Pla Estratègic Per La Prevenció D'incendis Forestals A Catalunya 2023 - 2033

Treball de Fi de Grau
Pla estratègic per la prevenció d’incendis

forestals a Catalunya 2023 – 2033
Mònica Nogueras Pons
Grau en Biologia
Tutors: Ramon Riera i Anna Dalmau
Vic, gener 2023

AGRAÏMENTS
Als meus tutors, al Ramon Riera i a l’Anna Dalmau, per la seva implicació i pel
coneixement que m’han aportat. Gràcies.
A la meva família, mare, pare, germana i parella. Sense ells, no hagés pogut ni
començar. Gràcies.
2
RESUM
Títol: Pla estratègic per la Prevenció d’Incendis Forestals a Catalunya 2023 - 2033
Autora: Mònica Nogueras Pons
Tutors: Ramon Riera i Anna Dalmau
Data: gener del 2023
Paraules clau: incendis forestals, gestió forestal, Catalunya, prevenció d’incendis
Aquest document consisteix en un Pla Estratègic de Prevenció d’incendis forestals. En

ell, s’explica la problemàtica dels incendis a Catalunya i s’exposa l’evolució de les
mesures i eines de gestió forestal existents. S’analitzen les causes principals de
l’augment dels incendis forestals: destinació dels recursos, causes directes dels
incendis, canvi climàtic i falta de gestió. Tenint en compte aquest diagnòstic, es
proposen 5 línies d’actuació: la divulgació, les activitats en àrees forestals, la gestió
forestal, la certificació forestal i la investigació. Amb l’aplicació de les mesures
proposades en aquestes línies, s’espera assolir l’objectiu principal del pla: reduir
l’impacte dels incendis forestals a Catalunya.
3
SUMMARY
Title: Strategic Plan for the Prevention of Forest Fires in Catalonia 2023 – 2033
Author: Mònica Nogueras Pons
Supervisors: Ramon Riera i Anna Dalmau
Date: January 2023
Key words: forest fires, forest management, Catalonia, fire prevention
This document consists of a strategic plan for fire forest prevention. This strategic plan
explains the forest fires problematic in Catalonia and exposes the evolution of
management measures existing nowadays. It analyzes the main causes of the said
problematic: funding, direct wildfire causes, climate change and lack of forest
management. Considering this diagnosis, 5 lines of work have been stablished:
spreading awareness, forest areas activities, forest management, forest certification and
investigation. Applying the measures proposed in these 5 lines of work, the
accomplishment of the main goal is expected: reduce the impact of wildfires in Catalonia.
4
Índex
1. Introducció ............................................................................................................ 7
1.1. Antecedents.................................................................................................... 8
1.2. Estat actual de la problemàtica ..................................................................... 12
1.3. Perspectiva de futur ...................................................................................... 19
2. Objectius ............................................................................................................. 21
3. Diagnòstic ........................................................................................................... 22
4. Línies d’actuació ................................................................................................. 26
4.1. Mesures i estratègies.................................................................................... 26
4.1.1. Divulgació i sensibilització ..................................................................... 26
4.1.2. Activitats en zones forestals .................................................................. 27
4.1.3. Gestió forestal ....................................................................................... 29
4.1.4. Certificació forestal ................................................................................ 34
4.1.5. Investigació i noves tecnologies ............................................................ 36
4.2. Procés d’implantació i seguiment.................................................................. 37
5. Discussió ............................................................................................................ 38
5.1. Divulgació i sensibilització: ........................................................................... 38
5.2. Activitats en zones forestals ......................................................................... 38
5.3. Gestió forestal .............................................................................................. 39
5.4. Certificació forestal ....................................................................................... 40
5.5. Investigació i noves tecnologies.................................................................... 40
6. Conclusió ............................................................................................................ 42
7. Bibliografia .......................................................................................................... 44
5
Llistat de taules i figures
Figura 1. Incendis forestals a Espanya (European Forest Fire Information System

[EFFIS] 2000-2021) ....................................................................................................... 8
Figura 2. Gràfic d’incendis i hectàrees cremades de Catalunya (Generalitat de

Catalunya, Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural 2022) .......... 15
Figura 3. Mapa per comarca d’hectàrees cremades (Generalitat de Catalunya,

Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural 2022)............................. 15
Figura 4. Mapa per comarca de nombre d’incendis (Generalitat de Catalunya,

Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural 2022)............................. 16
Figura 5. Dades mitjanes de les causes dels incendis a Catalunya entre el 2017 i el
2021 (IDESCAT 2022, 16 de maig). ........................................................................... 22
Figura 6. Gràfic: correlació entre la temperatura mitjana i el nombre d’incendis.

(Generalitat de Catalunya, Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural
2022)............................................................................................................................ 24
Figura 7. Gràfic: correlació entre la superfície cremada pels incendis i la superfície

forestal global d’una comarca. (Generalitat de Catalunya, Departament d’Acció
Climàtica, Alimentació i Agenda Rural 2022)................................................................ 25
Taula 1. Dades, en percentatge, de ramaderia: extensiva, intensiva o mixta segons

bestiar. (GREENPEACE 2021)................................................................................... 32
6
1. Introducció
Els incendis forestals són un fenomen natural, un element de pertorbació dels
ecosistemes que permet la seva regeneració (WWF International / IUCN The World
Conservation Union, 2003). De manera natural, els incendis són causats principalment
per llamps durant les tempestes elèctriques, i en menys freqüència, a causa de les altes
temperatures i a la ignició espontània de combustibles (Sari, 2022). Els incendis
permeten que les llavors d’alguns arbres brotin, que aquestes llavors creixin amb els
nutrients que les cendres els proporcionen i així rejovenir la vegetació. La majoria de
boscos estan adaptats a l’aparició d’incendis i tenen mecanismes per evitar cremar-se
del tot o conservar les llavors perquè un cop passat el foc, tornin a sorgir (Hirschberger,
2016).
El règim d’incendis d’un ecosistema és el patró de focs en funció del temps i les
característiques d’aquests: intensitat, tipus d’incendi, comportament, mida, interval de
retorn i finalment els efectes ecològics sobre l’ecosistema (FAO 2005). La problemàtica
apareix, quan aquest règim d’incendis és alterat per focs amb causes antropogèniques
i canvi climàtic entre d’altres, que superen el que ecològicament l’ecosistema pot
acceptar, causant així un canvi en la comunitat, en els processos i fins i tot una pèrdua
de biodiversitat (Hirschberger, 2016).
Al Mediterrani, el canvi de règim d’incendis és degut principalment a l’acumulació de

combustible, les lleis i polítiques d’extinció dels focs, el clima (canvi climàtic), i les
activitats humanes, que són la causa principal d’incendis forestals. Aquestes poden ser
la deixadesa de les àrees forestals, les negligències en la utilització el foc per pràctiques
agrícoles i ramaderes, les cremes de rostolls, les cigarretes sense apagar i els incendis
intencionats (Ministerio de Agricultura Pesca y Alimentación [MAPA] 2014).
En aquest present pla estratègic per la prevenció d’incendis a Catalunya es presenta la

problemàtica dels incendis forestals: com han evolucionat al llarg dels últims anys i
quines problemàtiques suposen per la massa forestal. S’exposen les principals causes
d’aquesta i es proposen mesures per mitigar-ne els impactes.
7
1.1. Antecedents
Globalment, els incendis forestals han augmentat els últims anys. A Espanya, el nombre
d’incendis dels anys 80 s’ha duplicat en la dècada dels 2000 com s’observa al gràfic
(Figura 1). El paràmetre que ha disminuït ara en vers el que veiem fa 20 o 30 anys, és
la superfície cremada. S’observa que actualment, amb gairebé el doble d’incendis que
fa dues dècades, les hectàrees afectades són menys de la meitat.
Figura 1. Incendis i hectàrees cremades en les últimes 3 dècades a Espanya. (European

Forest Fire Information System [EFFIS] 2000-2021)
A Catalunya l’any 1986 hi va haver una gran onada d’incendis. Aquest esdeveniment va
portar a l’elaboració d’un programa “Foc Verd” per part del Departament d’Agricultura
Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Aquest programa volia proposar
mesures de gestió forestal per tal de recuperar les àrees cremades i prevenir futurs
incendis (La Vanguardia, 4 de setembre de 1986). Gràcies a l’aparició d’aquest projecte,
es van regular les Agrupacions de Defens Forestal o ADF (SFADF, 2022). Aquestes
agrupacions tenen l’objectiu d’ elaborar i executar programes de vigilància i prevenció
d’incendis realitzar campanyes de sensibilització i divulgació, donar suport en activitats
d’extinció d’incendis forestals i executar plans de prevenció, creació i manteniment de
les infraestructures, les xarxes de camins i els punts d’aigua (SFADF, 2022).
En l’àmbit legislatiu, a Catalunya, el 1988 es va acceptar la llei 6/1988, de 30 de març,

la llei forestal de Catalunya, amb la finalitat de promoure la funció socioeconòmica de
les masses forestals sempre de manera compatible amb la protecció del medi, evitar la
disminució i afavorir l’ampliació de la superfície forestal, promoure una silvicultura
adequada i activitats de primera transformació dels productes del bosc fomentant així
8
l’ocupació local, millorar la gestió d’aprofitaments silvo-pastorals a través d’accions
d’assessorament i finalment, introduir criteris de manteniment i increment de les àrees
forestals existents en l’ordenació territorial, en el plantejament urbanístic, i en la política
d’estructures agràries.
Aquesta llei introdueix la figura del Pla General de Política. Aquest obliga a les entitats
locals situades en zones d’alt risc a tenir un pla de prevenció d’incendis pel seu àmbit
territorial. Designa les tasques de planificació, coordinació i execució de les mesures i
accions a realitzar a l’administració competent, juntament amb la col·laboració d’altres
departaments, entitats locals, les agrupacions de defensa forestal (ADF) i particulars
La llei Forestal de Catalunya ha patit petits canvis durant els anys, fins a l’última versió,
vigent des del maig del 2020.
Més endavant surt el Decret 64/1995 pel qual s’estableixen les mesures de prevenció
d’incendis forestals que deroga el Decret 31/1989 i el Decret 63/1988 previs i destinats
també a establir mesures de prevenció d’incendis forestals. En aquest decret es
presenten mesures per als propietaris de les àrees forestals, pels usuaris i per les
instal·lacions presents dins aquestes àrees. També es determinen zones i períodes d’alt
risc d’incendis en els quals s’augmenten les restriccions.
De la mateixa manera que la Llei 6/1988, aquest decret ha canviat en petits detalls tot i
que l’última modificació data del setembre del 2005 i estan majoritàriament relacionades
amb les mesures administratives fiscals i financeres.
La llei 6/1988, la llei forestal de Catalunya introdueix els Perímetres de Protecció

