1.

ELS RECURSOS HÍDRICS A ESPANYA

1.1. Conques i vessants hidrogràfics
S'entén per conca hidrogràfica el conjunt territorial que vessa les seves aigües superficials i el seu aqüífer dins
una mateixa conca, alimentant d'aquesta manera un riu principal que recorre aquesta conca i recull al seu pas
les aportacions de qualsevol afluent.
A Espanya tenim...
Vessant cantàbric i gallec Vessant atlàntic Vessant mediterrani
Localització Euskadi, Cantabria i part de Dos terços oest de la península Terç est i sud est de la
Galicia (excepte la franja nord i sud est) península
Característiques - Gran nombre de rius - Conques extenses i rius llargs - Conques petites amb
- Cabal regular - Naixement proper a la franja est desnivells importants
- Poca longitud degut al relleu - Cabal irregular - Cabal molt irregular
muntanyós del territori - Sequedat en els mesos d’estiu - Estiatges estiuencs i
desbordaments a la tardor
Rius importants - Sil (Galicia) - Duero (897 km) - Ebre (930 km)
- Sella (Lleó i Astúries) - Tajo (1007 km) - Llobregat (170 km)
- Narcea (Astúries) - Guadiana (818 km) - Túria (280 km)
- Aller (Astúries) - Guadalquivir (657 km) - Xúquer (509 km)
- Navia (Galícia i Astúries) - ... - ...
- ...
Conques hidrogràfiques d’Espanya (15)
La gestió dels recursos hídrics rau en les Confederacions Hidrogràfiques. Adscrites al Ministeri d’Agricultura,
Alimentació i medi Ambient, aquestes gestionen els recursos del territori solapant diverses CCAA. Hi ha un total
de 9 confederacions hidrogràfiques a l’Estat:
Confederació Hidrogràfica del Cantàbric
Confederació del Miño-Sil
Confederació del Duero
Confederació del Guadiana
Confederació del Guadalquivir
Confederació de l'Ebre
Confederació del Xúquer
Confederació del Segura
Confederació del Tajo
Aquestes confederacions gestionen cada any a
Espanya prop de 100.000 hm3/any.
A Espanya tenim nombroses zones humides reconegudes en el Conveni de Ramsar, que es caracteritzen per
una biodiversitat abundant d’aquests espais naturals i que, sovint, han estat amenaçades per l’acció humana
(contaminació, edificacions, pous il·legals, etc...). Algunes d’aquestes continuen patint tant amenaces
antròpiques, malgrat la legislació que les protegeix, com alteracions ocasionades pel canvi climàtic
Espanya, adherida al conveni l’any 1982, té reconegudes i catalogades 72 zones humides.

Llacuna de Gallocanta, Aragó

Delta de l’Ebre, Catalunya

2. USOS I POLÍTIQUES HIDRÀULIQUES

Ús agrícola i ramader
- Regadius (14% de les terres cultivades)
- Aportació del 50% de la productivitat prové del regadiu
- Diversitat de productes i especialització per territoris
- 66% del total de l’ús de l’aigua
- Alimentació del bestiar
- Problemes de contaminació de sòl i aqüífers (purins)
Usos
de l’aigua

Ús industrial i urbà
- Obtenció de rius, aqüífers i pantans
- Refrigeració de maquinària, neteja i conducció de residus
- Usos domèstics
- Contaminació per abocadors i zones massificades
- Escassedat en determinades zones del territori (estiu)
Superfície regable en Ha per comunitat autònoma
Superfície regada en Ha per comunitat autònoma
Per garantir l’obtenció d’aigua i l’abastiment a la població i a les indústries, l’Estat duu a terme diverses
polítiques hídriques...
• Política de transvasaments. Destinades a abastir ciutats i zones on escasseja l’aigua, o on hi ha una
demanda elevada que no es pot satisfer. Algunes de les polítiques de transvasaments han estat polèmiques
i han generat protestes tant de persones i grups ecologistes, com ara el polèmic transvasament de l’Ebre.

