UNITAT 3: ELS RECURSOS

DE LA NATURA

IPM / Geografia Batxillerat

Jordi Manero
ELS RECURSOS NATURALS.
Mitjans per dur a terme les activitats humanes.

Elements de la natura, utilitzats en brut o

transformats.
Valorats històricament i social.

Poden ser materials i mediambientals.

Distribuíts de manera molt desigual per la

superfície de la Terra (genera problemes
econòmics i tensió geopolítica)

El seu consum és molt desigual. Un 20% de la

població consumeix un 80% dels recursos.
Els recursos naturals es classifiquen en:

No Renovables. Sense possible regeneració.

No es regeneren a escala humana.
S’exhaureixen amb l’ús.

Potencialment Regeneració natural mitjançant un

Renovables o cicle.
Destructibles Capacitat de recàrrega del recurs.
La sobreexplotació porta a
l'exhauriment.

Ús il·limitat.
Renovables. Recurs natural que es pot
generar/regenerar a una rapidesa
superior a la del consum pels humans.

PRIMERES Producte mineral, marítim, agrícola o forestal destinat

MATÈRIES a ser transformat per la indústria.
Els recursos naturals no renovables:

Energètics. Combustibles
Carbó, Petroli, Gas natural.
fòssils.

Minerals radiactius Urani.

Minerals
Coure, Ferro, Alumini
metàl·lics.

No Minerals no Pissarra, Argila, Marbre,

energètics. metàl·lics. Sílice

Roques Potassa, Fosfats, Sofre,

industrials. Diamants
Els recursos naturals potencialment renovables:

Energètics. Biomassa.

Aigua potable.
Abiòtics.
Aire net.

No Sòl fèrtil.
energètics. Edafològics.

Biodiversitat.
Biològics
Recursos alimentaris.
Els recursos renovables: Tots són energètics.

Aprofitament Energia solar.

directe del sol.

Energia hidràulica.

Energia eòlica.
Aprofitament
indirecte del sol. Energia maremotriu.
Energia geotèrmica.
Energia de la biomassa.
 Els recursos naturals no
Els combustibles fòssils.
renovables energètics.
Substàncies procedeixen d'éssers vius sotmesos durant milions
d'anys a procesos geològics. En ser cremades alliberen gran
quantitat d’energia.
Són la base de l'actual civilització occidental.
Malauradament,
ocasionen un
gran impacte
ambiental durant
la seva extracció,
transport i
utilització
(combustió).
El carbó. Tipus: torba, lignit, hulla (més utilitzat) i antracita.

L'extracció del carbó es fa segons

dos mètodes, a cel obert, o
subterràniament, en profunditat, en
forma de mines i galeries que arriben
fins la veta del carbó.

S'utilitza en indústria (alts forns), calefacció i,

sobretot, producció energètica, calefacció…

Destaca però la seva utilització per tal de

produir energia.
El carbó és un dels principals productors
d’energia primària, juntament amb el petroli, i és
emprat en moltes centrals tèrmiques per produir
energia elèctrica.
Malauradament, genera un fort impacte ambiental (danys en
l’extracció i amb la seva combustió).

La combustió del carbó provoca l’emissió de

CO2, a més de cendres i altres partícules
en suspensió que contaminen l'aire i, per
tant, és un dels causants de l’augment de la
temperatura global de l’atmosfera i del canvi
climàtic.

Tot i això, amb la crisi

energètica augmenta moltíssim
la producció i el consum.
Com a grans consumidors
destaquen sobretot Xina, EUA,
Índia i Austràlia.
Hi ha reserves estimades en
uns 1000 anys.
 A Espanya la mineria Des de fa unes dècades es troba en un
del carbó ha estat molt procés de reajustament, i s'han tancat
destacada. moltes mines (totes les catalanes).

La qualitat del carbó espanyol és

baixa, i el cost de producció resulta
elevat.
L’activitat perviu mercès a les
subvencions públiques.

La zona més important del producció és

l'asturlleonesa (mines de Langreo,
Laviana, Mieres, La Camocha).
Malgrat els
problemes El govern vol mantenir i incrementar la
mediambientals i producció energètica basada en el carbó
econòmics espanyol (Decret del carbó).
 L'Estat vol Raons socials (Hi ha zones d’Astúries i Lleó
mantenir la que pràcticament únicament viuen del carbó).
producció de
carbó. Disminuir la taxa de dependència energètica
(el carbó s’utilitza per produir electricitat).

Des del 2010 la UE redueix les seves

subvencions, car la crema de carbó en El sector té un
centrals termoelèctriques és molt futur incert
contaminant (CO2, pluja àcida).
La UE s'ha compromès a reduir les emissions
produïdes pel carbó i avançar cap a la gradual
desaparició de la combustió de carbó a
Europa.
Les explotacions productores de carbó es localitzen a les províncies
d'Astúries, Lleó, Palència, Terol i Ciudad Real.
Un exemple de la crisi del
sector el tenim a Catalunya,
amb el tancament de totes les
explotacions.

Les principals conques

mineres catalanes del carbó
es localitzaven al Berguedà
(als municipis de Saldes,
Cercs, Fígols i Vallcebre), al
Ripollès (Ogassa i Surroca), i
a Seròs, al Segrià.

