, amb els quals aquests valors han evolucionat
particulars, els ambients anomenats pseudoestpics per la seva similitud a les estepes prpiament
dites, on els herbassars naturals creixen al voltant
dels camps de blat i ordi, amb aquesta identificaci
amb lestepa. Aquest conreu de sec, que alterna
4
Introducci
aquests valors naturals. Per al mateix temps introdueix un valor afegit al terri-
Aquest material que teniu a les mans no s un material allat, sin que forma
tori sovint desconegut i gaireb mai prou reconegut associat a la singularitat
part dun ampli programa de sensibilitzaci que inclou, a ms a ms, lela-
del seu potencial natural, que obre un ampli ventall de noves possibilitats de
boraci duna pgina web, la redacci de fulletons informatius i rutes orni-
desenvolupament dels seus habitants, en consonncia amb els nivells de con-
tolgiques, lelaboraci i presentaci duna exposici itinerant i la confecci
servaci requerits.
i projecci dun curtmetratge. Darrere de tot plegat hi ha un doble objectiu:
La recerca del desenvolupament sostenible, que ha dincloure els pilars social, econmic, ambiental i de governabilitat, s la fita ltima de la de gesti dels espais
naturals protegits dels secans de la plana de Lleida.
Aquest llibre pretn, dins les limitacions inherents del format, exposar els valors
naturals dels secans de la plana als habitants de la zona, per sense oblidar el
visitant, espordic o recurrent, el pblic interessat, expert o llec. Amb aquest
objectiu, la primera part del llibre introdueix el lector en la geografia i els valors culturals, histrics i naturals de la plana aquests darrers amb una atenci
donar informaci actualitzada i precisa sobre els espais protegits dels secans de
la plana de Lleida, i potenciar el valor afegit que aquests espais de gran riquesa
natural i cultural contenen per donar-los a conixer fora de les terres ilerdenques, i contribuir aix al desenvolupament sostenible desitjat i al comproms
internacional de conservaci de la biodiversitat.
La preservaci i la difusi dels valors naturals, culturals i histrics associats a les
activitats prpies de lagricultura dels secans sn la clau per aconseguir aquest
valor afegit. I tamb sn la clau de volta que ha dobrir una porta cap al futur.
particular sobre els ocells objecte de protecci, seguit duna descripci de les
activitats humanes, principalment agropecuries, que hi tenen lloc. Tot seguit
es fa un reps de les qestions de conservaci que han condut a la inclusi de
determinats espais de la plana a la xarxa europea, per continuar amb una descripci mplia daquests espais, on es destaquen els valors naturals i culturals
que inclouen. Uns annexos amb els noms de les espcies citades, els darrers
J.P.
treballs realitzats a la zona i una bibliografia de referncia conclouen el llibre.
J.B.
Geografia
de la plana

De la calor estival al fred de lhivern
9
Geografia de la plana
Els materials que afloren a la plana de Lleida sn fora diversos, i els millors
representats sn els carbonats, especialment les calcries, per tamb hi ha
A les terres de Lleida sestn una gran plana de baixa altitud, entre els 200
conglomerats calcaris i dolomies com tamb gresos, llims, argiles i guixos.
i 400 metres, que forma part de la Depressi Central i defineix un paisatge de lnies horitzontals interminables, on noms algun tossal testimonial
trenca, de tant en tant, la monotonia de la planura.
La plana, envoltada per un semicercle de muntanyes que va de nord a sud-est,
queda oberta cap a loest i constitueix lnica plana realment extensa de Catalunya, fins al punt que en un passat recent es produren diversos fenmens
endorreics per rius que, mancats de pendent, no podien arribar a desguassar i
formaven estanys, com el dIvars dUrgell i Vila-Sana. Cap al centre de la plana,
el riu Segre ha practicat un profund tall i ha obert una mplia vall esglaonada,
J.P.
on se situa la franja de verdor de lhorta.

Geogrficament, la Depressi Central Catalana forma part de la depressi de
Serra Llarga
lEbre. Va nixer fa 60 milions danys com un mar que recollia els detritus apor-
Durant el Quaternari, la cubeta sedimentria de lEbre es va anar retallant
tats pels rius i, posteriorment, es va transformar en un gran llac interior. Per
amb la creaci i eixamplament dels rius que passaven per la plana: el Segre, la
aix, a la base es troben els sediments marins i ms amunt els lacustres, sepa-
Noguera Ribagorana, el Set, la Femosa, el Si, el riu dOndara i el Corb, entre
rats en molts llocs per capes de guixos i sals. Poc afectada per les orognies, els
daltres.
rius pirinencs van anar escampant cap a la depressi arrossegalls que formen el
nivell superior de graves.
La uniformitat del relleu que hi ha a les comarques del Pla dUrgell i lUrgell
s molt notable; en canvi, al sud de Trrega els terrenys sn una mica ms accidentats. Per la seva banda, laltipl central de la Segarra, dorientaci nordsud, divideix la Depressi Central Catalana en dues unitats geogrfiques a banda
i banda dels dos vessants.
La dinmica actual de tot aquest territori s erosiva, en especial a Les Garrigues, la Segarra i lUrgell, encara que no amb una intensitat gaire elevada.
Tanmateix, el risc potencial derosi per ls agrcola de les terres ha anat disminuint al llarg dels anys amb la construcci de murs de pedra i terrasses que
eviten la prdua del sl frtil, i que han esdevingut un dels elements distintius
del paisatge daquestes comarques.
Un altre factor que cal tenir en compte en aquesta zona, tant pel que fa a la
definici del paisatge com per la seva influncia en la vegetaci i usos agrcoles
del sl, s la salinitat derivada de la presncia de materials amb alts continguts
10
J.B.
de sals solubles.
11
De rius i de canals
del riu Segre, que travessa el territori de nord-est a sud-oest, amb una longitud
En tota la regi destaca la presncia de diversos cursos fluvials que marquen

lorografia i la zonificaci de lespai i que tenen un important valor paisatgstic,
alhora que accentuen els valors ecolgics i esttics dels conreus i la vegetaci
natural presents al territori.
de 265 km des de la capalera fins a laiguabarreig, i que durant el seu pas pels
secans rep petites aportacions de diferents cursos fluvials. Una bona part de
les seves aiges sn dirigides cap a una xarxa de canals que abasten daigua els
camps agrcoles de la zona. Per la seva banda, la Noguera Ribagorana, de 133
km de longitud, transcorre de nord a sud del territori i contribueix a augmentar
les aiges del Segre poc abans que aquest entri al nucli urb de Lleida. La Noguera Ribagorana tamb aporta aigua als camps de conreu propers mitjanant
una altra xarxa de canals de regadiu.
Respecte a les zones humides, aquestes es troben tant a la proximitat dels principals cursos daigua, com disperses arreu, fins i tot enclavades en el paisatge
agrcola.
J.P.
Canal dUrgell
Bassa dels caadors

El conjunt de les aiges continentals de la plana de Lleida la formen els rius
que, juntament amb les aiges subterrnies, constitueixen un recurs important per a les poblacions daquest territori, i tamb altres masses daigua, com
embassaments, basses agrcoles i canals de regadiu fora freqents en algunes
zones daquestes terres.
La xarxa hidrogrfica ve marcada pel transcurs de dos importants cursos fluvials
pectives conques a les quals pertanyen i que formen part de la conca de lEbre.
Lorografia de la plana de Lleida est marcada principalment per la presncia
12
J.B.
i els seus afluents: el Segre i la Noguera Ribagorana, que donen nom a les res-
13
En general, a la plana de Lleida els canals de reJ.P.
gadiu deriven dels principals rius del territori i es

subdivideixen en una xarxa de canals secundaris
i squies de regadiu tot permetent que gran part
daquestes terres de vocaci eixuta puguin sostenir conreus. Els principals canals de regadiu construts sn els de Pinyana, Urgell, Arag i Catalunya
i el canal dAlgerri-Balaguer. Altres canals de gran
importncia, com el de Sers, han estat dissenyats
per produir energia hidroelctrica. Cal destacar la
present execuci de les obres per a la construcci
dun nou canal: el Segarra-Garrigues, que, amb inici al pant de Rialb i final a lembassament dAlbags, contribuir a aportar aigua a desenes de milers
dhectrees de conreu de la plana.
Sec de Belianes - Preixana
Bellmunt - Almenara
De la calor de lestiu al fred de lhivern

Situada a cavall de la Depressi Central Catalana i els Prepirineus, la plana
de Lleida es caracteritza per un clima mediterrani continental, amb temperatures molt contrastades i poca precipitaci.
La plana de Lleida se situa a lextrem oriental de la gran zona de clima continental i semirid del centre de la depressi de lEbre, que es perllonga a les
provncies de Tarragona, Saragossa, Osca, La Rioja i part de Navarra. Aquesta
continentalitat i aridesa es manifesten en un contrast de temperatures i unes
pluges escasses que determinen uns creixements molt minsos de la vegetaci.
El clima continental est mancat de la suavitat prpia dels climes mediterranis
ms litorals. Aix, les temperatures dhivern i destiu sn unes de les ms extremes de tot el territori catal: als mesos de juliol i agost les temperatures mximes
poden superar els 40 C i, a lhivern, les mnimes poden baixar dels -10 C. La
forta oscillaci trmica no s noms anual, sin tamb mensual i diria.
Les temperatures poden veures modificades en funci de lorientaci dels vessants: els vessants que miren cap al sud (solell) reben ms radiaci solar que els
14
J.P.
vessants orientats cap al nord (obac), contribuint a alterar les temperatures de

15
forma moderada respecte els valors que senregistren als llocs planers contigus
Aquestes boires tenen com a conseqncia una disminuci de la temperatura
no exposats. Aquest fenomen s observable fins i tot en els petits turons de la
ja que el sol no arriba a escalfar la superfcie i una menor amplitud trmica
plana del Segri i lUrgell.
diria; aix provoca que les temperatures del dia i de la nit difereixin en pocs
Els obstacles orogrfics que limiten la plana de Lleida, tant pel sud com pel
nord, fan que la sequera sigui molt accentuada, ja que els vents humits tant
atlntics com mediterranis no hi arriben: les serres prepirinenques, especialment el Montsec i la serra de Sant Mamet, al nord, i les elevacions de la serra
graus. Un altre efecte de la boira, important per de difcil mesura, s la seva

contribuci a la precipitaci horitzontal, que possiblement influeix, juntament
amb les pluges primaverals, al desenvolupament dels conreus cerealstics de
sec.
de la Llena, de la serra de Vilob i del Tallat, al sud, actuen com a barreres que
De manera general, com ms al centre i a loest de la plana de Lleida, el clima
dificulten el pas dels vents humits cap a les planes interiors.
t una aridesa ms extrema i la boira incideix amb ms persistncia. En canvi,
s per aix que la precipitaci mitjana anual al sector central oscilla entre 378
i 411 mm, amb fora variabilitat entre anys. Durant la major part de lany, el
balan hdric entrades menys sortides s deficitari. Els mxims de precipitaci es produeixen a la primavera i a la tardor, amb ms biaix cap a la tardor
com ms al nord, al sud i a lest, ms elevada s la topografia i la boira t una

incidncia relativament menor i la precipitaci mitjana s un pl ms alta,
possiblement associada a un nombre ms important de tempestes estivals i
tardorenques.
com ms influncia mediterrnia hi ha a la zona. No es pot menystenir, per,
Pel que fa al vent, especialment el cer o ponent, es presenta associat al pas
la possibilitat de precipitacions torrencials capaces de concentrar grans volums
de fronts i sistemes de borrasques atlntiques, i sol arribar molt sec per fort i
daigua superficial.
i amb rfegues. Tamb pot arribar a ser persistent el mestral que es canalitza
per la vall de lEbre i que coincideix amb episodis de tramuntana en altres zones
del pas.
Boira hivernal, vent de ponent

Hi ha dos fenmens meteorolgics ms despecial rellevncia a la plana de Lleida: la boira i el vent. En el cas de la boira, tot i la seva presncia variable segons
els anys, quan hi s pot romandre durant setmanes, especialment a les parts
ms baixes de la plana, associada a la presncia danticiclons hivernals (altes
pressions atmosfriques), en qu laire fred, ms dens que el calent, roman
arran de terra fins que un vent fort el remou o lescalfor del dia el fa aixecar.
Sovint, entre els mesos de novembre i febrer, la boira es mant estable per sota
J.B.
dels 400 m daltitud.
16
17
Ecosistemes i ambients
Malgrat que la informaci sobre la biodiversitat de la plana s heterognia
Els ecosistemes propis de la plana sn de tipus mediterrani continental encara
i centrada en grups danimals concrets, com els ocells, o de determinats
que la intervenci humana els ha modificat profundament. Aix, malgrat que
espais, com els espais naturals protegits, la seva singularitat i importncia
actualment hi destaquen els conreus, en realitat aquests han anat ocupant el
biogeogrfica li atorguen, fora de qualsevol dubte, una rellevncia espe-
lloc dantics ecosistemes fluvials, forestals i de mquies.
cial.
Actualment, a la plana de Lleida destaquen els ambients de caire estpic, deno-
Com en altres contrades mediterrnies, el paisatge vegetal de la plana de Lleida
minaci que, pel que fa a Catalunya, sassigna a aquelles grans extensions pla-
es mostra extraordinriament modificat i alterat. Els humans han cremat, tallat
nes, desarborades i dominades per plantes de petit port. Aquestes comunitats,
i eliminat grans extensions de bosc i bosquines a fi dobtenir pastures, terres
considerades com a pseudoestepes, estan representades per cultius extensius
agrcoles i material per construir els assentaments. Els ecosistemes naturals
de cereal que interaccionen amb la vegetaci natural. Justament, i no per casu-
originaris del territori shan degradat o han desaparegut: extenses superfcies
alitat, el conjunt dels espais naturals protegits de la plana de Lleida semmarca
del bosc primitiu han estat substitudes per cultius o per masses forestals que
dins daquest mbit estpic.
en condicions naturals haurien docupar petites extensions, com la major part

de les pinedes mediterrnies o b estan formades per un mosaic de comunitats
vegetals diferents, on la garriga, la brolla, els matollars, herbassars i prats representen diferents estats de degradaci o reconstrucci de la vegetaci.
En aquest mbit, ls predominant s lagrcola: el 83 % de la superfcie total

dels espais de la plana est ocupat per camps de conreu, i el 16 % per vegetaci
natural bsicament herbcia i subarbustiva, com les brolles i timonedes mentre
que la vegetaci arbrada representa noms el 2 % de la superfcie total. Els conreus ms representatius sn els extensius de sec que sestenen al llarg de ms
de 34.000 ha (63 %), seguits dels fruiterars alts predominantment de sec (17 %).
18
J.P.
19
Per la seva banda, els ecosistemes fluvials se situen
al llarg del curs del riu Segre, els seus afluents i bona
part de la xarxa hidrulica associada als canals i squies. La formaci vegetal ms caracterstica s el
bosc de ribera pollancredes, alberedes, omedes i
vernedes, dominat per arbres caducifolis que, juntament amb salzedes, bardisses i canyissars, ofereixen
refugi a una gran quantitat docells i petits mamfers.
Les comunitats vegetals submergides representen un
important recurs alimentari per a les comunitats de
peixos i alguns ocells.
Els espais naturals protegits de la plana de Lleida han
rebut latenci de botnics a causa de les singularitats
J.B.
de flora existents. En general, els elements florstics

dinters en aquests espais estan lligats a tres grups
Parcelles amb
marges arbrats
concrets: flora associada als herbassars i matollars estpics; flora arvense les anomenades males herbes
associada als conreus extensius de sec; i flora lligada
Per aix no sempre ha estat aix: fins a principi del segle XIX aquestes zones de
als medis aqutics existents dins daquests espais.
sec estaven dominades per un ecosistema de boscos i mquies de fulla perenne. La tala, la pastura i la roturaci per guanyar terreny per a lagricultura en
van reduir la distribuci. Actualment, accentuat amb lextensi dels regadius,
aquesta vegetaci es troba limitada a les rees que els envolten i sovint sn
Fauna amb denominaci dorigen
les comunitats secundries pinedes de pi blanc, brolles de roman, llistonars,
Existeix un inters cientfic pels espais daridesa extrema, on els tipus de vege-
siscallars les que dominen el paisatge. Amb aquests canvis que han generat
ambients pseudoesteparis, shan consolidat comunitats de diverses espcies de
flora i fauna.
Laltre ambient destacat est format per les zones de regadiu del canal dUrgell, les hortes del Segre i els seus afluents i alguns regadius ms recents que es
troben situats sobre lantic domini forestal del carrascar i la mquia continental
taci existent solen tenir associats un conjunt despcies dinvertebrats adaptats a aquestes condicions de sequedat, de temperatures o de salinitat extremes. Per exemple, certs tipus de vegetaci fora especfics, com el siscallar,
acullen espcies dinvertebrats tamb molt especfics. Entre els invertebrats,
les aranyes, les llagostes i les papallones daquests ambients sn les que han
rebut ms atenci, i shan trobat algunes espcies endmiques de la depressi
de garric i arot, formacions que han estat completament transformades. El
de lEbre.
regadiu comporta una diversitat biolgica menor, amb un gran predomini duns
En el cas dels peixos, a la conca del Segre es poden trobar 19 espcies de
pocs conreus herbacis i llenyosos de regadiu. Als marges dels camps hi abunden
els llistonars i bardisses i, a les zones de reg, algunes comunitats de plantes que
necessiten crixer en llocs molt humits. La fauna terrestre, en general, es troba
molt afectada per la intensificaci dels processos agrcoles.
20
peixos, de les quals set sn autctones. Antigament, els cursos fluvials i embassaments com lOndara, el Si, el Set, el Farfanya o el Corb i lembassament
dUtxesa tenien poblacions de peixos molt ms interessants. Actualment, per,
el seu estat ecolgic es troba fora degradat, amb riberes constretes per les
21
explotacions agrcoles, amb cabals molt irregulars ms lligats al cicle del reg
i els seus drenatges que no pas al cicle hidrolgic natural, i amb aiges sovint
contaminades per fitosanitaris, aiges residuals urbanes i rentats de fertilitzants. Aquest fet, juntament amb la introducci despcies allctones per a
la pesca esportiva ha provocat la desaparici dalgunes espcies autctones,
determinant una riquesa actual de peixos bastant minsa.
Els espais naturals de la plana de Lleida tenen una notable riquesa en amfibis i
rptils. Destaquen els ambients purament estpics o subestpics de la part ms
plana, amb cinc espcies damfibis que aprofiten tant els cursos fluvials naturals com els entollaments temporals, inclosos els relacionats amb estructures
dorigen antrpic com els abeuradors. Pel que fa als rptils, cal destacar fins a
11 espcies en aquests ambients ms algunes altres que safegeixen a les serres
properes i a lembassament dUtxesa.
El grup dels mamfers es troba ben representat grcies a la varietat dambients
de la zona, al tipus dactivitat que shi desenvolupa i al comportament propi de
les diferents espcies, poc selectiu. Tanmateix, hi sn absents, malgrat alguna
cita espordica, els grans herbvors i carnvors propis de zones forestals i de
muntanya, aix com mamfers despais fluvials amb les excepcions de la rata
daigua i la lldriga.
Pel que fa als ocells, aquest s segurament el grup faunstic que ha rebut ms
atenci en aquestes contrades, tant des del punt de vista prpiament naturalista o dobservador com des del punt de vista cientfic, especialment en els
darrers anys i sobre algunes espcies en concret, amb el grau mxim de protecci i especialment lligades als ambients estpics. En funci de la distribuci
i presncia de les diverses espcies docells, es tendeix a agrupar els espais
naturals de la plana de Lleida en dues rees diferenciades: els secans orientals
i els secans occidentals (aquests darrers inclouen les millors poblacions de les
espcies ms estrictament estepries). Tot i que les espcies dambients estpics o pseudoestpics sn les que han rebut ms atenci, la varietat dambients
presents a la plana estepes, conreus, brolles, bosc de ribera, bosc mediterrani,
rius, estanys, basses i zones urbanes fa possible una gran diversitat daltres espcies docells que hi sn ms o menys abundants, i les poblacions de les quals
22
Esparver cendrs
J.B.
poden ser especialment importants.
23
importncia especial les ciutats
Com passa arreu de la Mediterrnia, el paisatge de la plana de Lleida no es
na). Es va produir un procs de
pot explicar si no s sota el prisma de la interacci secular de lhome amb
desforestaci de les terrasses
lentorn. Aquesta influncia recproca es fa especialment palesa en lacti-
fluvials i dextensi de les terres
vitat agrcola daquest territori.
dedicades a lagricultura prin-
dIlerda (Lleida) i Iesso (Guisso-
cipalment olivera, vinya, cereals i altres com la noguera i la
Corrent per la histria
construcci dimportants vies de
La plana de Lleida presenta vestigis arqueolgics que posen de manifest lan-
comunicaci les vies romanes.
tiguitat del poblament hum en aquest indret ja des del Paleoltic. En aquella
El declivi de lImperi Rom, lar-
poca es tractava duna poblaci minsa i nmada, que vivia en coves, balmes i
ribada dels francs procedents
cabanes, salimentava de la caa, la pesca i la recollecci de fruits silvestres.
del nord i la conquesta del terri-
Durant el Neoltic, al cinqu millenni aC, van tenir lloc els primers assenta-
tori pels sarrans i el seu domini
ments de poblaci estables i es va iniciar la prctica de lagricultura i de la
posterior sobre aquestes terres
ramaderia, amb les consegents
van suposar canvis importants.
transformacions dels ecosistemes.
Durant el perode islmic, entre
Entre els segles VI i V aC, els ilergetes, una tribu iber que tenia
la seva capital a Iltirta (lactual
altres exemples, es van construir

diversos canals daigua, com el
de Pinyana.
Entre els segles XI i XII, la neces-
Vivien en poblats dalt de turons
sitat de garantir el domini sobre
i cases allades i van realitzar les
les terres reconquerides va afa-
primeres rompudes de terreny per
vorir que satorguessin privilegis
a lestabliment duna agricultura
i es cres un sistema feudal. Van
cerealista blat, civada, ordi i
sorgir nombrosos nuclis de poblaci nous o al voltant de castells i esglsies.
J.P.
Lleida), controlaven el territori.
Montcorts de Segarra
mill, tot i que alhora es practi-
Es va produir una nova expansi dels conreus mediterranis cereals, olivera i
cava lagricultura dhorta. La ra-
vinya, mentre que la ramaderia va esdevenir ms intensiva. Amb les guerres
maderia cabr, ov, porc, ov i
i epidmies dels segles XV i XVII, per, va disminuir la poblaci, hi va haver un
equ tamb hi va tenir un paper
abandonament de camps de conreu i, en conseqncia, una nova recuperaci
important.
forestal.
Durant la romanitzaci, entre el
A principi del segle XIX un nou increment poblacional va accelerar la cerca de
218 aC i el 500 dC, van tenir una
noves terres per conrear oliveres, vinyes i ametllers, amb cultius abancalats
grcies a la construcci de murs de pedra seca, que va permetre la instauraci
J.B.
de lagricultura a les terres trencades i costerudes. Aquests murs ajuden encara

24
Arbeca
25
avui a retenir els sls i protegir-los de lerosi. A mitjan segle XIX les lleis de desamortitzaci amb el pas de la propietat de les terres dels nobles als pagesos
van permetre una nova explotaci de les terres i una nova etapa de degradaci
de les rees de vegetaci natural a favor dels conreus. El conreu de la vinya es
va expandir i es van ocupar terres molt marginals.
Ruralitat a la plana
La plana de Lleida presenta dues caracterstiques prpies de lespai rural: el
predomini dusos extensius del sl, amb grans extensions dedicades a les activitats agrries, i uns nivells baixos durbanitzaci que suposen unes densitats
poblacionals tamb baixes.
A final de segle, la construcci del ferrocarril (1874), larribada de lelectricitat (1884) i el telgraf, el regadiu amb la materialitzaci del canal dUrgell,
lany 1862 i la millora de la xarxa de carreteres van suposar una transformaci
Les Garrigues s la comarca ms rural, mentre que el Segri s la que t menys

municipis i poblaci rurals. En general, els municipis de menys de 500 habitants
rpida del paisatge.
sn els ms comuns per perden poblaci, mentre que hi ha una estabilitzaci
A principi del segle XX, juntament amb la poltica de repoblament forestal i la
de ms de 5.000 habitants, les ciutats del camp, que agrupen una part impor-
creaci de la Confederaci Hidrogrfica de lEbre, va comenar la construcci
tant de la poblaci. Els espais naturals protegits se situen majorment amb
de grans embassaments amb la fina-
excepcions importants dins de municipis amb densitats de poblaci inferiors a
poblacional en municipis de ms de 2.000 habitants, i han aparegut municipis
litat dexplotar les aiges superficials
75 habitants/km2.
per a reg i generar energia hidroelc-
Regar la plana de Lleida s un pro-
trica, com lembassament de Cama-
jecte que data de temps immemo-
Tot i el suposat declivi demogrfic associat als espais rurals, al llarg de tot el
rasa (iniciat el 1917), la presa de Sant
rial i que t diversos precedents his-
segle XX el creixement demogrfic daquest territori ha estat, de fet, positiu.
Lloren de Montgai (1935) i el canal
trics. Al segle XII, el lleidat Pere
En el balan dels darrers 30 anys (1981-2010) noms la comarca de Les Garri-
auxiliar dUrgell (1929). Lempenta
de Sassala va allargar fins a Alcarrs,
gues ha patit un lleuger descens poblacional del 0,3 %. Les altres comarques han
econmica amb qu va comenar el
passant per la ciutat de Lleida, una
experimentat un creixement demogrfic considerable, en alguns casos fora su-
segle es va veure frenada tot duna
antiga squia que portava aigua a
perior al creixement general catal: per damunt del 30 % al Segri i la Segarra i
amb la Guerra Civil. Un cop recupe-
Almenar des de la Noguera Ribagor-
gaireb del 80 % al Pla dUrgell (26 % a Catalunya en el mateix perode). El 2010,
rada aquesta embranzida als setanta,
ana i va bastir el canal de Pinyana,
la poblaci conjunta de les cinc comarques i, per tant, ms enll de lmbit
es van produir canvis importants en
que ha regat les hortes del Segri
estricte de la plana, s de 363.900 habitants.
els sectors agrcola amb lexpansi
durant ms de 800 anys.
de la fruita dola, ramader amb la

construcci de ms granges de besti-
J.P.
ar porc, industrial i de serveis.
26
27
Activitats diverses en els espais naturals protegits
Les activitats que tradicionalment han tingut ms significaci dins els espais
naturals protegits de la plana de Lleida sn lagricultura i la ramaderia, si b
aquesta darrera ha patit un retrocs prou significatiu durant les darreres dcades. Tanmateix, aquestes activitats han de conviure amb altres tipus dactivi-
J.P.
tats que es desenvolupen als mateixos espais:
Sec de Mas de Melons - Alfs

lactivitat agrcola als espais naturals protegits de la plana de Lleida t una
gran importncia en lmbit econmic, social i ambiental, ja que suposa una de
les principals activitats econmiques i daquesta depn una bona part de les espcies dinters lligades a lagroecosistema estpic. El sl agrcola est ocupat
majorment per cultius herbacis, la gran majoria en rgim de sec i alguns en reg
de suport, dominats per lordi, per tamb daltres com blat, civada, triticale,
colza i alguna lleguminosa. Tot i aix, la seva importncia relativa varia dunes
zones a altres;
la ramaderia extensiva sha redut de manera molt notable arreu del territori. Aix, la funci de gesti de la vegetaci i dels rostolls que en el passat
realitzaven els ramats dovelles i cabres sha perdut en gran mesura, amb el
conseqent increment del recobriment de la vegetaci natural. Dins el territori
de diversos espais protegits, com a tota la plana i ms enll, hi sn presents les
Elaboraci prpia. Font: Institut dEstadstica de Catalunya
(www.idescat.cat)
28
granges de ramaderia intensiva, especialment les porcines.
29
J.B.
Altres activitats que es desenvolupen en aquests espais i que tenen rellevncia,

en major o menor grau, sn:
apicultura, que aprofita la floraci dels subarbusts i arbusts de les timonedes,
brolles i garrigues, i dels fruiters;
s de laigua, ats que es tracta dun territori de sec, amb aqfers superficials poc nodrits i subterranis poc assequibles, laprofitament de laigua est
circumscrit a pous o fonts dabastament per a s de boca i petits recs locals;
turisme i s pblic, amb una infraestructura minsa que respon a iniciatives
locals en cadascun dels espais;
cinegtica, caa menor orientada a la captura de perdius i conills, organitzada a travs drees Privades de Caa, que es desenvolupa en gran part dels
mbits inclosos als espais protegits;
Gravera de Belianes
gesti de residus, amb zones amb petites deixalleries, compostatge de residus agrcoles i ramaders, i espais dabocament de runes i deixalles. Per exem-
J.B.
ple, al lmit de lespai natural de Mas de Melons-Alfs es troba labocador comarcal i planta de compostatge de residus domstics del Segri, amb efectes
com larrossegament de plstics pel vent, el trnsit de maquinria i camions i
latracci despcies docells antropfiles que poden causar impactes sobre les
poblacions docells que cal protegir;
aeroporturies, concretades en laerdrom dAlfs, ds esportiu i particular,
i laeroport de Lleida-Alguaire, situat prop de la zona dels Plans de la Unilla, pel
J.B.
qual es preveia un volum anual de 400.000 usuaris i 3.500 tones de mercaderies.
Perdiu roja
piscicultura a lembassament dUtxesa, on hi ha una zona de pesca controlada i on es realitza pesca esportiva i recreativa;
industrials, presents a lespai natural protegit dels Secans del Segri i Utxesa;
producci denergia, com les installacions de plantes fotovoltaiques o centrals solars;
extractives, dargiles, guixos, graves (noms absents a lespai natural protegit
dAnglesola-Vilagrassa);
30
Aeroport dAlguaire
31
J.P.

Les caracterstiques del paisatge dels espais
naturals protegits de la plana de Lleida reprodueixen a petita escala molts dels atributs
de les zones romanents de sec de la vall de
lEbre.
Segons el Conveni europeu del paisatge, el paisatge designa una part del territori tal com la
percep la poblaci, el carcter del qual resulta de lacci dels factors naturals i/o humans i
de les relacions que sestableixen entre ells. El
conveni assenyala la importncia del paisatge en
els mbits cultural, ecolgic, econmic, ambiental i social i destaca el fet que contribueix a
elaborar les cultures locals, alhora que, com a
element important de la qualitat de vida, afavoreix el benestar hum individual i social, tant en
entorns urbans com rurals.
La plana de Lleida, amb un paisatge de dominn-
Camp dametllers
cia rural, presenta una gran diversitat paisatgstica, amb zones seques i rides i tamb rees
verdes i humides. Els propis ambients de sec, a ms a ms, canvien el seu
aspecte al llarg de les estacions, accentuant aquesta diversitat. El paisatge de
pedra i metall inclou habitatges moderns que conviuen amb castells, esglsi-
fcie total. Aquest fet determina el carcter eminentment rural i agrcola del
paisatge daquestes terres.
es, torres de guaita i murs, per tamb amb coberts precaris construts amb
La intensa transformaci al regadiu que ha experimentat el territori atorga
materials de rebuig i granges daparena descuidada, o b amb grans polgons
encara ms rellevncia a aquest paisatge de sec, especialment quan algunes
industrials i logstics. El resultat s una diversitat de paisatges nica: un espai
rees comencen a dibuixar-se com illes de territori cerealstic de sec enmig
modelat i construt; funcional, atenent al sistema cultural que hi opera, i per-
de planes molt transformades a conreus arboris o herbacis intensius de regadiu,
cebut, com a representaci dels coneixements, sentiments i emocions de la
amb caracterstiques paisatgstiques especfiques molt diferents.
poblaci que lutilitza i el contempla.
Tot i que aparentment la distribuci de paisatges ha estat fora estable, entre
En aquest mbit, ms dun 68 % de la superfcie es troba ocupada per conreus
el 1992 i el 2002 el 27,9 % del territori ha experimentat importants canvis.
on els de sec representen un 43,8 % del territori i els de regadiu un 24,6 % i,
Aquests canvis afecten principalment les rees agrcoles, ja sigui per lincre-
si safegeixen les bosquines, matollars, erms i prats pasturats, el territori amb
ment dels cultius de regadiu per exemple, a lrea dAlgerriBalaguer, com
un cert grau dexplotaci actual o molt recent sapropa al 87 % de la super-
per labandonament de conreus de sec en zones marginals o b pel canvi de
32
33
fruiters de regadiu a conreus extensius que sha produt en alguns regadius
tradicionals. Les dades sobre la utilitzaci del territori entre el 1996 i el 2004
indiquen un increment de la superfcie forestal dun 6 % causat en part per
labandonament de les terres agrcoles de sec, que disminueixen un 8 % i un
augment de la superfcie de sl urbanitzat, fet que sexplica en part per la re-
Elements del paisatge

