Guia Metodològica d’Actuaccions de Prevenció, Defensa i

Autoprotecció en la Interfície Urbanoforestal

 Edita
Conselleria de Governació i Justícia
Dibujos
José ˘ngel Jareño Carretero

Maquetació i correccions
Gracia Sapiña Salom
Departament dÊObres i Projectes

Redactors
Tiziana Manca
Marcos López
EPRIF València

Primera edició
2014
Fotos de portada.
p
DÊesquerra a dreta:
Serra Calderona. Cristina Calderon. Conselleria de Governaació i Justicia, Vaersa.
Serra Gelada. ˘lvaro Escrig. Conselleria de Governació i Juusticia, Vaersa.
Vilamarxant. Conselleria de Governació i Justicia, Vaersa.
Foto 1. Conselleria de Governació i Justicia, Vaersa.
Fotos 2, 3, 4, 13, 17 y 18. ˘lvaro Escrig. Conselleria de Governació i Justicia, Vaersa.
Foto 8. Ontinyent. Raúl Vicente Pérez. BRIF Daroca. Tragssa. Ministeri dÊAgricultura, Alimentació i Medi Ambient.
Foto 19.
19 Cristina Calderon.
Calderon Conselleria de Governació i Jussticia,
sticia Vaersa.
Vaersa
Fotos 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 14, 15 y 16. EPRIF Valencia. V Tragsa. Ministeri dÊAgricultura, Alimentació i Medi
Ambient.
Índex

1. Introducció..................................................5
2. Incendis en la interfíccie urbanoforestal............7
3. Abans de lÊincendi......................................14
4 Durant llÊincendi
4. incendi.........................................36
36
5. Després de lÊincendi...................................43
6. Normativa de referènncia.............................44
7. Bibliografia i glossarii..................................47
 1. Introducció
La gestió dels incendis forestals en zones dÊinterffície urbanoforestal és molt complexa perquè els
agents implicats són més nombrosos (vides humannes, béns materials i forest). La protecció de vides
humanes i béns materials preval sobre la protecció de la forest,
forest la qual cosa condiciona notablement
les estratègies de defensa i els protocols dÊactuació dels mitjans dÊextinció. Les persones que habiten
en estes zones han de conéixer que viure en la forrest implica un risc afegit a tindre en compte. Per
això, en esta guia es desenrotllen les mesures dee prevenció, defensa i autoprotecció que han de
tindreÊs en compte en una zona dÊinterfície urbanofforestal amb la finalitat de millorar la gestió dÊun
possible incendi.
Foto 1 En el primer apartat es definix què és una
interfície, i es descriuen els canvis
socioeconòmics que han donat lloc a esta
realitat, que suposa un increment del risc
dÊincendi i de la perillositat dÊestos.
SÊexposen els conceptes bàsics quant al
comportament del foc i les formes de
transmissió de la calor relacionant-los amb
la disposició i exposició dels habitatges en
la interfície.
Es descriuen els principals factors que cal analitzar per a conéixer la vulnerabilitat de cada tipus de
propietat i/o àrea urbanitzada i la perillositat dÊun possible incendi que es desenrotlle en el seu
interior. Es proposen diverses alternatives per a coomprovar la vulnerabilitat dÊuna propietat a partir
ddÊunes
unes fitxes ddÊautoavaluació
autoavaluació.
La resta de la guia sÊha dividit en les accions de prrevenció i autoprotecció que han de realitzar-se en
una interfície urbanoforestal abans de lÊincendi, durant de lÊincendi i després de lÊincendi, permetent:

• Preparar-se, a nivell dÊhabitatge o dÊàrrea urbanitzada, per a fer front a lÊamenaça dÊun
foc i reduir els danys.
• Reduir lÊimpacte i la intensitat dels incenndis al voltant dÊàrees urbanitzades i habitatges.
• Autoprotegir-se en cas dÊarribada dÊun inncendi forestal.
• Oferir als mitjans dÊextinció unes condicions
c òptimes de seguretat en les seues
intervencions i maniobres.