Les mines de Fígols tancaren

definitivament el 1991.
El petroli. S'obté cru. Després es destil·la i refina per obtenir
derivats sòlids, gasos i líquids.

Es bàsic per a la societat El petroli, el carbó i

industrial, car és el motor el gas natural
energètic i econòmic mundial aporten gran part de
(moltíssims productes estan fets l’energia consumida
amb derivats del petroli o són al món.
transportats amb ells).

Els problemes de A molts països ocasiona una

subministrament provoquen balança de pagament
crisis mundials. negativa, ja que cal importar-
lo.

Es transporta en grans
vaixells (petroliers) i en
oleoductes.
 El 2011 l'OPEP representava
més del 40% de la producció
mundial I el 80% de les
reserves provades.
El 1960 es creà l’OPEP.
Angola, Aràbia Saudita,
Diversos paísos productors de Argèlia, EAU, Equador,
petroli s’uniren per tal de Gabon, Iran, Iraq, Kuwait,
negociar preus, volums de Líbia, Nigèria, Qatar i
producció, drets d’explotació… Veneçuela.
 El futur a mig Es donarà una important reducció de la
termini és incert producció (peak oil)?.
Qüestions geopolítiques.
Impacte ecològic: car provoca danys amb
l'extracció, el transport (oleoductes i
superpetroliers) i l'ús (combustió).‫‏‬

Espanya consumeix un La producció de petroli (0,43%) és

gran volum de petroli. insignificant en comparació amb el
consum (48,52%).

Cal importar, provocant una La relació entre l’energia

gran despesa econòmica i consumida i la produïda (balanç
dèficit comercial. energètic) és deficitària.
 Les importacions arriben sobretot
d'Aràbia Saudita, Mèxic i Rússia.

Es vol diversificar aquesta procedència

per raons estratègiques.

Es vol reduir costos amb flotes pròpies i refinant al mateix país (hi ha
9 refineries per fabricar combustibles)
Davant les costes de Tarragona s'extreu petroli, encara que en
quantitats molt modestes.
Darrerament s'estan fent prospeccions en les
costes tarragonines, valencianes i en la zona
pirinenca. Tot i això, on semblava que hi havia
més possibilitats era a la zona de Canàries.
El gas natural. És el combustible fòssil que presenta un
menor impacte ambiental.
Està format per butà, età, Sovint es troba associat a
propà i metà (sobretot) petroli.
És utilitzat a partir de la liqüefacció en la indústria, la producció
elèctrica, el consum domèstic, en la producció de fibres i plàstics…
Transportat sobretot a partir de gasoductes (també en vaixell).

Darrerament hi ha Es troba més disseminat arreu del món

més consum i més que el petroli.
producció.
Presenta un alt poder energètic.

És més net (centrals de cicle combinat).

Possible
alternativa al
A la llarga, presenta els mateixos problemes.
petroli?
 El principal
subministrador de gas
a Europa és Rússia.

Es busca disminuir la
dependència del
subministrament rus.

La demanda domèstica i industrial,
així com la seva utilització per la
producció energètica, s'ha
incrementat considerablement en els
darrers anys.
El gas natural és una
font d'energia
d'importància creixent
a Espanya,
Algèria és el principal
subministrador de gas
natural per a Espanya
(des d’allà arriba el
principal gasoducte).
Espanya té reserves a La producció és
Osca i al mar al Golf de ínfima en relació Cal importar.
Cadis i Biscaia. amb el consum

Sobretot d’Àlgèria, Qatar, Noruega i Nigèria.

Al País Basc s'ha localitzat

un important jaciment de
gas, que podria augmentar
considerablement el volum
de gas produït a Espanya.
 Els recursos naturals no
Els minerals radiactius.
renovables energètics.
L’urani. L’energia nuclear s’obté del calor
Fissió
alliberat en el procés de fissió dels
nuclear.
nuclis dels àtoms dels minerals
radioactius (sobretot urani enriquit).

S’utilitza com a energia primària per a

l’obtenció d'electricitat en centrals nuclears.

L’energia nuclear es va generalitzar als països desenvolupats a

partir de la crisi del petroli del 1973 com a estratègia per superar
la dependència energètica del petroli.

La majoria de les centrals nuclears es troben al països

desenvolupats: EUA, Europa, Rússia i el Japó.
Darrerament, alguns països en vies de desenvolupament,
com Índia, Pakistan, Mèxic o Xina
Els principals països productors d’urani del món són el Canadà,
Austràlia, Nigèria i Namíbia.

Avantatges Energia nuclear: Inconvenients

Produeix un gran volum La inversió és molt forta.
d'energia, a un preu
Cal un gran nivell tecnològic.
relativament baix.
L’urani s’ha d’enriquir
No emet CO2.
Impacte ambiental (extracció d’urani,
Evita dependència residus…).
energètica
Riscs d’accidents (Harrisburg, 1978;
Txernobyl, 1986; Fukushima, 2011).

Possibilitat de crear armament

atòmic.

Rebuig social
Malgrat els Ara la UE proposa incentivar energia nuclear com
problemes a alternativa al petroli (producció pròpia).

Es volen aconseguir Tot i això, hi ha

centrals nuclears més un debat molt
eficients i segures. important
(accident de
A Espanya, l’energia Txernòbil o
nuclear fa anys que està Fukujima).
estancada.
Incident de
Moratòria en la construcció de
Vandellòs, 1989.
centrals nuclears (fins el 1997).

