TEMA 5: PAISATGES NATURALS I CULTURALS

1. LA BIODIVERSITAT
La biodiversitat és el conjunt d’éssers vius (espècies animals i vegetals) que hi ha
sobre la Terra o sobre una regió determinada, resultat d’un procés natural de milers
d’anys.

Vinculat a aquest concepte trobem la impremta ecològica que mesura la superficie

mínima que d’un individu precisa per produir el conjunt de recursos que necessita
per assimilar els residus que genera.

En realitat tots els habitants del planeta consumim més recursos i generen més
residus dels que el planeta pot regenerar i admetre.
Els països desenvolupats tenen una petjada ecològica (impremta ecològica) més
gran degut a la seva economia que es consumista, intensiva, utilitza recursos no
renovables i cremen combustibles fòssils.

2. BIODIVERSITAT I ESPAIS VEGETALS A ESPANYA

El territori espanyol ocupa el segon lloc en biodiversitat per tres factors:

● La situació: Té la influència de dos dominis vegetals, l’atlàntic i el mediterrani.
A més també té el domini macaronèsic de les Canàries.
● L’efecte refugi: A les èpoques glacials arriben animals i espècies vegetals
d’Europa i Àfrica. Aquesta flora i fauna s’adapta a les condicions peninsulars
generant endemismes (animals i vegetació en un territori limitat i no es
troben enlloc).
● L’existència de diversos i variats sistemes muntanyoses: que reprodueixen en
altitud la variació vegetal.

El paisatge és la fisonomia externa d’un territori. És el resultat de la interacció de

factors naturals i els factors humans. A la vegada és un producte social, ja que
inclou l’element cultural de cada societat.

Per tant, una combinació dinàmica d’elements geogràfics abiòtics, biòtics i antròpics.
Sense dubte, l’acció humana a provocat un fort impacte en el medi natural i a
provocat una degradació del paisatge.

Tipus de paisatges:
● Predomini d’elements abiòtics: alta muntanya i desèrtics per el relleu i el
clima.
 ● Predomini d’elements biòtics: forta presència de vegetació. S'identifiquen com
a paisatges naturals.
● Predomini d’elements antròpics: resultat de l’activitat humana (social, política i
econòmica). També anomenats paisatges culturals.
Paisatges vegetals Espanya:
● Domini Oceànic: també es troben a diferents zones muntanyoses com els
Pirineus, el Sist Central, Sist. Ibèric o les Serralades Catalanes.
Bosc temperat oceànic: precipitacions abundants i temperatures fredes.
Vegetació com el roure (suporta poc el fred i la neu) i el faig (suporta
malament la calor)
Landa: (Per damunt de 1600 m). Pot créixer fins a 4m depenent del fred i el
vent.
● Domini mediterrani: Vegetació com l’alzina, juntament amb la surera
(temperatura més elevades i més pluja) forma el bosc típic mediterrani,
anomenada esclerofil·la (cauen les fulles)
Matolls: resultat de la degradació del bosc mediterrani. A la Meseta Nord
abunden el bruc, la ginesta i l’estepa, a la franja del mediterrani el coscoll i el
llentiscle i al sud-est el margalló i l’espart.
● Canàries: vegetació escassa i adaptada a l’extrema aridesa.
Vegetació com la tabaiba, les palmeres la laurisilva, el pi canari, el bàlec i les
violetes del Teide.
● Paisatge vegetal de muntanya: distribució en pisos altitudinals.

Les principals causes de la pèrdua de biodiversitat són:

● Sequedat: dèficit de precipitacions i altes temperatures.
● Abandonament de les explotacions agràries: Al disminuir la població i les
activitats rurals els boscos no es netegen.
● Segones residències: amb un augment de la circulació de vehicles, provocant
un augment dels incendis.
● Una gestió forestal precària, resultat de la replantació d’àmplies zones amb pi
i eucaliptus.

3. PAISATGE I DIVERSITAT. GESTIÓ DEL PATRIMONI NATURAL. ESPANYA I

CATALUNYA.
A Catalunya i Espanya hi ha un nombre important de paisatges que requereixen una
protecció especial.
Parlem de fesomia del paisatge com el resultat de dos components, els naturals i els
humans.