Es poden descriure alguns elements estructuradors que caracteritzen aquest
paisatge. Sn elements molt valorats per la poblaci que engloben un seguit de
valors esttics, socials, naturals o histrics i que doten didentitat i simbolisme
serva de sl urbanitzable i per la construcci drees industrials i infraestructu-
els paisatges daquest territori. Aquests elements sn:
res. Al voltant de lA-2 es viu una gran expansi urbana, creixements industrials
els fons escnics i elements que destaquen: a banda del Montsec com a tel
i logstics, aparici de noves rees de serveis, infraestructures, equipaments,

etc.; un corredor urb, que es reforar amb lestabliment de leix transversal
ferroviari i amb el desdoblament de la C-25.
de fons, hi ha un conjunt de serres de transici entre plana i muntanya com la

serra Llarga, i elements destacats com el tossal de Montmagastre al nord o el
de Montmaneu al sud, el Pilar dAlmenara (torre histrica del segle XI), la Seu
Entre els processos que al llarg de les darreres dcades segurament han fet va-
Vella de Lleida o el santuari del Sant Crist de Balaguer;
riar ms el paisatge agrcola de sec destaca la mecanitzaci, que ha provocat
els tossals: turons testimoni de lantic modelat dels rius presents de forma
labandonament i eliminaci de feixes i marges, la creaci de parcelles ms

grans i uniformes, i, en alguns casos, la recolonitzaci del bosc, que ha implicat
dispersa pel territori, referents en la construcci histrica del territori;
canvis notables que han afectat la diversitat agrcola i han causat la prdua
els conreus dolivera, ametller i vinya: paisatge agrcola amb un mosaic de
delements tradicionals com els camins, murs de pedra, cabanes de volta i al-
conreus de sec, sovint en terrasses i amb presncia permanent de la pedra
tres construccions rurals.
seca murs i cabanes de volta que sintercala amb fragments de matoll i bosc;
34
J.P.
paisatge dimbricaci en el temps entre societat i natura;
35
les zones estepries: vegetaci estpica i de transici cap al bosc mediterrani
lhorta: paisatge agrcola intensiu, gestionat a travs de petites explotacions
(brolles i garrigues), ambients relictes, principalment tossals i serres, amb ves-
familiars; element estructurador de gran valor productiu, social i familiar;
sants que formen, juntament amb els conreus de cereals, guarets i superfcies de
vegetaci baixa un mosaic que s lhbitat de poblacions docells de gran valor;
les construccions defensives: castells i torres de guaita marquen letapa

dassentaments defensius que tenen lloc durant la reconquesta en aquest ter-
els paisatges fluvials: a lentorn ms immediat dels rius Segre i Noguera Riba-
ritori de frontera; especialment abundants a les comarques de la Noguera, la
gorana, emergeixen aquests paisatges singulars que alternen ambients embos-
Segarra i lUrgell, on es van situar els lmits territorials entre els dominis sarra-
cats (boscos de ribera), espais humits i terrasses agrcoles, en contrast amb el
ns i els cristians;
J.P.
paisatge semirid tradicional;

el regadiu: en comparaci de les zones de reg ms antigues, hortes associades
a la Noguera Ribagorana i el Segre, lobertura del canal dUrgell, el 1862, permet lextensi de lagricultura de regadiu per la plana i la introducci de nous
conreus, les parcelles sn ms grans i salternen cultius extensius al nord i de
fruiters al sud; paisatge i patrimoni associat a les tcniques de reg constitueixen
una part indestriable de la identitat paisatgstica de la zona; les zones amb tcniques ms modernes presenten una major concentraci parcellria i ofereixen
un paisatge ms monton, amb poca diversitat de conreus;
J.B.
Camps de regadiu
Castell de Montsons
els nuclis encimbellats (en llocs dominants) i alineats en vall: poblacions
que, a banda de ser elements destacats, esdevenen miradors excepcionals sobre lentorn circumdant; proliferen en direcci a les serres marginals, on la
plana deixa pas al predomini dels tossals Segarra, Urgell i Les Garrigues; a les
mateixes comarques, un seguit de poblacions sassenten resseguint els cursos
fluvials: la vall Major, el riu Set, el torrent de la Femosa, el riu Corb i el riu Si;
i la boira: condicionada per lestacionalitat i la distribuci espacial, aquest
fenomen modifica la percepci del paisatge, influencia la composici vegetal i
lestructura de conreus a la plana.
36
37
El paisatge dels espais naturals protegits
El Catleg de paisatge de les terres de Lleida (vegeu requadre adjunt) divideix
el territori en unitats de paisatge que sn, a grans trets, rees amb un carcter
similar pel que fa als elements naturals, culturals i visuals que configuren el
paisatge i que el fan diferent dun altre. Les unitats es basen, principalment, en
els elements que estructuren el territori (muntanyes, rius o camins) i en la seva
organitzaci (sl agrcola, forestal
El paisatge dels espais naturals de la plana de Lleida es pot definir com un

paisatge agrcola de sec dominat, en bona part de la seva superfcie, pels
conreus cerealstics sobretot dordi, tot i que amb certes intercalacions de
conreus arboris de sec tradicionals especialment a les zones ms perifriques.
Tot i aquestes consideracions generals, la notable diversitat dels espais naturals
protegits respecte del clima, lorografia, els usos del sl i la histria dels assentaments humans donen lloc a especificitats paisatgstiques destacades.
o urb), per tenint en compte les

dinmiques, processos i transfor-
La Llei 8/2005, de 8 de juny, de pro-
macions propis, aix com la tradici
tecci, gesti i ordenaci del paisat-
cultural i la histria particular.
ge de Catalunya crea el Catleg de

Paisatge com un instrument per a la
Existeix una notable coincidncia
introducci dobjectius paisatgstics
dels lmits de molts dels espais pro-
en el planejament territorial, aix
tegits amb els lmits dunitats de
com en les poltiques sectorials, i
paisatge concretes, especialment
daquesta manera adopta els princi-
quan aquestes tenen origen en ele-
pis i estratgies dacci que estableix
ments geogrfics molt marcats o b
el Conveni europeu del paisatge pro-
dusos del sl fora diferenciats.
mogut pel Consell dEuropa. LObser-
El paisatge dels espais protegits de

la plana de Lleida es defineix per un
seguit delements: uns sn abitics
com la continentalitat i laridesa
del clima, la presncia de substrats
amb empaquetaments horitzontals i
el modelat del substrat per lacci
del riu Segre i dels seus afluents;
altres tenen a veure amb la substituci secular dels hbitats naturals
semiestpics dherbassars, espartars, brolles i garrigues per conreus,
vatori del Paisatge de Catalunya, ens

dassessorament de ladministraci
catalana i de conscienciaci de la
societat en general en matria de
paisatge, collabora amb el Departament de Territori i Sostenibilitat
de la Generalitat de Catalunya en la
publicaci dels catlegs de paisatge. El primer i nic catleg publicat
fins a lactualitat, dels set previstos,
correspon a lmbit territorial de les
terres de Lleida.
principalment cereals de sec per

tamb conreus llenyosos; o amb la
presncia de territoris contigus molt diferents, irrigats, per, amb estructures de
conreu fora diferenciades. I daltres fan referncia al baix poblament als espais
naturals protegits, amb pocs masos i pobles generalment amb marcada histria.
38
El Catleg de paisatge les terres de Lleida divideix aquest mbit territorial en unitats
de paisatge, rees estructuralment, funcionalment i/o visualment coherents. Els
espais naturals protegits de la plana de Lleida, diferenciats entre ells, sencabeixen
en diverses daquestes categories. Font: Nogu i Sala (coords.), 2010.
39
J.P.
Valors culturals
i histrics
40

41
Valors culturals i histrics

En un apartat anterior ja sha fet esment de com les terres que conformen la
Les transformacions paisatgstiques que han tingut lloc al llarg dels segles
de la histria: pobles paleoltics, ibers, romans, sarrains i senyors feudals shan
a la plana de Lleida han deixat un llegat histric, rural i cultural extens que
succet en el temps deixant la seva empremta al territori, part de la qual sha
constitueix, ms enll del seu valor intrnsec, un element de potenciaci
conservat fins als nostres dies. Una empremta que ara es troba barrejada i fosa
dels espais naturals que els comprenen.
amb la dels ocupants de la modernitat.
El patrimoni histric dels secans de la plana de Lleida reuneix un nombre extra-
Els territoris inclosos dins els espais naturals protegits de la plana de Lleida pre-
ordinari de bns culturals i arquitectnics, jaciments arqueolgics de diferents
senten, en el seu interior o en la seva immediatesa, part daquesta empremta,
poques, fins i tot, paleontolgics. El patrimoni rural i cultural es fa pals no
nombrosos elements dinters histric i cultural que cal ressaltar com a part
solament amb lexistncia de paisatges agraris de gran bellesa i elevat valor,
integrant del patrimoni que sha de gestionar.
sin tamb en la prpia voluntat dels habitants de donar a conixer les tradicions i les formes de vida lligades al medi rural del territori la casa, els oficis i
plana de Lleida han estat testimonis dels diferents pobladors de la plana al llarg
Aix, els jaciments existents als municipis de Lleida, Puigverd de Lleida, Alfs
els costums i a la diversitat dels productes agraris locals.
pintures duna escena de caa a la Balma de la Peixera, declarat patrimoni de
La combinaci dels diferents elements i factors del paisatge de la plana crea
de primers pobladors durant el Paleoltic. Tamb es disposa de restes arqueol-
determinats paisatges que mereixen una especial consideraci, com el paisatge
giques pertanyents al perode final del Mesoltic (8800-5000 aC), com sn, entre
de sec lligat a infraestructures de pedra seca (cabanes de volta, marges,
daltres, els jaciments de la roca dels Moros del Cogul (Les Garrigues). En canvi,
aljubs, etc.), amb fileres de fruiters de sec o bardisses que limiten les parcel
per, no hi ha testimonis del Neoltic (5000-2000 aC), com s que es donen al
les, etc. o les hortes histriques vinculades a les cultures del regadiu de les
Montsec i serres properes.
la humanitat per la UNESCO, Aspa i Artesa de Lleida testimonien la presncia
poques romana, islmica i medieval que sestenen al voltant del Segre.

Sec de Mas de Melons - Alfs
Les restes ilergetes (segles VI i V aC) ms importants dins o a lentorn dels espais naturals
protegits sn el mol de lEspgol (Tornabous) i
la fortalesa dels Vilars (Arbeca), a lUrgell i Les
Garrigues, respectivament. Durant la romanitzaci (entre el 218 aC i el 500 dC), el territori
de la Depressi Central Catalana presentava un
poblament molt dens, i destacaven especialment les ciutats dIlerda (Lleida) i Iesso (Guissona) i algunes villes rurals associades. Aquest
perode tamb va estar marcat per la construcci dimportants vies de comunicaci (les vies
romanes), el traat de les quals encara perdura
J.B.
a travs de les actuals infraestructures viries:

la via Gallica Flava, per exemple, sortia dIler-
42
43

da cap a les Avellanes i, desprs denfilar-se pel port dger, on encara es pot
A partir del segle XI, i especialment a linici del XII, amb la reconquesta daques-
observar un tram daquesta calada, arribava a ger, i desprs continuava fins a
tes terres i la creaci dun sistema feudal sorgeixen nombrosos nuclis de pobla-
Vilanova de Mei, travessant el Montsec pel pas Nou fins a Isona.
ci arreu del territori. Aquests nuclis saixopluguen al voltant de castells (po-
Del perode posterior a lImperi Rom i la islamitzaci resten pocs vestigis, de

manera que en lmbit dels espais naturals no trobem elements importants
bles dorigen castral) i esglsies (pobles dorigen de sagrera), mentre daltres

es creen de nou (vilanoves).
referents a aquesta poca tot i que durant el perode de domini islmic es van
A principi del segle XIX sorgeix un element cultural de molta repercussi en el
produir avenos agrcoles importants, amb la construcci de diversos canals
paisatge i que va significar la instauraci de lagricultura a les terres trencades
com el de Pinyana que encara sobreviu amb les correspo-
i costerudes de la Segarra, la Noguera i, molt especialment, de Les Garrigues:
J.P.
nents transformacions. Segons alguns darrers treballs,
la construcci de murs de pedra seca.
tot i que els estudis sobre el mn islmic a Catalunya sn molt recents, actualment es
disposa dexemples dalmnies o alqueries excavades, com a Avinganya (Sers) o al jaciment de
Solibernat (Torres de Segre)
on es pot veure un
daquests nuclis,
integrat
per
una torre, uns

habitatges
un mur que
cloa el cim
dun tur.
Castell de les Pallargues
A laerdrom dAlfs hi ha elements que recorden el passat

bllic daquest lloc, associat
a la Batalla del Segre, com
ara els bnquers, els nius de
metralladores, el campament
republic i els refugis antiaeris. A Bellmunt dUrgell tamb
hi trobem alguns daquests
elements a ms de tnels i
amagatalls. Al mateix poble
dAlfs hi ha lHospital de la
Sang, utilitzat per atendre els
Cal destacar tamb que la Guerra Civil ha dei-
soldats republicans, i una fossa
xat diverses restes en el territori objecte des-
comuna daquest perode a to-
tudi a causa dels esdeveniments de la Batalla
car del cementiri.
del Segre (abril de 1938gener de 1939).
J.P.
Plans de Si
44
45

Arreu del territori comprs dins dels espais naturals protegits hi trobem restes
daquest passat histric, amb els seus valors culturals associats, alguns dels
quals han perdurat fins als nostres dies. Aquestes restes es troben en diferents
dors daquestes terres al llarg dels anys.
J.P.
estats de preservaci, per totes constitueixen el reflex de lacci dels pobla-
Existeix una gran varietat de tipus de restes que es poden agrupar en diferents
categories com ara llocs habitats, poblats, viles, castells, torres, necrpolis,
cermiques, pintures i gravats. Les restes corresponen a moments histrics tamb diferents, de manera que hi ha restes del Paleoltic, del Mesoltic, de ledat
del bronze o de les poques ibrica, romana i medieval. A la taula adjunta
sassenyalen els jaciments histrics catalogats trobats dins dels espais naturals
protegits, ordenats en funci de lpoca a la qual pertanyen, i on tamb sindica
el tipus de jaciment, aix com el municipi i lespai natural protegit on se situen.
Castell de lArany
La relaci s massa llarga per ser tractada en aquest document, per en tot cas
val la pena fer un llistat de quin tipus delements hi trobem: cabanes amb cobertes de volta de can, balmes murades, aljubs, molins, esglsies de diferents
estils (romniques, barroques, gtiques i neoclssiques), convents, monestirs,
ermites, castells de diferents poques, palaus renaixentistes, poblats visigtics
i nuclis medievals amb estructures de carrers particulars, cases renaixentistes i barroques, aqeductes
A banda daquests jaciments i elements histrics, hi ha una relaci molt extensa
medievals, ponts, torres i
daltres elements dinters dispersos per tots els municipis amb territori dins
pilars, muralles i fortaleses
El patrimoni histric, cultural i rural de la
dels espais protegits. El seu estat de conservaci s molt variable, i va des de
rabs, pous i trullets (peti-
plana de Lleida s objecte destudi i delec-
molt bo fins a ser purament un vestigi del passat.
tes coves excavades a les
taci per part dels visitants que arriben als
roques per a la fermentaci
nombrosos museus de la zona, que respo-
del ram).
nen a linters de les poblacions actuals de
Trullets dAlgerri
donar a conixer aquest patrimoni. Aix, i

sense pretendre ser un llistat exhaustiu,
hi trobem museus arqueolgics (Artesa de
Lleida, Verd), etnolgics (Agramunt, Bellpuig), museu de loli i del mn rural (Castelldans, Belianes), exposicions de carros
(Anglesola) i eines del camp (Anglesola,
Bellcaire dUrgell, Belianes, Sant Mart de
Riucorb, Sunyer), museu del blat i la pagesia (Cervera, Plans de Si), forn de guix
(Cubells), antiga fbrica de filatures (Alguaire), o pous de gel (Cubells, Alguaire,
J.B.
Almenar, Plans de Si).
46
47

Jaciments histrics catalogats als espais naturals protegits
Periode
Jaciment
Tipus
Municipi
Espai
Paleoltic superior (30.000- 9.000 anys)
Balma de la Peixera
pintures rupestres
Alfs
Mesoltic (9.000-5.000 anys)
La roca dels Moros
pintures
El Cogul
Balma del Salada
gravats
El Cogul
Edat del bronze (1.800 aC 700 aC)
Rocaferida
poblat fortificat
Sarroca de Lleida
Ibric (VI-V aC)
Coll de Reu
poblat
Verd
Granyena
Els Tossalets
cermica
Trrega
Pedres Ficades
poblats
Trrega
Plans de Si
Tossal de lliga
poblats
Agramunt
Bellmunt-Almenara
Tossal Mas de Matxerri
villes
Castelldans
Villa romana de Talarn
villes
Plans de Si
Plans de Si
Clot del Mor
villes
Trrega
Plans de Si
La Pleta
lloc habitat
Belianes
Montalb
lloc habitat
Vilagrassa
Mas de Melons II
lloc habitat
Castelldans
Tossal Rod de Monfalc
torre
Oss de Si
Plans de Si
La Pleta
necrpolis
Els Plans de Si
Plans de Si
Riudovelles
necrpolis
Trrega
Plans de Si
Pilar dAlmenara
torre
Agramunt
Bellmunt-Almenara
Escalars II
lloc habitat
Castellser
Bellmunt-Almenara
Tossal del Moro
lloc habitat
Castellser
Bellmunt-Almenara
Castell de Butsnit
castell
Montgai
Bellmunt-Almenara
Indeterminat
Tossal de les Forques
cermica
Montgai
Bellmunt-Almenara
Indeterminat
Mas de Melons I
murs dispersos
Castelldans
Rom (218 aC 500 dC)
Medieval (VIII dC XV dC)
J.B.
Arbeca
48
49

Un element ms del paisatge que illustra tant el passat com el present de les activitats humanes i, en especial, les ramaderes s lexistncia dels camins ramaders. Aquest no s, com s ben sabut, un tret exclusiu de la plana de Lleida, per
s un element ms que cal tenir en compte, tant en la gesti dels espais protegits
com a lhora de potenciar la riquesa del patrimoni cultural daquestes terres.
La norma estatal que regula i empara aquests camins per on el bestiar t dret
de pas la Llei 3/1995, de 23 de mar de vies pecuries t un gran valor ja que
no prescriu, s a dir, que el que ha estat cam ramader mai no deixar de serho, encara que faci anys que no hi passa el bestiar. En el cas que siguin vies en
dess assenyala la llei noms poden ser destinades a altres usos compatibles i
complementaris a la seva naturalesa i finalitat i han de donar prioritat al trnsit
ramader i altres usos rurals tot inspirant-se en el desenvolupament sostenible
i el respecte al medi ambient, el paisatge i el patrimoni natural i cultural. Es
tracta, doncs, dun patrimoni pblic per al lleure respectus, la descoberta i
el gaudi de lentorn. En lmbit dels espais naturals protegits dels secans de la
plana de Lleida, per tots ells hi passen un o ms trams de les vies ramaderes,
B.M.
amb lexcepci dels espais de Granyena i dAnglesola-Vilagrassa.
50
Castellmei
J.P.
Ramaderia extensiva als secans
51
J.B.
Valors naturals
53

54
Valors naturals
Les estepes es caracteritzen per ser grans extensions planes, desarborades
i dominades per plantes de port baix amb un potent aparell radical.
i lleguminoses en interacci amb la

vegetaci natural. Els ambients agroramaders extensius han esdevingut els
substituts de les estepes naturals de
tal forma que les activitats agrcoles
dherba que es troben a les regions ms continentals dEursia. A Amrica del
i ramaderes extensives tradicionals
Nord, els paisatges equivalents a les estepes sanomenen praderies. A lhemis-
tenen un paper molt important en la
feri sud, els referents ms semblants sn les pampes dAmrica del Sud, els pai-
conservaci dels paisatges estpics i
satges herbosos de clima temperat de lfrica austral i les terres baixes de lilla
de la seva biodiversitat, ja que eviten
del Sud de Nova Zelanda. La considerable semblana de tots aquests paisatges
els estadis de successi ecolgica que
permet parlar dun nic bioma estepari.
duen a la formaci de boscos. Lagri-
estpics estan molt poc valorats i protegits, i ms del 75%

del territori del bioma estepari est llaurat i sexplota
de manera intensiva per conrear-hi cereals.
J.P.
El concepte estepa s dorigen rus i fa referncia a les extenses planes cobertes
A nivell mundial els hbitats
cultura moderna, tant intensiva com extensiva, transforma aquests hbitats
Labsncia o escassesa extrema darbres i arbustos fa que el paisatge estigui
amb laparici de regadius, la proliferaci de monocultius, la disminuci de les
dominat bsicament per gramnies que tenen un sistema darrels fortament
superfcies en guaret, la concentraci parcellria intensiva o la progressiva
desenvolupat per absorbir la humitat de forma rpida i efectiva, ja que a les
desaparici de la ramaderia extensiva. La construcci de grans infraestructures,
estepes els perodes considerablement secs succeeixen a perodes dhumitat
les plantacions forestals o les graveres accentuen encara ms la desaparici
abundant. A Europa Occidental aquests ambients estpics shan de considerar
daquests hbitats.
pseudoestepes o subestepes, ja que shi troben bsicament comunitats de substituci de les estepes naturals, representades per cultius extensius de cereal
55
56
Valors naturals
A Catalunya, la superfcie dels ambients subestpics ha anat variant a causa

sobretot de lactivitat humana, especialment a mesura que els regadius iniciats
ja en temps dels rabs anaven transformant superfcies creixents. Tot i aquests
canvis, la plana de Lleida continua essent lrea ms important daquestes caracterstiques a Catalunya. La plana constitueix, a ms a ms, lextrem oriental
del conjunt de zones estpiques existents a la depressi de lEbre.
La morfologia majorment plana i el seu clima subrid amb escassa precipitaci i grans oscillacions trmiques determinen la presncia duna vegetaci
climcica estpica i de transici cap al bosc mediterrani de brolles i garrigues.
La colonitzaci histrica del territori va implicar lextensi del conreu dels cereals a la plana, i dels fruiters de sec (oliveres, ametllers i
vinya) als vessants dels tossals i les serres, en
i saladars. Al seu torn, aquests espais estpics formen, conjuntament amb els
conreus de cereal, guarets i superfcies de vegetaci baixa, un mosaic que s
lhbitat de valuoses poblacions docells com el sis, les terreroles o lesparver
cendrs. En aquest sentit, algunes daquestes poblacions no noms se situen als
lmits de la seva rea de distribuci i constitueixen la connexi amb les poblacions aragoneses, sin que sovint es tracta de poblacions molt petites, marginals
o allades, amb la qual cosa el marge de recuperaci envers factors negatius s
molt redut.
Les zones estpiques que estructuren el paisatge de la plana de Lleida sn rees
de gran valor ecolgic, paisatgstic i identitari, no noms per a les mateixes
terres de Lleida, sin per al conjunt dels paisatges de Catalunya.
Ganga mascle
J.B.
Ambients subestpics a Catalunya
aquest darrer cas grcies a labancalament amb

feixes i murs de pedra seca.
Lextensi actual del regadiu sobre la plana ha
suposat un trencament amb la cultura agrcola
tradicional, una intensificaci dels conreus i una
reducci drstica dels ambients amb vegetaci
natural.
El paisatge actual, marcat per la dicotomia sec-regadiu, conserva al seu interior alguns ambients relictes, principalment tossals i serres,
on es mantenen uns hbitats estpics dalt valor
ecolgic per la seva singularitat i raresa en el
context de Catalunya. La presncia daquests
espais estpics relictes s actualment un factor
bsic per garantir la biodiversitat i la identitat
del paisatge de la plana de Lleida i del conjunt
de les terres de Lleida. Aquests espais, especialment els vessants, sn lhbitat dendemismes
dinters biogeogrfic i despcies i comunitats
dinters florstic com les timonedes, espartars
57
58
Valors naturals
HBITATS SEMINATURALS I ARTIFICIALITZATS
Els conreus de sec a la plana de Lleida estan dominats pels camps dordi
Conreus herbacis intensius, sobretot cereals i ferratges
15,61
0,03
i de blat, alternats amb conreus llenyosos (ametllers i oliveres) en major o
Conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses
896,26
1,67
menor proporci segons la seva situaci geogrfica dins la plana de Lleida.
Conreus herbacis de sec
34.035,26
63,32
Fruiterars alts, predominantment de sec
9.226,73
17,16
SPERFCIE
(ha)
Ms dun 68 % de la superfcie de la plana est ocupada per conreus, especial-
Fruiterars principalment de regadiu
235,12
0,44
ment els de sec que representen un 43,8 % del territori, fet que determina el
Vinyes
215,85
0,40
carcter eminentment rural i agrcola del paisatge de la plana de Lleida, amb
Plantacions de pollancres, pltans i altres planifolis de sls humits
0,15
0,00
un pes especfic del sec molt alt.
Grans parcs i jardins
8,66
0,02
rees urbanes i industrials, inclosa la vegetaci ruderal associada
109,65
0,20
Els terrenys de sec no sn uniformes, sin que estan modelats per les activitats
Pedreres, explotacions drids i runam
46,03
0,09
humanes que shi realitzen. A grans trets, els podem agrupar en dos tipus de
rees revegetades: mines a cel obert, pistes desqu
2,67
0,00
conreu, els herbacis i els llenyosos, que en alguns sectors comparteixen lespai
Conreus abandonats
335,3
0,62
amb petites taques de vegetaci natural. Els herbacis de sec estan dominats
Basses daigua dola industrials, agrcoles , grans canals i estanys ornamentals
14,5
0,03
pel blat i lordi i poden ocupar grans extensions de terreny. Els conreus llenyosos
Font: Catleg dels Hbitats de Catalunya elaborat pel DMAH
estan dominats pels ametllers i les oliveres, i en algun sector existeixen petites
J.B.
superfcies de vinya. La mida i la forma dels camps i les proporcions dun i altre
tipus de conreu, aix com la superfcie de vegetaci natural, s variable entre
espais i proporciona una fisiognomia del paisatge caracterstica per a cadascun
dells. Actualment, lagricultura tendeix a disminuir els marges, fent parcelles
ms grans i agrupant els diversos tipus de conreu. Daltra banda, tamb sestan
abandonant activitats tradicionals com les de deixar els camps en guaret, fet
que incrementa la productivitat del conreu al mateix temps que redueix lheterogenetat espacial de lambient i lhbitat de nidificaci i alimentaci de
J.B.
diverses espcies docells.
Conreus herbacis de sec

Els conreus herbacis de sec estan dominats per lordi i el blat. El seu cicle es
caracteritza per tres estadis ben diferenciats: la tardor-hivern, amb la sembra
i la naixena del cereal; la primavera, quan es dna el creixement i maduraci
fins que surt lespiga; i lestiu, amb la sega (fins que queda el rostoll) i, sovint,
el posterior llaurat dels camps. Daquesta manera, al llarg de lany un mateix
espai t aspectes molt diferents, tant en estructura com en coloraci, i dna al
paisatge una dinmica temporal ms gran que en qualsevol altre espai natural.
Torlit o Samerlic
59
60
Valors naturals
Conreus llenyosos de sec
ver-lo llaurat, amb molt poca cobertura vegetal, o el cas extrem dun guaret
abandonat durant anys que acaba essent colonitzat per plantes llenyoses per
Els conreus majoritaris sn els ametllers i les oliveres, que poden ocupar des
convertir-se en un erm o pastura. Entremig daquestes dues tipologies extremes
de grans extensions fins a petits camps o b marges entre conreus herbacis,
de guaret, podem trobar multitud de variants en la seva composici florstica i
tot creant paisatges molt diversos. Les oliveres sn de fulla perenne, mentre
en la seva estructura, depenent de diversos factors entre els quals destaquen
que els ametllers sn de fulla caduca i floreixen al febrer-mar, just abans de
les pluges de la primavera, el banc de llavors, els fertilitzants presents al sl o
treure la fulla. Sovint es troben en terrasses i amb presncia permanent de la
la gesti realitzada, ja sigui mecnica o ramadera.
pedra seca murs i cabanes de volta que sintercalen amb fragments de matoll
i bosc, i configuren un paisatge caracterstic.
En lactualitat, alguns guarets tenen una excessiva presncia de nutrients al sl

J.P.
i una manca de pastura, fet que provoca un creixement vegetal desmesurat.

Aquest fet es produeix com a conseqncia de la gran quantitat dadob que
es tira als sembrats des de fa anys per garantir la qualitat de les collites, com
tamb per labocament freqent de purins i residus de depuradora. En canvi,
altres guarets mantenen una estructura amb una cobertura i alada vegetal
molt baixa, afavorint les condicions de cria de les espcies docells dhbits
exclusivament estpics, que tenen uns requeriments ecolgics molt especfics,
J.B.
cosa que les fa especialment vulnerables.
Guarets
Els guarets sn terrenys de conreu herbaci de sec que es deixen en reps durant un any o ms per tornar a conrear-los posteriorment, un cop recuperada
la fertilitat del sl. Aquesta activitat es realitzava antigament quan no es disposava dadobs, per en lactualitat s una prctica residual i molt minoritria
que ha redut molt lheterogenetat dels paisatges agrcoles. En lactualitat la
superfcie deixada en guaret no arriba al 10 % del total, mentre que fa 20-30
anys era propera al 30 %.
Erms
Tenint en compte que el terme guaret t un significat molt ampli, entenent com
a tal les parcelles que es deixen en reps un o ms anys, cal distingir diferents
El pas segent al guaret, seguint la successi ecolgica natural, s en molts
tipologies en funci de la seva estructura vegetal i la composici florstica. Aix
casos lerm, que es pot definir com un terreny amb escassa vegetaci i de poca
doncs, es pot considerar un guaret un camp poques setmanes desprs dhaJ.B.
alria amb grans proporcions de sl nu. Moltes de les espcies vegetals que shi
troben ja no son anuals, com en el cas dels guarets, sin que tenen estructura
llenyosa com poden ser, per exemple, la farigola o el roman . Aquets espais sn
molt importants tant per la flora com per la fauna, ja que a diferncia del que
succeeix amb els conreus mantenen una estructura semblant al llarg de lany, i
proporcionen aliment, refugi i lloc de nidificaci de manera predictible.
61
62
Valors naturals
Secans orientals, secans occidentals
A la plana de Lleida trobem dos sectors de sec clarament
diferenciats: un sector oriental, on trobem els espais de
Bellmunt-Almenara, Secans de Belianes-Preixana, Plans de
Si, Anglesola-Vilagrassa i Granyena; i un sector occidental, ms sec, on trobem els espais naturals dels Secans de
Mas de Melons-Alfs, Secans del Segri-Utxesa, Plans de la
Unilla i Secans de la Noguera.
Les diferents caracterstiques ambientals dels secans orientals i occidentals han determinat variacions en les activitats
agrcoles i aix ha provocat diferncies paisatgstiques i de
distribuci de la fauna entre els secans orientals, ms plans,
Aix, en anys mitjanament secs, la producci de cereal al sec de Belianes o al de Sers pot
ciat, sls ms pobres i amb una pluviometria inferior.
J.B.
frtils i humits, i els occidentals, amb un relleu ms pronun-
ser molt diferent. Aquest fet, juntament amb la intensificaci de lagricultura, condiciona
la major o menor superfcie conreada i, per tant, la major o menor presncia de vegeta-
Les diferncies vnen determinades per la pluviometria,
ci natural. Generalment, en zones ms productives i de relleus ms suaus la presncia
el relleu i les caracterstiques del sl, que condicionen la
de vegetaci natural s ms escassa, mentre que en zones ms abruptes, amb presncia
presncia dun tipus de conreu i vegetaci natural aix com
de tossals o sls pobres per a lagricultura com saladars o sls guixencs, hi trobem una
lestructura daquests.
heterogenetat espacial major. Aix, es pot diferenciar clarament un sector ms pla i amb
una diversitat paisatgstica inferior en la part oriental de la plana de Lleida, per amb
produccions de cereal per hectrea ms grans, i un sector nord-occidental amb major
mosaic de vegetaci on salternen erms, vegetaci natural i els conreus de sec, que solen
ser menys productius.
Daltra banda, la presncia de marges i guarets tamb s desigual; sn superiors en percentatge en els sectors occidentals on les terres sn ms pobres que en els secans
J.B.
orientals, tot i que la presncia daquests camps depn ms de les prctiques agrcoles.
63
64
Valors naturals
boscarla de canyar, el balquer, el trist i el rossinyol bord, a ms de la presncia
Els secans de la plana de Lleida sn prou representatius de les comunitats
guns ardeids com lagr roig, el martinet blanc, el martinet menut, el martinet
orntiques dhbitat de sec pseudoestpic del continent europeu. Amb
de nit i el bernat pescaire. Lembassament tamb s un punt daturada en el pas
lexcepci duna espcie extingida fa ms de 50 anys, el pioc salvatge, i
migratori i lloc dhivernada per a nombroses espcies dnecs.
del boscaler com. Hi crien el rascl, la polla daigua, la fotja i el cabusset i al-
una altra extingida lany 2006, lalosa becuda, a la plana hi nidifiquen les
espcies ms caracterstiques daquest hbitat en lmbit europeu.
Petits moixons de canyissar: la mallerenga de bigotis, el repicatalons i la boscarla mostatxuda
La plana de Lleida destaca per la presncia duna elevada superfcie de terreny

de sec que allotja una diversitat despcies molt elevada i caracterstica, amb
unes particularitats que les fan niques i amb una srie dadaptacions i limitaci-
La mallerenga de bigotis, el repicatalons i la boscarla mostatxuda sn tres ocells
ons que fan que moltes delles noms puguin viure als terrenys de sec. Aquesta
de canyissar que crien a Utxesa. La boscarla mostatxuda inicia la seva repro-
avifauna s molt ms variada que la que es troba en els ambients de regadiu
ducci ben aviat i evita els canyissars monoespecfics de manera que prefereix
vens. A la plana, per, tamb trobem zones humides i ambients forestals lli-
vegetacions diversificades amb canys (ms aviat jove), boga, xisca borda o joncs
gats a rius que alberguen una elevada diversitat. Entre aquestes zones destaca
de baixa i mitjana alria. El repicatalons se situa en canyissars ms secs, de
lembasament dUtxesa, situat dins de lespai natural protegit dels Secans del
creixement pobre, alria mitjana i substrat molt dens. En canvi, la mallerenga
Segri-Utxesa.
de bigotis necessita grans canyissars, inundats preferentment amb aigua dola o

poc salabrosa. Durant la resta de lany les tres espcies reben individus migrants
del nord dEuropa.
Els ocells de les zones humides
Leliminaci de canyissars i la prdua de
Lembassament dUtxesa s duna gran importncia per als ocells aqutics, per
qualitat de laigua sn un problema per
s principalment rellevant per als ocells associats al canyissar, i es considera
a aquestes espcies, i les prctiques
una de les localitats ms importants a Catalunya per a aquestes espcies i la
de gesti per potenciar el creixement
ms important per a la mallerenga de bigotis, el repicatalons, la boscarla mos-
dels canyissars densos i monoespec-
tatxuda i larpella vulgar. Tamb nidifiquen altres espcies de canyissar com la
fics, com la crema del canys i el bombeig

daigua dola, afavoreixen altres espcies daus
de canyissar ms generalistes. La incidncia de
Pant dUtxesa
pesticides pot explicar les baixades de poblaci