5
 Abans de lÊincendi es recomana dur a terme una sèrie de mesures de prevenció que inclouen
tractaments del combustible circumdant, condicionament vials dÊaccés i perimetrals, dels sistemes
ddÊabastiment
abastiment ddÊaigua,
aigua, i modificacions dels elements constructius dels habitatges amb llÊobjectiu
objectiu de
reduir la seua vulnerabilitat enfront dÊun incenndi, així com facilitar la intervenció dels mitjans
dÊextinció per a la seua defensa, en definitiva, traansformar-lo en un espai defensable.
Durant lÊincendi és important saber el que cadaa habitant pot fer com a propietari que viu en una
interfície, és a dir, les mesures bàsiques de defennsa i autoprotecció del seu habitatge i els protocols
que sÊha de seguir en cas dÊallunyament, confinaament o evacuació. SÊexposen les nocions bàsiques
dÊautoprotecció personal i col·lectiva en cas dÊinceendi.
A continuació
ti ió es donen
d unes recomanacions
i bàsi
bà iques sobre
b com actuart una vegada d que lÊincendi
lÊi di ha h
passat.
Finalment, sÊexposen de forma sintètica els continguts,
c aspectes legislatius i jerarquia en què
sÊarticulen els diferents plans que engloben les acctuacions desenrotllades en esta guia.

Foto 2

Foto 3
Foto 4

6
 2. Incendis en la interfíície urbanoforestal
Què és la interfície urbanoforestal?
Les àrees on la ppoblació humana i les infraestrructures qque lÊacompanyen
p y sÊentremesclen amb la
vegetació forestal es denominen interfície urbanoforestal.

Foto 5

Quan estes zones estan en contacte amb

cultius agrícoles en ús o abandonats parlem
ddÊinterfície
interfície agrourbanoforestal.
agrourbanoforestal
Les cases aïllades en la forest, els
disseminats dÊhabitatges, les urbanitzacions,
les poblacions rurals i els límits de grans
ciutats en contacte amb vegetació forestal
són tots exemples dÊinterfície.
Foto 6

Les muntanyes en què existixen enclavats

amb edificacions, de forma dispersa o
concentrada i les antigues zones rurals,
agrícoles en què per causa de lÊabandó la
vegetació creix de forma natural són també
àrees dÊinterfície.

Foto 7
7
 Els incendis en la interfície urbanoforestaal

Les muntanyes actuals han incrementat la seua vulnerabilitat i la seua combustibilitat:

∼ El foc forma part de llÊentorn
entorn mediteerrani,
errani els incendis han tingut lloc periòdicament
abans que les cases es construïren ací.
∼ La societat actual ha canviat, hi ha unaa major demanda de terreny forestal per a segones
residències i per a ús ludicorecreatiu.
∼ La despoblació dÊàrees rurals ha suposaat lÊabandó dels usos tradicionals de la forest i per
consegüent, una acumulació del combustible disponible per a cremar.

Causes d’inici d’un incendi

Percentatge dÊincendis per grup de causes a la Com

munitat Valenciana 2001-2010. (Font: GVA, 2012).
8
LÊaugment del risc dÊincendi i de la perillositat en la interfície es deu a:

∼ La presència dÊhabitatges i activitats en la munntanya suposa un major risc implícit dÊignició.

∼ La vulnerabilitat dels habitatges és un indicadoor de risc i/o perillositat davant dÊun incendi.
∼ LÊamenaça del fum per als habitants de la innterfície és un altre factor limitant que ha de
tindreÊs en compte.
∼ LÊescassa accessibilitat i les vies de fuga estretes i/o úniques són, ben sovint,
característiques de les zones dÊinterfície.

És necessari 
És necessari
aprendre a 
conviure amb un 
entorn en què el 
foc és habitual 

Gestió dÊun incendi en una zona dÊinterfície:

La protecció de vides humanes i béns materials preval sempre sobre la protecció de la forest.
Les estratègies de defensa i els protocols dÊactuaació dels mitjans dÊextinció estan condicionats per la
necessitat de
d concentrar elsl seus esforços
f en la
l defensa
df d l nuclis
dels l habitats,
hb l quall cosa comporta
la
una gestió de lÊemergència molt més complexa.

9
 Nou panorama: els Grans Incendis Foresttals (GIF)

Incendis de quarta generació: són els incendis que es propaguen per un nou tipus de combustible: les
àrees urbanitzades.
urbanitzades Avancen per aparició de múltipples focus secundaris.
secundaris
Incendis de quinta generació: múltiples GIF simultanis en zones dÊinterfície amb comportament
extremadament virulent i ràpid.

GIF: Gran Incendi Forestal

GIF: Gran Incendi Forestal

Incendi que supera la 
capacitat d’extinció, a causa 
de:

1. La velocitat de 
propagació és superior a 
la velocitat d’extinció.
Foto 8 2. L’alta intensitat del front 
de flama limita els 
mètodes d’atac 
aplicables amb els 
Les accions de prevenció i autoprotecció mitjans disponibles.
recomanades en esta guia permetran:

∼ Preparar-se, a nivell dÊhabitatge o dÊàrea urbanitzada,

u per a fer front a lÊamenaça dÊun foc i
reduir els danys.
∼ Reduir lÊimpacte i la intensitat dels incendis al
a voltant dÊàrees urbanitzades i habitatges.
∼ Autoprotegir-se en cas dÊarribada dÊun incenddi forestal.
∼ Oferir als mitjans i recursos dÊextinció unnes condicions òptimes de seguretat en les seues
intervencions i maniobres.