Prioritària (PPP) inclosos en el Pla General de Política Forestal. Els PPP són àmbits
territorials amb alt risc d’incendi forestal, que degut a la continuïtat de la massa forestal,
els incendis que es poden iniciar poden arribar a ser grans incendis forestals (GIF)
definits per aquells que cremen més de 500 hectàrees (Llei 6/1988, del 30 de març,
forestal de Catalunya). Actualment existeix una base cartogràfica, en la que es mostren
els PPP a tot Catalunya la majoria situats a la zona central i nord-est. Els límits dels PPP
actuals són definits des del 2003 (DAAC, 2022).
Els PPP són útils en regions grans com serralades i massissos. Per això a nivell
municipal també hi ha els PPI, els Plans Municipals de Prevenció d’Incendis Forestals,
regulats per la llei Forestal de Catalunya del 6/1988, (Llei 6/1988, del 30 de març,
Forestal de Catalunya), que obliga a les entitats locals que es troben en una zona d’alt
risc d’incendis a tenir un pla de prevenció. Aquests PPI han de contenir mesures
administratives i operatives a aplicar, els equips i les infraestructures necessàries per a
9
la defensa contra els incendis i per disminuir-ne el risc. Les entitats locals, els ADF i els
propietaris de finques tenen l’obligació de posar en pràctica el que els pertoca segons
el PPI (Llei 6/1988, del 30 de març, Forestal de Catalunya).
Com es pot observar, les polítiques mesures i recomanacions de com actuar es troben
de manera genèrica, però per posar-les en pràctica es necessiten entitats locals, que
puguin actuar de manera més localitzada i organitzada. Per aquest motiu i de manera
representativa, l’Institut Forestal Europeu (EFI) ha fet una selecció de 5 iniciatives
innovadores impulsades i dutes a terme per organitzacions locals a la zona del
Mediterrani:
1- Espanya, Catalunya – perímetres de seguretat: creació de perímetres de

seguretat al voltant de nuclis d’urbanitzacions o cases particulars aïllades
properes a zones forestals. Aquests perímetres s’han de mantenir amb una baixa
densitat de vegetació (poques capçades, no continuïtat, escàs estrat arbustiu i
absència de vegetació seca o fusta morta) reduint així el combustible. Segons
(EFI i DIBA 2021) aquesta iniciativa pot tenir èxit, ja que els propietaris locals
poden destinar recursos propis en aquesta activitat beneficiant-se de la protecció
que això suposa i a més, és una manera de gestionar part del terreny que es pot
replicar fàcilment. Per contra, la responsabilitat principal recau en autoritats
públiques cosa que pot alentir i limitar els recursos disponibles.
2- Líban – Oest de Bekaa – autogestió local: una ONG aposta per una gestió
forestal sorgida i administrada pels mateixos interessats: propietaris, agricultors,
ramaders i altres figures locals. Aquesta ONG vol promoure la formació i
educació de les comunitats vulnerables i facilitar recursos per millorar la
prevenció d’incendis forestals.
3- Portugal: zones d’intervenció forestal (ZIF): una nova eina per gestionar grans
àrees forestals que inclouen molts petits propietaris de manera conjunta. Tot i
que és una iniciativa que promou als petits propietaris involucrar-se en una acció
conjunta, té l’objectiu de mitigar el risc d’incendis i podria augmentar
l’aprofitament de les àrees gestionades; no disposa de suficients recursos
públics i té la complexitat afegida de reunir i posar d’acord a moltes parts juntes
a l’hora. De moment no s’han observat resultats efectius.
4- Grècia, illa Kithira – autoavaluació del risc d’incendis: la Societat Hel·lènica
per la Protecció de la Natura juntament amb l’Institut d’Ecosistemes Forestals i
Mediterranis han creat un projecte per promoure la mobilització local i avaluar el
risc d’incendis. Aquest projecte va des de l’estudi de l’àrea forestal per estudiar-
ne la vulnerabilitat, passant per la sensibilització i educació involucrant
10
propietaris fins a donar recursos per tal que posin en practicar les recomanacions
donades. En aquesta iniciativa s’ha observat la capacitat d’actuació que tenen
les comunitats locals si es donen els motius suficients i fins i tot amb pocs
recursos.
5- Espanya, Andalusia – ramaderia extensiva: el programa RAPCA (Xarxa
d’àrees de pastura – tallafoc d’Andalusia) que proporciona recompenses
monetàries a pastors que amb els seus ramats redueixin l’acumulació de
combustible als boscos. Tenen uns requisits a complir quant a quantitats de
plantes i arbustos consumits anualment. Aquesta iniciativa ha tingut èxit, ja que
més de 6100 ha amb 223 pastors han estat pasturades. S’ha aconseguit una
base de coneixement per replicar i expandir el programa, el compromís polític,
una relació positiva entre l’administració mediambiental i els ramaders i un
programa m’és integrat en el pla INFOCA (Pla de prevenció i extinció d’incendis
Forestals a Andalusia).
En tots aquests països, les dades d’incendis d’aquests últims anys han estat elevades i
augmentant com hem vist amb les dades d’Espanya a la Figura 1 amb anys
especialment destacats com a Grècia el 2017 o Portugal el 2003.
A través d’aquestes iniciatives, algunes més exitoses, d’altres amb més dificultats, es
promou la mobilització de comunitats locals, que són els més interessats a evitar la
crema de les superfícies forestals, i s’educa i sensibilitza a la població dels perills,
solucions i recomanacions de prevenció i gestió.
11
1.2. Estat actual de la problemàtica
A Catalunya la superfície forestal actualment és del 63,8% és a dir, unes 2.047.381
hectàrees (IDESCAT 2022). D’aquesta, un 42% està representada per boscos. La
majoria són de propietat privada, un 76%, i només una minoria, un 24%, és de propietat
pública que es troba majoritàriament al Pirineu (OFC 2021).
Segons la propietat del bosc, sigui pública o privada, la gestió silvícola estarà regulada
per un organisme o un altre. Pel que fa a la prevenció d’incendis forestals, és gestionada
pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DAAC).
El CPF o Centre de la Propietat Forestal gestiona els boscos de propietat privada a

través de 5 línies d’actuació principals: la transmissió de coneixement sobre el tema, la
planificació, gestió, certificació i fiscalitat forestal.
La Direcció General de Boscos en la secció de Servei de Prevenció d'Incendis Forestals

(Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural [DAAC], 2021) gestiona i
regula les mesures de prevenció d’incendis dels boscos públics.
També trobem al departament de l’Interior, la Direcció General de Prevenció, Extinció

d’incendis i Salvaments (Generalitat de Catalunya, 2022) que vetllen principalment per
l’extinció d’incendis.
Mesures de gestió forestal actual
El Centre de Propietat Forestal té diverses iniciatives, documents i accions per

promoure la gestió sostenible. Un d’ells és l’ORGEST, Orientacions de Gestió Forestal
Sostenible de Catalunya: un projecte que inclou documentació destinada ser una guia
per la gestió sostenible per tot propietari de terreny forestal. El primer document no
descriu cap model de gestió concret, és una base, una font d’informació sobre les
tipologies forestals presents a Catalunya (Piqué et al., 2014). L’ORGEST presenta les
tipologies forestals arbrades (TFA) que estan basades en la composició de l’estrat arbori
i en la qualitat d’estació per les espècies dominants. Juntament amb aquestes TFA i
paràmetres rellevants en la gestió com és la vulnerabilitat als incendis de capçada, el
valor de l’hàbitat i variables ecològiques com el clima o les característiques del sòl.
En l’àmbit d’aquest projecte ORGEST, s’han desenvolupat documents específics per

cada tipus de bosc segons l’espècie dominant, en els que es planteja el model de gestió
adequat amb objectius específics ja siguin la producció de fusta, suro, fruits o prevenció
d’incendis. La majoria d’aquests tipus (alzinars, pinedes, rouredes, entre d’altres) tenen
12
els objectius específics d’augmentar els aprofitaments de la fusta i prevenir els incendis
(Piqué et al., 2014).
De manera agrupada el que es descriu com a gestió amb la meta de la prevenció

d’incendis, és a dir la manera de reduir la vulnerabilitat dels boscos en vers els focs, és
la reducció de combustible i la discontinuïtat entre els estrats. Tot i això, en boscos de
suro, alzina, pinedes i rouredes, és recomanable que es mantingui un cert combustible,
mai en excés, és a dir certa quantitat de troncs morts, fullaraca, plantes herbàcies i
matollars entre altres elements per tal d'evitar el creixement d'arbustos heliòfils i així
també augmentar la humitat relativa. Aquesta humitat es pot aconseguir alternativament
amb la presència d'altres arbres com roures (o alzines) o arbres d'arboç que augmentin
l'ombra i que la radiació solar sigui més escassa, reduint la possibilitat de creixement
d'arbustos per falta de llum (Piqué et al., 2014).
Es menciona també en el cas de les rouredes i pinedes (de pi roig, pi blanc pi pinyer i
pinassa) com a espècies dominants, allargar selecció de tanys o aclarida de plançoneda
per tal que aquesta acció sigui efectiva i permeti crear una discontinuïtat vertical. També
es recomana mantenir una cobertura de capçades elevada propera al 90% sense
sobrepassar valors més elevats aplicant tractaments com les aclarides.
Per tal de mantenir una discontinuïtat vertical es buscarà mantenir aquells arbres més
alts per deixar les capçades a més altura i trencar la continuïtat vertical reduint el risc de
propagació d'un incendi iniciat al sòl o a l’estrat arbustiu cap a les capçades.
Legislació i administració
Organismes com les ADF consideren que en l’àmbit legislatiu la gestió forestal i
prevenció d’incendis han quedat desfasades i caldria renovar i fer noves propostes i
mesures més eficients i adients al període i estat actual preocupant de la superfície
forestal a Catalunya (SFADF 2022). Per aquesta raó és necessària la presència d’un pla
estratègic de prevenció d’incendis.
Els límits dels PPP han estat actualitzats per última vegada el 2003 i inclouen més d’una
trentena d’àrees d’alt risc d’incendi, les quals no cobreixen la totalitat del País (DAAC
2022). Pel que fa als PPI, esposant les dades només de la Província de Barcelona, ja
que és a la comarca on estan més implantats, fins al 2021 han aconseguit fins a 40 plans
revisats, redactats i lliurats als ajuntaments, 266 ajuntaments amb suport econòmic
concedit del Fons de Prestació i 2711 km de xarxa viària i 18 punts d’aigua arranjats i
mantinguts. A la província de Girona els PPI estan en procés d’implantació i a Tarragona
13
i Lleida són pràcticament inexistents. Els ADF ara com ara són presents a 670 municipis
de Catalunya (39 comarques) (Diputació de Barcelona [DIBA] 2022).
El Centre de Propietat Forestal, ja esmentat anteriorment, promou la creació

d’instruments d’ordenació forestal. Aquests poden ser Projectes d’ordenació; utilitzats
en superfícies forestals públiques, Plans tècnics de gestió i millora forestal (PTGMF);
utilitzats en fiques privades i Plans simples de gestió forestal (PSGF) també destinats a
finques privades però de menys de 25 hectàrees. Els més abundants són els PTGMF,
amb les dades del 2021, n’hi ha fins a 3820 aprovats des del 1991 (Generalitat de
Catalunya, CPF 2021). Aquests plans de gestió tenen l’objectiu de garantir la
sostenibilitat i multifuncionalitat dels sistemes forestals: fer una parcel·lació de la finca,
tenir en compte els plans d’ordenació territorials (PPP i PPI), sobretot en la prevenció
d’incendis, minimitzar el risc d’erosió i mantenir la massa arbòria a través de normes
silvícoles, definir les infraestructures per millorar la realització dels aprofitaments i
planificar activitats agropecuàries per disminuir la combustibilitat, afavorir el
manteniment de l’ecosistema i preservar la biodiversitat (CPF 2021, 13 de gener).
Estat dels incendis actuals
A Catalunya, els incendis i les àrees més afectades pel que fa a hectàrees cremades
dels últims 5 anys han estat localitzades a la Catalunya Central, a la zona de Terra Alta
i Ribera d’Ebre i a la zona nord de Catalunya (Empordà) com es pot veure als mapes de
les figures 3 i 4. I tot i que el nombre d’hectàrees cremades i els grans incendis forestals
(GIF, incendis més grans de 500 ha) han disminuït, el nombre d’incendis forestals ha
augmentat. És a dir, amb més incendis que abans es crema menys territori forestal (OFC
2021).
Els incendis dels últims 10 anys han estat especialment variables com veiem en el gràfic
següent (Figura 2). Anualment de mitjana en aquest període 2011 – 2021 és de 513
incendis anuals.
14
Figura 2. Gràfic que mostra en el període dels últims 10 anys, afegint les dades recollides
fins al dia 26 de novembre del 2022, el nombre d’hectàrees cremades (barres blaves) i
d’incendis anuals (línia taronja). (Generalitat de Catalunya, Departament d’Acció
Climàtica, Alimentació i Agenda Rural 2022)
15
Figura 3. Mapa que representa les hectàrees cremades per comarca a Catalunya durant
el període del 2011 fins al 2021 (Generalitat de Catalunya, Departament d’Acció
Climàtica, Alimentació i Agenda Rural 2022). Mapa editat amb QGIS
Figura 4. Mapa que representa el nombre d’incendis per comarca a Catalunya durant el
període del 2011 fins al 2021 (Generalitat de Catalunya, Departament d’Acció Climàtica,
Alimentació i Agenda Rural 2022). Mapa editat amb QGIS
Gestió internacional
La gestió forestal ha evolucionat i és present a la majoria de països desenvolupats amb

