Temari Carnet Groc

Sou aquí:: inici
Àmbit forestal a Catalunya

A la conca mediterrània la natura ha estat profundament transformada per l’activitat humana (agricultura,
ramaderia, obtenció de llenyes per combustible i la recent urbanització i construcció de xarxes de transport). Durant
els darrers 50-70 anys l’abandonament de terres agràries ha permès una alta recuperació de superfícies forestals
(arbrat+matollar+prat+rocam).
El 1940 teníem al voltant d’un milió d’hectàrees forestals i el 2009 estem als 2
milions i creixent (font CREAF), i durant els 30 darrers anys el bosc s’ha anat
urbanitzant.
Aquesta jove i inestable superfície forestal es troba sota els efectes del canvi
climàtic. És en aquest context que la vegetació està estressada i es presenten
cada vegada més dies d’alt risc d’incendi.
El pi blanc forma el tipus de bosc més freqüent a Catalunya; l’alzina és l’arbre amb més individus, i el pi roig és el
que representa el major volum de fusta. A Catalunya hi ha aproximadament 2 milions d’hectàrees forestals (61% del
territori). Un 35% correspon a conreus, i el 3,5% restant el formen la xarxa viària principal i les zones urbanes. Dels
2 milions d'hectàrees forestals, 1,2 correspon a boscos (el 38% de la superfície total). Els boscos catalans són
majoritàriament de propietat privada (un 75%), molt fraccionada, ja que prop del 75% de les finques tenen menys
de 25 ha.
Context del foc forestal

El foc és un fenomen natural. Sempre s’han produït incendis a les àrees mediterrànies (règim de precipitació
moderat i irregular, amb sequeres recurrents i baixa precipitació estival). Es pot arribar a afirmar que el foc ha
actuat a la zona mediterrània com a modelador del paisatge. Altres pertorbacions que afecten i modelen el paisatge
són les ventades, les nevades, o les plagues, fenòmens que han afectat la distribució de les espècies.
La continuïtat de les masses forestals arbrades, juntament amb l’elevada

acumulació de combustible (per la manca d'explotació del bosc i dels camps), la
urbanització del bosc i el canvi climàtic, han portat a l’aparició dels GIF (grans
incendis forestals), amb focs de capçades i focus secundaris massius.
Les causes de les ignicions també augmenten, i passem d’ignicions per causes naturals, seguint el règim natural
d’incendis, a un nombre major d’ignicions causades principalment per les activitats humanes.
Altres aspectes que han contribuït a l’evolució d’aquest paisatge, i que han afavorit un escenari amb més incendis
forestals de comportament extrem són:
El context socioeconòmic i polític, amb una disminució generalitzada de gestió forestal (figures 2 i 3).
Les polítiques d'extinció total, que han reduït fins a la pràctica desaparició el foc d'intensitat baixa i mitjana al
paisatge, cosa que ha permès l'acumulació de combustible: és la paradoxa de l'extinció.
La regressió de l'activitat agroforestal causada per l’allunyament de l’home del medi i vida rurals, fet que ha
conduït a la conversió de terrenys agrícoles i de pastures en zones forestals.
El domini dels incendis d’alta intensitat en l’afectació de superfície cremada, que es un factor també
responsable de l'homogeneïtzació del paisatge i de les estructures forestals actuals.
Evolució del règim de foc

El règim d’incendis té transcendència en els diferents aspectes del funcionament dels sistemes naturals. Una
pràctica integrada de la conservació d’aquests ecosistemes ha de considerar que el foc és en si mateix un objecte
de gestió.
Es diferencia el concepte foc forestal, entès com a procés ecològic propi de

l’ecosistema, del concepte incendi forestal, entès com a foc descontrolat que
suposa una amenaça des de la percepció humana.
La gestió del foc admet un ampli ventall de possibilitats: des d’evitar qualsevol foc i apagar-lo tan aviat com es
desencadena, fins a no fer res i deixar que el règim d’incendis segueixi la seva pròpia dinàmica. Una altra
alternativa és una participació activa en els processos d’ignició, fent cremes controlades o gestionant els incendis
que mimetitzin el règim natural d’incendis, o que senzillament redueixin la probabilitat de grans incendis forestals.
Qualsevol d’aquestes activitats està influint en el règim d’incendis, i per tant, l’està gestionant.
Un règim de foc és una descripció generalitzada del paper que exerceix el foc en un ecosistema. És típicament un
concepte estadístic i es pot caracteritzar millor a través dels següents paràmetres: intensitat, severitat, extensió,
freqüència, recurrència i estacionalitat. Un bosc desenvoluparà una estructura específica sota la influència d’un
determinat règim de foc, com a resultat de la interacció entre els diferents paràmetres de l’ecosistema.
El cos de bombers, al llarg de la seva curta història, ha vist evolucionar el règim dels incendis forestals i és així com
ha descrit les generacions d’incendis forestals. Això ha sigut com a conseqüència que el paisatge ha evolucionat al
ritme dels canvis socioeconòmics, seguint les pautes biològiques de colonització de camps de conreu i resposta de
les estructures arbrades als canvis d’explotació.
Una generació d’incendis forestals ve definida per un escenari on hi ha un factor
que supera la capacitat d’extinció, i fa que l’incendi esdevingui un GIF. Aquest
factor és extrínsec als serveis d’extinció, i intrínsec al paisatge i a les diferents
fases d’evolució que pateix.
És a dir, les generacions d'incendis queden definides pels reptes als quals s'han
d'enfrontar els cossos d'extinció.
En l’evolució de les generacions d’incendis, es pot observar com la presència d’urbanitzacions, simultaneïtat
d’incendis o la possibilitat de megaincendis (incendis de 6ª generació) poden posar al límit la capacitat dels cossos
d’extinció.
1ª generació - Per continuïtat de combustibles

2ª generació - Per velocitat de propagació
3ª generació - Per intensitat de l'incendi
4ª generació - Per interfase urbano-forestal
5ª generació - Per simultaneïtat d'interfase urbano-forestal en una mateixa àrea geogràfica
6ª generació- Per megaincendis i tempestes de foc
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 Espanya de Creative Commons
2022 » Institut de Seguretat Pública de Catalunya

Sou aquí:: inici
Causes d'inici
Les causes d'inici dels focs forestals es poden dividir en dos grans grups: causes naturals i causes antròpiques. Ara
bé, en fer l'estudi de causalitat de cada incendi, es pot donar el cas que en algunes situacions no es pugui determinar
la causa, i per tant, apareix una tercera categoria, les causes no classificades.
Causes naturals
Els llamps són una de les causes naturals de focs forestals a Catalunya, en zones remotes o de difícil accés, i en
general a tot Europa.
Hi ha alguns factors que afavoreixen la ignició per llamp:
Tempesta seca: freqüent en zona mediterrània a l'estiu, quan es formen tempestes que porten poca pluja, o
la que porten cau lluny d'on han caigut primer els llamps.
Vegetació amb sequera acumulada, de forma que hi ha soques i arrels amb poca humitat. És fàcil que
s'encengui i que mantingui la combustió.
Llamps amb diverses descàrregues, de forma que mantenen més temps la temperatura alta.
Determinades carenes (parts altes de muntanyes) i la composició química dels minerals, que poden facilitar
o frenar la conducció elèctrica.
Per tant, en determinades zones no són un fenomen rar, i per això moltes espècies s'han adaptat a sobreviure
davant la freqüència de petits incendis de baixa intensitat.
Peu de pi que té la ferida d'un incendi de fa uns anys, al qual va sobreviure, i ara ha patit un altre incendi
Els incendis de llamps sovint apareixen en zones remotes.
Incendi per llamp en zona d'alta muntanya
Es detecten mitjançant mapes de detecció de descàrregues elèctriques i de precipitació, i amb vols en helicòpter.
A part del llamp, el vulcanisme és l'altra gran causa d'ignició natural. El vulcanisme requereix l'existència de
volcans actius; per tant, no n'hi ha ara mateix a Catalunya. El contacte de la lava amb la vegetació pot fer que la
vegetació iniciï un foc. Un exemple clar és l'evolució dels pins de Canàries, que tenen la capacitat de rebrotar i
que són una clara adaptació a un medi amb foc forestal natural.
Causes antròpiques
Les causes que poden originar un foc forestal derivades de l'acció humana poden ser múltiples.
Intencionades
Les causes intencionades poden venir donades per l'ús de multitud d'artefactes o elements: des de llumins fins
a mecanismes que permeten activar-se passada una estona, per facilitar la fugida.
Cal tenir en compte que sovint s'anomena piròman a aquell que encén un incendi voluntàriament. En realitat, la
piromania és un trastorn del control dels impulsos, d'algú a qui li agrada jugar amb foc o gaudir amb l'observació
de les conseqüències d'aquell foc. És a dir, no tots els incendis provocats ho són per l'acció d'un piròman, ja que
alguns casos d'intencionalitat poden estar relacionats amb altres trastorns, o amb la voluntat de fer un mal
determinat.
No intencionades
Molts focs són causats per accidents (que poden ser de trànsit, caigudes de línies elèctriques, incendis urbans
que passen a bosc, etc.). Aquesta accidentalitat pot estar relacionada amb imprudències o poc manteniment
d'instal·lacions. Per això és important el conjunt de polítiques preventives en l'edificació, la mobilitat, l'espai
urbà, les instal·lacions de serveis, etc.
Un altre tipus rellevant d'imprudència o negligència és el relacionat amb les cremes agrícoles i cremes de
pastures, que estan sotmeses a un règim de comunicació o permís segons l'època de l'any i el risc d'incendi
forestal.

Sou aquí:: inici
Paradoxa de l'extinció
Davant un avís d’incendi forestal, l'estratègia aplicada per l'àmplia majoria de serveis de prevenció i extinció es
basa en un ràpid i contundent atac a totes les ignicions sense discriminar ni localitzacions territorials ni situacions
meteorològiques. L'eficàcia d'aquesta estratègia és alta i aconsegueix limitar la major part de les ignicions a focs de
mida petita. Però si el comportament del foc supera la capacitat d’extinció, podem tenir escenaris de GIF (gran
incendi forestal).
Si recollim l’estadística dels incendis forestals a Catalunya, on se suma la superfície forestal (arbrada i no arbrada)
afectada, per anys, observem el gràfic següent:
Estadísticament observem:
L’eficàcia en l’extinció del 95% dels incendis fa que siguin d'una superfície inferior a les 10 ha.
Tenim un 1% d’incendis que, a causa de l’acumulació de combustible (per manca de gestió i per l'actuació
eficient del sistema d’extinció), acaben arrasant més del 90% de la superfície final cremada.
Justament la paradoxa de l’extinció:
Com més eficaços som apagant incendis, els pocs que s’escapen són cada
vegada més intensos, més potents i més grans
Sou aquí:: inici
Gran incendi forestal
Definim GIF com aquell incendi que manté de forma força sostinguda una
velocitat de propagació, intensitat o longitud de flama que supera la capacitat del
sistema d’extinció, i que per tant, ofereix escasses oportunitats d'extinció.
Hi ha diferents escenaris d’incendi que superen la capacitat d'extinció:
Velocitat de propagació del foc superior a la d'extinció. La velocitat de desplegament de mitjans al llarg del
perímetre és inferior a la velocitat de creixement del perímetre de l'incendi. Exemples: Sardenya (Itàlia) 2007,
Catalunya 1986 i 2000 o Northumberland (Anglaterra) 2006.
Alta intensitat del foc. Es dona en focs de capçades i se supera el límit d'extinció: cap mitjà terrestre o aeri
no pot enfrontar-s'hi. Exemples: Catalunya 1994 i 1998.
Afectació a zones d’interfície urbana (ZIU): es redueix el nombre de mitjans destinats a contenir el foc
forestal, perquè es destinen a protegir béns i persones. En aquesta situació, cada bé és en si una
emergència. Exemple: Maçanet 2003, Mont-roig del Camp 2007, Grècia 2009.
Simultaneïtat de diferents GIF, fet que redueix encara més el nombre de recursos disponibles. Exemple:
Califòrnia 2003, Portugal 2003, Grècia 2007.
Hi ha diferents factors que interaccionen amb la problemàtica dels GIF:
Factor topogràfic: en l’escala temporal que s’analitza (<100 anys), el factor topogràfic es manté inalterat i,
per tant, té una transcendència baixa.
Factor meteorològic: segons els experts en clima, l’emissió de gasos d’efecte hivernacle ha provocat que en
els darrers 50 anys tinguem un increment de temperatura mitjana d’uns 0,13ºC per dècada. Això provoca més
disponibilitat de combustible.
El gràfic ens demostra l'augment de dies crítics al llarg de l'any, a causa de la crisi climàtica que estem vivint en
l'actualitat. Els mesos freds entren en joc i el combustible demostra que està disponible gairebé tot l'any. Cal
analitzar el següent gràfic on, en groc, veiem els GIF dels anys 90, quan el cos de bombers no comptava amb una
anàlisi dels incendis ràpids i intensos, i s'anava un pas per darrere de la propagació dels GIF. Cal destacar el
nombre d'ignicions i la presència de columnes els mesos freds. Això solidifica la hipòtesi segons la qual tenim
disponibilitat de combustibles tot l'any a causa de la crisi climàtica.
Factor combustible: des de la primera meitat del segle XX s’ha donat una acumulació de biomassa. En
l’actualitat tenim una gran continuïtat de superfície forestal amb molta càrrega de combustible (continuïtat
vertical i horitzontal). Aquest fenomen és comú a totes les regions desenvolupades que han patit processos de
despoblament rural.
Sistema d’extinció: com ja s’ha vist en l’apartat anterior, l’extinció ràpida de qualsevol tipus de foc forestal
provoca una acumulació de combustible.
El model actual condueix a una extensió, càrrega i continuïtat forestal creixent, amb una elevadíssima densitat
d’arbres de poc diàmetre i masses estancades, factors que forcen el sistema cap als GIF. A més, tot això passa
amb una major temperatura, a causa del canvi climàtic; és així com aquestes noves estructures poden cremar amb
molt alta intensitat.
Comparativa guany/pèrdua de cobertura arbòria (1982-2017)

Sou aquí:: inici
Triangle del foc i mètodes d'extinció

L'anàlisi del comportament de l'incendi comença per l'observació d'aquest incendi. Amb això pretenem determinar
quins són els principals factors que el desenvolupen, per després atacar-lo amb seguretat i de forma eficaç.
El foc forestal és una reacció química d'oxidació ràpida que s’inicia amb una font de calor i que involucra
combustible vegetal, oxigen (comburent) i que genera diòxid de carboni i vapor d'aigua en forma de fum. Emet llum
i calor. Això queda il·lustrat amb el triangle del foc:
Quan ens referim a l’extinció, l’objectiu bàsic que perseguim és trencar el triangle
del foc .
Com que el comportament del foc posa al límit els sistemes d'extinció d'arreu del món, és imprescindible que els
bombers dominem el màxim nombre de tècniques possibles, per poder aprofitar totes i cadascuna de les
oportunitats que se’ns ofereixen. Les eines d'extinció es poden classificar segons si actuen sobre un o altre element
del triangle, si bé en la majoria dels casos cal actuar sobre dos dels costats d'aquest triangle per tal d'extingir el foc.
Així doncs, a grans trets, les diferents tècniques d'extinció es poden classificar en:
Eliminació dels combustibles

Es tracta generalment d'un atac indirecte (contrafoc) o paral·lel (crema d'eixamplament, línia de defensa manual o
amb maquinària, o línia humida) al foc. Es tracta d'eliminar el combustible en una faixa neta que s'interposa entre
el foc i la superfície forestal que es vol protegir.
Eliminació del comburent

Es tracta de separar l'aire del combustible en ignició; és, per tant, un atac directe però sempre a petita escala
donada l'evident impossibilitat d'eliminar l'aire d'una forma senzilla. Per l'eliminació de l’aire es poden utilitzar els
mètodes següents:
Mitjançant el recobriment del combustible en ignició amb terra, escampada amb pales, o aigua (pot dur
additius) llançada amb mànegues o mitjans aeris.
Colpejar el combustible per tal d'ofegar-lo i sufocar l'emissió de gasos inflamables, mitjançant l'ús de
matafocs i branques verdes.
Eliminació de la calor
Es tracta d'inhibir la reacció exotèrmica, retardant l'emissió de gasos inflamables, mitjançant l'aplicació de
productes sobre el combustible, principalment aigua o aigua més retardants. L'aigua és el sistema de refredament
més comú, i s'utilitza de dues maneres, amb efectes ben diferents:
Directament sobre el foc, de tal manera que l'aigua, que en evaporar-se consumeix calor (540 cal/l), redueix
la temperatura i limita la propagació de l'incendi.
Indirectament sobre el combustible, abans que cremi, mitjançant una línia humida amb aigua. En arribar, el
foc gastarà la calor principalment en l'evaporació de l'aigua.
Si a l’aigua hi afegim productes retardants, en milloren el rendiment (retardants

de curt efecte). N'hi ha que presenten un efecte propi més intens (retardants de
llarg efecte)
Sou aquí:: inici
Parts de l'incendi
És important situar i anomenar correctament cadascuna de les parts de l’incendi. En la intervenció podem observar
com cadascuna d’aquestes parts probablement tindrà una intensitat i velocitat de propagació diferent a les altres.
Conèixer aquestes parts ens servirà per definir la nostra posició o per triar una tasca concreta específica per a una
part determinada. Tenim:
Cap: part més avançada de l’incendi, amb major longitud de flama i velocitat de propagació.
Cua: part de l’incendi que és a la zona posterior, de comportament lent i poc intens.
Flancs: n’hi ha un a cada lateral de l’incendi (esquerre i dret), amb velocitat i longitud de flama de valors
intermedis respecte al cap i la cua.
Focus secundari: partícula incandescent que és impulsada per la convecció de la columna de fum i que, en
la projecció d'aquesta columna, pot generar nous focus d’incendi.
Si l'eix de propagació és el que uneix el punt d'inici amb el cap de l'incendi, en situar aquest eix sobre la figura de
l'incendi, en direcció al cap, podem distingir els flancs dret i esquerre.
Quan un incendi es fa gran, i es divideix en sectors diferenciats, sabem que els

sectors amb una codificació senar seran els del flanc esquerre, mentre que els
parells seran al flanc dret.
Un altre exemple. Ens podrien donar una sèrie de directrius, com: ancoratge des de la cua, i progressió pel flanc
dret.
Normalment es parla d'un front d'avançament o línia d'ignició dels combustibles, sempre d'escassa amplada, que
separa els materials encara combustibles i els materials cremats que han alliberat bruscament la seva energia en
pocs minuts o fins i tot segons, i un front de dessecament, que avança per davant del front d'avançament. Aquest
front de dessecament és invisible, però és el responsable de les altes temperatures propagades per radiació, que
dessequen i maten ràpidament els vegetals, i els preparen, com llenya seca, per a la combustió a l'arribada del
front d'avançament.