El govern ha d’aprovar Controvèrsia política i social

la construcció de les sobre els avantatges i els
centrals. inconvenients.
La xarxa nuclear espanyola és obsoleta.
Una part important de l'energia Garoña (Burgos), ja no
produïda a Espanya la funciona (2014).
proporcionen els 9 reactors
distribuïts en 7 centrals nuclears.

A Catalunya existeixen 2 centrals

amb 3 reactors (Ascó I i II /
Vandellós II, Tarragona), que
produeixen una part destacada de
l'energia produïda a Catalunya.

Futur?
Es planteja el seu desmantellament
(Garoña, Burgos).
També hi ha veus que defensen la
construcció de noves centrals (evitar
la brutal dependència energètica).
 Els recursos naturals no renovables no energètics.

Recursos naturals que Principalment són procedents de la

s’esgoten amb el seu ús
i no produeixen energia.
Cal diferenciar entre:
Reserves (documentades i
explotables, car són
rendibles).
mineria (es troben en jaciments)‫‏‬i el
seu repartiment és molt desigual a
nivell mundial.
Recursos (documentats i no
explotables, car no són
rendibles).

Sempre hi ha més recursos que reserves.

Per aprofitar els recursos minerals cal

una gran despesa, per això
generalment són o bé explotacions
estatals o bé de grans multinacionals.
En una explotació minera primer es
dóna l'exploració (prospecció).
Es tracta de localitzar i fer
un estudi de viabilitat.
En segon lloc es passa a la fase
d'extracció.
Posteriorment la concentració cerca
el material més aprofitable.

Per últim el refinament converteix el

mineral en apte per a la seva
utilització.
Existeix una clara dicotomia (amb excepcions com els EUA i la
Federació Russa.‫‏‬
La producció es concentra als El consum es concentra en
països subdesenvolupats els països rics (importadors).
(exportadors).

Cal recordar que els minerals no energètics

són bàsics per a la indústria i la construcció.

En les darreres dècades s'ha multiplicat el

consum. La gran demanda de recursos
minerals planteja el problema de la
sobreexplotació.

Ara baixa el consum de ferro i acer, mentre

que s’incrementa el d’alumini, coure i nous
materials.
Està baixant la demanda de minerals als països rics:
Crisi econòmica. Competència Ja pràcticament estan
de nous fetes totes les
Reorientació
materials infraestructures bàsiques.
econòmica (més
(plàstics).
serveis, baixa la
indústria pesant). Reciclatge.

En un Baixarà el consum global de minerals?

futur:
Més demanda als països en desenvolupament?

S’esgotaran? Desenvolupant nous

materials.

La mineria és Caldria reduir Potenciant el reciclatge.

la indústria el consum,
car degradem Evitant el malbaratament
més bruta i
el medi. (polítiques d’estalvi I
contaminant.
eficiència).‫‏‬
Els recursos miners a Espanya.
La indústria extractiva és l’activitat dedicada a l’explotació dels
recursos del subsòl. Tot i la gran tradició que té a Espanya, ara es
troba en decadència i la producció és pobre.

El sector miner ha experimentat una profunda reconversió. S'han

tancat explotacions, i la seva importància econòmica s'ha reduït.
S’ha d’importar, la qual cosa genera un greu
problema econòmic, car el valor de les importacions
és superior al de les exportacions. Espanya
pràcticament només exporta roques industrials.

S'han tancat un important nombre de jaciments metàl·lics (mines de

ferro a Biscaia, de mercuri a Almadén -Ciudad Real- o de coure i
pirita a Riotinto -Huelva-).
Encara es mantenen en funcionament jaciments no metàl·lics: sal
gemma (Cantàbria), sal marina (litoral mediterrani), sals potàssiques
(Catalunya, Navarra)…
Han augmentat els jaciments dedicats a
les roques industrials, lligades a la
indústria química i a la construcció
(granits de Galícia, marbres d'Almeria o
Badajoz...).
Els recursos miners El sector miner català tradicionalment ha
a Catalunya. tingut una escassa importància.
La mineria de carbó era molt Totes les mines de
reduïda, destinada a abastir les carbó catalanes han
centrals tèrmiques properes (Fígols). tancat.

Baixa rendibilitat de les

explotacions, en ser principalment
de lignit, un tipus de carbó amb un
poder calorífic mitjà i no tan valorat
econòmicament com l'antracita o
l'hulla.
Entre els minerals no metàl·lics, la potassa i la sal
gemma han perdut molt de pes, encara que resten
obertes les mines de Sallent.
En els darrers anys s'ha incrementat la importància del subsector
de les roques industrials (calcària, àrids, argila...).
 Els recursos naturals potencialment renovables:

Els cicles naturals permeten L'ús sostenible vol dir

la seva regeneració (aigua explotació il·limitada.
potable, aire net, sòl fèrtil,
biodiversitat...). La sobreexplotació equival al
seu esgotament.

Recursos La biomassa és la matèria orgànica

potencialment (vegetal o animal) produïda com a resultat
renovables de la fotosíntesi.
energètics. L'energia de la biomassa s'aconsegueix
cremant o descomposant matèria orgànica.
La llenya, l'etanol i el metanol fan possible
produir combustible, benzina o electricitat.

