La producció i el consum d’energia

▪ Combustibles fòssils: Principal font d’energia primària al planeta (86%).

▪ Petroli, Carbó i Gas Natural: formats durant llargs períodes de temps geològic a
partir de restes orgàniques enterrades en dipòsits sedimentaris de l’escorça terrestre
sotmeses a grans pressions i temperatures.
▪ Són recursos no renovables, per tant, hi ha unes reserves conegudes i tenen una data
estimada d’esgotament.
▪ Es poden usar directament (energía primària) o bé en centrals tèrmiques, per a
obtenir electricitat (font d’energia secundaria).
▪ L'energia primària és aquella font d'energia que s'utilitza sense procés de conversió.
▪ Són més eficients que les finals no primàries (energies secundaries), ja que amb la
transformació energètica sempre es perd una part en forma de calor.
Ús de fonts d’energia al món (2006)
▪ Oli mineral de color fosc o negre i de menor densitat que l’aigua format per una barreja d’hidrocarburs, sofre,
oxigen i nitrogen en proporcions variables.

▪ És un recurs conegut des de l’antiguitat (Egipte i Mesopotàmia).

▪ Al s. IX, el persa Al-Razi va destil·lar el querosè a partir del petroli.

▪ Comercialitzat a partir del s. XIX i XX gràcies a la seva adaptabilitat com a font energètica per moure vehicles,
generar electricitat i per fabricar productes industrials (asfalt, plàstic o lubricants).

▪ Per obtenir els diversos derivats cal sotmetre'l a un procés de refinament, anomenat destil·lació fraccionada.

▪ Obtenim, a diferents temperatures, substàncies gasoses com ara metà, età, propà i butà; líquides com les gasolines,
el querosè i el gasoil o sòlides com les parafines i els quitrans.
▪ El transport, la comercialització i el consum del petroli condicionen l’economia a nivell mundial (Preu del barril en augment des
dels anys 70).

▪ Principals productors: Organització Països Exportadors Petroli – OPEP. (Països del Golf Pèrsic: Aràbia Saudita,
Kuwait, Bahrein, Emirats Àrabs Units, Iraq, Iran), Mèxic, Argèlia, Líbia, Guinea Equatorial, Veneçuela, Nigèria i
Indonèsia. També Estats Units i Rússia.
▪ Les emissions de CO2 provinents de la crema de petroli o derivats contribueixen a incrementar
l’efecte hivernacle.

▪ A més, els accidents associats a l’extracció i transport del petroli constitueixen un problema
ambiental important. P.Ex.: Naufragi del petrolier Prestige de 2002.

▪ Els nous mètodes d’extracció com el FRACKING tenen considerables efectes negatius sobre els
ecosistemes.

▪ Consisteix en extreure combustibles fòssils que es troben a grans profunditats del subsol
emprant aigua a pressió, sorra i components químics.

▪ Aquests químics poden contaminar els corrents d’aigua freàtica i els aqüífers i les perforacions i
la injecció d’aigua a pressió es relaciona amb un augment de l’activitat sísmica.

▪ Què és el “fracking”?: https://youtu.be/RPDtD0lP1l0 How does fracking work? - Mia Nacamulli –