Sou aquí:: inici
Fases de l'incendi
En totes les actuacions i, en aquest cas, en actuacions per emergència d’incendi forestal, hi ha una cadena de
comandament, un pla d’actuació i unes funcions encomanades a tots els participants.
És de vital importància que es tingui clar en quin moment de l’actuació estem, o

sigui, en quina fase de l’incendi ens trobem.
La classificació de l'incendi en fases ens dona informació sobre el desenvolupament de l’estat de l’incendi forestal,
ens facilita la comprensió general de la situació i pot afectar la distribució i actuació dels mitjans durant
l’emergència.
Vídeo explicatiu
A cadascuna de les 4 fases de l’incendi l’estratègia que s’aplica és diferent.
1. Quan l’incendi està en les fases d’actiu i estabilitzat l’incendi creix en superfície i apliquem maniobres d’atac.
2. Quan l’incendi està controlat executem maniobres per fer la rematada, amb l’objectiu de deixar el perímetre
fred i que no hi hagi focus secundaris latents; en aquest moment comencem a fer maniobres de vigilància
activa per assegurar-nos que no queden punts calents que ens puguin crear represes.
3. Quan podem assegurar que l’incendi està totalment fred i ja no té capacitat de reignició donem l’incendi per
extingit.
Sou aquí:: inici
Estrats de propagació
La vegetació forestal no es distribueix uniformement a l'espai. De cara el comportament del foc forestal, és rellevant
la distribució vertical de la vegetació, i per això, es distingeixen diferents estrats:
Combustible aeri (A): format per les capçades dels arbres de l'estat dominant (els superiors) o codominant de
major alçada.
Combustible d'escala (B): combustible aeri d'alçada superior a 1,3 metres que no forma part de l'estrat
dominant o codominant. Inclou arbres petits, arbustos, lianes, arbres o caiguts.
Combustible de superfície (C): combustible d'alçada inferior 1,3 metres. Poden ser matoll, regenerat, herbes,
branques, troncs, restes silvícoles, fullaraca.
En funció de la distància entre estrats verticals, es parla de continuïtat o

discontinuïtat vertical.
La classificació d'estrats de propagació permet distingir 3 tipus de focs:
Foc de sòl i subsòl : el foc crema per sota terra i/o per la matèria vegetal que hi ha en superfície.
Foc de superfície: l’incendi afecta el combustible de superfície, aquell més proper al terra, com herbàcies,
fullaraca i matoll d'escala.
Foc de capçades: el foc avança de manera simultània, cremant la superfície i les capçades. Cremen tots els
estrats de vegetació en el pla vertical.
Que un foc propagui de superfície, no vol dir que no cremin les capçades, sinó
que s'encén combustible de superfície, i potser posteriorment, s'encén el que té
per sobre.
Sou aquí:: inici
CPS bàsic
L'anàlisi del comportament del foc requereix d'una lògica que ens permeti arribar a desenvolupar prediccions de
futur d'aquest comportament i, posteriorment, poder establir tàctiques d'extinció segures i eficients.
Per tant, és necessari entendre el tipus d'incendi forestal, així com els factors
que el mouen. I tot això cal poder transmetre-ho mitjançant un llenguatge lògic,
clar i inequívoc.
El sistema d’anàlisi simple que s’utilitza al cos de bombers és el CPS, que és una adaptació d’un sistema nord-
americà (Campbell Prediction System), ideat per Doug Campbell.
En aquest sistema d’anàlisi de camp ens fixem en 3 factors bàsics per a fer una predicció simple: El foc anirà a
millor o a pitjor?. Els 3 factors són:
Pendent: és un factor important, perquè afavoreix l'ascens a velocitat elevada del front de foc i exposa els
materials combustibles més propers a la radiació necessària.
Vent: De la mateixa manera que el pendent, el vent és propagador de l'incendi, tant per l'efecte que exerceix
sobre la radiació, com per l'empenta i oxigenació que ofereix al foc, així com per l'efecte de dessecació que
provoca en els combustibles.
Orientació: Ens defineix la posició del combustible en el pendent respecte del sol i la seva radiació. Ens diu,
doncs, quan aquest combustible serà fred i quan calent. A més temperatura del combustible, més inflamable, i
per tant, més perillós.
Tenint en compte aquests 3 factors, parlem d’alineació de forces i mirem si
cadascun dels 3 factors evoluciona en la mateixa direcció del foc (sumem 1) o el
foc avança contra seu (valor = 0).
I ho expressem segons el següent quadre, alhora que concretem quins són els factors a favor (alineats).
Un cop descrita l’alineació de forces, per fer la predicció només ens cal dir quan
l’incendi perdrà algun dels factors que té a favor (perdrà alineació) i tindrà un
comportament menys favorable i, per tant, diem que tindrem una oportunitat
d’extinció o finestra d'actuació.
Taller de palla - Lògica de camp CPS
07 Informació clau en el foc forestal
Sou aquí:: inici
Patrons bàsics de propagació, introducció a incendi tipus

El concepte de patró de propagació es refereix a l'element clau que permet esquematitzar la forma com l'incendi es
desplaça pel relleu, i permet distingir tres classes d'incendis:
Un incendi pot presentar un patró de propagació únic, tot i que, en alguns

moments de canvi de situació meteorològica, pot evolucionar i canviar de patró.
Si els incendis duren dies, poden anar encadenant diferents patrons.
Focs topogràfics
Es tracta de focs l'evolució dels quals la marca el relleu. El relleu inclou tant l'exposició (la suma de pendent,
orientació, forma), com l'adaptació de l'atmosfera a aquest relleu (els vents generals són suaus, de forma que
s'adapten al relleu), el cicle dia-nit (amb consegüents canvis de direcció i força de vents locals, com terrals o
marinades), el cicle dia-nit pel que fa a l'increment de la disponibilitat dels combustibles fins morts, etc. La posició
del foc respecte a l'orografia també determinarà el patró de propagació de l'incendi topogràfic sobre el territori.
Focs de vent
Són incendis de propagació en la direcció del vent, que s’adapten més o menys a la morfologia del terreny. Les
carenes i valls orientades en la direcció del vent son variables clau. Aquests focs són molt ràpids i constants, amb
flancs estirats i cues poc intenses i lentes. Els focs conduïts pel vent salten fàcilment discontinuïtats, com
carreteres, roques, camps llaurats, o petites zones urbanitzades, ja que tenen gran facilitat d'aixecar petit material
encès (fulles, escorça, etc.). Tenen una velocitat de propagació alta, i aquí és on trobem una de les primeres
dificultats de l'extinció.
Focs convectius
Són incendis en què l'acumulació de combustible, en gran quantitat, permet la formació de la tercera dimensió de
l’ambient de foc, la vertical, responsable del desenvolupament i intensitat de l'incendi. Es propaga amb focus
secundaris en massa, que interaccionen entre si de manera que generen alta intensitat, reforcen la transferència
de calor i provoquen nous focus secundaris per convecció, factors que retroalimenten el sistema. El foc té la
capacitat de créixer amb molta força perquè a l'atmosfera hi ha una gran inestabilitat. És a dir, la calor de l'incendi
pot pujar molt amunt i genera un efecte xemeneia. Aquest efecte provoca vents intensos prop de la zona de
l'incendi, i això produeix pulsacions a partir de les quals entra molt oxigen i, amb les turbulències que genera,
envia focus secundaris lluny enllà del front.

Sou aquí:: inici
PIF / GIF
Definim GIF com aquell incendi que manté de forma força sostinguda una velocitat de propagació, intensitat o
longitud de flama que supera la capacitat del sistema d’extinció, i que, per tant, ofereix escasses oportunitats
d'extinció. Al punt que tracta de la paradoxa de l’extinció hem citat que al voltant d’un 95% dels incendis estan
dintre de la capacitat d’extinció, són PIF (petit incendi forestal).
Com a personal d’extinció del grup d’intervenció definit al Pla d’emergències

d’incendis forestals (INFOCAT), la nostra finalitat ha de consistir a fer una
actuació segura i eficaç dintre de les nostres possibilitats.
En aquest sentit, transmetre una bona anàlisi (amb el CPS), descriure l’estrat de propagació del foc i comunicar-ho
de forma clara i objectiva, seguint la cadena de comandament, seran les accions bàsiques sobre les quals basarem
la gestió de l’incendi.
Les pautes d’actuació bàsiques seran les mateixes, amb independència que es tracti d’un PIF o un GIF. La
diferència es donarà en el desplegament operatiu que es faci. En el cas de GIF, tant l’anàlisi com el desplegament
estratègic i tàctic requeriran un nivell de comandament superior.
Al nostre nivell, el d’una UBI (unitat bàsica d’intervenció) ens limitarem a

executar una maniobra, o una part d’aquesta, dins d'una maniobra avançada, ja
que, tal com hem vist al punt del triangle del foc, per extingir l’incendi cal actuar
de forma simultània i coordinada sobre diverses cares del triangle del foc
forestal.
En un PIF, aplicant tàctica en tindrem prou. Fins i tot en petits conats, ens valdrà únicament la maniobra.
Però hem de ser conscients que en grans escenaris i en GIF amb uns nivells
d'incertesa alts caldrà una estratègia robusta per reduir incertesa i augmentar la
seguretat de l'escenari, i dividir en objectius tàctics les accions que hem de fer
sobre l'escenari, que separarem en tàctiques, és a dir, en llocs i moments on
dimensionarem les maniobres perquè siguin robustes, efectives i segures.
Per deixar clars els principis bàsics i les definicions més importants:
Incertesa: incapacitat de definir què ens espera, a què ens enfrontem i com poden encarar la solució.
Estratègia: idea de resolució per eliminar incertesa.
Objectius tàctics: passos a aconseguir per poder mantenir l’estratègia i la situació de certesa.
Tàctica: moment en el temps i lloc en l’espai en què ens posicionem per dur a terme el treball sobre l’incendi.
Maniobra: acció concreta d’extinció o rematada que s’aplica dins del marc tàctic per poder complir amb els
objectius i mantenir la certesa de l’estratègia.
04 Teoria de l'escenari en el foc forestal
Sou aquí:: inici
Identificació de columnes
Davant d'un avís d'incendi forestal, tant si som la primera unitat en arribar a lloc, com si estem donant l'avís fora de
guàrdia al 112, com a bons professionals hem de saber distingir entre les diferents columnes que podem veure, què
ens diu la columna que veiem i com comunicar mitjançant la nostra emissora el que estem veient.
A banda d'ubicar la ignició utilitzant la cartografia, identificar la tipologia d’una

columna i poder transmetre la màxima informació de forma ràpida i eficaç
als controls és bàsic a l’hora de conèixer a quina magnitud potencial d’incendi ens
adrecem.
Informació que hem d’extreure del que veiem.

1. Color
2. Densitat
3. Dispersió
4. Forma
COLOR
El color de la columna dona informació de la intensitat que té el foc i de la quantitat d’humitat que té el combustible.
Com més fosc més disponible està el combustible i més intens és l’incendi.
DENSITAT
Ens indica la convecció que genera la columna de fum; per tant, la capacitat d’absorvir aire fresc per autoalimentar-
se.
És un indicador de la intensitat que està generant l’incendi.
DISPERSIÓ
Ens dona informació de la superfície que està afectada per la ignició i dels diversos focus actiu ja sigui per diferents
ignicions o per focus secundaris.
Quantificar els punts d'ignició que veiem a la base de la columna.
Hem de tenir en compte que la columna ens marca la direcció de propagació

que vol tenir l'incendi i també ens dona la informació cap on aniran els possibles
focus secundaris
FORMA
Ens dona la direcció de propagació i la presència o no de vent en superficie i en alçada.
Descriure si es vertical o inclinada, ens indicara la direcció i intensitat del vent.

Val a dir que a vegades un incendi forestal troba combustibles no forestals, com
pneumàtics, barraques, cases, vehicles o altres elements d'origen humà, els quals
poden fer que la columna tingui un color molt fosc, o que tingui molta densitat. Per
tant, la lectura de les columnes pot tenir un cert marge d'error.
Sou aquí:: inici
Comportament d'incendi forestal
Per definir el comportament d’un incendi ens basem en uns paràmetres:
la longitud de flama (en metres)

el percentatge de àrea entorxada (en %)
la velocitat de propagació de l’incendi (en km/h o m/min)
la distància a què ens llança focus secundaris massius i puntuals (normalment en metres )
Aquestes variables es poden mesurar objectivament i permeten analitzar científicament el comportament concret en
cada moment.
Una altra qüestió és per on es propaga principalment el foc. La propagació es considera de superfície mentre es
propaga entre el sòl i els 2 metres d'altura. Per tant, són focs que propaguen, que s'escampen a través de la fullaraca,
les herbes i els arbustos (també anomenats estrat herbaci i estrat arbustiu).
Un altre cas és el de la propagació de capçades, la qual es dona en situacions de boscos amb densitats de capçades
importants, afavorida per vent i pendent.
La classificació amb la qual descriure el comportament de l’incendi es basa en

paràmetres de velocitat i estrat.
Superfície de baixa intensitat

Superfície de mitjana intensitat
Superfície d'alta intensitat
Capçades
Foc de superfície i baixa intensitat

Longitud de flama sostinguda menor d’1 metre
Sense focus secundaris o molt propers
Propaga per vegetació superficial o herba; pot propagar puntualment per matoll en plena alineació.
Corriols i petites discontinuïtats serveixen per aturar-lo.
En sotabosc acostumen a ser incendis de baixa velocitat, però en rostolls (poc

combustible molt disponible) poden ser molt ràpids.
Foc de superfície de mitjana intensitat
Longitud de flama sostinguda de fins a 3 metres

Focus secundaris puntuals a desenes de metres.
Cap propaga per matolls; puntualment pot afectar alguna capçada en plena alineació.
Salta pistes però difícilment carreteres
Foc de superfície d'alta intensitat
Longitud de flama sostinguda fins a 5 metres

Focus secundaris puntuals fins a centenars de metres
El cap propaga per matolls.
Pot pujar puntualment a capçades, s'anomena entorxeig i li podem donar valor en % de capçades afectades.
Pot saltar carreteres, puntualment fora de la capacitat d'extinció
Foc de capçades
Longitud de flama sostinguda de més de 10 metres

Focus secundaris puntuals de més de 150 metres i capacitat per generar-los massivament a desenes de
metres de forma sostinguda.
Propaga pel matoll i per capçades dels arbres.
Més del 40% de la superfície crema en entorxejos per rodals i capçades passiu, i consumeix les branques
més fines de l’arbrat.
Comportament fora de la capacitat d’extinció.
Acostumen a ser incendis de velocitat elevada.

Així doncs els dos principals factors que expliquen què voldrà i podrà fer l'incendi són, entre altres, la intensitat i
la velocitat,
Les recomanacions d'actuacions forestals (RAF)

En funció de la sequera estructural i de la meteorologia prevista a cada territori, es pot estimar un rang de
comportaments previstos per a un foc forestal.
La Unitat Tècnica del GRAF periòdicament publica un document anomenant RAF (recomanacions d'actuacions
forestals), on es recullen els diferents comportaments d’incendi per a la guàrdia.
El RAF descriu el comportament de foc esperat per a cada zona geogràfica

del país, segons la classificació ja descrita.
Mirem-nos amb detall un exemple de la primera pàgina del RAF:
ISPC - Riscos i perills en incendis forestals 29/5/23 22'34
Sou aquí:: inici
Riscos i perills en incendis forestals
El risc del personal que intervé en l'extinció d'incendis forestals és important a

causa de les condicions en què es desenvolupa el treball. La nostra integritat
física i la nostra salut es poden veure agredides per diferents factors.
Els principals riscos als quals estan sotmeses les persones que actuen en prevenció, i sobretot, en extinció
d’incendis, poden tenir diversos orígens:
Riscos tèrmics
Estan lligats a les fonts de calor. Les altes temperatures provocades per l’època en què es produeixen els incendis,
sovint a l´estiu, juntament amb la calor irradiada per l'incendi mateix, poden produir fenòmens de síncopes,
insolacions, cops de calor. També hi ha els fenòmens provocats per contacte directe amb la font de calor.
Exemples: cops de calor, cremades, insolacions.
Riscos per tòxics

Els fums i gasos tòxics, generats per la combustió dels combustibles, poden provocar problemes respiratoris,
cefalees, fatiga, vòmits i pèrdua de consciència. El major risc és el cas d'intoxicació per inhalació de gasos despresos
de la combustió.
Exemples: fums, partícules en suspensió, CO.
Riscos físics
S'originen per múltiples i diferents elements de l'entorn de treball: sorolls, vibracions, humitat, càrregues excessives,
visibilitat precària. Aquests elements poden produir danys a les persones. Ens referim, per exemple, al soroll produït
pels mitjans terrestres i mitjans aeris que col·laboren en les tasques de transport i extinció (màquines, helicòpters,
avions); a les vibracions produïdes per motoserres, desbrossadores, etc.; a la visibilitat escassa en treballs nocturns,
o als sobreesforços. Alguns efectes d'aquests elements poden desenvolupar malalties professionals.
Exemples: caigudes a diferent nivell, sordesa a llarg termini.
https://ispcenxarxa.gencat.cat/pluginfile.php/118032/mod_resource/content/1/inici.html Página 1 de 2
ISPC - Riscos i perills en incendis forestals 29/5/23 22'34
Riscos químics
Vénen donats per la utilització, la manipulació o el contacte amb agents químics. Ens referim fonamentalment als
productes químics utilitzats com a retardants a curt i llarg termini, que poden produir situacions al·lèrgiques,
cremades, intoxicacions o creació de zones relliscoses.
Exemple: contacte amb retardants o humectants.
Riscos mecànics
Els riscos mecànics són els que provoca l'ús d'equips manuals o motoritzats que tenen parts tallants, parts mòbils que
poden produir atrapaments d'extremitats, cops i altra mena de lesions físiques.
El risc es pot manifestar en forma de lesió, pujant o baixant de vehicles, conduint, manipulant eines tant treballant o
fent-ne manteniment, o per errades mecàniques, velocitats inadequades, camins complexos i deteriorats, per l'ús de
mitjans aeris de transport i extinció (enlairaments i aterratges, repostatges, obstacles en l'itinerari), etcètera. .
Exemples: danys produïts per treballs amb eines manuals o mecàniques.
Riscos de caire psicològic

Són els que es poden produir per excés de treball, mal clima social, situacions límit, i que poden conduir a la
depressió, a la fatiga professional o a l'estrès.
Exemples: estrès, esgotament, tensió.
Sou aquí:: inici
Equip de protecció individual (EPI)