Recursos potencialment
renovables no energètics. Abiòtics. Edafològics. Biològics
L'aigua és fonamental Cal considerar que es tracta
(indispensable) però en general d'un bé escàs car només un
també és poc valorada. 3% és dolça (80% als pols).‫‏‬

Destaquen dos grans problemes:

Augment del
Contaminació.
consum.

Cada cop hi ha més consum.

Ara consumint 35 vegades
més que al segle XVIII.
Agricultura (65%-70%)
Al món, en general, el consum
de l'aigua es distribueix així: Indústria (25%)

Varia moltíssim segons el Consum domèstic (5%-10%)

grau de riquesa i la situació Cada cop destaca més també
dels països. la utilització lúdica i turística.
 La sobreexplotació
pot portar al desastre
(Mar d’Aral)

L’aigua a Espanya és un recurs escàs.

Per conca hidrogràfica entenem el conjunt de terres i aqüífers que
aporten les seves aigües al curs d'un mateix riu.
Les conques fluvials s'ordenen d'acord amb els vessants on
desenvoquen les seves aigües.
A Espanya hi trobem Cantàbric i
Atlàntic Mediterrani
els rius del vessant: gallec
Excepte els rius del nord d'Espanya, la majoria dels rius són de
règim fluvial irregular, amb crescudes en èpoques de desglaç o
pluges i forts estiatges.
A Espanya els recursos hídrics disponibles (43340 hm3) són
superiors a les demandes totals (37029 hm3). Tot i això, és un
marge escàs i són recursos desigualment repartits.

Per tal de gestionar els

recursos hídrics s’han creat
les confederacions
hidrogràfiques.

Entitats adscrites al Ministeri de

Medi Ambient que gestionen els
recursos hídrics del territori que
se'ls ha assignat.
Pel que fa a la distribució dels recursos hídrics:

Importància de les confederacions del Nord, Duero, Tajo i Ebro.

Es troben en un relatiu equilibri en les del Guadiana, Pirineus
orientals, Xúquer i Canàries.
Són clarament deficitàries en les Problemes per satisfer
del Guadalquivir, Sud, Segura i les demandes d’aigua.
Balears.

A Espanya, els dos usos de Agrícoles i Urbans i

l'aigua més importants són: ramaders. industrials.

Usos Consumeixen el 80% dels recursos, i la demanda

agrícoles i augmenta per l'increment dels regadius (14% de la
ramaders. superfície conreada, aporten el 50% del valor de la
producció agrària).
La manca d'aigua, sobretot a la mediterrània,
fa que s'explotin els aqüífers (extracció per
bombeig).
Malauradament, les activitats
agrícoles i ramaderes ocasionen
una important contaminació dels
recursos hídrics per l'ús d'adobs
químics, pesticides i purins.
S'intenta reduir el consum millorar les
canalitzacions o introduint millores en el reg.

Un clar exemple és
l’anomenat «mar
de plàstic».
Usos urbans i La indústria necessita aigua
industrials. per als seus processos de
producció, refrigeració de la
maquinària o per netejar i
eliminar residus.
La provisió d'aigua domèstica (o de boca) és
prioritària i ha de ser de bona qualitat (potable).

De mitjana, es L'elevat consum i la manca de recursos fa

consumeixen uns que algunes localitats pateixen restriccions
200 l al dia. en èpoques de sequera.
La urbanització en zones litorals i
el boom turístic agreuja el
problema de la manca d'aigua
durant els estius (la màxima
demanda coincideix amb la menor
disponibilitat).
L’aigua és un recurs Les polítiques
escàs, per tal s’han de hídriques estan
dissenyar polítiques orientades a
hídriques. obtenir aigua.

Política de transvassaments

Dessalinització d'aigua del mar

Recuperació dels aqüífers

Plans de sanejament dels rius

 Política de transvassaments
Moltes ciutats s'abasteixen
mitjançant petits
transvasaments.
Els grans transvasaments, que
impliquen portar aigua a
llargues distàncies, són
problemàtics:
Necessiten grans obres i
inversions
Es perd molta aigua per
l'evaporació
Sovint topen amb un gran
rebuig social
Poden tenir conseqüències Un clar exemple va ser
molt greus sobre el Medi el polèmic Pla Hidrològic
Ambient Nacional.
 Dessalinització d'aigua del mar

Es fan plantes L'aigua obtinguda El procés resulta

dessalinitzadores per és de bona car i consumeix
abastir les ciutats. qualitat. molta energia.

A Espanya funcionen plantes a

Canàries, Almeria,
Barcelona…, i s'estan
construint noves instal·lacions
a la costa mediterrània.
 Recuperació dels aqüífers Els aqüífers s'exploten a partir
de la perforació de pous,
La sobreexplotació provoca sobretot en zones amb manca
una disminució del nivell, la d'aigua, com les terres
dessecació total o parcial mediterrànies.
d'àrees humides i la
salinització.
També cal
considerar els
desastrosos
efectes de la
contaminació.
Per tot plegat
es vol
prioritzar la
recuperació
dels aqüífers.
 Plans de sanejament Els plans de sanejament dels rius
dels rius volen reduir el deteriorament de la
qualitat de les seves aigües.

