RECURSOS NATURALS

Béns que la humanitat pot obtenir de la natura per satisfer les seves necessitats socials i
biològiques. Són un patrimoni comú de la humanitat, la qual es depèn per sobreviure.

•Funcions ecològiques:
•• Fixació carboni
•• Evitar la desertització
•• Reserva genètica
•• Manté els ecosistemes

•Funció social:
•• Agricultura
•• Purificació aigua
•• Habitatge

•Aigua a terrestre (70% de la superfície terrestre):

•97% Aigua salada
•3% Aigua dolça
•¾ Glaç (pols)
•98% Freàtica
•1% Està al nostre abast.

BIODIVERSITAT
Biodiversitat→conjunt de totes les espècies animals i vegetals que es distribueixen sobre la
superfície terrestre, incloent-hi els continents, els oceans i l’atmosfera.
- Aquesta repartició no és homogènia.
- Factors com les condicions meteorològiques o l’orientació dels relleu poden fer variar la
biodiversitat.
- El creixement de la població i els patrons de consum actuals:
- increment de la demanda d’energia i de recursos de l’ecosistema. - factors
desencadenants de la pèrdua de biodiversitat.
- generen impactes directes sobre els ecosistemes i les espècies.
-Gran consum energètic dels països desenvolupats i l’increment del consum energètic dels
països que s’estan desenvolupant ràpidament (com els del sud-est asiàtic) → contribueixen
a la pèrdua de biodiversitat.

ELS BOSCOS
Formació vegetal on predominen els arbres silvestres. Es caracteritza per tenir unes
condicions ambientals específiques (temperatura, humitat, sòl, etc.). Aquestes condicions
fan que hi hagi 4 tipus de boscos: boreals, temperats, subtropicals i tropicals.

•Es tallen per:

• - Aprofitar la fusta.
• - Conrear la terra
• - Afavorir la ramaderia.
•Moltes àrees forestals s’han convertit en boscos primaris.

•El bosc és un ecosistema de gran valor:

- Són el bioma més ric en espècies del planeta
- Reservori de la biodiversitat
- Font de recursos naturals.
- Oxigenació del planeta

LA PRODUCCIÓ I EL CONSUM D’ENERGIA

- SOSTENIBILITAT I IMPACTES AMBIENTALS
- La humanitat ha viscut durant molt de temps en relativa harmonia amb el medi natural,
sense provocar grans alteracions en l’equilibri ecològic dels ecosistemes i menys encara en
l’equilibri global de la Terra.

- Quan ha augmentat la població i la capacitat de transformar el medi (gràcies als avenços

científics i tecnològics), → els impactes ambientals de l’acció humana han estat més
importants.

- Hi ha crisi ecològica global, és a dir, del risc d’alterar les condicions de l’equilibri ecològic
natural del planeta.

-Degut al perill que implica això →s’ha difós la idea que els recursos naturals no són
inagotables i que la capacitat de regeneració dels ecosistemes és limitada.

● En coherència amb això → consens x promoure un desenvolupament sostenible, basat en

3 pilars fonamentals:
1. Sostenibilitat ambiental:
- La Terra → planeta limitat, que no pot suministrar recursos de forma indefinida ni soportar
grans impactes ambientals sense afectar l’equilibri ecològic global.
El desenvolupament sostenible consisteix →satisfer les necessitats de les generacions
presents sense comprometre les possibilitats de les generacions futures.
2. Sostenibilitat econòmica:
Al contrari d’una economia basada en el consum creixent de recursos naturals i que no té
en conte els impactes ambientals de les activitats humanes, la sostenibilitat econòmica →
vol la conveniència de produir i de consumir de forma viable per al medi (sense
comprometre el manteniment de l’equilibri dels ecosistemes).
3. Sostenibilitat social:
Sovint els desequilibris ambientals situen amplis sectors de la població →situacions de
vulnerabilitat davant els desastres naturals.
La sostenibilitat social→la necessitat que el desenvolupament de les societats humanes
sigui equitatiu→enforteixi la cohesió social i garanteixi la vida digna de les persones.

