Memoria Cargol Poma

Cargol Poma
Pomacea maculata
Memòria d’actuacions
Període 2015-2018
2
Memòria d’actuacions de control del cargol poma. | Període 2015-2018
Cargol Poma
Pomacea maculata
Memòria d’Actuacions
2015-2018
1.- Introducció
Des de la primera aparició reportada del cargol poma al delta de l'Ebre l'any 2009,
aquesta espècie exòtica invasora ha generat una considerable alarma a escala
europea i estatal, ja que se la considera una plaga agrícola especialment nociva
per als cultius d'arròs, així com una seriosa amenaça de disrupció ecològica en
zones humides i hàbitats dolç-aqüícoles.
El cargol poma (Pomacea maculata) és un gasteròpode aquàtic d'alimentació

macrofitòfaga generalista i de gran voracitat, per això la seva incidència sobre els
Generalitat de Catalunya 3
cultius d'arròs de sembra directa. Els seus efectes poden ser catastròfics ja que
consumeix la llavor i la plàntula de l'arròs, que és especialment vulnerable durant
els primers 45-60 dies des de la sembra (Fig. 1).
Figura 1. Danys de cargol poma en una parcel·la. S'observa l'absència total de plantes en rodals.
Gràcies als tractaments fitosanitaris s'eviten els danys d'aquesta magnitud, i es pot conrear arròs
sense pèrdues, però els tractaments que han de ser gairebé sempre anuals, suposen un cost
important per a l'arrosser.
A més, es tracta d'una espècie amb gran tolerància climàtica i ecològica i, en

especial, destaca la seva tolerància a l'emersió i la seva resistència a tractaments
químics. A aquests factors ecològics s’afegeix la seva extraordinària capacitat
reproductiva i ràpid creixement, que li permet completar diversos cicles
reproductius anuals en condicions climàtiques temperades. En presència de
condicions mínimament favorables, uns quants individus creen en pocs mesos
poblacions enormes que es disseminen amb facilitat, sobretot a través de flotació
aigües avall, però també mitjançant moviments actius a la recerca de noves àrees
aigües amunt.
Passada gairebé una dècada des de la seva introducció al delta de l'Ebre,

l'espècie sembla encara restringida a aquest àmbit geogràfic, indicant almenys que
les accions d'informació i implementació legislativa en l’àmbit europeu han tingut
resultats positius. En especial, cal destacar la prohibició de la seva
comercialització com a espècie d'ús en aquariofília, incloent la seva tinença i
transport. Tanmateix, l'horitzó d'erradicació de l'espècie al delta sembla ja llunyà,
assumint que a semblança d'altres invasions biològiques, els primers anys són
especialment crítics en la consecució de l'objectiu, però a mesura que passa el
temps la situació es torna molt més complexa i de difícil solució. Aquest és el cas
per al delta i el tram final de l'Ebre, on les mesures aplicades tenen la vocació
d'aconseguir l'extirpació de l'espècie en àmbits restringits, així com controlar els
seus efectes nocius, en especial els agronòmics, però les possibilitats
d'erradicació definitiva són escasses.
El present informe detalla sintèticament les principals accions executades a

Catalunya en els últims tres anys, incloent l'àrea d'arrossars de Pals (Girona), i
exposa una descripció succinta de l'estat d'invasió conegut al delta de l'Ebre.
2.- Estat de la Invasió al Delta de l’Ebre.

En l'actualitat hi ha tres espais geogràfics en diferent situació pel que fa a l'àmbit
de presència i densitat de la plaga, diferenciant entre hemidelta esquerra (nord),
hemidelta dret (sud) i tram final del riu Ebre.
A l'hemidelta esquerra es considera que la plaga és generalitzada, ja que és

