1.

1 Els recursos naturals

1.1.1. Tipus de recursos naturals

Recursos naturals→ tots aquells béns que la humanitat pot obtenir de la natura per tal de
cobrir les seves necessitats biològiques o per satisfer les seves necessitats socials.
Exemples: Recursos antics: roques o vegetació. Recursos moderns: minerals de ferro.

Es classifiquen en funció de la seva capacitat de regeneració:

- Recursos renovables: es regeneren de manera natural a un ritme igual o superior al ritme
el que són explotats per la societat.
● Perennes: sol, ven, energia hidràulica, etc.
● Crítics: aigua, sòl, boscos, peixos, etc. (poden ser finits quan es supera la capacitat
de càrrega).

- Recursos no renovables: es generen a la natura d’una manera tan lenta que cal considerar
que existeixen en quantitats finites.
● Consumibles: combustibles fòssils (carbó, petroli, gas natural, etc.).
● Recuperables: roques (sorra, grava, argila, etc.).
● Reciclables: minerals metàl·lics (alumini, ferro, coure, etc.).

Capacitat de càrrega→ aprofitament màxim que es pot fer d’un determinat recurs natural per garantir la
renovació futura.
Combustible fòssil→ combustible format a partir de les restes orgàniques acumulades en dipòsits sedimentaris
de l’escorça terrestre.
Reciclable→ que es pot recuperar.

Es fa un ús creixent dels recursos naturals, ex: minerals energètics per la necessitat de

combustibles per als transports, agricultura, etc.
Recursos repartits de manera desigual: controlar l'explotació o comerç és importància
geoestratègica per països desenvolupats.

Desforestació→ procés de destrucció del bosc.

Biodiversitat→ diversitat biològica en un sistema ecològic en totes les formes, nivells i combinacions.
Sostenibilitat ambiental→ mode d’aprofitament dels recursos naturals que no en compromet el manteniment al
llarg del temps.

1.1.2. Distribució dels recursos naturals

La distribució és molt desigual per les diferents condicions biofísiques. Ex: localització dels
recursos minerals no energètics. Països amb economies desenvolupades poden importar
recursos que no tenen però països poc desenvolupats no poden. La concentració dels
recursos en llocs concrets genera molts conflictes.

1.1.3. El sòl
Part més externa de l’escorça terrestre que constitueix el suport dels éssers vius.
2 accepcions: edafologia (engloba tot) i espai disponible (més reduït).
Sòl com a part de l'escorça terrestre:
Funcions ecològiques: - manteniment de la biodiversitat
- control de l’erosió
- atenuació del canvi climàtic
Funcions socials: - seguretat alimentària
- disponibilitat d’aigua potable
- urbanització
Recurs limitat i fràgil que cal preservar perquè pot perdre's fàcilment i requereix una
formació de llarga durada.
Principals usos del sol:
- Agricultura
- Ramaderia
- Pasturatge
- Boscos
- Producció lletera

Sòl com a espai habitable: Suport al qual es desenvolupa la vida i espai en què tenen lloc
les activitats humanes. Usos del sòl→ activitats a les quals les societats humanes destinen
les diverses àrees de la superfície terrestre. Els usos són excloents. La utilització del sòl ha
modificat la fisonomia de la Terra i també ha variat la composició o dinamica natural.

1.1.4. L’aigua dolça

Recurs indispensable per la vida. Abastament humà, grans àrees agrícoles, petits conreus
locals i la producció industrial depenen de la disponibilitat i de la qualitat de l’aigua. 70%de
la superficie esta coberta per oceans, menys d’un 3% és dolça. La major part està glaçada i
es concentra als pols. El 98% de l’aigua dolça que no forma part dels casquets polars és
freàtica, es localitza sota la terra. Consum humà d’aigua genera estrès hídric. Recurs tan
escàs com essencial. Crea conflictes geopolític.

Estrès hídric→ Situacions en què l’agua disponible no és suficient per satisfer la demanda
d’aigua, tant en sistemes socials com en naturals.
Des de punt de vista dels recursos hídrics els països es divideixen en: països posseïdors
d’aigua (reben suficient aigua per l’abastament humà) i països no posseïdors.
5% es destina a usos domèstics, 75% per regar zones agrícoles i 20% es per indústries.
Països desenvolupats→ usos domèstics i a la indústria.
Països del Tercer Món→ conreu aliments.