daquestes espcies en zones en principi ptimes pel
que fa a lhbitat. Per tal dafavorir aquestes tres espcies shan de mantenir superfcies mplies de canyissar, tranquilles i diversificades, amb estructures. Tamb
cal millorar la qualitat de laigua i augmentar el coneixement
sobre lecologia daquestes espcies mitjanant estudis cientfics, aplicats de manera especial a la realitat dels canyissars
Mallerenga de bigotis
J.B.
65
J.P.
dUtxesa i propers.
66
Valors naturals
Els ocells dels secans
Dins del sec hi ha diverses espcies docells: algunes sn especifiques daquest
ambient i daltres ms ubiqistes, s a dir, que hi sn presents en diversos hbitats:
entre les espcies ubiqistes, espcies menys exigents comunes al sec durant tot lany per que poden viure en altres ambients, destaquen la garsa, els
pardals xarrec i roquer, lestornell negre, el bitxac com, la cigonya blanca,
lesplugabous, el xoriguer com, la perdiu roja, el tud, la gralla de bec vermell, el botx, el cruixidell, el tallarol capnegre, la tallareta cuallarga, la cogullada vulgar, el mussol com o lliba, entre daltres. Altres espcies comunes
per noms durant els mesos estivals sn loreneta vulgar, la puput, labellerol,
el siboc, lguila marcenca, el mil negre, el tallarol de garriga, el clit ros, el
cucut reial o la guatlla. Durant lhivern els secans sn utilitzats per espcies comunes del nord dEuropa per passar els mesos ms freds: hi destaquen els grans
estols de fringllids principalment pinsans comuns i passerells lestornell vulgar, la titella, lalosa vulgar, laligot com, el mil reial, larpella pllida, la
daurada o la fredeluga, entre daltres;
les espcies especfiques daquests ambients, a diferncia de les anteriors,
que en lmbit europeu tan sols estan ben representats a la pennsula Ibrica.
Els ambients de sec, per, sn cada cop ms escassos a causa de la transformaci al regadiu i la prdua de qualitat daquest hbitat per la intensificaci
agrcola. A Catalunya, la superfcie de sec tamb sha redut de manera considerable durant el darrer segle i, com a la resta dEuropa, la intensificaci de
lagricultura ha produt una reducci considerable de les poblacions de gaireb
totes les espcies associades. Dins lmbit catal, moltes espcies gaireb noms sn presents als secans de la plana de Lleida, amb la importncia que aix
suposa en lmbit de la conservaci. Aquestes espcies sn totes reproductores,
i poden passar aqu tot lany o b migrar a altres rees durant lhivern, principalment a lfrica Subsahariana. En destaquen el torlit, la cogullada fosca, la
calndria, la terrerola vulgar i la rogenca, lalosa becuda, la ganga, la xurra, el
sis, el clit negre, el tallarol trencamates, el trobat, la trenca, la xixella, el
gaig blau, lesparver cendrs, el xoriguer petit, lesparver despatlles negres o
el falc mostatxut, tot i que hi sn presents moltes altres espcies dinters.
De totes aquestes, hi ha onze espcies per a les quals shan declarat les zones
despecial protecci per als ocells (ZEPA) prpies del sec de la plana de Lleida,
i la seva distribuci en lespai ve determinada per les caracterstiques paisatgstiques, els usos del sl i lestructura de la vegetaci presents a la plana.
estan greument amenaades, ja que noms poden viure en aquests ambients
67
J.B.
Esparver cendrs
68
Valors naturals
Esparver cendrs
guila cuabarrada
Rapinyaire de mida mitjana al voltant dun metre denvergadura amb ales es-
Rapinyaire de mida mitjana-gran ms d1,5 m
tretes i llargues i cua tamb llarga, i amb coloraci ben diferenciada entre mas-
denvergadura amb ales amples i cua recta.
cles i femelles. Es tracta duna espcie estival, que arriba a Catalunya a mitjan
Quan vola sobserva el contrast entre el cos, de
mar procedent de lfrica Subsahariana, i marxa entre agost i setembre. Fa el
color blanc, i les ales i cua de coloraci ms
niu al terra en zones amb vegetaci, preferentment en camps de cereal, per
fosca per sota. s una espcie sedentria,
si la cobertura s molt baixa pot criar en altres conreus herbacis. Tot i que es
present tot lany, tpica dambients me-
pot observar en qualsevol dels secans, s ms com als orientals, especialment
diterranis, que cria en parets verticals i
al sec de Bellmunt i el dAngesola-Vilagrassa. Necessita una alria i densitat
tranquilles. Als secans de Lleida no
del cereal considerable als camps on nidifica com tamb un paisatge divers
cria, per els joves fan servir els
per obtenir recursos per caar i marges naturals. El gruix de les eclosions dels
secans com a zones de dis-
ous es produeix a la primera quinzena de juny i els polls volen entre la darrera
persi i rees dalimenta-
quinzena de juny i tot el mes de juliol, activitat incompatible amb els conreus
ci, ja que la seva dieta
habituals dordi de cicle curt. La intensificaci agrcola, lpoca primerenca de
es basa fonamentalment
sega del cereal, les transformacions de conreu, la caa furtiva o la depredaci
en perdius i conills.
per part danimals associats als humans sn els principals obstacles per a la
seva conservaci. En canvi, el manteniment del rostoll, la implementaci de
varietats de cereal ms tardanes
o de cicle llarg, retardar uns dies
la sega en els camps amb nius i el
manteniment dels marges i guarets sn mesures que en poden
potenciar la conservaci i recuperaci.
Necessita dun mosaic de vegetaci natural (erms, brolles, garrigues i clapes

de bosc) amb terreny agrcola de sec extensiu (predomini de cereal) combinat
amb guarets. Les zones amb ms presncia sn Granyena, Mas de Melons, la
serra dAlmenara i Plans de Si. Lespcie pateix una alta mortalitat de juvenils
per collisi o electrocuci en lnies elctriques i la persecuci directa (trets,
ver o trampes), aix com la prdua dhbitat de mosaic natural i de conreus
extensius. La conservaci i recuperaci daquesta espcie passa per establir
sistemes de guarets rotatius, conservar i potenciar els arbres isolats perqu

actun com a posadors, adequar les lnies elctriques existents, per sobretot
mantenir lestructura en mosaic, els conreus extensius herbacis, les zones de
vegetaci natural baixa, amb rees amb reduda humanitzaci i pertorbaci.
69
70
Valors naturals
Xoriguer petit
Torlit
Rapinyaire de mida petita 60-70 cm
s un ocell camallarg de mida mitjana i coloraci crptica. Destaca el seu ull
denvergadura lleugerament ms pe-
groc i gran, perfectament adaptat a la vida nocturna, que s quan realitza la
tit que el xoriguer com. s una es-
major part de la seva activitat. T les potes llargues i les ales marrons amb dues
pcie estival que arriba a Catalunya a
franges blanques ben visibles. Fa el niu directament sobre el terra.
principi de mar procedent de lfrica.
Requereix de zones de vegetaci baixa i oberta, amb sls nus, amb abundncia
s colonial i fa el niu en edificacions.
dinvertebrats de mida mitjana i gran, aix com grans superfcies contnues
Necessita zones amb vegetaci natural,
dhbitat. s caracterstic de tot tipus dindrets plans i oberts, malgrat que
guarets i marges on pugui caar les se-
accepta la presncia de matollars i darbres de petites dimensions. Tot i que
ves preses, principalment insectes.
tamb est present en alguns conreus de regadiu, s ms abundant als con-
Necessita lalternana de cultius ex-
reus de sec, on t tendncia a ocupar erms, guarets, camps llaurats, vinyes
tensius de cereals de sec, guarets,
i camps amb ametllers o oliveres esparsos, mentre que defuig els camps de
erms, pastures i zones amb brolles poc
cereal a causa de la seva excessiva cobertura. Ocasionalment nidifica en llocs
denses, amb disponibilitat daliment

(grans artrpodes i petits mamfers),
relativament pendents, com els vessants dels tossals. A lhivern, bona part dels
torlits migren fora de la plana de Lleida, tot i que alguns es queden i formen
aix com edificis o estructures artificials
concentracions nombroses. La prdua i degradaci de lhbitat, la utilitzaci
amb forats on fer les colnies de cria.
de fitosanitaris, la prdua de superfcie de guarets i erms, aix com leliminaci
La intensificaci agrcola amb lhomogenetzaci associada, la disminuci de

preses, laugment de cultius arbrats o destructura tancada, fruiterars intensius, plantacions o bosquines, la prdua de construccions tradicionals per nidificar o el llaurat del rostoll desprs
de la sega sn els principals reptes
amb qu senfronta lespcie. Per
aix, per tal de potenciar la seva
de marges i la concentraci parcellria dificulten la seva conservaci. Petites

actuacions com lincrement de la superfcie de
guarets i erms, el manteniment i augment de
marges amb baixa cobertura i la gesti despais nus de vegetaci per a la seva reproducci sn claus per a la millora de
les poblacions daquest ocell.
conservaci i recuperaci, s necessari protegir i adequar les colnies

de cria i fomentar els guarets, pastures i erms, regulant ls de productes fitosanitaris en lagricultura per
afavorir les seves preses.
71
72
Valors naturals
Gaig blau
Ganga
s un ocell de mida mitjana al voltant de 70 cm entre els extrems de les ales i
Lleugerament ms petit que un colom, aquest ocell t
complexi robusta, amb el cap gran i el bec fort i negre. s de color blau, amb
una coloraci general marr, amb la panxa blanca i el
el dors de color castany. Quan vola es veu molt el contrast entre el cap, ales i
pit vermells amb una franja negra. La ploma central
cua de color blau en comparaci amb el dors i les plomes de vol de les ales, de
de la cua es ms llarga que la resta. Emet un cant
color fosc. s un ocell estival, que arriba a Catalunya a final dabril i marxa a
caracterstic en vol, curt, dur, nasal i aspre. Durant el
lagost cap a lfrica Subsahariana.
perode reproductor sobserven individus solitaris o en
Cria en forats, ja sigui darbres (ametllers principalment) o de construccions

humanes (cabanes, per exemple). Necessita ambients agrcoles i ramaders extensius on hi hagi zones de vegetaci baixa a prop de guarets, marges o erms
on pugui trobar aliment (insectes grans, sargantanes i petits mamfers). Sol
posar-se en llocs visibles i elevats que fa servir per caar.
Un factor limitant per a lespcie s la disponibilitat de llocs adients de nidificaci. La concentraci parcellria amb prdua de marges, la prdua de vegetaci
natural i seminatural, la qualitat de guarets i erms amb massa vegetaci com a
conseqncia de labandonament de la ramaderia
extensiva, leliminaci darbres grans o lenderrocament i caiguda de les construccions tradicionals, com tamb leliminaci de rostolls
desprs de la sega afecten la disponibilitat
despais de nidificaci i daliment. Algu-
parelles i durant lhivern sajunten en grans grups que

poden concentrar tota la poblaci catalana (aproximadament 100 individus). Fa el niu a terra, en llocs amb
poca vegetaci erms i guarets principalment entre
abril i agost, segons les condicions ambientals.
Viu en hbitats cerealistes de sec, principalment en planes i petits altiplans,
amb presncia de guarets, timonedes i erms, i fuig de les garrigues, conreus
arboris i grans extensions de conreus sense guarets. A Catalunya nicament es
troba al sec de Mas de Melons-Alfs. Necessita abeuradors amb marges amb
poca vegetaci i bona visibilitat. Durant el perode reproductor selecciona erms
i guarets amb cobertura vegetal inferior al 40 % i una alria de la vegetaci
inferior als 40 cm per fer el niu. En canvi, durant lhivern es desplaa als grans
guarets de crucferes on sapleguen grans grups, i tamb a rostolls, llaurats i
sembrats, amb una alta fidelitat a les zones dhivernada.
nes accions com la reconstrucci dedi-
La transformaci i la intensificaci agrcola, com tamb la disminuci de les zones
ficacions tradicionals o la installaci
de vegetaci natural herbcia o arbustiva i la prdua de qualitat dels erms i gua-
de caixes-niu i plantaci darbres en
rets per abandonament de la ramaderia sn les principals dificultats de lespcie
zones amb manca de llocs de nidi-
a lhora de trobar un lloc per criar. Altres problemes sn el llaurat de rostolls i
ficaci, sn claus per a la conser-
guarets en perode reproductor, la substituci de cultius herbacis per arboris i la
vaci de les seves poblacions.
prdua del nombre i qualitat dels abeuradors. Algunes mesures com laugment de
la superfcie de guarets i erms, amb unes caracterstiques ptimes per a lespcie,
mantenint una crrega ramadera i temporal compatible amb el cicle reproductor
de lespcie, com tamb el manteniment, adequaci i creaci dabeuradors, sn
essencials per a la conservaci i recuperaci de lespcie.
73
74
Valors naturals
Xurra
Sis
Lleugerament ms gran que una ganga i de la mida
Ocell de la mida duna gallina petita, de coloraci marr excepte la panxa.
dun colom, la xurra t una coloraci general mar-
Durant el perode reproductor, el mascle mostra un coll negre amb dues franges
r, amb una gran taca negra a la panxa que con-
blanques i la cara de color gris. T un vol molt caracterstic, amb aletejos rpids
trasta amb el blanc de les ales quan vola. A terra
i curts, que mostra les ales blanques per sota. Noms canta el mascle i durant
passa molt desapercebuda. El cant, que emet en
el perode reproductor, amb un so curt i sec que repeteix cada deu segons apro-
vol, s caracterstic, curt i bombollejant. Durant
ximadament.
el perode reproductor, entre maig i setembre,

sobserven individus solitaris o en parelles als secans del Segri i als de la Noguera, i durant lhivern sajunten en grups de fins a 20-30 exemplars
en grans guarets, a laltipl dAlguaire. Fa el niu al
terra, en llocs amb molt poca vegetaci.
s una espcie sedentria a la plana de Lleida, que durant la primavera i lestiu

es desplaa al sec per reproduir-se. Les primeres postes es donen a mitjan
abril i sallarguen fins al moment de la sega del cereal. La major part de les
femelles nidifica en camps de cereal, per aix el conreu de varietats de cereals
de cicle llarg afavoreix lespcie. Fa el niu a terra en zones amb elevat recobriment vegetal com guarets, camps de cereals o marges. Mostra preferncia
Les condicions que necessita per criar sn semblants a les de la ganga, per
pels guarets i altres zones de vegetaci herbcia natural i tolera la presncia de
generalment fa el niu en zones encara ms nues en terrenys de sec, amb pre-
plantacions allades de fruiters de sec.
sncia de guarets, fugint de conreus arboris i grans extensions de conreus sense

guarets. Tamb necessita abeuradors amb bona visibilitat.
Els polls salimenten exclusivament dinsectes durant les primeres setmanes

de vida, especialment de llagostes i s per aix que els guarets, erms, marges
Els principals problemes per a lespcie sn la transformaci i la intensificaci
o brolles amb vegetaci baixa i esparsa sn importants per al seu creixement.
agrcola, aix com la disminuci de les zones de vegetaci natural herbcia i la
Durant lhivern forma grans grups de fins a un miler dexem-
reducci de guarets. Labandonament de la ramaderia fa que sovint les condi-
plars, tot i que normalment sn dun o dos centenars, que es
cions estructurals dels guarets no siguin ptimes per criar. El llaurat de rostolls
desplacen als cultius herbacis de regadiu, bsicament alfals.
i guarets en perode reproductor pot malmetre els nius i esdev tamb un pro-
La presncia dindividus hivernants al sec s molt escassa
blema greu. Com a mesures per a la conservaci de la xurra destaca laugment
i no arriba a ser important fins entrat el mes de mar. La
de la superfcie de grans guarets, amb un recobriment de la vegetaci inferior
transformaci, la intensificaci agrcola, la concentraci
al 30 % i una alria inferior als 20 cm, aix com el manteniment, adequaci i
parcellria i la reducci derms, guarets i zones amb

vegetaci natural, dificulten la conservaci de les
creaci dabeuradors.
seves poblacions. Les mesures per afavorir lespcie consisteixen a potenciar marges amples entre cultius amb vegetaci herbcia,
sembrar guarets amb lleguminoses, crear
un mosaic de cultiu de cereal amb sembra directa i retardar com a mnim 15
dies la data normal de sega en una part
75
important dels camps de cereal.
76
Valors naturals
Terrerola vulgar
Calndria
Petit ocell de color marr pllid, amb la panxa i el pit blancs. T una cella
Ocell semblant a una terrerola vulgar, per de mida ms gran i ms robust. s
blanca ben visible i una petita taca fosca als costats del pit; el bec s curt, pun-
de color bru, amb la panxa blanca i el pit amb franges marrons al centre i taca
xegut i fort. T les ales llargues, fosques per sobre i blanques per sota, i la cua
destacada negra als costats. El bec s gran i fort. Quan vola mostra el cos blanc
fosca amb les plomes externes blanques. Canta durant tot el dia, generalment
en contrast amb les ales negres per sota, amb una franja blanca a la part pos-
quan vola, amb un vol ondulant. s una espcie estival, que hiverna al sud del
terior de lala. Canta durant tot el dia, tant des del terra com quan vola a gran
desert del Shara.
altura, amb un cant potent que imita els cants daltres espcies.
Durant la reproducci s una espcie molt visible, amb densitats altes all on
es troba. A lhivern forma grups que poden arribar a ser fora nombrosos, amb
centenars dindividus. Necessita conreus de cereal extensius, erms i zones amb
vegetaci herbcia o timonedes. Fa el niu a terra en zones amb elevat recobriment vegetal (guarets, camps de cereal, marges, etc.). Es tracta duna espcie
molt lligada als conreus de cereal amb guarets intercalats.
Alguns dels principals reptes a qu han de fer front les poblacions de calndria
sn la transformaci a regadiu, la prdua dextensi i qualitat de guarets, i la
sega primerenca de cereals amb varietats de cicle ms curt. La potenciaci de
les zones de guarets, zones de vegetaci natural i rostolls sense llaurar a la
primavera sn claus per mantenir les poblacions a Catalunya.
s relativament confiada i es troba en llocs amb molt poca vegetaci i de pendent pla, erms principalment, per tamb guarets i zones amb vegetaci herbcia esparsa i hbitats salins. Nidifica al terra, en zones amb cobertura i alria
de la vegetaci fora baixes i s molt sensible a lalteraci de les zones on
nidifica, com per exemple el llaurat; per aix prefereix els erms als guarets. La
poca presncia derms i lexcessiu recobriment daquests com a conseqncia
de labandonament de la ramaderia sn obstacles importants per a la supervivncia de les seves poblacions, juntament amb la transformaci a regadiu. Mesures com les que shaurien daplicar per a la conservaci de la ganga o lalosa
becuda serien efectives tamb per a la terrerola.
77
78
Valors naturals
Alosa becuda
Trenca
Petit ocell de color bru, similar a una cogullada per sense cresta, amb la panxa
De la mida duna calndria, aquest ocell t el cap gran i arrodonit, amb un bec
blanca i llistes marrons al pit. Sol adoptar una posici estirada. T el bec fi i
fort. Per damunt la gola blanca presenta un antifa gruixut i negre que sestn
corbat. Es tracta duna espcie tmida i que fuig amb facilitat, generalment
per tot el front. El cap i el dors sn de color gris i la cua s fosca per damunt i
corrent. T un cant peculiar que emet a primera hora del mat, a darrera hora
blanca per sota. s una espcie estival, que arriba a Catalunya a mitjan maig
de la tarda i durant la nit. Es tracta duna espcie sedentria, de costums molt
procedent de lfrica Subsahariana i marxa a lagost. Cria en arbres grans.
terrestres, que a Catalunya es va extingir lany 2006, quan va desaparixer

lnica poblaci coneguda, situada a la Timoneda dAlfs. Fa el niu a terra.
T uns requeriments ecolgics molt particulars i nicament es troba en hbitats
pseudoesteparis amb matollars de vegetaci natural (timonedes i erms), fugint
de garrigues i conreus. Necessita el pasturatge de la zona per tal que la vegetaci
es mantingui esclarissada amb un recobriment dun 30-40 %, amb poca cobertura
arbustiva, i una alria de 35-45 cm. Un dels condicionants ms important per a
la seva supervivncia sn les grans extensions dhbitat adequat per mantenir poblacions viables. I s que per estabilitzar un nombre mnim de parelles reproductores lespcie necessita de 300 a 500 ha dhbitat adequat, ja sigui en una sola
taca o b en diverses taques properes. Per aix una de les principals amenaces
per a lespcie s lallament geogrfic respecte daltres poblacions a causa de la
degradaci de lhbitat i la reducci de les zones
de vegetaci natural herbcia o arbustiva laxa i
la disminuci de la ramaderia.
Per recuperar lespcie cal una superfcie
Prefereix zones amb fora marges, guarets i vegetaci en mosaic, on caa insectes generalment des dun lloc elevat.
dhbitat adequat i un augment de la su-
Necessita arbres de gran port (pltans, pollancres) per nidificar i zones de cace-
perfcie actual de vegetaci natural, erms
ra amb vegetaci herbcia i arbustiva laxa al voltant del niu. Li agraden espe-
i timonedes, aix com la millora de la
cialment els cultius herbacis amb presncia de marges amplis amb vegetaci on
connectivitat entre poblacions. A
troba invertebrats de mida gran com escarabats i llagostes.
ms, cal que aquests hbitats

tinguin unes condicions ptimes per a la reproducci
de lespcie mantenint
una crrega ramadera
adequada.
Els principals problemes per a la seva supervivncia sn la prdua i degradaci de

lhbitat, la manca darbres grans per nidificar, la utilitzaci de fitosanitaris que
afecten els insectes, la prdua de superfcie de guarets, erms i marges, la concentraci parcellria i lallament poblacional. La poblaci present a Torreribera
s lnica poblaci espanyola i en lactualitat noms s de dues parelles, quan fa
noms set anys era de vint parelles. Per salvar de lextinci aquesta espcie sha
darribar a acords amb els propietaris per gestionar i afavorir lespcie.
79
80
Valors naturals
J.B.

Els secans de la plana de Lleida presenten una
fauna i una flora de gran rellevncia ms enll
de la coneguda fauna orntica que s potser la
ms destacada. Lestudi i seguiment daquests
valors naturals permeten millorar el coneixement de les seves adaptacions i distribuci
aix com de les comunitats i ambients que els
acullen.
Plantes dambients estpics, de zones

humides i males herbes
Existeixen diversos elements de la flora i de la fauna que conv destacar. Tal com sha avanat en un
apartat anterior, els espais naturals protegits de la
Granja dEscarp
plana han estat objecte destudi per part de botnics per les singularitats de flora existents.
Un
endemisme
fa
Algunes espcies, ja sigui pel seu grau de protecci o raresa, mereixen una
atenci particular. Per a la seva descripci es poden agrupar en tres categories
Els estudis de base dels espais naturals estpics ja
referncia a una es-
determinaven lexistncia de set endemismes de
pcie o txon que
la vall de lEbre, 21 hispnics i ibrics, 28 ibero-
viu exclusivament en
magrebins i 21 espcies interessants dambients
una rea geogrfica
flora associada als herbassars i matollars estpics, com en els casos de la
rids, i els estudis posteriors encara ressalten ms
determinada.
subespcie Senecio auricula sicoricus, endemisme iberomagreb propi de sls gui-
la importncia daquests espais.

Aix, per exemple, un inventari realitzat a Sarroca de Lleida, en una UTM de 100
km2 als Secans del Segri i Utxesa, ha determinat lexistncia de 709 espcies
de plantes vasculars, entre les quals destaca la presncia de nombrosos grups
taxonmics propis del mediterrani estpic i endemismes diversos.
Un altre estudi realitzat a la timoneda dAlfs ha perms detectar prop de 300
espcies vegetals, el 65 % de les quals sn mediterrnies i entre les quals destaquen les plantes xerfiles, prpies dambients secs, de tendncia estpica i
que representen un 22 % del total despcies daquesta zona. Tamb shi troben
endemismes ibrics i espcies iberomagrebines dambients rids.
81
segons si es troben associades a les comunitats estpiques, a les comunitats

arvenses dels secans o a les zones humides:
xencs en zones rides i assolellades; o de Linaria oblongifolia aragonensis, prpia de zones de matollars de sls calcaris de zones rides; o de Ferula loscosii,
endemisme ibric propi de zones de matollars secs amb poca pendent i amb una
gran resistncia als terrenys guixencs i salats. Totes tres espcies estan considerades com a vulnerables al catleg de plantes amenaades de Catalunya (Decret
172/2008);
flora arvense (males herbes) associada als conreus extensius de sec, que
es troben en un mal estat de conservaci a causa de laplicaci dherbicides,
subministrament de fertilitzants nitrogenats o per la sembra directa. En sn
exemples interessants les espcies Garidella nigellastrum, Silene conoidea o la
niella (Agrostemma githago), entre daltres;
82
Valors naturals
J.B.
flora lligada a les zones humides, amb espcies destacades localitzades a

lentorn de lembassament dUtxesa, com Limonium latebracteatum, Limonium tournefortii o lorqudia botons de gos (Orchis palustris). Totes tres tamb
reben la categoritzaci de vulnerables al catleg de plantes amenaades de
Catalunya.
Identitat animal en ambients rids

La fauna invertebrada ha rebut una atenci relativament limitada en comparaci amb altres espais de la vall de lEbre com Los Monegros. Per ja hem esmentat que existeix un clar inters cientfic per la fauna associada a ambients
extrems en aridesa com alguns dels presents a la plana:
arcnids: en estudis realitzats a la timoneda dAlfs sha detectat la presncia
Els solfugs sn un grup
de la tarntula, endemisme ibric de gran
darcnids de mida gran,
mida, i una de les aranyes ms caracters-
molt actius i adaptats a
llagostes: en general, a les zones estpiques dels secans de Lleida apareixen
tiques. Tamb shi troba una aranya prote-
les condicions extremes
nombroses espcies de llagostes dinters lligades a aquests ambients, tant es-
gida, Eresus niger, o Gluvia dorsalis, lnic
de climes rids.
pcies prpies del nord dfrica, litoral meridional ibric i vall de lEbre, com
arcnid de lordre dels solfugs de la penn-
daltres dorigen afric, que
sula Ibrica, entre daltres;
noms arriben en la seva distribuci fins a la depressi de

Arcnid
J.B.
Ortpter
lEbre, i daltres prpies de les

zones de sec peninsulars, que
colonitzen tamb erms i zones
de garric. En concret, shan
trobat diversos exemplars despcies prpies dambients estpics, que resulten ser de gran
inters biogeogrfic i que suposen primeres cites per al nostre
territori, entre aquestes el llagost-pedra de timoneda, noms
J.B.
citat aqu a tota Catalunya;
83
Ortpter
84
Valors naturals
peixos: al llarg dels anys, i a causa de diversos factors relacionats amb lac-
papallones: tamb entre les

papallones shan detectat esp-
la
del
Catalan
tivitat humana, shan perdut vries espcies de peixos que vivien als principals
Monitoring
xarxa
cies dindrets secs, com Zegris
Butterfly
Scheme
rius que discorren pels secans com lOndara, el Si, el Set o el Corb. La diversitat
eupheme i Melanargia ines. A
www.catalanbms.org hi ha cinc
de peixos actual s fora baixa amb noms 19 espcies, amb lagreujant que 12
diferncia del que succeeix a la
itineraris que recorren els espais
daquestes sn introdudes. Malgrat aix, destaquen alguns rius com el Farfanya
resta de Catalunya, laridesa es-
naturals protegits de la plana de
amb una qualitat daigua bastant bona i una biomassa de peixos mitjana, per
tival dalgunes zones dels secans
Lleida, passant per la timoneda
on noms hi trobem una espcie al seu pas per Castell de Farfanya, el barb
fa que la mxima presncia de
dAlfs, Arbeca, Mas de Melons i
cua-roig.
papallones tingui lloc a la prima-
dos a la Granja dEscarp i en els
vera i a la tardor i no a lestiu,
quals shan detectat 30, 25, 31,
amb algunes excepcions interes-
43 i 35 espcies de papallones,
sants com Pyronia cecilia, que
respectivament.
En el cas dels rius Corb, Ondara i el barranc del Gossalet, existeix una densitat
de peixos alta bsicament per la presncia de la bagra (espcie en franca disminuci a Catalunya) i el gobi ibric, ambdues espcies autctones, i on tamb
apareixen nombroses espcies introdudes. Un cas a part s el de lembassa-
salimenta de gramnies.
ment dUtxesa, amb ms diversitat de peixos: set espcies, tres de les quals sn
autctones: el barb, la madrilla i la bagra;
crustacis: tamb cal citar la presncia de crustacis daigua dola dinters,

com s el cas de la tortugueta, que habita en basses temporals, tolls que es
S.S.
produeixen sobre forats o concavitats dafloraments rocosos i abeuradors;
Granota verda
amfibis i rptils: els espais naturals de la plana de Lleida tenen una notable
riquesa en amfibis i rptils; tenen una especial rellevncia els ambients estpics
o subestpics, en qu destaca un grup conformat per cinc espcies damfiA.R.
bis: granota verda, gripau corredor, gripau com, gripau desperons i ttil, que
aprofiten els cursos fluvials i els entollaments temporals.
Tortugueta
85
86
Valors naturals
J.B.
mamfers: la presncia dun paisatge en mosaic, amb diferents ambients

representats, s un factor clau que permet que hi hagi una bona representaci
de mamfers al territori; hi trobem espcies com el porc senglar, la guineu, la
fagina, la geneta, el teix o la mostela, aix com els erions clar i europeu.
Tamb ha estat citat el tur i el gat salvatge, malgrat que es desconeix si hi ha
poblacions estables a la zona. La lldriga est present en diferents trams del riu
i sha detectat a lembassament dUtxesa. En canvi, fora dalgunes citacions de
cabirols al Mas de Melons, es troben a faltar espcies de grans herbvors. A ms,
la zona t vuit espcies de micromamfers: les musaranyes nana i comuna, la
rata comuna, els ratolins mediterranis i de camp, la rata cellarda, lesquirol i
el talp; dues espcies cinegtiques: la llebre i el conill; i poblacions i citacions
ms que interessants duna gran varietat de quirpters com el ratpenat de
musell llarg, la ratapinyada o muricec, el ratpenat de ferradura mediterrani, el
ratpenat de ferradura gran, el ratpenat de cova, el ratpenat de peus grans, el
Serp verda
ratpenat de ferradura petit o el ratpenat de bosc, aix com alguna citaci del
gnere Tadarida.
Tamb hi trobem un grup important

donze espcies de rptils entre saures
En el cas de Bellmunt-Almenara
(drag com, sargantana cua-roja, sar-
hi ha una cita de dull o lludri
gantaner gros, sargantaner petit, sargan-
estriat sense confirmar que, si
tana bruna, vidriol i llangardaix ocellat)
s bona, suposaria una poblaci
i ofidis (serp blanca, serp verda, serp llisa
totalment allada de la seva
meridional i escur ibric).
rea de distribuci natural i
Guineu
que dependria dels herbassars

existents en aquest espai.
Daquestes espcies, per la seva

destacar la sargantana cua-roja,
trobada a les zones sorrenca i
de salobrar del sec dUtxesa,
als erms dAitona i a les zones
sorrenques dels tossals de Montmeneu, i lescur ibric, trobat
al barranc de les sabines de la
Serra Llarga.
87
Si afegim els ambients de les serres de Bellmunt, Almenara i Serra

Llarga, la llista sincrementa amb
la serp de ferradura i la reineta.
Aquesta ltima tamb s present
a Utxesa, acompanyada de la tortuga de rierol, la colobra daigua i
la serp de collaret;
J.B.
escassetat al territori catal, cal
88
J.B.
Agricultura i
ramaderia
89

Paisatges temporals
90
Agricultura i ramaderia
Lactivitat agrcola t una gran importncia als espais naturals protegits
de la plana de Lleida, tant des duna perspectiva econmica i social, ja
que es tracta duna de les principals activitats econmiques que tenen lloc
en aquests espais, com des de lmbit ambiental, ats el seu lligam amb la
conservaci despcies animals i vegetals associades als ambients estpics.
En aquests espais sestableix una estreta vinculaci entre lagricultura i el seu
entorn, aix com amb la resta dactivitats que shi realitzen.
Als espais protegits de la plana de Lleida existeix un domini dels conreus herbacis de sec, amb lordi com a espcie prioritria, atesa la seva adaptabilitat
a les condicions daridesa de la plana. Per tamb shi troben altres cultius
com el blat, la civada, el triticale, la colza o alguna lleguminosa. La importncia dun o altre cultiu varia en funci de la zona o subzona en qu ens fixem.
Aix, als espais situats ms al nord Secans de la Noguera, Plans de la Unilla,
Elaboraci prpia. Font: Correa, M. a partir de REGSEGA (2009). Secans de la Noguera i Plans de la Unilla
a partir de dades de Servei Informaci Geogrfica Parceles Agricoles (SIGPAC). Citat a Limonium, 2010.
Bellmunt-Almenara, Plans de Si i Anglesola-Vilagrassa els cereals dhivern

ocupen prcticament tota la superfcie conreada, mentre que als espais ms
meridionals Secans de Belianes-Preixana, Granyena, Secans de Mas de MelonsAlfs i Secans del Segri i Utxesa es combinen amb ms o menys intensitat amb
cultius arboris (olivera, vinya i ametller), i fins i tot amb fruiters de regadiu,
com en el cas dels Secans del Segri i Utxesa (vegeu grfic adjunt).
Sobre la propietat del sl agrcola, cal assenyalar que es troba molt repartit de
manera que hi ha molts propietaris per una superfcie relativament petita, cosa
que dificulta la rendibilitat de les explotacions. Als espais protegits la superfcie mitjana per explotaci s de 40 ha, excepte al Pla de la Unilla i AnglesolaVilagrassa, on s de 20 ha. Les parcelles tamb sn petites, una mitjana de 2
ha, i molts agricultors demanen concentracions parcellries. En molts casos
es combina el conreu de sec dins lespai protegit amb terres de regadiu a
fora, ja que, majorment, les terres situades als espais naturals estan explotades per agricultors que sovint tamb tenen terres agrcoles fora daquests, on
desenvolupen conreus de regadiu, especialment a les zones regables del canals
Algerri-Balaguer i dUrgell, que els serveixen per complementar les rendes econmiques obtingudes en als secans. A aquesta forma dexplotaci mixta, safegeix sovint un nou complement amb lactivitat ramadera, la qual, a ms a ms,
condiciona els rgims de fertilitzaci de les explotacions.
Aix, pel que fa a la fertilitzaci, sen fa una de fons i una altra de cobertura
a prcticament totes les rees, per en aquelles zones on hi ha ms densitat
J.P.
ramadera, en ladobat de fons sutilitza matria orgnica enlloc del fertilitzant
91
mineral, tot i que sovint tamb es complementen un i altre. Ladobat de cobertura es realitza gaireb sempre amb fertilitzant inorgnic, encara que hi ha
92
agricultors que fan tamb aplicacions de purins. En general, per, alguns estu-
llavor, segons un estudi del 2008, varien de forma considerable, des dels 1.500
dis consideren que la fertilitzaci s excessiva pels rendiments que sobtenen
kg/ha de la zona sud dels Secans de la Noguera fins als ms de 3.000 kg/ha que
dels cultius de sec, a causa de laplicaci en massa de dejeccions ramaderes,
sassoleixen a les zones ms productives dels Plans de Si, Anglesola-Vilagrassa
que sn tractades ms com un residu que cal eliminar de lexplotaci que com
i Belianes-Preixana i Granyena.
un fertilitzant. La utilitzaci dels subproductes de lactivitat ramadera com

a adob orgnic pot suposar un estalvi important, no noms en termes de cost
de la fertilitzaci dels cultius herbacis, sin tamb en termes de gesti de les
dejeccions ramaderes.
Pel que fa a la tinena de la terra, aquesta s, principalment, en propietat i
noms a la serra de Bellmunt-Almenara, Plans de Si i Anglesola-Vilagrassa, la
parceria i larrendament assoleixen nivells destacables. La tinena de la terra
s un cost afegit per a les explotacions agrries quan aquesta no s la propietat,
ja que sota algun tipus de contracte sacorda el pagament duna certa quantitat
de diners per a ls productiu de la terra. Hi ha tamb un percentatge elevat de
propietaris que tot i que no arrenden terra s que contracten els serveis agraris
a alguna empresa de la zona, normalment perqu tenen alguna ocupaci principal diferent a lagricultura. Aix doncs, trobar
En tots els espais naturals protegits ls dherbicides s generalitzat i es duu

a terme en una fase que sallarga des de final dhivern fins a principi de primavera, en funci de lany, la data de sembra i les espcies de males herbes que
apareixen.
El maneig del sl majoritari als espais naturals s el tradicional, amb diverses
passades de vibrocultors, cultivadors i grades. Tot i aix, la sembra directa, a
ms de representar un estalvi de cost important per a lagricultor, constitueix
un dels pilars de lagricultura de conservaci; est molt present als Plans de Si,
on est implantada des de fa ms de 30 anys, i a Bellmunt-Almenara i la zona
nord dels Secans de la Noguera, des del 2005 a travs de diversos plans pilot de
millora de la conservaci.
Bellmunt-Almenara
contractes darrendament resulta difcil, per

encara ho s ms la compra-venda de terres, de
manera que els agricultors que volen ampliar les
seves explotacions ho tenen fora complicat.
Tot i que les caracterstiques climtiques, edfiques i agronmiques sn fora homognies, es
poden detectar algunes diferncies significatives
entre els sistemes agraris de les diferents zones a
causa de factors relacionats amb la pluviometria,
laridesa i tamb per factors culturals. Aquestes
diferncies afecten la rendibilitat econmica de
les activitats i tamb la major o menor dificultat
dadaptaci de les explotacions a noves condicions. Tenint en compte les diferents variabilitats,
sembla que la quantitat mitjana de llavor utilitzada per sembrar el cereal de sec, en concret
tius mitjans de gra assolits amb aquest volum de
93
S.S.
lordi, s de 200 kg/ha. Els rendiments produc-
94
Lativitat ramadera s present a lentorn dels espais naturals protegits de
la plana de Lleida, i constitueix un complement ms o menys habitual de
les explotacions de sec en aquests espais, tal com succeeix amb el conreu
de regadiu. El bestiar ms com a totes les rees s el porc, en concret
dengreix, i es troba principalment en granges situades fora dels espais
J.P.
J.P.
protegits.
La plana de Lleida s un territori on la ramaderia intensiva t una especial significaci dins del conjunt del sistema agrari, ramader i agroindustrial daquest
espai. No s estrany que dins dels mateixos espais naturals protegits tamb
hi hagi un nombre significatiu de granges, especialment porcines, que tenen
una important influncia econmica, paisatgstica i ambiental. La ramaderia
intensiva suposa una part significativa de la renda agrria en aquests territoris:
de fet, molts dels models dexplotacions incorporen en el seu disseny tant una
T.T.
explotaci ramadera intensiva com unes terres de conreu.

