2.

Els recursos energètics

1. Fonts d’energia
Anomenem font d’energia els elements existents a la natura susceptibles de ser
transformats en energia (aigua, carbó, petroli, etc.)

Les fonts d’energia són els recursos naturals dels quals es pot obtenir energias per produir
calor, llum i potència. (IMPORTANTE)

1.1. Les fonts d’energia al llarg del temps

Els pobles primitius utilitzaven l’energia muscular i aprofitaven l’energia del Sol; més
endevant feren servir la força dels animals i obtingueren el foc mitjançant combustibles
vegetals.

Quan va necessitar grans quantitats d’energia per a les màquines de les indústries, va
recórrer a l’energia del vent i a l’energia de l’aigua.

La revolució industrial del segle XIX, amb la utilització de la màquina de vapor en el

transport i amb la mecanització del treball manual, va provocar un important augment de la
demanda d’energia. El carbó vegetal, cada vegada més escàs i amb por poder calorífic, fou
gradualment substitut pel carbó mineral.

Els avenços tècnics i la invenció i la utilització del motor d’explosió dona lloc a l’expansió de
la indústria de l'automòbil, màquina que requeria benzina.

Durant la Primera Guerra Mundial el petroli es va confirmar com a recurs energètic

fonamental. Els derivats del petroli presentaren grans avantatges respecte el carbó.

A la dècada dels setanta, el petroli era la font d’energia més utilitzada; aprox. el 50% del
consum mundial d’energia. L’any 1973 va originar la crisi de l’energia.

L’ús del gas natural es va començar a impulsar a partir de l’augment del consum energètic
després de la Segona Guerra Mundial.

La recerca de solucions per fer front a la necessitat energètica suposà el desenvolupament

de l’energia nuclear. Al 1954 es va posar en funcionament la primera nuclear de fissió.

Els problemes han portat la política energètica: l’estalvi d’energia i l’ús de recursos
renovables són ara els nous reptes.

1.3. Classificació de les fonts d’energia

En funció de la seva naturalesa:
- Primàries. Es troben a la natura. (llenya, carbó, petroli, etc.)
- Secundàries. S'obtenen a partir de les fonts primàries. (electricitat o benzina)

En funció de les seves reserves disponibles:

 - Renovables. N’hi ha reserves il·limitades.
- No renovables o exhauribles. N’hi ha reserves limitades.

En funció del grau d’utilització:

- Convencionals. Aquelles a partir de les quals es produeix la major part d’energia
consumida per la societat. (petroli, gas natural, carbó, hidroelèctrica, nuclear)
- No convencionals. Aquelles a partir de les quals es produeix una petita part de
l’energia. (solar, eòlica)

2. Materials combustibles
Els materials combustibles són substàncies que, en combinar-se amb l’oxigen, donen lloc
al fenomen de la combustió, amb la qual cosa s’obté energia calorífica i energia lluminosa.

Els combustibles fòssils són els combustibles naturals més abundants a la natura:
- Sòlids. El més utilitzat és el carbó.
- Líquids. En generar provenen de la destil·lació del petroli (benzina, querosè, gasoil,
fuel) també s’utilitzen alcohols(etanol, metanol).
- Gasosos. Els més utilitzats són el gas natural i els gasos liquats del petroli (butà i
propà).

2.1. Poder calorífic i capacitat calorífica

El poder calorífic és l’energia que es desprén en la combustió completa de la unitat de
massa o volum d’un combustible.

La capacitat calorífica (C) és la quantitat de calor que ha de rebre una substància per elevar
la seva temperatura en 1 K o 1ºC.

2.2. La llenya i el carbó vegetal

La meitat de la humanitat depèn de la llenya en forma de carbó vegetal.

El carbó vegetal s’obté de la piròlisi, que és una combustió parcial de la llenya amb poca
presència d’oxigen.