Logo de la Plataforma en defensa de l’Ebre Transvasament Tajo- Segura

• Dessalinització d’aigua marina. Tot i ser aquest un procés de

costos molt elevats fa anys enrere, la millora dels processos de
dessalinització de l’aigua marina ha fet que en els darrers anys les
plantes dessaladores han proliferat. A Espanya en trobem 360
plantes dessaladores d’aigua del mar i 405 d’aigua salobre.
Aquestes plantes les trobem tan a la península com als arxipèlags
• Recuperació d’aqüífers. Durant dècades, els aqüífers a Espanya han patit molt l’acció de l’home derivada de
la indústria, la ramaderia i l’agricultura. La solució per recuperar-los és controlar-ne els usos i fer-ne un ús
sostenible.
Causes i conseqüències...
Encara avui dia el 40% dels aqüífers a Espanya
estan amenaçats per abocaments tòxics de la
indústria i dels purins i pels abocaments de
les urbanitzacions en la costa mediterrània.
Aquestes filtracions deterioren i contaminen
l’aigua.
L’extracció il·legal d’aigua
és un problema molt greu
Tanmateix, l’extracció de l’aigua amb pous que afecta els aqüífers els
il·legals per regar zones agrícoles seques, aqüífers més importants
d’Espanya. Només a
comporta la destrucció de paisatges naturals i Cartagena es calculen
gairebé 8.500 hectàrees de
dels mateixos aqüífers. regadius il·legals,
equivalent a més de 10.200
camps de futbol.

Un altre aspecte important és la salinització La suma total dels regadius

s’estima
dels aqüífers de les zones costaneres, que es il·legals
aproximadament
en
la
mescla amb l’aigua dolça i altera els superfície de 50.000 camps
de futbol
ecosistemes (La Vanguardia, 2019)
• Sanejament dels rius. Per recuperar rius que durant molts anys han estat víctimes d’abocaments industrials
i de les ciutats, des de fa anys les administracions han engegat una sèrie d’actuacions per frenar els
abocaments i recuperar els rius. Aquestes actuacions han estat la creació de plantes depuradores,
col·lectors d’aigües residuals que transporten les aigües contaminades a plantes depuradores per ser
tractades i un enduriment i major control de la legislació.

A l’esquerra, el col·lector d’aigües residuals de

Castelldefels previst inaugurar-se el desembre de
2022.

A la dreta, una llúdriga fotografiada l’any 2019 al riu

Besòs després de dècades de no haver estat vista
cap.
2. ELS RECURSOS ENERGÈTICS A ESPANYA
Com molts altres països, Espanya és un país deficitari, és a dir, que depèn en bona part de fonts d’energia
provinents d’altres potències i en conseqüència, depenent. És capaç de generar només el 25%
aproximadament de l’energia necessària per a llars i indústria. Es calcula doncs, que el 70% aproximadament
de l’energia que es consumeix a Espanya és abastida per països estrangers (petroli, carbó i gas)

Dades del Ministerio para la Transición

Ecológica, 2018.
Encara que des de fa anys s’aposta per les
renovables, Espanya encara obté la major part de
l’energia que consumeix dels combustibles fòssils.
Cal citar també el cas particular de l’aprofitament de l’aigua a Espanya per generar energia. Malgrat els grans
desnivells que presenten molts rius i l’important nombre de centrals hidroelèctriques que hi ha construïdes,
l’energia que se’n obté és força escassa comparada amb la demanda.
3. ENERGIES NO RENOVABLES I RENOVABLES
NO RENOVABLES, carbó – petroli – gas natural - nuclear
El carbó
Malgrat la importància en el passat per a la indústria espanyola, el carbó ha anat perdent protagonisme amb el
pas de les dècades. Els principals jaciments es troben a les mines del Massís Galaico-Lleonès i en la part
occidental de la Serralada Cantàbrica. Les explotacions mineres han passat de ser 146 a principis dels anys 90 a
només 12 a finals del 2017, ocupant prop més de 1.700 treballadors dels més de 45.000 que hi havia.
Les causes són...
Mina de carbó, Astúries
- Esgotament dels jaciments
- Carbó restant de mala qualitat
- Augment de la dificultat per extreure’l
- Substitució del carbó per altres fonts d’energia
Tanmateix, l’extracció de carbó com també la
d’antracita, hulla i d’altres, pateixen una pressió
per part dels protocols sortits d’acords mundials
i europeus, amb els que s’aposta per l’eliminació
progressiva d’aquests recursos altament
contaminants que generen poc rendiment
econòmic i emeten importants quantitats de
CO2 a l’atmosfera.
El petroli

