1.1.1 Tipus de recursos naturals.

Són tots aquells béns que la humanitat pot obtenir de la natura per tal de cobrir les seves
necessitats biològiques. N’hi ha de dos tipus:

- Recursos renovables: Són aquells que es regeneren de manera natural, poden ser
perennes, no s’esgoten (radiació solar, el vent, energia hidràulica) i crítics, que
poden ser finits quan no se’n fa un ús controlat i se’n supera la capacitat de càrrega
(aigua, sòl, boscos).
- Recursos no renovables: Es generen a la natura d’una manera tan lenta,
existeixen en quantitats finites. Inclouen els combustibles fòssils (carbó, petroli i gas
naturals, els combustibles nuclears i minerals no energètics). També hi han els
reciclables (alumini, ferro, coure) i els recuperables (roques i alguns metalls).

Consum abusiu, n’impedeix la regeneració, compromet l’equilibri ecològic, la conservació

dels ecosistemes i el futur de les condicions de vida a la Terra. Aspectes com l’exhauriment
de les pesqueries, la desforestació, la pèrdua de biodiversitat o la degradació del sòl.

Conceptes:

Capacitat de càrrega: Aprofitament màxim que es pot fer d’un determinat recurs natural per
garantir-ne la renovació futura.
Desforestació: Procés de destrucció o pèrdua de la cobertura forestal o bosc.
Sostenibilitat ambiental: Mode d’aprofitament dels recursos naturals que no en compromet
el manteniment al llarg del temps.

1.1.3 El Sòl

El sòl és un recurs edàfic. És la capa més externa de la superfície de la Terra, formada per
components minerals, matèria orgànica, aigua, aire i organismes vius. És especialment
important per la producció agrícola i ramadera.

Únicament el 22% de la superfície continental terrestre és adequada per a l’agricultura. La

resta està coberta pel gel, no conté les condicions necessàries o simplement estan ocupats
pel desenvolupament urbà o industrial.

El sòl és un recurs limitat i alhora fràgil. L’erosió, l’ocupació urbana i la pèrdua de fertilitat
són els principals problemes.

Conceptes:

Sòl: Part més externa de l’escorça terrestre que constitueix el suport dels éssers vius.
Edafologia: Ciència que estudia la naturalesa del sòl i la seva relació amb el medi ambient i
les plantes.
1.1.4 Agua dolça

- És un recurs escàs i essencial. Només una centèsima part del total de l’aigua de la
Terra és fàcilment a l’abast de l’ésser humà i, en molts lloc, el consum humà genera
estrès hídric.
- Usos: domèstics (5%) , agricultura (75%) , industrials (20%). Mesures d'estalvi
d’aigua: millora sistemes de reg…

1.1.6 Els boscos

Important funció ecològica, són un reservori de biodiversitat i una important font de recursos
naturals. Escassetat deguda a la talació d’arbres i la conreació de la terra. Aquestes zones
són el resultat de la transformació dels boscos primaris.
- Quatre tipus de boscos: boreals, temperats, subtropicals, tropicals. Complexitat i
biodiversitat augmenta en apropar-se a l’equador.
- Els boscos tropicals són el bioma més ric en espècies de tota la Terra. Es calcula
que la meitat de totes les espècies del món viuen als boscos equatorials

Bioma: Comunitat de plantes i animals característica d’un gran domini climàtic.

1.2.1 Les fonts energètiques no renovables

Els recursos energètics minerals o combustibles fòssils són la principal font d’obtenció
d’energia. Tenen un caràcter no renovable, unes reserves conegudes més o menys
extenses i una data estimada d’esgotament.

El petroli (motor dièsel/motor d’explosió)

Font energètica per moure vehicles mitjançant la destil·lació fraccionada, combustibles

gasos i líquids, entre altres derivats.
- Accidents associats a l’extracció i transport del petroli són un problema ambiental
important i l’emissió de CO2 que produeix, contribueix a l’efecte hivernacle.

El carbó

Les diverses varietats de carbó tenen capacitats diferents de produir energia segons el grau
de carbonificació. El carbó és el segon recurs més important en la producció energètica,
després del petroli.

El gas natural

Format per metà. Menys contaminant que les anteriors. S’utilitza per generar electricitat,
fabricar combustible pel transport o ús domèstic.
L’urani

És necessari pel funcionament de les centrals nuclears que produeixen electricitat. A

diferència dels combustibles fòssils, l'energia nuclear no contribueix a augmentar l’efecte
d’hivernacle. Encara que l’energia nuclear produeix dos problemes ambientals com el risc
d’accidents i la llarga durada dels residus.

1.2.2 Fonts d’energia renovables

L’esgotament dels recursos energètics fòssils, els costos creixents d’extreure’ls i la

necessitat de disminuir els impactes mediambientals han provocat l’utilització dels recursos
energètic renovables.