Està compost de peces de l’equipament personal dels intervinents i d’elements complementaris d’ús obligat en les
intervencions.
El cap d’intervenció és el responsable de definir el nivell de protecció dels

actuants de les diverses zones de l’AGO, en funció de les diferents funcions que
s'hi han de desenvolupar.
Cada peça té una fitxa tècnica descriptiva de referència, que el bomber ha de conèixer i té a disposició a la intranet
corporativa.
Cada bomber, funcionari o voluntari, AOF, EPAF o ADF, té el deure de conservar

i utilitzar adequadament el seu EPI, i també de retornar-lo en les millors
condicions possibles.
En el cas que detecti que l’equipament personal o l’equip complementari
presenta deficiències o anomalies, ho ha de comunicar immediatament al cap de
parc o superior jeràrquic.
En el cas de Bombers de Barcelona, l'uniforme és diferent, però les peces mantenen característiques anàlogues, i
també s'hi inclou casc, ulleres, guants, etc. Les obligatòries són:
Les peces opcionals són:
Samarreta i pantalons de treball
Equipament bàsic durant la guàrdia, que es compon de samarreta i pantaló de feina. Aquest equipament, en cas
d’intervenció, es complementarà amb la granota forestal i els equips de protecció personal adients per
intervencions en incendis de vegetació.
Granota d'intervenció
Per a la protecció del coll, braços, cames i part superior i inferior del cos. La granota forma part de l'equip de
protecció personal per a situacions d’exposició a la calor, i està especialment dissenyada per l’extinció i atac directe
i indirecte en incendis forestals.
Jaquetó forestal
Equipament imprescindible i obligat per a bombers, epaf i adf, per protegir coll, braços, tòrax i braços. Dissenyat
específicament per a l'atac directe davant del foc, transpira la suor i protegeix de la radiació solar. És visible a la
foscor. L'equipament mínim que s'ha de dur a sota és la samarreta tècnica.
Casc
L’ús del casc es fa imprescindible per prevenir cremades, ferides al cap i algunes patologies d’origen tèrmic
(insolació per acció directa del sol sobre l’organisme, fonamentalment per una llarga exposició). També protegeix
els cabells.
Ulleres forestals
Ulleres incorporades al casc que serveixen per evitar la irritació dels ulls i, a la vegada, permeten mantenir la visió
en tot moment, malgrat que hi hagi fum a l’ambient. Són importants com a protecció contra guspires o altres
elements que puguin saltar als ulls. La utilització de les ulleres ha de ser la tònica habitual i no el cas excepcional
per estalviar lesions als ulls: irritacions oculars, conjuntivitis, queratitis, ferides penetrants, contusions i
traumatismes en general.
Guants forestals
Guants per a treballs en incendis i tasques forestals, ergonòmics, de material lleuger, compatibles amb la presència
o contacte accidental amb flames de focs de vegetació o incendis forestals. Permeten la utilització de l'equipament i
estris habituals i específics per aquestes tasques. Les mans pateixen freqüentment múltiples agressions (ferides,
traumatismes, cremades, butllofes) que es poden estalviar si es porten posats els guants.
Botes forestals
Fetes de cuir, semialtes, lligades amb cordons, amb sola antilliscant amb plantilla d'absorció d'energia, per absorbir
els impactes derivats del xoc del peu amb el terra. Per a la protecció dels turmells i peus, que poden patir ferides
(talls, punxades), cremades, traumatismes (esquinços, luxacions, fractures), lesions per sobrecàrrega i butllofes.
L’ús d’un calçat adient és primordial per protegir-nos i assegurar-nos sobre el terreny. Les botes forestals són el
mitjà per aconseguir-ho. A part de protegir els turmells i prevenirles lliscades, limiten l’acció de la sobrecàrrega i de
la temperatura.
El millor complement de les botes són els mitjons de cotó, que absorbeixen
millor la suor (l’excessiva sudoració o humitat fa que s’estovi més la pell i
afavoreixi l’aparició de butllofes), no reescalfen tant el peu i el mantenen eixut.
Mascareta de protecció respiratòria (FFP2)
Equip de protecció respiratòria contra la inhalació de contaminants de l’aire en forma de partícules. La mascareta
forma part de l'equip de protecció personal per a situacions d’extinció i atac directe i indirecte en incendis forestals, i
ambients amb pols i fums.
Aparell de protecció de les vies respiratòries adaptable a la cara de l’usuari, amb bandes de fixació, que cobreix el
nas i la boca per impedir la inhalació, mitjançant filtratge, de partícules contaminants en suspensió. És de tipus
autofiltrant. Té una tira metàl·lica per ajustar en el pont del nas. La durada de la mascareta és de 8 hores en treballs
normals.
Complements termics:
Dessuadora
Roba de treball i complement de la uniformitat de l'auxiliar forestal per protegir-lo del fred.
Conjunt d'alta visibilitat (Jaqueta i sobrepantaló)
Equipament complementari d'alta visibilitat per protegir del fred i la humitat nocturns o de la pluja. No és apte per
treballar davant del foc perquè no és ignífug
Altres elements:
Bidó d’emmagatzematge d’aigua

Cinturó suspensor
Cinturó personal
Emissora portàtil
Sotacasc
Llanterna frontal
En un incendi forestal, el més important no és tenir un bon material de protecció,

sinó saber on és el límit de cada persona. El material no ens defensarà del foc,
simplement en minimitzarà els efectes sobre el nostre cos. El sentit comú ha de
prevaldre sempre.
Sou aquí:: inici
Pràctiques al lloc de treball

Es pot interpretar que la llei de prevenció de riscos laborals (PRL) no és aplicable als operatius en cas de risc greu,
calamitat pública o catàstrofe (no exclou l’ús dels EPI, però si exclou altres factors no controlables: temperatura i
humitat, treball en alçada…), però sí que ho és en el desenvolupament de les tasques de treball durant la jornada
laboral i en moments previs de preparació i entrenament o pràctiques.
En actuacions urgents normals, no estem treballant en situació de calamitat

pública ni de catàstrofe. Per tant, en emergències ordinàries cal complir els
criteris de seguretat habituals i relacionats amb la prevenció de riscos laborals.
Com que hem d'entrenar i practicar la forma de treball habitual, quan som al parc fent les pràctiques també hem de
fer-les amb els nivells de seguretat semblants als d'una actuació urgent.
Durant tota la jornada de treball, tant si fem pràctiques, com actuacions urgents,
com si fem vida de parc, hem de complir amb totes les mesures de prevenció
existents per a la maniobra que duguem a terme.
Sou aquí:: inici
LACES
L’acrònim LACES és un llistat de comprovació simple dels elements de seguretat, aplicable a una maniobra o un
sector. Aquests elements estan interconnectats i depenen els uns dels altres.
L’acrònim LACES significa:

L: Guaita
A: Punt d’ancoratge
C: Comunicacions
E: Ruta d’escapament
S: Zona segura
El LACES és un procediment que cal fixar abans d’iniciar una maniobra, és a dir, abans que calgui utilitzar-lo, i es
recolza en dos principis fonamentals:
1. Tots els bombers cal que coneguin com es durà a terme el LACES en un incendi en particular, o en un sector o
maniobra determinats.
2. Les característiques de l'extinció d'incendis forestals obliguen a l'avaluació permanent dels factors que afecten el
comportament de l’incendi. Tots els nivells de comandament cal que constantment facin un procés cíclic de
recerca d’informació pertinent, avaluació de la situació, racionalització d’opcions, i implementació de les mesures
necessàries per a la correcta aplicació del LACES.
El LACES té dos nivell d'implantació, bàsic o complet, depenent de la situació i del

criteri de seguretat que cregui necessari aplicar el cap de línia o de sector:
La zona segura
És l’espai on cal refugiar-se en cas de suspendre les maniobres per canvi d’escenari i ser en una potencial situació
perillosa. És una zona lliure de combustible per propagar, o ja cremada totalment, identificada prèviament en el
protocol LACES.
Tota unitat treballant ha de tenir identificada la seva zona segura i com arribar-hi.
Tot PEV ha d’estar en zona segura, o tenir-la identificada i accessible sense ruta d’escapament compromesa per
l’eix principal de propagació de l’incendi. El radi de la zona segura sempre té un mínim de 10 metres.
El dimensionat de la zona segura s’ha d’adaptar a la intensitat de front esperada (kW/m), i aquest paràmetre es pot
inferir sobre la base de la longitud de flama. La regla estàndard per suportar una carrera de cap estima que:
Radi ZS (m) = 4 x longitud de flama esperada

Cal valorar la localització d'una zona segura i la seva dimensió, ja que la longitud de flama del front que impactarà
amb la zona segura s’ha d’estimar sobre la base de la posició respecte del vector de propagació (front de flanc o
cap), el vent i el pendent.
Com a norma general, a la zonificació de l’AGO s’ha d’adaptar el radi de la zona segura en funció de la situació en
zona calenta o tèbia.
En zona calenta, en què el nivell d’exposició al risc és el més elevat, la zona segura es dimensiona per fer front a
la situació més adversa, que és suportar l’impacte d’una carrera de cap:
Radi ZS (m) = 4 x longitud de flama
Quan no tenim certesa en l´escenari, o bé no coneixem la longitud de flama que cal esperar en carrera de cap, o bé
pot canviar la que s’observa, es poden estimar les dimensions de la zona segura:
Longitud de flama és 2 cops l’alçada de la vegetació. És a dir, en zona calenta: Radi ZS (m) = 8 x alçada
vegetació dominant
La longitud de flama esperada segons el nivell de risc esperat en la zona afectada que ens indiqui el RAF.
La que ens indiqui el PAI, en el període operacional concret.
Nivell d'implantació bàsic

En aquelles situacions en què s’està treballant en l’extinció de l’incendi:
Sobre un perímetre ben definit, amb clara transició entre la zona verda i negra.
El punt d’ancoratge de la maniobra se situa al PEV.
Amb possibilitat de mantenir una bona perspectiva del perímetre en què s’està treballant i de la posició dels
fronts actius de l’incendi.
Nivell d'implantació complet

En aquelles situacions en què s’està treballant en l’extinció de l’incendi:
Sobre un perímetre mal definit, sense una clara transició entre la zona verda i negra.
En una zona amb potencial de retorn. Es diu que un incendi té un potencial de retorn molt gran quan la
probabilitat de represes és molt alta, sobretot en escenaris mal cremats i latents.
El punt d’emplaçament de vehicles no és el punt d’ancoratge inicial de la maniobra forestal (instal·lació
d’aigua, o línea de defensa).
És a dir, en qualsevol situació on calgui reforçar la seguretat.
LACES bàsic
Situació de treball habitual, amb instal·lació d’aigua, treballant sobre un perímetre ben definit entre el combustible
sense cremar (verd) i el cremat (negre).
L: donada la facilitat de l’accés a la zona segura, i la relativa disponibilitat de diferents zones segures al llarg del
perímetre, les funcions de guaita les desenvoluparà el cap de línia assignat a aquell segment d’extinció.
A: el PEV és el punt d’ancoratge, fins i tot pot ser una zona de seguretat.
C: cal que s’estableixi un sistema de comunicacions òptim entre els equips de treball i el cap de línia i entre
aquest i la línia jeràrquica de comandament.
E: la ruta d’escapament serà preferentment el traçat de la instal·lació d’aigua fins a la zona de seguretat
establerta per a aquell segment de treball.
S: en aquest cas, un perímetre ben definit de l’incendi, cal que el cap de línia identifiqui i assenyali les zones de
seguretat oportunes com a punt de reunió per a tot el personal, de dimensions adequades al nombre d’equips
de treball i al comportament previst de l’incendi.
LACES complet
Caldrà l’aplicació efectiva de tots els elements bàsics de seguretat que componen el LACES, quan, en qualsevol
de les fases d’extinció, es presenti un perímetre mal definit de l’incendi, o quan el punt d’emplaçament de vehicles
no sigui el punt d’ancoratge inicial de la maniobra forestal (instal·lació d’aigua o línea de defensa). Això és:
L: caldrà assignar la funció de guaita a un bomber de forma específica. El cap de línia supervisarà la
idoneïtat de l’emplaçament i del bomber triat per fer de guaita. En el cas que, en determinades zones,
sectors, o segments, l’incendi presenti situacions d’especial risc, o a sol·licitud del cap de sector, el
coordinador de seguretat supervisarà i donarà suport a les funcions assignades al guaita en aquell segment
o sector.
A: en aquest cas, el PEV no representa el punt d’ancoratge de l’inici de la maniobra forestal. El punt d’inici
efectiu de la maniobra d’extinció forestal cal que reuneixi els requisits de punt d’ancoratge. Especialment, cal
controlar que reuneixi les característiques necessàries perquè l’incendi no tingui capacitat de flanquejar-lo.
C: cal que s’estableixi un sistema de comunicacions òptim entre els equips de treball i el comandament
assignat a aquest segment, entre aquest i el guaita assignat, i entre el cap de línia i el cap de sector o el
CCB, per comprovar regularment que el funcionament és correcte.
E: el cap de línia planificarà les rutes d'escapament adequades pel trasllat de tots els membres dels equips
de treball inclosos en la maniobra d’extinció fins a la zona de seguretat assignada. Aquestes rutes cal que
estiguin clarament identificades i siguin conegudes per tothom.
S: el cap de línia planificarà i identificarà una zona de seguretat de dimensions i ubicació adequats per
protegir els equips de treball de la calor radiant i convectiva. S'espera que la zona segura protegeixi els
bombers dels perills coneguts, sense necessitat de mesures de protecció reactives, a banda de l'EPI mateix,
i que permeti quedar-se al lloc sense problemes.
13 Aplicació protocol LACES
Sou aquí:: inici
MAIV
La maniobra d’autoprotecció en incendi de vegetació (MAIV) es compon d'un conjunt d’accions pautades que
inclouen mesures preventives, respecte a materials i accions, que garanteixen la mínima possibilitat d’atrapament per
foc forestal i, en cas inevitable, permeten la màxima capacitat de supervivència.
Anomenem MAIV al conjunt de maniobres que s'han d'aplicar quan la dotació es

veu atrapada per un front de foc, i se sustenta en les maniobres prèvies passives i
actives d’autoprotecció.
La maniobra se subdivideix en 3 fases:
Situació 1. Sense incendi, fase prèvia o de prevenció
Al parc:
S'ha de comprovar el funcionament correcte de les finestres de la cabina. La capacitat de tancar la cabina
es bàsica per aïllar-nos de la calor exterior.
S'ha de comprovar el funcionament correcte dels conductes d’aire de la cabina i cal confirmar que es
puguin tancar correctament.
Cal posar en marxa un cop per setmana els ruixadors de cabina dels vehicles forestals per netejar el circuit
i comprovar-ne el manteniment correcte .
En moviment per zona de vegetació:

Cal fer el seguiment continu de l’incendi i de la posició del foc respecte a nosaltres.
S'han d'identificar les zones segures que anem trobant pel camí, com accedir-hi i la distància a la qual es
troben. Són els possibles refugis en cas de problemes i en els moviments futurs que farem, segons el
desenvolupament de l’incendi, ja sigui per emplaçar-nos o mentre anem a proveir-nos de combustible o
avituallament.
Situació 2. Atrapament amb el vehicle com a eina de protecció

Un cop diagnosticat el fet que no podem sortir de forma segura de la zona on ens trobem, el comandament de
l’equip emprendrà les següents accions:
Comunicació
La comunicació es farà usant marcació d’alarma per aconseguir prioritat i comunicant a la SCRE que estem en
una situació de dotació atrapada en zona segura.
Identificació de la zona segura
Prèviament, en la ruta d’accés haurem identificat les zones que ens poden donar un emplaçament de seguretat.
Cal que ens dirigim ràpidament a la zona més propera i assequible de forma segura.
Aquesta zona que haurem vist com a zona segura ha de complir el següent requisit:
Tenir un radi de com a mínim, 8 vegades l’alçada de la vegetació que envolta el vehicle.
En el cas que es pugui visualitzar la flama, el radi ha de ser de com a mínim 4 vegades la seva l’alçada.
Hi ha vegades que és difícil trobar una zona segura per les dimensions que ha de tenir, en aquests casos es pot
utilitzar una zona d’emergència:
És aquella zona que no reuneix les dimensions adequades per suportar un atrapament amb plenes garanties
com la zona segura, però que per necessitat s’ha de fer sevir per passar un atrapament en no haver trobat cap
zona segura i no tenir temps material per dur a terme cap altra maniobra alternativa. Aquesta zona és a on s’ha
de desplegar la fase crítica de la maniobra i en què es fa fer servir el vehicle com a protecció. La màxima
amplada possible d’aquesta zona i la localització sobre el terreny és el que condicionarà les probabilitats d’èxit.
Emplaçament del vehicle

Emplaçarem el vehicle de forma que la cabina quedi a l’ombra de l’avanç de l’incendi (la bomba mirant cap al
foc), per tal de garantir que el motor aspira aire el més net i ric en oxigen possible. D’aquesta manera, la cabina
també queda protegida de la radiació directa.
La posició del vehicle en diagonal de 45 a 60º respecte a la direcció de l’incendi. Aquesta posició ens facilita la
creació d’una zona segura a l’ombra del vehicle (projecció del vehicle en la part contrària al foc).
Cal posar material per poder obstaculitzar el pas d’aire calent per sota del vehicle i garantir així una millor i més
gran zona segura a l’exterior del vehicle en cas de necessitat.
Accions d’autoprotecció que s'han de posar en funcionament
Deixem el vehicle en marxa i la bomba engranada, amb instal·lació i llança de cabal variable muntada fins
a la zona segura, a l’ombra del camió.
La dotació s’agrupa a la cabina i espera l’arribada del foc.
Quan comencem a percebre la calor és el moment d’activar, si n'hi ha, els ruixadors d’autoprotecció de la
cabina fins que passi el front de foc.
Quan hagi passat el front de foc comuniquem a la SCRE la fi de la situació i l’estat del personal, del vehicle
i del material.
Si el comandament identifica que la situació a la cabina es fa insostenible (s’acaba l'aigua dels ruixadors,
no en tenim, o, si en tenim, són dels que funcionen amb el motor del camió i aquest no funciona), s’ha de
procedir a reagrupar la dotació fora del vehicle i situar-la a la zona de l’ombra del vehicle per iniciar la
maniobra d’autoprotecció (MAIV). Entrem en fase crítica.
Situació 3: Situació crítica i sortida del vehicle
Activem aquesta fase en el moment en què:

La dotació es troba atrapada per sorpresa, sense poder seleccionar la zona
segura.
La situació a la zona segura empitjora i cal que sortim de la cabina per
començar l’autoprotecció a l’ombra del vehicle.
El comandament de l’equip ha de liderar i garantir les següents accions:
Comunicació
S’ha de comunicar a la SCRE que ens trobem en situació de dotacions atrapades en fase crítica, activant la
comunicació d’alarma i indicant CODI VERMELL.
Activació d’autoprotecció del vehicle

Cal utilitzar, si n'hi ha, els ruixadors de cabina des del moment en què notem la radiació del front de foc, per tal
de garantir que no s’acumuli calor. Això ens protegeix mentre iniciem l’emplaçament del vehicle i activem altres
mesures d’autoprotecció.
Emplaçament del vehicle

S’ha d’aturar el vehicle en el lloc més ample i desproveït de vegetació possible, aproximant-lo al màxim al
pendent per la part de la cabina i deixant espai entre la cisterna i el talús. Ens interessa que el vehicle no creï
resistència al pas de l’aire, és a dir, que es camufli al màxim amb el terreny. Cal, però, que es deixi un espai per
refugi del personal si s’ha de baixar del vehicle.
Accions d’autoprotecció
Els dos bombers amb la màxima protecció possible, engranen la bomba, baixen del vehicle i munten una línia
de diàmetre 25 mm amb llança de cabal variable. Porten aquesta línia a la zona segura de l’ombra del camió. Al
mateix temps, tapen, de la millor manera possible, els baixos del camió per evitar el pas de radiació i d’aire
calent.
Zona segura del vehicle i ús de l’aigua

Quan l’escenari està preparat, el comandament de l’equip ordena a la resta de membres que baixin i que, tots
junts i garantint en tot moment aquesta unitat, s’agrupin a terra i iniciïn l’autoprotecció amb aigua, protegint-se
tèrmicament. Si l’ús d’aigua no funciona, perquè el camió s’atura o bé s’acaba l’aigua, s’hauran d’estirar al terra
coberts amb els EPI i esperar la fi del pas del front.
És important, en aquest cas, mantenir-se plans al terra tan units com sigui
possible i, a la vegada, coberts amb aïllant (EPI).
Aquestes situacions són sempre de curta durada, i cal esperar el màxim de

temps possible abans d’usar l’aigua de forma continuada. Convé evitar, doncs,
que s’esgoti l’aigua abans que ens arribi el moment àlgid.
Comuniquem a control
Un cop finalitzada la situació cal comunicar a la SCRE el final del perill i l’estat del personal, del vehicle i del
material.
01 Maniobra d'autoprotecció