diferents iniciatives i punts de vista.
A França disposen d’un pla de protecció d’incendis forestals del 2018. En aquest pla, es
plantegen objectius com el monitoratge dels incendis (Dereix & Granger, 2018). És a dir,
la presència d’una entitat que estudi els incendis: les causes, les hectàrees afectades,
el tipus d’àrea afectada, etc.; per tal de poder estudiar-los i analitzar-los per poder
prevenir i aplicar gestions basades en aquestes dades recollides. També es té en
consideració els aspectes ecològics per tal d’evitar que les accions que es proposin per
16
la prevenció d’incendis siguin prejudicials pels béns i serveis aportats pels ecosistemes
i per la riquesa i diversitat d’aquests, en definitiva, per aplicar accions sostenibles que
conservin l’ecosistema sempre que sigui possible. En aquest pla general, es té en
compte que no tota la superfície del país es pot gestionar de la mateixa manera i aposta
per plans a nivell de massís com a unitat bàsica de superfície forestal. En l’àmbit de les
accions de gestió, esmenten que una manera de disminuir la vulnerabilitat als incendis,
és la utilització i explotació dels boscos, com la producció de fusta o la realització
d’activitats com la pastura. Finalment, en aquest pla també es promou la investigació,
s’impulsa un diàleg constructiu per totes les parts afectades i es promou la divulgació i
la sensibilització de la població.
El cas de França és un cas d’èxit en les polítiques que es van implementar el 1994. Amb
les dades dels incendis previs i posteriors a aquestes polítiques es pot observar que han
estat eficients (Curt & Frejaville, 2018). En aquestes estaven basades en la millora de la
prevenció d’incendis, l’augment del monitoratge dels incendis i una gran inversió de
recursos en l’extinció dels incendis per evitar que cremessin grans extensions (Climate
Change Post 2022). Fins ara, ha estat possible la reducció de les hectàrees cremades,
però amb l’augment de les temperatures, la sequera i els vents forts, les noves polítiques
han de promoure una superfície forestal menys vulnerable, per tal d’augmentar la
prevenció (Curt & Frejaville, 2018).
Grècia és un país que ha patit recentment grans incendis forestals: 2007 – 270.000 ha;
2021 – 130.000 ha. En aquest país, les polítiques de lluita contra els incendis es centrava
principalment en l’extinció (International Forest Fire News [IFFN] 2013). Tot i els
recursos destinats a la prevenció, les mesures aplicades no han aconseguit reduir el
volum de combustible acumulat. El 2013 es va posar en pràctica una iniciativa que
consistia en la realització de xerrades, debats i seminaris en els quals participaven tant
experts en la matèria com civils i voluntaris interessats en el tema. En aquestes trobades
es proposaven i definien mesures de mitigació i de gestió post incendi. En aquesta
iniciativa es va concloure, entre altres coses, que es necessiten compensar els recursos
destinats a l’extinció augmentant els destinats a la prevenció, que seran més profitosos
i eficients (IFFN 2013).
El 2021 a Grècia, el primer ministre va apostar per un nou ministeri de Canvi Climàtic i
protecció Civil destinant un alt pressupost amb 4 objectius principals (International Trade
Administration [ITA], 2022):
17
- Augmentar les infraestructures i provisions per programes de divulgació: més
recerca, més recol·lecció de dades, més instal·lacions per aquelles agrupacions
d’extinció d’incendis.
- Sistemes d’alerta i mètodes de prevenció: inversió en tecnologia per millorar les
alertes, les intervencions i la resposta en vers els incendis.
- Equipament i recursos per la coordinació: monitoratge aeri i telecomunicacions
per les accions d’extinció i salvament.
- Equipament d’extinció del foc via aèria i infraestructures terrestres: transport
d’emergències en vers un incendi i recursos sanitaris.
Es pot observar que aquests recursos estan principalment focalitzats en les

extincions i la lluita contra els incendis, no en la prevenció.
18
1.3. Perspectiva de futur
Els incendis forestals no semblen disminuir els últims anys i a causa de l’activitat
antropogènica, l’abandonament rural, l’evolució del canvi climàtic amb temperatures
més altes i ambient més sec i la falta de polítiques dirigides directament a la
problemàtica, el nombre d’incendis seguirà en augment (Tatay, 2017).
El passat 2022 ha estat especialment marcat per molts i grans incendis. Aquesta sembla
a ser la tendència. Per revertir-la, s’ha de pensar en la prevenció. La clau per fer-ho
romandria en el tipus d’estructura (paisatge) dels boscos i en la reducció i gestió del
combustible present. El que cal adreçar és com. Quina és la millor manera per prevenir
els incendis i reduir-ne de manera natural els seus impactes (Moreno, 2013). Les
actuacions que es duen a terme a través dels instruments d’ordenació forestal, com els
aprofitaments de fusta, suro o l’obertura de vials, són un primer pas. Amb dades del
2021 només unes 460.000 hectàrees forestals estan sota un pla d’ordenació, representa
un 29% de la superfície privada de tot Catalunya.
A Catalunya actualment existeixen dues figures forestals, amb uns objectius concrets i
que serveixen de guia als propietaris per portar una gestió sostenible i d’acord amb els
propòsits territorials comuns. El primer és el Pla General de Política Forestal de
Catalunya 2014 – 2024 amb l’objectiu de promoure la gestió activa dels terrenys
forestals, donar suport a aquesta indústria fomentant el cooperativisme, millorar la
percepció social i promoure l’ús dels productes forestals, promoure una planificació
eficient dels terrenys i potenciar la incorporació dels valors econòmics i ambientals
forestals en altres planificacions sectorials per fomentar possibles col·laboracions. Dins
d’aquest pla, una de les línies d’actuació és l’impuls de la gestió del risc d’incendis i
l’adaptació de la gestió forestal a l’ecologia del foc: la falta de rendibilitat dels
aprofitaments forestals provoquen que els boscos siguin més densos fent que aquests
siguin més vulnerables a patir GIF (DAAC, 2014). Per tant, l’objectiu principal de la
prevenció d’incendis és la gestió per aconseguir estructures forestals resistents als
incendis, menys vulnerables.
El segon document és l’Agenda forestal 2020 – 2025. Amb unes idees semblants a les
del PGPFC, té l’objectiu principal de proporcionar eines de gestió per tal d’incentivar els
aprofitaments i moure l’economia darrere d’aquests per motivar i augmentar la reducció
de combustible dels boscos de manera que sigui rendible per als propietaris i ajudant
així a la prevenció d’incendis. Mostra la necessitat d’assolir un model econòmic viable
per garantir la rendibilitat de les activitats silvícoles i l’estabilitat del sector. Defineix la
necessitat i la utilitat de l’avenç tecnològic i la tecnificació de la producció forestal i la
19
diversificació dels mercats. D’aquesta manera serà necessari promoure els diferents
usos industrials i el mercat de la biomassa, com a alternativa als usos habituals de la
fusta fora de l’àmbit energètic així també promovent el mercat intern de la fusta a
Catalunya (DAAC, 2020). En definitiva, es planteja un model de gestió sostenible i
rendible per al propietari en el qual els aprofitaments i serveis ecosistèmics puguin donar
el benefici que es busca i els boscos es puguin mantenir amb un nivell baix de
combustible.
De manera més indirecta trobem l’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de

Catalunya 2030 (Comas et al., 2018). Aquest document té la missió d’enfortir les
polítiques de conservació de la natura, controlar els factors que causen la degradació i
implicar en les accions a tots els actors i agents del territori tant públics com privats per
tal de coordinar les polítiques de conservació. Un dels objectius d’aquesta estratègia és
“Millorar la contribució de les polítiques agrícoles, ramaderes i forestals a la conservació
del patrimoni natural i la biodiversitat”. Una de les línies d’actuació per assolir-lo és
potenciar la ramaderia extensiva: a la vegada que es promou la conservació de la
biodiversitat, té beneficis en la prevenció d’incendis. La pastura del bestiar ajuda a
controlar l’acumulació d’arbustos i plantes herbàcies (combustible) present en el
sotabosc. En una altra línia, es busca utilitzar el foc com a eina de gestió forestal
enfocant els plans de prevenció actuals també a la conservació de la biodiversitat.
Un estudi realitzat per Turco et al., (2016) amb dades d’incendis de la península i altres
països mediterranis (Espanya, França [sud-est], Itàlia, Grècia i Portugal) preveu que el
canvi climàtic afectarà el règim d’incendis augmentant-ne la freqüència. Per aquest
motiu, considera que les noves mesures haurien de millorar els sistemes d’alerta i
monitoratge per tal d’anticipar-se de manera més precisa, dur a terme accions de gestió
a escala de paisatge, desenvolupar plans de gestió sostenibles del combustible
adequats a cada tipus de bosc i finalment incorporar tècniques de restauració
postincendi per tal que es regeneri de manera adequada i a la vegada resistent a un
pròxim incendi. Finalment, promou i destaca la importància de les investigacions futures
per tal d’aprendre a conviure amb amenaces com els incendis i millorar la gestió forestal.
20
2. Objectius
Fins ara hem vist que venim d’una amenaça dels incendis forestals creixent i que tot i
les polítiques existents que pretenen prevenir i sobretot mitigar els focs, el futur no
millora la situació. El canvi climàtic, les activitats de la societat i l’estat actual de la
superfície forestal són condicions que, si no es reverteixen amb gestió per a la
prevenció, els incendis forestals dominaran els pròxims anys.
Per aquest motiu, el present pla estratègic, amb una vigència de 10 anys, 2023-2033, té
l’objectiu principal de minimitzar l’impacte dels incendis forestals als boscos catalans.
Derivat d’aquest, els objectius específics d’aquest projecte són:
- Identificar els punts febles de les estratègies ja existents, tant a Catalunya com
a altres regions mediterrànies.
- Proposar mesures efectives per la prevenció d’incendis
21
3. Diagnòstic
Augment dels incendis forestals
El nombre d’incendis forestals actual és elevat, i la tendència es preveu a l’alça.