10
Factors de comportament del foc

Un foc es genera a lÊaplicar calor a un cos combusttible en presència dÊoxigen.

Un incendi forestal és aquell foc que es propagaa de

manera descontrolada sobre vegetació forestal quee no
estava destinada a cremar.

Els factors que determinen el comportament dÊun

foc són la topografia, el tipus i distribució espacial, el
combustible i la meteorologia. Els esmentats factoors
contribuïxen a determinar la velocitat de propagacció
i la intensitat de lÊincendi i la capacitat de control
per part dels mitjans i recursos dÊextinció.

Generalment el foc es propaga amb major velocitat:

⋅ A favor del pendent

⋅ En les exposicions de sud a oest
⋅ A favor de la direcció del vent
⋅ Sobre combustibles secs

⁄ i amb major intensitat:

⋅ En valls estrets, barrancs i tossal

La combinació més perillosa per a un  ⋅ Amb vents moderats i forts
incendi forestal es produïx amb sequera  ⋅ Amb inestabilitat atmosfèrica
prolongada clima sec i calorós elevadaa 
prolongada, clima sec i calorós, elevadaa ⋅ En combustibles amb continuïtat
inestabilitat atmosfèrica, vent,  horitzontal i vertical
continuïtat del combustible vegetal i 
terreny en pendent.

11
 Formes de transmissió de calor en incendis forestals
Conducció
Transferència de calor per contacte directe de la flama.
ma El foc pot propagar
propagar-se
se des de la vegetació a
lÊhabitatge si hi estan en contacte.

Radiació
Transferència de la calor a través de lÊaire. La calor de radiació té major abast que les pròpies flames.

La transmissió de la calor per radiació de

lÊincendi a lÊhabitatge depén de la
intensitat de les flames, de la superfície de
lÊestructura, del temps dÊexposició i de la
distància entre les flames i lÊelement
sensible. LÊexposició dels habitatges a
lÊabric de radiació implica
p risc de ruptura
p
dels vidres de les finestres i portes,
permetent lÊentrada de partícules en
ignició en lÊinterior de lÊhabitatge.

Convecció
És la transferència de calor que es dóna a través dels
d gasos i fums generats durant la combustió.
LÊaire més calent es desplaça en sentit ascendentt i, en terrenys en pendents i/o en combinació amb
vents de vessant, arriba a preescalfar els combusttibles situats per damunt del foc provocant ignicions
sobtades i, sovint violentes (canons, barrancs, valls estrets).
La convecció és també responsable de lÊelevacióó del material inflamable i el seu transport a grans
distància per llÊefecte
efecte del vent.
vent

12
 Cendres
El transport de material incandescent o cendres a distància del front del foc és responsable de les
ignicions en estructures que estan construïdes amb materials inflamables o que tenen punts
ddÊacumulació
acumulació de combustible en la seua proximitatt.

Les cendres poden arribar a provocar salts de focs donant

d origen a focus secundaris (nous incendis) a
distància variable del front principal que les ha generades,
enerades depenent de la intensitat i direcció del
vent i de la grandària dels materials transportats.
La propagació de l’incendi
Si la teua propietat es troba en el recorregut dÊun incendi pot convertir-se en combustible disponible,
arribant a cremar. Si té continuïtat amb la vegettació circumdant pot propagar un incendi que es
ggenere en el seu entorn.

En la interfície urbanoforestal es poden

trobar diferents tipus de combustible que
contribuïsquen a la propagació dÊun
incendi: arbres ornamentals i plantes de
jardineria, acumulació de restes de
diversa procedència (vegetals,
(vegetals mobiliari,
mobiliari
material de construcció, etc.), elements
combustibles i inflamables associats als
jardins (tendals, piscines, tanques, etc.),
parcel·les no edificades amb vegetació,
cultius abandonats.

El transport ded fum

f i cendres
d generades d per un incendi
i di durant
d l seua propagació
la ió representa un
important perill per a la salut de persones i sers viuus, a causa de la seua toxicitat i a la reducció de la
visibilitat en les vies de comunicació i en els entornns habitats.