Sou aquí:: inici » Riscos i mesures per desenvolupar-se a peu en terreny forestal
Riscos i mesures per desenvolupar-se a peu en terreny forestal

En caminar per terreny forestal intentarem trepitjar terreny estable que garanteixi un bon recolzament per als peus.
Sovint hem de caminar per desnivells que faran més difícil aquesta progressió, que dificulten l’avenç en les tasques
d'extinció, però també donen un risc de caigudes.
És important mantenir un ritme adequat per no fatigar-nos abans d'hora i evitar

córrer per no augmentar el risc de caigudes.
La vegetació també dificulta la nostra progressió en els incendis forestals arribant a ser impenetrables, o a fer
ferides (branques, punxes i espines poden fer talls fàcilment). Per aquesta raó sempre intentarem progressar pel
perímetre del incendi seguint la línia d’aigua i mai intentarem retallar el nostre camí travessant la vegetació que no
ha cremat o parcialment cremada, ja que dificultarà o impedirà l’avanç, i en el pitjors dels cassos, podem patir un
atrapament en cas que cremi.
Mai anar sol i sempre amb les comunicacions garantides.
Portar l’EPI forestal complert que ens protegeixi dels riscos més habituals en
aquest entorn.
Tot i seguir el perímetre cremat podem trobar-nos soques o troncs que no han combustionat totalment que poden
provocar-nos caigudes, per això és important portar les botes forestals ben ajustades i lligades. En cas de caiguda
podem patir danys per contacte amb material incandescent o punxant, d'aquí la necessitat de portar l'EPI
corresponent i en especial els guants, ja que les mans són els primer que intentem recolzar en cas de caiguda.
En les situacions que tinguem equips de treball, maquinària o vehicles per sobre de la nostra cota, hem de tenir en
compte que poden provocar despreniments que ens poden afectar, en aquest cas, el recomanable seria ficar els
diferents equips esglaonats, és a dir, no alineats per la màxima pendent.
Quan hi ha forts pendents i anem en fila avisar si es desprèn algun objecte

pendent avall per a que no afecti a la resta de companys.
En el cas de tenir l’incendi per sobre de la nostra cota, també hem de preveure que pot fer rodolar objectes que
ens poden generar danys, ja sigui per contrast tèrmic o perquè el foc elimina la vegetació que els sustenta. També
és possible que aquest material que rodoli sigui combustible (soca, tronc, etc…) generant punts de foc per sota de
la nostra cota i podent produir un atrapament de la unitat.
Hem de vigilar amb els arbres que estan cremats o estan cremant, ja que poden estar debilitats i ens poden
desprendre parts o caure, en cas de tenir desnivell intentarem passar per la part superior.
Un altre risc que podem patir al desplaçar-nos pel terreny que ha patit un incendi, és que la combustió de soques i
arrels poden produir forats (visibles o que s'enfonsi el terreny amb el nostre pes) que poden provocar caigudes,
lesions a les extremitats inferior o cremades.
També tenir present que sobretot en terrenys calcaris, podem trobar avencs i fissures profunds, que poden fer
caure al mateix nivell, o atrapaments de membres inferiors i inclús caigudes a diferents nivells. Si la boca de l'avenc
o la fissura són estrets, aquestes cavitats poden estar tapades per vegetació que encara en dificulta la seva
localització. La solució és caminar sempre atent d'on posem els peus.
Com veurem al protocol LACES, hem de tenir una zona segura on refugiar-nos en el cas que patim un atrapament i
una ruta d’escapament que ens porti des d’on estem fins aquesta zona segura. En moltes ocasions, la zona segura
la trobarem a una zona cremada on no hagi quedat vegetació per cremar.
Amb la foscor de la nit, tots els riscos descrits es poden incrementar, malgrat portar llanterna. Per això cal
augmentar les mesures i l'atenció.
Com a norma seguretat podem senyalitzar els perills que anem localitzant que
estiguin en zona de pas, passar sempre pel perímetre i zones conegudes, si
anem en equip, anar en fila i a una distància de 2 metres. Aquests perills
s'hauran d'informar al moment de fer relleu amb personal fresc.
>>
Sou aquí:: inici » Riscos i mesures pel treball amb vehicles en entorn forestal
Riscos i mesures pel treball amb vehicles en entorn forestal

Al circular amb vehicles en l’entron forestal cal fer ús dels senyals lluminosos i en cas de visió reduïda dels
sonors. La visió del conductor pot estar reduïda pel fum, per la pols que s’aixeca pel pas dels vehicles o per la
sinuositat de la pista (corbes tancades o canvis de rasant).
En aquestes condicions de poca visibilitat hem d’estar atents a la resta de vehicles que es mouen per l’incendi,
siguin camions o vehicles 4*4, com tractors, cubes, excavadores, etcètera. Aquests vehicles pesants es mouen a
baixa velocitat i poden bloquejar pistes forestals.
També cal estar alerta, especialment en zones properes a població, per presència de persones fent lleure en zona
forestal.
Aquesta senyalització lluminosa és interessant mantenir-la inclús estant parats

per tal d’indicar la nostra presència a la resta d’unitats.
En circulació per pistes cal alertar al conductor dels possibles riscos que anem localitzant. Cal portar el cinturó de
seguretat, anar ben assegut i portar tots els elements de dins de les cabines ben subjectats, ja que en cas de
bolcada o sots pronunciats poden impactar als ocupants.
En els trajectes de repostatge d’aigua és millor que el conductor no vagi sol, ja

que podrà ajudar al conductor en cas d’algun imprevist o localitzar algun perill.
Això encara és més important de nit.
En cas de ser els primers en arribar al l'ncendi, és important saber on tenim l’incendi i on estem nosaltres per tal de
no ficar-nos en projecció de l’incendi. Una vegada hem localitzat l’incendi podem senyalitzar l’accés per a facilitar la
feina a la resta d'Unitats Bàsiques d'Intervenció (UBI).
Hem de tenir en compte l’estat del ferm, ja que podem trobar-nos fang, sots,
pedres, terrenys inestables que poden provocar accidents.
Una vegada emplaçat el vehicle també hem de tenir en compte les següents consideracions:
Tenir cura de baixar i pujar del camió amb precaució.
Si estem en un terreny amb pendents falcar el vehicle.
En obrir calaixos de material pot caure alguna eina que en trajecte s’hagi alliberat de la seva subjecció.
Si els bombers accedeixen a la part superior del vehicle per accedir a algun material, vetllar pel risc de patir
caiguda a diferent nivell.
Evitar els vessaments d’aigua en els repostatges de la cuba, ja que el fang pot fer lliscar el mateix vehicle, a
persones o a eines. Aquest fang pot provocar accidents.
En cas de tenir el PEV en la xarxa viària, assegurar-nos que estigui tallada o senyalitzat el nostre treball. Amb
el fum tenim risc d'atropellament o d'un xoc sobe el mateix vehicle.
En cas de fer maniobres amb el vehicle en marxa, s’ha de d’extremar la

vigilància de les persones que estan al voltant del camió, advertint-les abans.
Com a recomanació han de mantenir una distància mínima de 2 metres i evitar
ficar-se a angles mort o foscos de visió del conductor.
>>

Sou aquí:: inici » Riscos i mesures per treballar amb eines manuals
Riscos i mesures per treballar amb eines manuals

En agafar una eina manual cal revisar si està en bones condicions de conservació: que estigui esmolada, ben
acoblada entre el mànec i el cap de l’eina, i que el mànec no presenti estelles ni fissures. Qualsevol alteració en
aquests elements pot provocar danys en treballar amb elles.
Quan treballem en equip, s’ha de mantenir una distància de seguretat entre els membres de l’equip de com a
mínim de 1,5 vegades l’abast de l’eina, uns 3 metres aproximadament.
Si no utilitzem l’eina o la transportem, cal posar-li proteccions a la fulla de tall, ja que en cas de caiguda pot
provocar-nos lesions amb les parts esmolades.
Quan la deixem al terra, intentar deixar-les de peu per no entrebancar-se amb elles. Si la part metàl·lica està
pintada guanya visibilitat, sobretot a la nit.
Són eines de treball i que tenen cantells vius així que s’ha d’evitar tirar-les, ni jugar amb elles, ja que poden
generar danys a un mateix o als companys.
Al transportar-la no posar-se-la a l’espatlla, ja que podria danyar la zona del cap en cas de caiguda o donar cops a
un company que vagi darrera. S’ha de portar agafada pel mànec a prop del cap de l’eina , paral·lel al terra i amb el
braç estirat. El cap de l'eina davant, i el mànec darrera.
Quan estiguem treballant amb elles s’ha de portar tot l' EPI:
Els guants protegeixen les mans de la fricció amb el mànec.
Les ulleres impedeixen l’impacte dels fragments de material als ulls.
El casc protegeix el cap de rebots de les branques o de l’eina, i dels
fragments que poden sortir projectats.
La granota forestal (o pantaló i jaquetó) protegeix el cos de la intrusió de
material al cos.
Botes per protegir els peus d’algun cop fortuït.
>>
Sou aquí:: inici » Riscos i mesures en l’ús d’eines mecàniques
Riscos i mesures en l’ús d’eines mecàniques

Quan caminem amb la motoserra sempre ha d’estar aturada (amb el motor parat), amb el protector d’espasa (si en
té) i amb l’espasa mirant endarrere.
En engegar-la buscar un lloc pla i lliure de vegetació, i no fer-ho on l’hem repostat de combustible.
Qualsevol operació que fem a la motoserra ha de ser amb el motor aturat.
Si hem d’utilitzar la motoserra tenir previst portar l’EPI corresponent (casc, pantalla, proteccions auditives, ulleres,
guants antitall, camals, maniguets i botes anti tall).
Cal tenir en compte tots els riscos de la motoserra, tant a nivell de tall, com calor, soroll, fum i vibracions.
Tenir en compte la distancia de seguretat entre el motoserrista i l’ajudant de motoserra. Establir uns codis visuals
que supleixin la comunicació verbal que es veurà anul·lada pel soroll de la motoserra i l’ús d’EPI. L’ajudant de
motoserra ha d’advertir al motoserrista de les situacions que es donin, per exemple les descarregues de mitjans
aeris. o el pas de persones al seu voltant.
Si es fa abatiment d’arbres cal tenir en compte la projecció del arbre i el radi d’incidència que aquest pot tenir, sigui
ell mateix o elements que pot fer caure en la seva trajectòria.
Al utilitzar-la cal adoptar una bona postura per reduir fatiga i lesions a llarg
termini.
La cadena s’ha de mantenir esmolada. En cas que no talli, es pot esmolar in situ o canviar-la si es disposa d'una de
recanvi.
Vigilar amb les reaccions que la motoserra pot originar al tallar.
Al treballar de nit hem de garantir que el motoserrista tingui la llum suficient per mantenir el treball en condicions
segures.
Especificitats de la desbrossadores
La desbrossadora genera els mateixos riscos que la motoserra i hem de prendre mesures semblants, però cal tenir
en compte que l'eina és més gran, i cal avaluar imés els riscos i adoptar mesures més grans.
L'arnés de treball s’ha d’ajustar bé abans de començar a tallar i que aquest estigui en bon estat, per tal de mantenir
una bona postura durant el treball. Cal intentar que la desbrossadora quedi per sota del maluc.
Abans de començar a treballar cal verificar que l'eina estigui en bon estat. Per exemple, comprovar que el disc i les
seves fixacions estiguin en bon estat.
Durant el treball cal augmentar la distancia de seguretat a uns 15 metres de radi

respecte la resta de personal, ja que surten projectats elements.
>>
Sou aquí:: inici » Riscos i mesures en l’ús de mànegues a pressió
Riscos i mesures en l’ús de mànegues a pressió

Una línia d'aigua per a l'extinció d'incendis és una instal·lació composada per diversos elements connectats i per on
viatja un fluid a pressió. A partir d'aquesta definició ja s'entreveuen alguns riscos.
En rojectar aigua a pressió cal evitar que impacti accidentalment al personal

d'intervenció, en especial a parts sensibles (ulls, cara) pel risc de lesió o caiguda
que pot provocar. També pot fer aixecar pedres o branques o facilitar
desprendiments que puguin generar ferides a persones properes.
S’ha de subjectar la llança amb fermesa, ja que si s’escapa pot colpejar a qualsevol membre de l’equip. També
es pot donar la situació en la que a l'empalmar o desempalmar ràcords, un d’aquests s’escapi i generi el mateix risc
que una mànega escapada. En aquest cas, per solucionar el problema s’ha de fer un escanyat en el tram entre
l’autobomba i una distancia prudencial del ràcord que s'ha alliberat.
En cas que no puguem subjectar la llança per excés de pressió, podem demanar a l'operador de la bomba que
disminueixi la pressió. També podem tancar el maneral per reduir aquesta pressió fins que trobem la pressió
equilibrada per tenir capacitat d’extinció i comoditat de treball.
Vigilar amb la projecció d’aigua sobre elements amb tensió elèctrica, ja que
podem tenir risc d’electrocució. Avui en dia hi ha molts elements a tensió
elèctrica: xarxa elèctrica de baixa, mitja i alta tensió, catenàries ferroviàries,
parcs de transformació, plaques fotovoltaiques, etcètera.
La mànega pot ser una ajuda per superar desnivells o pendents pronunciats que
apareixen en el perímetre de l'incendi. El seu ús pot ser tant de pujada com de
baixada. Es recomanable que sigui una acció coordinada entre l'equip: un
aguanta (mínim) i l'altre progressa. Intentar evitar que en la zona en tensió hi
hagi ràcords, sobretot si en aquell moment no hi ha pressió a la mànega.
Cal evitar que la mànega pugui rebre talls (d'eines mecàniques o d'eines
manuals, o de vehicles), ja que podrien provocar accidents (la pressió de l'aigua
podria fer rebotar l'eina).
ISPC - Objectius 29/5/23 23'03
Sou aquí:: inici
Objectius
Maniobra bàsica
Les maniobres són un conjunt de mètodes de treball per desenvolupar la tàctica, que respon a la fixació d’uns
objectius tàctics per aconseguir un escenari final desitjable pel cos de bombers i que sigui cert.
La maniobra ha de donar resposta a les preguntes següents :

Què he de fer?
Com ho he de fer?
Per on?
Fins on?
Mètodes d'extinció
Cal conèixer totes les maniobres d’atac per incendis forestal per escollir la més adequada. Com més maniobres
coneixem, sabem fer i sabem aplicar, més opcions tenim a la “caixa d’eines“ per donar diferents respostes a un
problema. Augmentem, així doncs, la capacitat de resposta i la capacitat de fer‐ho amb eficiència.
Cal adequar la maniobra correcta al tipus d’incendi, a la seguretat, a la disponibilitat d’aigua i material, al personal
disponible, a l'orografia i la vegetació. Aquesta adequació serà clau per dur a terme operacions d’extinció segures
i eficaces.
Determinar la maniobra correcta serà el resultat d’estudiar l’escenari i els

condicionants que l'afecten.
L’execució de les instal·lacions forestals estarà condicionada, entre altres factors, a:
El relleu del terreny i la posició relativa del foc sobre el terreny.

Combustibles forestals afectats.
Longitud de la instal·lació.
L’ambient de treball.
El cansament del personal.
Intensitat i velocitat de l’incendi.
Danys a l’ecosistema.
Meteorologia actual i prevista.
Maniobra avançada
Es consideren operacions o maniobres avançades les maniobres que demanen coneixements i habilitacions
especials o un alt dimensionament dels equips de treball i material, o aquelles que tenen especificitats en què és
necessari coordinar equips o unitats molt diferents entre ells, amb ascendències jeràrquiques diverses.
Per poder exercir el comandament i la coordinació d'aquestes maniobres es requereix un alt nivell de competència i
habilitació professional. Una forma més simple de definir-les, i aquí en queden englobades la majoria, és
l'encadenament lògic de maniobres bàsiques en foc forestal, encarat a un objectiu en un tram del foc.
ISPC - Fases de l'incendi 29/5/23 23'04
Sou aquí:: inici
Fases de l'incendi
L'extinció d'incendis forestals amb l’ús d’aigua està associada a llargues instal·lacions que van prolongant‐se d'una
forma continuada, sense interrupcions en el subministrament d'aigua a la llança, per aconseguir l’extinció de la
flama, complementat això, a posteriori, amb el control del perímetre per evitar represes.
Per tant, l'equip de treball que fa l'estesa de mànegues durant les tasques
d'extinció d'incendis forestals, ha de convertir‐se en un grup humà coordinat,
eficaç i ràpid.
D'aquests paràmetres depèn la reducció de danys que van molt més enllà dels econòmics. Per tal de facilitar el
laboriós treball que comporta fer aquestes instal·lacions, és necessari aplicar una metodologia diferent d’altres
instal·lacions amb característiques similars.
En totes les actuacions i, en aquest cas, en actuacions per emergència d’incendi forestal, hi ha una cadena de
comandament, un pla d’actuació i unes funcions encomanades a tots els intervinents.
És de vital importància que es tingui clar en quin moment de l’actuació estem, o

sigui, en quina fase de l’incendi ens trobem.
La classificació en fases de l’incendi ens dona informació sobre el desenvolupament de l’estat de l’incendi forestal.
Això ens facilita la comprensió general de la situació i pot afectar la distribució i actuació dels mitjans durant
l’emergència.
A cadascuna de les 4 fases de l’incendi l’estratègia que s’aplica és diferent.
1. Quan l’incendi està en les fases d’ACTIU i ESTABILITZAT, l’incendi creix en superfície i apliquem maniobres
d’ATAC.
2. Quan l’incendi està CONTROLAT executem maniobres per fer la REMATADA amb l’objectiu de deixar el
perímetre fred i que no hi hagi focus secundaris latents; en aquest moment comencem a fer maniobres de
VIGILÀNCIA ACTIVA per assegurar-nos que no queden punts calents que ens puguin crear represes.
3. Quan podem assegurar que l’incendi està totalment fred i ja no té capacitat de reignició donem l’incendi per
EXTINGIT.
Etapes de l'extinció en incendis forestals

La complexitat de l’extinció en els incendis forestals fa necessari el treball coordinat de diferents equips de treball
amb eines i metodologies diferents, que cal aplicar en forma de sumatori a fi i efecte de garantir que el resultat final
sigui l’extinció total d’un incendi forestal.
Per tal de coordinar els mitjans humans i materials, així com les metodologies
que s'han de dur a terme en tot el procés de l’extinció d’un incendi forestal,
caldrà executar tres etapes amb objectius diferents, però si qualsevol d’aquestes
etapes no s’executa amb prou eficàcia, no es podrà garantir l’extinció de
l’incendi i la seguretat del personal implicat en els treballs d’extinció
Primera etapa o etapa d'atac

La primera etapa de l’extinció d’incendis forestals, l’etapa d’atac, és aquella en què els esforços operatius es
basen a eliminar la propagació de la flama, tan ràpid com sigui possible, a fi que la velocitat d'extinció sigui més
ràpida que la mitjana de velocitat de propagació.
Segona etapa o etapa de rematada

És l’etapa en què l’objectiu és passar de la fase d’incendi controlat a la fase d’extinció. La segona etapa,
anomenada de remat, és aquella en què cal repassar tot el perímetre, buscar qualsevol possible foc latent i punts
calents que puguin quedar, i aplicar el mètode adient (aigua, escuma o eines manuals) per fer possible l'extinció.
Una mala execució d'aquesta etapa pot ser causa de represes. L'etapa de remat s'ha de portar a terme
d'immediat, tant si es requereix deixar la instal·lació muntada, com si es decideix desmuntar-la en executar
aquesta etapa. En moltes ocasions podem fer‐ho simultàniament, bé sigui amb aigua o bé amb eines manuals.
Tercera etapa o etapa de vigilància activa

L’objectiu tàctic d’aquesta etapa és portar l’incendi a la fase d’extinció, és a dir, la fase en què el foc no es propaga
i no té capacitat de reiniciar‐se. Després d’aquesta fase, si el foc es reinicia, és ja un nou incendi i no part de
l’anterior. Un cop s’ha donat per controlat l’incendi, les dotacions estaran vigilant a tot el llarg del perímetre,
repartides en binomis, a l’abast de la vista entre els binomis, equipats amb eines manuals i extintors de motxilles.
Les seves funcions són: Recerca i eliminació de punts calents ocults en el perímetre de l’incendi. Recerca de
focus secundaris latents als voltants del perímetre de l’incendi, en franges de:
10 metres a l’exterior del perímetre al cap de l’incendi.