En canvi, la ramaderia extensiva, que en el passat havia estat un dels components importants de lagroecosistema del sec, sha redut de manera molt
notable en tot el territori, de manera que la funci de gesti de la vegetaci i
els rostolls que realitzaven els ramats dovelles i cabres sha perdut; tot i aix,
continuen existint alguns ramats en alguns dels espais naturals.
Pel que fa a la maquinria, tots els agricultors disposen de tractors amb excs de
potncia segons destaquen alguns estudis,
aix com sembradores tradicionals i estris
per llaurar la terra (cultivador, subsolador,
etc.), per molt pocs tenen en propietat
una recollectora, una embaladora o una
mquina de sembra directa. La majoria
dagricultors que no poden assumir una inversi daquest tipus contracten els serveis
A la zona de Plans de
Si, Anglesola-Vilagrassa i als Secans de Belianes-Preixana i Granyena
hi ha regs histrics de
suport on tamb es cultiva ordi amb uns rendiments que poden arribar
als 5.000 kg/ha.
daquestes mquines, un cost afegit que cal

realitzaci de serveis agraris en altres terres pot constituir una important font
dingrs complementria a lactivitat agrcola prpia.
95
J.B.
tenir en compte. En canvi, per als propietaris daquest tipus de maquinria, la
96
Activitat ramadera diferenciada segons els espais
Es troba activitat ramadera en tots els espais naturals protegits i a les seves
rodalies, per no s la mateixa ni t la mateixa intensitat en tots els espais
considerats. En alguns casos, el major o menor grau dactivitat agrcola es complementa amb una major o menor activitat ramadera. Per tamb hi ha altres
elements que hi intervenen.
A causa daquestes diferncies, resulta interessant veure com es desenvolupa la
ramaderia als diversos espais naturals protegits:
Granyena s un dels espais amb mennys incidncia ramadera, ja que noms
un 11 % de les explotacions presents en aquest espai desenvolupa aquesta activitat. El porc i laviram sn els dos sectors ms representats, per en tot cas
amb un percentatge molt petit dexplotacions. Al territori protegit sn majoritries les granges per a la producci de pollastres, davant del porc. El nombre
mitj de porcs per explotaci s una mica superior als 900, mentre que la xifra
supera els 20.000 en laviram, els 250 en els bovins i no arriba a 300 en el cas
de lov. Tamb hi destaquen tres granges de conills. Dins lespai protegit hi ha
un 23 % de les explotacions als Plans de Si t activitat ramadera, malgrat que

als municipis de Plans de Si i Oss de Si la xifra s superior al 30 %. El porc
s el bestiar ms representat en les explotacions agrries, seguit a molta distncia de laviram, els bovins i els ovins, que sn presents en menys dun 5 % de
les explotacions. El nombre mitj de caps de bestiar porc s de ms de 1.100.
Quant als bovins, la mitjana s de 200 caps; en cas dels ovins s de 500; i pel
que fa a laviram, hi ha granges de ms de 23.000 aus. A les 43 granges situades
a linterior de lespai protegit, hi ha una dominncia del bov, amb gaireb la
meitat de les installacions, amb molta diversitat de producci per les granges
de cabra, conills, aviram i activitat apcola;
un 15 % de les explotacions dAnglesola-Vilagrassa t activitat ramadera. A
ligual dels Plans de Si, el porc s el bestiar ms representat, seguit a distncia de laviram, els bovins i els ovins. Per si sanalitzen les granges de lespai
protegit, el porc ocupa el tercer lloc desprs del bov i lequ. El nombre mitj
de caps de bestiar porc s de poc ms de 900. Quant als bovins, la mitjana s de
200 caps, en els ovins s de ms de 1.000, i en el cas de laviram les dimensions
tamb sn molt elevades. Dins de lespai protegit hi ha 13 granges en actiu;
11 granges en actiu;
J.B.
Sec de Mas de Melons-Alfs
97
98
el 18 % de les explotacions dels municipis amb territori dins de lespai natural
el 30 % de les explotacions dels Plans de la Unilla desenvolupa una activitat
dels Secans de Belianes-Preixana desenvolupa algun tipus dactivitat ramade-
ramadera. Cal destacar el municipi dAlmenar, on prcticament el 40 % de les
ra, que senfila fins al 25 % si es tenen en compte noms els tres municipis amb
explotacions t bestiar. El porc s lactivitat ramadera ms present, seguida
ms territori a lespai protegit. El principal sector ramader de la zona s el
de laviram, mentre que el bov i lov tenen un pes menor. La mitjana de caps
porc dengreix, seguit de laviram i els bovins, per a molta distncia inferior
de bestiar porc est per sobre dels 1.100, mentre que la dimensi mitjana
al 6 % de les explotacions. Lov t una presncia marginal. El nombre mitj de
daviram se situa en els 3.000. En ov, la dimensi est al voltant dels 400 caps,
caps de bestiar porc per explotaci s de ms de 1.100, el de bovins poc ms de
i el bov al voltant dels 200. Dins de lespai protegit noms hi ha una granja en
150, el dovins ms de 600 i el daviram s molt elevat, amb ms de 37.000 aus
actiu, dedicada a lengreix de porcs, per amb una capacitat set cops superior
per explotaci. Dins de lespai natural shan comptabilitzat 30 granges actives;
a la mitjana de la zona;
el 24 % de les explotacions als Secans de la Noguera tamb desenvolupa activitat ramadera. A ligual del Pla de la Unilla, el porc s lactivitat ramadera
ms present laviram, el bov i lov el segueixen a distncia. Aquesta tendncia es manifesta tamb a les granges de dins de lespai natural protegit, on el
80 % sn dexplotaci de porcs. La mitjana de caps de bestiar porc est per
sobre dels 1.100, mentre que la dimensi mitjana daviram se situa per sobre
dels 8.500 caps. Les dimensions de lov i el bov sn similars a les que es donen
al Pla de la Unilla. Dins de lespai protegit hi ha 15 granges actives;
noms el 16 % de les explotacions agrries dels Secans de Mas de Melons-
J.P.
Alfs desenvolupa alguna activitat ramadera. El porc i el bov sn els dos sectors amb ms representaci dins la ramaderia, especialment als municipis del
Sec de Belianes-Preixana
Segri que formen part daquest espai, mentre que laviram i lov tenen una
presncia menor. El nombre mitj de caps de bestiar porc per explotaci s de
gaireb 1.000, mentre que en el bestiar bov sn menys de 200, prcticament
a lespai natural protegit de Bellmunt-Almenara hi ha ms presncia de lac-
500 en lov i ms de 12.000 en laviram. En aquest espai hi ha alguns ramats
tivitat ramadera en aquelles explotacions on hi ha ms dedicaci al sec que al
que pasturen tant per la reserva natural parcial de Mas de Melons, com per la
regadiu. Entre un 30 % i un 40 % de les explotacions agrries desenvolupa tamb
timoneda dAlfs;
una activitat ramadera. El bestiar porc s, amb diferncia, el ms representat
Sec de Mas de Melons-Alfs
als municipis que formen part de lespai natural, i en especial per a lengreix.
El segueix en importncia, per a molta distncia, laviram. El nombre mitj de
cap de porcs per explotaci s inferior a 1.000 en el conjunt de municipis, tot
i que un productor nengreixa al voltant de 5.000. Per als bovins, la mitjana se
situa en els 250 caps, en els ovins gaireb 600, i en laviram prop de 20.000.
Dins de lespai protegit, on hi ha deu granges en actiu, tot i que el porc s majoritari, lactivitat queda repartida entre les granges de cabr, ov, bov, aviram
99
J.P.
i explotaci apcola;
100
agricultor professional consolidat en el sector: es tracta duna persona en-
tacions desenvolupa alguna activitat ramadera. El bestiar porc s el ms repre-
tre 40 i 60 anys dedat, que gestiona un gran nombre dhectrees, entre 100 i
sentat, mentre que el bov, lov i laviram tenen una presncia molt petita. Per
300 en el cas del sec extensiu, ja sigui en rgim de propietat o de lloguer. Pel
dins de lespai natural les proporcions canvien i les granges de bov superen les
que fa a activitats agrries, actua amb criteri estratgic dempresari agrari,
altres. La mitjana de caps de bestiar s superior a 1.200 en el cas dels porcs, prop
tant si desenvolupa el monocultiu en sec acompanyat duna empresa de ser-
de 45.000 en les aus, poc ms de 200 en el bov i prop de 450 en el cas de lov. Tam-
veis agraris, com si realitza una altra activitat de regadiu o ramadera. Aquest
b hi ha fora activitat apcola. Actualment,
grup dagricultors s poc nombrs per constitueix el recurs principal sobre el
hi ha 12 granges en actiu dins daquest espai.
qual recau la gesti agrcola de les rees protegides;
J.P.
a lespai natural dels Secans del Segri i Utxesa noms un 12,5 % de les explo-
Dins dels territoris dels
agricultor professional jove o dincorporaci recent al sector: sn professi-
diversos espais naturals
onals dedats compreses entre els 18 i els 40 anys, que gestionen un volum mitj
protegits, es desenvolu-
dhectrees, entre 30 i 100 en el cas del sec extensiu, ja siguin en rgim de
pen activitats dapicul-
propietat o de lloguer. Sovint acompanyen la seva activitat agrcola de sec amb
tura, tot aprofitant la
una altra complementria de regadiu o ramadera, ja que no t prou extensi
floraci dels subarbusts
per explotar noms el monocultiu de sec. Li s difcil crixer com a empresari
i arbusts de les timone-
agrari, a causa de la dificultat daccs a ms terres pel seu preu elevat i la poca
des, brolles i garrigues, i
oferta existent;
tamb dels fruiters com

lametller i el presseguer.
Ruscs dabelles

Per entendre com funcionen les activitats agropecuries als secans de la
plana de Lleida i, en particular, als espais naturals protegits, cal descriui ramaderes en aquests espais naturals, i que s pea clau en la seva
gesti.
Els agricultors que es troben darrere de les explotacions agrries als espais protegits dels secans sn els principals recursos humans sobre els quals es desenvolupa la gesti daquests espais. Conixer el seu perfil s de gran importncia per
entendre quina s la realitat en aquests espais, i per pensar les millors eines per
elaborar i executar plans de gesti. A partir de diferents estudis shan arribat
a definir quatre grups diferents dagricultors, amb caracterstiques tamb ben
diferenciades:
101
J.P.
re la figura de lagricultor que desenvolupa les seves activitats agrries

agricultor patrimonial de temps parcial: es tracta dagricultors de ms de
60 anys que estan a punt de retirar-se del sector, o ja ho estan, o b sn ms
joves per pels quals lactivitat agrcola no s la seva activitat principal, sin
un complement a la seva font primera dingressos. Gestionen un volum petit
dhectrees, inferior a 30 en el cas del sec extensiu, principalment de propietat, i no desenvolupen cap altra activitat agrcola ni ramadera. Molts daquests
agricultors arrenden les seves terres a professionals dels dos grups anteriors,
102
per no les venen ja que tenen expectatives de que el preu de la terra conti-
per serveixen com a aproximaci. Daquestes es conclou que hi ha uns 19.500
nuar pujant. Aix genera dificultats sobre els joves agricultors pel que fa a la
propietaris agraris entre les comarques de Les Garrigues, Noguera, Segarra,
tinena de terres;
Segri i Urgell, per poc ms de la meitat sn agricultors professionals.
gran propietari agrari: el tret diferencial daquest grup s la dimensi de les
El Segri s la comarca amb ms propietaris (6.505) i professionals (4.725): s
seves propietats agrcoles, amb una superfcie superior a les 300 hectrees. No
a dir, una majoria de propietaris sn tamb gestors professionals, i la relaci
s part activa en la gesti del territori, sin que sovint es tracta dun empresari
entre uns i altres s de 1,38 (hi ha 1,38 propietaris per cada professional). En
en alguna altra activitat professional, amb molta capacitat per invertir per que
canvi, la Segarra s la comarca que t menys propietaris (2.255) i professionals
no gestiona directament lexplotaci.
(664), amb una relaci de 3,40 propietaris per cada professional, s a dir, que
noms un de cada tres propietaris s professional. El cas de lUrgell (amb una
relaci de 2,90) s similar al de la Segarra: ambdues comarques destaquen
Lagricultor del primer grup, s a dir, el professional consolidat en el sector, s
perqu els seus conreus sn bsicament herbacis i de cereals i, per tant, cada
el que est millor posicionat quant a la seva capacitat econmica i tcnica per
agricultor professional pot gestionar una superfcie agrcola ms gran 45 hec-
fer front, a travs de la seva explotaci agrria, a noves inversions com el rega-
trees a lUrgell i 70 a la Segarra que si es tracts dun altre tipus de conreu,
diu o nous reptes de gesti del territori com la gesti compatible amb la conser-
com passa a Les Garrigues, la Noguera i el Segri, on lagricultor professional
vaci als espais naturals protegits. El professional jove o dincorporaci recent,
gestiona una mitjana de 29, 42 i 19 hectrees, respectivament.
del segon grup, pot tenir ms dificultats tant econmiques com tcniques per
a ambds tipus de reptes. Malgrat aix, sn els dos grups professionals i, per
tant, els que podrien assumir millor la gesti agrcola dels espais naturals protegits. Als de ms edat, per, sels presenta el problema afegit de la continutat
en lexplotaci familiar, ja que molts dells no la tenen garantida, i en alguns
casos tamb safegeix alguna dificultat associada a la manca de certa formaci
tcnica. En canvi, els agricultors del tercer grup no tenen voluntat ni capacitat
tcnica per afrontar noves inversions i reptes.
En conclusi, els recursos humans amb els quals es compta per a la gesti agrcola dels secans de la plana de Lleida no sn tan abundants en relaci amb
la quantitat total de propietaris dactius agraris: els agricultors professionals
representen en nombre la meitat dels propietaris, i cadascun dells gestiona un
volum de terres molt superior a la dimensi mitjana duna explotaci agrria
de mitjana cada agricultor professional gestiona el doble de superfcie agrcola
que la superfcie mitjana de lexplotaci agrria dun propietari.
Tot i que s molt difcil quantificar el nombre dagricultors de cada grup, es

pot fer una aproximaci a partir de les dades de la Declaraci nica Agrria i el
Cens de les Cambres Agrries. Les dades, que pertanyen als anys 2007 i 2008,
sn comarcals i no es refereixen especficament als espais naturals protegits,
J.P.
103
104
Paisatges temporals
Els ritmes estacionals marquen una dinmica paisatgstica molt forta als
secans de la plana de Lleida. El fet de que el paisatge sigui majorment pla
fa pensar que es tracta dun paisatge pobre i sense cap atractiu visual ms
enll de la visi de grans extensions de terrenys agrcoles. En canvi, els
canvis que es produeixen al llarg de lany sn molt aparents, tant en coloraci com en estructura de la vegetaci, principalment a causa de lactivitat agrcola, que en els conreus herbacis s una activitat anual que passa
per diversos estadis.
Tardor
Durant la tardor es realitza la sembra del cereal, generalment sobre camps
llaurats, que sn de coloraci bruna, com bona part del paisatge, tot i que pot
realitzar-se sobre rostolls on es fa la sembra directa del cereal. Durant aquest
perode de lany, els ametllers no tenen ni fulles ni flors i es pot dir que s el
Hivern
perode de lany en qu els secans tenen un menor atractiu visual. Aquesta

monotonia del paisatge amb tons bruns noms es trenca pels arbres de fulla
En els mesos posteriors a la sembra, durant lhivern,
perenne, com s el cas de les oliveres o les carrasques.
els brots de cereal ja donen una coloraci verda a bona

J.P.
part del paisatge i durant aquest perode es produeix

un dels fenmens ms caracterstics de la plana, les
boires, associades a les altes pressions. Aquestes boires donen un aspecte particular al sec, dun atractiu
discutible, per identificatiu de la zona. Les boires,
que poden ser persistents i moltes vegades gebradores, tenyeixen de blanc la totalitat dels secans i donen
un aspecte del tot hivernal, amb grans capes de gebre sobre els ametllers. Quan desapareix lanticicl,
tamb desapareixen les boires i el sec t un aspecte
totalment diferent; els tons verds del cereal recorden
105
J.P.
J.B.
que la primavera sapropa.
106
Primavera
La floraci dels ametllers s, sens dubte, el que marca linici de la primavera
als secans. Ja al mes de febrer comencen a florir i ho continuen fent durant tot
el mes de mar i tenyeixen de blanc i de rosa els arbres. El cereal comena a
crixer en alria i ja pot aixecar un pam de terra a principi dabril, tot depenent de la pluviometria anual.
Estiu
A final de juny i principi de juliol, quan el cereal s completament sec, comena la sega del cereal, que en pocs dies canviar
totalment laspecte del paisatge. Els rostolls generats mantenen
la coloraci daurada, per lestructura es mant immbil davant
el vent, que noms pot aixecar pols. Aquesta visi del paisatge
tan horitzontal i sense vegetaci dels conreus noms es trenca
J.P.
per les bales de palla, els marges que ja comencen a assecar-se

i els erms que mantenen el seu aspecte inalterable al llarg de
lany a excepci de la seva floraci primaveral. Poc desprs de
Sec de Belianes-Preixana
a fer el fruit i els marges, els guarets i els erms a florir, fet que arriba al seu
camps, que far daquell paisatge un altre cop un espai on doJ.P.
Durant el mes dabril tot comena a adquirir un to verd, els ametllers comencen
la sega, entre final de juliol i agost es produeix el llaurat dels

minen els tons bruns, encara trencats pels ametllers que man-
mxim esplendor durant el mes de maig, quan es produeix lexplosi de roselles
tindran la fulla fins a la tardor.
que tenyeixen de vermell els guarets, marges i alguns camps de cereal. La ravenissa blanca, que comenava a florir al mar, continua florint durant el maig
Bellmunt - Almenara
amb la seva dilatada floraci, tenyint de blanc alguns guarets. Durant aquest
mes lheterogenetat espacial dels conreus produeix una elevada diversitat de
colors, sobretot en zones on alternen conreus de cereal amb marges arbrats,
erms i guarets en diferents estats de tractament, alhora que alguns camps es
A ms a ms, alguns espais poden patir canvis paisatgstics interanuals, com s
mantenen llaurats. Els canvis en lestructura de la vegetaci a final de maig el
el cas de la inundaci de la cubeta endorreica del clot de la Unilla, que depn
cereal ja pot tenir en alguns sectors un metre dalria pot reflectir imatges
del rgim pluviomtric i sinunda de manera molt irregular en cicles propers
molt maques, especialment en dies de vent quan el cereal oneja grcies a laire.
als deu anys. Aquest component daigua suposa un contrast espectacular amb
el conreu de cereal circumdant. Aquest contrast es produeix de manera perma-
A final de maig i principi de juny, es comencen a veure els primers smptomes
nent en altres indrets com el pant dUtxesa, on el to daurat del canyissar es
que sacosten les calors de lestiu, molt acusades en aquestes terres interiors.
pot veure tot lany, tenyit de verd en algunes zones durant la primavera.
El cereal comena a espigar i a adquirir una coloraci daurada, que fa del paisatge una imatge espectacular, especialment a primera i darrera hora del dia.
107
108
J.B.
Conservaci

109
110
Conservaci
gions biogeogrfiques de la UE alpina, atlntica, del mar Negre, boreal, conti-
La xarxa Natura 2000 s el principal instrument per a la conservaci de la
de sis anys desprs de la selecci dun espai com a LIC, lEstat Membre designa
natura a la Uni Europea. El seu objectiu s assegurar la biodiversitat mit-
aquest espai com a ZEC. La xarxa Natura 2000 es completa amb les zones des-
janant la preservaci dels hbitats naturals, la fauna i la flora silvestres
pecial protecci per als ocells (ZEPA).
nental, macaronsica, mediterrnia, pannica i estpica; en un termini mxim
al territori del seus estats membres.

Les directives comunitries ms importants en matria de conservaci de la
natura, conegudes com a Directiva Ocells i Directiva Hbitats, defineixen la
necessitat de garantir la biodiversitat en
el territori dels estats de la Uni Europea (UE) a travs dun marc com dactuaci. Daquestes emana lobligaci
de crear i mantenir una xarxa ecolgica
despais, anomenada Natura 2000, on
shan destablir les mesures necessries
per garantir la conservaci de la flora i
fauna salvatges, i dels hbitats dinters
comunitari, en harmonia amb les poblacions humanes que hi viuen.
Directiva Hbitats s el nom

amb qu es coneix la Directiva
92/43/CEE del Consell, de 21
de maig de 1992, relativa a la
conservaci dels hbitats naturals i de la fauna i flora silvestres. Als seus annexos sinclou
un llistat dels hbitats, espcies vegetals i animals (excepte
ocells) per als quals cal la cre-
Els pasos membres de la UE tenen lobli-
aci de zones especials de con-
gaci de declarar espais protegits segons
servaci per a la seva protecci
la presncia i importncia al seu territori
(alguns dells amb criteris de
dels diversos hbitats, flora i fauna llis-
protecci estricta).
tats en aquestes directives.

La designaci de les zones especials
111
Directiva Ocells s el nom amb qu
de conservaci (ZEC) es fa en tres
es coneix la Directiva 2009/147/CE
etapes: segons els criteris establerts,
del Parlament Europeu i del Consell,
cada Estat Membre prepara una re-
de 30 de novembre de 2009, relati-
laci de llocs amb hbitats naturals
va a la conservaci dels ocells sal-
i espcies de fauna i flora salvatges;
vatges, la qual substitueix, desprs
a partir daquestes llistes nacionals i
dhaver patit diverses modificaci-
dacord amb els estats membres, la
ons, la Directiva 79/409/CEE del
Comissi Europea elabora una llista
Consell, de 2 dabril de 1979.
de llocs dimportncia comunitria
Xarxa Natura 2000 (actualitzada a novembre de 2010). Font: Agncia
(LIC) per a cadascuna de les nou re-
Europea del Medi Ambient.

112
Conservaci
Qu s una ZEPA?
Els estats membres tenen lobligaci de conservar els territoris ms adients, en
Sn zones despecial protecci per als ocells que cada Estat Membre declara
en compliment de la Directiva Ocells per garantir la protecci de determinades
espcies docells, i que la UE incorpora dins la xarxa Natura 2000. La idea-fora
que emana daquesta directiva s que els ocells constitueixen un patrimoni
com per a tota la UE i el que es pretn s la conservaci i gesti de tots els
nombre i superfcie suficient per garantir la supervivncia dels ocells llistats als
annexos de la directiva. En aquests territoris, declarats ZEPA, shan dadoptar
les mesures oportunes per aconseguir els objectius de protecci establerts, tals
com evitar la contaminaci, el deteriorament dels hbitats o la pertorbaci
daquestes espcies.
ocells salvatges que viuen dins el seu territori. Per aconseguir-ho es defineixen
La superfcie protegida per la xarxa Natura

J.B.
unes normes generals de protecci, es limiten les espcies que es poden caar i
2000 no s la suma de les superfcies res-
els mtodes de captura, alhora que es regula la seva comercialitzaci. Al mateix
pectives de LIC i ZEPA, ja que sovint ambds
temps, la directiva dna suport legal a la conservaci dels hbitats on viuen
espais se solapen parcialment o totalment.
113
J.P.
J.P.
J.B.
J.P.
J.B.
J.B.
J.B.
J.B.
J.I.
J.B.
J.B.
J.B.
J.B.
I.C.
aquestes espcies per tal dassegurar-ne la protecci.
114
Conservaci
Xarxa Natura 2000: noves oportunitats
Un cop designats els espais que constitueixen la xarxa, shan daprovar els seus
Per exemple, la caa
Les empreses agroalimentries que es trobin
respectius plans de gesti i endegar mesures que afavoreixin el manteniment i
sostenible es conside-
dins els espais de la xarxa Natura 2000, sem-
la rendibilitat de les activitats tradicionals i les oportunitats de desenvolupa-
ra una de les activi-
pre que compleixin amb els requeriments i
ment sostenible. Noms aix es pot aconseguir la conservaci dels valors natu-
tats que formen part
la normativa establerta, podran acollir-se a
rals i la prosperitat dels seus habitants.
de la gesti daquests
ls de la marca de qualitat daquests espais
llocs. En canvi, s que
que estigui reconeguda a la comunitat au-
es prohibeix ls de
tnoma corresponent. Ls de marques de
perdigons de plom a
qualitat porta associada la participaci en
les zones humides pel
campanyes de comunicaci i promoci tant
seu efecte txic sobre
en lmbit nacional com internacional.
Els habitants daquestes zones han de veure

la xarxa com una oportunitat de reconeixement per part de lAdministraci, de la importncia ambiental del seu territori i exi-
Els parcs naturals dAndalusia
generen
ms
de 70 milions deuros
a lany en activitat tu-
gir-ne latenci.
rstica.
La xarxa no suposa una limitaci automtica dusos. No es tracta de construir reser-
els ocells que els ingereixen.
ves naturals o paralitzar lactivitat productiva ja que, en molts casos, s la mateixa

activitat humana la que ha generat i conservat els valors ambientals que tenen.
No es tracta duna exclusi dactivitats com lagricultura, el turisme, la caa, loci o les infraestructures,
sin de fer compatibles els usos amb la conservaci
dels seus valors ambientals.
La titularitat de les terres tampoc no es veu modificada
J.B.
per la declaraci daquests espais.
115
116
Conservaci
Finanament de la xarxa
Existeixen diversos fons europeus que preveuen ajudes als agents que intervenen en la xarxa Natura 2000, per estan en funci del compliment que es faci
de les obligacions legals sobre conservaci.
Lany 2005 els estats membres van adoptar un model de finanament daquesta
xarxa que aprofita els fons sectorials comunitaris de desenvolupament rural (FEADER) principal fons del qual es poden beneficiar els propietaris dexplotacions
agrries i forestals, per tamb fons daltres lnies dinversi: pesca (FEP),
desenvolupament regional (FEDER), de cohesi (FSC), aix com un petit fons per
a projectes de demostraci en protecci ambiental (LIFE+).
Tamb la legislaci espanyola, a travs de la Llei per al desenvolupament sostenible del medi rural, del 2007, estableix un marc de finanament per a inversions pbliques i privades en el medi rural amb prioritat pels municipis inclosos
a la xarxa.
Aquests fons ofereixen loportunitat de tenir un suport addicional i especfic als
agricultors daquestes zones, sovint terres marginals. La previsi s que ms
enll de 2013, la percepci de la major part dels fons per a agricultura estar
associada a mesures amb objectius ambientals i garanties de qualitat.
xen disminuci dels seus

ingressos o senfronten a
El turisme orientat al coneixement i gaudi de la na-
costos addicionals pel fet
tura s una demanda creixent que, de forma espec-
dimplementar un pla de
fica, guanya fora a les zones rurals lligades a la xar-
gesti en la seva zona.
xa Natura 2000. Els plans de gesti han dorientar la

capacitat dacollida de cada espai, establint vincles
Tamb est contemplada
entre turisme rural, turisme cultural i turisme de
la possibilitat destablir
natura, permetent un increment, quan calgui, de
incentius per tal de man-
loferta dallotjament, per de forma ordenada, per
tenir i recuperar lactivi-
tal de preservar els valors naturals que serveixen de
tat cinegtica en aquells
reclam per atraure els visitants i continuar oferint
llocs en qu la caa sigui
aquest valor afegit que suposa una natura en bon
necessria per a la gesti
estat. Entre els diversos subsectors del turisme de
especfica dun determi-
natura, el dobservaci docells presenta actual-
nat espai.
ment un gran potencial, amb una demanda deses-
Les administracions mu-
tacionalitzada.
nicipals incloses en la
xarxa Natura 2000 tenen prioritat en lobtenci dajudes a travs dels diferents
fons europeus i programes nacionals per a accions vinculades a la protecci,
millora i foment del medi natural com ara la millora del paisatge, restauraci
ambiental, installaci de depuradores, gesti de residus, formaci, etc.
Els programes i plans de desenvolupament rural, europeus i nacionals, estableixen la prioritat sobre els espais en qu shan elaborat plans de gesti per
a lassignaci de fons i ajudes; atorguen ajudes agroambientals especialment
dirigides a les explotacions que es troben dins daquests espais; i contemplen
J.B.
ajudes directes per ajudar agricultors, ramaders i propietaris forestals si patei-
117
118
Conservaci
Situaci actual de la xarxa Natura 2000
Frana s el pas de la UE-27 que aporta ms superfcie ZEPA (terrestre ms
Amb les dades de 2010 de la Comissi Europea i del Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino del Govern dEspanya les darreres disponibles a
marina) a la xarxa (un 16 % del total de la xarxa), seguida de lEstat espanyol

(15 %);
lEstat espanyol s el pas que aporta ms superfcie terrestre ZEPA a la UE-
lhora de redactar aquest text es pot afirmar que:

la xarxa Natura 2000 ocupa una superfcie de 950.000 km entre zones terres2
tres (79 %) i marines (21 %);

la Comissi Europea considera que les llistes de LIC declarades per Blgica,
la Repblica Txeca, Dinamarca, Alemanya, Grcia, Itlia, Malta, Pasos Baixos
i Polnia sn completes, mentre que les de la resta de pasos de la UE, incls
lEstat espanyol, sn insuficients;
27 (106.066 km2, un 18 % del total) per s el dotz en aportaci de superfcie

marina ZEPA (1.034 km2, un 1 % del total);
dins de lEstat espanyol, Catalunya s la cinquena comunitat que aporta ms
superfcie ZEPA (9.134 km2), darrere dExtremadura, Castella-La Manxa, Andalusia i Castella i Lle que s qui naporta ms amb gaireb 20.000 km2; Catalunya
s la comunitat autnoma que aporta ms superfcie marina a les ZEPA;
la Comissi Europea, a travs de la Direcci General de Medi Ambient i lAgncia Europea de Medi Ambient (AEMA), considera que les llistes de ZEPA declarades per Blgica, la Repblica Txeca, Dinamarca, Alemanya, Frana, Itlia,
Luxemburg, Malta, Pasos Baixos, Polnia, Finlndia i Estnia sn completes,
mentre que les de la resta de pasos de la UE, incls lEstat Espanyol, sn insuficients;
lEstat espanyol s el pas de la UE-27 que participa en la xarxa amb una
superfcie ms gran: 147.591 km2 entre zones terrestres (93 %) i marines
(7 %), superfcie que equival al 18,3 % de tota la xarxa en consonncia amb la
seva elevada biodiversitat; Frana s el segon contribuent absolut en superfcie
aportada, amb 110.088 km2;
a lEstat espanyol, la superfcie terrestre que forma part de la xarxa representa el 27,2 % de la superfcie del pas i aix la situa en el cinqu lloc darrere de
Xipre, Eslovquia, Blgica i Eslovnia, la qual, amb un 35,5 % del seu territori
incls a la xarxa, ocupa el primer lloc;
dins lEstat espanyol, Catalunya s la cinquena comunitat en superfcie apor-
Xarxa Natura 2000 a lEstat espanyol (actualitzada a juliol de 2010). Font: Agn-
tada a LIC (10.415 km ), darrera de Castella i Lle, Castilla-La Manxa, Arag i
cia Europea del Medi Ambient.
Andalusia que s qui naporta ms amb 26.243 km ;

2
en percentatge del seu territori declarat com a LIC, Catalunya tamb s la

cinquena comunitat (amb un 30 %) darrere de Ceuta, La Rioja, Canries i la
Comunitat de Madrid que s la primera amb un 40 %;
119
120
J.P.
en percentatge, Catalunya, amb un 26% del seu territori declarat ZEPA, s la
sisena comunitat amb un percentatge de ZEPA declarat ms alt, darrere dExtremadura, la Comunitat Valenciana, Ceuta, La Rioja, i les Canries que s la
que, amb un 36,5%, t ms percentatge de territori declarat ZEPA.
Xarxa Natura 2000 a Catalunya
C.S.
Alta i mitjana muntanya
J.P.
Zones humides i aiguamolls litorals
J.P.
Ambients mediterranis
Espais marins
Ambients daiges continentals
121
J.P.
Les ZEPA a Catalunya

122
Conservaci
Com ja sha comentat, Catalunya contribueix amb una extensi de 9.134 km2 a
En el cas de Lleida, ms de la meitat de lextensi de les seves ZEPA (57 %)
les ZEPA de la xarxa Natura 2000. Un 28 % daquesta superfcie pertany a la regi
pertany a la regi alpina i es concentra al Pirineu, mentre que el 43 % restant
biogeogrfica alpina, i un 72 % a la regi mediterrnia.
pertany a la regi mediterrnia. Entre aquestes ZEPA mediterrnies, nhi ha nou
Si sanalitza per provncies, Barcelona i Girona participen, cadascuna, amb un

16 % al total de la superfcie de les ZEPA catalanes, Tarragona amb un 27 % i
Lleida amb un 41 %. Tanmateix, la provncia de Tarragona s la que t un percentatge ms alt del seu territori declarat ZEPA, un 39 %, per davant de Lleida
(31 %), Girona (25 %) i Barcelona (18 %).
que corresponen a la zona dels secans

de la plana de Lleida, objecte daquest
Les ZEPA de la plana de Lleida con-
llibre i a les quals al llarg del text ens
formen lrea estpica ms impor-
referim com a espais naturals protegits.
tant de Catalunya i per aix han
Aquestes ZEPA dels secans ocupen una
estat incloses com a espais de la
extensi de 540 km , superfcie que re-
xarxa Natura 2000, per tal de con-
presenta un 14 % de les ZEPA de Lleida
servar els seus hbitats i les espci-
i un 6 % del total de ZEPA de Catalunya.
es que hi habiten.
J.B.
Secans de Mas de Melons - Alfs
123
124
J.B.
Les ZEPA dels secans

de la plana de Lleida
125

Designacions de les ZEPA
Descripci de les ZEPA
126

Des daquella data fins a lactua-
Els paisatges pseudoestpics de la plana de Lleida i les activitats agrcoles
nacionals han ratificat la Con-
associades tenen un gran valor en la conservaci de la biodiversitat en el
venci sobre Biodiversitat, amb
seu sentit ms ampli, tant pel que fa a la preservaci dels ssers vius que hi
tots els compromisos que aix
habiten, com al manteniment dels serveis ecolgics que aquests ambients
comporta. La UE, com ja sha co-
proporcionen.
mentat, tamb feia la seva lluita
litat, un total de 193 parlaments
Segons la Uni Internacional per a la

Conservaci de la Natura (UICN), de les
ms de 47.600 espcies avaluades el
2009, el 37 % estan en perill dextinci.
particular i, si al 1979 ja havia elaborat la Directiva Ocells reformulada 30

anys ms tard, un mes abans de la Cimera de Rio es va aprovar la dHbitats,
Preservaci de la biodiversitat, una assegurana de futur

El 5 de juny de 1992, la comunitat internacional va aprovar la Convenci sobre
que t per objectiu lestabliment duna xarxa despais protegits que asseguri la
conservaci de la biodiversitat europea.
la Biodiversitat a Rio de Janeiro, Brasil, en el marc de la Cimera de la Terra
s ben sabut que la biodiversitat no est igual-
Un estudi de la Co-
sobre medi ambient i desenvolupament. Les evidncies sobre la prdua de bi-
ment repartida arreu del planeta, on hi ha am-
missi Europea desta-
odiversitat a escala mundial fenomen irreversible associat a la fragmentaci,
bients amb una alta concentraci de diversitat
ca que el 52 % de les
destrucci i reconversi dhbitats, la introducci despcies extiques, la so-
biolgica com ara els boscos tropicals o els es-
espcies animals i el
breexplotaci dels recursos naturals, la contaminaci i el canvi climtic, eren
culls corallins, mentre que daltres sn ms li-
62 % dels hbitats de
ja massa evidents per no actuar globalment i prendre mesures per evitar-la. I
mitats, com els deserts o els ambients polars.
la UE es troben en una
ms encara sabent que daquest recurs format pels ssers vius, els seus gens i
Per, tot i que en diferent mesura, tots els
situaci desfavorable i
els ecosistemes que els contenen, els humans en depenem per coses tan diver-
ambients en tenen i la seva conservaci s im-
el 80 % dels ambients
ses i imprescindibles com lobtenci de combustibles, teixits, aliments i produc-
prescindible per assegurar el benestar dels seus
agrcoles estan ame-
tes curatius a ms de tots els serveis ecolgics o ambientals que ens ofereixen
ecosistemes, dels ssers vius mateixos i de les
naats.
els ecosistemes, com la pollinitzaci, la producci doxigen o la regulaci del
societats humanes en particular.
cicle de laigua, per citar-ne alguns.
En aquest sentit, els secans de la plana de Lleida no sn una excepci. Al contrari, aquests ambients pseudoestpics ofereixen un seguit de serveis ambientals
dels quals traiem benefici, ra de ms per preservar-los i gestionar-los adequa-
J.B.
dament.
127
128

Serveis ambientals
Els ecosistemes pseudoestpics rics,
Els ecosistemes agrcoles dels espais naturals protegits de la plana de Lleida sn

sistemes seminaturals que es desenvolupen en el medi obert, amb un component natural que, combinat amb lacci secular humana, ha perms a aquests
espais reunir un conjunt de caracterstiques equivalents a les veritables estepes
herbcies. Al mateix temps, sn el rebost daliments per a la poblaci humana i
un espai on es pot gaudir de lentorn natural per a les activitats educatives i de
lleure. Ls principal daquests espais s laprofitament agrcola ms dun 82 %
de la totalitat de la seva superfcie est dedicada a lagricultura, amb conreus
majorment de sec que es produeixen en un entorn on la interacci amb la resta
dssers vius s activa i constant.
que trobem als espais naturals, sn

aquells en els quals existeix convivncia de diversos cultius i parcel
les amb diferents estadis productius,
mosaic amb espais de vegetaci natural, marges amples i estructurats
i on lagricultura que es practica s
sostenible i equilibrada amb el seu
entorn. En aquestes circumstncies,
es crea un hbitat amb una immen-
Els diferents serveis ambientals que ofereixen aquests ecosistemes es poden

agrupar de la manera segent:
sa diversitat delements bitics que

tenen un paper important per a la
salut ambiental de lecosistema i
biodiversitat:
ecosistemes
de lentorn ms proper, amb impac-
pseudoestpics de la plana de Llei-
te sobre les persones que hi viuen.
da poden semblar homogenis quant
La diversitat de flora distribuda als
a estructura, biodiversitat i serveis
marges i espais no cultivats servei-
ambientals que poden oferir, per hi
xen de refugi i aliment per als ar-
ha mltiples factors diferencials que
trpodes depredadors de plagues,
els fan particulars: les caractersti-
pollinitzadors
ques climtiques i del sl, la tipologia
que ajuden a regular les poblacions
dels cultius que shi conreen, el nivell
dinsectes, a recuperar lestructura i
dintensificaci, les espcies prpies
porositat dels sls, i a la descomposi-
de cada zona, la quantitat i tipologia
ci de la matria orgnica, i tamb
dinputs que sutilitzen en lactivitat
per als ocells, que regulen les pobla-
humana, etc. En tots els casos exis-
cions dartrpodes i micromamfers al mateix temps que permeten la dispersi
teix una biodiversitat diferent associ-
de llavors i eviten la proliferaci despcies vegetals invasores.
entals que es creen entorn al sistema.