present en la major part dels arrossars, l'extensió del qual ronda les 9.000 ha, així
com la totalitat de la xarxa de canals de drenatge (uns 400 km) i una gran part dels
canals de reg, l'extensió dels quals és similar als de drenatge. En les àrees
naturals que ocupen el perímetre deltaic, principalment les llacunes de les Olles i
Canal Vell, la presència del cargol poma és també generalitzada, però restringida
estacionalment per la salinització de les seves aigües durant el període hivernal.
Així doncs, atesa la disseminació assolida per la plaga al delta esquerre, les
accions estan enfocades al control dels danys sobre el cultiu de l'arròs mitjançant
tractaments fitosanitaris, i a minimitzar la dinàmica d'invasió als arrossars amb

mesures de contenció individuals a les sortides d'aigua dels arrossars.
A l'hemidelta dreta, amb 11.000 hectàrees d'arrossars, la situació és radicalment

diferent. Anualment es donen casos de noves invasions (brots), mentre que al
final de cada període la plaga queda completament eradicada o molt limitada. La
primera aparició a l'hemidelta dret es va donar el 2012, tres anys després del delta
esquerre. Des d'aleshores, es van donant casos de detecció de brots anuals de
forma gairebé contínua, per causes múltiples, seguits d'extirpació local com a
conseqüència de les mesures implementades. La causalitat última de cada episodi
d'invasió detectat és difícil de discernir, i inclou diverses causes i vectors
probables, però sens dubte la dinàmica d'invasió observada és una conseqüència
directa del risc d'invasió permanent que suposa l'extensió de la plaga al delta
esquerre. La Figura 2 i la Taula 1 resumeixen la situació de la plaga en el delta i el
riu Ebre.
Figura 2. Estat d'invasió del delta i riu Ebre. A l'hemidelta nord la invasió és generalitzada, a
l'hemidelta sud els brots de 2018 que seran objecte de tractament fins a l’erradicació durant el
proper any superen les 100 hectàrees. Al riu Ebre la invasió és contínua des de la desembocadura
fins a la ciutat de Tortosa, si bé les densitats són variables segons trams i espais i, en general, la
presència és més petita en el tram proper a la desembocadura.
AÑO DELTA IZQUIERDO (ha) DELTA DERECHO (ha)
2010 576 0
2011 847 0
2012 1.576 39
2013 2.300 33
2014 1.920 20
2015 2.967 15
2016 > 5.000 93
2017 > 5.000 117
2018 > 5.000 112
Taula1. Superfícies del delta envaïdes entre els anys 2010-2018. Les reduccions de superfície
envaïda al delta esquerre es corresponen amb tractaments de grans superfícies amb aigua de mar.
Al delta dret, pràcticament s'erradica la invasió anualment. Les hectàrees envaïdes corresponen a
nous brots anuals, diferents dels anys anteriors
Al riu Ebre, l'espècie ha aconseguit colonitzar de forma ascendent i contínua tot el

tram final fins a l'altura de la ciutat de Tortosa, a uns 40 km de la desembocadura
(Fig. 3).
Figura 3. Exemple de postes aèries en el tram final del riu Ebre.
En aquest cas, les accions en curs intenten aturar en aquest punt l'avenç de
l'espècie, mentre que les aparicions de nuclis aigües a dalt han estat tractades
intensament per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre i, de moment, semblen
resoltes, amb la qual cosa pot considerar-se que l'extensió de la plaga està dins
dels límits del domini públic maritimoterrestre.
L'estat d'invasió i la situació de la plaga en cada espai determina en gran part

quines accions es desenvolupen i la seva intensitat.
3.- Tipologia de les actuacions executades en el período 2015-

2018.
L'aproximació metodològica feta servir en la lluita contra el cargol poma ha estat

diversa i intensa des de la seva primera aparició, si bé poden diferenciar-se dos
grups d'accions: aquelles orientades a la contenció adreçades a evitar o minimitzar
la seva expansió i moviments, d'aquelles enfocades a l'eliminació i/o control
permanent de la plaga.
Accions de contenció i de prevenció
Entren en aquesta categoria aquelles destinades a evitar la disseminació de la

plaga i els moviments dels cargols entre diferents espais, anul·lant o atenuant la
dinàmica d'invasió natural de l'espècie. L'escala en la qual s'implementen és
variada, des de la contenció camp a camp a les mesures generalitzades.
1. Contenció individualitzada a les parcel·les d'arròs
Als arrossars individuals de l'hemidelta esquerre la contenció es recomana a