El petroli, font d’energia clau en l’economia espanyola, és un recurs pràcticament inexistent a Espanya. Això fa
que l’Estat hagi de mantenir tractes amb potències productores com Mèxic, l’Iran o l’Aràbia Saudita per
garantir-ne el subministrament.
Amb les darreres polítiques dels governs espanyols, han estat obertes refineries per a la fabricació dels
combustibles i diverses empreses han signat actuacions en països productors per extreure’n petroli i refinar-lo,
com és el cas de Repsol.
El gas natural
Tot i tenir reserves de gas natural localitzades a l’Aragó, Biscaia i Cadis, aquestes son molt insuficients en
extracció i només podrien garantir el subministrament a Espanya durant 40 dies, fet aquest que ens fa
depenents de països productors.
El gas natural és per a Espanya una font d’energia amb una demanda a l’alça, atès que les renovables encara no
juguen un paper important en la producció d’energia i perquè el carbó o el petroli contaminen molt més que
aquesta.
El gas naturals es troba en grans bosses sota terra i és resultat de la desintegració de restes
orgàniques al llarg de milers d’anys.
El fet de ser molt inflamable fa que la seva extracció sigui complicada i fins i tot perillosa.
Es transporta a través de gasoductes fins les zones on es consumeix o també liquat en vaixells
transportadors.
4. NUCLEAR I RENOVABLES

L’energia nuclear
L’energia nuclear s’obté a partir de la fissió (divisió del nucli d’un àtom) d’urani enriquit . Aquest procés de fissió
allibera una quantitat ingent d’energia que es fa servir per escalfar l’aigua continguda a un reactor. Un cop bull,
aquesta aigua es transforma en vapor ràpidament i s’utilitza per moure una turbina que crea electricitat.
L’energia nuclear és força barata de produir però, com a contrapartida, genera residus radioactius difícils
d’eliminar i una eventual explosió pot tenir conseqüències catastròfiques per les persones i el medi.

La producció d’energia nuclear a Espanya

representa un total de poc més del 22% (any
2020) del total de les fonts d’energia que
s’utilitzen al territori.
Els processos de desmantellament i tancament
de les centrals a Espanya en els darrers anys, han
aturat diversos projectes d’instal·lacions de
centrals nuclears arreu del país.
RENOVABLES, solar – eòlica – biomassa – geotèrmica

Energia solar

Tot i ser Espanya un dels països d’Europa amb més hores d’irradiació solar, l’aprofitament d’aquest recurs és
encara força escàs, representant a data de 2020 només el 8,1% del subministrament energètic. I és que l’any
2012, el govern que hi havia a Espanya va aprovar un reial decret que afectà moltes persones particulars que
havien instal·lat plaques per autoproveïr-se d’aquesta energia Façana del MNACTEC a Terrassa

Amb el canvi de govern i l’anul·lació del decret, l’aposta i

utilització de l’energia solar ha anat creixent encara que a un
ritme que la fa estar lluny de ser una font d’energia
significativa a Espanya.
Les centrals més importants les trobem a Badajoz, Múrcia i a
Càceres, totes construïdes entre els anys 2019 i 2020.
Energia eòlica

És aquella que s’obté gràcies al vent que mou les aspes dels molins connectades a generadors d’electricitat.
El seu cost i manteniment és raonablement assequible i no genera residus. Malgrat aquests avantatges, el fet
de dependre de l’acció del vent per funcionar fa que no es puguin situar molins arreu d’Espanya. Aquests es
troben arreu del territori, generant la gran part d’aquesta energia Castella la Manxa, Castella i Lleó, Galícia i
Andalusia.
L’energia eòlica suposa prop del 22% de l’energia produïda a Espanya (2020).
La biomassa