Per la diversitat biolgica de la plana
agrcola est fortament lligada al nivell de naturalitzaci dels sistemes,
de manera que es va reduint a mida
que la intensificaci de lespai i lhoJ.B.
mogenetat van creixent.

Mussol com
descomponedors
J.B.
els
ada, adaptada a les condicions ambi-
129
com sn una part important dels
Mas de Melons
Als espais protegits dels secans, la relativa poca intensificaci juntament amb
unes condicions biofsiques hostils temperatures extremes, precipitaci escassa i irregular, sequedat estival, salinitat han possibilitat lexistncia dun mosaic de conreus principalment herbacis, intercalats amb conreus tradicionals de
sec i zones amb vegetaci natural que han perms una important biodiversitat
i, especialment, la conservaci de les majors poblacions dssers vius del pas
ms lligats a lactivitat agrria tradicional.
130

Els elements que constitueixen la biodiversitat duna rea sn els reguladors
de qualitat est format per multitud despcies de flora i fauna que conviuen
naturals dels fluxos denergia i de matria. Compleixen una funci important
en un mosaic de diferents cultius amb processos diferents i distints moments de
en la regulaci i estabilitzaci dels sls, en lamortiment i protecci daccions
floraci, de collita, etc.
mecniques delements com el vent, en lequilibri entre la matria orgnica

que es crea i la que es descompon (nutrients), en la degradaci de toxines, la
fixaci i estabilitzaci de compostos perillosos, aix com en processos atmosfrics i climtics;
La baixa intensificaci dels espais naturals protegits de la plana de Lleida permet un mosaic paisatgstic diversificat, on elements com els camins, els marges,
els arbres allats, els retalls de vegetaci natural i les construccions agrries
tradicionals tenen molta importncia i aporten personalitat a lindret. Aquests
disponibilitat despcies cinegtiques: lactivitat cinegtica als espais natu-
paisatges es caracteritzen per ser oberts, amb poques alteracions i amb un con-
rals dels secans t una importncia social i econmica estretament vinculada
tingut histric de gran valor.
als ecosistemes agrcoles. Les mateixes condicions de diversitat que potencien

la presncia daltres espcies en el mosaic agrcola i natural afavoreixen tamb
el desenvolupament de les poblacions docells com perdius, guatlles i tords,
i tamb de mamfers com el conill, la llebre, la guineu i el senglar, tots ells
objecte de la caa. La gesti adequada dels espais enfocada a la conservaci i
recuperaci de poblacions estpiques coincideix en bona part amb els requeriments que tenen les espcies cinegtiques: els ecosistemes pseudoestpics amb
nivells ptims de conservaci sn els que poden oferir les millors poblacions per
a la prctica de la caa;
La presncia de multitud de camins agrcoles, utilitzats tradicionalment i en

lactualitat per agricultors i ramaders per a les seves tasques habituals, constitueix una xarxa ditineraris ds pblic per al gaudi dun sistema seminatural,
estacionalment canviant. De la mateixa manera, lagricultura ha deixat un patrimoni histric agrcola que encara es conserva en algunes zones, especialment
al sec, dinters cultural per a les persones que hi viuen i per a les que el
visiten. Aquestes construccions antigues, aix com els murs i marges de pedra
que separen moltes parcelles tenen, a ms a ms, una funci ambiental molt
important com a refugi i punt de nidificaci per a espcies docells i rptils.
Lmbit agrcola dels espais naturals tamb t un paper en leducaci per reduir
la distncia creixent entre el mn agrcola i lurb, el qual desconeix els processos de producci daliments frescos i lorigen dels productes que consumeix.
Al mateix temps, aquests espais sn els darrers reservoris de lactivitat agrcola
de sec, on es conserven els ltims reductes de la saviesa popular i tradicional
prpia de lindret i, per tant, espais de divulgaci del coneixement;
control de lerosi, conservaci de sls i efecte embornal: els ecosistemes
J.B.
mediterranis i en especial els espais naturals dels secans presenten uns sls
pobres, on el clima accentua els problemes derosi i de prdua de la matria orgnica procedent dels residus de la collita i dels subproductes ramaders.
Perdiu roja
Aquesta matria orgnica, amb el temps i grcies a lactivitat de la fauna del

sl, sacumula en forma dagregats, que sn els responsables de donar una es-
qualitat paisatgstica i educaci: els diversos espais agrcoles tenen diferents
tructura adequada al sl i de fer disminuir el risc derosi, augmentar la capaci-
valors naturals i paisatgstics, segons els impactes de lactivitat humana i de les
tat de retenci daigua i la fertilitat. La matria orgnica que no forma part dels
infraestructures associades. La qualitat paisatgstica est tamb fortament re-
agregats es descompon per lacci dels microorganismes i la seva mineralitza-
lacionada amb la biodiversitat que presenten aquests espais, ja que un paisatge
ci permet labsorci dels nutrients per part del cultiu. Aquesta descomposici
131
132

saccelera en llaurar ja que es trenquen els agregats i soxigena ms el sl, cosa
que afavoreix lacci dels microorganismes. Els sistemes agrcoles es troben en
Designacions de les ZEPA
un equilibri frgil, ja que lacci humana, constant, pot actuar en benefici o
La designaci de les ZEPA, en par-
detriment de la conservaci dels sls, depenent de com sigui aquesta.
ticular les dels secans de la plana
Els sistemes agrcoles absorbeixen gasos amb efecte dhivernacle, com el dixid
de Lleida, no ha estat un cam fcil
Per tal de valorar on sn les millors zones,

la CE disposa dun inventari que va encar-
a Catalunya.
regar a lassociaci BirdLife International,
dels cultius. Realitzen una funci dembornal sempre que el balan entre les fi-
El llistat actual despais catalans pro-
tolgic en lmbit europeu. Linventari rea-
xacions de carboni i les seves emissions sigui positiu, tenint en compte, entre al-
posats per formar part de la xarxa
litzat ha donat lloc a les rees importants
tres factors, les emissions que es produeixen a partir dels combustibles emprats
Natura 2000 es deriva duna srie de
per als ocells (IBA), delimitades lany 1998,
en ls de la maquinria agrcola i la producci
propostes successives formulades pel
que identifica, a grans trets, les rees ms
de fertilitzants. Els processos productius soste-
Departament de Medi Ambient i Habi-
importants al conjunt de la UE. La CE, en
tatge de la Generalitat de Catalunya
absncia de millor informaci cientfica con-
(DMAH), aprovades per acord de Go-
trastada, fa servir aquest inventari com a
vern. Algunes de les propostes fan re-
marc de referncia tcnic a lhora de valorar
ferncia especfica a espais protegits
la suficincia de les propostes de ZEPA.
de carboni (CO2) necessari per a la fotosntesi associada al desenvolupament
nibles i de conservaci afavoreixen la captura

del carboni i lacumulaci de matria orgnica,
Diversos
estudis
mostren
com ls de fertilitzants
alhora que utilitzen mtodes de gesti ms efi-
inorgnics sembla neutra-
cients que redueixen les emissions. El segrest
litzar en part el consum de
de carboni als sls agrcoles tamb permet millorar la qualitat dels sls, augmentar la seva
CH4 per part dels bacteris.
la mxima referncia en coneixement orni-
dels secans de la plana de Lleida com

la designaci de ZEPA de la reserva natural parcial de Mas de Melons (1987), o la
productivitat, reduir-ne lerosi i la contami-
proposta dinclusi de diversos espais com a LIC a la xarxa Natura 2000 i de designa-
naci de les aiges.
ci de diverses ZEPA en el sector estpic de la regi mediterrnia catalana (2003).
Un altre gas amb efecte dhivernacle s el met (CH4). Les seves emissions en
Aquestes propostes i daltres sobre altres mbits, presentades per la Generalitat de Ca-
lmbit agropecuari estan relacionades amb els processos digestius de la rama-
talunya des de lany 1987, han estat recopilades en la proposta final, acord de Govern
deria herbvora, regulable en part mitjanant lalimentaci daquests animals.
de 2006, que inclou el conjunt de la xarxa Natura 2000 a Catalunya, tant pel que fa a les
El mateix passa amb els fems obtinguts daquests animals i la manera com es
llistes de LIC com a les de ZEPA. Sobre aquest global despais inclosos a la xarxa Natura
fan les aportacions de fertilitzants als camps de cultiu. Tot i aix, els sistemes
2000, la Comissi Europea (CE) ha analitzat de forma exhaustiva el grau de compliment
agrcoles tenen una certa capacitat de consumir aquest met en funci del mo-
assolit per cadascun dels objectius de conservaci definits per les dues directives.
ment de lany, grcies a lactivitat de determinats bacteris del sl.
El Pla especial de protecci del medi natural i del paisatge i el Pla de gesti dels espais
naturals de la plana de Lleida, aprovats per Acord de Govern, sn linstrument que
Calndria, gaig blau, sis i terrerola vulgar
estableix les normes de protecci, lordenaci dels diferents usos i activitats socioeconmiques per a fer-les compatibles amb les preservaci dels valors naturals, i la gesti
J.B.
J.B.
133
J.B.
J.B.
que cal fer per a assolir els objectius de conservaci daquests valors.
134
Mapa general de les ZEPA dels secans
135
136

conreus, guarets, erms i fruiters de sec en el sector ms proper a Castelldans.
lespai protegit, amb un mosaic de conreus, tant de regadiu com de sec, i amb
Pel que fa al sector nord (Torreribera), s un espai singular, separat de la resta de

gran abundncia darbres de gran port, sobretot plataners i freixes.
Aquest espai natural protegit t una superfcie de 7.616 ha, est situat entre
les comarques de les Garrigues i el Segri i pertany als municipis dAlbatrrec,
Lleida, Artesa de Lleida, Puigverd de Lleida, Castelldans, El Cogul, Aspa i Alfs.
Paisatge i vegetaci
Es tracta dun espai discontinu on predomina el paisatge agrcola de sec, en el

qual el cultiu de cereal s el ms ests, tot i que tamb es conreen ametllers i
Lorganitzaci actual del paisatge est condicionada pel clima semirid, que
oliveres. Un petit sector nord de lespai natural (Torreribera) mant un mosaic
histricament ha suposat dificultats per al desenvolupament de les activitats
de sec i regadiu.
humanes. Locupaci vigent del sl es caracteritza per un domini de lactivitat

agrcola que es va ajustant al particular relleu de lespai, entre el riu i la pla-
Lespai exemplifica un paisatge de transici entre el riu Segre i els seus afluents i
taforma garriguenca. Al llarg dels segles, lactivitat antrpica ha anat dibuixant
linterior continental i elevat de la plataforma garriguenca. El riu Set, que marca
la fesomia actual del territori daquesta unitat, on shan conservat turons i
petits congostos, s un element significatiu de lespai, dominat per grans exten-
tossals, i part de la xarxa fluvial com el riu Set. Tot i que lactivitat agrcola
sions de conreu de cereal en la seva part ms occidental i per lalternana de
representa un 79 % de la superfcie de lespai, existeix un mosaic de sl agrcola

herbaci i llenys i sl recobert de vegetaci natural. La zona planera es troba
ocupada per grans extensions de conreus herbacis de sec, mentre que lextrem
oriental (ms elevat i accidentat) acull els conreus llenyosos de sec, formats
principalment per ametllers i oliveres. La zona nord de lespai natural protegit,
travessada per la squia quarta del canal dUrgell, s lnica superfcie en qu
es practica el cultiu herbaci de regadiu.
S.S.
Mas de Melons
137
138

Les terres que antigament debien estar recobertes per vegetaci llenyosa, bosquines sobretot, i formacions herbcies xerfiles (llistonars i espartars) van ser
roturades i pasturades fins acabar de dibuixar el paisatge actual en mosaic, tot
i que encara romanen erms, guarets, vessants i capaleres de tossals amb vegetaci dinters, o espais com la mateixa timoneda dAlfs. Aquesta vegetaci
natural est dominada per les brolles de roman amb ginesta biflora, que es concentren a la meitat est de lespai natural, entre Aspa i El Cogul, on el relleu del
sl es ms accidentat i dificulta el seu aprofitament agrcola. De manera ms
dispersa, intercalades entre els camps de conreu, existeixen petites extensions

Fauna
En aquesta ZEPA, les espcies prioritries designades pel Departament de Medi
Ambient i Habitatge (DMAH) sn la ganga, el gaig blau, la terrerola vulgar, la
trenca, la calndria, lalosa becuda i el xoriguer petit. Acull una de les poblacions ms importants de torlit, uns 16-50 mascles de sis i petits grups que
utilitzen les zones planes cerealistes daquest espai durant lhivern, el 17 %
de la poblaci catalana de gaig blau, amb unes 30 parelles, lesparver cendrs
amb 0-2 parelles, el 20 % de la poblaci de terrerola vulgar amb unes 175 pa-
de matollars halonitrfils i brolles de roman amb foixarda.
relles, lnica poblaci reproductora de trenca a Catalunya i Espanya. Tamb
La part nord de lespai natural protegit (Torreribera) destaca per la presncia
lhivern), la terrerola rogenca que, amb una poblaci entre 175 i 300 parelles,
de conreus herbacis irrigats a manta i especialment per arbres alineats al llarg
representa la prctica totalitat dindividus de les terres de Lleida i el 15 % de la
dels camins i canals, i que presenten un interessant dinamisme cromtic; la
poblaci catalana, com tamb la cogullada fosca.
tardor s (amb els colors ataronjats de les seves fulles) el punt culminant.
acull lnica poblaci de ganga formada por 50-60 parelles (90130 exemplars a
Aix mateix tamb destaca la presncia histrica de parelles de xoriguer petit,

que van nidificar al Mas de Vinfaro i al Corral dAlfs del 1998 al 2003; tanma-
Aspa
teix, durant el 2009 no es va constatar la presncia de cap parella reproductora. La poblaci de

calndria s tamb molt important, amb unes 527
parelles. Apareix lguila marcenca amb una po-
J.C.
blaci duna a cinc parelles.

La Timoneda dAlfs s un indret especialment
singular dins daquesta ZEPA, ja que shi troben
set de les nou espcies europees de la famlia dels
aludids. Destaca per ser lhbitat ptim de lalosa becuda a Catalunya, malgrat que des de lany
2006 no sha detectat cap individu daquesta espcie.
Altres aus dinters sedentries i nidificants sn
el siboc, la merla roquera, el clit ros, el pardal
roquer, el falc pelegr, la gralla de bec vermell.
Altres aus ms comunes per tamb interessants
en aquest tipus dambients sn la guatlla i labellerol. En rees de vegetaci natural tamb trobem el tallarol de garriga, la tallareta cuallarga o
139
140
el botx. Labundncia de preses (guatlles, perdius, conills, rptils, invertebrats
Dins del terme municipal dAlfs, hi trobem les restes del castell de Vinfaro,
de mida gran, etc.) s una garantia de la presncia de diverses espcies de
fortalesa documentada el 1197, i de la qual queda alguna resta en un tur que
rapinyaires. Dinters sn les poblacions locals dguila daurada, guila cua-
domina el riu Set. A Alfs, destaquen tamb les pintures rupestres al lmit del
barrada, el falc mostatxut; a lhivern, lesmerla i larpella pllida. Les parets
terme amb Aspa. Es poden veure en una cova de petites dimensions (4,4 m
que envolten el tram del riu Set que discorre per lespai cont alguns territoris
dample i 2,2 m de fons) i formen un conjunt integrat per tres figures: dues cor-
de lescs clit negre circumscrit a Catalunya a zones del migjorn tarragon i
responents a figures zoomorfes naturalistes incompletes (caprins) i la tercera a
lleidat. Aquesta espcie tamb apareix a la vall de Matxerri.
restes de pigment. Estan documentades als anys 9000-5000 aC (Epipaleoltic).

Dins del casc urb, hi ha lesglsia romnica de Sant Pere i lHospital de la Sang
que va ser utilitzat abastament a la batalla del Segre durant la Guerra Civil per
atendre soldats republicans. Cal destacar que linventari de les construccions
de pedra seca del municipi comprn 26 cabanes amb coberta de volta de can,
una torre de guaita de pedra seca, un pou ovalat i empedrat i tres balmes murades. A llarg del curs del riu Set i prop del poble hi ha restes de cinc molins
(destaca el de Cal Franxiquet) i de peixeres.
A Aspa destaca el castell-palau, situat al nucli urb, que era la casa residencial dels bisbes de Lleida, documentada el 1215. T una galeria romnica, una
sala gtica i reformes posteriors. Linventari de construccions de pedra seca
determinen lexistncia de fins a 28 cabanes amb diversos tipus de volta (falsa
cpula, volta de can, volta apuntada, etc.), una balma murada, un aljub i un
J.I.
pou empedrat.
Al terme de Castelldans, destaca el castell situat a un tur a prop del poble
i documentat des del 1033, tot i que podria tenir un origen islmic. Resta un
Ganga mascle
mur perimetral, part del paviment i les cisternes. Al casc urb, cal destacar Les
Elements de patrimoni histric
Arcades, que sn les restes de lantic celler cenobial cartoix. Lesglsia de la
Cal destacar en aquest espai natural la disposici de diversos jaciments din-
policromada de la Mare de Du amb el nen (segle XV). Linventari de construc-
ters al llarg del riu Set. Al mateix temps, cal destacar que laerdrom dAlfs
cions de pedra seca incorpora fins a 37 cabanes amb cobertes de volta de can
va aparixer durant la Guerra Civil. Va ser un dels principals aerdroms militars
i dues balmes murades. Castelldans t tamb un Museu de lOli i del Mn Rural.
republicans utilitzats durant el 1936-1938, i va tenir un paper molt important al

Front dArag i a la batalla de Belchite. Conserva bnquers, dos nius de metra-
Mare de Du de lAssumpci t una faana neoclssica amb una imatge de pedra
Al terme del Cogul destaquen les pintures rupestres de labric de la Roca dels
lladora, el campament republic i els refugis antiaeris.
Moros, en una cavitat duns 10 m dample, 3 m de fons i 4 m dalria, que va
Tamb cal destacar dins de lespai natural diverses cabanes de volta, algunes
fes i zoomorfes i gravats. Aquestes pintures rupestres sn Patrimoni de la Hu-
daquestes senyalitzades pel Consell Comarcal del Segri, i els interessants Mas de
manitat per la UNESCO i sest treballant per crear el Centre dInterpretaci de
Matxerri i Mas de Melons, situats a la reserva natural parcial que duu el mateix nom.
la Roca dels Moros del Cogul. En aquest terme tamb hi ha les restes del castell
141
ser utilitzada per lhome durant uns 5.000 anys. Es conserven figures antromor-
142
del Cogul, documentat al segle II. Linventari de construccions de pedra seca al
negre o loreneta cua-rogenca. De cam a Castelldans podem observar una al-
Cogul incorpora fins a vuit cabanes amb cobertes de volta de can i dos aljubs.
ternana de conreus de cereal herbaci i arbori de sec, especialment ametllers

i oliveres. Ja de tornada per la part nord, entre els quilmetres 20 i 25, abunden
Al casc urb de Puigverd de Lleida hi trobem lesglsia parroquial de Sant Pere,
les brolles i els erms i es poden observar bones panormiques de la plana amb
del segle XVIII.
abundants conreus de regadiu. A poc a poc, desprs de travessar la carretera
A Artesa de Lleida, linventari de construccions de pedra seca determina lexis-
que uneix Artesa de Lleida i Aspa, el paisatge comena a canviar de nou, amb
tncia de tres cabanes de pedra seca amb coberta de volta de can. Al casc
zones amb grans extensions de cereal.
urb, hi trobem la casa Gallart (XVIII), lesglsia parroquial de Sant Miquel (ne-
Dades dinters:
oclssica del segle XVIII) i les restes de lantiga vila closa, anomenada la Vileta.
Distncia: 38,8 km.

Com fer-la: si es vol realitzar la ruta completa es recomana fer-la en
Visitar lespai
bicicleta o cotxe, tot i que en ser circular es pot realitzar caminant durant
Miradors
tot el dia. En cas de fer-la caminant, s millor fer noms alguna zona. Si
voleu gaudir de la gran varietat docells, no oblideu buscar pels camps,
Si es recorre lautopista AP-2 en direcci est-oest, des de Castelldans fins a
guarets i construccions abandonades amb els prismtics.
linici, la visi de lespai es redueix a lentorn prxim, especialment cap al sud,

ja que lautopista discorre en una cota inferior a laltipl on se situa la zona de
Dificultat: mitjana (a peu) per la seva longitud, tot i que s un cam fora
Mas de Melons. Tanmateix, a mesura que ens movem cap a loest, el camp visual
planer. Es tracta duna ruta que es pot realitzar en cotxe tot i que en alguns
es va obrint i es pot arribar a veure el canal dUrgell al nord i les mplies zones
punts el cam pot estar una mica en mal estat, especialment desprs de les
cerealistes cap al sud. Com a horitz constant destaca el tossal de Carrassuma-
pluges. A migdia, durant els mesos de primavera-estiu, pot fer molta calor i
da, situat al sud-oest de lespai protegit dels Secans del Segri-Utxesa. El nucli
per aix cal portar aigua, un barret i calat adequat per caminar.
dAlfs, abans fortalesa i situat al lmit de lespai, conserva encara lestructura
Dates recomanades: ideal per realitzar-la al mes dabril i maig,
de vila closa i s conegut com la Vileta. El poble seleva en un tur sobre la
especialment a primera hora o darrera hora del dia per poder gaudir duna
riba esquerra del riu Set i, des dels punts elevats del nucli, es veu una mplia
temperatura agradable i de la mxima activitat dels ocells, aix com de la
panormica de la ciutat de Lleida i de bona part de lespai natural.
millor llum.
Aspa
Ruta (
Es tracta duna ruta llarga, circular, que travessa inicialment la timoneda dAlmoltes espcies docells amenaats. Desprs de travessar lautopista, trobem
grans extensions agrcoles de cereal de sec. A poc a poc, comencem a veure
J.C.
fs, nica superfcie relativament gran daquest hbitat a Catalunya i on trobem
camps dametllers que alternen amb els conreus de cereal fins que arribem
al riu Set on hi ha diverses cabanes de volta interessants, aix com un hbitat
caracterstic i on podem trobar espcies docells fora interessants com el clit
143
144
Punt 1: en aquest tram del recorregut podem observar algunes espcies docells
molt rares a Catalunya com sn la ganga o la terrerola vulgar.
Punt 2: timoneda dAlfs. En aquest indret trobem un dels hbitats ms
amenaats a Catalunya i que mant una elevada diversitat despcies docells.

Cal destacar lextinci de lalosa becuda lany 2006, que trobava aqu el seu
nic refugi de tot Catalunya, representant el lmit oriental de la seva distribuci
a Europa. Tamb trobem espcies com la calndria, la terrerola o la ganga,
entre daltres.
Punt 3: torre de nidificaci docells. En aquest punt crien diverses espcies
docells, la gralla, la xixella i el gaig blau.
Punt 4: riu Set. En els vessants rocosos del riu Set podrem observar espcies
docells com la merla roquera, el clit negre, el clit gris o els abellerols.
Punt 5: sec i Regadiu. Des daquest punt del recorregut podem observar les
diferncies existents entre els conreus de regadiu (situats a la plana) i els de
sec, on alternen erms amb ametllers i oliveres.

Punt 6: mosaic de conreus de sec. En aquest punt del recorregut podem
Es troben dins la reserva natural parcial de Mas de Melons i al llarg daquesta

hi trobareu senyalitzaci direccional i tamb informativa dels valors naturals
Altres rutes senyalitzades (
observar la varietat de conreus de sec alternats amb vegetaci natural.
N.L.
presents en aquest espai.
145
146

Se situa a la zona central de la comarca de lUrgell i comprn una superfcie de
1.123 ha. Pertany als municipis de Trrega, Anglesola i Vilagrassa. s un espai
monopolitzat per la presncia de camps de conreu amb cultiu de cereal, tot i
que tamb hi ha petits cultius dametllers i oliveres.
El conreu herbaci ocupa el 94 % de la superfcie total de lespai. La presncia

del riu dOndara i diversos canals secundaris del canal dUrgell permeten lexistncia de conreus herbacis extensius de regadiu a lextrem sud i central de lespai protegit. La vegetaci natural existent ocupa 137 ha que sestenen a lest
de la carretera C-53 dAnglesola a Tornabous i est constituda per matollars
halonitrfils de sls rids.
Paisatge i vegetaci
Lespai natural protegit dAnglesola-Vilagrassa comprn un territori de relleus
suaus formats per una suau planura de fons pla amb molt poques alries. Lagricultura de cereal s la protagonista principal del territori, on el riu dOndara t
encara una presncia modesta per visible. Dins lespai natural no existeixen
nuclis de poblaci. Atesa la preponderncia de ls agrari del sl, el paisatge de
lespai s clarament agrcola, molt homogeni, amb lnies rectes i horitzontals, i
J.P.
noms la fenologia dels cultius dominants aporta un cert dinamisme estacional.
147
148
Anglesola-Vialgrassa
Fauna
Visitar lespai
En aquesta rea es troba el principal nucli reproductor desparver cendrs,
Miradors
incloent les millors zones per a la nidificaci daquesta espcie (set parelles el
Dins la ZEPA no existeixen miradors
2009), aix com un dels nuclis de reproducci del sis, al voltant duns 29 mas-
paisatgstics. Tot i aix, lermita de
cles. Aquestes dues espcies sn les designades com a prioritries de conser-
Sant Eloi de Trrega permet visi-
vaci pel DMAH dins la ZEPA. Tamb cal destacar la presncia daltres espcies
ons mplies daquest espai.
com el gaig blau amb una parella, la calndria amb unes 90 parelles, la terrerola
vulgar amb tres parelles i el xoriguer petit.
Aquesta ZEPA s la ms petita de

les ZEPA de secans que trobem a la
J.P.
Ruta
plana de Lleida, s prcticament

plana i la ruta s fora curta. De
Anglesola
fet, es podria considerar com linici de la ruta de la ZEPA adjacent de Plans de

Si, molt ms llarga i que sinicia just on aquesta finalitza. La ruta s ideal per
fer-la en bicicleta o caminant i noms es recomana fer-la en cotxe si es decideix
continuar per la ruta de Plans de Si. Travessa camps de cereal on s fcil observar espcies com el cruixidell, la perdiu, la guatlla, per sobretot lesparver
cendrs, que fa servir els camps de cereal com a lloc de nidificaci.
Dades dinters:
J.B.
Distncia: 4,8 km.

Com fer-la: caminant o en bicicleta. Tot i ser lineal es pot tornar per al-
Esparver cendrs mascle
tres camins de la zona. Una altra opci s empalmar amb la ruta de Plans

Dins daquest espai no trobem elements remarcables del patrimoni histric i
cultural. En tot cas, es podria citar lesglsia de Santa Maria de Vilagrassa, dins
del casc urb del poble, amb una important portalada romnica. Al casc urb
de Si, molt ms llarga i que es pot realitzar en cotxe. No oblideu portar

uns prismtics i, si podeu,contractar un guia ornitleg, podreu observar i
aprendren molt ms.
Dificultat: baixa, la ruta s molt planera i curta; es realitza en una hora
caminant (noms anada).
dAnglesola, destaca Cal Gasol (casa pairal del segle XV) que incorpora un petit
Dates recomanades: ideal per realitzar-la entre mar i juny, poca en
museu de la pagesia, i lesglsia parroquial de Sant Pau de Narbona, construda
qu podreu observar lesparver cendrs planejant a baixa altura per buscar
a final del segle XVI per que mant encara unes esttues originals romniques
aliment.
a la faana.
149
150
Anglesola-Vialgrassa
Inici-final: aquesta ZEPA de petites dimensions s una de les ms importants

per a la reproducci de lesparver cendrs de tot Catalunya. Aquesta espcie
est greument amenaada a Catalunya on hi crien molt poques parelles. Es pot
observar entre mitjan mar i el mes dagost.
J.P.
151
152

Granyena
Se situa entre les comarques de lUrgell i la Segarra i ocupa una superfcie de
6.646 ha. Pertany als municipis de Trrega, Granyanella, Cervera, Granyena de
Segarra, Ribera dOndara, Montorns de Segarra, Montoliu de Segarra, Guimer
i Verd. T una orografia molt marcada i formada en conjunt per petites serres
i valls. Els cultius arboris se situen esglaonadament a les valls i els cultius de
Les transformacions humanes vinculades a lactivitat agrria estructuren i defineixen el seu espai i ocupen aproximadament el 80 % de la superfcie total de
lespai natural. El relleu variat de lespai de Granyena determina lexistncia
dun mosaic vegetal en el qu es combinen ls agrcola, dominat pels conreus
herbacis i amb certa representaci de conreus llenyosos, i la vegetaci natural
que ocupa el 18 % de la superfcie de lespai protegit.
cereal a les zones descorrentia. En general, sobserva un mosaic de cultiu amb
En general, i especialment a la meitat est, el sl sha aprofitat mitjanant les-
guarets erms i boscos.
tabliment de terrasses agrcoles que permeten superar els desnivells existents

entre les fondalades dels barrancs i les parts ms elevades de les serres de la
zona. Al Pla de la Ruda, a lest de Verd, el territori est ntegrament ocupat
Paisatge i vegetaci
per conreus herbacis extensius de sec i conreus llenyosos de sec; el ms abun-
A grans trets, lespai natural protegit de Granyena se situa a lextrem nord-
que a Granyena presenta lextensi ms gran del conjunt dels espais naturals
oest del costat occidental de laltipl de la Segarra, aix com tamb a la zona
protegits de la plana de Lleida.
de transici cap als conreus de sec de la plana dUrgell, al sud de Trrega. La

presncia dels cursos del riu Ondara al nord i del Cercavins al sud determinen
tamb certa gradaci altitudinal cap a loest.
dant s el dolivera, que va acompanyat pel conreu de fruita seca i per la vinya,
A lespai apareix un tipus de patr agroforestal de fons de valls molt caracterstic: es tracta duna estructura morfolgica lineal, amb una vall principal que
funciona com a espina dorsal dun seguit daltres petites valls.
153
J.B.
Granyena
154
Granyena
Els usos del sl varien segon els pendents i la qualitat del sl: als punts ms
Els carrascars sn la vegetaci arbria predominant i sestenen per les vessants
baixos del fons de la vall se situen els usos agrcoles, sempre conreus herbacis
i cotes altes de la serra Llarga, al nord. Les fondalades de la meitat sud, traves-
de sec; ms amunt, als vessants, es poden encara percebre les terrasses de
sada per un nombre ms alt de cursos daigua, acull les rouredes de roure valen-
cultius actualment abandonades i colonitzades per vegetaci; i, finalment, a
ci, mentre que les zones de ms pendent lliures de conreu estan ocupades per
les cotes ms altes, els protagonistes sn les masses lineals de pinedes. Aquest
les pinedes de pi blanc amb sotabosc de brolles calccoles. Al nord del torrent
patr es pot localitzar a les valls dOndara i del Cercavins. A la vall dOndara
de la Vilagrasseta i del Cercavins, aix com a les cotes elevades de la serra
les pinedes sn substitudes per garrigues de coscoll; pel que fa a la conca del
Llarga shi situen les 179 ha de llistonars de terra baixa, hbitat dinters co-
Cercavins, al fons de la vall hi trobem vinyes en comptes de camps dherba-
munitari prioritari que suposen el 4,7 % de la superfcie total de lespai natural.
cis. Tamb a lrea drenada pel Cercavins, sobretot a la zona de Montorns

de Segarra, hi trobem els primers fruiters de sec, majoritriament oliveres i
ametllers, que ocupen les terrasses en els primers pendents accentuats. Entre
Fauna
les singularitats del paisatge agrari daquest espai natural tamb cal subratllar
la presncia de murs de pedra.
Aquesta zona t un gran inters per a les poblacions dguila cuabarrada ja que
s una rea de dispersi de juvenils daquesta espcie. Tamb es poden trobar
La vegetaci natural sintercala amb els conreus i ocupa principalment les zones
alguns exemplars de torlit, de sis amb 5-10 mascles, de gaig blau amb 5-10
de ms pendent o els marges dels torrents que travessen el territori. El tipus
parelles, de calndria amb 9-27 parelles, de cogullada fosca i, espordicament,
de vegetaci dominant sn les brolles de roman amb foixarda i es concentra en
sha observat la terrerola vulgar. A ms, grcies al mosaic dhbitats presents
lrea compresa entre el torrent de Vilagrasseta i el Cercavins. Cal destacar que
a lespai, presenta una bona representaci de rapinyaires com larpella vulgar,
es tracta de lespai protegit amb ms extensi forestal de totes les de la plana
lesparver cendrs i el duc, i altres espcies com lenganyapastors, lhortol i
de Lleida (aproximadament del 10 %).
la tallareta cuallarga.
J.P.
Mas Bondia (Granyena)
155
156
Granyena

i una torre rodona de vigilncia de 20 m dalria; est documentat com a
assentament des de ledat ferro-ibrica i posteriorment durant tota ledat mitjana. Dins del casc urb, destaca lestructura de carrers medievals i lesglsia
parroquial dorigen gtic. A la vall del riu Corb, es troben les runes de lantic
monestir cistercenc de la Vallsanta.
A Verd destaca el castell central de la vila, que conserva una torre de lhomenatge de planta circular de 25 m dalria, diverses dependncies dorigen
gtic i el doble mur. Al seu voltant, la vila es tanca i s defensada amb torres
JM.F.
quadrades del segle XII. En aquest poble destaca tamb lesglsia parroquial
Torlit o samerlic
amb la portalada dorigen romnic.