1.1.5. La biodiversitat
Conjunt de totes les espècies animals i vegetals que es distribueixen sobre la superfície
terrestre. Repartició no homogènia. Les condicions meteorològiques o l’orientació del relleu
poden fer variar la biodiversitat.→ important font de matèries primeres i de recursos
alimentaris, energètics o farmacèutics per a la humanitat.

La pèrdua actual de biodiversitat té una magnitud sense precedents (associada al

desenvolupament humà). Creixement de la població i els patrons de consum actuals que
comporten un increment de la demanda de serveis de l'ecosistema i energia son els factors
de la pèrdua. Sisena extinció massiva provocada per primera vegada en la història de
planeta per una espècia animal: espècie humana.
L'increment de la demanda d’energia genera impactes sobre la biodiversitat en dos àmbits:
producció´i distribució d’energia i en els resultats de l’ús de l’energia.

Empremta ecològica→ mesura de l’impacte ambiental que expressa la superficie minima necessaria per
subministra la matèria i l’energia bàsiques requerides per a una determinada activitat o conjunt d’activitats.

1.1.6. Els boscos

Ecosistema de gran valor: més ric del planeta i conté més diversitat d’espècies. Reservori
de biodiversitat i font de recursos naturals. Quatre tipus de boscos: boreals, temperats,
subtropicals i tropicals. La biodiversitat dels boscos augmenta en allunyar-se dels pols i
apropar se a l’equador. Boscos tropicals són el bioma més ric en espècies de tota la terra.

Bosc primari→ no ha estat mai expotat ni transformat per l’acció humana.

Bioma→ comunitat de plantes i animals característica d’un gran domini climàtic.

1.1 La producció i el consum d’energia

1.2.1.Les fonts energètiques no renovables

Recursos energètics minerals (no renovables), anomenats combustibles fòssils són la font
d’obtenció d’energia. Materials combustibles (carbó, petroli i gas natural) que s’han format
durant llargs períodes de temps geològic a partir de restes orgàniques enterrades en antics
dipòsits sedimentaris de l’escorç terrestre.

El petroli: S.XIX es comença a comercialitzar S.XX es va generalitzar gràcies a

l’adaptabilitat com a font energètica per moure vehicles de tota mena i per la capacitat de
proporcionar, mitjançant la destil·lació fraccionada, combustibles gasosos i líquids i altres.
Els accidents associats a l'extracció i transport del petroli són un problema ambiental i
l’emissió de CO2 contribueix a l’efecte hivernacle.

Destil·lació fraccionada→ procés per separar líquids mitjançant calor, aprofitant els punts d'ebullició.
Efecte hivernacle→ escalfament de l'atmosfera i superfície d’un planeta causat per la penetració de la radiació
solar i per la retenció de calor absorbida.

El carbó: Molt abundant i tenen capacitat diferents de produir energia segons el grau de
carbonificació. 2n recurs més important en la producció energètica. Provoca nombrosos
problemes ecològics ja que al cremar-se expulsa gasos d’efecte hivernacle i pot provocar
pluja àcida.

Gas natural: recurs molt eficient i versàtil i requereix un processament reduït. Força menys
contaminant però també contribueix a l'efecte hivernacle.

Urani: es pot convertir en un material energètic. És necessari per al funcionament de les

centrals nuclears d'electricitat. Aporta gran percentatge a la producció d’energia elèctrica al
mon i no contribueix a l’efecte hivernacle. Els risc d'accidents nuclears i la llarga durada dels
residus que genera suposa problemes ambientals.
1.2.2. Les fonts d’energia renovables
L’esgotament progressiu dels recursos energètics fòssils, els costos d’extreure’ls i la
necessitat de disminuir els impactes mediambientals que provoquen han incentivat la recrca
i expltació de recursos energètics renovables.

L'energia hidroelèctrica: aprofitament de l’energia cinètica de l’aigua. Principalment

s’usava mitjançant la construcció de molins. A partir del s-XIX hi va haver un de nou:
convertir energia mecànica en energia electrica (turbines). Energia renovable més important
a la majoria de països. Els grans embassaments, centrals hidroelèctriques, petites
centrals→ ha crescut l'interès.