2.3. El carbó mineral

El carbó mineral és el primer combustible fòssil que va utilitzar la humanitat. Quants més
anys té el carbó és millor, té més calor calorífic, però es troba a més profunditat.

A. Origen i propietats
El carbó té el seu origen en els extensos boscos que cobrien la major part de la Terra fa uns
300 milions d’anys en el període Carbonífer. Els esdeveniments geològics posteriors, van
provocar que molts d’aquells boscos quedessin submergits i posteriorment penjats sota
enormes quantitats de sorra i roques.

Grups de carbons diferents:

- La torba conté aproximadament el 60% de carboni i molta humitat.
- Els lignits són carbons d’origen recent de poder calorífic baix, que produeixen
moltes cendres quan cremen.
- Le hulles són carbons bituminosos o grassos, d’un elevat contingut en carboni i gran
poder calorífic, impermeables, de destil·lació fàcil.
- Les antracites són els carbons més antics, de major poder calorífic i amb un
contingut en carboni de fins el 95%.

B. Processos d’obtenció
Primer cal fer un estudi per determinar la qualitat i la quantitat de carbó i veure si és
rendible.

L’explotació subterrània és el mètode tradicional , consisteix a excavar pous verticals fins

arribar a la veta i seguidament obrir galeries en la seva direcció. Actualment l’extracció es
realitza amb màquines que eliminen la necessitat de picar. Es recull mecànicament en
vagonetes o en cintes transportadores, que el porten a la superfície.
A peu de mina, el carbó es tritura, es renta i es classifica, es transporta als llocs de consum
en trens o camions.

Silicosi, malaltia greu, que afecta als pulmons, provocada per la respiració durant molt de
temps d’aire carregat amb partícules sòlides.

La presència del grisú, gas combustible que desprèn el carbó, exigeix una ventilació
constant, per evitar que es pugui acumular, explotar i provocar incendis i esfondraments a
l’interior de la mina.

Mina a cel obert. Extracció de lignit. Agafen muntanya, la fan explotar i extreuen el carbó a
través de les vetes de carbó que queden al descobert.

Gasificació del carbó. Extracció de hulles i antracites. Consisteix en la introducció d’un

agent gasificant a la veta de mineral, de la qual resulta gas de carbó que s’utilitza com a
combustible.

C. Aplicacions
 - Com a combustible d’ús general, utilitzat sense cap transformació.
- Pel procés de destil·lació seca, se n’obté:
· Coc, combustible utilitzat en la indústria siderúrgica.
· Gas ciutat, combustible d’utilització domèstica.
· Productes químics (olis lleugers i quitrà)
- Procés de gasificació, reacció del carbó amb vapor d’aigua en gasògens, s’obté el
gas de síntesi, utilitzable directament com a combustible o per a l’obtenció de:
· Gas natural sintètic
· Hidrocarburs. Combustibles líquids i gasosos similars als derivats del petroli.

2.4. El petroli
La seva importància econòmica rau en la gran quantitat de productes derivats que
proporciona i en el poder energètic de molts d’aquests.

El petroli brut, és un líquid de color variable, menys dens que l’aigua, d’aspecte oliós,
viscositat variable i olor desagradable.
És constituït per una barreja d’hidrocarburs. Conté també quantitats petites de sofre, oxigen
i nitrogen. El petroli brut no té aplicació directa; se n’han de separar els components per
destil·lació a les refineries. (IMPORTANTE)

A. Origen
Va iniciar la seva formació fa uns 600 milions d'anys, per l’acumulació de microorganismes
que constituïen el plàncton marí. Arrossegats pels corrents cap a la costa, morien, es
dipositaven al fons i quedaven recoberts per successives capes de sorra, argila i fang.

La matèria orgànica, en quedar atrapada va experimentar una descomposició en dues

etapes. Aquesta descomposició, juntament amb els factors de pressió i temperatura va
originar els diferents hidrocarburs que constitueixen el petroli.