escala individual, parcel·la a parcel·la, per evitar reinvasions de l'arrossar
posteriors als tractaments fitosanitaris. D'aquesta manera, es pot aconseguir una
baixa infestació anual, que acoblada al tractament, permet eludir els danys
directes de la plaga sobre el cultiu en curs. En general, es tracta de disposar de
malles plàstiques o metàl·liques de 5 mm de llum interior a la sortida de l'arrossar
per evitar l'entrada dels cargols des dels canals de drenatge (Fig. 4).
A l'hemidelta dret, una vegada localitzat un arrossar envaït, es procedeix a tancar

les vies d'entrada i sortida cap al canal de reg i drenatge. Des de la detecció,
s’efectua el reg discontinu en cicles successius d'ompliment. S'aconsegueix així
evitar que l'arrossar sigui un nucli de disseminació exterior, si bé això només pot
evitar-se en la mesura que la detecció inicial sigui molt primerenca.
Figura 4. Exemple de contenció a escala individualitzada a les parcel·les al delta dret, en aquest
cas en el punt on està la presa d'entrada de l'aigua. S'evita així que els cargols de l'arrossar puguin
assolir el reg durant els dies en què s'inunden les parcel·les amb regs discontinu.
2. Contenció a escala d’àrees de rec
A l'hemidelta esquerre han estat múltiples els intents de contenció de la plaga dins
de límits de contenció geogràfics, en especial a partir d’accions d’extirpació zonal
complerta. Les accions inclouen l'aïllament d'àrees de rec i l'ús de diferents
tipologies de barreres a la disseminació situades als canals (Fig. 5).
Malauradament, aquestes iniciatives no han aconseguit mantenir lliure d'invasió
àrees on es va actuar prèviament a l’extirpació zonal, ni evitar la invasió
generalitzada dels principals canals de reg, de manera que actualment la invasió
és generalitzada, si bé no homogènia en densitat. En aquest context, les mesures
de contenció intradeltaiques per al sector esquerre deixen de tenir la rellevància
que van tenir en fases anteriors de la invasió.
Figura 5. Exemple de barrera a la disseminació en un canal de drenatge. La barrera suposa una

limitació als cargols per assolir els trams superiors del canal, de manera que s'acumulen per sota
de la barrera en el seu moviment ascendent.
3. Contenció específica en el marge dret del riu Ebre.
La invasió del riu Ebre en la seva part terminal es va esdevenir simultàniament a la

invasió de l'hemidelta esquerra. A partir de llavors, les mesures de contenció en el
marge dret del riu, destinades a evitar la invasió natural des del riu cap a
l'hemidelta dreta van ser implementades en una etapa molt primerenca de la
invasió i completades i revisades fins avui. Aquestes mesures inclouen
modificacions dels contactes dels canals de drenatge que aboquen directament al
riu i barreres físiques, algunes amb dispositius elèctrics incorporats, que eviten
l'entrada per reptació dels cargols.
L'èxit d'aquestes mesures permet pràcticament descartar actualment la invasió