4 metres a l’exterior del perímetre als flancs de l’incendi.
2 metres a l’exterior del perímetre a la cua de l’incendi.
Cal recordar que aquestes distàncies són orientatives, i depenen del

comportament observat durant l'incendi
Cal una actuació ràpida i contundent en l’aparició de represes.
Els comandaments assignats han d'establir recorreguts o itineraris de vigilància entre els binomis. Els binomis
reportaran informes de situació regularment. Caldrà establir rutes de vigilància i control tant terrestres com aèries
de forma dinàmica, posant molta atenció en aquelles zones on les insolacions al llarg del dia facin possible que
les temperatures siguin més altes.
ISPC - Tipus de maniobres simples 29/5/23 23'05
Sou aquí:: inici
Tipus de maniobres simples

Les maniobres simples són aquelles que una unitat bàsica d'intervenció (UBI) pot executar, ja que té els
coneixements teòrics, tècnics i les habilitats per una banda, i la dotació de personal i material per l'altra. El bomber
ha de ser capaç de coordinar i supervisar aquestes maniobres.
En el cas de les UBI de bombers que es destinen als incendis forestals amb BRP i
BFP, poden portar a terme les següents maniobres bàsiques:
Les següents maniobres bàsiques les poden portar a terme equips especialitzats, tant
per la maquinària com pel material que utilitzen (MAER i maquinària agrícola), tot i
que un bomber pot coordinar la seva tasca.
Les maniobres amb foc tècnic necessiten una sèrie de coneixements i habilitats
propis de l'especialitat GRAF. La maquinària pesada tipus buldozer també necessita
especialitat GRAF o EPAF per portar a terme maniobres.
ISPC - Escenari amb maniobres avançades 29/5/23 23'06
Sou aquí:: inici
Escenari amb maniobres avançades
Maniobres avançades
Es consideren operacions o maniobres avançades les maniobres que demanen coneixements i habilitacions
especials o un alt dimensionament dels equips de treball i material o aquelles que tenen especificitats en què és
necessari coordinar equips o unitats molt diferents entre ells amb ascendències jeràrquiques diverses.
Per poder exercir el comandament i la coordinació d'aquestes maniobres es

requereix un alt nivell de competència i habilitació professional.
Una forma més simple de definir-les, i aquí en queden englobades la majoria, és l'encadenament lògic de
maniobres bàsiques en foc forestal, encarat a un objectiu en un tram del foc.
Exemples de maniobres avançades amb línia d'aigua:
Maniobres d'optimització de la línia d'aigua per tipus d'estructura forestal i combustible:
Estabilització amb línia d'aigua i rematada de punts calents amb eines manuals.
Estabilització amb línia d'aigua i rematada amb una segona línia d'aigua.
Obertura de caixa amb eines mecàniques per davant de la línia d'aigua.
Maniobres d'optimització de la línia d'aigua per capacitat d'extinció:
Estabilització del front amb mitjans aeris per mantenir-lo en capacitat d'extinció i control del front de foc amb
línia d'aigua.
Aplicació de retardant amb mitjans aeris a distància, que desacceleren l'incendi quan arriba a la zona, i
control del foc amb la línia d'aigua.
Vídeos explicatius
ISPC - Escenari amb maniobres avançades 29/5/23 23'06
09 Maniobra combinada
11 Maniobra d'estesa de línia d'aigua amb eines manuals
ISPC - PEV 29/5/23 23'15
Sou aquí:: inici
PEV
Un punt d’emplaçament de vehicles (PEV) és un sector geogràfic amb recursos i tasques assignades. Tindrà un
responsable (cap de PEV) que serà el membre del cos de bombers encarregat de la gestió dels recursos humans i
materials. Els PEV s’ordenen amb nombres parells o senars, segons la seva col·locació en els flancs de l’incendi. Els
PEV del flanc esquerre seran numerats amb nombres senars, i els del flanc dret amb nombres parells.
L’emplaçament del vehicle del primer PEV és responsabilitat del comandament del
primer vehicle que arriba, en coordinació amb el conductor.
Per aconseguir un emplaçament eficaç i segur de l’autobomba, cal tenir en compte el protocol LACES i la Instrucció
operativa 00/20 sobre autoprotecció en incendis de vegetació.
Els PEV inicialment poden ser:
Amb aproximació màxima al perímetre de l’incendi preveient una actuació d’extinció ràpida.
Amb possibilitat de reubicació, canviant els vehicles de lloc, decisió que valorarà el comandament si l’incendi no
és extingit en l’actuació immediata.
ISPC - PEV 29/5/23 23'15
Podem utilitzar zones naturals o ja creades per situar el vehicle. De no trobar-ne,

caldrà crear-la amb eines manuals o mitjançant una crema al voltant del vehicle
fins a assolir una zona prou segura.
ISPC - Fase d'atac 29/5/23 23'16
Sou aquí:: inici
Fase d'atac
Línia d’aigua
En la nostra metodologia d’extinció amb aigua, un punt bàsic és la disponibilitat d’aigua. Molts cops, a la zona on es
produeix un incendi, no hi ha un subministrament d’aigua proper, i hem de transportar-la amb vehicles, mànegues…
Serà important una bona gestió de l’aigua que s’utilitza.
Sempre utilitzarem el cabal mínim necessari per a l’extinció de l’incendi i, per

tant, treballarem sempre amb alta pressió.
Les nostres llances (de cabal variable i selectores de cabal) permeten treballar amb diferents cabals i cons de
projecció de l’aigua.
Estesa de mànegues
Aquesta és una tasca fonamental, ja que cal mantenir una estesa de mànegues ràpida, contínua, i coordinada,
característiques fonamentals en la majoria de les actuacions amb èxit en incendis forestals.
Generalment, aquesta tasca la desenvolupen tres membres dels binomis portamaterial.
Un que controla la llargada i el bucle de reserva. És qui dona l’avís per desplegar una o més mànegues.
Un encarregat del llançament de mànegues.
Un portamotxilles.
https://ispcenxarxa.gencat.cat/pluginfile.php/118217/mod_resource/content/2/inici%20%281%29.html Página 1 de 15
Les maniobres que s'han de portar a terme en aquesta fase són les següents:
1. Desplegat de mànegues.
2. Escanyat de la mànega.
3. Manipulació de la llança.
4. Afegit de la nova mànega.
5. Demanda d’aigua.
Desplegat de mànegues
Preferentment desplegarem les noves mànegues (per llançament) en sentit

contrari a l’avanç de l’atac, en cas d’haver-hi foc, és a dir, cap enrere.
Si per les característiques del terreny o la situació en què ens trobem, això no fos possible, ho farem cap una altra
direcció. Tant en un cas com en l’altre, intentarem, sempre que sigui possible, dirigir el desplegament cap a dintre
de la zona cremada o remullada.
Si l’avanç de la línia és prou ràpid i la situació i el terreny ho permeten, podrem desplegar les mànegues de dues en
dues o fins i tot en quantitat superior. Això sí, en aquests casos haurem de parar especial atenció als bucles que es
puguin produir, ja que es molt fàcil que un d'aquests bucles s’enganxi i ens pugui escanyar la línia.
És important que la línia de mànegues vagi quedant ben estesa darrere la llança, per sobre el cremat i evitant
calius i cantonades tallants que podrien punxar les mànegues.
No es pot tibar l’estesa de mànegues, això causaria el trasllat de les mànegues

a punts que anteriorment no han estat totalment refredats, o cap a caires aguts.
Així mateix, el trasllat inadvertit de l’estesa de mànegues pot ser causa
d’escanyament o pinçades en les mànegues que donarien com a resultat una
forta baixada del rendiment hidràulic de la instal·lació.
plegat senzill (armaris BRP/BFP) / plegat doble (motxilles forestals)
Escanyat de la mànega
L’escanyament es pot fer de diferents maneres (un sol doblec, doble doblec, amb escanyamànegues, etc.). No és
ni millor ni pitjor fer una maniobra o l’altra. L’únic objectiu ha de ser tallar la circulació d’aigua per poder afegir o
treure mànegues de la instal·lació.
Alguns cops, quan la línia té molta pressió, la maniobra d’escanyat sense eina
l’han de fer dos o més membres de l’equip. Llavors, haurà d’escanyar en primer
lloc el que esta més lluny de la llança.
Cal recordar que, per efectuar aquesta maniobra sense eina escanyamànegues,
el portallança ha d’haver tancat la llança prèviament. Si no, la maniobra resulta
quasi impossible. Per tant, l’ordre d’inici de l’escanyat el donarà el portallança
quan tingui la llança tancada (p.e. “Llança tancada”).
En canvi, fent servir una eina escanyamànegues, segons quin model, pot no caldre tancar la llança abans
d’escanyar.
Generalment, als incendis forestals, ja que la gran majoria de maniobres s'efectuen amb alta pressió i cabals
relativament baixos, no hi ha el perill de produir cops d’ariet pel tancament brusc de les llances. Això no vol dir que
no hàgim de parar compte a fer totes les maniobres amb la màxima precaució i concentració.
Vídeo d'escanyat de mànegues
Escanyat mànegues
Afegit de la nova mànega

Quan quedin 3 o 4 metres per acabar d’estirar la instal·lació de prolongació, traurem de la motxilla les noves
mànegues i les estirarem (desplegarem). Si afegim dues o més mànegues de cop, cal ajuntar aquestes mànegues
entre elles abans de connectar-les a la línia. Els dos ràcords lliures han d’estar a punta de llança, perquè quan
s’hagi escanyat la mànega i despressuritzat l’ultima mànega, el portallança tregui la llança. En aquest moment, el
membre de l’equip que hagi desplegat la mànega li donarà un ràcord al portallança i aquest, al seu torn, li donarà el
ràcord de la mànega on estava unida la llança. El portallança unirà la llança al ràcord de la nova mànega i el
bomber unirà l’altre ràcord de la nova mànega amb el ràcord que li ha cedit el portallança.
Si pel motiu que fos, no es pogués tallar la línia d’aigua, per connectar la mànega hauríem de mantenir recte el
ràcord de la mànega que volem afegir i girar 180º (cap enrere) el ràcord de la mànega que té aigua.
Un cop acabada la maniobra, tant el portallança com el bomber, ho hauran de comunicar. Per exemple: “Llança
connectada”, o bé: “Mànega connectada”. D’aquesta manera ens assegurem que els qui estan escanyant la
mànega no l’afluixin fins que no hagin sentit la confirmació d’ambdues parts. Amb tot, mentre es fan aquestes
maniobres, generalment, hi haurà contacte visual, ja que se solen dur a terme en un espai prou reduït. En tots els
casos, durant aquestes maniobres, el portallança ha de ser qui revisi visualment la feina i, d’alguna manera, qui
doni les ordres.
Cal remarcar que NO es poden intercalar derivacions ni bifurcacions que no hagi

ordenat o valorat d'instal·lar expressament el comandament. Les derivacions
castiguen el cabal i la pressió de la llança ja instal·lada. Però sobretot, si es
llença aigua abans de la punta de llança, aquesta reduirà molt la seva capacitat
d’extinció. Es poden arribar a produir situacions de risc a punta de llança per
haver connectat a la instal·lació una bifurcació o derivació.
Resum seqüencial de l’afegit de nova mànega

Cal assegurar que es fa bé:
Les motxilles s’han de buidar d’una en una començant per la de l’ajudant del portallança (A1).
La funció de l’ajudant del portallança és principalment facilitar el moviment de la instal·lació al portallança
(B2). Aquest només s’ha de preocupar del maneig de la llança.
Els binomis portamaterial (A2 i A3) també han de vetllar perquè la instal·lació vagi quedant ben estesa i
sobre el cremat remullat.
La mànega o mànegues noves que s’afegiran han d’estar esteses abans que calgui allargar la instal·lació.
Quan una motxilla es buidi, s’ha de tornar al camió buida, no es deixa mai a la línia.
Desplegarem les mànegues indistintament en qualsevol direcció que eviti el foc i escollint la més neta de
vegetació i més còmoda.
Afegirem les mànegues tant individualment com de dues en dues.
Convé treballar a diferents pressions per practicar l’escanyat individual (poca pressió) i l’escanyat en grup
(més pressió).
La instal·lació sempre s’ha de deixar sobre el cremat i remullat per la llança (fins i tot en aquesta pràctica cal
recalcar-ho).
Demanar aigua
Un cop s’ha fet l'afegit correcte de les mànegues, el portallança, havent-se assegurat que tot està correcte,
demanarà aigua. En aquest moment, els membres de l’equip que estan escanyant la línia, l’alliberaran i, d’aquesta
manera, es pressuritzarà el nou tram de línia afegit i l’equip podrà continuar l’avanç.
És recomanable que un cop s’hagi tornat a connectar la llança a la mànega

corresponent, aquesta estigui tancada, ja que, al pressuritzar-se de sobte el tram
escanyat, aquest pot tenir reaccions violentes i descontrolades.
A més, els ràcords que utilitzem treballen a pressió; per tant, en el moment que s’alliberi la mànega, si la nova
mànega, pel motiu que fos, girés sobre si mateixa (per exemple, un mal pentinat) podria alliberar el ràcord, amb
dues conseqüències perilloses:
Un ràcord en aquesta situació (sol i alliberant aigua a pressió), com si fes la serp, és MOLT PERILLÓS!!,
actua com un fuet que dona cops sense control, i pot produir lesions importants per l’impacte del ràcord.
Hem retardat la maniobra de prolongació de la línia, fet que ocasiona una fuita d’aigua descontrolada, difícil
de controlar, i una pèrdua de temps molt important, ja que, molts cops, la solució és comunicar-se amb el
camió autobomba perquè talli l’aigua, amb la consegüent despressurització de la línia.
Tot i això, si l’escanyat de la mànega no ha estat total, és possible que l’aigua

que va emplenant la mànega afegida dificulti la connexió de la llança, si aquesta
està tancada. En aquests casos, caldrà connectar la llança oberta i ben agafada,
per evitar la resistència que provoca la pressió de l’aigua provinent d’una
estrangulació no del tot hermètica.
Fases de la instal·lació de la línia d’aigua
Instal·lació d’aproximació
És el tram d’instal·lació de mànegues de diàmetre de 25 mm (Ø25) que es fa entre l’autobomba i el punt del
perímetre de l’incendi on es començarà l’extinció. El mètode habitual de prolongació d’instal·lacions que apliquem
durant l’atac a l’incendi alenteix en excés la maniobra d’aproximació. Per tant, cal que s’utilitzi un mètode propi per
aquest tram de la instal·lació forestal.
Aquest primer tram d’instal·lació l’hem de fer a la vegada que ens desplacem
cap al punt d’inici de l’extinció. Per facilitar-ne l’arrossegament, fins que no
comenci l’extinció amb aigua, no s’ha d’omplir d’aigua la instal·lació. Una
instal·lació plena d’aigua costa més de moure que buida.
És per això que cal aplicar un mètode de maniobra per tal que el desplegat del carret sigui ràpid i efectiu, de
manera que en pocs segons la línia estigui completament estesa i en disposició de llançar aigua.
Per fer aquesta maniobra, un cop l’autobomba està emplaçada, el binomi d’atac (portallança i acompanyant amb
motxilla a l'esquena) agafarà la mànega del carret posterior de Ø25 i es dirigirà al punt d’inici de l’atac. En aquest
punt, el binomi llançarà la primera mànega com a bucle per començar l’extinció i hi connectaran la llança. La
velocitat ha de ser adequada perquè es desplegui la mànega a mesura que s’avança.
Moltes vegades, però, en desplegar descontroladament les mànegues, aquestes

queden embolicades al peu de la bomba, i quan s’obre el pas d’aigua, la pressió
mateixa fa que els plecs s’estrenyin i no passi l’aigua. Per altra banda, si no es
desplega el carret a prou velocitat, la punta de llança es pot trobar frenada, de
manera que no aconseguim la finalitat que preteníem.
Entre la primera i la segona mànega cal intercalar sempre una bifurcació

invertida (que no hem de confondre amb una derivació en T). La derivació no
serveix per aquesta funció, ja que només podem escanyar la instal·lació de
derivació i no la d’atac.
No és pot col·locar la bifurcació lluny del vehicle, ja que la seva manipulació, per
raons de seguretat, només la farà el conductor.
Instal·lació d’atac
Un cop finalitzada la instal·lació d’aproximació a l’incendi s’inicia la instal·lació d’atac. A partir d’ara, l’avanç serà
més lent, ja que anirem llançant aigua sobre el foc i zones cremades per tal d’extingir-lo.
Les instal·lacions d’aigua que extingeixen el foc tenen com a objectiu encerclar i
controlar l’incendi.
Quan totes les llances s’hagin trobat i el foc estigui perimetralment resseguit per les nostres instal·lacions, la fase
d’atac haurà finalitzat, i s’iniciarà la segona fase, la rematada.
L’anell d’aigua
La segona fase de l’extinció o rematada d’un incendi s’ha d’executar immediatament després de la primera fase
d'extinció o atac. En molts dels casos, i sempre que el comandament de l’incendi ho consideri oportú, serà
necessari deixar una instal·lació d’aigua muntada com a mesura de prevenció, una vegada executada la fase
d’atac.
L’anell d’aigua és una de les opcions més efectives, operatives i recomanables

que hi ha avui dia al cos de bombers, quan, per les circumstàncies de l’incendi,
es requereix deixar una instal·lació d’aigua muntada, amb una o diverses
dotacions de bombers.
Aquest mètode forma part de la segona fase: la rematada, ja que tal i com hem esmentat abans, en aquesta fase
les línies ja s’han trobat i han encerclat l’incendi.
S’utilitzarà, doncs, l’anell d’aigua, en incendis forestals en els quals, després de la segona fase d'extinció o
rematada, es deixa muntada la instal·lació. Amb tot, s’aplicarà aquest mètode sempre que el comandament de
l’incendi ho decideixi, ja que és ell qui té una informació global del servei i la pot complementar amb altres
informacions facilitades de l’exterior (control central, servei de meteorologia de Catalunya…).
Els avantatges d’aquest mètode són:
Rapidesa en la reacció davant d’una represa.