La Biomassa son els components biològics (residus vegetals i productes naturals) d’un ecosistema. La
fermentació i combustió d’aquesta biomassa genera energia. Tot i ser pràcticament renovable sense límits, el
seu rendiment és molt baix.
A Espanya, el consum de biomassa és molt escàs i és utilitzat bàsicament per famílies i negocis petits i no pas
per al gruix de la indústria. El parc automobilístic que té com a base del seu combustible la biomassa (biodièsel)
és molt reduït.
5. ELS RECURSOS ENERGÈTICS A CATALUNYA
5.1. L’AIGUA
La xarxa fluvial catalana ve determinada per la desigualtat del terreny i la llargada generalment curta dels rius.
Els sistemes muntanyosos que presenta l’orografia a Catalunya (Pirineus, Serralada Transversal i Sistemes
Litorals) son travessats per alguns dels rius.
Diferenciem dues conques hidrogràfiques...
ORIENTAL (conques internes) OCCIDENTAL (intercomunitàries)
Rius nascuts a Catalunya que desemboquen al Mediterrani Rius nascuts fora de Catalunya
• Conca del Llobregat • Conca de l’Ebre, Sènia i Garona
 4.948 km2 de conca  Gestió compartida; Generalitat i Conf. Ebre i Xúquer
 175 km  Conca de l’Ebre Integrada pels rius Noguera Pallaresa i
 1.245 m de cota Ribagorçana i el Segre (nascuts al Pirineu Axial)
 Berguedà, Bages, Baix Llobregat i Vallès Occidental  15.000 km2 aprox del país

• Conca del Ter

 3.000 km2 de conca
 208 km
 2.400 m de cota
 Ripollès, Osona, La Selva, Gironès i Baix Empordà
Riu Llobregat Riu Ter
Energia i minerals a Catalunya
Catalunya és capaç de generar només el 24,6% de l’energia que consumeix (dades 2017).

El Carbó estava limitada en el passat a unes poques explotacions de lignit [les principals conques mineres
catalanes del carbó es localitzaven al Berguedà (als municipis de Saldes, Cercs, Fígols i Vallcebre), al Ripollès
(Ogassa i Surroca), i a Seròs, al Segrià], aprofitades per a centrals tèrmiques (Fígols tancada el 1991) al
Berguedà. Donada la seva alta contaminació i la baixa rendibilitat (en ser principalment de lignit, un tipus de
carbó amb un poder calorífic mitjà i no tan valorat econòmicament com l’antracita o l’hulla) el sector van anar
desapareixent i tancant cap a finals de segle XX.

Les Centrals nuclears d’Ascó I i II i Vandellòs II, situades a Tarragona, produeixen quantitats massives d’energia
poc transportable. Actualment Catalunya depèn en gran mesura de les nuclears. Segons dades de l’Institut
Català de l’Energia de 2017 el 82,1% de l’energia produïda a escala catalana era d’origen nuclear.

Del Petroli consumit a Catalunya l’any 2007, només un 2,2% era produït a Catalunya. El petroli, però, és la
principal font d’energia primària, representant el 46,1% del consum segons dades de 2017. El seu preu, cada
vegada més inestable a causa de l’esgotament de recursos i a les crisis internacionals que afecten el seu
subministrament, està forçant al govern català a replantejar-se el model energètic actual.
L’energia hidroelèctrica a Catalunya es produeix a centrals situades en punts del curs mitjà dels principals rius,
propicis per a la construcció dels embassaments, sobretot en la conca Pirineus-Ebre, pantans de la Noguera
Pallaresa, Noguera Ribagorçana i el Ter. La construcció d’embassaments presenta un fort impacte ambiental
en el moment de la seva construcció, en inundar grans extensions de terreny que a vegades comporten el
desplaçament de la població que els ocupava. També afecta el règim hidrològic dels rius al modificar
artificialment el seu cabal.
Els minerals no metàl·lics Mina de sal de Sallent
(potassa i sal gemma) han perdut
embranzida i s’han tancat moltes
mines. Trobem explotacions de
potassa a Sallent per exemple i a
Súria.

Les roques industrials (àrids

naturals, roca calcària i argiles)
han experimentat una crescuda
de produccions cada cop més
importants als darrers anys
gràcies a la construcció.