YouTube
▪ https://elordenmundial.com/que-es-el-fracking-o-fractura-hidraulica-la-tecnica-que-ha-revolucionado-el-petroleo/ (Accés: 26/09/2021)
L’accident del vaixell liberià Prestige, naufragat vora les costes de Galícia, el
2002 és considerat el tercer accident més costós de la historia, només per
darrere del cas del transbordador espacial Columbia (2003) i Txernòbil (1986).
Va ser una catàstrofe mediambiental que va cobrir de “Chapapote” grans
extensions des de la Costa da Morte fins a la costa de Guipúscoa i el País
Basc francés.
Arran d’això va sorgir el moviment ecologista “Nunca Máis” i es van
mobilitzar milers de voluntaris per netejar la marea negra.
http://www.wreckedexotics.com/articles/011.shtml (Últim accés: 26/09/21)
Reserves de petroli a les grans regions del món (2018)
Font: Barcanova
Font: https://www.concienciaeco.com/2017/10/11/fracking-fracturacion-hidraulica-riesgos-ambientales/ (Últim Accés: 26/09/21)
Font: https://www.iagua.es/blogs/aguaorgmx/fracturacion-hidraulica (Últim accés: 26/09/21)
▪ Roca fòssil molt abundant i estesa pel planeta. Segons el grau de carbonificació té capacitats
diferents de produir energia.
▪ Els diversos tipus de carbó es classifiquen segons la humitat, el percentatge de carboni que
contenen, el seu poder calorífic i la seva inflamabilitat.
▪ Els principals són: la Torba, l’Antracita, la Hulla i el Lignit.
▪ Després del petroli, és el segon recurs energètic més utilitzat com a font primària o per produir
electricitat en centrals tèrmiques.
▪ No obstant, a mesura que el preu del petroli augmenta, augmenta també el consum de carbó
que és més econòmic.
▪ La seva crema causa pluja àcida i emissions de gasos d’efecte hivernacle.
▪ Efecte hivernacle: escalfament del planeta i la seva atmosfera degut a la penetració de la rajos
del sol i per la retenció de calor absorbida.
Reserves de carbó a les grans regions del món (2018)
Font: Barcanova
▪ La pluja àcida es genera quan els òxids de sofre i nitrogen es transformen a l’atmosfera en
els àcid sulfúric i nítric. Quan aquests es combinen amb el vapor d’aigua atmosfèric,
formen petites gotes d'aigua àcida.
▪ En precipitar, causen l'acidificació de les aigües dels llacs i embassaments, provoquen
la mort de la majoria dels animals i plantes aquàtics i fan que les aigües no siguin
potables.
▪ Les pluges àcides tenen efectes perjudicials sobre la vegetació, els llacs i rius, la salut de
persones i animals i sobre els edificis i monuments.
▪ La contaminació àcida no és un problema local, es tracta d'un problema global. La major
part de les substàncies químiques que produeixen la pluja àcida es generen a les zones
molt industrialitzades, però el vent s'encarrega de transportar els núvols àcids a tot
arreu.
▪ Quan la pluja àcida entra en contacte amb els materials utilitzats en els edificis, estàtues,
pintures i altres objectes, els pot deteriorar i arribar a destruir-los.
▪ La inhalació de l'àcid procedent de la boira àcida pot provocar problemes
respiratoris, perquè la humitat dels pulmons pot convertir el SO2 en àcid sulfúric.

▪ Els efectes de la pluja àcida sobre la vegetació van des de la corrosió de les fulles i
una reducció general del creixement dels arbres, que pot acabar amb la seva mort,
fins a alterar les substàncies que componen el sòl i fer els arbres menys resistents
a condicions desfavorables com el gebre, la sequera, els virus, els fongs i les plagues
d'insectes.

▪ https://www.ccma.cat/324/els-gasos-del-volca-arribaran-a-catalunya-i-causaran-pluja-
acida-pero-sense-risc/noticia/3119819/