A Montoliu de Segarra cal destacar el castell enlairat, dorigen medieval.

A la part sud daquest espai les construccions de pedra seca adquireixen una
especial rellevncia, de manera que donen identitat al territori i paisatgsti-
Visitar lespai
cament tenen molt valor. Hi ha escampats arreu nombrosos castells de gran
Miradors
bellesa i que estan situats en turons, cosa que els fa visibles des de molts punts
El relleu de lespai permet posicions topogrfiques variades a lobservador, de
del territori. Les restes de diversos molins fariners antics romanen al llarg del
traat dels rius, entre aquests el mol de Poblet (Verd) o el mol del Mas de
Bondia (Montorns de Segarra).
manera que els paisatges sn oberts o tancats segons la localitzaci. Lalternana de textures vegetals en harmonia amb la suau topografia conforma patrons
molt atractius, de lnies corbades. Els principals miradors de la unitat es troben
A Granyanella hi podem trobar els castells de Granyanella, destil romnic (XI) i
a Granyena de Segarra (panormiques a la meitat occidental).
actualment fora enrunat; el castell de la Curullada tamb destil romnic (XI,
Ruta
XVI); de Fonolleres, destil romnic per molt reformat; i la Torre Saportella o

Mol de la Torre, destil gtic renaixentista (XIV).
A Granyena de Segarra hi ha el castell de Granyena, documentat com a emplaament des de lpoca final ferro-ibrica i posteriorment entre els anys 988 a
1789.
A Montorns de Segarra trobem el castell de Montorns, documentat com a emplaament des de lpoca ferro-ibrica i des de lany 400 durant tota lpoca
medieval. Molt malms ja que els seus materials i estructures es van utilitzar en
La ruta pel sec de Granyena s circular; aquest fet la fa ideal per realitzar-la en bicicleta. Tot i que que t pendents forts, aquestes sn relativament curts. La ruta t en
total un desnivell acumulat de 322 metres. La ruta comena al municipi de Granyena
de Segarra i dna la volta en el sentit de les agulles del rellotge. Tan bon punt comencem, arribem al punt ms alt del recorregut, pocs quilmetres abans darribar a Montorns de Segarra on hi ha el castell de Montorns, molt malms ja que els materials
i estructures es van utilitzar per a la construcci de lesglsia parroquial i altres cases
del poble. Al quilmetre deu del recorregut passem a prop del Mas del Bondia, que
la construcci de lesglsia parroquial i altres cases del poble.
mereix una visita. Desprs, continuem en descens amb petites pujades que travessen
A Guimer, i espacialment allunyat del lmit de lespai natural protegit, es tro-
a Sant Jaume de la Mora, al costat del riu Ondara. A partir daqu el cam comena a
ba el seu castell enlairat, destil romnic, del qual queden murs, estructures
pujar passant per Granyanella i finalitza de nou a Granyena.
157
les caracterstiques valls daquest espai cap a la zona nord del recorregut, fins arribar
158
Granyena
Dades dinters:
Distncia: 24,9 km.
Com fer-la: s millor realitzar la ruta en bicicleta, ja que es tracta duna
ruta circular i s bastant llarga; tot i que es pot realitzar en cotxe, alguns
punts poden ser complicats per lestat de la pista i caminant s una mica
llarga. Si voleu gaudir de les espcies ms representatives de la zona, haureu de mirar cap al cel, on, amb una mica de sort, podreu localitzar alguna
guila cuabarrada. Aix s, no oblideu portar uns prismtics.

Dificultat: mitjana, tot i que el desnivell total acumulat no s molt alt, la
ruta presenta algunes rampes fortes.
Dates recomanades: ideal per realitzar-la durant la primavera per gaudir
duna varietat ms gran despcies docells, per durant lestiu, la tardor
i lhivern s un molt bon lloc per observar lguila cuabarrada, que utilitza
aquest indret com a rea de dispersi de juvenils.
Punt 1: aquest s el punt ms elevat del recorregut, amb 645 metres.

Punt 2: a Montorns de Segarra trobem el castell de Montorns, documentat
com a emplaament des de lpoca ferro-ibrica. Es troba molt malms perqu
els seus materials i estructures es van utilitzar en la construcci de lesglsia
4
3
2
1
parroquial i altres cases del poble.

Punt 3: els ambients en mosaic com el que observem en aquesta zona del sec
de Granyena presenta una gran quantitat de conills i perdius, espcies clau per
a lalimentaci de lguila cuabarrada, que fa servir aquesta zona com a rea
de dispersi post-reproductora dels juvenils.
Punt 4: en aquest creuament agafarem el cam de lesquerra (en direcci al Mas
del Bondia), en un terreny que descendeix lleugerament. En aquest punt del
recorregut abunden les oliveres.
Punt 5: bones vistes duna de les valls principals de la ZEPA de Granyena.
159
160

Aquest espai situat a la zona sud-oest de la comarca de la Noguera, t una superfcie de 8.960 ha i pertany als municipis de dAlgerri, Ivars de Noguera, s
de Balaguer, Balaguer, Castell de Farfanya i Camarasa. s un espai discontinu
on predominen els camps de conreu de cultius de cereal al sector sud i conreus
entre turons amb brolles, boscos i matollars al nord.
La sinuosa morfologia de la serra Llarga, amb la seva peculiar alineaci de turonets individuals, esdev protagonista persistent en la imatge visual de lespai
natural, en combinaci amb la seqncia dels tossals de la Noguera Ribagorana
i del Segre. Al seu peu sestn una plana per la qual discorre el riu de Farfanya,
afluent del Segre, un tret distintiu de lespai, que creua lespai protegit en la
seva part nord al costat del nucli de Castell de Farfanya i desprs es constitueix en el lmit occidental del sector sud.
El territori s eminentment agrcola; ls del sl dominant s el conreu agrcola
Paisatge i vegetaci
herbaci de sec, que ocupa ms de la meitat de la seva superfcie (58,4 %). En
Lespai natural protegit dels Secans de la Noguera comprn un territori bsica-
notable a conseqncia de la seva posada en regadiu amb la inauguraci del
ment planer en la seva part sud, situada sobre una antiga terrassa elevada al
canal AlgerriBalaguer (1999).
costat dret del riu Segre, entre aquest i el riuet de Farfanya, i amb un relleu
ms accidentat a la part nord, limitada per les terres alluvials dels rius Noguera
Ribagorana i Segre i pel primer estrep prepirinenc (els Aspres de la Noguera).
els darrers anys lentorn de lespai natural protegit ha sofert una transformaci
Dins lespai, per, romanen els conreus cerealstics amplis a la part sud (en un
relleu molt planer, sense zones prcticament de vegetaci natural exceptuant
grups i bosquetons de carrasques i amb marges molt petits entre camps, i sense
incidncia de conreus llenyosos) i al nord, on els camps de conreu (bsicament
cereals per tamb oliveres) salternen entre zones dalzinars i taques de marges ms mplies i amb una parcellaci ms reduda. En aquest sector sud cal
distingir el peu de la serra constitut encara per aquestes parcelles relativament mplies de cereals i el cor de la serra, on domina la vegetaci natural
(brolles, timonedes gipscoles, cadequers, repoblacions de pi blanc).
161
J.P.
162
Es tracta de lespai protegit amb ms proporci de vegetaci natural (37,5 %)
certa freqncia larpella pllida, lesmerla, abundants aligots i el mil negre,
a causa, principalment, de la topografia de la zona, caracteritzada per lexis-
i a lestiu el falc mostatxut. El xoriguer com s molt freqent a la zona, on
tncia de diverses serres i barrancs que dificulten la utilitzaci agrcola del sl.
tamb sobserva el falc pelegr. Es tracta duna zona on es poden veure en
El conjunt de la vegetaci natural est dominat per les brolles i timonedes amb
vol joves en dispersi dguila daurada i cuabarrada, aix com adults daquesta
ruac (ocupen el 14,5 % de la superfcie total), que sestenen tot resseguint la
espcie i dguila marcenca. Tamb s possible observar laufrany. En aquesta
serra Llarga, al sud de lespai protegit, i al voltant del barranc del Macip. Cal
serra tamb sn molt abundants les poblacions de crvids (fins a sis espci-
destacar que aquesta comunitat vegetal est considerada hbitat dinters co-
es), slvids (incloent la tallareta cuallarga), trdids hivernants (incloent el rar
munitari prioritari (vegetaci gipscola ibrica). Tamb sn abundants les brolles
tord ala-roig). Tamb destaca la presncia del mussol banyut. Les poblacions de
de roman amb foixarda que, juntament amb els carrascars, ocupen el relleu
fringllids sn fora interessants i destaquen els estols hivernals.
accidentat de la serra de lliga i la serra de Bogues, al centre de lespai natural

protegit, i la serra de la Mora, a lextrem nord-est. Com en la majoria dels espais
naturals protegits de la plana de Lleida, els Secans de la Noguera presenten una
certa superfcie recoberta per prats mediterranis rics en plantes anuals.

No existeixen nuclis urbans dins lespai natural, per al sector nord destaquen
els pobles inserits o protegits pels escarpaments de la serra, com Ivars de No-
Fauna
guera a loest, Algerri i Castell de Farfanya al sud i Gerb a lest. Aquests pobles
Les espcies prioritries a la ZEPA dels Secans de la Noguera sn la xurra, el
rats, entre els quals destaca, pel seu grau de conservaci i esttica, el castell
xoriguer petit, la terrerola vulgar, el gaig blau, lesparver cendrs i la calndria.
de Castell de Farfanya.
de dinfluncia dels Secans de la Noguera shan concentrat, durant el 2009,

56 de les 67 parelles de xoriguer petit censades a la plana de Lleida. La serra
Llarga rep la visita despcies ms montanes provinents de ms al nord, com s
el cas dels voltors, nidificants a la zona del Montsec. A lhivern apareixen amb
163
Dins de lespai natural protegit dels Secans de la Noguera destaquen les restes
del poble semiabandonat de la Figuera, al terme municipal dAlgerri. Es conserven les restes de la torre i de lermita romnica de Sant Salvador de la Figuera.
JM.A.
Tamb hi ha presncia del sis i larpella pllida. Cal destacar que a la zona
sn antics, esgraonats sobre els vessants i compten amb restes de castells enlai-
164
Una mica ms amunt del poble hi ha les restes dels trullets, petites coves ex-
El municipi de Balaguer t un casc amb valor histric de primer ordre per no
cavades a les roques per conservar els vins. Sobresurt en aquest terme lermita
incorpora elements destacats dins del territori protegit. Sobresurten, per, les
de Santa Brbara. Corresponent al terme municipal dIvars de Noguera, cal des-
restes de les seves muralles dorigen rab, el castell Forms i la baslica del Sant
tacar que dins del territori de lespai natural hi ha lermita de Sant Sebasti. Al
Crist, aix com el convent de Sant Domnec i lesglsia romnica de Santa Maria
sector sud de lespai natural no destaca cap element histric rellevant, noms
de les Franqueses.
els masos tradicionals agraris, anomenats torres.

El nucli del poble dAlgerri t tamb elements dinters com lesglsia de Santa
Maria (gtica modificada al segle XVIII), lermita de Sant Blai, les restes del
Visitar lespai
Miradors
Castell i la casa Escol (neoclssica del 1764).

La carretera entre Castell de Farfanya i Os de Balaguer permet apreciar transSi b el terme dOs de Balaguer no contribueix amb cap element dinters his-
versalment els trets caracterstics de la serra Llarga i el seu sistema agronmic
tric o cultural especialment important a lespai natural protegit, cal destacar
associat; el recorregut entre Alfarrs i Castell de Farfanya permet apreciar
lexistncia del castell que domina el poble, com tamb el monestir romnic
tota la cara sud daquesta serra. El sector sud de lespai natural no t carrete-
de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, i el castell de Montessor. Al mateix
res ni miradors, noms una trama de camins rurals. El trajecte de la carretera
temps, la zona del nucli de Gerb est dominat per la penya de lEspgol, on hi
C-26 es caracteritza per un contrast entre espais de visibilitat oberta i tancada,
ha les restes del castell i del poble vell. A la zona de plana de Gerb, cal desta-
on la visibilitat s fragmentada i la major part del territori es troba ocult entre
car els jaciments arqueolgics de la Torre de Moles, els Capitells de Morulls o la
Alfarrs i Algerri. DAlgerri a Castell de Farfanya, en canvi, la visi sobre i
necrpolis tubular de la Colomina.
samplia i esdev una visi panormica caracteritzada per una seqncia de
Castell de Farfanya s un poble medieval amb gran riquesa delements dinters cultural i histric. En un tur que domina el poble hi ha les restes del
conreus herbacis extensius de sec. Si ens aproximem a Balaguer destaquen, ja

a les ribes del riu Segre, els matollars, espartars i carrascars.
castell i lesglsia gtica de Santa Maria (amb retaule gtic del segle XV). Dins
Els principals miradors de lespai protegit sn externs i es troben a les rodalies
del poble, cal destacar lesglsia romnica de Sant Miquel (segle XIII), els casals
del cementiri dAlbesa (panormiques a la serra Llarga) i als pobles dAlgerri
renaixentistes, els carrers porticats i el palau set-centista dels Ducs dAlba, com
i Castell de
tamb una font barroca a la plaa de lesglsia.
Farfanya
(pa-
normiques
Castell de Farfanya
la zona sud de
lespai).
Tot
i aix, alguns
punts
J.P.
de
elevats
la
com
serra,
les
pis-
tes que surten

des del poble
dIvars de Noguera
165
cap
a
Ruta (
) Altres rutes senyalitzades (
166
lest (i cap a lermita de Sant Sebasti) permeten obtenir vistes interessants
del cor de la serra, com tamb des del poble abandonat de la Figuera per la
seva situaci enlairada. Les carreteres C-12 entre Balaguer i Os de Balaguer i
LV-9046 entre Gerb i Vilanova de la Sal permeten observar la part nord-oriental
de lespai natural protegit, que s marcadament molt ms muntanys i forestal.
La carretera L903 fins a Ivars de Noguera permet tamb apreciar els espadats
que limiten la vall de la Noguera Ribagorana. Cal remarcar la Serra Llarga com
a referent visual constant per a la resta de la regi de Lleida.

Ruta 2
La ruta del sector sud-oriental dels Secans de la Noguera circula pel sec de
Balaguer, una rea ms planera que la zona nord-est de la ZEPA on es troba la
ruta 1. Es tracta duna ruta circular, duns 11,2 km de longitud i que transcorre
per pistes amples i en bon estat, que noms desprs de les pluges poden estar
en fora mal estat. s ideal per realitzar-la en bicicleta o caminant, per tamb
es pot realitzar en cotxe. La ruta travessa grans extensions de cereal de sec
amb presncia de guarets, sovint amb fora vegetaci i que al maig adquireixen
el seu mxim esplendor amb una variada flora. A diferncia de la zona nord de
Ruta 1
la ZEPA, en aquest recorregut sn escassos els punts amb vegetaci natural. Al
Es tracta duna ruta lineal amb un desnivell acumulat daproximadament 150 me-
la calndria, el xoriguer petit, el torlit, la perdiu i la guatlla entre moltes altres.
tres, una longitud de 17,6 km i que transcorre entre Algerri i Castell de Farfanya.
Aquest fet la fa ideal per realitzar-la en cotxe o en bicicleta. Noms comenar, i
en sortir del poble dAlgerri, podem observar els Trullets dAlgerri, on antigament
semmagatzemava el vi. Ja ficats al sec podem observar les notables diferncies
amb altres secans de la plana de Lleida, amb ms presncia darbres (fins i tot
algun roure) i un relleu ms ondulat que defineix aquest paisatge com una transici entre el sec i els prepirineus. Existeixen bones taques de vegetaci natural,
moltes vegades de tipus arbustiu, que dominen les zones amb ms pendent. A la
meitat del recorregut trobem el poble semiabandonat de la Figuera, situat en un
alt amb bones vistes sobre la part sud de lespai natural. Posteriorment, el re-
llarg de litinerari podem observar una variada fauna orntica; destaquen el sis,
Dades dinters:
Distncia: ruta 1 (zona nord), 17,6 km; ruta 2 (zona sud-est), 11,2 km.
Com fer-les: s millor realitzar el recorregut per la zona nord (ruta 1) en
bicicleta o en cotxe per la seva longitud i en no tractar-se duna ruta circular. En canvi, la zona ms propera a Balaguer s pot realitzar en 2-3 hores
caminant. Si voleu gaudir de la gran varietat docells, especialment a la
zona sud-est, no oblideu portar uns prismtics i si podeu contractar un guia
ornitleg, podreu observar i aprendre molt.
corregut es dirigeix cap a lest per una rea amb abundants camps de conreu de
Xurra (grup de mascles i femelles)
J.B.
cereal per acabar baixant cap al riu Farfanya on finalitza el recorregut.
167
168
Dificultat: sn unes rutes que poden tenir camins en mal estat i sn de vegades difcils de fer en cotxe, especialment desprs de les pluges. Si es fa caminant als mesos de primavera-estiu durant les hores del migdia pot fer molta ca-
lor i per aix s important portar aigua, un barret i calat adequat per caminar.
Dates recomanades: durant tota la primavera, especialment des de mitjan
abril fins al finals de maig, quan hi ha una major diversitat docells i quan els
guarets estan ms florits. A principi destiu s el millor moment per observar
les xurres, aix s, per veure-les primer les haureu descoltar quan volen, ja
que a terra s una espcie molt crptica.
Ruta 1
Punt 1: des de la mateixa carretera sobserven els Trullets dAlgerri. La utilitat
dels trullets era emmagatzemar el vi durant el temps necessari per fer el procs de la fermentaci i, posteriorment, extreure aquest lquid per comerciar o
consumir. Ms informaci: http://www.ccnoguera.cat/algerri/
Punt 2: en aquesta zona del recorregut dominen els ambients cerealstics amb espcies com el cruixidell, labellerol, la perdiu o, fins i tot, el gaig blau, que fa servir
JM.F.
forats en grans ametllers i oliveres o en edificacions abandonades per fer el niu.
Mil reial
Punt 3: en aquesta petita bassa podem trobar una interessant fauna, principalment dinsectes, com per exemple, les libllules. Agafarem la pista que puja
cap a lesquerra on el cam pot estar complicat en cas de pluges recents o si
es condueix un cotxe molt baix. En aquest cas es recomana seguir per la pista
anterior fins arribar de nou a la ruta.
169
170
Punt 4: bones vistes de la serra, on sobserva molt b la transici entre el sec

situat cap al sud i les serres prepirinenques al nord.
Punt 5: en aquest punt del recorregut trobem el poble semiabandonat de la
Figuera, al terme municipal dAlgerri. Es conserven les restes de la torre i de
lermita romnica de Sant Salvador de la Figuera.
Punt 6: vistes de la vall del riu Farfanya on finalitza el recorregut.
Ruta 2
Punt 1: en aquest punt podem observar una zona de vegetaci natural rodejada
de camps de cereal. Aquest petit tossal mereix una parada per gaudir de les
ombres que trobem al sec. A ms en aquesta zona s fcil gaudir de la presn-
nombroses plantes aromtiques i s un lloc per descansar en una de les poques
cia dels abellerols, el mussol, el cucut reial i, fins i tot, el sis.

Punt 2: les grans extensions de cereal sn molt propcies per escoltar el cant de
la guatlla (un so que recorda un vuit per vuit). Als marges dels camps i guarets
podrem observar el sis.

Punt 3: torre de cria de xoriguer petit. En aquest punt del recorregut podem
observar una de les torres de cria fetes per al xoriguer petit al sec de Balaguer.
Sens dubte aquest s un dels millors llocs de Catalunya per observar aquesta espcie. Tamb trobem altres espcies com el gaig blau, la xixella o la gralla. Els
camps circumdants, generalment en guaret sn molt bons per al torlit i el sis.
Punt 4: panormica del sec amb la serra de Mont-roig de fons.
171
JM.A.
172

Bellmunt-Almenara
Est situada entre les comarques de la Noguera i lUrgell i t una superfcie de
4.039 ha. Pertany als municipis de la Sentiu de Si, Bellcaire dUrgell, Balaguer,
Cubells, Montgai, Bellmunt dUrgell, Castellser, Penelles, Agramunt i Preixens.
La majoria del terreny est monopolitzat per camps de cultiu de cereal, quasi
sense cultius arboris. Daltra banda, tamb hi ha zones arbrades i arbustives
amb vegetaci gipscola dinters.
Dominen els conreus herbacis extensius, que ocupen el 84 % de lespai. La distribuci de la vegetaci natural que ocupa la resta de la superfcie ve determinada per la topografia de lespai natural protegit, caracteritzada pel contrast
entre la zona planera de la major part de lespai i la serra de les Quadres i la
serra dAlmenara, que se situen al lmit sud de lespai natural, disposades de
nord-oest a sud-est i que ocasionen lexistncia de forts pendents. Daquesta
manera, els vessants accidentats del sud estan recoberts per llistonars de terra
baixa (4,12 %) mentre que a lextrem nord-oest de lespai apareixen les brolles
i timonedes amb ruac, que ocupen el 4,6 % del total de lespai natural protegit.
Paisatge i vegetaci
La serra de Bellmunt-Almenara es constitueix com una alineaci de relleus suaus disposats en direcci est-oest, que formen part duna unitat geolgica sin-
Ambdues formacions vegetals estan classificades com a hbitats dinters comunitari. La continutat temporal daquest mosaic ha perms el manteniment
dimportants valors ecolgics. En algunes zones, especialment als vessants meridionals, dominen aquestes brolles i timonedes gipscoles.
gular, que des del sud es concep com un serrat ondulat que marca visualment
la primera limitaci orogrfica a la plana agrcola. Al seu interior existeix una
mena daltipl amb un relleu ms deprimit al centre, que forma com una cubeta
Fauna
allargada i elevada, i cau de manera suau cap al nord (vall del Si).
La ZEPA de BellmuntAlmenara s una rea designada pel DMAH com a crtica pel
sis, el gaig blau, el xoriguer petit i lesparver cendrs. Aix, a lrea de laltipl
de Bellmunt es troba un nucli reproductor de sis, com tamb llocs favorables
per tal que els mascles situn els cantadors (87 leck el 2008); els efectius desparver cendrs sestimen al voltant del 19-30 % de la poblaci catalana, amb
nombre de parelles entre 1-14 (set en el cas del 2009) i el gaig blau amb unes
tres parelles.
S.S.S.
Sis mascle
173
174
Bellmunt-Almenara
Altres aus destacables sn el torlit, amb 60-90 parelles, la calndria amb unes
Des del punt de vista del patrimoni etnolgic, cal citar lexistncia en aquest es-
20 parelles, larpella pllida, el cruixidell, el siboc, i fins i tot, el cucut reial.
pai de mostres interessants de la cultura de la pedra, com les cabanes de volta
Les zones agrcoles i mixtes amb vegetaci natural sn molt interessants per a
i els marges. Cal destacar les cabanes de volta de porta lateral de gran bellesa
nombroses espcies de fringllids, especialment els estols hivernals. Tamb sn
constructiva, com els elements ms singulars de lespai i que, juntament amb
importants les poblacions daludids, entre aquestes la cogullada vulgar i fosca
els que hi ha al terme de Puigverd dAgramunt, no es troben en daltres indrets.
amb entre 37 a 95 parelles, labellerol amb molt bones poblacions estivals, i
Lassociaci cultural Aladrell ha inventariat 92 cabanes, a ms de diversos aixo-
I.R.
la guatlla, o la tallareta cuallarga a les

zones de brolles.
plucs, marges dinters i altres elements de pedra.

Tamb cal citar en aquest espai el pas del canal dUrgell. Es tracta duna obra
Respecte dels rapinyaires, aquesta zona
hidrulica fora antiga (aviat complir 150 anys), per la qual cosa est farcida
t especial inters per labundncia de
delements interessants, com les banquetes, les casilles del canaler (on vivia
preses i sha convertit en una rea de
la persona que tenia cura del manteniment del canal), les boqueres, els salts,
cacera per a algunes aus amb territoris
etc. Al pas per la serra dAlmenara un dels dos obstacles principals que havia
en serres properes com lguila daura-
de travessar el canal (a ms de la serra de Montclar ms al nord) es va haver
da, lguila cuabarrada, larpella vulgar,
de construir primer una trinxera (la trinxera de la caserna, de 1.700 m i 23 m de
que de vegades intenta la cria al cereal,
profunditat) i desprs un terrapl, abans de Castellser, per salvar la vall dAla-
i el xoriguer com. Cal destacar que per
drell. Cal recordar que actualment la Casa del Canal, que depn de la Comunitat
a lguila cuabarrada la serra dAlmena-
General de Regants del Canal dUrgell, est treballant per posar en valor aquest
ra s una rea important per a la disper-
patrimoni des del punt de vista cultural i ha collaborat amb diverses publicaci-
si de joves. Altres falcnids ms rars
ons, com tamb amb lEspai Cultural del canal dUrgell, un centre dinterpreta-
per que tamb apareixen en aquest
ci del territori que explica la transformaci de la plana grcies a la construcci
espai sn lesmerla durant lhivern i
del canal dUrgell. Des del punt de vista del patrimoni hidrulic, tamb existei-
el falc mostatxut i el falc pelegr a
xen, dins la serra, els ponts de lantiga squia que lhavia de travessar.
lestiu. Tamb hi arriben de tant en tant

Sis femella
Sec de Bellmunt-Almenara
J.P.
exemplars errtics o estols de voltors.

El poblament en aquesta unitat s escs. La prctica inexistncia de nuclis habitats i cursos fluvials i lescassa xarxa viria contribueixen a lincontestable domini
daquest paisatge agrcola caracterstic, noms alterat per la presncia de les
granges. Tot i aix, com a element ms significatiu de lespai natural, i dins del
terme dAgramunt, destaca el Pilar dAlmenara o castell dAlmenara, documentat des de 1139. Es tracta duna torre de planta circular que senlaira en un indret
estratgic per la seva visibilitat de la plana circumdant. Al seu costat hi ha les
restes de lesglsia romnica de Sant Vicen del castell dAlmenara.
175
176
Bellmunt-Almenara
Tamb cal destacar les antigues guixeres als termes de Cubells, la Sentiu de
El municipi de Preixens conserva, al nord de lespai protegit, els castells de
Si, Bellmunt dUrgell, Castellser i Agramunt (Almenara); de fet, al poble de la
Preixens (gtic) i de Pradell de Si (gtic), aix com les restes de la muralla
Sentiu de Si hi havia una fbrica de guix.
de les Ventoses i lesglsia de Sant Pere en aquest mateix poble, que conserva
Cal esmentar tamb la importncia que la serra de Bellmunt-Almenara va tenir
labsis romnic.
durant la batalla del Segre, a la Guerra Civil espanyola. Durant la guerra civil,
Al terme de Montgai, es poden veure les restes dels castells de Butsnit i de
els enfrontaments a la zona van durar nou mesos i es van construir elements
Montgai, ambds medievals.
propis del front. Encara resten diverses mostres importants de trinxeres i altres
elements associats. Aix, en els tossals propers a la Font Amarga (terme municipal de Bellmunt dUrgell) es poden observar tot tipus delements: bnquers,
Lesglsia del Castell al nucli urb de Cubells t una de les portalades romniques ms importants del pas.
trinxeres, tnels, emblemes, amagatalls. El punt ms elevat de la serra de Bell-
El poble de Bellmunt dUrgell conserva al seu casc urb cases amb portes adove-
munt (lo Borinyol), va tenir un paper estratgic molt important. Fora de lespai
llades i lesglsia parroquial de Sant Josep destil gtic renaixentista.
natural protegit cal destacar el Tossal de les Forques, al nord-oest del poble de
la Sentiu de Si, que conserva un dels conjunts de trinxeres ms interessants
de la Guerra Civil. Cal destacar, tamb, algunes masies dinters arquitectnic,
entre aquestes, la masia de Cal Mart de la Serra, amb exemples darquitectura
Visitar lespai
defensiva, i lermita-capella del 1740 dedicada a Sant Mart de Tours.
Miradors
Al poble proper dAlmenara Alta romanen les restes duna torre medieval qua-
Bellmunt dUrgell, situat dalt dun tur de 379 m, domina la Plana dUrgell, i
drada, la Torre de la Gurdia de Du (s.XI). Al nord-oest daquest nucli hi ha les
des del poble es pot veure, els dies amb bones condicions atmosfriques, un
restes duna necrpolis ibrica.
panorama que sestn des de Cervera fins al campanar de la Seu Vella de Lleida
Butsnit dUrgell
i es constitueix en un mirador paisatgstic molt important. Tamb ho s la torre

medieval del Pilar dAlmenara.
C.T.
Ruta
Es tracta duna ruta lineal, que transcorre dest a oest per tota la vall que
defineix lespai natural protegit. En ser lineal i tenir una longitud elevada es
recomana fer-la en bicicleta o b en cotxe, tot i que es pot realitzar una part a
peu. La ruta comena al nord de Castellser, al costat del canal, i s prcticament plana, amb un desnivell acumulat total de poc ms de 150 metres. Durant
els mesos de primavera s un dels millors llocs per observar el festeig del sis,
espcie emblemtica dels secans de la plana de Lleida. El trobareu fcilment
cantant als marges, guarets o franges de lleguminoses al costat dalguns camps.
Tamb podreu observar perdius, torlits, escoltar el cant de la guatlla o veure
espcies amenaades a Catalunya com sn lesparver cendrs o la calndria.
A la part central del recorregut, un quilmetre a loest de Bellmunt dUrgell
trobareu les Trinxeres dels Tossals, recentment restaurades.
177
178
Bellmunt-Almenara
Dades dinters:
Distncia: 17,7 km.
Com fer-la: si es vol realitzar la ruta completa es recomana fer-la en cotxe

o en bicicleta. Tamb es pot realitzar caminant per sha de tenir en compte
que s una ruta lineal i relativament llarga. Si voleu gaudir de la gran varietat docells, presents a la zona i especialment del sis, no oblidieuportar
uns prismtics i si podeu contractar un guia ornitleg, podreu observar i
aprendre molt.
Dificultat: fcil; algunes pistes poden ser difcils de recrrer en cotxe si
ha plogut, ja que patinen fora. Al migdia, durant els mesos de primaveraestiu, pot fer molta calor i per aix cal portar aigua, un barret i calat
adequat per caminar.
Dates recomanades: ideal per realitzar-la al mes dabril per observar el
festeig del sis, especialment a primera hora del mat quan sels pot veure
saltant. Tamb s molt fcil dobservar en aquesta zona el torlit, la perdiu
i el mussol com.
Punt 1: terrapl de Castellser i Trinxera de la Caserna.