natural massiva de l'hemidelta dret des del riu. Malgrat tot, no pot impedir-se
completament que aquesta tipologia d'invasió ocorri en algun grau, sobretot
davant d'episodis d'avingudes fluvials que inunden part dels arrossars limítrofs al
riu, si bé sí que permeten descartar completament al riu Ebre com la font primària
d'invasió de l'hemidelta dret.
En els últims anys, les fonts d'invasió del delta dret s'expliquen millor en dos
orígens diferents, difícilment quantificables, com són la dispersió a través de
l'ornitofauna, aparentment de menys entitat, i l'entrada de cargols a través del
trànsit de maquinària agrícola en moviments des de l'hemidelta esquerre al dret.
Cal destacar que les causes doloses (introduccions per via antròpica) i la pesca
recreativa com a vector d'invasió, que van ser causes primàries d'invasió en els
primers anys de la plaga, semblen avui dia molt menys importants com vies
plausibles per explicar l'aparició continuada de nous nuclis d'invasió al delta dret.
Això es deu, probablement, a la informació més àmplia difosa a través de diferents
mitjans i plafons informatius així com al caràcter dissuasiu dels continus controls
realitzats amb mitjans policials i a través del Cos d'Agents Rurals de la Generalitat.
4. Rentat obligatori de maquinària agrícola.
Es tracta d'una mesura de prevenció, que prova d'evitar l'aparició de brots al delta
dret. Tota la maquinària agrícola en trànsit des del delta esquerre al dret té
l'obligació de passar per estacions de neteja. Es disposa de dues ubicacions fixes,
amb rentat sense càrrecs a l'agricultor, tant en maquinària pròpia com en
recol·lectores (Fig. 6). Malgrat que l'ús d'aquestes estacions està sent creixent, de
moment no sembla haver repercutit en un ritme més petit d'invasió anual al delta
dret. Per complementar els controls, s'han instal·lat càmeres de vigilància en els
punts clau de trànsit entre hemideltes, com el pont entre Deltebre i Sant Jaume.
Figura 6. Rentat d'un tall de recol·lectora a l'estació de neteja situada en el municipi de Deltebre.
5. Assecatge hivernal dels camps fora del període de cultiu
Incloem aquesta acció en l'apartat de contenció, a causa que els assecatges

hivernals (d’octubre a abril) aconsegueixen sobretot fixar i aturar la progressió de
la plaga, especialment en les seves fases inicials. Per això aquestes mesures han
estat aplicades des de la detecció de la plaga i expliquen la lenta difusió de la
plaga comparada amb escenaris sense aquesta mesura i tenint en compte el que
ha ocorregut en altres àrees extraeuropees. En els primers anys d'invasió (2010-
2013), la mesura va suposar també una important estratègia de control i reducció
de la intensitat de la plaga, amb mortalitats anuals a l'interior dels camps
estimades d'entre el 65-99% des d'octubre a abril (Fig. 7). L'execució de la mesura
va requerir fins a l'any 2015 aconseguir una exempció especial de la mesura
agroambiental d'inundació temporal estesa dels camps (d’octubre a desembre)
dotada amb 54 €/ha per la UE, i l'objectiu de la qual era afavorir l'alimentació de
l'avifauna en aquest període.
Des de 2016, la mesura va deixar de programar-se dins del paquet de mesures

agroambientals per al delta de l'Ebre. El seu ús va quedar a criteri de l'agricultor i
de la gestió de la Comunitat de Regants regulant els períodes d'assecatge dels
canals. A l'hemidelta dreta, en els nuclis d'invasió i en àrees limítrofes, sempre
molt restringides en extensió, es manté l'assecatge dels camps immediatament
després de la sega com a mesura fonamental per evitar disseminacions i com a
primer pas per intentar l'erradicació a l'interior de cada parcel·la envaïda.
Figura 7. Imatge satel·litària del delta durant un assecatge hivernal de l'hemidelta esquerra.
Accions de control i erradicació
1. Tractaments amb aigua de mar
Els tractaments extensius mitjançant inundació integral amb aigua marina van ser
executats durant el període 2012-2013 per aconseguir, d'una banda, reduir
l'extensió global de la plaga i, d'una altra, l'extirpació zonal en àrees extenses
superiors en conjunt a les 3.000 hectàrees. Els tractaments consistien en una
inundació temporal dels camps, no superior als 30 dies, amb aigua bombada des
del mar o les badies, i un posterior rentat amb aigua dolça mitjançant reg normal
per rentar les sals del terreny (Fig. 8 i Fig. 9). Es van realitzar durant els mesos de
novembre-desembre consecutivament en els anys 2011-13.
Figura 8. Bombatge d'aigua de mar cap a un reg. Els tractaments amb aigua de mar consisteixen a
obrir les comportes del delta al mar o les badies per després elevar-la fins a un reg i seguidament
inundar les parcel·les amb aigua salada.
Figura 9. Regulació del pas d’aigua de mar cap a l’interior dels canals de drenatge. Les comportes
basculants s’han extret i l’entrada es regula mitjançant taulons superposats.
Aquests tractaments, tanmateix, no van ser bé acceptats pel sector agrari ja que
no van estar exempts de problemàtiques de salinització temporal dels terrenys
agrícoles i afectació a la producció dels camps en el següent període de cultiu. La
negativa del sector a la seva execució integral va canviar l'horitzó plausible
d'eliminació de la plaga en els seus inicis.
Actualment, els tractaments amb aigua de mar són utilitzats en ambdues