Es vol controlar els abocament i

instal·lar plantes depuradores
d'aigua.

Aquestes mesures han permès

la recuperació d'alguns rius
claveguera, com ara el Besòs.
A Catalunya hi ha un gran desequilibri entre la distribució de la
població en el territori i la disponibilitat dels recursos hídrics.

Catalunya té una demanda La ramaderia i l'agricultura són les

anual d’uns 3100 hm3. activitats que més consumeixen, tot i
que en una proporció inferior a la
resta d'Espanya.
Cal diferenciar Gran demanda urbana i industrial,
entre la conca de percentualment més que a la resta
l'Ebre i les de l’estat.
conques internes.
La conca de l'Ebre té el 60% dels Destaca el
recursos hídrics explotables, tot i que consum agrícola
només viu el 8% de la població catalana. i ramader.
Les conques internes concentren el 92% Destaca el
de la població, tot i que únicament hi ha consum industrial
el 40% dels recursos hídrics. i urbà.
Clarament hi ha un
dèficit en l'abastiment de
les conques internes,
motivat tant pel règim de
precipitacions com per la
manca d'inversions.

La sequera del 2008 disparà totes les

alarmes i motivà l'adopció de diverses
iniciatives per garantir el subministrament
en les conques internes:
Instal·lació de plantes Reutilització de
dessalinitzadores l'aigua
regenerada
Millora dels
sistemes de Recuperació dels
canalització i rec aqüífers
 Els recursos renovables: Aprofitament
directe del sol.
Energia solar. Es basa en l'aprofitament directe de la
radiació del sol.

Energia solar fotovoltaica Obté electricitat amb un dispositiu

semiconductor (cèl·lula
fotovoltaica).
Energia solar tèrmica
(tèrmica de baixa
temperatura).

S’escalfa un fluid, normalment

aigua, que s’utilitza en l’àmbit
domèstic com a calefacció.

Energia termosolar (tèrmica

d’alta temperatura).

Aconsegueix calor i el
transfereixen a un fluid de
treball. La calor es fa servir
llavors per escalfar edificis,
aigua, moure turbines per
generar electricitat...
Es troba en El potencial espanyol és el més alt d'Europa.
expansió.

El principal Les economies d’escala han

problema era que possibilitat la reducció dels preus.
era massa cara.

Gran expansió,
gràcies a la reducció
de preus i a les
subvencions

A partir del 2012,

canvià el marc legal
(retirada d’incentius).
 Aprofitament indirecte del sol. Energia hidràulica.

Energia eòlica.
Energia maremotriu.
Energia hidràulica. Energia geotèrmica.

Es tracta d'aprofitar la força de Energia de la biomassa.

l'aigua per a la producció
d'electricitat.

L’energia es genera en una central

hidroelèctrica a causa de la
transformació de l’energia mecànica
d’un salt d’aigua en energia
elèctrica, per mitjà d’un generador
mogut per la força de l’aigua en
moviment.
L’energia hidroelèctrica proporciona A nivell mundial
només una petita part del total destaquen Noruega i
d’energia elèctrica que es Xina -projecte de les
consumeix actualment. Tres Gorges-).

És neta i renovable Inunda zones de muntanya.

(no emet gasos
contaminants). Afecta el règim hidrològic dels rius al
modificar artificialment el seu cabal.
L'aigua es pot
utilitzar per a altres Sequeres.
finalitats.
Les centrals hidroelèctriques són
cares i difícils de construir.
Desplaçaments de població.

Accidents molt perillosos.

 A Espanya hi ha nombroses centrals
hidroelèctriques, que generen una gran
quantitat d'energia “neta” (c.7 %).
A més, els embassaments permeten
emmagatzemar aigua i regular els
cabals dels rius.

Les centrals hidroelèctriques es

localitzen on hi ha aigua abundant.

A Catalunya es situen en punts del

L'elevada explotació hidrològica curs mitjà dels principals rius,,
dels rius espanyols no permet sobretot en la conca Pirineus-Ebre
pensar a ampliar aquest recurs (Noguera Pallaresa, Noguera
energètic. Ribagorçana, Ebre i Ter).
D'altra banda, a Espanya l'augment de la demanda hídrica agrícola i
ramadera topa amb la producció hidroelèctrica. Aquesta es dóna
sobretot a l'hivern, esgotant les reserves cara a l'estiu.
Donat els problemes que Hidràulica reversible.
planteja l’energia hidràulica
convencional, s’han plantejat Mini-hidràulica.
alternatives:
Hidràulica reversible.
Embassament
A Aprofita l’aigua al màxim.
Aprofita les tarifes elèctriques
nocturnes.

Embassament
B És sostenible?

Minihidràulica
Minimitza l’impacte fent petits
embassaments.
Energia eòlica. Aprofita la força del vent

L’aerogenerador transforma l’energia eòlica

que mou les pales en energia elèctrica.
S’instal·la en àrees on hi
ha d’haver vents constants
i amb força suficient per Ara també s’instal·la
moure les pales de al mar.
l’aerogenerador.