Punt 2: els marges, especialment els arbrats, i els guarets sn indrets molt bons
per observar els sisons cantant durant els mesos dabril i de maig. Tamb s fcil
Punt 3: trinxeres dels Tossals.
observar lesparver cendrs que utilitza els camps de cereal per situar el niu.
Punt 4: des daquest punt es pot observar amb facilitat el festeig del sis, principalment en als guarets propers i marges dels conreus del sec.
petites taques de sls guixencs, amb una vegetaci molt interessant que pertany al
gnere Gypsophilion, que s considerat com a hbitat dinters comunitari segons
Punt 5: sls guixencs; aquesta ZEPA transcorre per una rea de sec on trobem
la normativa europea. En aquests indrets es formen els anomenats matollars gipscoles, que estan catalogats com a hbitats despecial protecci ja que es tracta
dhbitats que ocupen poca superfcie a Catalunya i, per tant, sn representatius
duna de les sis regions bioclimtiques presents al territori de la Uni Europea.
179
180

Plans de la Unilla
La ZEPA est situada a la zona de lAlt Segri i ocupa una superfcie de 989 ha.
Pertany als municipis dAlmenar i Alguaire i es tracta duna rea de sec amb
naturalitat dels plans longitudinals donen una imatge dobertura i amplitud absoluta. Per tot plegat, s un paisatge singular en el qual cal tenir en compte una
particularitat: la zona dinundaci temporal del Clot de la Unilla.
una zona humida dorigen endorreic i delevat inters ambiental, tant des del
La superfcie dels Plans de la Unilla s prcticament en la seva totalitat de
punt de vista hidrolgic com botnic i faunstic. La irregularitat del seu rgim
carcter agrcola. Els conreus herbacis extensius de sec ocupen el 95,7 % de la
dinundaci li confereix unes singularitats ecolgiques que no presenten les
seva superfcie ja que es tracta dun terreny pla apte per a lactivitat agrco-
zones dinundaci permanent. La zona encara es drena i es llaura.
la. La vegetaci natural queda relegada a una petita extensi de menys duna
hectrea ocupada per pinedes de pi blanc sense sotabosc llenys, situada a
lextrem nord-oest de lespai, i a la zona humida del Clot de la Unilla, aix
Paisatge i vegetaci
com algun vessant dels tossals que emmarquen la zona humida on apareixen
El paisatge dels Plans de la Unilla es pot definir en certa manera com una illa
de vegetaci natural, cal destacar la importncia de les comunitats vegetals
perqu est elevada respecte als voltants, i perqu s un territori excepcional
que ocupen la zona humida ja que, mentre que a lrea de pineda del nord es
a la plana de Lleida. Daltra banda, la manca dobstacles en el paisatge i la
troben els matollars halonitrfils, al Clot de la Unilla coexisteixen tres hbitats
comunitats herbcies de llistonars i espartars. Tot i aquesta reduda superfcie
dinters comunitari: la comunitat de salicrnia i altres plantes anuals, les aiges estagnants oligomesotrfiques i les basses i tolls temporers mediterranis.
Fauna
La ZEPA dels Plans de la Unilla compta, com a espcies prioritries designades
pel DMAH, amb la xurra, el xoriguer petit, el gaig blau i la calndria. Aquesta
zona concentra al seu interior i voltants la major part de la poblaci hivernant de
xurra i una colnia de xoriguer petit amb vuit nius el 2009. Hi ha una presncia
menor del sis entre 5 i 10 mascles, darpella vulgar amb una parella, desparver cendrs fins a quatre parelles, de calndria amb 145-312 parelles i de
cogullada fosca entre 11 i 50 parelles; tamb compta amb la presncia de la
terrerola vulgar.
Durant els perodes dinundaci temporal, el Clot permet laparici de nombroses espcies daus aqutiques i es converteix en un important espai per a la
hivernada en gran nombre dalgunes espcies. El Clot t un inters especialment
remarcable en la migraci prenupcial (primavera), amb 21 espcies de limcoles,
algunes antides escasses com lnec xiulador i el xarrasclet i tamb els fumarells
com i carablanc i diverses espcies de rapinyaires. Entre els nidificants, cal destacar el cames llargues, el cabusset i la polla daigua. El pas postnupcial s molt
menys important ja que el Clot sol estar sec desprs del perode estival.
181
182
Plans de la Unilla
La vila dAlmenar es troba esglaonada en un petit tur. Al cim del tur hi havia
Dins de lespai incls com a espai natural protegit no hi ha constncia de lexistncia de jaciments arqueolgics ni elements arquitectnics dinters. Cal destacar, per, lexistncia dun antic pou a tocar del mirador paisatgstic.
Els dos municipis que incorporen territori a lespai protegit, Almenar i Alguaire,
presenten alguns elements histrics i patrimonials dinters. Alguaire t, en el
vessant de laltipl que domina el poble, les restes molt malmeses de trams
petits de muralla de lantic castell, que va ser una comanda hospitalera i convent de monges hospitaleres. La seva poca desplendor va finalitzar el 1640;
lantic castell que va ser arrabassat el 1094 als musulmans de Lleida pel Comte
Ermengol V dUrgell. Actualment noms sn visibles les restes duna torre fusellera del segle XIX. Lesglsia parroquial de Santa Maria, gtica i duna sola nau,
va ser reformada al segle XVIII, quan tamb es va construir lesbelt campanar
(1740) que domina les visuals de la poblaci. Dins del terme municipal shan
trobat restes arqueolgiques de ledat de bronze i del ferro (tossal del Metxut,
tur de Sant Salvador), dun camp durnes a la partida de Tudela i de viles romanes al pla del Sot i al pont de Ferrando. El municipi comprn lantic terme
de Santa Maria dAlmenar (o torre de Santa Maria) i el caseriu de la Bassa Nova.
a final segle XVII va ser abandonat. Cal destacar tamb, en aquest altipl, la
monumental esttua del Sagrat Cor, construda el 1966, i que s visible des de
tot el poble. Altres elements dinters del municipi sn lermita de la Mare de
Du del Merli, originada sobre una antiga esglsia visigtica anterior al poblament dAlguaire; les restes arqueolgiques de la necrpolis medieval del So
Visitar lespai
Miradors
Roig; el Pou de Gel (s. XVI i XVII) existent dins del casc urb; i lantiga fbrica
Litinerari de Malpartit a Almenar permet lobservaci del paisatge caracterstic
de filatures (1901), que va esdevenir colnia textil i origen del nucli de poblaci
daquest espai, i al costat est del Clot de la Unilla sha habilitat un mirador
de la Mata de Pinyana.
paisatgstic.
Plans de la Unilla
Ruta
Aquesta ruta s ideal per realitzar-la caminant en un parell dhores o b en bicicleta. s prcticament plana i lnic desnivell s el del mateix Clot de la Unilla.
Durant el recorregut podem observar una petita representaci de laltipl dAlguaire, on dominen els conreus cerealstics de sec. A diferncia daltres espais
de sec de la plana de Lleida, en aquest sec les plantacions de fruiters de
sec, com ametllers o oliveres, sn gaireb inexistents, i aquest fet dna ms
amplitud al paisatge. Malgrat tot, aquesta ZEPA pateix pertorbacions humanes:
destaquen la gravera que trobem a la zona nord del recorregut i la nova autovia
Lleida-Pirineus, que divideix lespai natural protegit en una part oriental i una
altre occidental, on es troba el Clot de la Unilla. Al llarg del recorregut es pot
gaudir de moltes de les espcies docells ms caracterstiques del sec i si el
Clot est inundat durant els mesos de primavera es poden arribar a observar
J.P.
moltes espcies docells migratoris.
183
184
Plans de la Unilla
Dades dinters:
Distncia: 7,0 km.
Com fer-la: es recomana fer-la en bicicleta o caminant, tot i que es pot
realitzar en cotxe. Les primaveres en qu el Clot de la Unilla est inundat s
molt recomanable anar-hi ja que es pot trobar una diversitat docells molt
elevada. No oblideu portar prismtics i, si podeu, un telescopi.
Dificultat: fcil; durant els mesos de primavera-estiu pot fer molta calor i
per aix cal portar aigua, un barret i calat adequat per caminar.
Dates recomanades: ideal per realitzar-la al mes de maig, especialment
a primera o darrera hora del dia. En cas que el Clot estigui inundat, els
perodes de migraci dels ocells (mar-maig i agost-octubre) poden ser molt
productius en lobservaci.
Punt 1: explotaci drids i nova autovia Lleida-Pirineus.
Punt 2: els camps de cereal de laltipl dAlguaire s un dels millors llocs de
Catalunya per escoltar el bonic cant de la calndria. La sentirem cantant quan
vola, sovint a gran altura i deixant-se caure per amagar-se al bell mig dels verds
camps de cereal. Les zones en guaret sn un bon lloc per observar la xurra, el
sis o el torlit, entre daltres.
Punt 3: mirador sobre el Clot de la Unilla. Tot i que s molt infreqent, alguns
anys el Clot sinunda. Aquesta rea presenta plantes adaptades a la inundaci

que romanen latents fins a lany en qu es produeixi la inundaci. Durant les
primaveres en qu el Clot t aigua, sobserven moltes espcies docells aqutics
migratoris.
185
AM.C.
Plans de la Unilla
186

Plans de Si
Se situa a cavall de les comarques de lUrgell i la Segarra, tot i que una petita
part pertany a la Noguera. T una superfcie de 10.382 ha i s la ms gran de les
ZEPA de la plana de Lleida. Semplaa dins dels municipis dAgramunt, Puigverd
turons, encara que tenen un paper important en la configuraci del paisatge,

tenen unes dimensions redudes. Dins lespai protegit podem destacar els Tossals de Queralt, de la Bassa Nova, de Sant Armengol, de Mir, Rod, lo Tossal i
dEspgol.
dAgramunt, Oliola, Torrefeta i Florejacs, Plans de Si, Trrega, Tornabous, Tar-
Lespai forma part del planell cerealista de la Segarra, tallat per quatre afluents
roja de Segarra, Barbens i Oss de Si. La majoria de lespai natural protegit
parallels del Segre. Sn altiplans on predominen els cultius herbacis de sec,
est ocupat per zones agrcoles (principalment cereal de sec) i per petites
per on tamb s possible trobar conreus ms delicats, refugiats dels freds i
extensions darbredes naturals desclerofilles amb sotabosc arbustiu.
vents de lhivern i de laridesa de lestiu, a les valls abrigades. s destacable el

patr agrcola de conreus herbacis de sec al bell mig dels Plans de Si, entre
Bellver dOss i Hostafrancs, que geomtricament sordena en parcelles estre-
Paisatge i vegetaci
tes que se situen perpendicularment al curs del Si. El patr es pot percebre des
Lespai natural protegit es correspon amb terres planeres de relleu lleugera-
singulars les cabanes de volta i les carrasques allades que formen bosquetons
ment ondulat. De tant en tant, apareix algun tur allargassat que limita valls
en zones elevades.
de la carretera L-303, que el creua parallelament. Cal destacar com a elements
suaus obertes. Cap a llevant es produeix un increment de laltitud que comporta

una transici gradual de la vegetaci, ja que es troben zones de carrascars i
brolles; cap a ponent es passa a terres ms planes de conreus de regadiu. Els
J.P.
Conill (Plans de Si)
187
188
Plans de Si

J.P.
nya, encara que la seva distribuci no s uniforme en el conjunt de la ZEPA. Es

poden observar mascles de sis a tota lrea, tot i que sn molt ms escassos
com ms al nord (a causa del major relleu i el mosaic agroforestal); la distribuci dels grups familiars es localitza al sud de lrea, principalment als sectors
de Tornabous i Plans de Conill, on el nombre de mascles est al voltant dels 340.
s, aix mateix, una zona important per a la calndria (900-1.400 mascles) que
utilitzen els erms i guarets per a la nidificaci; apareix tamb la terrerola vulgar
amb unes 13 parelles. En menor mesura es poden trobar poblacions de gaig blau
(amb unes 16-31 parelles) i a la zona sud-oest, al lmit amb el terme municipal
dAnglesola, es troben nius desparver cendrs (1-2 parelles) i en alguns petits
canyissars larpella vulgar (1-2 parelles). La presncia de zones de carrascar
permet una gran diversificaci orntica, amb poblacions interessants de caracPlans de Si
terstiques molt ms forestals, entre les quals destaca el colltort, lastor i el

tallarol de garriga.
Lactivitat agrcola de sec ocupa el 97 % de la superfcie de lespai natural dels
J.B.
Plans de Si, concretament per conreus herbacis extensius, s que es veu facili-
Sis mascle
tat per la topografia prcticament plana de lespai. La superfcie que ha conservat la vegetaci natural es distribueix pels extrems de lespai natural protegit,
coincidint generalment amb les zones ms humides properes als cursos daigua
naturals. La major varietat vegetal es concentra a lextrem nord-oest de lespai
protegit. Hi coexisteixen rees ocupades per brolles de roman amb foixarda,
llistonars de terra baixa i espartars dalbard. A la punta nord, a lest del poble
de Renant i coincidint amb el curs del barranc de la Pisquera, apareixen carrascars i mquies i garrigues amb cdec. Hi ha tamb una petita extensi de
jonqueres de jonc boval. Sota el casc urb de Claravall apareixen petites rees
ocupades pels matollars halfils mediterranis i matollars halonitrfils.
Fauna
En aquesta ZEPA les espcies designades com a prioritries pel DMAH sn el sis,
el gaig blau, la calndria, el xoriguer petit i lesparver cendrs. La poblaci de
sis daquest sector s la segona o tercera en importncia de tota Catalunya,
fet pel qual aquesta ZEPA esdev estratgica per a la conservaci de lespcie
a escala nacional. En aquesta zona es donen densitats (3,3 mascles/km2 i 0,7
femelles/km2) i productivitats (1,2 pollets/femella) de les ms altes de Catalu-
189
Les poblacions de rapinyaires estan ben representades, tant en espcies dirnes

lguila cuabarrada, daurada, calada i marcenca (les dues darreres amb 1-5
parelles nidificants possibles cadascuna) com en les espcies nocturnes com el
mussol com, xot i gamars. Aquest sector septentrional de la plana de la Segarra i vall del Si constitueix una rea vital de nidificaci per a petits rapinyaires,
i de campeig i caa per a grans rapinyaires.
190
Plans de Si
El poblament de lespai natural protegit s dispers i, majoritriament, de tipologia rural. Destaca Agramunt com a poblaci externa ms important al nord-oest i

Al terme municipal dels Plans de Si hi ha tamb nombrosos castells. El castell de
les Pallargues es troba al nucli urb homnim i consisteix en un casal fortificat amb
un gran arc gtic a la faana, documentat des de lany 1040.
Cervera al sud-est. Els llocs de poblament inserits dins lespai natural sn dorigen
Al poble de Pelagalls hi ha lesglsia romnica de Sant Esteve de Palagalls, amb
castral i han deixat empremtes que perduren actualment, com el cas de la distribu-
absis, volta de can i portalada orientada a ponent amb tres arquivoltes.
de poblament. Es tracta de la srie de poblats que se situen al llarg del Si, als
punts ms elevats del terreny, i que, en ocupar aquests punts privilegiats, poden
aprofitar laigua necessria per a lagricultura, protegir-se del risc dinundaci i
controlar el territori. Aquests pobles, amb una organitzaci molt concentrada i
densa, segurament per raons de seguretat i de defensa contra els possibles atacs,
formen una espcie de front compacte de cara a lexterior, que mant protegides
les petites places i obertures interiors. Alguns daquests pobles mantenen encara alguns exemples dedificis dun valor important, que mereixen una protecci i
aprofitament especial.
Lespai protegit i territoris propers presenten nombrosos castells i torres de guaita
escampats pel territori que sn un fidel testimoni de lpoca en qu la Segarra
constitu una frontera. Un altre element caracterstic del paisatge sn els molins
hidrulics de la vall del riu Si, com els dOss de Si, Puigverd i Agramunt, que sn
dorigen medieval. Tamb les cabanes de volta anteriorment citades sn elements
que cal tenir en consideraci.
Al terme municipal dOss de Si es troba
la Torre Rodona, situada al poble de Cas-
Al nucli de Concabella hi ha el castell, documentat lany 1040 i que actualment s

un palau senyorial de planta quadrada amb elements renaixentistes del segle XVI.
A loest del nucli urb destaca el castell-mol de Ratera, que s una casa fortificada amb una gran torre de planta quadrada i una altra circular, reformat el 1534
per realitzar funcions de mol. Al sud es troba el castell de lArany, dins del nucli
homnim, documentat el 1126, i que s un castell residencial de planta poligonal
(reformat el 1569 amb elements renaixentistes). Ben visible des de tota la plana
hi ha el castell de Montcorts, documentat el 1095; va ser reformat el 1493, amb
planta rectangular, dues torres bessones a ponent, portal de mig punt adovellat a
migjorn i finestrals renaixentistes.
Al municipi de Tornabous, extern a lespai natural protegit per proper al seu lmit,
hi ha limpressionant jaciment ibric del Mol de lEspgol, que s un poblat amb
estructures, centre de producci i explotaci agrcola (sitges) i metallrgica corresponent a lpoca ferro-ibrica.
Montfalc Murallat
AM.C.
ci de les parcelles en forma de corbes circulars establertes al voltant dels nuclis
tellnou dOss, que correspon a una torre

medieval, de planta circular i probablement dorigen rom. Tamb destaquen
lesglsia romnica de la Mare de Du del
Remei dOss de Si, lesglsia de Sant Miquel de Montfalc dAgramunt, que conserva una antiga imatge de la Mare de Du
de Montmagastrell, lesglsia romnica
de Sant Pere de Castellnou de Montfalc,
i lesglsia, tamb dorigen romnic, de
Sant Pere de Bellver de Si.
191
192
Plans de Si
Al terme de Trrega, i propers al lmit meridional de lespai natural, apareixen
Els principals miradors de lespai natural protegit sn externs i es troben a la serra
diversos castells en nuclis urbans com el de la Figuerosa (documentat el 1105 per
dAlmenara (panormica general des de lest) i Florejacs (panormiques cap al
actualment molt desdibuixat), el dAltet (segles XVI-XVIII), el de Riudovelles (cas-
sud-est). La principal ruta escnica dins lespai natural s la que va de Concabella
tell-palau dpoca incerta, annex a una esglsia parroquial romnico-tardana) i el
a Montfalc dOss.
de Claravalls (castell-palau documentat el 1172, per molt modificat, de planta

quadrada i gran pati central).
Els termes dOliola, Barbens i Puigverd dAgramunt no incorporen elements destacats del patrimoni dins de la seva part de municipi inclosa a lespai natural o als
seus encontorns. Es pot citar, per, lesglsia de Santa Magdalena dels Arquells al
nucli homnim dins del terme dOliola.
Ruta (
Es tracta duna ruta de llargria mitjana en lleuger ascens, per que en cap cas
t forts pendents. Aquesta ruta s la continuaci natural de la ruta de la ZEPA
dAnglesola-Vilagrassa, de noms 4,8 km de longitud. La ruta mant gaireb al
llarg de tot el seu recorregut un paisatge similar, on dominen els conreus herbacis
de sec amb camps dispersos, principalment dametllers per tamb doliveres.
El terme de Torrefeta i Florejacs t una gran densitat de castells (la Morana, Flo-
Destaca al quilmetre set el llogaret abandonat de Conill, just abans de recrrer
rejacs, les Sitges, Castellmei, Bellver, el Llor) i proper al lmit de lespai protegit
uns quants quilmetres per unes zona dmplies vistes. Posteriorment, i passant
destaca el castell de Sed, destil romnic, documentat al segle XI.
els termes de Bellver dOss i Mont-roig, el cam transcorre per una zona amb ms
presncia de conreus arboris. Just passat el canal Segarra-Garrigues, ja es divisa el
castell de Montcorts de Segarra, situat a sis quilmetres de distncia i on finalitza
Visitar lespai
el recorregut.
Miradors
Pradell de Si
Els trets morfolgics del paisatge dels Plans de Si permeten que les perspectives
M.U.
sobrin i es pugui gaudir de la visi mplia del paisatge. Seguint el curs de la carretera L-303, dAgramunt cap a Cervera, destaquen en la imatge visual una seqncia
de conreus herbacis extensius de sec i, cap a les serres del lmit de la vall del
Llobregs, brolles de roman i timonedes, taques compactes de llistonars en segon
pla i petites llenges de garrigues de coscoll i cadequers que descendeixen pels
vessants cap a linterior de la vall. Al llarg del riu Si la imatge visual est caracteritzada per un sistema continu de nuclis urbans, amb la repetici variada dels elements de paisatge (orografia, edificaci, vegetaci). Vers al nord-oest, direcci a
Agramunt, la capacitat de domini visual samplia i sobre; destaquen en primer pla
conreus herbacis extensius de sec i, en segon pla, una seqncia de garrigues de
coscoll, cadequers i brolles de roman. Com a referncia visual de fons romanen la
muntanya de Sant Mamet i la carena del Montsec de Rbies o de Mei. La carretera
de Trrega a Agramunt s una altra via que permet recrrer bona part de lespai i
apreciar la transici de les zones ms cerealistes meridionals cap als petits turons
que enllacen amb la serra dAlmenara a loest.
193
Dades dinters:
194
Plans de Si
Distncia: 24,6 km.

Com fer-la: si es vol realitzar la ruta completa es recomana fer-la en cotxe
o en bicicleta per la seva gran distncia. Tamb es pot fer caminant per en
Dificultat: mitjana si es realitza caminant, ja que durant els mesos de pri-
aquest cas s recomanable fer noms algun tram. No oblideu dur els prismtics.
mavera pot fer molta calor i cal tenir present que cal portar aigua, un barret
i calat adequat per caminar. Es tracta duna ruta que pot tenir camins en
mal estat si es vol fer en cotxe, especialment desprs de les pluges. Si es fa
a peu, cal portar aigua, un barret i calat adequat per caminar.
Dates recomanades: ideal per realitzar-la als mesos dabril i maig, on podreu
observar el festeig del sis, especialment a primera o darrera hora del dia.
camps de cereal. Bones vistes sobre la vila de Claravalls.
Punt 1: mosaic agrcola de sec on dominen els ametllers, les oliveres i els
Punt 2: en aquest punt podem observar les espcies ms tpiques dels ambients de sec
amb arbres dispersos com la puput, la perdiu, el cruixidell o el torlit, entre daltres.
Punt 3: llogaret abandonat de Conill.
Punt 4: a Bellver dOss destaca lesglsia parroquial de Sant Pere, dorigen romnic.
Punt 5: pont sobre el canal Segarra-Garrigues.

Punt 6: ben visible des de bona part del final daquest recorregut, trobem el
Castell de Montcorts, documentat el 1095, reformat el 1493, que presenta
una planta rectangular, dues torres bessones a ponent, un portal de mig punt
adovellat a migjorn i finestrals renaixentistes.
Altres rutes senyalitzades (
Al llarg daquestes rutes hi trobareu senyalitzaci direccional i tamb informativa

dels valors naturals presents en aquest espai.
195
196

Situat a cavall entre les comarques de lUrgell, les Garrigues i el Pla dUrgell,
aquest espai t una superfcie de 6.521 ha. Pertany als municipis de Trrega,
Vilagrassa, Preixana, Sant Mart de Riucorb, Belianes, Arbeca, Vilanova de Bellpuig i Bellpuig. Predominen els conreus de cereal de sec encara que hi ha una
bona representaci de cultius arbrats.
que aquestes explotacions constitueixen un element dalteraci constant en el

paisatge. Atesa la preponderncia de ls agrari del sl, el paisatge de lespai
protegit s clarament agrcola, molt homogeni, amb lnies rectes i horitzontals,
on la vegetaci natural s prcticament inexistent. Quant a patrons agrcoles,
podem afirmar que les trames agrcoles ms ntides es troben al nord de Belianes. En aquest cas, el patr est format per conreus herbacis de sec, amb una
configuraci espacial particular, que es caracteritza per parcelles longitudinals
de mida petita que aprofiten al mxim, grcies a la seva orientaci perpendicu-
Paisatge i vegetaci
lar al riu Corb, els recs.

La part nord i central de lespai, al marge esquerre del canal dUrgell, est ocu-
Aquest espai natural protegit comprn un territori de relleus molt suaus en al-
pada pels conreus herbacis extensius (70 %), mentre que el ter sud sempra per
guns casos prcticament plans formats, duna banda, per valls amples de fons
als conreus llenyosos tradicionals (29 %). Aquests ltims estan constituts apro-
pla i, de laltra, per turons i altiplans dalries modestes.
ximadament en parts iguals per conreus de fruita seca (ametllers) i dolivera. A
Lagricultura s la principal protagonista del territori, i nocupa gaireb el 99 %

de la superfcie daquest, a causa principalment de les escasses limitacions de
pendents i de risc derosi. Dins lespai natural destaquen algunes activitats extractives existents que exploten les graves i els cdols del riu Corb, de manera
ms, hi ha una certa presncia de vinya i conreus de fruiters. La vegetaci natural s prcticament inexistent dins lespai natural protegit; tan sols han roms
51 ha no conreades que suposen menys de l1 % del total de lespai protegit.
Al sud apareixen rees allades de pinedes de pi blanc amb sotabosc de brolles
calccoles o de mquies i garrigues, aix com brolles de roman amb foixarda.
Al tram sud del riu Corb existeixen tamb petites superfcies de bosc de ribera.
Fauna
197
J.P.
198
En aquesta ZEPA les espcies designades com a prioritries pel DMAH sn el

sis, el gaig blau, la calndria, el xoriguer petit i lesparver cendrs. En aquesta
rea es troba el principal nucli reproductor del sis, incloent les millors zones
per a la reproducci daquesta espcie, aix como els llocs ms favorables per
tal que els mascles situn els seus lek (de 250 a 300 mascles). Tamb es tracta
dun espai important per acollir en les seves construccions agrcoles poblacions
de xoriguer petit (tres parelles el 2009) i de gaig blau (30-45 parelles); tamb
trobem un dels nuclis de nidificaci de lesparver cendrs (5-10 nius) a la zona
de regadiu del riu Corb. Com a zona de cereals extensius, sn molt importants
les poblacions daludids, entre ells la calndria que t aqu una de les seves
millors poblacions (estimada en 772 parelles), i tamb la presncia de la terrerola vulgar amb 14 parelles. El torlit t tamb poblacions importants.

No existeixen nuclis de poblaci dins lespai natural protegit, per s a la perifria, sovint al llarg dels cursos daigua. Al costat del riu Corb, destaca Belianes,
Mald i Sant Mart de Mald. Aquests petits pobles perifrics tenen fora trets
comuns: sovint es recolzen en turons testimonials, amb un centre format per un
nucli dens. Aquests municipis tenen diversos elements dinters histric que cal
referenciar. A tota la zona cal citar lexistncia de diversos molins fariners que
aprofitaven laigua del riu Corb: per exemple, a Belianes, Mol del Roquet, Mol
del Fontova, Mol de la Torre (s. XII-XIII) o Mol de la Sinoga (s. XII-XIII), o tamb
el Mol del Falguera.
Al terme municipal dArbeca cal destacar el Castell-Palau dArbeca, documentat des de lany 1151 i reconstrut el 1520 amb estil renaixentista. Noms es
conserven restes dels murs de tals de la base i part duna torre de planta
I.R.
Gaig blau
circular. Cal destacar que linventari de construccions de pedra seca de les

Garrigues cita en aquest municipi fins a 64 cabanes amb cobertes de volta de
can, dues balmes murades i cinc aljubs; no sha determinat quantes nhi ha
dins de la ZEPA.
Al terme municipal de Preixana, i dins del casc urb, destaca lesglsia de Sant
Lloren, destil gtic, i la creu de terme.
El nucli histric de Belianes, dorigen medieval (esmentat el 1041) incorpora
una estructura de carrers entorn del desaparegut castell. Destaquen lesglsia
de Sant Jaume Apstol dorigen gtic del segle XV i aixecada sobre lantiga esglsia romnica, aix com diverses cases destil renaixentista i barroc amb grans
portalades adovellades de pedra que formen arcs de mig punt: Casa de la Vila,
Cal Roc, Casa Reny i Cal Josa.
Al terme municipal de Sant Mart de Mald destaca el castell de Sant Mart situat
a la part alta del poble, documentat el 1212, del qual resten pocs vestigis, i
lesglsia homnima de Sant Mart, destil barroc.
Tot i que el municipi de Mald aporta molt poc territori a lespai natural protegit, la seva situaci propera als lmits fa fora visible el castell de Mald, dorigen medieval per transformat en palau renaixentista, del qual es conserven
parts molt importants de la seva faana.
199
200
Al terme de Bellpuig cal destacar el convent de Sant Bartomeu, les restes del
castell, com tamb dins del patrimoni arquitectnic, laqeducte medieval, les
Coves del Macar i tres molins catalogats dins linventari del Patrimoni Cultural

Dades dinters:
Distncia: 15 km.
Immoble de Catalunya: el Mol del Nou Senyor, el Mol Vell de la Vila i el Mol
Com fer-la: ideal per realitzar a peu o en bicicleta, ja que s circular. Si
de la Farinera.
voleu gaudir de la gran varietat docells no oblideu portar uns prismtics.

Dificultat: fcil, ja que la ruta s completament plana i les pistes estan
Visitar lespai
Miradors
en bon estat. Si es realitza en cotxe sha danar amb compte en algun tram
desprs de les pluges, ja que la pista pot relliscar fora.
Dates recomanades: ideal per realitzar-la al mes dabril per observar el
Fora de lespai protegit es pot afirmar que la carena que sestn de Trrega a
festeig del sis i moltes calndries cantant, especialment a primera hora
Verd esdev una referncia visual per a la resta del territori, tot i que la vista
del mat. Tamb s molt fcil dobservar en aquest mes el torlit o el mussol
de la ZEPA s relativament llunyana. Daltra banda, els principals miradors de
com, ambds fora abundants. Durant el mes de maig tamb s fcil obser-
lespai natural es troben a Belianes, amb panormiques a les Garrigues Baixes
var el gaig blau en ametllers i edificacions abandonades.
i la vall del Corb.
Ruta
R.F.
Sant Mart de Mald
Es tracta duna ruta de longitud mitjana, prcticament plana amb noms un

desnivell acumulat de 59 metres. La ruta transcorre per un ambient de conreus
de sec on salternen camps dordi i blat amb camps dametllers i masos abandonats. La part inicial del recorregut est menys arbrada que la final i transcorre propera al canal; en aquesta zona les parcelles sn molt allargades i perpendiculars al canal. Els guarets i marges, aix com els camins menys transitats que
observem des de la ruta principal, sn utilitzats per moltes espcies docells,
entre les quals destaca el sis, espcie que observem amb molta facilitat si visitem lespai entre abril i maig. A la meitat del recorregut, travessem la carretera
de Bellpuig a Belianes i deixem a lesquerra una gran gravera. Aproximadament
1,5 km desprs girem a lesquerra i entrem en una pista en pitjor estat; punt del
recorregut on abunden els guarets i els grans ametllers, que creen un hbitat
ptim per a moltes espcies docells entre les quals destaquen el gaig blau, el
sis, el torlit i, fins i tot, lesparver despatlles negres.
201
202
Inici i final: tot sortint de Bellpuig en direcci a Belianes per la carretera LP2015, a 1,3 km de distncia de Bellpuig travessem el canal; just en aquest punt
agafem cap a la dreta un cam que passa al costat dunes granges.
Punt 1: en aquests metres inicials del recorregut sobserva com dominen els
camps de cereal daspecte allargat i amb marges sovint amb presncia dametllers. Aquesta zona s una de les millors de Catalunya per observar el festeig
dels mascles de sis durant els mesos dabril i maig. Un dels sons ms comuns
durant aquest perode de lany s el cant de la calndria. A comenament de
lestiu (quan ja sha segat) s la millor zona de Catalunya per observar les fe-
melles de sis amb els seus pollets pels rostolls.

Punt 2: les construccions humanes i els marges arbrats amb ametllers grans sn
zones molt bones per a la cria del gaig blau. A les construccions tamb podem
observar el xoriguer com i el mussol com.

Punt 3: en aquesta zona del recorregut salternen els guarets i erms amb els
conreus de cereal, amb presncia dametllers amb gran port, ideal per a la
reproducci del gaig blau, per tamb per a espcies molt escasses a Catalu-
nya com lesparver despatlles negres. Al llarg del cam podem observar altres
espcies comunes del sec com sn el mussol, la calndria, la cogullada vulgar,
la perdiu o el torlit.
I.C.
Puput
203
204

Situats a la zona del baix Segri, tenen una superfcie de 7.731 ha i pertanyen als
municipis dAlcan, Torres de Segre, Sarroca de Lleida, Aitona, Sers, Llardecans
A lextrem sud-oest, lelevaci dels Tossals de Montmeneu, amb la seva forma

cnica caracterstica, es converteix en un punt de significaci paisatgstica visual des de bona part del sud de la provncia de Lleida.
i La Granja dEscarp. Engloba la zona humida corresponent al pant dUtxesa i la
Locupaci del sl es caracteritza per un predomini de lactivitat agrcola que
zona estepria dels erms dAitona i La Granja dEscarp-Sers. Hi ha una part im-
sajusta al particular relleu de la zona. Al llarg dels segles, lactivitat antrpica
portant de conreu arbori, en moltes zones de regadiu (presseguers principalment).
ha anat dibuixant la fesomia actual del territori. Les terres que antigament devien estar recobertes per vegetaci llenyosa, principalment bosquines, i formacions herbcies xerfiles (llistonars i espartars) van ser roturades i pasturades
Paisatge i vegetaci
Paisatge complex, situal al lmit entre el riu Segre i els seus afluents, de transici entre el paisatge fluvial duna banda, i linterior continental i elevat de la
plataforma garriguenca, de laltra. Al sud, la seqncia de valls estretes accen-
fins dibuixar el paisatge actual en mosaic amb una diversitat dusos del sl relativament elevada. La riquesa relativa s alta amb predomini del sec herbaci i
dels fruiters de sec, per tamb amb inserci dels fruiters de regadiu (com els
presseguers i els cirerers).
tua la presncia dels afluents i prepara les entrades de les estructures lineals
Les terres situades als nivells de terrasses mitjanes dun sector del marge es-
mixtes de linterior de les Garrigues, que es componen de la combinaci de la
querre del riu Segre acullen zones humides artificials i terres agrcoles posades
vegetaci de garriga i la vegetaci agrcola de sec.
en regadiu els darrers anys, que van experimentar una concentraci parcel
lria. Al sud de lespai natural protegit, lactivitat agrcola es limita als fruiters
de sec que es restringeixen, gaireb exclusivament, al fons de les petites valls
que estructuren el territori; mentrestant, als vessants apareix una escassa vegetaci menys intervinguda, testimoni de lantic paisatge climcic del territori.
Es tracta de lespai natural protegit que presenta una major extensi de sl
agrcola de conreus llenyosos de sec, dominats per lolivera i els arbres fruiters, s que ocupa el 64,4 % de la superfcie. Els conreus herbacis de sec
tenen una petita representaci en
Utxesa
aquest espai. Tot i aix, destaca

un percentatge fora alt de territori en qu encara es mant la vegetaci natural, i esdev el segon
espai natural protegit del conjunt
despais de la plana de Lleida amb
ms superfcie natural. Prcticament la meitat daquesta vegetaci natural de lespai natural est
formada per brolles de roman
amb foixarda i matollars haloni-
205
J.P.
trfils de sls rids, aquests ltims

206
i dAitona a Llardecans. Les pinedes de pi blanc de lextrem sud constitueixen

la vegetaci forestal natural de lespai.
gralla de bec vermell.