hemideltes però restringits a la xarxa de drenatge més propera al mar, en
extensions variables anualment, però prop de 50-75 km de la xarxa de canals. A
l'hemidelta esquerre són una eina de reducció temporal de la intensitat de la plaga
en la part terminal dels canals, que en alguns casos és aprofitada per alguns
agricultors per inundar els camps i eliminar la plaga localment. A l'hemidelta dret,
aquests tractaments aplicats a la xarxa terminal de canals de drenatge són
principalment encara el mètode més fiable d'extirpació anual de la plaga, si bé el

seu ús està restringit també a zones properes al perímetre deltaic. Al delta dret, els
tractaments amb aigua de mar a l'interior d'arrossars envaïts susceptibles de rebre
aquesta mesura han suposat una eina clau en la consecució d'erradicacions
anuals dels nuclis d'invasió.
2. Tractaments amb fitosanitaris en arrossars: saponines
L'aplicació de saponines en els camps d'arròs és actualment aplicada a criteri dels

agricultors, sota un control exhaustiu de la seva aplicació des de l'Administració.
Es tracta d'un producte fet servir en agricultura biològica però en no disposar de
registre fitosanitari, requereix autorització especial emesa pel Ministeri
d'Agricultura a diversos distribuïdors autoritzats. A més, un terç del cost
d'adquisició del producte és assumit pel Departament d'Agricultura. Anualment es
tracten a l'hemidelta esquerre prop de 2.000 hectàrees d'arrossars. Aquesta xifra
indica l'extensió d'arrossars pel que fa a les densitats de cargols que representen
un risc d'afectació de la plaga sobre la collita.
A l'hemidelta dret, on la presència anual de la plaga oscil·la entre 50-100

hectàrees d'arròs, en parcel·les distribuïdes de forma no uniforme (nuclis
d'invasió), els tractaments són obligatoris i supervisats per l'Administració. Sovint
es fan dos tractaments anuals, un d'immediat després de la detecció d'un camp
amb presència de cargols i un altre tractament després de la sega.
Cal destacar que els tractaments amb saponines no aconsegueixen erradicar la

plaga, però sí mantenir el cultiu sense pèrdues significatives de producció. Les
saponines autoritzades constitueixen ara per ara l'únic tractament aconsellat per
l'Administració, si bé se n'han assajat d'altres, en especial la cianamida càlcica. Es
tracta d'un fertilitzant nitrogenat amb una efectivitat comparable a la de les
saponines, tot i que a un cost d'adquisició superior i requereix, a més, per millorar
la seva efectivitat, ser aplicat de forma diferent del seu ús com a fertilitzant. La
venda d'aquest producte no està controlada per l'Administració agrària.
3. Tractaments en canals de reg i drenatge
Atesa la situació actual de la plaga a l'hemidelta esquerre, els tractaments en

canals ja no són d'especial relleu en la lluita contra la plaga, ja que el seu control
és molt més efectiu als arrossars, on es concentra la preocupació de l'agricultor.
Per això els tractaments en canals de reg o drenatge durant l'etapa de cultiu són
escassos, a elecció de la Comunitat de Regants.
De nou, a l'hemidelta dret s'apliquen procediments especials, de més intensitat,

