2.

3 LA GESTIÓ DEL PATRIMONI NATURAL

Patrimoni natural: conjunt de béns naturals que una societat

ha rebut com a herència comuna.

La conservació en bon estat és essencial per a la vida de les

persones i del conjunt de la humanitat:

- Supervivència física (alimentació, energia, refugi,...)

- Desenvolupament humà (ciència, cultura, educació,...)
- Econòmic (producció agrària, activitat turística,...)
Béns del Patrimoni natural:

- Espais protegits (parcs naturals)

- Monuments naturals (formes geològiques)
- Espècies valuoses (animals o plantes en perill d’extinció)
- Paisatges de gran bellesa (reserves de la biosfera)
- Recursos naturals (l’aigua, el sòl, l’aire,...)

És vulnerable a l’acció humana, es pot alterar i degradar. Mantenir

l’equilibri ecològic, repte de la humanitat.

Amb l’aparició de les ciutats (urbanització) i la industrialització

(societat industrial) s’ha alterat el medi natural.
Els impactes mediambientals de la societat

- Creixement urbà descontrolat produeix una ocupació

abusiva del sòl (pèrdues d’espais naturals, contaminació de
les aigües i el sòl, generació de residus...)

- Creixement urbà dispers (ciutats jardí o suburbis), generen

impactes ambientals indirectes (ocupació de sòls agraris,
increment consum energètic, augment contaminació i
escalfament atmosfèric,...)
- Generació de residus

a) urbans. Si s’aboquen sense control poden ocasionar

problemes de contaminació.

b) industrials: metalls pesants, materials radioactius,

components electrònics,... Han de ser tractats com a residus
especials, són perillosos pel medi ambient.

c) agraris: productes fitosanitaris generen impacte al medi

natural i a la salut humana. Els purins contaminen el sòl i les aigües
superficials i freàtiques.
- Hàbits consumistes: demanda massiva de béns i
serveis, augmenta la producció i el consum
energètic i produeix sobreexplotació d’espècies.

- Millora la mobilitat i l’accés al lleure: impactes

per la freqüentació del medi natural (erosió del
terreny, degradació d’ecosistemes, incendis
forestals,...)
La gestió del medi ambient

1) L’expansió urbana: comporta transformació del medi

natural i abastament de recursos naturals que no es troben en
l’hàbitat urbà (es transporten d’altres territoris)

És ambientalment insostenible quan l’empremta ecològica que

comporta el creixement urbà és superior a la taxa de creixement
demogràfic.

El planejament territorial i urbà amb criteris de sostenibilitat

ambiental i la participació ciutadana són les millors maneres de
gestionar el creixement urbà.
2) L’aigua dolça: recurs indispensable per a les persones i la
societat. A Catalunya és un recurs escàs.

Impactes:
- Contaminació de les aigües superficials
- Modificació del règim hidrogràfic natural i del cabal dels
rius
- La sobreexplotació
- Contaminació d’aqüífers
L’aigua que consumim prové de la captació d’aigües
superficials i arriba a través de la xarxa de distribució.
Procedeix de rius o embassaments i és tractada a les
plantes potabilitzadores.

Sanejament hidràulic: procés de recollir, depurar i

evacuar les aigües un cop utilitzades. Es fa en les plantes
o estacions depuradores d’aigües residuals.

A Catalunya les depuradores les gestiona l’ACA

(Agència Catalana de l’Aigua)
3) Els residus: l’Agència de Residus de Catalunya (ARC)
és qui gestiona els residus a Catalunya.

Residus industrials:
a) Residus especials (perillosos per la toxicitat o
inflamabilitat)
b) Residus inerts: no afecten el medi
c) Residus no especials: la resta de residus.
Els residus urbans ordinaris (brossa diària) la recull
cada municipi. Es promou la reducció de residus, la
recollida selectiva i el reciclatge.

Els residus urbans no ordinaris (industrials, sanitaris,...)

la gestiona específicament l’ARC.
Els espais naturals protegits

Pla d’espais d’interès natural (1985): delimita els espais

naturals protegits i estableix el tipus de protecció i de gestió.

Xarxa Natura 2000 (1992) creada per la UE per protegir

hàbitats naturals d’interès comunitari.

1992- el 21% del territori català estava protegit

2006- el 30%
2.4 EL PAISATGE I LA SEVA DIVERSITAT
El paisatge està format per:

- Components naturals (relleu, aigua, vegetació,...)

- Components humans (construccions, vies de comunicació,
conreus,...)

El paisatge és dinàmic, experimenta canvis i es modifica amb el

pas del temps. Entre els components del medi natural existeixen
interaccions que condicionen l’aspecte del paisatge.
Els canvis en el paisatge de Catalunya

Els principals agents del canvi: ramaderia i agricultura.

S’ha creat un paisatge agroforestal allà a on hi havia
boscos.

Altres canvis:
- Abancalament de terrenys
- Drenatge de les terres aigualoses per conrear-les
-Construcció d’obres hidràuliques
En el s.XIX la indústria va transformar el paisatge
català en un paisatge industrial:

- Explotació de matèries primeres (mines, pedreres,

graveres,...)
- Construcció de grans infraestructures (recloses,
canals, línies elèctriques, ferrocarrils,...)
- Instal·lacions productives (fàbriques, colònies
industrials, polígons industrials,...)
En el s.XX va arribar la urbanització: es produeix
despoblament en comarques de muntanya i s’estén el teixit
urbà cap al litoral i prelitoral.

Es creen segones residències en àrees forestals.

Mosaic paisatgístic:

- Components urbans
- Sectors d’activitat econòmica
- Grans infraestructures
Les unitats de paisatge de Catalunya

Unitat de paisatge: sector del territori que mostra una

combinació singular de components naturals i humans i es
diferencia de les altres unitats de paisatge.

A Catalunya hi ha 135 unitats de paisatge.

Canvis més importants:

- simplificació del mosaic agroforestal (per abandonament
de les activitats agràries)
- dispersió creixent de construccions
- uniformització de les formes de vida
Banalització del paisatge: pèrdua de components
destacats del paisatge.

S’han promogut accions de conservació, protecció i

gestió del paisatge.

Observatori del Paisatge de Catalunya: fa difusió dels

valors dels paisatges catalans i observa el seu estat, les
transformacions i dinàmiques evolutives.
La gestió dels paisatges a Catalunya

Conveni Europeu del Paisatge, (Consell Europeu, 2000) És

un tractat internacional que compromet als països signataris
emprendre accions per mantenir la qualitat dels paisatges com a
part del benestar dels ciutadans i del patrimoni natural i cultural
dels europeus.

Llei del paisatge de Catalunya (2005) impulsa la protecció, la

gestió i l’ordenació del paisatge.
Ha elaborat 7 catàlegs de paisatge per cada àmbit territorial:

1) Alt Pirineu i Aran

2) Camp de Tarragona
3) Catalunya Central
4) Comarques Gironines
5) Regió Metropolitana de Barcelona
6) Terres de l’Ebre
7) Terres de Lleida

Catàlegs de paisatge: delimiten les unitats de paisatge i

estableixen objectius de qualitat paisatgística.
Característiques principals dels paisatges de Catalunya:

1) Ben conservats, gestionats i ordenats

2) Vius i dinàmics
3) Heterogenis
4) Endreçats i harmònics
5) Singulars
6) Que mantinguin i potenciïn els seus valors
7) Respectuosos amb el passat
8) Que transmetin tranquil·litat
9) Poder gaudir sense posar en perill el patrimoni
10) Que atenguin la diversitat social