21.

134 – GEOGRAFIA RURAL I DE MUNTANYA

Semestre Setembre 2020 – Gener Mòdul 4

2021

Prova d’avaluació continua – PAC 4

NOM I COGNOMS: DAVID ARJONA CARTAÑÀ

PAC 4 – NOVES RURALITATS -

Enunciats de la PAC

ACTIVITAT 1: Embassaments amb reserva d’aigua i les muntanyes més properes

1) Els embassaments de conques internes estan distribuïts de la següent manera: A la província de
Girona i trobem Els pantans de Darnius Boadella (Alt Empordà) i el pantà de Susqueda (Selva); A la
província de Barcelona, en trobem 3, el pantà de Sau (Osona), la Baells (Berguedà) i el pantà de Foix
(Alt Penedès); A Tarragona s’hi troben els pantans de Siurana (Priorat) i Riudecanyes (Baix Camp);
Per últim a Lleida, a la comarca del Solsonès s’hi troben els pantans de la Llosa del Cavall i el de Sant
Ponç.
Observem que 3 d’elles com són la Baells, la Llosa del Cavall i el de Sant Ponç, es situen en
comarques de muntanya. D’altra banda, els embassaments de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre,
es reparteixen entre la província de Lleida i Tarragona. Els de Lleida, són la Basera (Alta Ribagorça),
els Cavallers (Alta Ribagorça), Camarasa (La Noguera), Canelles (La Noguera), Oliana (Alt Urgell),
Rialp (Pallars Sobirà), Talarn (Pallars Jussà) i els Terradets (Pallars Jussà). Pel que fa a la província
de Tarragona, hi trobem els pantans de Guiaments (Priorat) i Riba-roja (Ribera d’Ebre). Els
embassaments que es situen en comarques de muntanya de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre
són la Basera, els Cavallers, Oliana, Rialp, Talarn i Terradets.
Veiem que la majoria de l’emmagatzematge d’aigua és a zones de muntanya, per aquest motiu, les
muntanyes tenen un paper primordial per al manteniment dels ecosistemes i de la vida humana de la
plana (Aldomà, et. al, UOC:18).

2) Definit de manera breu, podríem dir que els serveis ecosistemàtics, són aquells beneficis que un
ecosistema aporta a la societat i que milloren la salut, l’economia i la qualitat de la vida de les
persones (Kappelle, 2008:416). Els serveis ambientals o ecosistèmics, són aquells que resulten del
propi funcionament dels ecosistemes. Aquests serveis ecosistemàtics, es poden dividir en quatre
categories; Serveis d’aprovisionament, serveis reguladors, serveis culturals, o serveis de suport.
L’aigua en concret, tot i que no he trobat informació al respecte considero que esta dins de gairebé
totes aquestes categories. L’aigua constitueix un recurs natural essencial per proveir molts serveis
ecosistemàtics a tots els éssers vius, entre ells l’ésser humà. En el cas dels serveis
d’aprovisionament, el subministrament d’aigua dolça, és essencial per a tota forma de vida al planeta.
Entre els serveis reguladors, l’aigua dels embassaments, ajuda a regular el caudal dels rius per aixi
evitar possibles inundacions. Entre els serveis de tipus cultural, com l’ecoturisme, es basen en la
bellesa escènica del paisatge que proveeixen els embasaments i comporten la realització de diverses
activitats educatives, d’aventura i recreació en general. Com a servei de suport, l’aigua dels
embassaments, aconsegueix distribuir l’aigua i també contribueix en altres processos ambientals com
la formació de terres i els nutrients.
 GEOGRAFIA RURAL I DE MUNTANYA

Prova d'avaluació continua 4.

David Arjona Cartañà

Tot i que, també existeixen alguns inconvenients, aquests són els que per mi considero són dels
serveis que ens ofereix l’aigua dels pantans.

3) Molts pobles en zones rurals, disposen d’un enlluernat molt pobre. Tenir embassaments a prop, pot
contribuir com a font neta de generació d’energia elèctrica, per l’enlluernament dels carrers, i altres
usos. Els embassaments són una molt bona eina, per als pagesos de la zona, ja que, els permet
obtenir rendiments més elevats en els cultius de regadiu. D’altra banda i considero la més important,
pot ser una bona font d’ingressos per als municipis rurals, ja que, un embassament d’aigua, afavoreix
el desenvolupament de les activitats d’oci com càmpings, zones de bany, embarcadors, etc. Això
afavoreix el desenvolupament econòmic de les comunitats rurals. Com a resultat, aquestes àrees
rurals deixen de ser únicament espais de producció agroalimentària, per a passar a ser també espais
d’oci.