▪ https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies/el-nuvol-toxic-del-volca-no-afectara-la-
qualitat-de-laire-de-catalunya-segons-les-previsions/video/6120454/
▪ Format per metà, és un combustible molt eficient amb un alt poder calorífic
que requereix un processament molt reduït.
▪ És menys contaminant que el petroli i el carbó però també emet gasos d’efecte
hivernacle a l’atmosfera.
▪ Sobretot s’utilitza per produir electricitat, com a combustible per als transports
i per a l’ús domèstic.
▪ També es fa servir en la fabricació de plàstics, fibres sintètiques i insecticides.
▪ Avui Europa és proveïda de gas natural per una xarxa de gasoductes que
recorren milers de quilòmetres i estan en projecte altres de nous amb Àsia i
Algèria.
Reserves de gas natural a les grans regions del món (2018)
Font: Barcanova
Producció de Gas Natural per país
▪ En estat natural no és ni un combustible fòssil ni un mineral energètic i requereix
d’un complex procés de transformació per convertir-se en font d’energia.
▪ És la principal font d’energia per a les centrals nuclears que produeixen
electricitat.
▪ L’energia nuclear aporta un percentatge important de la producció de l’energia
elèctrica al món i no contribueix a augmentar l’efecte hivernacle.
▪ Els principals problemes ambientals derivats de l’ús d’aquest recurs energètic
són, d’una banda el risc d’accidents nuclears (com els de Txernòbil o
Fukushima) i de l’altra, la llarga durada dels residus que genera i la seva gestió.
▪ Actualment els elements combustibles irradiats s'emmagatzemen de forma segura
en les centrals i segueixen sent radioactius durant diversos milers d'anys.
Mines d’urani més importants del món (2005)
Funcionament de les centrals tèrmiques-nuclears:
▪ Dins del reactor de les centrals nuclears es realitza una reacció nuclear controlada,
anomenada reacció de fissió.
▪ Consisteix en bombardejar amb un neutró un àtom d'urani, de forma que aquest es
divideix en dos àtoms més menuts i s'allibera energia i neutrons que podran
continuar fissionant nous àtoms d'urani, en una reacció en cadena.
▪ L'energia calorífica produïda en la reacció, s'empra per a generar vapor d'aigua i
moure una turbina acoblada a un generador elèctric.
▪ Actualment a Espanya hi ha 8 centrals nuclears en actiu, de les quals dues són a
Catalunya: Ascó i Vandellòs.
https://www.youtube.com/watch?v=nMZJ7ABkvRw / https://www.youtube.com/watch?v=s22FBkCmCMM
Funcionament d’una central nuclear (27/09/2021)
▪ http://direccioncitius.us.es/museo/recursos/posters/recursos_minerales.pdf
▪ http://tecnosiverafont.weebly.com/uploads/2/4/9/5/24951573/09_recursos_energetics_
i_minerals.pdf
▪ https://www.fundacionendesa.org/es/educacion/endesa-educa/recursos/centrales-
electricas-convencionales/central-termica-convencional-ciclo-combinado
▪ https://www.youtube.com/watch?v=TuL3nI_3X6g
▪ https://www.fundacionendesa.org/es/educacion/endesa-educa/recursos/centrales-
electricas-convencionales/central-termica-convencional-ciclo-combinado/central-
ciclo-combinado
▪ https://www.fundacionendesa.org/es/educacion/endesa-educa/recursos/centrales-
renovables/central-de-biomasa
▪ Energia que utilitza els recursos inesgotables de la naturalesa, com la biomassa, les
radiacions solars o el vent.

▪ Aquests recursos no produeixen gasos d'efecte hivernacle -causants del canvi climàtic- ni
emissions contaminants.

▪ Alguns recursos com el vent, l’aigua o la biomassa s’han explotat des de l’antiguitat.

▪ El desenvolupament de les energies netes és imprescindible per combatre el canvi

climàtic i limitar-ne els efectes més devastadors.

▪ Al contrari que les fonts tradicionals d'energia com el carbó, el gas, el petroli o l'energia
nuclear, les reserves de les quals són finites, les energies netes són inesgotables i
s'adapten als cicles naturals (per això les anomenem renovables).
▪ Cada cop són més competitives: Les principals tecnologies renovables -com l'eòlica i la
solar fotovoltaica- estan reduint dràsticament els seus costos, de manera que ja són
plenament competitives amb les convencionals en un nombre creixent d'emplaçaments.
▪ Són fonts autòctones, de forma que es disminueix la dependència energètica.