atès l'objectiu d'erradicació completa que es persegueix. En aquests canals
s'apliquen saponines durant el període de cultiu per a trams envaïts quan és
factible operativament. Durant l'hivern, quan les baixes temperatures comprometen
l'efectivitat d'aplicació de les saponines, els canals envaïts són tractats amb calç
viva abans que quedin secs.
Als canals envaïts del delta dret, sobretot durant els mesos de cultiu, quan la
inundació de la plana deltaica complica molt qualsevol tractament, s'apliquen altres
mètodes de suport, que ajuden a reduir o impedir la progressió dels cargols, tals
com la crema de vegetació dels marges dels canals (per eliminar les posades
aèries (Fig. 10)) o, en ocasions, la succió del sediment de la base dels canals i el
seu tamisat per extreure els cargols. També la recol·lecció manual dels adults,
com a eliminació manual de posades als canals, és utilitzada com a mitjà per
controlar la progressió dels nuclis d'invasió abans que puguin aplicar-se els
tractaments definitius d'extirpació nucli a nucli.
4. Guarets en camps envaïts
L'aplicació de guarets en arrossars durant un període complet de cultiu s'ha aplicat

especialment al delta dret des de l'aparició de les primeres invasions com a
mètode d'erradicació. Aquest mètode té dificultats d'execució especials ja que és
necessari mantenir els camps al més secs possibles mentre els camps limítrofs
estan permanentment inundats. Un guaret en sec durant una temporada completa
de cultiu suposa uns 18 mesos de manteniment del camp sense inundar, un
període de temps al límit de la capacitat de supervivència a l'emersió permanent
dels cargols, per això sovint aquests guarets han estat exitosos en l'erradicació de
la plaga en els camps així tractats. La mesura té, a més, altres avantatges, tals
com evitar que un camp en cultiu i tractat per altres mitjans, per exemple aplicació
successiva de fitosanitaris, continuï sent un risc de disseminació de la plaga a
zones i camps contigus. La mesura és difícil d'acceptar pels agricultors i té un cost
alt; per això ha estat aplicada amb més contundència al delta dret que al delta
esquerre, on és molt difícil evitar de forma permanent la reinvasió dels camps
posteriorment als guarets.
Figura 10. Eliminació mecànica de postes aèries en canals. En aquest cas, mitjançant un cremador
dissenyat amb aquesta finalitat.
La Tabla 2 resumeix el conjunt de mesures preses en el hemidelta dret per

mantenir la plaga controlada evitant la seva implantació definitiva.
Taula 2. Resum dels tractaments realitzats al delta dret per evitar la implantació de la plaga. Els
episodis de brots anuals, variables en superfície i ubicació geogràfica, són continuats per una sèrie
de mesures d'erradicació entre les quals cal destacar els tractaments amb aigua marina i els
guarets, que aconsegueixen extirpar la plaga habitualment l'any posterior a la declaració del brot.
La taula mostra les parcel·les tractades al llarg del temps amb els diferents mètodes. Mostra també
l'extensió en superfície i parcel·les tractades de manera preventiva per trobar-se properes als brots
declarats.
4.- Cargol poma als arrossars de Pals (Girona)

El cas de l'aparició d'exemplars de cargol poma a la zona arrossera de Pals
exemplifica, d'una banda, la importància de la detecció primerenca de qualsevol
invasió i, d'una altra, que l'aplicació de mesures dràstiques i immediates pot
conduir a una erradicació definitiva (Fig. 11). La detecció de la invasió en un
arrossar de 2,9 hectàrees de superfície es va donar el 13 d'agost de 2015, molt
avançat el cultiu, i immediatament es van aplicar tots els protocols d'actuació
utilitzats al delta de l'Ebre. Una anàlisi genètica va determinar que molt
probablement l'origen dels exemplars era el delta de l'Ebre, per la qual cosa la
invasió s'atribueix a un cas d'introducció per via humana, probablement dolós.
Figura 11. Situació geogràfica del brot a la zona arrossera de Pals, propera als Aiguamolls de
l'Empordà.
Una prospecció intensiva inicial de la parcel·la va permetre la recollida de 4