L’augment de superfície forestal, l’abandonament de les zones rurals com camps de
conreu i pastures, l’augment de temperatura global, la disminució de les pluges i els
vents més intensos, i l’augment d’activitats i presència antropogènica als boscos, són
els principals factors d’aquest augment d’incendis (Tatay, 2017).
Aquests factors fan que augmenti la biomassa present al bosc ( fusta morta, presència
d’un sotabosc dens i augment de superfície arbrada) i juntament amb l’acció del canvi
climàtic (els estius secs i els inicis de tardor també àrids, les temperatures més elevades
i els vents més habituals i forts), creen un escenari ideal per un incendi forestal.
Causes dels incendis forestals
Segons les dades registrades dels últims anys, les causes principals dels incendis a
Catalunya són (Figura 5): les negligències (principalment les cremes agrícoles, les
fogueres i les cigarretes), els incendis intencionats i els accidents (línies elèctriques i de
motors). Cal dir que molts dels incendis se’n desconeix la causa malgrat que
s’atribueixen a causes antropogèniques.
Causes dels incendis forestals a Catalunya

Dades mitjanes del període 2017-2021
Revifats
Desconegudes Accidentals
1%
15% 14%
Intencionats
26%
Negligències
35%
Naturals
9%
Figura 5. Dades mitjanes de les causes dels incendis a Catalunya entre el 2017 i el
2021 (IDESCAT 2022, 16 de maig).
22
Destinació de recursos
Pel que fa a l’extinció d’incendis a Catalunya hi ha un pla estratègic destinat als equips
d’extinció dels bombers. Aquest pla estratègic s’implanta pel període del 2017– 2022 i
contempla els recursos necessaris per a les actuacions en vers els incendis forestals.
En aquest pla s’ha fixat un pressupost global de 207.178.059,30 € (41.435.611,86 €
anuals). Per altra banda, el Centre de Propietat forestal ha subvencionat aquest 2022
amb 1.730.158,69 € en ajuts a la gestió forestal sostenible i 526.315,79 € per a la
redacció i revisió d'instruments d'ordenació forestal en finques de titularitat privada (CPF
2022). El pressupost total del 2015 destinat a l’extinció d’incendis forestals va ser de
94,3M€, mentre que el pressupost en prevenció d’incendis va ser de 7 M€ (Salvatierra
et al., 2016). Amb aquests valors, podem veure un dels símptomes que els recursos tant
econòmics com d’infraestructures s’estan destinant en gran manera a l’extinció dels
focs, no a la prevenció. Això també ho podem observar en les dades dels incendis a
Catalunya i Espanya: la superfície cremada disminueix mentre el nombre d’incendis
augmenta. Aquest fet també es pot veure en polítiques internacionals, com a França o
Grècia, on les mesures contra incendis sempre han estat encarades a l’extinció: més
infraestructures, més transport, més personal, més recursos econòmics. El problema
recau en els recursos insuficients per la gestió de la prevenció.
Canvi Climàtic
Com s'ha esmentat a l'inici, els incendis aquests últims anys han afectat majoritàriament
la zona sud (Ebre), Central (Bages) i Nord-est (Empordà). La majoria d’aquests incendis
tenen lloc a l’estiu, l’època de temperatures més elevades i ambient més sec. Els
incendis de més de 500 ha són minoritaris i molts incendis són extingits abans que
s'arribin a cremar grans superfícies. El que sí que ha augmentat és el nombre d'incendis
més petits. Per tant, el que tenim és un nombre d'incendis que va en augment, les
causes no minven i la prevenció no és efectiva. Però, per altra banda, les hectàrees que
es cremen han disminuït i per tant, l'extinció d'incendis és més efectiva. Això pot ser
també símptoma que es destinen més recursos a l’extinció que a la prevenció
D’acord amb les dades climàtiques de Catalunya, extretes de la base de dades de

l’Institut d’estadística de Catalunya (IDESCAT) es pot observar com a les comarques
amb una elevada incidència dels incendis forestals (Figures 3 i 4) com l’Alt Empordà i el
Vallès Occidental, tenen de mitjana menys precipitacions i han patit una disminució
d’aquestes molt més elevada que la Garrotxa o el Montsià per exemple. Aquesta
disminució de precipitacions ha pogut afavorir l’augment d’incendis i hectàrees
cremades. De la mateixa manera la temperatura mitjana anual de les comarques amb
23
més incendis són més elevades. Realitzant un test de correlació de Spearman (ja que
les dades no seguien una distribució normal), podem determinar que hi ha correlació
significativa (p-valor=0,0045; rho=0,4339) entre la temperatura mitjana anual de la
comarca i el nombre d’incendis iniciats en aquesta. A la Figura 6 es representa
gràficament aquesta correlació. A més, s’ha de tenir en compte que els mesos amb més
incidència de focs al bosc són a l’estiu, on les temperatures són més elevades i les
precipitacions són molt escasses. Amb aquests resultats podem observar que el clima
és un factor amb un impacte important sobre els incendis i tenint en compte el canvi
climàtic, l’augment de temperatures i les èpoques de sequera que estan dominant els
estius, els incendis seguiran en augment si no es posa atenció en la prevenció.
Nombre d'incendis en vers la mitjana de

temperatura de cada comarca
1600
1400
Nombre d'incendis
1200
1000
800
600
400
200
0
7,00 9,00 11,00 13,00 15,00 17,00 19,00
Tempeartura mitjana (ºC)
Figura 6. Gràfic de dispersió que representa la correlació entre la temperatura mitjana i

el nombre d’incendis. (Generalitat de Catalunya, Departament d’Acció Climàtica,
Alimentació i Agenda Rural 2022).
Es podria plantejar també que aquelles comarques amb més superfície forestal són les
que pateixen els incendis que cremen extensions més grans. Amb el programari R, s’ha
fet una correlació amb el coeficient de Spearman, ja que les dades no seguien una
distribució normal, entre les dues variables: superfície forestal i superfície cremada en
els incendis. A la Figura 6 es representa gràficament aquesta correlació. El resultat ha
demostrat que hi ha una correlació significativa (p-valor=0,0053; rho=0,4307) entre les
hectàrees afectades pels incendis i la superfície forestal de la comarca.
24
Superfície forestal cremada en vers la superfície
forestal de tota la comarca
120000
Superficie forestal cremada (ha)
100000
80000
60000
40000
20000
0
0 20000 40000 60000 80000 100000 120000 140000
Superfície forestal total (ha)
Figura 7. Gràfic de dispersió que representa la correlació entre la superfície cremada

pels incendis i la superfície forestal global d’una comarca. (Generalitat de Catalunya,
Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural 2022).
Falta de gestió
Actualment a Catalunya existeixen els instruments d’ordenació forestal (IOF) com s’ha
explicat a la introducció. Aquests, amb dades del 2021 cobreixen fins a 461.813 ha de
superfície forestal privada, aproximadament un 22,56% de la superfície forestal total a
Catalunya. I aquests IOF estan principalment situats a les províncies de Barcelona i
Girona. No cobreixen la zona de Lleida ni les terres de l’Ebre, zones amb elevada
incidència d’incendis forestals (CPF 2021). S’ha de tenir en compte també que any rere
any es van aprovant més IOF que l’any anterior i que, per tant, molts dels vigents són
recents i encara no s’han pogut veure tots els resultats d’aquests programes. Cal
destacar que no totes les hectàrees ordenades són hectàrees gestionades. Tenir un
instrument d’ordenació no implica directament una gestió activa de la finca i és en aquest
aspecte en el qual també s’ha d’incidir.
25
4. Línies d’actuació
4.1. Mesures i estratègies

Un cop analitzades les causes de la gran problemàtica dels incendis forestals a
Catalunya, en aquest apartat s’exposaran les mesures més eficients, com es realitzaran,
el benefici esperat i la viabilitat tècnica i econòmica de cadascuna.
Les mesures s’han agrupat en 5 línies d’actuació principals:
- Divulgació i sensibilització
- Activitats forestals
- Gestió forestal
- Certificació forestal
- Investigació i noves tecnologies.
4.1.1. Divulgació i sensibilització

Des de l’educació infantil fins a empreses, sensibilitzar la població sobre els perills
presents i els beneficis que ens aporta el bosc és imprescindible per poder actuar amb
consciència i amb un objectiu comú.
La falta de coneixement pot portar a negligències, una de les causes principals

d’incendis forestals.
Dins el DAAC, una de les línies d’actuació existents és la formació i innovació. En

aquesta línia, es crearà un projecte que consistirà en l’organització i realització de
conferències interactives adaptades quant a contingut segons els interessos dels
participants:
- Propietaris i professionals de la gestió forestal i la prevenció d’incendis: es

parlarà dels instruments d’ordenació existents, de la certificació forestal, de les
eines de gestió i les tècniques més actualitzades per tal de difondre aquests
coneixements a propietaris amb l’objectiu de incentivar l’ús de totes aquestes
tècniques i eines de gestió.
- Escoles d’educació secundària: es parlarà dels beneficis i de les activitats que
es poden realitzar als espais forestals. Es destacarà la importància de la seva
protecció i s’especificaran les accions de prevenció més importants i rellevants.
D’aquesta manera, les noves generacions podran créixer amb una consciència
ambiental més desenvolupada.
- Usuaris dels espais forestals: es parlarà de les prevencions a adoptar sempre
que es realitzi una activitat al bosc, de la informació a tenir en compte abans de
26
realitzar-la (clima, època de l’any, situació de risc d’incendis, etc.) i també dels
beneficis de preservar les àrees forestals.
El nom del projecte serà “Escoltant els arbres”, es difondrà a través d’escoles, centres
de formació, grups excursionistes, ajuntaments i a través de departaments com el
Centre de Propietat forestal per tal d’arribar a propietaris de finques. Es realitzarà 1
conferència al mes i al cap d’un any (12 conferències) es proporcionarà una enquesta
d’opinió als participants sobre el contingut, l’estructura, la realització i els coneixements
obtinguts de les conferències.
Un cop passats els 12 mesos, es recolliran les enquestes i se n’extraurà el resultat per
valorar l’efectivitat i modificar i millorar el projecte en cas necessari.
Beneficis esperats
Quan es divulga sobre una temàtica, els resultats no es veuen immediatament. Però
amb el temps, s’espera que disminueixin els incendis per negligències quan es realitzin
activitats d’oci i agrícoles als espais forestals i s’espera que augmenti el percentatge
d’àrea forestal gestionada, certificada i amb possessió d’un Instrument d’Ordenació
Forestal gràcies a la divulgació d’aquests punts a propietaris.
Viabilitat tècnica i econòmica
Es necessiten espais, formadors i una part de gestió i administració per portar aquest
projecte a terme i processar els resultats de les enquestes dels participants.
Es necessitarà invertir en:
- Formadors de diferents nivells pels 3 àmbits

- Espais públics per realitzar les conferències, a poder ser, cedits per ajuntaments
i escoles
- Administradors del projecte que s’encarreguin de l’organització (dates,
localització, participants, etc.) i del processament de les enquestes d’opinió per
valorar el resultat del projecte
- Publicitat dels esdeveniments a través d’ajuntaments, escoles, grups
d’excursionistes i similars, i departaments de l’administració com el Centre de
Propietat Forestal.
4.1.2. Activitats en zones forestals