13
 3. Abans de l’incendi
Sigues conscient del risc
Moltes urbanitzacions i habitatges estan construïts en zones que són més sensibles a la propagació
dÊun incendi forestal (crestes, parts superiors de vessants
v exposades a vents dominants, fons de
barrancs⁄) per la qual cosa han de disposar de mitjans i mesures de protecció contra incendis
forestals.
Foto 9
Per això és important que compten amb la
j de la vegetació
neteja g ppròxima als habitatges,
g ,
accessos adequats per a lÊentrada dels mitjans
dÊextinció i la seua maniobra, utilització de
materials constructius resistents al foc,
planificació adequada⁄

Foto 10

Sigues conscient del risc

Viure en un entorn forestal o en la 
seua proximitat implica que un 
incendi pot arribar a la teua 
propietat o pot generar‐se en esta i 
propagar‐se cap a la forest. 

Fotoo 11

14
Avaluació del risc d’incendi

És important analitzar els factors de risc de la teuua propietat:

⋅ Estructura i tipus de vegetació circumdant.
⋅ Tipus dÊinfraestructures i béns presents i activiitats que es realitzen.
⋅ Densitat i descripció de la població resident i//o dels usuaris habituals.
⋅ Accessibilitat a la zona urbanitzada i desplaçament pel seu interior (vies dÊaccés i carrers).
⋅ Infraestructura específica per a la defensa activa: xarxa dÊhidrants, punts dÊaigua i àrees tallafocs.
⋅ Patrons de vegetació
vegetació–edificació
edificació, densitat,
densitat agrrupació i longitud de la interfície.
interfície
⋅ Causalitat i freqüència dels incendis ocorregutss en la zona.

Tipus dÊinterfície ¸ndex perill

A.1. Casa aïllada en entorn forestal Alt
A.2. Urbanització dispersa en lÊarbratge Molt alt Podeu consultar les diverses
tipologies dÊinterfície
d interfície
A 4 Intermix
A.4. I i dens
d ambb ffaixes
i dde vegetació
ió M l altl
Molt
urbanoforestal en Estudio
A.5. Interfície dÊurbanització compacta i arbratge Alt Básico para la protección
B.2. Urbanització dispersa en el matoll Alt contra incendios forestales en
la interfaz urbano-forestal.
B.4. Interfície dÊurbanització compacta i arbratge Mitjà (veja bibliografia)
C.2. Disseminat en àrees forestal amb faixa
Baix
dÊagricultura (model „gallec‰)

En funció dels factors de risc es pot

identificar un model dÊinterfície amb unes
característiques i un índex de perill que
definixen:
⋅ Vulnerabilitat de la zona dins de la
uurbanització
ba ac ó i de cada ppropietat
op e a
⋅ Potencial de destrucció (perillositat)
dÊun incendi i el seu comportament
⋅ Possibles estratègies de defensa
15
 La meua propietat és segura?

1. Està disposada la meua propietat de forma segura

se respecte a lÊentorn?

Les exposicions sud/sud-oest són

generalment les més crítiques quant a
perillositat en incendis forestals.
Si la teua propietat se situa en una cresta,
a 2/3 de la vessant, a lÊeixida dÊun
barranc o en un tossal, està en una zona
dÊ lt risc.
dÊalt i

En estos emplaçaments, que representen el punnt culminant de lÊavanç dÊun incendi ascendent, el foc
és molt ràpid i intens.

2. Hi ha un tractament de la vegetació al voltannt de la meua casa i en les parcel·les contigües?

La zona delimitada per un radi de 30 metres al voltant de lÊestructura és la principal responsable de
la ignició de lÊhabitatge.

EEs necessita reduir d gradualment

d l i
progressivament la càrrega de vegetació
al voltant de lÊhabitatge i modificar les
espècies utilitzades, preferentment les
més resistents al foc.

16
3. Dispose dÊaccessos adequats i sistemes dÊabastitiment dÊaigua?
LÊaccés dels mitjans dÊextinció al teu habitatge i la
l disponibilitat dÊaigua permetrà defendre la teua
propietat de forma efectiva.

4. És la meua construcció resistent al foc?

El temps de permanència de les flames en un inncendi forestal no és molt elevat: serà la presència
dÊacumulacions de combustible, els elements coonstructius inflamables i les vies dÊentrada de les
flames a lÊinterior de lÊhabitatge els factors que provoquen
p la ignició de lÊestructura.

17
 Crea un espai defensable
Les actuacions en la zona que rodeja la teuua urbanització i el teu habitatge/propietat seran
imprescindibles per a aconseguir un espai defensable per als mitjans dÊextinció.
Per a evitar que el foc travesse la teua urbaanització o el teu habitatge és necessari crear una
estructura que sÊassimila a tres anells concènttrics en què cal reduir progressivament la vegetació,
creant així franges perimetrals de protecció conttra un possible incendi.
Esta estructura ens permetrà:
• Actuar sobre els incendis que es propagguen des de lÊexterior (muntanya) cap a lÊàrea
urbanitzada o habitatge.
• Evitar la propagació dÊun possible incendi inniciat dins dÊesta.