L'energia eòlica és renovable, no emet gasos contaminants, pot ser

compatible a l'ús agrícola o ramader, es pot instal·lar en zones
àrides o en les aigües marines properes a la costa.
 Desenvolupament El percentatge d’energia elèctrica
accelerat: Espanya és el produïda respecte el total ha anat
quart país del món en en augment: el 2005 estava al
producció eòlica. voltant del 7% i el 2013 superava
el 21% (2015, 18,3%).

Hi ha camps eòlics
escampats pràcticament
per tota Espanya.

S'està desenvolupant
una important activitat
industrial de la qual
Espanya és un dels
màxims productors
mundials.
 Té un gran potencial eòlic.
És l’energia alternativa
que més ha crescut a La normativa legal era molt favorable.
Espanya.
Els poders polítics hi col·laboraven.

Gran interès del sector industrial.

Exportació.

Tecnologia i indústria pròpies, amb

una important capacitat de millora.

Ofereix una important oferta laboral.

Fomenta l’equilibri territorial.

Autòctona (disminueix la taxa de

dependència energètica).
 Els impactes visuals i paisatgístics que
Els inconvenients provoquen.
dels parcs eòlics
són: Els efectes sobre els ocells quan
interfereixen amb les rutes de
desplaçament dels mateixos

Catalunya
representa
poc més
del 5% de
la potència
instal·lada.
Energia Aprofita la força del mar (onades –energia
maremotriu. undimotriu-, corrents marins) o les diferències de
temperatura del mateix per aconseguir
electricitat.

Encara s’ha de desenvolupar molt.

Energia geotèrmica.
Aprofita l'escalfor interna de la
Terra per obtenir aigua calenta,
utilitzada directament o per a la
generació d'electricitat.

Destaca el cas d'Islàndia

A Espanya la zona amb més possibilitats és l'arxipèlag canari.

En algunes zones hi ha jaciments geotèrmics de baixa temperatura

Ús domèstic. Calefacció i Calefacció

subministrament d'aigua d'hivernacles.
calenta (balnearis).
 Energia de la biomassa. La biomassa és la matèria orgànica
(vegetal o animal) produïda com a
resultat de la fotosíntesi.

L'energia de la biomassa s'aconsegueix

cremant o descomposant matèria orgànica.
La llenya, l'etanol i el metanol fan
possible produir combustible, benzina
o electricitat.

Problemes Desforestació per implantar conreus ”energètics”.

Augment del preu dels aliments

Nous biocombustibles (rebuigs agrícoles, algues…)

La producció energètica en base a la biomassa es troba

en un procés d'expansió a tota Espanya.
 L’energia L'energia és S'obté dels recursos energètics,
la força vital. recursos amb la capacitat de
produir energia.

L'energia primària és l'energia que no ha patit cap

procés de transformació prèvia sinó que es pot utilitzar
directament, com ara la solar, eòlica, nuclear, etc

El desenvolupament d’un país es troba lligat a un

creixent consum d’energia.

Hi ha una clara correlació L'augment de la demanda i dels

entre el creixement de la intercanvis genera un increment
renda i la demanda del consum energètic.
energètica,

Cada cop consumint Problemes polítics, econòmics

més energia, i medi ambientals.
Les fonts d'energia L'explotació, el control, l'ús i la
són fonamentals. distribució genera importants
impactes econòmics, polítics,
socials i espacials.

Sovint, l’energia no La distribucció des del lloc de producció o

es consumeix allà importanció es fa mitjançant xarxes
on es produeix elèctriques, oleoductes o gasoductes.

Aquesta xarxa s'ha

de mantenir i ha de
poder preveure les
necessitats futures,
com ara les puntes
de demanda en
determinades
èpoques de l'any.
La xarxa elèctrica d'alta tensió espanyola es
troba gestionada per Xarxa Elèctrica d'Espanya.
Connecta els centres de producció i els punts de
distribucció als consumidors.
Té cura de les connexions de la xarxa amb l'exterior
(Espanya importa electricitat de França i Portugal,
mentre que exporta al Marroc i a Andorra).

Des del Marroc i per sota de l'estret de

Gibraltar, procedent d'Algèria, un
gasoducte porta gas fins a Irun (País
Basc) i Larrau (Navarra), on connecta
amb la xarxa europea. També connecta
amb Portugal per Badajoz (Extremadura)
i Tui (Galícia).
El gas es distribueix dins Espanya amb una important
xarxa de gasoductes, en ampliació.
La xarxa d'oleoductes espanyola s'inicia en una sèria de ports que
tenen instal·lacions per rebre baixells carregats de cru. Els ports es
connecten amb les refineries (8+1) i des d'aquestes els productes
refinats s'emmagatzemen i es distribueixen.
Classificació tipus d’energia:

Segons la seva disponibilitat

Energies no renovables

Energies renovables

Segons l’impacte ambiental

Energies Energies
brutes netes

Segons la disponibilitat i l’impacte ambiental

Energies convencionals Brutes / No renovables

Energies alternatives Netes / Renovables (energia verda)

Energies Combustibles fòssils Carbó
convencionals. Fisió nuclear Petroli
Hidràulica Gas natural

Energies Solar
alternatives. Geotèrmica
Eòlica
Maremotriu
Biomassa
Minihidràulica
Fusió nuclear
Hidrogen

Presenten problemes la
hidràulica i la biomassa
 Energies
Avantatges Inconvenients
convencionals
Exhauribles
Plenament instaurades
Concentrades
Gran poder energètic
Impacte ambiental

Tensió geopolítica

Són la base del nostre

sistema energètic

Caldria canviar el model energètic

(descarbonitzar la nosta economia).
 Energies Renovables. Netes.
alternatives És una energia que no El seu impacte
disminueix ni pot arribar a ambiental és mínim.
esgotar-se amb el seu ús.