Energía hidroelèctrica

- És un recurs renovable que consisteix en l’aprofitament de l’energia cinètica de

l’aigua mitjançant la conversió de l’energia mecànica en energia elèctrica a través de
turbines.
- Al costat dels grans embassaments i les centrals hidroelèctriques de gran potència,
també es sumen les petites centrals que s’adapten als cursos d’aigua menors
provocant així menys impactes en el medi.
- L’energia mareomotriu és una altre opció complementària dels sistemes hidràulics
tradicionals.

Energia eòlica

- Recurs renovable que es basa en l'aprofitament de la força cinètica del vent,

mitjançant aerogeneradors per convertir-la en energia elèctrica.
- Dos infraestructures: minicentrals, generar energia elèctrica amb instal.lacions
autònomes i parcs eòlics, subministrament d’electricitat a la xarxa elèctrica per ser
distribuida.

Energia solar

L’energia solar permet desenvolupar diferents sistemes d’aprofitament de les radiacions

solars. Energia tèrmica, energia fotovoltaica i energia termosolar.
- Transformació d’energia solar en energia elèctrica mitjançant panells fotovoltaics.
- Desde les centrals fotovoltaiques o termosolars l’electricitat es distribueix a la
xarxa elèctrica general.

Altres recursos renovables

Biomassa, important als països poc desenvolupats. A través d’aquesta es fabriquen

biocarburants. Altres: Residus orgànics, energia geotèrmica o energia mareomotriu.

Conceptes:
Energia fotovoltaica: Energia que s’obté mitjançant la incidència de la radiació solar en
dispositius semiconductors.
Energia termosolar: Energia que s’obté mitjançant l’aprofitament de la radiació solar per
escalfar l’aigua o un altre fluid.
Biomassa: Quantitat total de matèria orgànica d’un ecosistema o d’una àrea determinada.

1.2.3 i 1.2.4 Producció energètica a Catalunya i a Espanya

Catalunya

- Catalunya continua sent energèticament dependent, ja que a penes produeix un

32% del total que d’energia que consumeix.
- L’energia principal que es produeix a Catalunya (elèctrica), es produeix a través de
centrals nuclears, cicles combinats, cogeneració, renovables i altres sistemes.
- Un aspecte important associat a la producció i al consum de l’energia és el del
transport i la distribució des de les instal.lacions on es produeix o s’acumula fins als
punts on ha de ser subministrada.

Espanya

- Espanya és un país amb forta dependència energètica (transport, industrial i usos

diversos). Gairebé la totalitat de combustibles fòssils cal comprar-los a altres països.
- La producció energètica d’un país pot oscil.lar temporalment per causes naturals,
econòmiques, tecnològiques i polítiques.
- Per tal de garantir el subministrament energètic amb regularitat, els governs han
tendit a la integració dels sistemes energètics, és a dir. la seva interconnexió. Un bon
sistema de les infraestructures energètiques, l’emmagatzematge, la generació
d’energia i la seva distribució territorial en els punts de consum.
- El 60% del total d’energia elèctrica produïda a Espanya prové de fonts no
renovables, entre les quals hi ha l’energia nuclear, el carbó, la cogeneració, el gas de
cicle combinar i altre de no renovables.
- Per tal d’assolir la descarbonització de l’economia, la utilització d’energies
renovables i la lluita contra el canvi climàtic hi han dues lleis. La Llei de Canvi
Climàtic i Transició Energètica o el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima.

Conceptes:

Cicle combinat: Sistema basat en dues turbines, de manera que augmenta l'eficiència de
elèctrica
Cogeneració: Sistema en què s’obté simultàniament energia elèctrica i tèrmica útil a partir
d’un únic combustible.

1.3.1 Un planeta amb límits

Cal garantir la sostenibilitat dels recursos naturals dels recursos naturals que ens ofereix el
planeta per tal d’assegurar la nostra supervivència.
- Així mateix s’ha de mantenir l’equilibri ecològic dels diversos ecosistemes i l’equilibri
ecològic global.
Desenvolupament sostenible:
- Sostenibilitat ambiental: consisteix a satisfer les necessitats de les generacions
presents sense comprometre les possibilitats de les generacions futures.
- Sostenibilitat econòmica: economia basada en el consum creixent de recursos
naturals i que menysté els impactes ambientals de les activitats humanes, integra els
costos ambientals i una producció i consumició de forma viable.
- Sostenibilitat social: es refereix a la necessitat que el desenvolupament de les
societats humanes sigui equitatiu, que enforteixi la cohesió i que garanteixi la vida
digna de les persones.

Conceptes:

Equilibri ecològic: Situació en què les relacions entre els components físics i biològics del
medi ambient són estables durant un període llarg de temps.