Zona urbanitzaada/habitatge
Limitar el risc de propagació cap a lÊexterior. Reduir la probabilitat que el foc afecte els béns.
Augmentar les mesures de seguretat i autoproteccció.

Anell intermedi
Reduir la intensitat fins a la capacitat
dÊextinció. Evitar que els focus secundaris es
propaguen cap a la forest.

Anell exterior
Actuacions per a reduir la intensitat del front
de lÊincendi. Evitar amenaces en la zona
habitada.

Cal disminuir la intensitat i limitar la velocitat de 
propagació del foc!!!

18
Actua sobre el combustible
Reduir la quantitat de combustible i la seua continuïtat en les proximitats de la interfície canviarà el
comportament de lÊincendi notablement (intensitat i velocitat de propagació). Utilitzar espècies
resistents
i t t all foc.
f

Espai no defensable Espai defensable

Perfil tipus

Zona urbanitzable Decapatge Banda de desbrossament

d

Banda auxiliar

Foto
F 12

Cal fer una franja perimetral de 30

metres d’amplària (o 25 metres de
franja més 5 metres de camí perimetral),
lliure de vegetació arbustiva, que separe
de forma ppermanent la zona edificada de
la forestal, i amb l’arbratge podat fins a
2/3 de l’alçària de cada peu.

19
 Pendent de fins al 30%

LÊamplària mínima de la franja perimetral de protecció serà de 25 metres més 5 metres de camí
perimetral (vial o pista) practicable amb vehicle, o, a falta dÊaixò, 30 metres de franja perimetral de
protecció amb almenys 5 metres (els més pròximss a llÊedificació)
edificació) desbrossats fins al sòl mineral.
mineral

L’augment de pendent suposa un augment de l’espaiament mínim d’arbres i arbustos

perquè l’aclarida siga efectiva:

Pendent de més de 30%

LÊamplària de la franja perimetral de protecció auugmentarà fins un mínim de 50 metres, o de 45
metres més un vial perimetral de 5 metres dÊamplàària.

Sense perjuí de la legislació vigent, podrà considderar-se qualsevol ús compatible amb la zona de
discontinuïtat com per exemple lÊenjardinament, la posada en cultiu, el cultiu dÊespècies
aromàtiques, etc.
20
En la urbanització i/o en el teu jardí:

• Elimina els arbres més xicotets per evitar que

q el foc puge a les copes. Si en deixes alguns,
procura espaiar-los entre si més de 4 metres.
• Mantín els arbres podats, elimina les branquues seques, separa les copes del sòl i allunya les
copes de lÊedificació.
• Intenta que les copes no es toquen ni se solappen.
• Evita el contacte de la vegetació amb les edificacions.
e La distància efectiva mínima és de 3
metres entre les branques i les construccions.
• Mantín nets de vegetació les parcel·les sensee edificar i els camps de cultiu abandonats. El foc es
propaga amb major velocitat sobre el combusttible fi i sec de les zones abandonades.
• Evita lÊacumulació de restes combustibles (dee llenya, de jardineria, materials de rebuig, etc.) en
parcel·les sense construir, en cunetes, en barraancs i en les vores de la urbanització.

Foto 13

Foto 14
Foto 15

Foto 16

21
 Crea espais enjardinats transformant la coberta vegetal
v en un model més resistent al foc:

• Elimina les espècies més inflamables i subsstituïx-les per altres més resistents al foc. Reduïx la
utilització dÊespècies dÊelevada inflamabilittat. Mantín les espècies més inflamables aïllades i
separades entre estes i de la resta de la vegetació
• Controla el creixement de les plantes, podaa i elimina el material sec.
• Evita formar les bardisses amb una única espècie, combinaÊn diverses espècies per reduir la
inflamabilitat. Per a les bardisses, no usess espècies que acumulen material llenyós mort en
lÊinterior, o les que tinguen gran contingutt dÊolis i resines. Estes espècies són, en nombroses
ocasions, la via dÊentrada del foc a la urbannització o a la vivenda.

• Seguix les recomanacions de planteristes i especialistes del paisatge en cada zona.

• Mantín molt regats els jardins durant les èppoques seques.
• Planta espècies amb baix volum de combustible, principalment al voltant de la vivenda (tipus
gespa).

Espècies inflamables
fl bl Espècies resistents

∼Vegetació amb alt contingut de resines i olis. (espècies que cremen amb baixa intensitat i baixa velocitat
de propagació)
∼Plantes que se sequen ràpidament en lÊèpoca estival. ∼Alt contingut de sals en els seus teixits.