Optimització dels recursos disponibles (vehicles i aigua).
Molt menys desgast del personal en cas de represa.
Repartiment més proporcional de les tasques (en cas d’haver-hi relleu de personal).
Delimitació molt clara i objectiva del perímetre de l’incendi.
Ens pot indicar el perímetre cremat aproximat (en saber les mànegues utilitzades), sempre que s’hagi pentinat
bé la instal·lació.
Ens serveix de guia per orientar-nos a nosaltres i a altres cossos actuants, per reconèixer el perímetre
(revisar-lo) i, si durant aquesta revisió fos necessari, remullar algun punt concret. La instal·lació principal ja la
tenim muntada i només caldria demanar aigua (sempre que es dugui com a mínim una llança).
Per localitzar el material desat no hem d’intuir per on hem anat, sinó que només haurem de seguir la línia
d’aigua.
Ens fa augmentar la confiança en la feina ben feta i ens dona tranquil·litat.
La maniobra de l’anell d’aigua s’inicia quan es troben dues línies que estaven
atacant un o diferents flancs d’un incendi.
Un cop es trobin, cadascun dels equips d’intervenció desplegarà una mànega, formant un bucle. Aquestes dues
mànegues es connectaran entre si per un sol extrem. El ràcord de l’extrem oposat al que hem connectat,
l’arrossegarem acompanyant la llança en la nostra fase de remullada, fins que aquesta mànega quedi totalment
desplegada. En aquest punt, la llança haurà arribat a un altra unió de dues mànegues (ràcord), on s’efectuarà una
nova connexió.
La llança es connectarà al ràcord de la mànega que ve des del camió (per continuar la remullada). El ràcord que
hem deslliurat en treure la llança, el connectarem al ràcord que un dels membres de l’equip estava arrossegant
juntament amb la llança. I finalment, el ràcord que ara ha quedat lliure (estava connectat amb el ràcord que ara
hem connectat a la llança), l’arrossegarem juntament amb la llança i continuarem amb la remullada.
D’aquesta manera, i de forma successiva, s’aniran repetint aquestes operacions per tot el perímetre amb cada
mànega. Com es pot veure en les imatges, ens anirà quedant una línia d’aigua (buida) muntada al darrere a
mesura que anem retornant cap al camió executant la remullada.
Al finalitzar aquesta fase, les mànegues han quedat formant una anella al voltant
de tot el perímetre de l’incendi, amb una única línia de mànegues sense aigua,
que connectarem a les sortides d’impulsió del vehicle (en cas d’haver-hi només
un camió) pels dos extrems.
El comandament decidirà quin personal s’ha de quedar de vigilància i s’iniciarà la fase de vigilància.
Resum seqüencial de l’anell d’aigua

Pas 1: Les dues línies d’extinció es troben.
A partir d’aquest moment començarà l’anell d’aigua i la fase de remat.
Pas 2: S’afegeixen dues mànegues seques per iniciar el remat.
Paral·lelament a les dues línies d’extinció es munten dues mànegues ajuntades per un ràcord.
Pas 3: La rematada.
S’inicia el remat. Cadascuna de les llances desfà el camí en direcció a l’origen de la seva instal·lació (normalment
l’autobomba) rematant l’incendi. Cadascun dels ràcords lliures de la mànega seca cal que segueixi la llança que
remata pel seu costat. Un bomber acompanya el ràcord i, si cal, un altre la mànega. Si la pràctica no es fa a bosc
cal alentir l’avanç de la llança perquè cada membre pugui fer la seva tasca a un ritme versemblant.
Pas 4: Arribada a un ràcord de la instal·lació pressuritzada.
Quan la llança arriba a l’alçada d’un ràcord de la instal·lació humida, caldrà passar una mànega de la instal·lació
humida cap a la instal·lació seca.
Pas 5: S’elimina una mànega de la línia pressuritzada i s’afegeix a la seca.
Es passa una mànega de la instal·lació humida cap a la instal·lació seca, i s'enganxa la llança a la última mànega
humida.
Pas 6: Continua la rematada fins a l’autobomba.
Cal seguir el remat fins a trobar el següent ràcord de la instal·lació humida i recomençar a partir de la seqüència 4.
Quan s’acaba la maniobra, ha de sobrar com a mínim una mànega per línia.
Cal assegurar que es fa bé:
Les mànegues seques necessiten un bomber que acompanyi el ràcord i un altre que vigili que queda ben
estesa. Això evitarà haver de recular.
Les mànegues plenes (en la rematada) necessiten un portallança, un ajudant del portallança i un bomber
que controli el bucle i comprovi que la mànega queda ben estesa.
S'ha de practicar molt aquesta maniobra per reforçar la memorització de

tasques i els automatismes que la fan més eficient.
Vídeo anell d'aigua
Anell d'aigua
ISPC - Fase de remat 29/5/23 23'16
Sou aquí:: inici
Fase de remat
En aquesta part, els treballs se centren a assegurar que el perímetre de l’incendi quedi totalment remullat per tal
d’evitar possibles rebrots de l’incendi.
Cal remullar una franja d’uns 2 o 3 metres a dintre del cremat i uns altres 2 o 3
metres a la zona no cremada. D’aquesta manera, assegurem una franja de, com a
mínim, 4 metres, que ens assegurarà el perímetre.
Aquesta distància serà flexible depenent d’una sèrie de condicionants:
Condicions meteorològiques: en època de calor (estiu), aquesta franja podrà augmentar-se considerablement.
En canvi, a l’hivern i amb previsió de pluges en breu, podrà mantenir-se aquesta franja, o en casos comptats,
fins i tot reduir-se. Però, repetim, en casos molt concrets i sota la responsabilitat del comandament.
Zona de l’incendi: dependrà si és una zona molt o poc accessible. Si és poc accessible, segurament el
comandament demanarà que augmentem la franja. En canvi, si, per exemple, és al costat d’una pista de 5
metres d’amplada, no serà tan necessari augmentar-la.
Vegetació: en una zona de vegetació molt espessa, ens interessarà remullar una franja ben ampla. En canvi, si
és una zona escarpada o rocosa, no serà tan necessari.
Perill potencial: no serà el mateix un foc forestal on, en cas de represa, hi hagi pistes asfaltades envoltant la
ISPC - Fase de remat 29/5/23 23'16
zona, en una distància relativament curta, que un incendi al mig de la muntanya, on la continuïtat de massa
forestal s’estén al llarg de molts quilòmetres.
Altres circumstàncies: altres punts que calgui tenir en compte, que el comandament consideri oportuns
valorar, i, per tant, facin que decideixi ampliar o disminuir la franja de remullat. Per exemple, una zona perimetral
afectada per focus secundaris.
Tots aquests condicionants es respectaran sempre, amb l’excepció que el comandament de l’incendi ens indiqui una
altra cosa.
Quan executem la remullada, no solament remullem la franja citada, sinó que

també ens endinsem a la zona cremada, per rematar aquelles soques i arbres que
puguin ser o generar un perill de represa. El comandament anirà valorant
contínuament la situació i indicant al portallança quins són els punts més
compromesos i on cal que es remulli amb més intensitat.
Molts cops, durant la rematada, s’utilitzen les eines manuals per obrir algun tronc,
descobrir alguna soca, amb la finalitat de garantir al màxim una bona franja de
seguretat.
A decisió del comandament queda recollir o no la instal·lació durant la remullada. Aquest valorarà els punts citats
anteriorment i els complementarà amb informacions que li hagin pogut facilitar. Decidirà si cal recollir la instal·lació o
deixar-la com a mesura de prevenció (anell d’aigua).
ISPC - Extinció en marxa 29/5/23 23'17
Sou aquí:: inici
Extinció en marxa
Objectiu
És una maniobra pensada per fer front a incendis de vegetació amb models de combustible del grup de pastures
(models 1, 2 i 3, com, per exemple, els incendis de rostoll en què el combustible fi està molt disponible i té
continuïtat horitzontal), que normalment propaguen amb altes velocitats i baixa intensitat (excepte el cap). L'avanç
mitjà que té una línia d'aigua amb un ancoratge fix és d'uns 300 metres per hora, i en aquests tipus d'incendis les
velocitats de propagació poden arribar a 2 km/h fàcilment. Per contra, és un combustible que crema totalment, es
refreda sense presència de brasa i té poques probabilitats de reignició. Per aixó, amb un atac contundent en
marxa, podem arribar a tenir velocitats d'extinció a l'alçada de les velocitats de propagació.
Descripció
Aquesta maniobra consisteix en un atac amb una o dues instal·lacions d'alta pressió de Ø25 mm, des d'un vehicle
en moviment. La configuració de la maniobra variarà en funció del combustible present:
Herba alta, camps sense segar o camps de rostoll: 1 instal·lació que farà atac i rematada
Camps segats però sense recollir: 2 instal·lacions, la primera fa atac i la segona rematada
Si fem 2 instal·lacions, aquestes poden sortir d'un sol vehicle o de dos
Aquesta maniobra suposa fer l'atac i la rematada de manera conjunta.

Posteriorment es farà la fase de retén o vigilància activa
Seguretat
A efectes operatius, el desplegament de mitjans és semblant a un PEV, però en aquest cas, mòbil. Per aquest
motiu necessita un punt d'ancoratge lineal, ja sigui la zona cremada o una infraestructura lineal (carretera, camí,
marge sense vegetació) des del qual ancorem la maniobra d'extinció en marxa. També haurem de tenir en compte
el subministrament d'aigua i el relleu de personal, si cal.
Interaccionen en el mateix espai de treball persones i vehicles en moviment
En aquesta maniobra s'aplicarà el LACES bàsic
Accions que ha de tenir en compte el cap de línia:
Abans d'iniciar la maniobra definirà les posicions de tot el personal, recordarà les pautes de seguretat i els
objectius que es volen assolir amb les maniobres.
Ha de coordinar, sota criteris de seguretat, l'adequació de la velocitat d'extinció a la velocitat de propagació
del incendi.
Estarà comunicat amb el conductor i la resta d'actuants amb canal directe.
Establirà ruta d'escapament i zona segura (normalment la zona cremada).
Senyalització
L'equip de treball acordarà el sistema de senyalització que utilitzarà:
Zones de treball
Vídeo explicatiu
Maniobres_Extinció amb vehicle en moviment
ISPC - Aspectes de seguretat 29/5/23 23'18
Sou aquí:: inici
Aspectes de seguretat
En l’àmbit de les emergències, el treball amb seguretat i eficàcia ha de ser el pilar

fonamental on recolzar qualsevol maniobra.
Pel que fa a les maniobres que es descriuen en aquest apartat, cal seguir les pautes que es defineixen a continuació:

Casc + protectors auditius + pantalla facial (aconsellable, ulleres de protecció).
Jaqueta cenyida i amb bona visibilitat. Per incrementar la seguretat, la jaqueta hauria de ser amb protecció
antitall als braços o, si no, s'hauria de complementar amb uns maneguins antitall.
Guants antitall.
Pantalons cenyits amb bona visibilitat i amb protecció antitall. Si no, s'hauran d'incorporar uns camals amb
protecció antitall.
Botes de seguretat: canya alta, sola antilliscant, plantilla i puntera reforçada i amb protecció antitall.
Altres: és aconsellable portar una farmaciola (pot ser individual o col·lectiva), així com també un xiulet.
Les zones segures
Una zona segura és un àrea prèviament planificada, de dimensions suficients i

ubicació apropiada, de la qual s'espera que protegeixi el personal d'extinció de
perills coneguts, sense la necessitat de més elements de protecció que l'EPI
mateix.
La localització i la validesa d’aquestes zones es reavalua constantment per adaptar-les a l’evolució de l’incendi
(eixos de propagació, velocitat, longitud de flama…). El camí d’accés de l’equip a la zona segura s’anomena ruta
d’escapament. El temps de recorregut es determina a partir del membre de l’equip que més trigui a recorre’l.
Aquest temps es tindrà en compte a l’hora d’iniciar la maniobra d’escapament per garantir que l’equip arribi a la
zona segura abans que el foc els guanyi la posició.
Distància de seguretat entre eines

Per minimitzar el risc d’accidents, cal respectar la distància de seguretat entre membres de l'equip per evitar
entrar en el radi d’acció de les eines.
Si es treballa amb eines manuals, cal separar-se com a mínim 1,5 vegades la
distància d'abast de l'eina (3 m aproximadament)
La distància de seguretat, quan el treball és amb eines mecàniques, varia d’una eina a una altra. Amb la
motoserra, a part de la distància de seguretat fins a l’operari, cal tenir en consideració la zona de caiguda d’arbres
i branques. En la utilització de la desbrossadora, cal mantenir un mínim de 15 m de radi, que és la distància de
projecció de partícules a alta velocitat.
Eines de tall
Cal seguir les recomanacions de la fitxa corresponent a cada eina.
Una eina de tall ben esmolada és més funcional i segura que una altra que no
ho estigui (cops imprecisos i perillosos, sobreesforç i patiment innecessari, tant
de l’operari com del motor de la màquina, si és el cas.)
En els desplaçaments, cal dur-les dins la seva funda (si en tenen) i subjectar-les pel centre de gravetat en sentit
horitzontal. Quan es travessa una vessant, s’han de col·locar al costat baix del pendent, per poder apartar-les amb
facilitat en cas de relliscar o caure. Quan es tallen arbres, branques o matolls, cal fer talls nets, perpendiculars al
terra o a l’element que es talla, evitant que acabin en punxa, per tal de no tenir elements susceptibles de causar
lesions en l’entorn de treball.
Ergonomia
L’aixecament de pesos i les càrregues de material s’han de fer evitant postures que esdevinguin focus de lesions;
el criteri general és aixecar els pesos a partir de la força de les cames mantenint l’esquena dreta. Les eines s’han
de dur al més a prop possible del centre de gravetat de l’operari, evitant postures forçades amb els braços
excessivament separats del cos.
En el cas de les motoserres, evitarem aixecar la màquina per sobre de l’alçada

de les espatlles, tant per seguretat com per ergonomia.
Les motxilles s’han de portar baixes, ben equilibrades i recolzades als malucs,
per evitar sobrecarregar la columna vertebral.
Desplaçaments
Els desplaçaments s’han de fer seguint la línia de treball o el perímetre. D'aquesta manera s'aprofita per revisar-
lo, atenent als possibles punts calents. Això permet també que, en cas d’accident, quedem en zona de pas. Cal
tenir una cura especial amb els desnivells, pedres soltes, ferm moll i relliscós, arestes i sortints punxants o
tallants.
Ritme de treball i descansos

El treball en incendi forestal acostuma a ser llarg i dur, per les condicions ambientals i per la naturalesa mateixa
de les maniobres que s’hi duen a terme.
És important no esgotar-se i fer aturades regulars per descansar i rehidratar-se,

com a mínim 5 minuts cada 50 minuts de feina contínua.
Avituallament
El consum d'aigua és elevat quan es treballa a prop del foc. Cal calcular un consum aproximat d'un litre per hora i
per persona. En jornades llargues cal, a més, un avituallament sòlid freqüent per compensar el consum calòric.
Les eines
A continuació s’enumeren les eines que es poden utilitzar per executar les maniobres.
Algunes eines només estan disponibles per a col·lectius específics i no

pertanyen a la dotació bàsica d’un vehicle.
Per disposar de més informació, consulteu les fitxes específiques de cada eina.
Motoserra: Eina mecànica de tall polivalent. Pensada per serrar troncs, abatre i podar arbres. A les maniobres
que es descriuen en aquesta guia també s’utilitza com a desbrossadora forestal per desbrossar matollar.
Desbrossadora: (aquesta eina només està disponible a la dotació de material dels EPAF). Eina mecànica
específica per desbrossar matollar i herbassar mitjançant diferents estris de tall que s’intercanvien en el seu
capçal. En entorns d’emergència, per la seva envergadura i poca polivalència, no acaba de ser adequada, però és
una molt bona eina en treballs preventius i com a dotació d’equips de suport.
Pulaski/magall: L’eina manual més polivalent. La conformació de les seves fulles, una de tipus aixada i l’altra de
tipus destral, permet tallar, decapar i retirar combustibles.
Macleod/troop tool: Eina de fulla ampla pensada per decapar herbàcies en sòls poc pedregosos o retirar
fullaraca i mantell vegetal. Normalment ocupa les últimes posicions de seqüència d’eines en una línia de defensa,
construint el cavalló.
Palí forestal: Eina de fulla més estreta i en punxa. És bona per tallar arrels i fer cavalló en zones pedregoses.
També és una bona eina per treballar en atac directe i sufocar les flames picant pla, com un matafocs, o llençant-
hi terra a sobre. La troop tool també pot utilitzar-se com a palí forestal gràcies a l’articulació que té.
Gorgui: Eina polivalent. El seu disseny permet fer les tasques d’un pulaski o macleod, únicament amb més
dificultat en el tall de branques.
Matafocs/batefocs: Eina manual d’atac directe que consta d’un mànec llarg i una o diverses peces fabricades
amb material flexible (goma, pneumàtic, vegetació verda espessa…), pensada per picar i reposar sobre les flames
per tal de sufocar-les, ofegar l’aportació d’oxigen i separar el material incandescent del combustible que està
pirolitzant.
Motxilla apagafocs: Utilitzada en atac directe. Dipòsit d’aigua d’aproximadament 20 l, de plàstic dur o flexible, en
forma de motxilla, equipat amb una bomba de pistó de doble efecte, d’accionament manual, per donar pressió i
poder projectar aigua contra les flames per refredar el sistema.
ISPC - Atac directe 29/5/23 23'18
Sou aquí:: inici » Atac directe
Atac directe
La maniobra d’atac directe consisteix a atacar directament el foc amb eines manuals. S’ataquen les flames amb
matafocs, motxilles d’aigua o palejant terra i, tot seguit, amb la resta d’eines manuals, s’escombren les brases cap
a l’interior de la zona cremada.
Aquesta maniobra correspon a la fase d’atac i aconsegueix una estabilització

temporal del perímetre de l’incendi. Per tant, cal complementar-la amb
maniobres de la fase de rematada per aconseguir-ne l’extinció.
Podeu consultar la Guia Operativa GUI .INVE.001 Maniobres bàsiques amb eines manuals i mecàniques en
incendis de vegetació
L’atac directe amb eines manuals és una maniobra especialment adequada en

entorns de difícil accés i amb comportaments de foc poc intensos.
https://ispcenxarxa.gencat.cat/pluginfile.php/118221/mod_resource/content/1/01_atac_directe/inici.html Página 1 de 3
ISPC - Atac directe 29/5/23 23'18
És molt eficient en models de combustible d’herbàcies i fullaraca. En models de matollar espès, la maniobra resulta
molt feixuga i d’execució lenta. En entorns d’alta muntanya, en pastures, és una bona maniobra per delimitar
ràpidament el perímetre de l’incendi.
Capacitat d'extinció
La capacitat d’extinció d’aquesta maniobra queda limitada a intensitats d’un metre de longitud de flama i a
velocitats de propagació inferiors a 1 km/h aproximadament. Si es disposa del suport de mitjans aeris que facin
descàrregues per davant, es poden afrontar longituds i velocitats superiors.
Metodologia d'atac
Podem executar la maniobra amb dos criteris diferents:
Atac lineal: S’avança de forma contínua i s’atura la propagació de l’incendi en el perímetre.
Atac puntual: S’avança estabilitzant només punts calents del perímetre de l’incendi, focus secundaris o punts
crítics amb prioritat d’actuació.
El model i les característiques del combustible per on es propaga l’incendi són

factors determinants de l’èxit d’aquesta maniobra. En combustibles lleugers de
fullaraca, acícules i herbàcies, es poden obtenir grans rendiments. Per contra,
en matollars densos la maniobra és molt feixuga i poc eficient.
>>
https://ispcenxarxa.gencat.cat/pluginfile.php/118221/mod_resource/content/1/01_atac_directe/inici.html Página 2 de 3
ISPC - Línia de defensa 29/5/23 23'19
Sou aquí:: inici » Línia de defensa
Línia de defensa
La maniobra de línia de defensa té per objecte crear una obertura lineal d’amplada definida dins la forest, que
consisteix en l’eliminació completa de combustible fins a sòl mineral, utilitzant eines manuals i mecàniques de
forma coordinada i amb una seqüència lògica de treball.
L'execució d'una línia de defensa (a partir d’ara, LD) engloba tres maniobres
simples.
Obertura de caixa
La rasa
El cavalló
https://ispcenxarxa.gencat.cat/pluginfile.php/118221/mod_resource/content/1/03_linia_defensa/inici.html Página 1 de 5
Obertura de caixa
Consisteix en el tractament de tot el combustible de superfície, tallant-lo, arrencant-lo i retirant-lo, fins a
aconseguir un passadís lineal net de vegetació. La necessitat d’executar aquesta maniobra i les seves
característiques (p. ex.: amplada, aclarida, poda d’arbres…) està supeditada al tipus d'estructura i a la longitud de
flama esperada al costat de la línia.
La rasa
Consisteix a crear una franja desproveïda de mantell vegetal a tot el llarg de la línia. Cal garantir en tots els casos
aquesta franja neta, ja sigui a partir de la seva creació excavant-la, o fent coincidir el traçat de la LD amb algun
corriol, llera de riu o qualsevol infraestructura que estigui desproveïda de mantell vegetal.
Les dimensions han de ser de 30 o 40 cm d’amplada i la profunditat necessària
per arribar a sòl mineral.
L’objectiu d’executar aquesta maniobra és crear una barrera que trenqui la continuïtat entre el combustible
destinat a cremar i el que està previst que quedi verd, cosa que s’aconsegueix evitant el pas del foc per conducció
o radiació.
El cavalló
S’executa només en els casos en què hi ha un fort pendent o combustibles gruixuts susceptibles de rodolar.
Consisteix a fer un cavalló a la part exterior de la LD, per tal que reculli tot el material rodant que es pugui
desprendre i rodolar cap a la zona no cremada. Per crear-lo es recobreixen amb terra mineral les restes de
mantell que prèviament s’han arrossegat a la maniobra de la rasa.
Utilitats de la maniobra:
Ancoratge per atac