Inconvenients
Producció En desenvolupament tècnic Escàs poder
irregular energètic

Avantatges Inesgotables Disminueixen grau de

(provenen del sol) dependència energètica

Sense impacte ambiental (ni gasos ni residus perillosos)

Distribució arreu del món Fomenten equilibri territorial

En un futur… Augmentarà l’explotació de les renovables.

Canvi del model energètic Mix d’energies

(cal descarbonitzar-lo).

Espanya és un dels líders mundials en Grans

energies renovables (sobretot solar i eòlica) avantatges

Són autòctones (eviten dependència

external.

Permeten desenvolupar tecnologia pròpia.

Augmenten l’equilibri territorial (s’instal·len
a zones rurals i ofereixen nombrosos llocs
de treball).
Torna amb força l’impuls a les
renovables:
S’han abaratit els preus
Impuls des de la UE
Més conscienciació
El govern subvencionava
el seu desenvolupament
Increment importantíssim
Multitud de projectes
Ara ja no Caos en el sector.
El 2016, les renovables el
significaren un gran % de la
producció energètica espanyola
(incloent-hi la hidràulica)

A Espanya existeix el PER (Pla

d'Energies Renovables), que vol
aconseguir que el 30,3% de
l'energia elèctrica consumida a
Espanya provingui de fonts netes.
A Catalunya les energies
renovables també es troben en
expansió, tot i que encara la seva
aportació és modesta.
Cau la producció d’energia
a partir de combustibles
fòssils, que és la més
consumida a Espanya
(brutal dependència
energètica).

L’aportació de les
renovables a la producció
energètica espanyola,
incloent la hidràulica,
suposa pràcticament el
40%.
En un futur tindran gran importància dos tipus Fussió nuclear.
d’energia «sostenible»:
Hidrogen.

Fussió Nuclear És el procés pel qual diversos nuclis

atòmics de càrrega similar s'uneixen i
formen un nucli més pesat.
Simultàniament s'allibera o absorbeix una
quantitat enorme d'energia.

Pot produir una gran quantitat d'energia

sense riscos ni impacte ambiental.

En fase d'estudi i desenvolupament. Cadarache (França)

Projecte ITER Unió Europea, Japó, Estats Units, Corea del

Sud, l'Índia, Rússia i la Xina.
Hidrogen
La pila d'hidrogen es
considera part
important del futur
energètic mundial.

Les piles de combustible

proporcionen electricitat, calor i
aigua destil·lada.

El problema és
aconseguir el
combustible
(hidrogen).
El sistema energètic mundial.

El consum d’energia es multiplica

(l'actual model econòmic ho
necessita).
La base del sistema energètic són
els combustibles fòssils.

Els principals consumidors d’energia són els

països desenvolupats o les potències emergents.

Tot i que cada cop hi ha més consum d’energia en

el món desenvolupat, en un futur proper
augmentarà més el consum al Tercer Món.

La previsió és que en 20 anys el consum

augmentarà (Xina i Índia).
 Base sistema agrícola (combustible, adobs,
pesticides)
Els combustibles
fòssils són la base Base forma de vida urbana (mobilitat)
de la nostra
civilització industrial: Base sistema de transport (fàcil i flexible)
Base xarxa elèctrica (sistema nerviós
central)
Els experts consideren que s’aproximen Ens trobem en la fi
canvis en el model energètic mundial. de l’era dels
combustibles fòssils.
Són recursos no La demanda augmenta
renovables (s'exhauriran). (paísos rics, països
emergents –Xina, Índia-.
Hi ha risc de quedar-nos sense petroli barat
Quan s’arribarà al límit (peak oil)?
A partir d’aquell moment sempre hi
haurà més demanda que oferta.
Estem avocats a una crisi
energètica permanent? A una gran
pujada de preus?.

Les noves tècniques d’extracció (fracking) han ajornat

temporalment aquesta situació.
 Qüestions Occident importa, la qual cosa el fa
geopolítiques vulnerable (crisi 1973).‫‏ ‏‬Té una gran
dependència energètica, car té poca
producció i reserves.

L'Orient Mitjà (sobretot el Golf

Pèrsic) concentra una part
destacadíssima (60%) de les
reserves del món.
Graner Energètic del Món.
Destaquen Iraq, Iran,
Kuwait i Aràbia Saudita.

Gran valor estratègic

(Guerres d’Iraq).

Zona amb un greu perill de desestabilització (integrisme islàmic).

Problemes L'extracció, el transport i l'ús (crema) dels
ambientals combustibles fòssils té importants efectes
acumulatius.

L'impacte no és només
local, també és global
(canvi climàtic)
El consum de
combustibles fòssils té
una incidència molt
destacada en les
emissions de CO2

Els experts consideren

que aquesta és la
principal raó que
impulsarà un canvi en el
nostre model energètic.
Cal canviar el nostre model energètic Molts països tenen grans
dificultats per canviar-lo.