∼Arbres malalts i morts. ∼Baixa quantitat de fullatge i rametes seques.

∼Individus sans amb tendència a acumular grans ∼Recobriment

R bi coriaci
i i dde lles ffulles.
ll
quantitats de fullatge i branques seques .
∼Plantes amb alt contingut dÊhumitat: plantes suculentes
i amb capacitat de retenció dÊaigua.

22
 Jardins resistents
ESPÈCIES I LA SEUA
A INFLAMABILITAT
Espècie Inflamabilitat
Cepell (Calluna vulgaris), cepell (Erica arboreea /australis / herbacea/
scoparia), aladern de fulla estreta (Phillyrea anggustifolia), pi blanc (Pinus
MOLT ALTA 
halepensis), alzina (Quercus ilex), timó (Thymu us vulgaris), xiprer comú
DURANT TOT 
(Cupressus arizonica), canya (Arundo donax), tabact silvestre (Nicotiana
L’ANY
glauca), ricí (Ricinus communis), albarzer (Rubuss sp.), cua de gat (Sideritis
sp.), tuia (Thuya plicata), mimosa (Acàcia sligna//dealbata).

Albada (Anthyllis cytisoides), estepa ladanífera (Cistus ladanifer), argelaga

(Genista scorpius),
scorpius) pinastre (Pinus pinaster),
pinaster) surera (Quercus suber),
suber) MOLT ALTA
MOLT ALTA 
romer (Rosmarinus officinalis), albarzer (Rubu us idaeus), espart (Stipa (NOMÉS A L’ESTIU)
tenacissima), argelaga (Ulex parviflorus).
obilis), marfull (Viburnum
Boneter (Euonymus europaeus), llorer (Laurus no
ALTA
tinus). 
Arç blanc (Crataegus oxyacanta), boix (Buxuss sempervirens), cornera
(Cotoneaster integerrimus), eleagne (Eleagn nus pungens), pitòspor
MITJANA
(Pittosporum tobira), olivereta (Ligustrum luccidum), baladre (Nerium
oleander).
Alborç (Arbutus unedo), estepa blanca (Cistus albidus), estepa borrera
MODERADA O 
(Cistus salviifolius), cepell (Erica multiflora), gineebre (Juniperus oxicedrus),
BAIXA
ullastre (Olea europaea), coscolla (Quercus coccif ifera).

Trèmol (Populus tremula), bedoll (Betula pend dula), xop (Populus alba),
salat blanc (Atriplex halimus), tamariu (Tamarrix sp.), plàtan fals (Acer
pseudoplatanus), pitera (Pitera sp.), pinya gro oga (Aeonium arboreum),
gesmil (Plumbago auriculata), enfiladissa (Ipomea sp.), milfulles (Achillea
millefolium) llentiscle (Pistacia lentiscus),
millefolium), lentiscus) maree‐selva
e selva (Lonicera sp.),
sp ) fals
gesmil (Solanum jasminoides), piracanta (Pyraca antha sp.), teucri fruticós MOLT BAIXA
(Teucrium fruticans), magraner (Punica gran natum), flor de l’amor
(Agapanthus africanus), onagra blanca (Anogrra albicaulis), ensopegall
(Limonium vulgar), margarida (Erigeron glaucus)), violer groc (Cheiranthus
cheili), herba‐sana (Menta sp.), tritoma (Knipho ofia uvaria), flor de coral
(Coreopsis, Heuchera ), Salvia sp., Lavandula sp., Citrus sp.

LLa xerojardineria
j di i és é una tècnica
tè i de d jardineria
j di i ecològic
lò ica i sostenible
t ibl pensada
d principalment
i i l t per a lÊambient
lÊ bi t
mediterrani.

Consistix en lÊelecció dÊespècies locals, adequades all tipus de sòl i la disponibilitat hídrica que permeten
reduir el consum dÊaigua i utilitzar espècies que dificultten la propagació del foc.
23
 En les urbanitzacions s’ha de disposar de:
∼ Vies dÊaccés adequades.
∼ Sistemes de proveïment dÊaigua.
∼ Senyalització clara, concisa i actuaalitzada.

I sempre que siga possiblee:

• Camí perimetral i dos camins dÊaccés de d més de 5 metres dÊamplària, amb una
alçària mínima lliure de 5 metres.
• Per a facilitar lÊencreuament de vehicles sÊhan dÊhabilitar apartadors p i
infraestructures per a canvis de sentits (eencreuaments).
• Si només hi ha un vial dÊaccés, este ha dÊacabar en un fons de sac circular de 12,5
metres de radi perquè es puguen fer manniobres de gir.
• Els carrers han dÊestar correctament essmentats o enumerats. Atenció especial als
carrers sense eixida.
• Les cunetes han ddÊestar
estar netes de vegetacció
ció.