Portar un control i limitar les activitats d’oci, agrícoles i silvícoles als boscos sobretot
durant les èpoques i en les àrees de més perill d’incendi per evitar l’inici d’un foc per una
negligència o accident.
27
Per tal de limitar les àrees per dur a terme aquests controls, s’utilitzaran les àrees de
risc ja delimitades pels PPP. També es faria servir el mapa de predicció de perill
d’incendi forestal i el Mapa del Pla Alfa, lligat a un pla d’acció del Cos d’Agents Rurals
segons el nivell de perill previst (Departament d’interior 2022).
Per tal de controlar l’accés i informar els usuaris del risc d’incendi existent, s’instal·laran
als accessos d’aquelles àrees dins dels PPP uns cartells informatius amb un codi QR
“Quick Response” o “resposta ràpida”. En aquests panells s’informarà del perill existent
en l’àrea en qüestió i de les precaucions i activitats prohibides.
El codi QR inclourà informació de l’estat del risc d’incendis segons el pla Alfa i de les
precaucions i recomanacions a realitzar pels usuaris.
- Nivell 0 i 1: es recordaran les pautes bàsiques com no fer fogueres, no llençar

cigarretes ni altres elements inflamables a terra i tenir precaució a l’hora de fer
barbacoes a les àrees autoritzades.
- Nivell 2 i 3: es llistaran les prohibicions i limitacions establertes:
o Realització d’activitats esportives, sobretot aquelles que requereixin
mitjans de transport i màquines amb motor
o Activitats agrícoles o forestals, com crema de rostolls i posant en especial
atenció en aquelles que requereixin maquinària amb motor
o Realització de barbacoes en àrees de lleure autoritzades
En cas de nivell extrem, s’indicarà si l’accés al massís està limitat o tancat.
Aquesta informació estarà disponible també pels propietaris, per tal que estiguin al
corrent del risc en el qual es troba la seva finca i poder actuar al respecte.
Beneficis esperats
Amb aquesta informació a l’abast d’usuaris i regulant les activitats d’oci en moments
crítics i d’alt risc evitarà que hi hagi accidents o es cometin negligències i s’evitarà que
un petit inici de foc es converteixi en un GIF. Amb aquesta mesura es pretén reduir els
incendis originats per negligència i accidents, una de les causes principals a Catalunya.
Aquesta acció requerirà poca inversió, ja que el pla Alfa ja contempla les restriccions i
inclou el sistema de nivells de perill juntament amb el mapa. El QR dirigirà als usuaris a
una pàgina web amb el mapa del pla Alfa de la localització concreta i es llistarien les
28
precaucions a tenir en compte i les prohibicions segons el nivell del perill. El pressupost
s’haurà de destinar a les següents accions:
- Desenvolupament de la pàgina web enllaçada amb el codi QR

- Cartells informatius per cobrir els accessos a massissos dins els 34 PPP
existents a Catalunya
4.1.3. Gestió forestal

La gestió forestal, és a dir, les accions que es duen a terme o no amb objectius, siguin
de producció, conservació o prevenció, estan regulades per la llei, però és necessari
que els propietaris de la superfície forestal puguin treure un profit de la seva finca.
D’aquesta manera tindran un incentiu i la capacitat d’invertir en la prevenció d’incendis,
la qual no aporta beneficis econòmics directes ni a curt termini o llarg termini. A
continuació es presenten diverses línies d’actuació dins de la gestió forestal:
Plans de gestió forestal
Els Instruments d’Ordenació Forestal (IOF) són eines dipositades en mans dels
propietaris per poder tenir una guia de gestió i una ajuda monetària i així poder aplicar
una gestió sostenible, una conservació de l’espai i fomentar la prevenció d’incendis.
Actualment els PTGMF són cada vegada més abundants.
Es realitzarà una campanya de divulgació a través de xarrades informatives en aquelles

àrees amb absència de IOF que tinguin alt risc d’incendis (zones dins els PPP), on
s’exposin els beneficis i la necessitat d’augmentar la gestió forestal i la prevenció
d’incendis.
En el cas dels IOF ja existents, es determinarà un pla anual d’accions de gestió de

caràcter obligatori, per tal d’assegurar que les hectàrees ordenades són també
hectàrees gestionades. Aquestes accions seran com a mínim una per cada àmbit
principal anualment:
- Rompudes
- Aprofitaments de fusta i llenya
- Lleva de suro
- Desarrelament d’arbres i arbustos
- Reforestacions
- Pastures i aclarides
- Construcció de pistes i camins
- Treballs de millora
29
El compliment d’aquestes actuacions es revisarà anualment a través de la memòria del
CPF que ja es dur a terme.
Beneficis esperats
Augment de la superfície forestal ordenada gràcies a la divulgació d’aquests plans i

augment de les accions de gestió a causa de la conscienciació i l’obligatorietat de dur a
terme un mínim d’actuacions anuals.
Els IOF ja existeixen. Ja tenen unes pautes, uns processos i uns resultats allà on sí que
s’apliquen. El control de les accions obligatòries es farà anualment quan es realitza la
memòria anual del CPF. Es requerirà una petita inversió econòmica en la divulgació per
l’aparició de nous IOF.
Es necessitarà pressupost per:
- Experts divulgadors sobre la necessitat dels IOF

- Localitzacions on dur a terme les xarrades
Plans de prevenció municipals
Els PPI (Programa d'infraestructures territorials de prevenció d'incendis forestals), que

actuen en l’àmbit municipal, són principalment presents a Barcelona, i en procés
d’implantació a la província de Girona, però absents en altres zones del territori català.
Es proporcionaran subvencions a aquelles zones de més risc ja determinades pels PPP,
ajudant en la redacció de PPI i a la seva aplicació. Els PPI ja existents, sobretot a la
província de Barcelona, s’utilitzaran com a guia i referència i s’adaptaran a les
condicions d’aquestes noves àrees: províncies de Lleida i Tarragona, en àrees incloses
dins els PPP.
Beneficis esperats
S’espera un augment de les mesures de prevenció d’incendis en aquestes àrees que

fins ara no disposaven de cap planificació i, per tant, s’espera una reducció del risc
d’incendis i de propagació dels mateixos.
Es necessitaran tècnics per la redacció i aplicació dels PPI i recursos econòmics per dur
a terme les accions dictades.
El pressupost s’haurà de destinar a:
30
- Experts tècnics forestals que redactin els PPI
- Subvencions per permetre l’aplicació i el funcionament dels PPI
Actualitzar les guies ORGEST
El projecte ORGEST ja mencionat a la introducció, conté guies específiques segons

l’espècie d’arbre dominant al bosc. Les guies actuals són del 2011. Una dècada després,
seria interessant revaluar aquests documents i actualitzar les recomanacions degut a
l’adversitat principal del Canvi Climàtic que està alterant els processos i les comunitats
naturals.
Aquestes guies donen unes pautes clares, que a tall recordatori i de manera principal
serien (Piqué et al., 2014):
- Mantenir una discontinuïtat vertical: capçades elevades i arbustos fins a certa

alçada.
- Mantenir la densitat de les capçades amb un equilibri, de manera que
proporcionin ombra, evitant un sotabosc dens i la possibilitat de creixement de
plantes heliòfiles, però a la vegada sense massa abundància per evitar una
continuïtat de capçades que pugui suposar una propagació ràpida i extensa d’un
incendi.
- Controlar la quantitat de combustible. Una acumulació en excés d’aquest ajuda
a una propagació i intensitat més elevada de foc. Per altra banda, és interessant
que n’hi hagi per tal de proporcionar cert nivell d’humitat que eviti que el terreny
es trobi molt sec disminuint la possibilitat d’una ignició i de la propagació del foc.
Un cop actualitzades segons les noves condicions, sobretot climàtiques, de Catalunya,

es farà un seguiment de les accions que es prenen per poder-ne analitzar els resultats
a llarg termini. És imprescindible destinar part dels recursos a divulgar sobre l’efectivitat
i la necessitat del seguiment d’aquestes guies.
Beneficis esperats
Adequant les guies a la situació actual i fer-ne un seguiment permetrà als propietaris a
tenir clar quina és la gestió i les accions amb les quals podran treure més profit de la
finca i prevenir els incendis de manera més efectiva. S’espera també que es redueixi el
risc d’incendis, sobretot el risc de propagació d’aquests i, en conseqüència, el risc de
GIF.
31
Les guies ORGEST ja existeixen i, per tant, fer-ne una modificació suposarà una inversió
assequible. Serà necessari invertir en la divulgació d’aquests documents i en el
monitoratge dels resultats fent un seguiment de l’aplicació i utilització d’aquestes guies.
Ramaderia extensiva
A Catalunya la ramaderia extensiva es troba en gran minoria. Pràcticament, el 100% de

la ramaderia d’aviram (pollastres i gallines) i porcina són explotacions intensives. Pel
que fa al sector boví, oví i cabrum, la ramaderia extensiva es troba entre un 12 i un 16%
(Taula 1) (GREENPEACE 2021).
Taula 1. Dades, en percentatge, de ramaderia: extensiva, intensiva o mixta segons

bestiar. (GREENPEACE 2021).
Extensiva (%) Intensiva (%) Mixta (%)

Boví 13,8 78 8,2
Cabrum 16,1 42,7 41,2
Oví 12,7 34,2 53,1
Porcí 0,001 99,9 0,01
Aviram
0 100 0
(pollastres i gallines)
La pastura del bestiar en superfícies forestals ajuda a controlar la quantitat de

combustible del sotabosc, un dels principals problemes que sorgeix quan es parla
d’incendis forestals. Per aquest motiu, incentivar aquesta ramaderia és molt necessari.
Des del DAAC, es donarà subvencions a pastors que apostin per la ramaderia
extensiva o mixta sempre que compleixin uns requisits:
- Pasturar un mínim de 25 ha forestals

- Reduir significativament el combustible del sotabosc creant una discontinuïtat
vertical
Es començarà fent una prova pilot amb pastors que ja disposin d’una explotació
extensiva o mixta i es posarà en pràctica sempre i quan els resultats obtinguts
coincideixin o excedeixin els resultats esperats.
Beneficis esperats
32
Com s’ha mencionat, la reducció de combustible i la discontinuïtat vertical creada per
l’absència d’un sotabosc dens disminuirà la vulnerabilitat dels boscos i, per tant, s’espera
una reducció del risc d’incendis i de la perillositat d’aquests facilitant el control i l’extinció.
Subvencions d’aquestes característiques requereixen una inversió elevada tenint en

compte el que suposa pels pastors gestionar el bestiar i obtenir producció en el cas
d’una explotació extensiva o mixta.
Aprofitaments forestals
Projecte “Zones d’Alta Producció”
La llista recursos que es poden extreure de les finques i espais forestals és llarga: bolets,
fruits, llavors, fusta, suro, plantes medicinals, espècies, etc. Pel que fa a la fusta i el suro,
ja existeixen les guies ORGEST amb eines de gestió específica per aprofitar aquests
recursos.
El projecte Zones d’Alta Producció (ZAP) constatarà de:
- Estudi de finques interessades a explotar recursos del bosc per treure’n un profit
econòmic
- Delimitació de la “zona d’alta producció”, que serà aquella superfície de la finca
que sigui la més eficient per la producció del recurs escollit
- Desenvolupament d’eines i tècniques de gestió que s’enfoquin a augmentar la
producció del recurs en qüestió de manera sostenible
- Aplicació d’aquestes eines i valoració de l’eficàcia i el benefici econòmic assolit
per tal de determinar la continuació del projecte.
- Fomentar la comercialització d’aquests productes a través d’una campanya de
publicitat en l’àmbit local del recurs, on es destacaran les tècniques sostenibles
i la procedència del producte.
En aquest projecte s’estudiaran les finques interessades per tal de trobar-ne el recurs
més abundant o amb més possibilitats de producció, deixant a part la fusta i el suro. Un
cop seleccionat el recurs, es delimitarà la “zona d’alta producció” on es durà a terme
l’explotació, que serà aquella àrea que potencialment pot aportar el benefici més gran.
A continuació s’elaboraran eines i tècniques de gestió sostenible per incentivar la
producció del recurs assegurant-ne una producció i un benefici tant a curt com a llarg
termini. Finalment, s’incentivarà la comercialització del producte a través d’una
campanya de publicitat en l’àmbit local, mantenint així el caràcter sostenible del projecte.
33
Inicialment, es farà una prova pilot amb parcel·les a finques interessades a formar-ne
part. Durant un any es farà un estudi i s’avaluarà l’eficiència de l’explotació, els beneficis
econòmics i la inversió del propietari en gestions de prevenció d’incendis.
Beneficis esperats
Amb aquest projecte, s’impulsarà la producció i comercialització de recursos naturals