Definició de perímetres
Estabilització de perímetres
Liquidació de punts calents
Rematada de l’incendi
Ancoratge de cremes de gestió
El traçat
El traçat de la LD és un factor crític en l’èxit de la maniobra, ja que, si es tria

correctament, pot augmentar la velocitat d’execució, optimitzar la finestra
d’oportunitat i donar més fermesa a la línia.
Ha de ser tan recte com sigui possible per reduir-ne la longitud. Cal evitar corbes, racons i cantonades, ja que
deixen més quantitat de combustible exposat a la radiació i conducció del foc. Sovint aquestes corbes i voltes són
inevitables. En aquests casos, cal fer radis de gir oberts o augmentar l’amplada de la LD.
Cal mantenir una atenció especial en aquestes zones on el foc té la probabilitat

més alta de sobrepassar la LD, aixi com en zones amb continuïtat vertical de
combustible, on calgui perfeccionar l'obertura de caixa.
S’han d’aprofitar les oportunitats que hi ha a la zona de treball, com les

discontinuïtats de vegetació, roques, corriols, camins, tarteres, cursos d'aigua,
llacs, afloraments rocosos o qualsevol altra interrupció en la continuïtat del
combustible, on no caldrà construir LD o la feina serà menys feixuga.
Elecció de la combinació d’eines
PUNTS CRÍTICS ACCIONS/SOLUCIONS
Acumulacions importants de matèria orgànica Dispersar o cavar fondo
Traçats que travessin barrancs i nusos de

Ampliar la línia
crestes
Presència d'arbres i llenyes mortes drets Tallar-los i retirar-ne les restes
Material que pugui rodolar Fixar-lo, colgar-lo o apartar-lo
Cal eliminar el pa d'arrels fines, i les gruixudes, d'arbres

Arrels
secs
Soques seques properes a la línia Arrencar-les o colgar-les
Sou aquí:: inici
Aspectes de seguretat
Quan es treballi amb la motoserra, cal complementar l’EPI amb les peces de
protecció específiques: sobrepantalons i maneguins de seguretat (antitall).
Casc + protectors auditius + pantalla facial (aconsellable, ulleres de protecció).

Jaqueta cenyida i amb bona visibilitat. Per incrementar la seguretat, la jaqueta hauria de ser amb protecció
antitall als braços o, si no, s'hauria de complementar amb uns maneguins antitall.
Guants antitall.
Pantalons cenyits amb bona visibilitat i amb protecció antitall. Si no, s'hauran d'incorporar uns camals amb
protecció antitall.
Botes de seguretat: canya alta, sola antilliscant, plantilla i puntera reforçada i amb protecció antitall.
Altres: és aconsellable portar una farmaciola (pot ser individual o col·lectiva), així com també un xiulet.
Quan els pantalons i els maneguins (o altra protecció antitall del mateix
material) es mullen, perden les propietats antitall.
Qui porta aquestes proteccions ha d'evitar el contacte amb l'aigua d'extinció.
Normes i consells d'utilització de la motoserra:

No s'ha de tallar mai amb la part superior de la punta de l'espasa. Risc molt greu de rebot.
S'han de mantenir sempre ambdues mans als agafadors (no s'ha de tallar mai amb una ma).
S'ha de passar el polze per sota de l'agafador.
S'ha d'evitar que la cadena giri al ralentí.
Sempre tindrem el fre accionat, excepte quan es procedeix a fer el tall.
Hem de mantenir la cadena i l'esmolat en bon estat.
S'ha de mantenir la distància de seguretat.
En abatiment d'arbres, mínima de 2,5 vegades l'alçada de l'arbre.
En trossejament, mínim 5 metres o 2 vegades la llargada del tronc (BCN 2 m).
No ens enfilarem damunt de troncs inestables o arbres tombats.
Com a norma general, no ens col·locarem a la part inferior del pendent.
Escollirem un lloc adequat per a la recàrrega de combustible.
Transport correcte de la motoserra

De manera genèrica, es portarà amb la mà esquerra i amb l'espasa cap enrere. En mitja vessant, es portarà pel
costat de la vall, o costat exterior. En cas de caiguda, alliberarem l'eina i, d'aquesta forma, l'aparell tallant sempre
quedarà allunyat de la possibilitat d'ocasionar-nos lesions.
ISPC - Manteniment i conservació d'eines mecàniques 29/5/23 23'20
Sou aquí:: inici
Manteniment i conservació d'eines mecàniques
Revisió a l'inici de jornada (lloc de treball o parc)
Cada dia, abans de començar a treballar, haurem de comprovar que tots els
sistemes de seguretat funcionen correctament.
Comprovarem:
A màxima acceleració, el fre de cadena

Interruptor de parada/engegada
Bloqueig de l'accelerador
Captador de cadena
Integritat de les tapes i del protector de la mà dreta
Silenciador
Estat de la cadena (tensió, esmolat i desgast). Sabrem que la cadena té un esmolat incorrecte si:
1. Al tallar es produeix serradura o estelles fines

2. El tall es va corbant mentre s'avança
3. Vibra o rebota durant el tall
El greixatge
Manteniment diari (després d'una jornada d'ús)

Neteja del filtre d'aire: El netejarem amb aigua calenta i detergent o aire a pressió (si no se'n té, farem servir
benzina sense oli).
Espasa: Netejarem la guia de la cadena, l'orifici de greixatge, i suprimirem les rebaves. És convenient invertir
l'espasa cada vegada que canviem la cadena.
Farem una neteja general intentant deixar l'embragatge i el fre de cadena ben
nets.
Manteniment mensual o trimestral (segons ús)
Aquest manteniment està pensat per fer-lo al parc de bombers i desprès d'una
setmana d'utilització de la motoserra (es pot allargar en el temps si no s'utilitza).
Comprovació de la bugia: separació d'elèctrodes, brutícia i color (marró clar: barreja pobre; negre: barreja
rica)
Mecanisme d'arrencada: comprovació de l'estat de la corda i greixatge
Greixatge del coixinet del pinyó
Neteja del ventilador i de les aletes de refrigeració
Espasa
Cadena
Greixatge de la cadena
Comprovació de l'estat dels filtres (aire, oli i benzina)
Recanvis i reparacions bàsiques

És aconsellable portar una petita caixa d'eines i uns quants recanvis que ens permetran fer petites reparacions i
continuar amb la feina:
Cadena de recanvi
Llimes planes i rodones
Claus vàries (storz, bugia, tornavís pla i clau d'extracció del pinyó)
Filtre d'aire
Femella de la tapa i algun cargol
Bugia
Corda d'arrencada
Combustible i oli de greixatge
Totes les motoserres funcionen gràcies a un motor de dos temps. Això vol dir
que la lubricació de les parts mòbils del motor es fa mitjançant l'oli de la barreja
del combustible mateix. Aquesta barreja es farà sempre amb la mateixa
proporció del 2% (2 parts d'oli per 98 de benzina).
És molt important fer bé aquesta barreja. Si queda pobre, faltarà lubricació i es pot clavar el motor. En canvi, si la
barreja és rica en oli, el motor funcionarà malament i generarà molt de fum.
Per greixar tot el sistema de tall (espasa i cadena) farem servir un oli dissenyat
especialment amb aquest fi. Actualment hi ha olis fàcilment biodegradables,
una qüestió que cal tenir en compte.
ISPC - Abatiment d'arbres 29/5/23 23'21
Sou aquí:: inici
Abatiment d'arbres
ISPC - Obertura de caixa 29/5/23 23'22
Sou aquí:: inici
Obertura de caixa
La maniobra de l’obertura de caixa consisteix a crear una obertura lineal d’amplada definida dins la forest, a partir
de l’eliminació del combustible de superfície (matollar) i de l’estrat arbori.
Normalment s’executa tallant amb la motoserra i retirant el material manualment.

També es pot fer amb pulaski, desbrossadora, podall o destral lleugera.
L'obertura de caixa ès una maniobra complementària d’altres. No atura,

estabilitza, ancora, remata ni extingeix l’incendi.
S'utilitza habitualment per:
Facilitar l’accés a la línia d’aigua, tant en operacions d’atac directe en estructures forestals molt tancades, com
en la fase de rematada, quan es necessita visualitzar i accedir al perímetre i aquest està per sota del matollar,
perquè només ha cremat el mantell i la fullaraca.
Fer la maniobra prèvia a la construcció d’una línia de defensa amb eines manuals.
Executar la maniobra prèvia a actuacions combinades de definició de perímetre o atacs paral·lels amb foc
tècnic.
Obrir la via d’accés i ruta d’escapament a una línia d’aproximació a l’incendi quan no hi ha camí d’accés al
perímetre.
El traçat de l’obertura de caixa ha de ser escrupolós en el seguiment del

perímetre de l’incendi, per facilitar l’accés i la visualització correcta al personal
que executa les maniobres d’atac directe i rematada.
Cal respectar un mínim d’amplada d’1 m per poder circular de forma còmoda i
s'ha d'evitar deixar troncs i branques punxeguts a mitja alçada envaint o
amenaçant l’espai destinat a la circulació del personal.
Gestió de la vegetació tallada

Cal evitar, quan sigui possible, abatre arbres. És millor podar-los (es generen menys restes que s'haurien de
ISPC - Obertura de caixa 29/5/23 23'22
mobilitzar per fer pas). Cal tallar les restes de manera que se'n faciliti la manipulació i que sigui fàcil disposar-les
linealment. S’ha de procurar que els trossos siguin estilitzats, que no tinguin un pes excessiu, però que tampoc
siguin massa petits. S’han d’evitar formats voluminosos, que s’encallen entre ells i amb la vegetació del voltant no
treballada, cosa que fa la feina extremadament feixuga. Quan es treballa a la zona perimetral, cal diferenciar si les
restes tallades són verdes o han estat en contacte amb el foc. En funció d’aquesta característica, s’han de posar a
un costat o l’altre del perímetre.
Les restes verdes es posen cap al VERD, les restes negres cap al NEGRE i les
restes mig verdes i mig negres cap al NEGRE. Així s’evita que alguna guspira
no detectada es traslladi accidentalment fora del perímetre cremat.
Operari de Motoserra: Obre la caixa pel traçat definit al plantejament teòric o marcat pel rastrejador.
Bomber de suport: Ajuda l’operari de motoserra a obrir caixa, retira les restes vegetals que es generen i les
disposa de forma ordenada i lineal. Ha de tenir cura especialment amb la distància de seguretat respecte a la
motoserra i és l’encarregat de mantenir les comunicacions per l’emissora (l’operari de motoserra no pot, a causa
del soroll de la màquina).
ISPC - Estructura organitzativa en incendis forestals 30/5/23 0'04
Sou aquí:: inici
Estructura organitzativa en incendis forestals
Pla d’actuació del Grup d’Intervenció (PAGI)

Podeu consultar el PAGI complet al següent enllaç.
Principis bàsics
El foc és una part intrínseca de l’ecosistema mediterrani, un procés natural que ha tingut lloc durant mil·lennis, que
està a les arrels de l’elevada biodiversitat global de la conca mediterrània. Viure en un paisatge mediterrani vol dir
haver de coexistir amb un règim de foc, amb un rang ampli de comportaments. Però els usos forestals i agrícoles
humans, així com la trama industrial i urbana, són vulnerables al foc de vegetació, i hi ha la necessitat de defensa,
control i maneig d’aquest foc, que és l’encàrrec d’aquest Grup d’Intervenció (GI).
La major amenaça davant d’aquest encàrrec són els incendis de comportament

més extrem, que es poden escapar de la capacitat de control del sistema
d’extinció.
El règim d’ignicions alterat pels humans, la mateixa extinció, així com els canvis en altres pertorbacions
(aprofitaments humans i del bestiar), produeixen canvis en l’acumulació i distribució de biomassa. Això es tradueix
en una freqüència creixent d’incendis de comportament extrem.
Aquests grans incendis forestals mostren una elevada capacitat de

desplaçament, amb un rang ampli de comportaments que evolucionen i canvien
en el temps
Poden posar en perill persones, béns i infraestructures simultàniament en territoris molt amplis, i la mobilitat i els
serveis bàsics de poblacions encara més àmplies, generant múltiples emergències simultànies. Les necessitats
de defensa i protecció escalen, i no només poden superar el nombre de recursos d’intervenció disponibles, sinó
que amenacen de col·lapsar els processos de gestió de la informació, de presa de decisió i de comandament i
control d’aquests recursos.
Aquests trets específics obliguen a definir un marc de treball del Grup d’Intervenció amb un seguit de
característiques que el facin segur i eficient davant tot tipus d’intervenció en el marc del Pla especial INFOCAT.
Per tant, els objectius són:
Enfocar els esforços de tothom en prioritats, on podem ser més efectius per assolir elsobjectius comuns.
Respectar un marc organitzatiu únic, interoperable, flexible i escalable, al qual s’han d’adaptar tots els
recursos participants en la intervenció, siguin de l’agència que siguin.
Garantir uns estàndards en la jerarquia de gestió, procediments, mecanismes de comunicació, capacitats i
estàndards de seguretat dels recursos participants per treballar en aquest marc.
Establir mecanismes per guanyar o recuperar ràpidament la iniciativa al foc i a l’emergència, davant les
diferents generacions, incendis tipus i efectes del foc.
Terminologia i procediments comuns

Quan diverses organitzacions han de treballar juntes, l’ús d’una terminologia comuna és un element essencial en
la cohesió dels equips i en les comunicacions, tant internament com en altres organitzacions que responen sobre
l’incident. S’estableix, doncs, una terminologia comuna que cobreix els apartats següents:
a) En la zona de treball:
Àrea de Potencial d’Incendi: Espai que es pot veure afectat per l’evolució de l’incendi en el màxim potencial.
Àrea General d’Operacions (annex INT 0028): Podem definir l’Àrea General d’Operacions (AGO) com la
zona geogràfica o un espai específicament definit on es desenvolupen les activitats de resposta a una
emergència, o on es preveu que s’hauran de desenvolupar. En general, es defineix mitjançant límits naturals,
tot i que poden ser infraestructures o límits artificials. L'AGO pot abastar diferents emergències contigües.
Punt d’emplaçament de vehicles: Punt al territori on s'emplaça un recurs, equip, unitat o grup de recursos
terrestres, i des del qual es realitza una intervenció concreta.
b) Descripció dels recursos en extinció d’incendis: Als recursos principals (personal, instal·lacions, equips i
subministraments) utilitzats en les activitats de gestió i operatives en incidents, se'ls assigna una denominació
comuna i se'ls “classifica” respecte a la seva capacitat operativa per ajudar a evitar la confusió i optimitzar la
interoperabilitat.
Equip d’Extinció i Control: Un equip és el recurs mínim d’extinció que pot ser emprat individualment.
Compten amb un supervisor designat (cap d’equip) i duen a terme una tasca, adaptant les tècniques i
tàctiques bàsiques més adequades. Poden haver-hi equips especialitzats amb eines manuals i mecàniques,
amb línia d’aigua i eines manuals, etc.
Unitats: Un o més equips d’extinció sota la direcció d’un comandament que duu a terme una maniobra
combina un conjunt de tècniques d’extinció, i adapta la distribució d’eines, figures, funcions i logística a la
tàctica establerta. Poden haver-hi unitats especialitzades en diferents maniobres.
Grup de treball: Un grup de treball és qualsevol combinació d’unitats d’extinció que s’agrupa per complir una
missió específica. Compten amb un comandament designat. La combinació d'unitats d'extinció amb grups de
treball permet gestionar de forma combinada la diferent capacitat operativa de les diverses unitats que el
componen, sota la supervisió d'un responsable o cap de grup.
c) En les funcions organitzatives i de planificació: Es designen i defineixen les funcions principals i les unitats
funcionals amb responsabilitat en incidents. La terminologia per als elements organitzatius implicats és estàndard i
coherent amb el marc ja establert.
Sectors: El sector s'estableix per dividir una emergència en àrees geogràfiques o funcionals, o una barreja
de les anteriors, depenent de les circumstàncies de l'emergència. La sectorització d'un incident s'inicia quan
el nombre de recursos simples, o punts d'emplaçament de vehicles, excedeix el tram de control gestionat pel
cap d’intervenció, o quan la complexitat de l’incident per possible afectació a elements vulnerables
(urbanitzacions, polígons industrials, nuclis urbans, càmpings, etc.), o bé per comportaments de foc fora de
capacitat d’extinció que obliguin el cap d’intervenció a desplegar sectors funcionals de protecció, anàlisi i
rastreig d’oportunitats de control.
D’entre els participants fixos al Grup d’Intervenció només Bombers té personal

habilitat per exercir les funcions de cap de Sector.
1. Sector Geogràfic: Podem definir sector geogràfic com l’agrupació geogràfica d’equips de treball, recursos o
punts d’emplaçament de vehicles establert per mantenir el tram de control a un nivell que es pugui gestionar.
El sector geogràfic és la unitat més petita i manejable de la gestió d'una emergència. La distribució
organitzativa és el sistema estàndard per distribuir el comandament d’un incident en unitats més petites. Els
sectors geogràfics en incendis forestals seran designats per números (sector 1, sector 2, etc.), senars per al
flanc esquerre de l’incendi i parells per al flanc dret de l’incendi, segons la direcció general de propagació de
l’incendi. Un sector geogràfic podrà rebre l’assignació d’un canal propi de radiocomunicacions integrat al
sistema general.
2. Sector Funcional: Podem definir sector funcional com un grup de recursos o dotacions amb una assignació
definida, que compten amb un responsable i comunicacions pròpies, i amb un àmbit d'actuació general i
sense definició geogràfica dins de l'AGO, o que ocupa diferents sectors geogràfics. La designació estàndard
d’un sector funcional es realitza per la funció que desenvolupa (p. ex., ANÀLISI, FOC TÈCNIC,
PROTECCIÓ, EVACUACIÓ, INVESTIGACIÓ, etc.)
Zona: Podem definir zona com
1. L’agrupació de sectors geogràfics, sectors funcionals o una barreja dels anteriors.