DESAVANTATGES DE L’ENERGIA RENOVABLE:

▪ Discontinuïtat en la producció (el vent, l’energia lluminosa o l’aigua dels pantans depèn
de la meteorologia)
▪ Rendiments baixos.
▪ Encara hi ha problemes tècnics per a la seva explotació.
Font: Barcanova
Utilitzen la calor per generar l'energia elèctrica. N’hi ha de 3 tipus principals en funció de la font
d’energia primària que utilitzen:

▪ Central Tèrmica Convencional: Utilitzen únicament combustibles fòssils (Carbó, Petroli, Gas
Natural) per generar energia elèctrica. La seva ubicació depèn de la disponibilitat del
combustible que utilitzin (a prop de conques carboníferes, refineries de petroli o ports marítims).

▪ Central Tèrmica de Cicle Combinat: Generació d'energia elèctrica mitjançant la utilització

d'una turbina de gas i una de vapor (menys emissions de CO2).

▪ Central Termonuclear: Produeix electricitat a partir de l'energia nuclear.

Central Tèrmica Compostilla II (Cubillos de Sil, Espanya)
▪ Aprofita l’energia cinètica de l’aigua dels embassaments per transformar energia
mecànica en elèctrica gràcies al xoc de l’aigua contra les pales de les turbines unides a
un alternador.
▪ Antigament s’utilitzava l’energia hidràulica en molins paperers o fariners que
aprofitaven la força de l’aigua.
▪ Va ser la principal font d’energia a l’Estat Espanyol entre els anys 40 i 70 del s. XX, quan
va començar a augmentar la producció d’energia termoelèctrica i nuclear. No obstant, el
2009 encara suposava un 62% de la producció elèctrica a Espanya.
▪ Tot i ser una de les energies renovables més importants arreu del món, els principals
inconvenients que comporta són la irregularitat pluviomètrica (no hi ha pluja de forma
regular) i l’impacte mediambiental derivat de la construcció d’embassaments.
▪ Avui dia, les conques del nord peninsular concentren els embassaments amb més
capacitat productiva: Central de San Esteban (Ourense), la Central José María de Oriol-
Alcántara II al riu Tajo (Càceres), Villarino i Saucelle (Salamanca) o la de Mequinensa a
l’Ebre (Saragossa)
Embassament de José María de Oriol-Alcántara II (Extremadura, Espanya)
Embassament de Mequinensa (Saragossa, Espanya)
 Conques GW/H
Galícia 126
Miño-Sil 1358
Cantàbric 97
Duero 3076
Tajo 741
Guadalquivir 12
Segura 3
Xúquer 19
Ebre 811
Total 6243
Energia total disponible als embassaments hidroelèctrics de major aprofitament (2009)
Font: Boletín hidrológico semanal, núm. 1 (2009). MARM.
▪ Es basa en l’aprofitament de la força cinètica del vent i abans de la industrialització era
una de les principals fonts d’energía (aplicada a la navegació i als molins) juntament
amb l’energia de sang i l’energia hidràulica.
▪ La transformació es produeix a l'aerogenerador que transforma l'energia eòlica que
mou les pales en energia elèctrica.
▪ L’aprofitament d’aquesta energia comporta la localització de les instal·lacions (parcs
eòlics i minicentrals) en indrets amb unes condicions de vent òptimes (velocitat,
freqüència, orientació…) tant en terra com a alta mar.
▪ A la península, els parcs eòlics es concentren a les zones on hi ha vents més forts i
constants: Galicia, la Meseta nord, el sistema Ibèric, les illes Canàries i punts de
Catalunya, Almeria i Cadis.
▪ Els inconvenients dels parcs eòlics estan relacionats amb els impactes visuals i
paisatgístics que provoquen. També en el seu efecte sobre els ocells quan interfereixen
amb les rutes de desplaçament dels mateixos.
 Parc eòlic a Tineo, Astúries
Parc eòlic offshore a Dinamarca
Parc eòlic “Los Almendros” (Múrcia)
És l’energia que prové directament de la radiació solar.
▪ 3 tipus principals:
▪ Fotovoltaica: transforma la radiació solar en energia elèctrica amb panells fotovoltaics (plaques
solars).
▪ Tèrmica: aprofita la radiació solar per escalfar un fluid o per produir aigua calenta, vapor o energia
elèctrica.
▪ Solar passiva: obté estalvi energètic en calefacció mitjançant l’aïllament i l’orientació dels edificis.