Rotonda

Punt de trobada i rutes

dÊevacuació

Nom del carrer Apartador

24
Altres consideracions que cal tindre en compte…

• Instal·la un bon sistema de reg i proveïment dÊaigua (tanc, depòsits, piscina, bassa, etc.) que
puguen
g ser utilitzats en cas dÊincendi.
• Si disposes de boques de reg o hidrants, asseguuraÊt que estan operatius (amb la pressió i el cabal
mínim per a funcionar) i que estan senyalitzaats. Els ràcords han de ser tipus Barcelona de 45
mm i 70 mm de diàmetre.
• Procura disposar dÊuna motobomba auxiliar no elèctrica que tinga sempre combustible disponible
per al seu ús.
• Garantix llÊaccés
accés i la maniobrabilitat dels mitjans ddÊextinció
extinció a la teua vivenda o facilita
facilitaÊlsls
lÊaproximació a esta i/o als punts dÊaigua de què
q disposes.

Sabies que…

Una piscina mitjana (8x4 m) pot contindre uns 45 m3 dd’aigua

aigua i proveir fins
a 30 helidepòsits d’un helicòpteer mitjà i fins a 5 autobombes
d’abastament. Igualment, l’aigua de la piscina pot impulsar‐se amb una
motobomba per a refrescar les zoness més pròximes.

23
 • Revisa els elements constructius:
Els incendis travessen urbanitzacions principalmennt per la continuïtat del combustible forestal en
els jardins i la contornada, però també poden fer--ho per lÊinterior de les vivendes, dependrà dels
materials de construcció.
Si són resistents al foc, este només entrarà per lees obertures que trobe al seu pas: portes,
finestres, badalls, sistema de ventilació, etc.
No sols les flames poden començar la ignició en lÊinterior dÊuna vivenda, també les cendres que
genera lÊincendi.

Foto 17

Foto 18

Foto 19

26
 Reduïx la vulnerabilitatt de la teua vivenda
Ximeneres
Totes les eixides de fums han de portar xarxa mattaespurnes. Sense branques o elements que puga
obstruir-la a una distànciia mínima de 3 metres.

Paellers i barbacoes
Han de complir la normativa existent. Amb sostre i tres
t parets laterals i ubicats sobre sòl de material no
combustible. És recomanable que tinguen una presa dÊaigua prop.

Teulada
És lÊelement més vulnerable. Evita utilitzar fusta i altres materials combustibles. Mantín-lo en bon estat i net de
fulles, branques i acícules. Evita les cobertes horittzontals que capten restes combustibles i cendres

Depòsit de combustible Respiradors

SituaÊl lluny de la vivenda, en Protegix-los amb una tela
una zona desproveïda de metàl·lica i deflectors o amb
vegetació, preferiblement tancament hermètic.
o
soterrat i protegit
p o g perp un mur
dÊobra.

Parets exteriors
DÊestuc, metall, rajola,
Canalons i baixants de desaigües blocs de ciment,
Mantín los en bon estat i nets de
Mantín-los formigó o pedra
pedra.
restes vegetals (fulles, branques, T
Tanques i bardisses
acícules, etc.). Es poden cobrir amb
Evita els mateerials combustibles (canyís, cepell
malla o tancar-los per evitar
sec, etcc.) i la vegetació inflamable.
acumulació de restes.

Ràffols, porxes, balcons, ixents en general

Mantín-los en bon estat i nets de restes vegetals (fulles, branques,
b acícules, etc.). Utilitza materials que no siguen
combusstibles.
stibles

Finestres i portes de vidre

Protegix-les amb contrafinestres i persianes. Utilitzza doble envidrament i vidre trempat. Prioritza les
finestres reeticulades.

.
27
 Cases prefabricades i caravanes

Col·loca-les sobre una base o coberta no combusstible, procura no acumular al seu voltant
material combustible i mantín-les lliures de vegeetació.
Paellers
Els paellers, les barbacoes i les ximeneres han ded complir la normativa:
• Els paellers o les barbacoes han de comptaar amb sostre i tres parets laterals del sòl al
sostre. Les parets laterals han de comprenndre la zona de focs més un metre a partir
dÊesta.
• Els ppaellers construïts de forma independe
p nt de la vivenda han de situar-se sobre una
solera (de formigó, rajola, taulell, etc.) que comprendrà tant la zona de foc com almenys
1 metre enfront dÊesta (coincident amb les parets
p laterals).