2. L’organització funcional del Grup d’Intervenció durant una emergència multidisciplinària en què actuen
diferents serveis d’emergències.
3. Un incident singular englobat en un complex de diversos incidents de característiques similars que compta
amb una única estructura de comandament global.
D’entre els participants fixos al Grup d’Intervenció només Bombers té personal

habilitat per exercir les funcions de cap de Zona.
Seccions: En incendis complexos o grans emergències, el cap d’intervenció necessita d’un equip que recolzi
la seva actuació.
1. Operacions: El cap d’Operacions dirigeix les accions per assolir els objectius tàctics globalment. Es pot
diferenciar la secció d’operacions terrestres, aèries i d’altres. Aquesta funció és exclusiva del cos de
Bombers.
2. Suport al Comandament: Liderada pel cap de suport al comandament, coordina el conjunt de personal que
desenvolupa tasques de planificació de la gestió de recursos, d’anàlisi i preplanificació estratègica, de suport
a operacions i de logística, i altres.
d) Quant a les infraestructures destinades a la coordinació i gestió de l’incendi: Utilitzarem una terminologia
comuna per designar les instal·lacions als voltants o properes al lloc de l'incident que s'utilitzaran en l’exercici de
les funcions de comandament:
1. Centre de Comandament Avançat: Lloc des d’on opera el coordinador del Grup d’Intervenció. És únic per a
cada incident. Es posiciona en zona freda. En ocasions, el coordinador del Grup d’Intervenció pot designar
un comandament que roman temporalment al Centre de Comandament Avançat en delegació de funcions.
2. Punt de trànsit: Lloc de recepció de mitjans i recursos que es dirigeixen a l’Àrea General d’Operacions.
Reben assignació, sigui de l’equip de reforç al mateix punt de trànsit, sigui dintre de la zona d’intervenció.
3. Centre de Comandament de Bombers: Lloc des d’on es duen a terme de forma continuada funcions del cap
d’Intervenció de planificació operativa i estratègica, gestió integral de recursos i logística del GI. Les bases
logístiques d’ADF, CAR i altres complementen el CCB en la gestió dels recursos propis, i li reporten de forma
constant. Cadascuna de les agències ha de designar un enllaç al CCB per tal de garantir la coordinació.
e) Quant a l’activació de recursos:
El cap d’intervenció és qui determina el tipus i la quantitat dels recursos que

considera necessaris per fer front al servei.
Podem diferenciar dos tipus d’activacions en funció de la validació que en fa el cap d’intervenció:
Activació immediata: Correspon al despatx automàtic que tenen algunes organitzacions com Bombers, ADF
o Agents Rurals, que determina un nombre de recursos assignats automàticament quan es rep l’avís de
l’incident.
Activació a demanda: Un cop confirmat l’incident i rebuda la informació disponible del servei, el cap
d’intervenció determina l’activació de recursos propis a través de la Sala de Control de Regió (SCR), i a
través de la Sala Central de Bombers (SCB) quan l’activació sigui de recursos aliens. Cal que determini en
l’activació el tipus i la quantitat de recursos necessaris.
Pel que fa a les agrupacions de Defensa Forestal (ADF): Les ADF s’activen de manera automàtica quan la
pròpia ADF rep l’avís per mitjans diversos o detecta directament l’incident al propi àmbit d’actuació territorial local.
Perquè l’activació de l’ADF sigui completa, cal que el responsable operatiu de

l’ADF activada ho posi en coneixement de la Sala de Control de Regió
corresponent del cos de Bombers, a través del seu control comarcal, en el cas
que formi part d’una Federació que tinguin operador radiotelefònic a
l’esmentada sala o disposin de control comarcal propi de la Federació.
Un cop l’operador de les ADF rebi la comunicació d’activació, ho ha de comunicar també a la sala del CAR o
control ADF a efectes administratius i d’assegurances d’accidents. En el cas de no disposar d’operador a la sala
de control de Regió del cos de Bombers ni de control comarcal, la comunicació s’ha de fer directament a la sala
del CAR o control ADF i aquets ho han de comunicar a la sala de control de la Regió afectada.
L’activació de més recursos d’ADF, un cop s’han esgotat els de l’àmbit

d’actuació de l’ADF i de la seva comarca, s’ha de fer a petició expressa del cap
d’intervenció de Bombers al coordinador comarcal ADF de la comarca o al cap
d’intervenció de l’ADF afectada.
Aquets poden activar directament les ADF de les comarques veïnes. Si aquestes figures no existeixen o no tenen
capacitat d’activar més recursos, la petició s’ha de fer al Control CAR o control ADF en època de funcionament.
En el cas de petició de recursos ADF de fora de la comarca afectada o col·lindants, s’ha de fer a través del
Control del CAR, mitjançant l’aprovació de la directora general de Forest i del president del Secretariat de
federacions d’ADF o amb les persones nomenades a tal efecte.
Totes les unitats ADF activades, han de comunicar la seva arribada a l’incendi
al punt de trànsit de Bombers directament, o a través del punt de trànsit de les
pròpies Federacions per tal de rebre la corresponent assignació d’ubicació,
tasques i instruccions, segons les indicacions rebudes del cap d’Intervenció.
En el cas de no estar el punt de trànsit constituït, la comunicació d’arribada a la

zona de l’incendi s’ha de fer a la sala de control del CAR, control comarcal o
sala de control ADF si està operativa, i aquestes ho han de comunicar a la sala
Control Regió.
La desactivació de recursos segueix el mateix procediment que l’activació i sempre garantint que el cap
d’intervenció o els responsables operatius de cada àrea de treball si ja estaven actuant (caps d’operacions, caps
de zona, caps de sector o caps de línia) n’estiguin assabentats del moment efectiu de la retirada dels recursos
presents en l’incident per tal d’evitar disfuncions operatives
Procediments estandarditzats comuns: LACES i MAIV
Tots els participants al Grup d’Intervenció han de conèixer i aplicar els

procediments de seguretat bàsics i garantir les funcions de guaita, ancoratge,
comunicacions, ruta d’escapament i zona de seguretat.
Per treballar en un entorn de seguretat raonable cal que els intervinents identifiquin els perills i riscos presents, i
adoptin les mesures de control apropiades. L’aplicació d’aquestes mesures de seguretat cal que s’englobi en una
cultura organitzativa global de seguretat. Cadascun dels participants en l’extinció compta amb un nivell de
responsabilitat individual i col·lectiva. Només quan aquests nivells estan interconnectats i treballen junts en
col·laboració per implementar sistemes de treball efectius i segurs, es poden assolir nivells alts de gestió de la
salut i seguretat laboral durant tota l’emergència.
Tots els integrants de les ADF han d'estudiar i practicar amb els parcs de
bombers de referencia de la seva zona les maniobres de MAIV i el protocol
LACES.
ISPC - Estructura organitzativa d'acord amb l'INFOCAT (PLA ESPECIAL D'EMERGÈNCIES PER INCENDIS FORESTALS DE CATALUNYA) 30/5/23 0'05
Sou aquí:: inici
Estructura organitzativa d'acord amb l'INFOCAT (PLA

ESPECIAL D'EMERGÈNCIES PER INCENDIS
FORESTALS DE CATALUNYA)
Podeu consultar el Pla Infocat complet al següent link:
https://interior.gencat.cat/web/.content/home/030_arees_dactuacio/proteccio_civil/plans_de_proteccio_civil/plans_de_
proteccio_civil_a_catalunya/documents/document_pla_infocat.pdf
També és interessant consultar el PAGI, el pla d'actuació del grup d'intervenció: pagi_infocat_2016.pdf
El Pla INFOCAT determina diferents GRUPS D'ACTUACIÓ
1. Grup d'intervenció
2. Grup d'avaluació dels incendis forestals i dels riscos associats
3. Grup logístic
4. Grup sanitari
5. Grup d'ordre
Els Grups d'Actuació conformen la part operativa del Pla INFOCAT. Cada grup està format pel personal especialitzat i
pels mitjans materials pertinents per fer front a l'emergència de manera coordinada i d'acord amb les funcions que
tenen encomanades.
Les unitats especialitzades dels diferents cossos operatius, organismes i

institucions que puguin col·laborar executant funcions pròpies dels diferents grups
s’hauran d’integrar en els mateixos, sempre i quan siguin requerits pel coordinador
operatiu del grup respectiu o pel director del pla i restaran a la seva disposició i
comandament.
En el Pla INFOCAT queda recollida l'estructura i les funcions genèriques dels grups però el detall de l'estructura i el
funcionament de cada grup es concreten en el corresponent Pla d'Actuació de Grup (PAG).
Els grups d'actuació del Pla INFOCAT estan compostos per diverses organitzacions integrades en els diferents grups
segons les funcions i preparació de cadascuna d'elles per tal d'optimitzar els recursos i millorar la coordinació i, en
general, la gestió de l'emergència. Per complir amb aquestes finalitat, però, cal definir a priori una sèrie de figures de
coordinació i de representació per a cada grup. Així doncs, per a cada grup, es defineixen 2 figures:
Coordinador del grup:
Es tracta del màxim responsable del grup o la persona en qui delegui. És alhora membre del Consell Assessor,
juntament amb els altres titulars de les organitzacions implicades en l'emergència que es determinen en l'apartat del
Consell Assessor. És responsable de l'elaboració i la implantació del PAG. És coneixedor en profunditat, doncs, de
l'estructura i possibilitats del grup i, per tant, és responsable d'integrar i optimitzar el funcionament conjunt de totes les
entitats adscrites al grup.
Coordinador operatiu del grup:
Es tracta del màxim responsable operatiu del grup present al lloc de l'emergència o la persona en qui delegui.
Aquesta figura recau sobre el responsable de l'organització més especialitzada en les funcions pròpies del grup. És
responsable de l'operativitat del grup en el lloc de l'emergència. Normalment, si el PAG no determina una altra cosa,
el coordinador operatiu del grup coincidirà amb el responsable del grup al CCA.
GRUP D'INTERVENCIÓ
És el grup que s'encarrega bàsicament de l'extinció de l'incendi i coordina les

actuacions dels altres membres en el lloc de l'emergència a través del seu
coordinador operatiu.
Composició:
Cos de Bombers de la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments de la

Generalitat de Catalunya
S'ha d'entendre que les referències al Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya agrupen tant al Cos
pròpiament de funcionaris com el Cos de Voluntaris de la Generalitat de Catalunya i totes aquelles persones que,
sota un règim funcionarial o laboral, desenvolupen tasques de prevenció i extinció d'incendis.
Servei de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments de l'Ajuntament de Barcelona (SPEIS)
El SPEIS només actuarà quan l'incendi forestal afecti el terme municipal de Barcelona o sigui requerit en incendis
propers al seu àmbit d'actuació a iniciativa del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya i a petició del
CECAT.
Cos d'Agents Rurals CAR

ADF Associacions de defensa forestal
El carnet groc, que identifica al titular del mateix com a personal del grup d'intervenció de l'ADF segons el que
disposa el Pla INFOCAT, serà necessari per actuar al front de foc i per identificar-se en els controls que puguin
dur-se a terme. Per obtenir-lo han de superar un curs de formació oficial homologat per l’Institut de Seguretat
Pública de Catalunya (ISPC)
Coordinador operatiu:
El coordinador operatiu del GRUP D'INTERVENCIÓ és el màxim responsable
operatiu del Cos de Bombers de la Generalitat o la persona en qui delegui.
Funcions:
Dur a terme les actuacions de preparació adients en situacions de Pre–Alerta.

Rebre i notificar en primera instància l'existència de l'emergència al 112 i al CECAT.
Avaluar inicialment la possible magnitud de l'incendi i les mesures necessàries de protecció tant de la
població afectada com dels punts geogràfics sensibles.
Emprendre les accions necessàries per minimitzar els danys a persones, béns i medi natural, en coordinació
amb el Grup d'avaluació dels incendis forestals i dels riscos associats.
Establir, en funció de la magnitud i la intensitat de l'icendi, les estratègies d'atac, confinament, defensa o
gestió de l'incendi.
Establir els paràmetres de seguretat dels intervinents i vetllar pel seu compliment.
Determinar l'Àrea General d'Operacions (AGO), tant l'actual com la potencial, i revisar-la periòdicament en
funció de l'evolució de l'incendi.
Determinar el pla d'actuació inicial o actualitzar-lo periòdicament en funció de l'evolució i característiques de
l'incendi.
Auxiliar les víctimes i facilitar-ne l'evacuació en coordinació amb el Grup sanitari i, si escau, el Grup d'ordre.
Proposar a la Direcció del Pla l'evacuació o confinament de persones en situació de perill, en coordinació
amb el Grup d'avaluació dels incendis forestals i dels riscos associats.
Evacuar les víctimes fins a l'Àrea Sanitària en cas que el Grup sanitari no pugui accedir a la zona.
Establir, prop de l'emergència, el CCA i donar el suport necessari per tal d'aconseguir la major efectivitat
possible.
Establir la ubicació del Centre de Comandament de Bombers (CCB) i dels diferents punts de trànsit d'accés
de recursos d'intervenció a la zona de l'incendi, si escau.
Informar regularment al CECAT, a través del seu coordinador operatiu, amb tota la informació rellevant que
vagi obtenint.
Informar al coordinador del CCA i atendre les seves instruccions amb la màxima diligència a través dels seus
comandaments naturals.
Coordinar les seves actuacions amb els altres grups a través del CCA.
Assessorar tècnicament els diferents nivells de comandament.
Prestar suport tècnic a la sala del CECAT quan l'emergència ho requereixi.
Organitzar les reserves de vigilància per a evitar la reproducció de l'incendi a partir del moment en què se
n'hagi declarat l'extinció.
La primera intervenció, la duran a terme els efectius que primer arribin al lloc de
l'incendi.
Per tal que les persones i mitjans que formen part d'aquests organismes se'ls consideri part del Grup
d'intervenció, cal que abans d'accedir a l'Àrea General d'Operacions siguin identificats i registrats en els
punts de trànsit del col·lectiu al que pertany cada intervinent
D'aquest requisit, se n'exceptuarà els primers actuants, siguin de l'organisme

que siguin, els quals faran aquest registre amb posterioritat posant-ho en
coneixement del comandament del Cos de Bombers que s'incorpori en el seu
entorn d'intervenció.
Llevat dels casos en què es realitzin evacuacions, per raons de seguretat, cap
persona que no pertanyi al Grup d'intervenció pot desplaçar-se per l'Àrea
General d'Operacions mentre un incendi estigui actiu sense l'autorització
expressa dels comandaments del Cos de Bombers i sempre cal que l'accés es
faci pels punts de trànsit establerts.

Temari Carnet Groc

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Temari Carnet Groc

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Sou aquí:: inici

Àmbit forestal a Catalunya

Context del foc forestal

La continuïtat de les masses forestals arbrades, juntament amb l’elevada

Evolució del règim de foc

Es diferencia el concepte foc forestal, entès com a procés ecològic propi de

1ª generació - Per continuïtat de combustibles

2022 » Institut de Seguretat Pública de Catalunya

Hi ha alguns factors que afavoreixen la ignició per llamp:

Els incendis de llamps sovint apareixen en zones remotes.

Incendi per llamp en zona d'alta muntanya

2022 » Institut de Seguretat Pública de Catalunya

Justament la paradoxa de l’extinció:

Gran incendi forestal

Hi ha diferents escenaris d’incendi que superen la capacitat d'extinció:

Hi ha diferents factors que interaccionen amb la problemàtica dels GIF:

Comparativa guany/pèrdua de cobertura arbòria (1982-2017)

Triangle del foc i mètodes d'extinció

Eliminació dels combustibles

Eliminació del comburent

Si a l’aigua hi afegim productes retardants, en milloren el rendiment (retardants

Quan un incendi es fa gran, i es divideix en sectors diferenciats, sabem que els

2022 » Institut de Seguretat Pública de Catalunya

És de vital importància que es tingui clar en quin moment de l’actuació estem, o

A cadascuna de les 4 fases de l’incendi l’estratègia que s’aplica és diferent.

En funció de la distància entre estrats verticals, es parla de continuïtat o

07 Informació clau en el foc forestal

Patrons bàsics de propagació, introducció a incendi tipus

Un incendi pot presentar un patró de propagació únic, tot i que, en alguns

2022 » Institut de Seguretat Pública de Catalunya

Com a personal d’extinció del grup d’intervenció definit al Pla d’emergències

Al nostre nivell, el d’una UBI (unitat bàsica d’intervenció) ens limitarem a

A banda d'ubicar la ignició utilitzant la cartografia, identificar la tipologia d’una

Informació que hem d’extreure del que veiem.

Quantificar els punts d'ignició que veiem a la base de la columna.

Hem de tenir en compte que la columna ens marca la direcció de propagació

Ens dona la direcció de propagació i la presència o no de vent en superficie i en alçada.

Descriure si es vertical o inclinada, ens indicara la direcció i intensitat del vent.

Comportament d'incendi forestal

Per definir el comportament d’un incendi ens basem en uns paràmetres:

la longitud de flama (en metres)

La classificació amb la qual descriure el comportament de l’incendi es basa en

Superfície de baixa intensitat

Foc de superfície i baixa intensitat

En sotabosc acostumen a ser incendis de baixa velocitat, però en rostolls (poc

Foc de superfície de mitjana intensitat

Longitud de flama sostinguda de fins a 3 metres

Longitud de flama sostinguda fins a 5 metres

Longitud de flama sostinguda de més de 10 metres

Acostumen a ser incendis de velocitat elevada.

Les recomanacions d'actuacions forestals (RAF)

El RAF descriu el comportament de foc esperat per a cada zona geogràfica

Mirem-nos amb detall un exemple de la primera pàgina del RAF:

Sou aquí:: inici

Riscos i perills en incendis forestals

El risc del personal que intervé en l'extinció d'incendis forestals és important a

Exemples: cops de calor, cremades, insolacions.

Riscos per tòxics

Exemples: fums, partícules en suspensió, CO.

Exemples: caigudes a diferent nivell, sordesa a llarg termini.

Exemple: contacte amb retardants o humectants.

Exemples: danys produïts per treballs amb eines manuals o mecàniques.

Riscos de caire psicològic