Des de les centrals termosolars o fotovoltaiques, l’electricitat es distribueix a la xarxa

elèctrica general.
Té certs inconvenients entre els quals hi ha:
▪ la forta inversió que requereix el seu aprofitament i el manteniment dels panells solars.
▪ el gran impacte visual en el paisatge (ocupen grans extensions de terreny).
▪ La generació d'energia solar depèn principalment de la temperatura ambient i de la
radiació solar incident. A menys hores de llum menys energia es genera, per tant, això fa
que la producció d’energia sigui menor a l’hivern que a l’estiu.
▪ Biomassa: Font d’energia explotada des de l’antiguitat en forma de llenya (biomassa
seca). Obté energia a partir de l’aprofitament de residus orgànics, agrícoles, ramaders,
forestals o industrials per mitjà de la combustió directa o de la seva transformació en altres
combustibles com gas metà o alcohol.

▪ Biocarburants: combustibles líquids destil·lats a partir de productes vegetals (Bioetanol i

Biodièsel).

▪ Energia mareomotriu: aprofita la força de les marees per produir energia.

▪ Energia geotèrmica: aprofita la calor interior de la Terra per obtenir aigua calenta, vapor
i electricitat.
▪ El creixement econòmic espanyol produït a partir de la segona meitat del segle XX ha fet
necessari un gran consum d'energia per a la indústria, la mecanització del camp, el
desenvolupament de les comunicacions i els serveis i les necessitats de les llars.
▪ Els recursos energètics produïts a l'estat són insuficients per suplir les necessitats d'energia
que demanden les activitats econòmiques i el consum de les famílies.
▪ Espanya és un país dependent en matèria energètica que ha d'importar bona part de
l'energia que necessita.
▪ Gairebé la meitat del consum d'energia a Espanya prové del petroli. Com que Espanya es
pobre en jaciments petrolífers ha d'importar de l'estranger aquest recurs.
▪ Altres fonts energètiques en les que Espanya és deficitària són el carbó (tot i tenir jaciments
a Astúries, Terol, Còrdova i Lleó) i el gas natural (jaciments de poca importància a Huelva,
Cadis i Sevilla), dels quals n'importa també grans quantitats.
▪ Fins 2002 s’extreia Urani a Badajoz i Salamanca.
▪ El 60 % de l’energia elèctrica produïda a Espanya prové de FONTS NO RENOVABLES:
1. Energia Nuclear (21%)
2. Carbó.
3. Tèrmiques Convencionals (Carbó, Petroli, Gas Natural) i de Cicle Combinat.
▪ Fonts Renovables més utilitzades a l’Estat Espanyol:
1. Eòlica.
2. Hidroelèctrica.
3. Solar fotovoltaica.