El Conveni Europeu del Paisatge: tenen objectius de qualitat paisatgística que

serveix per definir les polítiques d’ordenació i planificació territorial.
Vinculant al concepte de paisatge i a la idea d’aquest valor natural i cultural tenim el
patrimoni natural. Per tant té un valor econòmic i permet el desenvolupament humà.

Ja s’ha parlat d’establir un equilibri ecològic que permeti un ús racional dels recursos
naturals i evitar la degradació.
Alguns dels impactes ambientals més importants com a conseqüència de l’activitat
humana:
● Urbanització descontrolada: Aquest fenomen provoca una ocupació
desordenada del sòl, un impacte ambiental insostenible (pèrdua d’espais
naturals, contaminació de l’aigua i el sòl…) i en moltes ocasions una
habitabilitat deficient per a les persones.
● Creixement urbà dispers: Aquesta ocupació del territori genera una
problemàtica associada a la destrucció de sòl agrari, excessiu consum
energètic, alta contaminació ambiental a conseqüència de la necessitat de
mobilitat dels residents.
● Generació de residus urbans: en elevades quantitats procedents de l’ús
domèstic i no domèstic (residus de menjar…). A més dels abocaments
incontrolats.

A més, dos elements que compliquen la gestió del patrimoni natural són: els hàbits
consumistes de béns i serveis de les poblacions i l’augment de la mobilitat en
l’accés al lleure (turisme rural o natural) que provoca un alt impacte sobre el medi.

Mesures de gestió:
● Sobre l’expansió urbana: La UE va promoure l’anomenada Estratègia
temàtica per al medi ambient urbà, el seu objectiu és frenar l'expansió
urbana, minimitzant-ne l'impacte i unificar els països per facilitar una
urbanització sostenible i afavorir la participació ciutadana.
● La gestió de l’aigua dolça: La seva gestió implica afavorir la qualitat de l’aigua
dolça i garantir-ne la disponibilitat. Per aconseguir-ho cal solucionar el
problema de la contaminació de les aigües superficials i regular el règim
hidrogràfic. Per fer-ne un ús més sostenible dins d’un circuit tancat de gestió:
els tractaments a les potabilitzadores i la regeneració de les depuradores.
● La gestió dels residus: hi ha dos tipus: els de la vida curta (reciclables per la
mateixa natura) i els de vida llarga on és necessària una gestió integral.

L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) és l’encarregada de gestionar la recollida

selectiva dels residus, la seva valoració i la recuperació i sòls degradats. El seu
objectiu principal és minimitzar-ne el seu volum i perillositat.

L’Agència classifica els residus en: especials (tòxic), inerts (que no afecten) i no
especials (sense classificar).
Espanya és un dels països amb més diversitat de tota Europa. Existeixen 38
reserves de la biosfera, 150 parcs naturals i 50 espais protegits.

Existeix dos categories d’espais protegits: les ZEPA (zones especials protecció de
les aus) i els ZEC (zones especials conservació).

A Espanya hi ha tres tipus d’espais protegits:

● Parcs nacionals o regionals: son ecosistemes poc alterats, tant a escala
geològica, com de flora i fauna. Tenen un alt valor ecològic. Però tenen un
inconvenient, solen estar massa visitats. Com el parc nacional d’Aigüestortes
i Estany de Sant Maurici.
● Parcs naturals: zones amb un valor natural compatible amb l’activitat humana
(agricultura, ramaderia…). Exigeixen una regulació que permeti la seva
sostenibilitat. Poden ser privats, privats i públics i públics.
● Reserves naturals: ecosistemes amb una comunitat o element biològic fràgil i
singular. Estan totalment protegits amb intervenció restringida al personal
científic.

Catalunya té un pes específic molt important, malgrat que la seva transformació del
paisatge natural hagi estat molt intensa com a resultat de diferents factors:
● L’aparició d’un paisatge agroforestal com a conseqüència de l’activitat
agrícola i ramadera.
● Abancalament del territori per la modificació de les muntanyes amb la
construcció de bancals, feixes per permetre el conreu, el drenatge de les
terres i les obres hidràuliques.
● L’aparició de paisatges industrials, a partir de la industrialització del s.XIX.
● La urbanització, el despoblament de zones de muntanya i d’interior, la
urbanització del litoral i prelitoral.