sostenibles, i es motivarà als propietaris a protegir i invertir en gestió per la prevenció
d’incendis per tal d’evitar la crema d’aquestes petites explotacions. De tal manera,
s’espera una disminució del nombre d’incendis i sobretot de la seva propagació quan
es trobin pròxims a aquestes àrees gestionades.
Caldrà una gran inversió per posar en marxa el projecte. Per tal de detectar aquestes
àrees d’alta producció es necessitarà l’assistència de professionals forestals i agrícoles
que faran un estudi i de la finca i proposaran el recurs amb més potencial per ser explotat
i les eines i tècniques de gestió segons el recurs seleccionat per una òptima producció i
sostenibilitat.
Es necessitarà pressupost per:
- Contractar professionals per fer un estudi inicial de les finques i avaluar els
resultats del projecte després del primer any.
- Publicitat i difusió d’aquest projecte per atraure propietaris i possibles fonts
d’inversió
- Inversions per ajudar als propietaris a posar en pràctica les tècniques de gestió
necessàries
- Publicitat dels productes a comunitats locals properes a la finca
4.1.4. Certificació forestal

Utilitzar les associacions de certificació forestal per incentivar la producció de fusta i
altres recursos forestals. D’aquesta manera es pot assegurar un augment en la gestió a
les finques, una reducció del nivell de combustible i un increment dels recursos a
disposició dels propietaris per realitzar accions de prevenció.
Existeixen organismes a nivell mundial / europeu que certifiquen finques segons la seva
sostenibilitat i les seves pràctiques.
El PEFC és una organització sense ànim de lucre i no governamental que té l’objectiu

de fomentar una gestió i ús sostenible dels boscos. Aquest programa permet que
34
propietaris de parcel·les forestals puguin certificar una gestió sostenible de la seva
propietat. Amb aquesta certificació, els productes adquireixen un valor afegit,
augmentant potencialment els beneficis en la comercialització, els quals es podran
destinar a una gestió activa del bosc. (PEFC 2022).
També existeix el Forest Stewardship Council o Consell de Custòdia Forestal en català,

una organització líder en gestió forestal sostenible. De la mateixa manera que el PEFC,
aporten un valor afegit als productes certificats. El segell FSC es troba a productes arreu
del món i és reconeguda per la WWF (World Wide Fund For Nature).
Només un 4,5% de la superfície forestal catalana es troba sota certificació d’un

d’aquests organismes: 4% de PEFC i 0,5% de FSC.
L’augment d’aquestes dades és necessari per tal que els aprofitaments de recursos de
les finques tinguin més èxit i més benefici gràcies al valor afegit que aporta el segell de
certificació. Si els propietaris obtenen més ingressos dels seus aprofitaments, estaran
més motivats i interessats a invertir en gestió i prevenció d’incendis.
Per tal de potenciar-ho, es farà una campanya de divulgació presentant els beneficis
d’aquesta certificació. Aquesta campanya es destinarà inicialment a finques avaluades
i escollides prèviament per les seves característiques i potencialitat d’aconseguir la
certificació, és a dir aquelles que ja compleixin part dels requisits necessaris, i d’aquesta
manera enfocar els esforços inicials per augmentar la superfície certificada i observar-
ne els resultats a curt termini.
S’oferiran ajudes administratives per posar en marxa el procés de certificació i ajudes

econòmiques per assolir els requisits necessaris per obtenir el segell de l’organisme
certificador en qüestió.
Beneficis esperats
Augment de la superfície forestal catalana certificada, augment de la producció de fusta

i altres recursos i en conseqüència augment de la gestió d’aquestes àrees, tant en
aspectes de producció com en prevenció d’incendis.
Es necessitarà un departament amb experts i administradors que seleccionin les finques

més adients i imparteixin la campanya de divulgació. Serà necessari que els
administradors acompanyin als propietaris durant el procés de certificació, tot i que les
mateixes organitzacions PEFC i FSC ja proporcionen aquesta ajuda. Finalment, es
35
requerirà recursos econòmics per assegurar que les finques compleixen els requisits de
la certificació.
Pel que fa al pressupost, s’haurà de dividir en:
- Divulgadors experts en la temàtica de certificació forestal

- Administradors per l’acompanyament al propietari durant el procés
- Ajudes per assolir els requisits de l’organització certificadora
4.1.5. Investigació i noves tecnologies

La investigació és una gran eina per avançar en els coneixements i les tècniques de
gestió forestal.
El projecte d’investigació consistirà en la creació d’un software que analitzarà les

característiques d’una àrea forestal concreta i n’extraurà mesures de gestió adaptades.
Les mesures seran classificades segons l’objectiu de gestió, l’efectivitat i la relació cost
benefici que aporten.
Caldrà fer un estudi per tal d’escollir quines característiques de la superfície són
necessàries per fer una aproximació i identificar les vies de gestió més efectives com
per exemple: clima, vegetació present, pendent del terreny, geologia i extensió.
Les mesures de gestió ja existents i noves propostes seran introduïdes dins el

programari. Les mesures tindran uns requisits que les identificarà.
El programari funcionarà de la següent manera:
- Introducció de les dades característiques de la finca o terreny

- Processament d’aquestes dades i comparació amb els requisits de les mesures
de gestió
- Retorn de les mesures que més coincideixin i s’adaptin a les dades introduïdes.
Aquestes mesures es trobaran classificades segons els objectius de gestió,
l’efectivitat i la relació cost benefici que aporten.
Amb aquesta classificació s’aconsegueix que aquells petits propietaris amb finques de
petites extincions, tot i no tenir un instrument d’ordenació regulat, tindran aquesta eina
que els servirà com a guia per actuar segons les seves possibilitats i interessos.
Beneficis esperats
Amb una sola inversió, tot i que costosa, es podrà facilitar a petits propietaris l’accés a
pràctiques de gestió, protegint les àrees on les grans propietats són absents i no s’hi
troba cap pla de protecció ni instrument d’ordenació. D’aquesta manera s’espera que
36
disminueixin els incendis iniciats en aquestes finques i als voltants per causes com el
desconeixement i la deixadesa, i que es redueixi el risc de GIF amb les petites accions
de gestió que es puguin dur a terme
Una inversió en investigació i desenvolupament d’aquest programari pot ser costosa per
l’administració. Però a la vegada està beneficiant a una part de propietaris de superfície
forestal que no tenen cap altra eina per dur a terme una gestió a les seves finques.
Seria una inversió important, sobretot inicialment:
- Experts per l’estudi inicial de característiques necessàries a introduir sobre la

superfície forestal per la selecció de les millors accions de gestió
- Experts per la introducció i redacció de les mesures de gestió i la seva
classificació
- Programadors informàtics pel desenvolupament
- Manteniment del programari
4.2. Procés d’implantació i seguiment

Aquest pla estratègic pretén que es passi a l’acció de manera conjunta entre tots els
actors involucrats en la protecció de la superfície forestal de Catalunya.
S’entén que per observar certs resultats i començar a veure millores pel que fa a l’àmbit
dels boscos es necessita un període de temps més llarg. Per aquest motiu, aquest pla
estratègic tindrà una vigència de 10 anys. Des del 2023 fins al 2033.
Algunes de les accions proposades, inclouen un primer any de prova pilot. Un cop
apassat aquest any es farà un informe específic per tal de determinar la continuïtat de
la mesura.
Per tal de valorar any rere any l’evolució del Pla Estratègic, s’elaborarà un informe anual
de les accions realitzades, un informe al cap de 5 anys per valorar si els objectius s’estan
assolint. Finalment, el 2033, últim any de vigència, s’elaborarà l’informe final, amb una
valoració detallada de cada acció i mesura aplicada i amb una conclusió final de
l’eficàcia d’aquest present pla estratègic.
37
5. Discussió
En aquest apartat s’exposen altres exemples de mesures semblants a les línies
d’actuació ja plantejades en aquest pla o inversions que s’assimilen a les que serien
necessàries per dur-les a terme.
5.1. Divulgació i sensibilització:

La divulgació sobre una temàtica és un aspecte important, ja que dona peu que la
població s’involucri en la solució i deixi de ser part del problema. En aquest pla estratègic
s’ha apostat per una divulgació a 3 nivells amb l’objectiu de sensibilitzar sobre la gestió
i els beneficis de l’espai forestal català.
Un exemple de sensibilització i formació sobre gestió forestal és la utilització de la

metodologia INCA (“Linking civil protection and planning by agreement on objectives” o
“Enllaçant la protecció civil i el plantejament a través de l’acord d’objectius”). En aquest
projecte, iniciat a Grècia a finals de 2012, diversos voluntaris d’una petita comunitat, tant
experts, com propietaris, treballadors i altra gent interessada, es van reunir per discutir
i exposar les estratègies i mesures de prevenció. En aquests col·loquis s’aconseguia
sensibilitzar i formar als participants de les possibles mesures preventives, ajudava a
motivar l’actuació dels voluntaris i propietaris i en general informava de la problemàtica,
de les possibles solucions i dels obstacles per aconseguir-ho, com la falta de cooperació
entre administracions i la falta d’inversió en la prevenció en benefici de l’extinció
d’incendis (IFFN 2013).
Amb una activitat com aquesta, interactiva, es pot aconseguir un diàleg entre propietaris
i professionals que pot portar a noves idees i propostes de gestió. De la mateixa manera,
aquests col·loquis requereixen més inversió per dur-los a terme i estan dirigits a una part
de la població amb un coneixement previ de la temàtica. En el cas plantejat en les línies
d’actuació d’aquest pla, s’aposta per una divulgació més senzilla que arribi a tots els
estrats de la població. És més difícil extreure’n resultats directes, però a llarg termini pot
demostrar aportar molts beneficis en el nombre d’incendis forestals i superfície afectada.
5.2. Activitats en zones forestals

Les activitats dutes a terme a les zones forestals són potencials de causar incendis si
no es tenen les prevencions necessàries. Per aquest motiu, el proposat en aquest pla
es basa en informar de l’estat de risc del bosc on es realitza l’activitat i de les
precaucions, prevencions i prohibicions que existeixen.
38
Un exemple de control i limitació d’accessos i activitats, tot i que la finalitat és diferent,
és a l’Alta Garrotxa, a la Vall de Sadernes i Sant Aniol, on es limiten els accessos i la
realització de certes activitats com l’escalada. Durant l’època de cria d’ocells presents a
la zona que es troben en perill, es prohibeix la realització d’aquesta activitat (Consorci
de l’Alta Garrotxa [CAG] 2022). Tot i que l’objectiu és un altre, aquesta acció de gestió,
permet que l’ecosistema es conservi i evita la possible pèrdua de diversitat.
Per tal de executar actuacions, entre altres gestions que es duen a terme en aquesta
zona de l’Alta Garrotxa, el pressupost anual és de 260.000€. Amb aquesta inversió es
creen llocs de treball per controlar els accessos, s’instal·len cartells informatius a tota
l’àrea afectada, es creen altres recursos per regular els participants en activitats
recreatives a la zona entre d’altres (CAG, març 2022). En el cas de la prevenció
d’incendis, aquests recursos es destinarien a la instal·lació de cartells informatius dels
perills que suposen certes activitats i el control del compliment de les restriccions
d’accés en temporades especialment vulnerables.
5.3. Gestió forestal