▪ Transport i indústria són els sectors que més consumeixen a nivell nacional.
▪ PLAN NACIONAL INTEGRADO DE ENERGIA Y CLIMA (2021-2030): transició energètica,
foment de les energies renovables i reducció de les emissions de gasos d’efecte
hivernacle en coordinació amb Europa.
▪ El petroli continua tenint un paper principal en el consum d’energia (aporta
aproximadament un 40% de l’energia primària consumida a Espanya).
▪ L’energia obtinguda del petroli te un paper encara molt important en el model energètic
actual, malgrat l’avenç en el desenvolupament de les energies renovables en els darrers
anys.
▪ La importància del petroli com a recurs energètic i la manca de jaciments a Espanya
genera una forta dependència envers les regions productores de petroli.
▪ El control de la producció per part dels paísos de la OPEP i les fluctuacions del seu preu
(condicionades pels mercats internacionals de cru) exerceixen una forta influència
sobre el comportament dels preus de un gran nombre d’articles de consum.
▪ Les possibles alternatives es basarien en la reducció del consum, i en el foment
d’energies alternatives. Encara avui, tot i la reducció del consum energètic en els
sistemes de transport, la dependència de l’economia enfront del petroli és molt gran.
▪ Les centrals tèrmiques que funcionen amb carbó es localitzen en les proximitats de
les mines de carbó que supleixen aquest combustible, per tal de reduir els costos
derivats del transport de la matèria primera. P. Ex. Astúries, Lleó, Terol…
▪ Algunes centrals d’aquest tipus situades a la costa reben carbó per via marítima des
de llocs distants.
▪ Les centrals tèrmiques que funcionen amb carbó utilitzen un recurs energètic que no
és renovable, a més de ser molt contaminants perquè emeten cendres junt amb gasos
d’efecte hivernacle i que produeixen a més pluja àcida. Per tant es consideren
instal·lacions no sostenibles. P. ex. Central tèrmica d’Andorra (Terol).
▪ Les centrals tèrmiques de fuel i de cicle combinat, funcionen amb substàncies
derivades del petroli (fuel).
▪ A Espanya, les energies renovables més utilitzades són:
▪ La energia hidràulica/hidroelèctrica.
▪ La biomassa.
▪ La solar: Centrals al sud peninsular (Almeria, Màlaga, Alacant, Vall del Guadalquivir
i Sud-est de Castella la Manxa).
▪ L’eòlica: Els parcs eòlics es concentren a les zones on hi ha vents més forts i
constants: Galicia (la Corunya), la Meseta nord, el sistema Ibèric, les illes Canàries
i punts de Catalunya (Tarragona), Almeria, Cadis, Saragossa i Navarra.
▪ La Geotèrmica.
▪ L'impuls a les noves fonts d'energia renovable (solar, eòlica, biomassa i geotèrmica), a més de
ser ambientalment sostenibles permeten reduir la dependència energètica de l'exterior.

▪ L’energia nuclear suposa un 21% de la producció total d’energia a Espanya, seguida pel
carbó.

▪ L'energia elèctrica es transporta des de les centrals productores (hidroelèctriques,

tèrmiques, nuclears, parcs eòlics, etc.) fins els punts de consum arreu d’Espanya.

▪ La interconnexió de tota la xarxa elèctrica espanyola ha permès que el consum ja no

depengui només del lloc on es produeix aquesta electricitat. Per tant, ja no hi ha una
correlació absoluta entre les zones de més producció i les zones de més consum.

▪ Promoció per part del govern d’Espanya i la Unió Europea de mesures per disminuir l’ús
d’energies no renovables, la lluita contra el canvi climàtic i l’ús de noves fonts d’energia neta.

▪ Llei de Canvi Climàtic, Transició Energètica i Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima.
▪ La producció energètica a Catalunya se centra en l’energia elèctrica tot i ser dependents de la
resta de l’Estat Espanyol i de França.
▪ Projecte de Línia MAT (Molt Alta Tensió) per unir Catalunya amb la xarxa elèctrica Francesa i facilitar
la importació energètica.
▪ Sobretot es produeix energia nuclear a les centrals de Vandellòs II i Ascó I i II (50% de la producció
total de Catalunya).
▪ A nivell d’energies renovables destaquen les zones rurals de Lleida i Tarragona on hi ha parcs
eòlics per aprofitar l’energia del vent i es planeja de construir-ne més a l’Empordà.
▪ https://www.emporda.info/comarca/2021/08/06/projecten-quatre-parcs-eolics-mes-55971734.html (Últim Accés: 08/10/21)

▪ Les altres fonts d’energia són les Centrals de Cicle Combinat i les de Cogeneració.
▪ Les centrals tèrmiques de cicle combinat transformen l'energia tèrmica del gas natural en electricitat
mitjançant el treball conjunt d'una turbina de gas i una altra de vapor.
▪ https://www.fundacionendesa.org/es/educacion/endesa-educa/recursos/centrales-electricas-convencionales/central-termica-convencional-ciclo-combinado