Potenciar l’estalvi i Impulsar normatives Potenciar les

l’eficiència energètica. globals. energies netes.

Crear un sistema Potenciar

Crear un sistema
descentralitzat i de l’autoproveïment.
sostenible
menor tamany.

El futur passa per l'aprofitament combinat de diferents fonts

(mix d’energies).
És molt provable que És molt provable que
destaqui la importància augmenti considerablement
de l’hidrogen (piles de la importància de les energies
combustible). alternatives.
En els darrers anys, Obren nombrosos interrogants
grans canvis

En els últims anys està canviant Perllongarà un segle l’era

la situació energètica mundial. dels combustibles fòssils?

Innovacions tècniques i Es poden explotar gas i petroli no

noves troballes: convencionals.

Fracking.
Augmentarà la producció de gas i petroli?
Disminuirà el preu del gas i del petroli?

Tot i l’augment S’allunya el fantasma

previsible del del peak-oli?
consum…
Augment molt considerable de la Gran potencial
producció de gas i petroli: de l’Àrtic.
Gas d'esquist (shale gas), Hidrats de gas.
Petroli de roca compacta (tight oil)
Petroli de sorres bituminoses (oil sands)

EUA, Canadà Creix i creixerà

Brasil? la producció a Amèrica?.

Passarà de la dependència
Sobretot EUA energètica a l’autosuficiència?
Entre el 2025 i 2030, serà la primera
exportadora mundial de petroli i gas?
2019,
Primer
productor
de cru.
Què succeirà Repercussions econòmiques i geo-
amb el consum? estratègiques

Països OCDE: BRICS:

Augment considerable Multipliquen el seu consum

de l’eficiència energètic
energètica
Fins el 2025:
No s’incrementa tant Xina representarà un 40% de
el consum energètic. l’increment de la demanda energètica.
Índia augmentarà el seu consum un
132%.
 Xina, Índia
Creix i creixerà Corea del S. i Japó.
la demanda a Àsia?.

Any 2014.
Representen el 50% del consum
Volen assegurar-se el
nundial de petroli.
proveïment:
Contractes i grans
Any 2035.
inversions amb/en Rússia,
Representaran el 60% del consum
Àfrica, Orient Mitjà,
mundial de petroli?
Veneçuela…

Sobretot Xina.

Ara bé, té un gran potencial

en l’explotació de gas no
convencional.
 Decaurà la importància
Decaurà el poder dels grans
de l’OPEP i del Golf
exportadors actuals d’energia?
Pèrsic?

Massa dependents de
l’exportació de cru, sense
una economia
diversificada.

Sobretot països del Golf Pèrsic

i Federació Russa.

Si baixa el preu de l’energia,

es poden desestabilitzar països
exportadors (OPEP, Rússia).
Com incidirà l’augment de la Es reduiran els
producció en la lluita contra el incentius per cercar un
canvi climàtic? nou model energètic?
Què passarà amb
les renovables?

Caldria reduir les emissions Millorar l’eficiència energètica

(sobretot C02)
Potenciar noves energies

Caldria implementar actuacions per tal de recuperar emissions

de carboni.

Carbon Capture and Storage

Per què ha
baixat el preu
del petroli?

Baixada de la demanda - Primer occident.

per la crisi econòmica: - Ara Xina.

Augment - Líbia / Iraq (abans en guerra).

de la - Iran jo no té sancions.
producció: - Aràbia Saudita inicialment manté producció.
- Fracking (EUA).
Hi ha raons geopolítiques?

Aràbia Saudita vol baixar els preus per que el fracking no

surti rendible?
Aràbia Saudita i els EUA volen Iran, F.Russa i
enfonsar econòmicament Veneçuela.
països rivals?
Aràbia Saudita vol aturar el desenvolupament tecnològic
iranià?.
La situació energètica a l’Estat espanyol.

Espanya és un No té fonts d'energia suficients. És un

país amb dèficit de país dependent des del punt de vista
recursos energètic.
energètics.
La taxa de dependència energètica es
troba entre el 75% i el 80%.

Pràcticament absència Producció nuclear Producció

total de petroli i gas. estancada. hidràulica baixa.
Només una mica de Moratòria Predomini
carbó, i no de gran nuclear. clima sec.
qualitat.

Caldria potenciar les energies alternatives: Són autòctones!!.

 A Espanya, clares diferències entre la producció i el consum

Balanç energètic. Taxa de dependència energètica

Relació entre l’energia produïda i Percentatge d’energia importat
l’energia consumida. sobre el total consumit
 Dependència Gran despesa per Balança comercial
energètica espanyola. importar energia. negativa.
Energia més Indústria espanyola
Problemàtica cara. menys competitiva.
Problemes Vulnerable a problemes
estratègics. de subministrament .
El creixement econòmic i l'augment
de la riquesa i el benestar de la Incrementa el dèficit
població ha incrementat el consum energètic.
energètic.

PEN (plans energètics nacionals).

Reduir la dependència del petroli i

diversificar les fonts d'abastament.

Augmentar la importància del gas natural.

Reforçar energies tradicionals com el carbó o la hidràulica.

Potenciar les energies renovables.

Desenvolupar polítiques d'eficiència i estalvi (pe. tren).

Produir més per unitat d’energia.