ACTIVITAT 2: Agricultura Social

L’experiència d’agricultura social a Catalunya escollida en el meu cas ha estat Cuina Justa. Cuina
Justa, és una empresa d’inserció de la fundació amb Cassià Just. Compta amb un model d’economia
social solidaria, que va especialment dirigida a les persones amb trastorns mentals o amb risc
d’exclusió social, o com diu el seu director, amb persones amb fragilitat. L’empresa compta amb 350
treballadors, i el 70% pateix algun tipus de discapacitat.
Dins dels serveis que ofereix Cuina Justa, hi ha la gestió de menjadors escolars i d’empreses, servei
de càtering i elaboracions de productes de IV i V gama. Tot i que, l’empresa compta amb diferents
distribuïdors i col·laboradors, com són Ametller Origen o Europastry, entre d’altres, L’empresa s’ubica
a l’àrea de Barcelona (Sant Boi de Llobregat) per diverses raons. Gràcies a la seva localització i la
forta demanda, fa que Casa Justa, hagi augmenti el nombre d’empreses que actualment hi confien,
donant més oportunitats a persones amb necessitats especials. L’altre motiu és perquè la companyia
disposa d’un hort urbà propi al Prat de Llobregat.
Personalment em sembla una experiència enriquidora en tots els sentits. Una companyia on defensa i
intenta evitar la disminució de persones que pateixen fam o malnutrició amb els seus ajuts en
programes sobretot de menjadors escolars amb productes de proximitat i de temporada per a
fomentar una alimentació saludable. També una igualtat de gènere, ja que, no existeix a l’empresa un
nombre molt més elevat d’homes que dones, sinó que aquest és equilibrat. De la mateixa manera que
quan vam parlar de l’economia social solidària, empreses com Casa Justa, ens fan veure que en un
negoci, el benefici no és el més important, sinó que aquest benefici, s’obté a través d’una
responsabilitat social, donant més importància a disminuir les desigualtats, més cura del medi ambient
i garantir una bona vida per a tots.

ACTIVITAT 3: Denominació d’Origen i turisme rural

a) Una Denominació d’Origen (DO) es un concepte utilitzat només per als vins(Aldomà, et. al,
UOC:41)., que identifica un producte originari d’un lloc determinat, on la qualitat i les
característiques, es deuen fonamentalment a un medi geogràfic particular tenint en compte els
factors naturals i humans, i les fases de producció tenen lloc en la seva totalitat a la zona geogràfica
definida. Una Denominació d’Origen Protegida (DOP), es exactament el mateix, però per a
qualsevol altre producte. La diferència amb un producte d’Indicació Geogràfica Protegida (IGP) és
que en la DOP, el vincle es més estricte, ja que, com hem dit, ja sigui la producció, la transformació

Semestre 202001. 2
 GEOGRAFIA RURAL I DE MUNTANYA

Prova d'avaluació continua 4.

David Arjona Cartañà

o l’elaboració, aquestes es realitzen en la mateixa zona. En canvi, en un producte IGP no és

necessari o obligatori que totes les fases es realitzin a la mateixa zona.

b) Com a producte amb una Denominació d’Origen Protegida he triat l’avellana de Reus, i com a
producte d’Indicació Geogràfica Protegida, com a bon vallenc que sóc, he triat el Calçots de Valls.
L’avellana de Reus, es localitza òbviament a la ciutat de Reus, ja que per les seves condicions
climatològiques, fa que desprengui un agradable gust dolç, generalment són més grans i aporten un
major nombre de vitamina E que la fa diferent a la resta d’avellanes que es produeixen al llarg i
ample del Tarragonès. Tot i que la variant Negreta es la més cultivada, també estan sota la DOP, la
Culpiana, la Gironella, la Morella i el Pautet.
Pel que fa als Calçot de Valls, tal i com explicàvem en l’apartat anterior, en la següent taula veiem

Figura 1: Àrea de producció dels Calçots de Valls, font igpcalcotdevalls.cat

perquè els Calçots de Valls són una IGP i un una DOP. Observem que la producció dels Calçots de
Valls es pot trobar fins a en 4 comarques diferents, això vol dir que no es exclusiu de Valls, pel que
fa les condicions climàtiques. És cert que el calçot compleix una sèrie de requisits, per ser
considerat un calçot de Valls, però el clima no es contempla, ja que igual de bo serà un calçot
cultivat al Vendrell que a Valls.