▪ La cogeneració consisteix en la producció combinada de calor i electricitat. S’obté al mateix temps

energia elèctrica i energia tèrmica útil (vapor, aigua calenta, aire calent) a partir d’una sola font
d'energia primària (combustible).
Per ampliar: https://www.larazon.es/economia/20191202/w42wov7uzffqjis22o56udcymy.html (Últim Accés: 08/10/21)
Font: https://dominiomedios.com/que-es-la-energia-por-ciclo-combinado/ (Últim Accés: 08/10/21)
Planta Tèrmica de Cicle Combinat Campo de Gibraltar (Cadis) que opera amb Gas Natural
▪ Els recursos hídrics de Catalunya són escassos i repartits desigualment, ja que depenen
fonamentalment de les precipitacions.
▪ Els rius presenten un escàs cabal degut a les característiques del clima mediterrani, força
sec i agreujat per una sequera estival pronunciada.
▪ L’aigua és un recurs molt escàs però el seu consum no ha parat de créixer. Sovint, en anys de
sequera s’han patit restriccions ocasionals, especialment a l’estiu.
▪ Els sistemes d’aprofitament de l'aigua es basen en la construcció de preses i embassaments,
complementats amb la construcció de canals i pous per aprofitar les aigües subterrànies.
També per la posada en marxa de plantes dessalinitzadores.
▪ Les activitats agrícoles i ramaderes són les que consumeixen el percentatge més gran
d’aigua, per la importància dels regadius i de la ramaderia intensiva, seguits dels usos
domèstics, industrials i turístics.
▪ Per millorar l’abastament es planteja l’ús de plantes dessalinitzadores, la recuperació
d’aqüífers, la millora de canalitzacions i dels sistemes de rec, i la reutilització de l’aigua.
▪ Explotació dels diversos recursos naturals de Catalunya:
▪ Extracció de Pedra Calcària a Girona i al Massís del Garraf.
▪ Explotació de sals sòdiques i potàssiques a la Catalunya Central. P. Ex. Mines de sal
de Cardona.
▪ Històricament (fins el s.XIX) es produïa ferro al Pirineu. No obstant, degut a
l’escassetat del mineral la seva explotació i transformació a les fargues va deixar de
ser rendible i es va deixar d’extreure a inicis del s.XX.
▪ Antigament s’extreia carbó de molt baixa qualitat al Berguedà (Fígols), motiu pel qual
s’abandonà la seva producció. Al s. XIX importat d’Astúries o d’Anglaterra: motor de la
revolució industrial.
▪ Avui dia, les centrals tèrmiques de Badalona, Cercs i Cubelles importen el carbó que
utilitzen per produir electricitat directament de Sudàfrica per motius econòmics.
▪ La Unió Europea produeix només un 5% de l’energia al món i en consumeix aproximadament
l’11%. És, per tant, dependent energèticament en quasi totes les fonts d’energia (les ha
d’importar).
▪ L’any 2002 va signar el “Protocol de Kyoto”, un pacte internacional de 38 països
industrialitzats impulsat per la ONU per fer front al canvi climàtic reduint les emissions de
gasos d’efecte hivernacle i aturar l’escalfament global.
▪ La UE ha fixat com a objectius en matèria energètica:
▪ Augment i diversificació de la producció d’energies renovables en un 32%.
▪ Millora de les xarxes i de l’eficiència energètica.
▪ Reducció d’emissions de CO2 i altres gasos efecte hivernacle (40%).

▪ Marc estratègic pel clima i l’energia 2021-2030.

▪ Acord de París (2015): donar una resposta internacional i coordinada al repte de la crisi
climàtica i les noves polítiques energètiques.
▪ Objectius UE: Fer que la Unió Europea arribi a una economia pròspera, moderna, competitiva
i climàticament neutra el 2050.
COST ENERGÈTIC

▪ El cost de l’energia és el preu que paguem per utilitzar gasolina,

electricitat, etc.
▪ Dins d’aquest cost cal tenir en compte els costos ocults, com per
exemple l’impacte ambiental derivat de la producció i transport de
l’energia. (Normalment es paguen mitjançant impostos).