IMPACTES AMBIENTALS I CRISI ECOLÒGICA GLOBAL

- Es manifesta de forma especialment intensa en determinades àrees: destrucció de boscos,
desertificació, contaminació dels rius.
- Es pot presentar de forma dispersa: emissió de gasos d’efecte hivernacle, pèrdua de
biodiversitat, contaminació atmosfèrica.

Impactes que poden contribuir a fer + greu la crisi ecològica global:

● L’augment de la temperatura de l’atmosfera a causa de l’efecte hivernacle:
Hi ha acords internacionals per atenuar l’augment de la temperatura atmosfèrica però no es
fa.
Conseqüències de l’efecte hivernacle són:
- l’increment de la freqüència i la intensitat dels aiguats i de les sequeres. - l’acceleració de
l’extinció d’espècies.
- proliferació de plagues.
- pèrdua de les grans masses de gel terrestres.
- modificació de les línies de la costa. - augment dels riscos ambientals.

● La producció massiva de residus:

La generació de residus de tota mena (urbans, industrials, agraris, ramaders) no ha parat
d’augmentar al llarg del temps.
Problemes:
- l’acumulació i el seu tractament.
- la contaminació de les aigües i del sòl.
- la contaminació nuclear i l’emmagatzematge dels residus nuclears (de llarga durabilitat).

● La dispersió de materials plàstics:

- La fabricació d’utensilis plàstics →facilitat l’accés del conjunt de la població a
una gran varietat de béns, contribuint a la millora de la qualitat de vida.
però
- Els residus plàstics → impacte molt negatiu que provoca la contaminació de l’aire (durant
la fabricació), el sòl i l’aigua.

● L’esgotament dels recursos naturals:

voler millorar les condicions de vida augmenta→ necessitats de matèries primeres i posen al
límit la capacitat de la Terra de satisfer la demanda de recursos naturals i la biocapacitat de
les regions.
● La pèrdua d’espais naturals:
- En molts països en vies de desenvolupament: el creixement de les àrees
urbanitzades (immigr... camp/ciut ) →reducció dels espais naturals.
- En els països desenvolupats: la construcció d’infraestructures de transport i la tendència a
la urbanització dispersa → pèrdua d’espais naturals,
l’empobriment de la biodiversitat i la fragmentació dels paisatges.

- ELS RISCOS AMBIENTALS I LA SEVA PREVENCIÓ

- Per tal que els fenòmens naturals es converteixin en riscos naturals han d’estar associats
a la presència humana →han d’afectar potencialment a les persones o els seus béns
personals.
mols danys → < desastres naturals o catàstrofics=.

- Riscos propis de les activitats humanes: els riscos antròpics (vessaments de petroli, els
incendis, els accidents de trànsit).

- Quan l’activitat de l’ésser humà modifica les condicions del medi natural (planificació
deficient dels assentaments humans, actuacions negligents ...) → risc ambiental, que
comprèn tant els riscos d’origen natural com els antròpics i els mixtos.

Els factors més importants que caracteritzen els riscos ambientals són la magnitud, la
frequência, la perillositat, l'exposició i a la vulnerabilitat:
- La magnitud es refereix a la dimensió i a la intensitat del fenomen.

- La freqüência és el nombre de vegades que es produeix un fenomen

en un cert període de temps.

- La perillositat és la probabilitat que es produeixi un fenomen d'una

certa extensió, intensitat i durada amb conseqüêncies negatives.

- L'exposició es refereix al nombre total de persones que estan sotme-ses a un determinat

risc.

- La vulnerabilitat és el percentatge de persones o de béns que poden ser danyats per un

fenomen respecte al total de la població exposada.