La gestió forestal és l’eina principal per poder actuar i fer front a la prevenció d’incendis.
En aquest pla es plantegen diverses propostes, una de les quals és el foment de la
ramaderia extensiva. A continuació s’exposa la importància d’aquesta pràctica.
Les ajudes a pastors amb explotacions extensives ja s’ha provat en altres comunitats
autònomes. A Catalunya tenim dades de ramaderia extensiva molt més baixa que a la
resta d’Espanya, per això en aquest pla estratègic s’ha apostat per revertir aquesta
situació.
Existeixen unes subvencions proporcionades a explotacions ramaderes extensives com

a servei d’aquestes a la prevenció d’incendis forestals. Aquestes ajudes s’ofereixen des
del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) a través del Fons Espanyol de
Garantia Agrària (Fondo Español de Garantia Agraria [FEGA] 2022)
Són aportacions de poca quantitat, però per exemple, a Andalusia (Centro Operativo
Regional. Dirección General de Gestión del Medio Natural. Junta de Andalucía et al.,
2010), aquest projecte ha tingut èxit i hi ha un augment de pastors unint-se a aquesta
iniciativa. S’ha de tenir en compte que al sud d’Espanya les explotacions extensives són
més abundants que a Catalunya.
Per aquest motiu, a Catalunya, proporcionar ajuts als ramaders per tal que apostin per
una ramaderia extensiva beneficiarà la biodiversitat (Comas et al., 2018) i per altra
39
blanda ajudarà a gestionar l’acumulació de combustible present al sotabosc de moltes
finques.
En un estudi realitzat per Eduard Plana et al., (2006), en àrees amb un teixit agrari
consolidat s’extreuen beneficis quan es realitza gestió forestal a través de pastura
(ramaderia extensiva). En àrees periurbanes, tot i que les actuacions silvícoles amb el
mateix objectiu no donen beneficis, es redueix també l’impacte econòmic d’incendi.
De manera conjunta entre les entitats que donen suport a propietaris de finques forestals
i ramaders es pot crear una cooperació per extreure el màxim benefici tan econòmic
com en conservació i qualitat de l’ecosistema.
5.4. Certificació forestal

En aquest pla estratègic s’aposta per un augment de la superfície forestal catalana
certificada.
El segell tant del PEFC com del FSC donen una garantia de qualitat dels productes,
assegurant que venen de boscos amb una gestió sostenible. Aquest valor afegit
promourà la venda dels productes certificats i, per tant, aportarà més beneficis a aquells
propietaris que hagin fet el pas de certificar-se.
A tall d’exemple, el 2018, el PEFC va treballar amb un pressupost de 5,35 milions

d’euros, gairebé 2/3 d’aquesta inversió prové de membres d’aquesta agrupació. Aquests
van ser destinats a:
- 45% màrqueting i comunicació

- 18% desenvolupament
- 16% desenvolupament de normatives
La resta en costos d’administració i finances.
És imprescindible que els propietaris coneguin aquestes iniciatives i que els

consumidors coneguin el valor dels productes certificats.
5.5. Investigació i noves tecnologies

La investigació i el desenvolupament de noves tecnologies és imprescindible. En aquest
apartat es presenta un exemple de desenvolupament tecnològic que augmentarà el
coneixement sobre els incendis i ajudarà a prevenir-los, demostrant la necessitat de les
inversions en investigació i tecnologia.
En l’avenç tecnològic, a través de projectes com “NASA Space Apps Challenge” es

promou la creativitat i l’aparició de noves idees, tècniques i estratègies a través de les
40
dades obertes de l’espai de la NASA. Aquest 2022 a Saragossa un equip de 6 enginyers
informàtics, ha desenvolupat una aplicació capaç de pronosticar el risc d’incendis.
Segons les característiques del territori, el vent, la quantitat de combustible i la
biomassa, aquest model analitza el risc d’incendis i el seu comportament. Amb
aplicacions com aquesta, serà possible predir com i quan tindran lloc els incendis.
Aquesta informació podrà ser utilitzada per minimitzar les hectàrees afectades, per
dissenyar plans d’actuació i mesures de prevenció més eficients. A la vegada, veient les
simulacions de possibles incendis, es podran desenvolupar tècniques de gestió per
evitar que els incendis s’iniciïn o es propaguin des d’un principi.
41
6. Conclusió
Aquest present Pla Estratègic de Prevenció d’incendis 2023-2033 té l’objectiu principal
de reduir els impactes dels incendis a la superfície forestal de Catalunya.
Per tal d’assolir-lo, s’ha fet un diagnòstic de la problemàtica i segons els resultats
d’aquest, s’han proposat mesures organitzades en 5 línies d’actuació.
S’ha fet un diagnòstic on s’han tingut en compte:
- La tendència dels incendis actuals (nombre i superfície afectada)

- Les causes dels focs originats en superfície forestal
- La destinació de recursos econòmics de l’administració
- Les característiques climàtiques de les àrees més afectades pels incendis
- Les eines de gestió forestal presents
L’anàlisi de tots aquests factors ha portat a determinar de manera sintetitzada, que:
- els incendis estan augmentant

- la superfície cremada està disminuint
- les negligències i accidents són la principal causa d’incendis
- el Canvi Climàtic està tenint un impacte negatiu agreujant el risc d’incendis
- els recursos s’estan destinant molt més a l’extinció que a la prevenció
- les eines de gestió actual s’han de promoure i aplicar en més àrees del territori
català per tal de disminuir els impactes dels incendis.
Amb tot això, s’han proposat mesures específiques. S’ha apostat per la divulgació sobre
els mètodes de gestió i la sensibilització de la població sobre les precaucions a l’hora de
realitzar activitats al bosc. S’ha focalitzat part de la inversió en facilitar la informació a
usuaris del bosc quan hagin d’accedir-hi, perquè coneguin el risc en temps real i les
accions de prevenció, evitant així possibles negligències i accidents també prohibint
activitats i limitant accessos en cas de risc elevat. Pel que fa a la gestió forestal, s’ha
apostat per incrementar la superfície forestal gestionada i ordenada, sobretot en
aquelles zones de més risc que manquen aquests elements. S’ha invertit en ramaderia
extensiva, una figura molt minoritària a Catalunya, però que pot aportar molt en la
minimització dels impactes dels incendis reduint el combustible i creant una
discontinuïtat vertical en l’estructura del bosc. Els recursos forestals també s’han tingut
en compte i s’ha creat el projecte “Zones d’alta producció” en el qual es localitzaran
àrees d’elevada producció d’un recurs en concret i s’aplicaran mesures de gestió
específiques per treure’n el millor profit de manera sostenible. A través d’aquest pla
42
també es vol promoure la certificació forestal, mitjançant de la difusió d’aquest recurs i
d’ajudes en el procés de certificació a finques que compleixin els requisits imposats per
l’organisme certificador. Finalment, s’ha apostat per la investigació i els avenços
tecnològics per ajudar a petites finques a tenir accés a eines de gestió sense que els
suposi una gran despesa.
Amb tot això, s’espera que la sensibilització de la població, sobretot usuaris, pugui reduir
els incendis per negligència o accident. S’espera que els propietaris i treballadors en
àrees forestals a tots els nivells tinguin accés a guies i eines promovent així la gestió i
la prevenció d’incendis, posant especial atenció en aquells espais on el risc és més
elevat. I finalment s’espera que amb les mesures implementades es redueixi el risc
d’ignició i la propagació dels incendis forestals.
43
7. Bibliografia
Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (2020) PREVINCAT Models
de combustible i comportament dels incendis. Recuperat el 29 de desembre del 2022
de https://previncat.ctfc.cat/
Centre de Propietat Forestal [CPF] (2021, 13 de gener) Planificació forestal:

instruments d'ordenació forestal (IOF). Recuperat l’1 de desembre del 2022 de
https://cpf.gencat.cat/ca/cpf_03_linies_actuacio/planificacio-
forestal/cpf_planificacio_forestal_instruments_ordenacio_forestal_iof/
Centro Operativo Regional, Dirección General de Gestión del Medio Natural, Junta
de Andalucía, Empresa de Gestión Medioambiental, S.A. (EGMASA), Grupo de Pastos
y Sistemas Silvopastorales Mediterráneos i Estación Experimental del Zaidín (2010).
Red de Áreas Pasto-Cortafuegos de Andalucía (RAPCA): El pastoreo controlado como
herramienta de prevención de incendios forestales.
Climate Change Post (2022, 30 de novembre). France: Forest fires France.

Recuperat del 12 de desembre del 2022 de:
https://www.climatechangepost.com/france/forest-fires/
Comas, E., Pérez, S., Pont, S., Castell, C., (2018). Estratègia del Patrimoni Natural
i la Biodiversitat de Catalunya 2030. Generalitat de Catalunya
Consorci de l’Alta Garrotxa (2022, març). Memòria del Programa d'actuacions 2021.
Recuperat el 17 de desembre del 2022 de: http://www.altagarrotxa.org/
Consorci de l’Alta Garrotxa (2022). Regulacions d’activitats: escalada. Recuperat el

17 de desembre del 2022 de: http://www.altagarrotxa.org/
CPF (2021) Memòria d'activitats del Centre de la Propietat Forestal, 2021. Centre de
la Propietat Forestal, Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.
CPF (2022) Subvencions per al foment de la gestió forestal sostenible en finques de

titularitat privada. Recuperat el 27 de desembre del 2022 de
https://cpf.gencat.cat/ca/cpf_02_serveis_tramits/cpf_tramits/Subvencions-i-ajuts/
Curt, T., Frejaville, T. (2018), Wildfire Policy in Mediterranean France: How Far is it
Efficient and Sustainable?. Risk Analysis, Vol. 38, 472-488.
44
Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural [DAAC] (2014). Pla
general de política forestal de Catalunya 2014 – 2024. Generalitat de Catalunya
Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural [DAAC] (2020). Agenda

forestal 2020 –2025. Generalitat de Catalunya
Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural [DAAC] (2022, 27

d’octubre). Perímetres de protecció prioritària per a la prevenció d'incendis forestal.
Recuperat el 12 d’octubre del 2022 de
https://agricultura.gencat.cat/ca/serveis/cartografia-sig/bases-
cartografiques/boscos/perimetre-proteccio-prioritaria-prevencio-incendi-forestal/
Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural [DAAC], (2021, 22 de

juny) Documents tècnics. Recuperat el 28 d’octubre del 2022 de
https://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/medi-natural/incendis-forestals/documents-
tecnics/
Departament d’interior (2022). Incendis Forestals. Recuperat el 28 de desembre del

2022 de https://interior.gencat.cat/ca/incendis-forestals/
Dereix, C., Granger Y., (2018). Le plan de protection des forêts contre les incendies,
guide partagé de l'action collective en défense des forêts contre l'incendie. Le Conseil
général de l’alimentation, de l’agriculture et des espaces ruraux (CGAAER)
Diputació de Barcelona [DIBA] (2022). Programa d'infraestructures territorials de

prevenció d'incendis forestals (PPI). Recuperat el 12 d’octubre del 2022 de
https://www.diba.cat/incendis/ppi
European Agricultural Fund for Rural Development & Departament d’Agricultura,

Ramaderia, Pesca i Alimentació (2014). Programa de Desenvolupament Rural.
Catalunya 2014-2022.
European Comission LIFE Public data base (2022, 5 de desembre) Life+ Cost-
efficient integration of megafire prevention into forest management in the Mediterranean.
Recuperat el 26 de desembre del 2022 de
https://webgate.ec.europa.eu/life/publicWebsite/index.cfm?fuseaction=search.dspPage
&n_proj_id=4818#
European Forest Fire Information System [EFFIS] (2000-2021) Forest Fires in

Europe, Middle East and North Africa. European Union
European Forest Institute [EFI] i DIBA (2022) LOCAL WILDFIRE PREVENTION

Innovative cases in the Mediterranean
45
FAO (2005). Entry: 97273 - Collection: Fire management. Recuperat el 14 de
novembre del 2022 de https://www.fao.org/faoterm/en/?defaultCollId=13
Sari, F., (2022). Identifying anthropogenic and natural causes of wildfires by

maximum entropy method-based ignition susceptibility distribution models. Journal of
Forestry Research
Fondo Español de Garantia Agraria (2022, 23 de desembre). Misión y Visión.