L’energia eòlica: aprofitament de la força cinètica del vent. Abans de la industrialització,

juntament amb l'energia de sang, d’aigua, era importantíssim, s'aplica en transports i
molins. Es capta com a energia mecànica mitjançant aerogeneradors per convertir-la en
elèctrica. Dos tipus d’infraestructures: minicentrals i parcs eòlics.

L’energia solar: la que prové directament de la radiació solar. Permet desenvolupar

sistemes d’aprofitament de les radiacions solars. Energia tèrmica, fotovoltaica i termosolar.
Des de les centrals fotovoltaiques l’electricitat es distribueix a la xarxa elèctrica general.

Energia de sang→ produïda amb força humana o animal

Aerogenerador→ genera electricitat a partir de l’aprofitament de la força del vent.
Energia tèrmica→ prové de la naturalesa i s'allibera en forma de calor.
Energia fotovoltaica→ mitjançant la incidència de la radiació solar en dispositius semiconductors.
Energia termosolar→ mitjançant l’aprofitament de la radiació solar per escalfar l’aigua o altre fluid.

Altres recursos renovables: hi ha que poden contribuir a la diversificació progressiva de la

producció energètica i a disminuir la dependència dels combustibles fòssils. Utilització
tradicional→ ex: biomassa seca.
Altres experimenten l’aprofitament de biomassa verda per fabricar biocarburants, aprof de
residus orgànics,energia geotèrmica o maremotriu.
Energies renovables ha crescut per causa de l’encariment de les no renovables i a la
consciència mediambiental i al suport dels governs.

Biomassa→ quantitat total de matèria orgànica d’un ecosistema o àrea determinada.

1.2.3. La producció energètica a Catalunya

Catalunya ha hagut de fer front a la pobresa de fonts energètiques aprofitant els recursos
disponibles. En l’actualitat segueix sent energèticament dependent., a pees produeix un
32% del total que consumeix. El 68% de l’energia que es necessita ha de ser importada en
forma de petroli, gas i electricitat. Energia principal que es produeix s’obté mitjançant
sistemes:
- Centrals nuclears (49,1%)
- Cicles combinats (16,6%)
- Cogeneració (12,5%)
- Renovables (20,5%)
- Altres (1,3%)
Recursos renovables (20,5%) es distribueix en: hidroelèctrica 12,4%, eòlica 6,3%,
fotovoltaica 0,9%, altres 0,9%. Sectors econòmics: consum d’energia→ transport 42,9%,
indústria 26,9%, sector domèstic 14,2%, serveis 12,2% i sector primari 3,8%.

Central nuclear→ produeix energia elèctrica a partir de la transformació d’energia alliberada en forma de calor.
Energia primària→ s’obté directament mitjançant l'aprofitament dels recursos naturals.

1.2.4. La producció energètica a Espanya

Força dependència energètica. Sector del transport (95,35%), sector industrial (74,70%) i
del sector usos diversos (62,08%). La producció energètica oscil·la temporalment per
causes naturals, econòmiques, tecnologies i polítiques. Per garantir el subministrament
energètic: Els governs han tendir a a integració e3ls seus sistemes energètics
(interconnexió). L’eficàcia global depèn de la qualitat de les infraestructures i han de
garantir: emmagatzematge, generació i distribució. 60% del total d’energia elèctrica prové
de fonts no renovables, om l’energia nuclear (21%), después el carbó, la cogeneració, el
gas de cicle combinat altres no renovables.

Cicle combinat→ basat en dues turbines de manera que augmenta l'eficiència de la producció elèctrica.
Cogeneració→ s’obté simultàiament energia elètrica i tèrmica útil a partir d’un únic combustible.

Fonts renovables: per ordre Energia eòlica (20%), hidràulica i d’origen solar. El governs
inclouen per millorar l'eficiència: Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica o el PLa
Nacional Integrat d’Energia i Clima.

1.2.5. La política energètica de la UE

5,5% del total de l’energia produïda en el món però el consum és alt, 11,6%. Reptes
energètics: augment de la producció d’energies renovables i la seva diversificació,
increment de l'eficiència energètica, la millora de les xarxes energètiques i la reducció de les
emissions de CO2. El Marc Estratègic en matèria de clima i energia 2020-2030 estableix:
40% de reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, el 32% de quota d’energies
renovables i el 32,5% de millora de l’eficiència energètica.