Lembassament dUtxesa, situat a
la ZEPA dels Secans de Segri i Ut-
Lespai protegit posseeix prcticament 90 ha de zones humides (Utxesa-Sec,
xesa, t, lgicament, una gran im-
Burgebut, Sim) que serveixen per a la regulaci del canal de Sers i que es van
portncia per les aus aqutiques,
aconseguir aprofitant el tancament de tres valls seques (valls de Sec, Major i
per especialment per les aus lli-
Burgebut) mitjanant dics i la posterior inundaci amb aiges procedents del
gades al canyissar, de manera que
canal. El pant dUtxesa sencasta en aquest espai com una singularitat de gran
ha estat considerada una de les 23
fora visual, que presenta variacions estacionals importants. La presncia de
localitats ms importants a Catalu-
laigua en lmina superficial, rodejada per la vegetaci permanent (principal-
nya daquests tipus daus i, espe-
ment canyissar), afegeix qualitat i varietat al paisatge de lespai natural, sobre-
cficament, la ms important per a
tot a la primavera i lestiu. No obstant aix, la seva situaci dadjacncia visual
la mallerenga de bigotis, el repi-
a lnies elctriques i altres infraestructures disminueix el seu valor paisatgstic.
catalons (amb aproximadament 25
Cal destacar lexistncia de tres dels cinc hbitats dinters prioritari presents
en el conjunt dels espais naturals protegits de la plana de Lleida, a causa, principalment, de lexistncia del pant dUtxesa. s en aquest espai humit on es
troben les comunitats halfiles de sls dhumitat molt fluctuant i els aiguamolls
calcaris amb mansega. De manera ms extensa i repartida arreu de lespai natural protegit trobem els prats mediterranis rics en anuals; sn ms abundants
entorn del tossal de Ventafarines i del barranc de Valldemora.
parelles) i la boscarla mostatxuda,

amb entre 5 i 10 parelles. Tamb
nidifiquen altres espcies tpiques
de canyissar i algunes espcies
dardeids com lagr roig, el martinet blanc, el martinet menut, el
martinet de nit i el bernat pescaire. Lembassament s tamb un
punt daturada en pas migratori i
Fauna
En aquesta ZEPA, les espcies estpiques designades com a prioritries pel
DMAH sn la ganga, la xurra, el gaig blau, la terrerola vulgar i la calndria. Tam-
dhivernada de nombroses espci-
J.B.
concentrats a la zona central de lmbit, entre les carreteres de Sers a Maials
Teixidor
es dnecs. Entre els rapinyaires que nidifiquen a lespai cal destacar larpella
vulgar amb 16 parelles lany 2009 (el 27 % del total de nius de la plana de Lleida).
b hi trobem el sis i lesparver cendrs. Les espcies estpiques estan molt ben
representades: la xurra, amb unes 4-6 parelles, xifra que representa ms del 50
% de la poblaci catalana, el gaig blau amb el 10 % de les parelles de Catalunya,
la terrerola rogenca, la terrerola vulgar, la calndria (amb ms de 500 parelles)
i tamb la ganga, que molt alladament apareix als Erms dAitona i la Granja
dEscarp. Per al sis i el xoriguer petit, aquest espai s una rea amb presncia
espordica, si b potencialment bona pel que fa a les caracterstiques de lhbitat. Tampoc no shan doblidar altres aus dinters com labellerol, el torlit,
la cogullada fosca i comuna o el trobat. Entre els rapinyaires sedentaris destaca
lguila cuabarrada, el falc pelegr i el duc. Tamb destaca la presncia de la
207

El poblament, extern per immediat a lespai natural protegit, s compacte i
de tipologia rural. La major part de les poblacions properes a lespai natural
sn castrals, s a dir, originades al voltant dun castell construt abans o durant
la conquesta comtal. Normalment el castell es troba al centre de la poblaci;
s el cas del poble de Sarroca de Lleida, que aprofita la topografia del tossal de
Petxango per assentar-se. Sarroca de Lleida s una de les primeres poblacions
208
caracterstiques dels patrons que segueixen lestructura lineal de la comarca
Al terme de Sarroca de Lleida destaca, com ja sha comentat, el castell de
de les Garrigues. Histricament, trobem les seves arrels en el perode islmic
Sarroca, documentat el 1280. Molt ben conservat, sobresurt el recinte superior
i ocupa un indret privilegiat perqu permet la vigilncia de la vall de la Socar-
amb part del mur, cisternes, una sala rectangular amb tres espitlleres i una
rada. Destaquen tamb com a elements estranys per que cal tenir en compte
torre de planta quadrada. Linventari de construccions de pedra seca cita per
les urbanitzacions situades a la vora de lembassament dUtxesa i lantic poblat
a aquest municipi una cabana amb coberta de volta de can a la partida dels
dels treballadors de FECSA dins daquest mateix espai.
Embaladors.
Al terme municipal de Torres de Segre destaca lermita de Carrassumada, situ-
Cal destacar que a Alcan, linventari de les construccions de pedra seca de-
ada en un petit tossal a pocs quilmetres del nucli, anomenat tossal de Carras-
termina lexistncia de deu cabanes de volta i un aljub amb coberta de volta
sumada, i s propietat del Bisbat de Lleida. Va ser construda al segle XIV per
de can. Al nucli urb es poden veure les restes del castell, dorigen medieval
commemorar la llegendria trobada duna imatge per un pastor. Actualment,
per molt modificat, del qual es conserven les restes duna finestra ogival, una
lermita s una reconstrucci parcial de les restes que es van conservar desprs
espitllera i un trencaaiges. Lesglsia parroquial de Sant Pere s barroca (segle
de la Guerra Civil. A aquesta ermita, espai religis de referncia per a tots els
XVIII). Aquest municipi t tamb les restes arqueolgiques del Tossal del Gros.
pobles de la vora, es realitzen dues romeries tradicionals el 10 de maig i el

primer diumenge de setembre. Des del cim de lermita es pot gaudir de molt
bones vistes de la major part de la comarca del Segri. Hi ha mostres evidents
de poblaci al tossal en poca dels ibers, els primers pobladors del lloc. El nom
del temple, per, s fruit de sis segles dassentament de cultura rab. Carrassumada, en rab Karsumm-ad, s un mot compost de Kars (palau o castell), Umm
A la vall de Carratal, dins dels Erms dAitona, hi ha tres cabanes de volta. El

nucli urb dAitona se situa a laltre costat del Segre i conserva una esglsia
barroca del segle XVIII, les restes molt destrudes del castell i les restes de lermita romnica de Sant Pere. La zona del terme en aquest costat del Segre s
rica en jaciments prehistrics, ibrics, romans i musulmans.
(mare) i Ad, nom propi de lamo. Per tant, sembla que significa: Palau de la
A Llardecans, linventari de construccions de pedra seca incorpora vuit cabanes
mare dAd. Probablement quan els cristians van tornar a ocupar la terra, cap al
amb diversos tipus de volta i una balma murada, encara que segurament, per la
segle XII, van dedicar aquesta muntanyeta a Santa Maria amb una petita esglsia
poca superfcie inclosa a lespai protegit, no hi hagi massa elements daquestes
al costat del palau, tot i que potser la mesquita va passar a ser un temple cristi.
caracterstiques dins lespai protegit. El nucli urb daquest municipi t una vila
closa amb casals de pedra del segle XVIII i lesglsia parroquial de lAssumpta
J.B.
Cigonya blanca
209
210
(XVIII) amb faana barroca. Al terme municipal destaca tamb el despoblat
abandonem el pant ens endinsem una mica al sec proper on hi ha una bona
dAdar, amb vestigis duna fortalesa rab i un interessant arc apuntat.
representaci de conreus de cereal, erms i guarets. Destaquen especialment

els erms situats al final del recorregut a la part ms oriental del tossal de Car-
Al terme municipal de Sers, destaca la baslica paleocristiana de Bovalar, a
rassumada.
lest del poble i propera al lmit de lespai natural. T planta rectangular divi-
Ruta 2
dida en tres naus separades amb columnes. Sembla ser que al voltant hi havia
un poblat dpoca visigtica. Al terme de Sers tamb hi ha la Torre dels Moros,
Es tracta duna ruta circular ideal per fer-la a peu o en bicicleta; tot i que es
dAlgorfa o dEngorfa, que pertanyen a lpoca medieval islmica.
pot realitzar en cotxe alguns trams es troben en mal estat. A diferncia de
Al terme municipal de Torres de Segre, a ms de la ja citada ermita de Carras-
la Ruta 1 daquesta ZEPA, aquesta ruta transcorre per una de les zones ms
sumada, cal destacar les restes del castell, dins del casc urb, del qual noms
rides de Catalunya. El paisatge est dominat pels conreus de cereal de sec
es conserven els contraforts.
i les plantacions dametllers i oliveres. En aquesta zona es poden observar les

grans diferncies existents entre els secans orientals i occidentals de la plana
de Lleida, on els mateixos conreus de cereal tenen una aparena ben diferent,
Visitar lespai
amb produccions de gra de cereal per hectrea molt inferior que en altres
secans com, per exemple, el de Belianes. El paisatge est dominat per petites
Miradors
valls i amb tossals amb vegetaci natural en els vessants. Al llarg del recorregut
abunden les construccions humanes abandonades on es reprodueixen diverses
Els principals miradors de lespai natural protegit, des dels quals es poden con-
espcies docells com el gaig blau o la gralla de bec vermell.
templar mplies rees de territori propi i ve, es localitzen al tossal de Carrassumada. La carretera de Maials a Sers creua lespai natural en una zona elevada
de mosaic de conreus llenyosos i de cereals. El cam natural que circumvalla
Utxesa
lembassament dUtxesa a Torres de Segre i Aitona permet apreciar perfectament aquest espai singular. Finalment, les zones sud-occidentals de Montmeneu
sn molt poc visibles i no tenen itineraris o miradors accessibles noms per
pistes forestals tot i que la potncia del Tossal el fa visible des de territoris
daquest territori.
J.P.
llunyans i el cam asfaltat de la Granja dEscarp a Maials permet bones visions
Ruta 1
La ZEPA dels Secans del Segri i Utxesa t una superfcie fora elevada amb ambients molt diversos i s per aix que dins daquest espai natural shan realitzat
dos itineraris. El primer se centra en el pant dUtxesa i secans circumdants i el
segon transcorre pels secans de Sers. La zona central de la ZEPA cont diversos
centenars dhectrees dedicades al conreu de fruiters de regadiu, principalment el prssec. La ruta comena al tossal de Carrassumada i es dirigeix al
pant per un cam parallel al canal de Sers. Durant el recorregut, al voltant
del pant, trobem diversos observatoris per a lobservaci docells. Una vegada
211
212
Dades dinters:
Distncia: la ruta 1 t 19,7 km; la ruta 2 t 10,7 km.
Com fer-la: la ruta 1 es pot fer en cotxe, en bicicleta o caminant. Es recomana fer
la ruta 2 en bicicleta o caminant ja que alguns trams del recorregut es troben en mal
estat. Si voleu gaudir de la gran varietat docells no oblideu portar uns prismtics.
Dificultat: es tracta de dues rutes sense dificultat; tanmateix, si fem les
rutes en cotxe ens podem trobar camins en mal estat desprs de les pluges.
Al migdia, durant els mesos de primavera-estiu, pot fer molta calor i per
aix cal portar aigua, un barret i calat adequat per caminar.
Dates recomanades: ideal per realitzar-la al mes de maig, especialment a
primera o darrera hora del dia. La ruta 1 (embassament dUtxesa) s especialment interessant durant la primavera-estiu i tamb a lhivern.
Ruta 1
Punt 1: arribem a lembassament dUtxesa. Aquest espai presenta un dels canyissars ms importants de lmbit catal, i presenta espcies docells molt
interessants. Destaquen les colnies dardeids (bernats pescaires, martinets de
nit, etc.) i les espcies lligades al canyissar com la mallerenga de bigotis, el

repicatalons i la boscarla mostatxuda, totes elles reproductores. Utxesa tamb
s un dels indrets ms importants de tot Catalunya per a larpella vulgar i s
fcilment observable en aquest recorregut. Durant lhivern, lembassament s
molt important per a altres espcies, especialment les antides.
Punt 2: bones vistes del canyissar de lembasament dUtxesa.
Punt 3: observatori de fauna amb vistes al canyissar. s un bon lloc per observar
espcies associades a aquest ambient, com el repicatalons, la boscarla mostatxuda o, fins i tot, la mallarenga de bigotis.
Punt 4: en aquesta zona es pot observar la transformaci dels conreus de sec a
regadiu. Els fruiters de regadiu (presseguers principalment) estan substituiint erms,
guarets i conreus de cereal. Aquest fet s especialment important a la zona central
de la ZEPA, entre els dos itineraris dels secans del Segri-Utxesa, a la zona dAitona.
Punt 5: tossal de Carrassumada. Aquest tossal presenta erms en un bon estat
de conservaci. En aquest indret podem observar el torlit, la xurra o el siboc.
213
214
Ruta 2
Punt 1: la zona sud de lespai est dominada pels conreus arboris de sec, espe-
cialment els ametllers i les oliveres. Els fons de vall estan dividits en parcelles
longitudinals, perpendiculars a la direcci de la vall, separades per marges amb
vegetaci natural.
Punt 2: en aquesta zona dominen els guarets i els conreus de cereal, amb
una gran quantitat de masos abandonats on podem observar moltes espcies
docells que les fan servir per criar i refugiar-se. Entre elles destaquen el gaig
blau, el xoriguer com, la gralla de bec vermell, el mussol com i lliba.
Punt 3: les basses pel bestiar es troben repartides per diversos punts del sec i
sn de gran importncia per a algunes espcies docells de sec, especialment

les que salimenten exclusivament de llavors, ja que noms amb la dieta no
aconsegueixen laigua que necessiten; entre aquestes destaquen la ganga i la
xurra, espcies molt localitzades i escasses a Catalunya i que es poden observar
en aquest espai. Als camps propers, generalment els que tenen menys cobertura
vegetal, podem trobar espcies que han patit una forta davallada durant els darrers anys a Catalunya, com s el cas de la terrerola vulgar, una espcie estival.
Punt 4: a les zones ms seques i amb ms pendent podem observar espcies
com el clit ros o el clit negre, i als ametllers propers i construccions abandonades, el gaig blau, molt abundant aqu durant els mesos destiu. En algun
dels guarets propers es pot observar alguna de les poques parelles de ganga que
queden en aquest espai.
A.E.
Utxesa
215
216
Annexos
J.B.
Annexos
217
Estudis i treballs realitzats

Noms de les espcies citades al llibre
218
Annexos
Estudis i treballs realitzats pel Centre Tecnolgic

Forestal de Catalunya entre els anys 2010 i 2011
Seguiment anual de les poblacions catalanes de ganga i xurra

Finanadors: Reg Sistema Segarra-Garrigues, SAU (REGSEGA) / Aiges del Segarra-Garrigues, SA (ASG), 2010-2011.
Seguiment de la poblaci reproductora i hivernant dambdues espcies, localit-
Documents tcnics dels expedients daprovaci dels

Plans de Recuperaci docells esteparis
zaci de zones de nidificaci i aprofundiment en el coneixement sobre els seus

requeriments ecolgics.
Finanador: Direcci General de Medi Natural, 2010.

Redacci i actualitzaci segons el Decret del Catleg de Fauna Amenaada dels
plans de recuperaci/conservaci de les espcies docells estepries de Catalunya. Els plans han de marcar les lnies estratgiques que cal seguir per garantir
la recuperaci daquestes espcies a Catalunya.
Xarxa de monitoreig docells i hbitats en lmbit del

Segarra-Garrigues
Finanadors: REGSEGA / ASG, iniciat al 2010.
Xarxa que contempla ms de 200 transsectes repartits per totes les ZEPA de
la plana de Lleida. Permetr disposar dun sistema de monitoreig de les po-
Ocells esteparis, prctiques agrcoles i viabilitat econmica: conservaci despcies amenaades en entorns
humanitzats
blacions docells i dels seus hbitats per avaluar aspectes com ara tendncies
poblacionals despcies que no disposen de programes especfics de seguiment,
aprofundir en el coneixement de la biologia despcies, avaluar la incidncia de
canvis com les concentracions parcellries en les poblacions docells, etc.
Finanador: Fundacin General CSIC-Banco Santander, iniciat al 2011.

Projecte interdisciplinari que pretn aportar noves aproximacions sobre la conservaci de les espcies docells amenaades vinculades als hbitats esteparis,
en entorns fortament humanitzats i dominats per lactivitat agrcola. Integrant
A ms a ms, aquests transsectes permeten obtenir informaci anual relativa

a aspectes relacionats amb lagricultura com ara percentatge dusos del sl,
estructura (alria i recobriment) dels cultius de cereal, caracterstiques de
marges, etc.
les prctiques agrcoles en les estratgies de conservaci, es desenvolupen escenaris amb diferents usos a escala de paisatge, descrits mitjanant el coneixement local i agronmic. Els escenaris seran avaluats en termes de viabilitat
econmica i de capacitat dalbergar poblacions viables docells, utilitzant els
elements ecolgics clau de les espcies. Aquestes aproximacions poden ajudar a
la implementaci daccions especfiques de gesti en un context agronmic.
Projecte destudi sobre ecologia de la terrerola vulgar

Finanadors: REGSEGA / ASG, 2010-2011
La terrerola vulgar s una de les espcies que ha sofert una davallada poblacional ms gran en lltima dcada a Catalunya. Actualment, la poblaci catalana,
majoritriament concentrada als secans lleidatans, no supera les 200 parelles.
Els escassos coneixements sobre els requeriments ecolgics de lespcie han
plantejat la realitzaci daquest estudi basat en el marcatge dexemplars amb
emissors en zones de vegetaci natural permanent i zones de guaret; lavalu-
219
220
Annexos
aci de la fenologia de la reproducci i parmetres reproductors a partir de la
recerca de nius; i la realitzaci dun estudi comparatiu de la biologia reproductiva, mida de territoris, etc. entre hbitats estables (erms o timonedes) i
hbitats ms estacionals com els guarets i les pastures.
Cens de gaig blau a la plana de Lleida

Finanador: ASG, 2011.
Lany 2006 es va realitzar un cens especfic de gaig blau en lmbit de la plana,
que va permetre conixer la distribuci de lespcie i estimar la seva poblaci.
Seguiment ornitolgic de les mesures compensatries

de laeroport de Lleida-Alguaire
Passats cinc anys, sha considerat que calia realitzar un nou cens per avaluar la
tendncia poblacional de lespcie durant aquest perode de temps, i disposar
duna estima poblacional acurada del nombre de parelles reproductores.
Finanador: Aeroports de Catalunya, 2010

Avaluaci de la incidncia de les mesures de gesti compensatries endegades
en el marc de la declaraci dimpacte ambiental de laeroport de Lleida-Alguaire sobre la comunitat docells esteparis presents a la zona. Aquestes mesures
shan centrat principalment en larrendament i gesti de guarets per a la fauna.
Seguiment de la productivitat de sis en diferents poblacions de Lleida

Finanadors: REGSEGA / ASG, 2010-2011.
La productivitat nombre de polls per femella s una de les principals variables poblacionals que condiciona la viabilitat de les poblacions de sis. Lacurat
Avaluaci de les mesures dagricultura de conservaci

a les poblacions daus estepries a la ZEPA de BellmuntAlmenara: incidncia sobre la poblaci de sis
Finanador: REGSEGA, 2010.
seguiment anual daquest parmetre permet avaluar les tendncies a mitj i

llarg termini, com tamb les causes de la seva variabilitat, i esdev un element
imprescindible per a les estratgies de conservaci de lespcie. Amb aquest
seguiment es realitza un cens de femelles amb polls als secans de Belianes i
Bellmunt, Mas Estadella i Plans de Si.
Avaluaci de la incidncia de les mesures de gesti endegades dins del pla pilot
sobre la poblaci de sis daquesta ZEPA, principalment en relaci amb la selecci de lhbitat i poblaci de mascles, com tamb la productivitat anual de
les femelles.
Seguiment de la poblaci de trenca a Catalunya

Finanador: REGSEGA, 2010.
Resposta de lavifauna al pla pilot de gesti en la ZEPA

del secans de la Noguera
Finanador: REGSA, 2010-2011.
Avaluaci de la incidncia de les mesures de gesti endegades dins del pla pilot
sobre la comunitat docells esteparis presents a la zona, especialment sobre les
poblacions de xurra i sis.
Localitzaci de les parelles reproductores i possibles exemplars no aparellats a

les zones tradicionals de cria de lespcie.
221
222
Annexos
Noms de les espcies animals i vegetals citades al llibre
NOM COM
NOM CIENTFIC
Flora estpica
NOM LOCAL
NOM COM
Linaria oblongifolia
aragonensis
farigola
Eresus niger
Flora arvense del sec
Gluvia dorsalis
Agrostemma githago
tarntula
Garidella nigellastrum
Llagostes
Silene conoidea
Flora de zones humides
tim
Aranyes
Senecio auricula sicoricus
llagost-pedra de
timoneda
Lycosa fasciventris
Prionotropis flexuosa
Papallones
boga
Thypa sp.
Zegris eupheme
canys
Phragmites australis
Pyronia cecilia
orqudia de prat
Orchis palustris
Melanargia ines
xisca borda
Cladium mariscus
Crustacis
Limonium tournefortii
tortugueta
Limonium latebracteatum
Peixos
Altra flora
223
NOM LOCAL
roman
Ferula loscosii
niella
NOM CIENTFIC
bagra
Triops cranciformis
Leuciscus cephalus
224
Annexos
NOM COM
NOM CIENTFIC
Barbus graellsii
sargantana bruna
Podarcis liolepis
barb cua-roig
Barbus haasi
sargantana cua-roja
Acanthodactylus erithurus
gobi ibric
Gobio lozanoi
sargantaner gros
Psammodromus algirus
madrilla
Parachondrostoma miegii
sargantaner petit
Psammodromus hispanicus
serp blanca
Rhinechis scalaris
NOM COM
NOM CIENTFIC
barb com
Amfibis
NOM LOCAL
granota verda
Pelophylax perezi
serp de collaret
Natrix natrix
gripau com
Bufo bufo
serp de ferradura
Hemorrhois hippocrepis
gripau corredor
Epidalea calamita
serp llisa meridional
Coronella girondica
gripau desperons
Pelobates cultripes
serp verda
Malpolon monspessulanus
reineta
Hyla meridionalis
tortuga de rierol
Mauremys leprosa
ttil
Alytes obstetricans
vidriol
Anguis fragilis
Mamfers
Rptils
colobra daigua
Natrix maura
cabirol
Capreolus capreolus
drag com
Tarentola mauritanica
conill
Oryctolagus cuniculus
dull o lludri estriat
Chalcides striatus
eri clar
Erinaceus algirus
escur ibric
Vipera latastei
eri europeu
Erinaceus europaeus
llangardaix ocellat
Timon lepidus
esquirol
Sciurus vulgaris
225
NOM LOCAL
226
Annexos
NOM COM
NOM CIENTFIC
fagina
NOM LOCAL
NOM COM
NOM CIENTFIC
Martes foina
ratpenat de ferradura
gran
Rinolophus ferrum-equinim
gat salvatge
Felis sylvestris
mediterrani
Rinolophus euryale
geneta
Genetta genetta
petit
Rhinolophus hipposideros
guineu
Vulpes vulpes
ratpenat de musell
llarg
Myotis myotis
llebre
Lepus granatensis
ratpenat de peus
grans
Myotis capaccinii
lldriga
Lutra lutra
talp
Microtus duodecimcostatus
mostela
Mustela nivalis
teix
Meles meles
musaranya comuna
Crocidura russula
tur
Mustela putorius
musaranya nana
Suncus etruscus
Ocells
porc senglar
Sus scrofa
rata cellarda
Eliomys quercinus
rata comuna
Rattus norvegicus
rata daigua
Arvicola sapidus
abellerol
Merops apiaster
bellerol, miner, auriol,

picot terrer, pardal
canadenc
agr roig
Ardea purpurea
garsa
guila cuabarrada
Aquila fasciata
guila perdiguera
guila marcenca
Circaetus gallicus
liga, liga blanca,

liga colobrera, liga
serpera
aligot com
Buteo buteo
guila, liga, liga

perdiguera, liga xica,
aligot, busaca, dugo,
esparver, esparaver
ratapinyada
Pipistrellus pipistrellus
ratol de camp
Apodemus sylvaticus
ratol mediterrani
Mus spretus
ratpenat de bosc
Barbastella barbastellus
alosa becuda
Chersophilus duponti
ratpenat de cova
Miniopterus schreibersii
alosa vulgar
Alauda arvensis
227
muricec
NOM LOCAL
alosa, aloia, losa

228
Annexos
NOM COM
NOM CIENTFIC
arpella vulgar
Circus aeruginosus
arpella pllida
Circus cyaneus
balquer
NOM LOCAL
NOM COM
NOM CIENTFIC
NOM LOCAL
cruixidell
Emberiza calandra
cruixider, cruixid
esparver destany
cucut reial
Clamator glandarius
cridol, cucut garser,

cuvatxo
Acrocephalus arundinaceus
ric-rac, xarrac
daurada grossa
Pluvialis apricaria
piulot
bernat pescaire
Ardea cinerea
bernat, garsa, garsa

pescaire, garsa reial
esparver cendrs
Circus pygargus
esparver, esparaver,
liga
bitxac com
Saxicola torquatus
cagamnecs,
cagamnics, cagatrip,
montanys, pelut
boscaler com
Locustella luscinioides
esparver despatlles
negres
Elanus caeruleus
esplugabous
Bubulcus ibis
garsa, patxera
estornell negre
Sturnus unicolor
austornell, asturnell,
estornell, pujolet,
tord, rixard
estornell vulgar
Sturnus vulgaris
austornell, asturnell,
estornell, estornell
negre (a la primavera),
pujolet, tord, rixard
boscarla de canyar
Acrocephalus scirpaceus
boscarla mostatxuda
Acrocephalus melanopogon
botx meridional
Lanius meridionalis
capser, capser garser,

gaig botx
cabusset
Tachybaptus ruficollis
cabuss
falc mostatxut
Falco subbuteo
falc
calndria
Melanocorypha calandra
calandri, calnia
fotja vulgar
Fulica atra
fotja
cigonya blanca
Ciconia ciconia
cigonya, cigenya
fredeluga
Vanellus vanellus
cogullada marina,
gallet, cucullada
marina, fredolia
gaig blau
Coracias garrulus
gaig, garsa reial, gralla

blava, gralla verda
ganga
Pterocles alchata
carranca, xurra
cogullada fosca
Galerida theklae
cogullada, cregullada,
cucullada, cugullada,
txutxuvia
cogullada vulgar
Galerida cristata
cogullada, cregullada,
cucullada, cugullada,
txutxuvia
clit negre
Oenanthe leucura
merla cuablanca,
covatxo
garsa
Pica pica
clit ros
Oenanthe hispanica
covatxo
gralla de bec vermell
Pyrrhocorax pyrrhocorax
229
cigala, cigarra, gralla,

gralla de bec roi, sigala
230
Annexos
NOM COM
NOM CIENTFIC
NOM LOCAL
NOM COM
NOM CIENTFIC
NOM LOCAL
guatlla
Coturnix coturnix
gotlla
pins com
Fringilla coelebs
pils, pins, pins,

pinson
mallerenga de bigotis
Panurus biarmicus
pioc salvatge
Otis tarda
avutarda
martinet blanc
Egretta garzetta
polla daigua
Gallinula chloropus
martinet de nit
Nycticorax nycticorax
gallineta, gallineta
daigua, polleta,
polleta daigua
puput
Upupa epops
putput
martinet menut
Ixobrychus minutus
rascl
Rallus aquaticus
polleta
mil negre
Milvus migrans
liga, esparaver
repicatalons
Emberiza schoeniclus
picampall
mil reial
Milvus milvus
liga de cua
forcanada, cua de
peix, mil
rossinyol bord
Cettia cetti
rossinyol de boba
mussol com
Athene noctua
mussol, xut, meuca
siboc
Caprimulgus ruficollis
liba
Tyto alba
meuca, ganeca,
llantier, olier, xuta
cabrer,
enganyapastors, saboc,
escloper
sis
Tetrax tetrax
Hirundo rustica
agruneta, angrineta,
aurineta, orendeta,
orendeta casolana,
oreneta, orondeta,
volandreta
nec de sec, nec

garrigal, nec xiulador,
brvol, grvol,
pollbou, sisot, trvol
tallareta cuallarga
Sylvia undata
Sylvia melanocephala
oreneta vulgar
garsa, patxera
pardal roquer
Petronia petronia
pardal tord
tallarol capnegre
pardal xarrec
Passer montanus
pardal, pardal roquer,

pardal de teulada
tallarol de garriga
Sylvia cantillans
passerell com
Carduelis cannabina
passarell, passerell
tallarol trencamates
Sylvia conspicillata
terrerola rogenca
Calandrella rufescens
Alectoris rufa
perdiu, perdiu roia,

perdiu rossa, perdigot
(el mascle)
terrerola vulgar
Calandrella brachydactyla
perdiu roja
231
capet negre,
capellanet, flaret,
rectoret, txenxe
calani, terredull,
terredulla
232
Annexos
NOM COM
NOM CIENTFIC
NOM LOCAL
titella
Anthus pratensis
aigerol, piula
tord com
Turdus philomelos
tord
torlit
Burhinus oedicnemus
saberlic, samarlic,
samerlic, txamerlic
trenca
Lanius minor
capser
trist
Cisticola juncidis
bit-bit, sit, sit-sit
trobat
Anthus campestris
piula
tud
Columba palumbus
colom salvatge,
troca, torao, tod,
paluma
xixella
Columba oenas
sisella
xoriguer com
Falco tinnunculus
asparaver, astoret,
esparaver, esparver,
lo que balla, esparver
que fa laleta
xoriguer petit
Falco naumanni
xurra
Pterocles orientalis
J.B.
233
carranca, xurla, xurrut
234
Annexos
AGNCIA EUROPEA DEL MEDI AMBIENT (AEMA). Natura 2000: Birds and Habitats
GENERALITAT DE CATALUNYA. Designaci de les zones despecial protecci per
Directives. Consultat el 6 de juliol de 2011 a: www.eea.europa.eu/data-and-
a les aus (ZEPA) i de llocs dimportncia comunitria (LIC). Diari Oficial de la
maps/figures/natura-2000-birds-and-habitat-directives-2
Generalitat de Catalunya. Nmero 4735. Octubre, 2006.
CANTERO, Carlos i MONCUNILL, Judit. Caracteritzaci agronmica de les Zones
GENERALITAT DE CATALUNYA. Proposta de modificaci de lmits de diversos es-
dEspecial Protecci per a les Aus (ZEPAs) dels hbitats esteparis de Catalunya.
pais de la xarxa Natura 2000. Departaments de Medi Ambient i Habitatge i
Departament dAgricultura, Alimentaci i Acci Rural de la Generalitat de Cata-
dAgricultura, Alimentaci i Acci Rural de la Generalitat de Catalunya. Abril,
lunya, Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya. 2008.
2009.
COMISSI EUROPEA. Natura 2000 network. Consultat el 6 de juliol de 2011 a:
LIMONIUM. Pla de gesti i Pla especial de protecci del medi natural i del pai-
http://ec.europa.eu/environment/nature/natura2000
satge dels Espais Naturals Protegits (ENP) de la Plana de Lleida. Departament
CONSELL DEUROPA. Conveni europeu del paisatge. Consultat el 6 de juliol de

2011 a: www.coe.int/t/dg4/cultureheritage/heritage/Landscape/VersionsConvention/catalan.pdf
CONSELL DEUROPA. Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992,
relativa a la conservaci dels hbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres
(Directiva Hbitats). Consultada el 6 de juliol de 2011 a: http://europa.eu/
legislation_summaries/environment/nature_and_biodiversity/l28076_es.htm
CORREA, Miquel (coord.). Estudi de la viabilitat econmica de les explotacions
agrries a les rees ZEPA. Universitat Autnoma de Barcelona, Universitat de
Lleida i Centre Tecnolgic i Forestal. Mar, 2010.
de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, Centre Tecnolgic

i Forestal de Catalunya, i Limonium. Setembre, 2010.
MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE Y MEDIO RURAL Y MARINO (MARM). Red Natura
2000. Consultat el 6 de juliol de 2011 a: www.marm.es/es/biodiversidad/temas/red-natura-2000
NOGU, Joan i SALA, Pere (coords.). Catleg de Paisatge. Les Terres de Lleida.
Observatori del Paisatge de Catalunya, Departament de Poltica Territorial i
Obres Pbliques de la Generalitat de Catalunya, 2010.
PARLAMENT EUROPEU I CONSELL DEUROPA. Directiva 2009/147/CE del Parlament europeu i el Consell, de 30 de novembre de 2009, relativa a la conservaci
CURC, Antoni; ESTRADA, Joan; FOLCH, Anna; i RIF, Santi. Importncia eco-
dels ocells silvestres (Directiva Ocells). Consultada el 6 de juliol de 2011 a:
lgica i inters biogeogrfic de la Timoneda dAlfs, Lleida. Instituci per a
http://europa.eu/legislation_summaries/environment/nature_and_biodiver-
lEstudi, Gesti i Recuperaci dels Ecosistemes Lleidatans (EGRELL). 1996
sity/ev0024_es.htm
FOLCH, Ramon (dir.) Biosfera. Vol.8 Praderies i taig. Fundaci Enciclopdia
J.B.
Catalana. Barcelona, 1997.
235
236

Descobrir Espais Naturals Protegits Plana Lleida

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Descobrir Espais Naturals Protegits Plana Lleida

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Descobrir

els espais naturals protegits

Continguts i redacci: Ignasi Oliveras, Juan Bcares i Silvia Gannau

Illustracions: Juan Varela

Coordinaci editorial: Cristina Snchez

Fotografia portada: Juan Bcares

Disseny i maquetaci: Jordi Prieto i Sara Snchez

Fotografies contraportada i solpes internes: Jordi Prieto i Juan Bcares

Impressi: NETAIGRAF S.L.L.

Fotografies interiors (en ordre alfabtic dels autors):

Dipsit legal: M-10420-2014

Primera edici: setembre 2011

Plans, tossals i aigua

De la calor estival al fred de lhivern

Ecosistemes, plantes i animals

Fauna amb denominaci dorigen

Poblament hum a la plana

Corrent per la histria

Activitats diverses en espais comuns

Paisatges de la plana de Lleida

Elements del paisatge

El paisatge dels espais naturals protegits

VALORS CULTURALS I HISTRICS

Patrimoni cultural i histric

Jaciments catalogats i elements dinters histric

Jaciments histrics catalogats als espais naturals protegits

Un apunt final: els camins ramaders

Ambients esteparis: nics i diferents

Ambients subestpics a Catalunya

Els diferents tipus de secans

Ocells de la plana de Lleida

Els ocells de les zones humides

Els ocells dels secans

Altres valors naturals rellevants

Plantes dambients estpics, de zones humides i males herbes

Identitat animal en ambients rids

camps llaurats, guarets i erms, ha perms, de forma secular, la supervivncia dun

I justament aquesta interacci plural i desigual

sec, amb els quals aquests valors han evolucionat

tori sovint desconegut i gaireb mai prou reconegut associat a la singularitat

part dun ampli programa de sensibilitzaci que inclou, a ms a ms, lela-

boraci duna pgina web, la redacci de fulletons informatius i rutes orni-

desenvolupament dels seus habitants, en consonncia amb els nivells de con-

tolgiques, lelaboraci i presentaci duna exposici itinerant i la confecci

i projecci dun curtmetratge. Darrere de tot plegat hi ha un doble objectiu:

treballs realitzats a la zona i una bibliografia de referncia conclouen el llibre.

Plans, tossals i aigua

conglomerats calcaris i dolomies com tamb gresos, llims, argiles i guixos.

on se situa la franja de verdor de lhorta.

Durant el Quaternari, la cubeta sedimentria de lEbre es va anar retallant

tats pels rius i, posteriorment, es va transformar en un gran llac interior. Per

Noguera Ribagorana, el Set, la Femosa, el Si, el riu dOndara i el Corb, entre

En tota la regi destaca la presncia de diversos cursos fluvials que marquen

Bassa dels caadors

gadiu deriven dels principals rius del territori i es

De la calor de lestiu al fred de lhivern

vessants orientats cap al nord (obac), contribuint a alterar les temperatures de

Aquestes boires tenen com a conseqncia una disminuci de la temperatura

no exposats. Aquest fenomen s observable fins i tot en els petits turons de la

ja que el sol no arriba a escalfar la superfcie i una menor amplitud trmica

plana del Segri i lUrgell.

graus. Un altre efecte de la boira, important per de difcil mesura, s la seva

De manera general, com ms al centre i a loest de la plana de Lleida, el clima

dificulten el pas dels vents humits cap a les planes interiors.