- ELS RISCOS AMBIENTALS A CATALUNYA

Els riscos naturals més freqüents a Catalunya estan relacionats amb les condicions
meteorològiques i lesa condicions geològiques.
- Els riscos naturals relacionats amb les condicions meteorològiques:
● Els aiguats:
Típics del clima mediterrani→pluges fortes que poden provocar torrentades i inundacions
(desbordament de rius, torrents i rieres i el negament dels punts baixos del territori).
● Les nevades:
Precipitacions en forma de cristalls de gel→agrupats en flocs.
- Es produeixen quan la temperatura de l’aire és inferior al punt de congelació.
- Nevades extraordinàries o en llocs poc habituals poden provocar →problemes i
riscos per a la població.
(talls de carreteres, l’augment dels accidents de trànsit, l’aïllament de la població, la manca
de serveis bàsics, etc.)
● Les pedregades:
Precipitacions en forma de grans de gel (si tenen entre 2 i 5 mm →calamarsa + més
grans→pedra).
- Poden provocar grans danys i pèrdues econòmiques, sobretot en els conreus.
● Els temporals de vent:
Bufades intenses de vent d’una durada considerable.
- Provocar estralls importants: l’arrencada d’arbres i de torres elèctriques, el despreniment
de teules i altres elements dels edificis.
- Generar perills importants per a les persones: impacte d’objectes, accidents de trànsit,
caigudes, incendis, etc.

- Els riscos naturals relacionats amb les condicions geològiques són els següents:
● Els esllavissaments:
Desplaçaments de terrenys d’un vessant cap a l’exterior per efecte de la gravetat.
- Associats a pluges i terratrèmols.
Catalunya les zones amb més risc d’esllavissaments són: el Pirineu i les serralades del
Sistema Mediterrani.
● Les allaus:
Despreniments de masses de neu, de dimensions i recorreguts variables, al llarg d’un
pendent.
- Destruir la vegetació i tallar les vies de comunicació.
Catalunya, les zones amb més risc d’allaus es localitzen al Pirineu occidental.
● terratrèmols o sismes:
Sacsejades o tremolors de la superfície de la Terra.
- intensitat és molt forta→ efectes devastadors.
- Catalunya, la major part se situen per sota de la magnitud 3,9 en l’escala de Richter.

ELS RISCOS ANTRÒPICS A CATALUNYA

Els incendis forestals, aquest tipus de riscos depenen en gran part d'unes condicions
geogràfiques determinades, com ara la sequera, el vent o l'orografia, però hom considera
que els incendis un risc antròpic perqué gairebé tots els focs són resultat de l'acció humana,
bé per deixadesa o bé per haver estat provocats.

Un altre tipus de risc antròpic important a Catalunya està relacionat amb la presência de
determinades installacions productives, entre les quals destaca la indústria petroquímica del
Camp de Tarragona. També són significatius els riscos associats al transport de
mercaderies perilloses, per la seva toxicitat o pel risc d'explosió.

LA PREVENCIÓ DELS RISCOS AMBIENTAS A CATALUNYA

Plans especials que es basen en l’anàlisi dels riscos específics, la zonificació del territori
segons la seva vulnerabilitat, la planificació de les accions per tal de minimitzar-ne els
efectes.

- INUNCAT: (Pla especial d’emergències per inundacions a Catalunya) fer front a les
emergêncies per inundacions mitjançant els avisos
- NEUCAT: (Pia especial d'emergêncies per nevades a Catalunya) informar amb la màxima
antelació fi que es puguin prendre les mesures preventives més adequades.
- SISMICAT: (Pla especial d'emergêncies sísmiques a Catalunya) resposta rápida i eficaç
per minimitzar els danys potencials a les persones.

RISCOS NATURALS A ESPANYA

- Desertificació:el procés pel qual un territori, origináriament ric en biodiversitat, va perdent

espècies vegetals i animals i va adquirint característiques pròpies dels territoris amb climes
desèrtics.
- Risc hidrològic: té el seu punt àlgid entre agost i novembre al litoral mediterrani i al Pirineu.
- Risc d'incendis: els hiverns nivell de risc baix, mentre que a l'estiu el risc és sempre alt o
molt alt.