ACTIVITAT 4: Noves ruralitats i turisme rural

a) Les activitats triades han estat, les activitats d’aventura, les estades en càmpings i el turisme
gastronòmic.
En primer lloc, he triat les activitats d’aventura, ja que s’observa una oferta excepcionalment a les
zones de muntanya (Aldomà, 2009:142-143). Tot i que hi ha esports com l’esqui, on l’ocupació
depèn directament de la quantitat de neu, hi pot haver anys amb alguns daltabaixos, els esports
d’aventura observem un augment en els últims anys. Alguns d’aquests són esports aquàtics, aeris,
etc,. Aquestes especialitats no tan sols aporten al benefici econòmic comunitari, sinó que aquests
esports necessiten instructors, lo que fa pujar l’oferta de llocs de treball. 
Pel que fa a l’estada en càmpings, l’he triada per la mateixa raó, s’observa l’oferta d’estades de
càmping a Catalunya només engloba la costa litoral i les zones de muntanya (Aldomà, 2009:150).
Aquestes estades, no tan sols impliquen un benefici econòmic amb l’estada, sinó que també poden
comportar compres complementaries i aprofitar l’estada per a gaudir de la següent i la última
activitat, el turisme gastronòmic. En la restauració, el nombre d’establiments per nombre
d’habitants, veiem que es més gran a mesura que ens apropem a les zones de muntanya (Aldomà,
2009:153). L’ocupació en hoteleria, no és tan aclaparadora com a la costa, però hi ha oferta, i per si
això fos poc, en les comarques de muntanya si troben 3 restaurants amb estrelles Michelin, cosa

Semestre 202001. 3
 GEOGRAFIA RURAL I DE MUNTANYA

Prova d'avaluació continua 4.

David Arjona Cartañà

que pot atraure aquells més esquists. D’alguna manera, totes aquestes activitats es poden
complementar entre elles, per això cadascuna es tan important pel turisme rural.

b) Tal i com ja vam parlar a la PAC anterior, considero que els boscos terapèutics són un bon
exemple per aquesta patrimonialització rural en zones de muntanya. La patrimonialització és
aquest procés fonamental, social i cultural que està a la base d’aquestes ofertes turístiques que
ofereixen els boscos terapèutics. Que boscos terapèutic són beneficiosos per la salut, ja vam
parar-ne en la PAC3, aquí ens centrarem en altres qüestions. Actualment, la nova economia va
molt lligada a la naturalesa, és per això, que el fet de tenir un bosc terapèutic a prop, hi ha
associacions com Selvans, que aprofiten aquests boscos per generar serveis d’ecoturisme, que
a banda de generar un turisme sostenible i el desenvolupament econòmic en zones rurals (que
és un dels elements més beneficiosos de gairebé totes les activitats que es produeixen en el
món rural), donen a conèixer aquests elements patrimonials ja sigui jaciments arqueològics,
construccions tradicionals o àrees recreatives (Silva, 2020). De la mateixa manera, els boscos
terapèutics, és un projecte que te un vincle amb la naturalesa i la cultura (Portela, 2020), i
Selvans, el que vol fer, és donar a conèixer l’increïble patrimoni que posseïm, i a la vegada
gaudir de la naturalesa.

BIBLIOGRAFIA

Aldomà, I. Pèlachs, A. Solé, A. Noves Ruralitats. Barcelona, FUOC, p. 5-44.

Alimentem la vida solidàriament [En línia] Cuina Justa [Data de consutla: 7 de Desembre de 2020] https://cuinajusta.com

Avellana de Reus con Denominación de Origen Protegida [En línia] AgroEs [Data de consutla: 6 de Desembre de 2020]
https://www.agroes.es/cultivos-agricultura/cultivos-frutales-y-fruticultura/avellano/989-avellana-de-reus-con-denominacion-de-origen-
protegica

Baños de bosque [En línia] Selvans [Data de consutla: 7 de Desembre de 2020] https://selvans.ong/salud/?lang=es

Bosques terapéuticos que curan el alma (2020) [En línia] Metropolitano. [Data de consutla: 8 de Desembre de 2020]
https://metropolitano.gal/planes/bosques-que-curan-el-alma-descubre-los-cinco-bosques-terapeuticos-de-la-provincia/

Calçot de Valls [En línia] Indicació Geogràfica Protegida [Data de consutla: 7 de Desembre de 2020] http://www.igpcalcotdevalls.cat/en/

Estat de les reserves d’aigua als embassaments [En línia] Informe diari de l’estat dels embassaments. Gencat.cat [Data de consutla: 7 de
Desembre de 2020] https://sequera.gencat.cat/ca/estat-actual/estat-de-les-reserves-daigua-als-embassaments/

Kappelle, M . (2008) . Diccionario de la Biodiversidad. Ed. INBIO, Santo Domingo de Heredia, Costa Rica, p.416.

L’avellana de Reus [En línia] Tasteatlas [Data de consutla: 7 de Desembre de 2020] https://www.tasteatlas.com/avellana-de-reus

Semestre 202001. 4
 GEOGRAFIA RURAL I DE MUNTANYA

Prova d'avaluació continua 4.

David Arjona Cartañà

Les DOP i IGP catalanes (2019) [En línia] ruralcat.gencat [Data de consutla: 5 de Desembre de 2020] https://ruralcat.gencat.cat/contingut-
web-editor/-/asset_publisher/ivzEIW4jWshK/content/les-dop-i-igp-catalanes?inheritRedirect=false

Semestre 202001. 5