Recuperat el 28 de desembre del 2022 de https://www.fega.gob.es/es/el-fega/mision-y-
vision
Forest Stewardship Council (2022) Stewards by nature. Recuperat el 28 de

novembre del 2022 de https://fsc.org/en/about-us
Generalitat de Catalunya (2022, 21 de març) Direcció General de Prevenció, Extinció

d'Incendis i Salvaments. Recuperat el 28 d’octubre del 2022 de
http://sac.gencat.cat/sacgencat/AppJava/organisme_fitxa.jsp?codi=8042
Generalitat de Catalunya, CPF (2021). Memòria del Centre de la Propietat Forestal

2021.
Generalitat de Catalunya, Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda

Rural (2022, 2 de desembre). Dades d’incendis. Recuperat el 12 de gener del 2022 de
http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/medi-natural/incendis-forestals/dades-
incendis/
GREENPEACE (2021, 14 d’octubre) Ganadería intensiva vs. extensiva: El

paradigma de la invasión. Recuperat el dia 28 de desembre del 2022 de
https://es.greenpeace.org/es/en-profundidad/de-la-mierda-de-las-macrogranjas-no-se-
dice-ni-mu/ganaderia-intensiva-vs-extensiva-el-paradigma-de-la-invasion/
Hirschberger, P., (2016). Forests ablaze. Causes and effects of global forest fires.
WWF Deutschland, Berlin.
Institut d’estadística de Catalunya [IDESCAT] (2022, 9 de juny). Utilització del sòl.

Recuperat el 2 de novembre del 2022 de
https://www.idescat.cat/indicadors/?id=anuals&n=10547&tema=terri
Institut d’Estadística de Catalunya [IDESCAT] (2021, 23 de juny). Meteorologia.

Observacions principals. Comarques i Aran. Recuperat el 15 de desembre de 22 de
https://www.idescat.cat/indicadors/?id=aec&n=15192&t=200200&fil=1
46
Institut d’Estadística de Catalunya (2022, 16 de maig). Incendis forestals. Per
causes. Recuperat el 3 de gener del 2023 de
https://www.idescat.cat/indicadors/?id=aec&n=15204
International Forest Fire News [IFFN] (2013) Greece: An Innovative Forest Fire
Prevention Effort. IFFN Vol. 43 p. 24–27
International Trade Administration [ITA] (2022, 2 de març). Greece wildfire national

strategy. The 2021 wildfires in Greece devastated over 125,000 hectares of land and
followed a historic heatwave (116.8 F). Recuperat el 18 de desembre de 2022 de
https://www.trade.gov/market-intelligence/greece-wildfire-national-strategy
La Vanguardia (1986, 4 de setembre). El Consell Executiu pide al Parlament un

Crédito extraordinario: El plan “Foc Verd” para la prevención de incendios costarà 1.500
millones. La Vanguardia, p21.
Llei 6/1988, del 30 de març, forestal de Catalunya. Diari oficial de la Generalitat de

Catalunya [DOGC], 978, 15 d’abril del 1988. Espanya.
Llei 7/1999, de 30 de juliol, del Centre de la Propietat Forestal. DOGC, 2948, 09

d’agost del 1999. Espanya.
Ministerio de Agricultura Pesca y Alimentación (2014). INCENDIOS FORESTALES.

Causas: Análisis de las causas de incendios en el total de montes, 2014.
Moreno, V., Conedera, M., Chuvieco, E., Pezzatti, B., ( 2013). Fire regime changes
and major driving forces in Spain from 1968 to 2010. Environmental Science And Policy.
Vol. 37, 11-22
NASA (2022). International Space Apps Challenge: PREDICTFIRE. Recuperat el 27

de desembre del 2022 de https://www.spaceappschallenge.org/
Observatori Forestal Català [OFC] (2021, 31 de desembre) Estadística d’incendis

forestals. Recuperat el 18 de novembre del 2022 de
https://www.observatoriforestal.cat/incendis-forestals/
OFC (2021, 31 de desembre). Propietat forestal. Recuperat el 28 d’octubre de

https://www.observatoriforestal.cat/propietat-forestal/
Piqué, M., Vericat, P., Cervera, T., Baiges, T., Farriol, R., (2014). Tipologies forestals
arbrades. Sèrie: Orientacions de gestió forestal sostenible per a Catalunya (ORGEST).
Centre de la Propietat Forestal. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca,
Alimentació i Medi Natural. Generalitat de Catalunya.
47
Plana E., Mavsar, R., Tous, C., (2006). La gestió forestal com a eina per a la
prevenció d'incendis: anàlisi de cost-eficiència i de gestió del risc de grans incendis
forestals. CPF
Program for the Endorsement of Forest Certification [PEFC] (2022). Boscos amb
gestió forestal sostenible. Recuperat el 31 d’octubre del 2022 de
https://www.pefc.cat/boscos-i-empreses-responsables/boscos-amb-gestio-forestal-
sostenibles/
SFADF (2022). ADF de Catalunya – SFADF. Recuperat el 20 de novembre de 2022

de https://sfadf.org/adfs-de-catalunya/
Tatay, J. (2017) El futuro de los incendios. Razón y Fe, Vol. 276, nº 1430, 393-399.
Turco M, Bedia J, Di Liberto F, Fiorucci P, von Hardenberg J, Koutsias N, Llasat MC,

Xystrakis F, Provenzale A (2016). Decreasing fires in Mediterranean Europe. PLoS One
11(3):e0150663.
WWF International / IUCN The World Conservation Union, (2003). Future fires
perpetuating problems of the past, The Burning Issues
(2022, 22 de juny). El Govern multiplica per 6 el pressupost destinat en prevenció

d’incendis per aquest any. Territori Rural
Salvatierra, I., Bosch, f., Marfà, R., Longan I., (2016) PER QUÈ CATALUNYA
CREMA L’oblit dels boscos i una estratègia centrada en l’extinció alimenta els grans
incendis forestals. Ara. Recuperat el 3 de gener del 2023 de
https://interactius.ara.cat/incendis/
48

Pla Estratègic Per La Prevenció D'incendis Forestals A Catalunya 2023 - 2033

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Pla Estratègic Per La Prevenció D'incendis Forestals A Catalunya 2023 - 2033

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Treball de Fi de Grau

Pla estratègic per la prevenció d’incendis

Mònica Nogueras Pons

Tutors: Ramon Riera i Anna Dalmau

Vic, gener 2023

Aquest document consisteix en un Pla Estratègic de Prevenció d’incendis forestals. En

1.2. Estat actual de la problemàtica ..................................................................... 12

1.3. Perspectiva de futur ...................................................................................... 19

4. Línies d’actuació ................................................................................................. 26

4.1. Mesures i estratègies.................................................................................... 26

4.1.1. Divulgació i sensibilització ..................................................................... 26

4.1.2. Activitats en zones forestals .................................................................. 27

4.1.3. Gestió forestal ....................................................................................... 29

4.1.4. Certificació forestal ................................................................................ 34

4.1.5. Investigació i noves tecnologies ............................................................ 36

4.2. Procés d’implantació i seguiment.................................................................. 37

5.1. Divulgació i sensibilització: ........................................................................... 38

5.2. Activitats en zones forestals ......................................................................... 38

5.3. Gestió forestal .............................................................................................. 39

5.4. Certificació forestal ....................................................................................... 40

5.5. Investigació i noves tecnologies.................................................................... 40

Figura 1. Incendis forestals a Espanya (European Forest Fire Information System

Figura 2. Gràfic d’incendis i hectàrees cremades de Catalunya (Generalitat de

Figura 3. Mapa per comarca d’hectàrees cremades (Generalitat de Catalunya,

Figura 4. Mapa per comarca de nombre d’incendis (Generalitat de Catalunya,

Figura 6. Gràfic: correlació entre la temperatura mitjana i el nombre d’incendis.

Figura 7. Gràfic: correlació entre la superfície cremada pels incendis i la superfície

Taula 1. Dades, en percentatge, de ramaderia: extensiva, intensiva o mixta segons

Al Mediterrani, el canvi de règim d’incendis és degut principalment a l’acumulació de

En aquest present pla estratègic per la prevenció d’incendis a Catalunya es presenta la

Figura 1. Incendis i hectàrees cremades en les últimes 3 dècades a Espanya. (European

En l’àmbit legislatiu, a Catalunya, el 1988 es va acceptar la llei 6/1988, de 30 de març,

La llei 6/1988, la llei forestal de Catalunya introdueix els Perímetres de Protecció

1- Espanya, Catalunya – perímetres de seguretat: creació de perímetres de

El CPF o Centre de la Propietat Forestal gestiona els boscos de propietat privada a

La Direcció General de Boscos en la secció de Servei de Prevenció d'Incendis Forestals

També trobem al departament de l’Interior, la Direcció General de Prevenció, Extinció

Mesures de gestió forestal actual

El Centre de Propietat Forestal té diverses iniciatives, documents i accions per

En l’àmbit d’aquest projecte ORGEST, s’han desenvolupat documents específics per

De manera agrupada el que es descriu com a gestió amb la meta de la prevenció

El Centre de Propietat Forestal, ja esmentat anteriorment, promou la creació

Estat dels incendis actuals

La gestió forestal ha evolucionat i és present a la majoria de països desenvolupats amb

Es pot observar que aquests recursos estan principalment focalitzats en les

De manera més indirecta trobem l’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de

El nombre d’incendis forestals actual és elevat, i la tendència es preveu a l’alça.

Causes dels incendis forestals

Causes dels incendis forestals a Catalunya

D’acord amb les dades climàtiques de Catalunya, extretes de la base de dades de

Nombre d'incendis en vers la mitjana de

Figura 6. Gràfic de dispersió que representa la correlació entre la temperatura mitjana i

Figura 7. Gràfic de dispersió que representa la correlació entre la superfície cremada

4.1. Mesures i estratègies

Les mesures s’han agrupat en 5 línies d’actuació principals:

4.1.1. Divulgació i sensibilització

La falta de coneixement pot portar a negligències, una de les causes principals

Dins el DAAC, una de les línies d’actuació existents és la formació i innovació. En

- Propietaris i professionals de la gestió forestal i la prevenció d’incendis: es

Viabilitat tècnica i econòmica

Es necessitarà invertir en:

- Formadors de diferents nivells pels 3 àmbits

4.1.2. Activitats en zones forestals