Catalunya gestiona 11 parcs naturals, 3 paratges naturals, una Reserva Natural (el
Delta de l’Ebre) i una reserva marina (Les illes Medes).

El 1985 es va establir el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) amb l’objectiu de

gestionar i protegir els paisatges naturals.

4.RISCOS NATURALS I RISCOS ANTRÒPICS

Parlem de fenòmens naturals (desgel, marees…) i els fenòmens naturals violents
(tsunamis, terratrèmols…)
Perquè aquests fenòmens es converteixin en riscos naturals cal que estiguin
relacionats amb els humans. Quan els efectes causats son molt importants parlem
de desastres naturals o catàstrofes.

A part dels riscos naturals també hi ha els riscos antròpics (accidents de trànsit,
incendis..)
Es poden dividir en tres grups:
● Origen tecnològic: Aquells que deriven de la mateixa activitat tecnològica.
Com el risc nuclear.
● Associats a fenòmens naturals: com incendis forestals, inundació per una
mala gestió…)
● Origen divers: accidents de trànsit, derivats d’una mala conservació dels
edificis.
Hi ha activitats humanes que generen més risc d’accident com la mineria, la
indústria, el transport de mercaderies...

Quan l'activitat humana modifica les condicions del medi natural parlem de risc
ambiental.

Un dels factors clau quan parlem de desastres és la degradació del medi ambient.
Per exemple els països amb una forta desforestació i un ús abusiu de les terres
marginals per el conreu tenen més probabilitats de patir catàstrofes naturals com els
aiguats.

5.RISCOS AMBIENTALS I ANTRÒPICS A CATALUNYA I ESPANYA

Catalunya:
Condicions meteorològiques:
● Aiguats: típic al clima mediterrani, consisteix en pluges fortes que provoquen
torrentades i inundacions. Inundacions d’habitatges, carreteres…
● Nevades: precipitacions en forma de cristalls de gel. Provoquen tall de
carreteres, manca de serveis bàsics…
● Pedregades: precipitacions en forma de gel (si son petites s’anomena
calamarsa i si son més grans pedra). Provoquen danys als conreus.
● Temporals de vent: bufades intenses de vent. Provoquen arrencades
d’arbres, torres elèctriques…)
Condicions geològiques:
● Esllavissaments: desplaçaments del terreny d’un vessant. Associats a pluges,
terratrèmols…
● Allaus: despreniment de masses de neu. Es provoca una allau que pot
destruir masses forestals, vies de comunicació…
● Terratrèmols: sacsejades de la superfícies de la Terra. Si la intensitat és molt
forta poden provocar efectes devastadors.
Riscos antròpics a Catalunya: els incendis forestals son els més freqüents. Cada
cop més és considera l’acció humana (risc antròpic) com a principal responsable. Es
poden classificar en accions involuntàries com la crema de pastures, les cigarretes,
les línies elèctriques... I en accions provocades.

Els incendis també es poden considerar un risc ambiental com per l’acció dels
llamps que provoquen incendis en alguns casos.
Un altre risc antròpic a Catalunya és per exemple el complex petroquímic de
Tarragona.

Prevenció de riscos a Catalunya:

● INUNCAT: Pla especial d’emergències per inundacions.
● NEUCAT: Pla especial d’emergències per nevades.
● SISMICAT: Pla especial d’emergències per terratrèmols.
● INFOCAT: Pla especial d’emergències per incendis forestals.
● PENTA: Pla d’emergència nuclear de Tarragona.

A Espanya el fenomen més recurrent son les inundacions i la sequera entre les
altres. L’erosió del sòl, la construcció d'infraestructures provoquen un risc natural
d’alta incidència que és la desertització per la absència de precipitacions i les fortes
temperatures a l’estiu.
El risc de desertització afecta fonamentalment al sud-est de la peninsula i
especialment a les zones properes a la costa mediterrània.

Els riscos d’incendis estan associats amb les condicions climàtiques. A l’hivern hi ha
menys risc.
El riscos de sismes estan a la zona de Gibraltar amb les plaques tectòniques
africana i euroasiàtica.

6.CANVI CLIMÀTIC. SOSTENIBILITAT I IMPACTES AMBIENTALS

Vivim en un planeta finit on el present i el futur depenen de la quantitat de recursos
disponibles i la capacitat que els diversos ecosistemes puguis suportar.