exemplars adults i 28 postes. A partir d'aquesta recollida, la parcel·la i els seus
voltants van ser objecte de mesures de contenció tancant els fluxos d'aigua i
instal·lant barreres a la disseminació. Després es va tractar amb saponines tant la
parcel·la envaïda com les adjacents, així com els canals de drenatge derivats. A
aquesta actuació li va seguir un tractament amb cianamida càlcica. Una vegada
comprovada l'extensió de la invasió d'una única parcel·la a través de prospeccions
intensives en els camps limítrofs, es va procedir al seu assecatge complet i a la
crema del cultiu dins de la parcel·la, seguit de la seva rompuda i l'entrada en
guaret durant tres anys.
Des d'aquest episodi d'invasió, el primer i únic conegut fins ara del cargol poma
fora del delta de l'Ebre a Europa, no hi ha hagut noves deteccions a la zona,
malgrat que continuen les prospeccions periòdiques en tota l'àrea d'influència. Molt
probablement s'ha erradicat l'espècie en aquesta àrea.

Memoria Cargol Poma

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Memoria Cargol Poma

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Cargol Poma

El cargol poma (Pomacea maculata) és un gasteròpode aquàtic d'alimentació

A més, es tracta d'una espècie amb gran tolerància climàtica i ecològica i, en

Passada gairebé una dècada des de la seva introducció al delta de l'Ebre,

El present informe detalla sintèticament les principals accions executades a

2.- Estat de la Invasió al Delta de l’Ebre.

A l'hemidelta esquerra es considera que la plaga és generalitzada, ja que és

tractaments fitosanitaris, i a minimitzar la dinàmica d'invasió als arrossars amb

A l'hemidelta dreta, amb 11.000 hectàrees d'arrossars, la situació és radicalment

AÑO DELTA IZQUIERDO (ha) DELTA DERECHO (ha)

2016 > 5.000 93

2017 > 5.000 117

2018 > 5.000 112

Al riu Ebre, l'espècie ha aconseguit colonitzar de forma ascendent i contínua tot el

Figura 3. Exemple de postes aèries en el tram final del riu Ebre.

L'estat d'invasió i la situació de la plaga en cada espai determina en gran part

3.- Tipologia de les actuacions executades en el período 2015-

L'aproximació metodològica feta servir en la lluita contra el cargol poma ha estat

Accions de contenció i de prevenció

Entren en aquesta categoria aquelles destinades a evitar la disseminació de la

1. Contenció individualitzada a les parcel·les d'arròs

Als arrossars individuals de l'hemidelta esquerre la contenció es recomana a

A l'hemidelta dret, una vegada localitzat un arrossar envaït, es procedeix a tancar

2. Contenció a escala d’àrees de rec

Figura 5. Exemple de barrera a la disseminació en un canal de drenatge. La barrera suposa una

3. Contenció específica en el marge dret del riu Ebre.

La invasió del riu Ebre en la seva part terminal es va esdevenir simultàniament a la

L'èxit d'aquestes mesures permet pràcticament descartar actualment la invasió

4. Rentat obligatori de maquinària agrícola.

5. Assecatge hivernal dels camps fora del període de cultiu

Incloem aquesta acció en l'apartat de contenció, a causa que els assecatges

Des de 2016, la mesura va deixar de programar-se dins del paquet de mesures

Accions de control i erradicació

1. Tractaments amb aigua de mar

Actualment, els tractaments amb aigua de mar són utilitzats en ambdues

principalment encara el mètode més fiable d'extirpació anual de la plaga, si bé el

2. Tractaments amb fitosanitaris en arrossars: saponines

L'aplicació de saponines en els camps d'arròs és actualment aplicada a criteri dels

A l'hemidelta dret, on la presència anual de la plaga oscil·la entre 50-100

Cal destacar que els tractaments amb saponines no aconsegueixen erradicar la

3. Tractaments en canals de reg i drenatge

Atesa la situació actual de la plaga a l'hemidelta esquerre, els tractaments en

De nou, a l'hemidelta dret s'apliquen procediments especials, de més intensitat,

4. Guarets en camps envaïts

L'aplicació de guarets en arrossars durant un període complet de cultiu s'ha aplicat

La Tabla 2 resumeix el conjunt de mesures preses en el hemidelta dret per

4.- Cargol poma als arrossars de Pals (Girona)

Una prospecció intensiva inicial de la parcel·la va permetre la recollida de 4

You might also like