1.3.2 Impactes ambientals

- L’augment de la temperatura a causa de l’efecte hivernacle

- La producció massiva de residus
- La dispersió de materials plàstics
- L’esgotament dels recursos naturals
- La pèrdua d’espais naturals.

Conceptes:

Sobrecapacitat de la Terra: Superació de la capacitat de la Terra de regenerar els recursos

naturals consumits per humanitat durant un any.

1.3.3 SOLO LECTURA JUNTO A LO ADJUNTO

1.4.1 El medi i els riscos ambientals

El medi natural és dinàmic està sotmès a una evolució constant i canvis més o menys
perceptibles.

Factors:
- Magnitud: dimensió i intensitat del fenomen
- Freqüència: nombre de vegades que es produeix un fenomen
- Perillositat: probabilitat que es produeixi un fenomen
- Exposició: nombre total de persones que estan sotmeses
- Vulnerabilitat: percentatge de persones o de béns que poden ser danyats per un
fenomen respecte a tota la població
Poden ser:
- Atmosfèrics: Simples, aiguats, calamarsa, neu, vent, gel, llamps, boira, onades
intenses de calor o fred. Mixtos, temporals de vent i pluja, tornados, huracan,
temporals de neu, sequeres.
- Hidrològics: Inundacions, saturacions de sòls, icebergs, avanç de glaceres.
- Geològics: Moviments de masses, erupcions volcàniques, terratrèmols, tsunamis.
 - Biològics: Plagues, epidèmies.

Riscos antròpics
- Origen tecnològic, accidents en activitats productives (transport de mercaderies
perilloses)
- Associats a fenòmens naturals, relacionats a fenòmens naturals però
desencadenants humans (canvi climàtic)
- Origen divers,(accident de trànsit)
Activitats humanes amb més riscos, mineria, indústria, transport mercaderies perilloses i
manipulació de materials radioactius.

Prevenció dels riscos ambientals

- Mesures de predicció, consisteixen a anticipar el fenomen amb més o menys
antelació.
- Mesures d’intervenció immediata, seguit de processos una vegada el risc ha
iniciat.
- Mesures de recuperació, accions desplegades per retornar les persones i els béns
a la situació prèvia al fenomen
- Mesures posteriors, estudiar els fets que han passat
- Mesures de sensibilització, educar el comportament individual i social.
Marc d’Acció de Hyogo 2005-2015 i Marc d’acció de Sendai 2015-2030
- Resiliència és la capacitat d’una societat per mantenir un nivell acceptable de
funcionament després d’una catàstrofe.

Conceptes:

Risc natural: Possibilitat que es produeixi una circumstància desfavorable provocada

inicialment per fenòmens naturals
Desastre natural: Esdeveniment natural, gumà o mixt, de caràcter intens, que té una
afectació greu en els béns o en les persones
Risc antròpic: Possibilitat que es produeixi una circumstància desfavorable provocada
inicialment per fenòmens humans.

1.4.2 i 1.4.3 Riscos ambientals i naturals Catalunya i Espanya

Catalunya
Condicions meteorològiques:

- Aiguats, són una manifestació típica del clima mediterrani i consisteixen en pluges
fortes que poden produir torrentades i inundacions.
- Nevades, són precipitacions en forma de cristalls de gel, generalment agrupats en
volves o flocs, que es produeixen quan la temperatura de l’aire és inferior o pròxima
al punt de congelació.
- Pedregades, són precipitacions en forma de grans de gel, si són petites son
calamarsa i si són grans pedra.
- Temporals de vent, són bufades intenses de vent, de més durada que una simple
ratxa, i que presenten augments sobtats de la seva força.
Condicions geològiques:

- Esllavissaments, desplaçaments de terrenys d’un vessant cap a l’exterior per acció

de la gravetat.
- Allaus, són despreniments de masses de neu, de dimensions i recorreguts
variables, al llarg d’un pendent.
- Terratrèmols o sismes, són sacsejades o tremolors de la superficie de la Terra
perceptibles en una zona més o menys extensa i de durada breu.

Plans: INUNCAT, NEUCAT, SISMICAT, INFOCAT, PLASEQCAT (Sector químic),

TRANSCAT (Transport de mercaderies), PENTA (Emergències nuclears de Tarragona)

Espanya

Riscos naturals estan relacionats amb el clima mediterrani. Clima irregular que causa llargs
períodes de sequera amb episodis de pluges intenses.
- Inundacions i sequeres.
- Desertificació, procés pel qual un territori, originàriament ric en biodiversitat, va
perdent espècies vegetals i animals fins a convertir-se en un desert. Sud-est i
Canàries.
- Risc hidrològic (agost fins novembre). Litoral mediterrani i Pirineu.
- Risc d’incendis, tota Espanya (alt risc, estiu).
- Risc sísmic sud, sud-est o pirineu, prepirineu, intensitat mitjana/baixa.