L’informe Brundtland (1987) va ser el primer en definir el concepte de

desenvolupament sostenible. Es reconeix per tant la influència antròpica en el canvi
climàtic.

La sostenibilitat ha tingut una evolució històrica a partir de diferents cimeres

internacionals:
 ● Cimera de Kyoto (1997), representa un punt i a part en la conceptualització
del canvi climàtic i la pressa de mesures per aturar-lo. Va ser un acord
internacional que te com objectiu reduir les emissions de CO2.

Objectiu: reduir més del 5% de les emissions d’aquests gasos fins al 2012. El país
amb més emissions d’aquests gasos, els EUA, no es va comprometre perquè
afectaria a l’economia del país.
I el protocol va fracassar ja que no es va aconseguir limitar les emissions de gasos
d’efecte hivernacle. Malgrat a que la UE i el Japó es van comprometre, els EUA no
el va signar i emet 10 vegades més CO2.

Els països en vies de desenvolupament van rebutjar els acords i Rússia finalment el
va ratificar.

Ens trobem davant d’una crisi ecològica global, cada vegada queda més clar que
l’anomenat canvi climàtic, l’augment de temperatura a tot el planeta.
● Escalfament global: aiguats o sequeres, pèrdua de la diversitat, augment de
le plagues, desglaç dels casquets polars. La temperatura ha augmentat 0,1ºC
i a l’oceà Antàrtic 0,2ºC.
L’escalfament global també afecta els oceans, que veuen reduïda la seva capacitat
d’absorbir CO2. També l’augment de la temperatura transforma el ritme i la força
dels corrents i així un augment de catàstrofes naturals.

Finalment de la suma d’aquests fenòmens provoca augment del nivell del mar,
calculat gairebñe 10 mm a l’any.

● Producció massiva de residus que generen un important problema

d’acumulació i contaminació.
● Esgotament de recursos naturals: com a conseqüència de la forta pressió en
la demanda.
● Pèrdua d’espais naturals: conseqüència del creixement incontrolat de les
àrees urbanes i fort creixement de les infraestructures destinades al transport.

Impactes ambientals:
Contaminació:
● Atmosfèrica: principalmente CO2, com a conseqüència de la combustió de
combustibles fòssils. A més cal considerar la importància de la destrucció de
la capa d’ozó.
● Aigua: parlem de rius, oceans i aqüífers. Parlem de contaminació de metalls
pesants conseqüència dels abocaments incontrolats i els residus industrials.
● Sòl: els pesticides, les filtracions d’aigües residuals i els abocaments
industrials.
 ● Química: substàncies potencialment perilloses per la salut.
● Radioactiva: resultat de les radiacions de l’urani enriquit.
● Acústica: parlem del soroll: fàbriques, transports…
● Tèrmica: augment de temperatura. Per exemple l’abocament als rius d’aigua
amb una temperatura alta.

Les conseqüències d’aquestes activitats són ben evidents: augment de la freqüència

de les sequeres, canvis en la distribució de les espècies, augment de la temperatura
mitjana global, temperatures extremes, ciclons, tifons i huracans, desertificació de
certes zones…

7.SOLUCIONS PER A LA SOSTENIBILITAT

Accions:
● Educació ambiental: entès com un procés d’aprenentatge que faciliti la
comprensió de la realitat del medi ambient. L’objectiu final seria la
conscienciació.
● Consum responsable: parlem de canvis d’hàbits en la tria de productes i
serveis que consumim. Més enllà del preu i la qualitat.
Consumir menys i de manera racional ha de ser l’objectiu dels consumidors
que han de ser coherents i conseqüents en la valoració d’aquells productes i
serveis que garanteixin la justícia social, l’ètica i la protecció del medi
ambient.

● El reciclatge: cal minimitzar els residus, reduint-ne la generació i reutilitzar els

productes.
● La banca ètica: és a dir, el sistema financer ha de combinar els beneficis
socials i ambientals amb la rendibilitat econòmica dels bancs convencionals.
● Agricultura ecològica: sistema de conreu basat en la utilització òptima dels
recursos naturals sense fer servir productes químics ni llavors transgèniques.