B. Localització i extracció
La prospecció es fa sempre en regions amb roques sedimentàries. poden ser:
- Mètodes magnetotèrmics: estudiem les distorsions del camp magnètic terrestre
ocasionat pel magnetisme de les ones.
- Mètodes gravimètrics: mesuren fluctacions del camp gravitatori terrestre que
permeten detectar concentracions salines.
- Mètodes sísmics: mitjançant explosius creem ones sísmiques i estudiem la seva
propagació pels diferents materials.

C. Transformació en productes aptes per al consum

A les refineries es porten a terme un seguit de processos destinats a separar els diferents
components o fraccions del petroli. Els més característics són:
- Destil·lació fraccionada. Consisteix a escalfar el cru fins a l’evaporació, per refredar-
lo

1. Classifica les fonts d’energia en funció de la seva naturalesa i de les seves reserves.
Segons la seva naturalesa:
 - Primàries: es troben a la natura (llenya, aigua, carbó)
- Secundàries: S’obtenen a partir de les fonts primàries (electricitat, benzina)
Segons les seves reserves:
- Renovables: Les reserves són il·limitades (solar, eólica, hidràulica, geotèrmica,
biomassa, URS, mareomotriu, energia de les ones)
- No renovables: Les reserves són limitades (carbó, petroli, gas natural i urani)

3. Explica en que consisteix la destil·lació fraccionada del petroli i quins productes se

n’obtenen.
Consisteix a escalfar el cru fims a l’evaporació, per refredar-lo progressivament i obtenir les
fraccions condensades en funció del seu punt d’ebullició. Es poden obtenir: gasoil, naftes,
querosé, fuel i olis.

4. Què s’entén per poder calorífic d’un combustible?

El poder calorífic és l’energia que es desprèn en la combustió completa de la massa o
volum d’un combustible.

5. Què és una reacció nuclear? De quins tipus n’hi ha?

Una reacció nuclear, és qualsevol procés de transformació que implica el nucli d’un àtom.
Hi ha de dos tipus:
- Reacció de fusió, en les quals s’uneixen nuclis d'elements lleugers per formar nuclis
més pesants.
- Reacció de fissió, la qual consisteix a provocar la ruptura del nucli d’un àtom amb
l’impacte d’un neutró.

6. Quina diferència hi ha entre un combustible nuclear de fissió i un material fèrtil?

Els combustibles fissionables són l’urani 325, el plutoni 239 i l’urani 233.
Els materials fèrtils són els que amb reaccions nuclears de captura i canvi radioactiu es
converteixen en materials fissibles.

7. Descriu els principals fenòmens contaminants produïts pel consum de combustibles

fòssils.
L’efecte hivernacle, que consisteix em l’elevació de temperatura que experimenta
l’atmosfera a causa de la presència de gasos d’hivernacle, que deixen passar la radiació
visible de l’espectre solar i absorbeixen la inflaroja (calor) emesa per la Terra.

11. Explica les diferents aplicacions del gas natural en funció dels seus àmbits d’aplicació.
- La indústria, el comerç i l'habitatge. El desplegament d’una xarxa de distribució.
- Les centrals tèrmiques mixtes. Es va imposant l’ús del gas natural, alternant-lo amb
els combustibles tradicionals.
- La industria petroquímica. Com a matèria primera.
- Les instal·lacions de cogeneració. Consisteix en la producció simultània d’energia
elèctrica i de calor.

13. Com s’origina la pluja àcida? Quines són les mesures que es poden dur a terme per
minimitzar-ne l’impacte sobre el medi ambient?
Els àcids de sofre i de nitrogen s’introdueixen a l’atmosfera quan es cremen combustibles
fòssils; allà entren en contacte amb vapor d’aigua, llum i oxigen i es transformen en àcid
sulfúric i àcid nítric. Quan aquests àcids són arrossegats per la pluja o els flocs de neu o
cauen en forma de partícules seques, es produeix la pluja àcida.