• Totes les eixides de fums han de tindre xarxa

x mataespurnes de material no inflamable
(amb obertura de malla entre 0,5 cm i 1 cm
c de costat com a màxim).
• Les ximeneres han de tindre una capperutxa mataespurnes, a més de la xarxa
mataespurnes.
• SÊeliminaran les branques que dominen laa construcció i les que es troben a menys de 3
metres de lÊeixida de fums.
• És aconsellable tindre una presa dÊaigua pròxima,
p o, a falta dÊaixò, una reserva dÊaigua
(poal, depòsit, etc.).
28
 Protegix-te!

Urbanitzacions

Arb
bres podats a 2/3 de la seua alçària en l’interior

Vial perimetral 5 m d’amplària

Hidrants

Vials d’accés lliure de vegetació

Rasclada en cultius abandonats

Parcel∙les sense construir lliures de vegetació

Zona perimetral amb tractament selvícola

Punt de cconcentració d’evacuats

29
 La teua propietat

10 metres al voltant de ta casa:

• Procura que estiguen lliures dÊarbres; si nÊhi ha,h que estiguen sempre podats i allunyats entre si i
de portes i finestres (com a mínim 3 m).
• No acumules materials, productes i objectes inflamables (llenya, restes vegetals, etc.), i deixa
lliures la fatxada, les portes i les finestres. Ateenció amb els llenyers!

Vegetació:

• Evita les plantes que se sequen amb facilitat i la gespa sense manteniment. Sega lÊherba perquè
no supere 10 cm. Elimina les restes de jardineeria i la mala herba.
• Lleva les fulles i les acícules mortes o seques del
d jardí, la teulada i els canalons de desaigüe.
• Elimina les branques que estiguen per damuntt de la vivenda o que pengen sobre el sostre.
• Evita
E i les
l barreres
b d vegetació
de ió inflamable
i fl bl (ba(b rdisses)
di ) i les
l tanques de d canyísí i cepellll sec.

30
• Mantín lÊespai horitzontal i vertical mínim enttre arbres i arbustos.
• Evita els combustibles en escala. Esta situacióó es dóna quan lÊherba, els arbustos i els arbres amb
branques baixes permeten que el foc passe dee lÊherba a les copes dels arbres ràpidament.

Elements constructius:

• Que siguen de material resistent al foc. Evita utilitzar materials sintètics (policarbonats,
metacrilats,, PVC,, etc.).
)

Altres recomanacions:

• Col·loca els depòsits de combustible en zoones desproveïdes de vegetació i, preferiblement,

protegits i/o soterrats. Emmagatzema les bom mbones de combustible en llocs ventilats i protegits.
• Mantín reserves ddÊaigua
aigua per al seu ús en cas ddÊemergència
emergència (piscina,
(piscina bassa,
bassa depòsit,
depòsit etc.).
etc )
Disposa dÊuna motobomba no elèctrica, un sisstema dÊaspersors i boques de reg normalitzades.
• Procura separar el mobiliari del jardí (taules, cadires,
c gandules, etc.) de la vivenda.
• Condiciona les vies dÊaccés a la propietat per a lÊentrada i la maniobra dels vehicles dÊextinció.

Recorda que una propietat preparrada permetrà disposar d’un espai

defensable i segur
g r en cas d’incendi!

31
 Fitxa d’autoavaluació de la vulnerabilitat de la teua vivenda
Entorn i proximitat vivenda
Massa forestal
Freqüents tempestes elèctriques en la zona
Freqüents incendis dÊorigen antròpic en la zona
Exposició de sud a oest
Vivenda a mitjan vessant, en la cresta, en lÊeixida dÊun
barranc o en un tossal
Vegetació sense tractament al voltant de la vivenda
Acumulació de restes de combustible i material
inflamable al voltant de la casa
Parcel·les no edificades i parcel·les de cultiu amb molta
vegetació seca i/o densitat dÊarbres
Línies de tensió pròximes a la vegetació
Depòsits de combustible pròxims a la vegetació o a
lÊedifici
Falta de disponibilitat dÊaigua (connexions dÊaigua,
mànegues, motobomba no elèctrica, bassa, piscina,
depòsit, etc.)
Operacions dd’extinció
extinció i emergència
Nom del carrer i número de la vivenda poc visible o
absent
Vials dÊaccés insuficients i inaccessibles per als
vehicles dÊemergència
Falta dÊapartadors i fons de sac circular
Falta de disponibilitat dÊaigua accessible per als
mitjans dÊextinció
Falta de pplanificació específica
p dÊemergències
g i
autoprotecció
Desconeixement de rutes dÊevacuació i zones de
concentració dÊevacuats per part dels habitants
32
Si No Elements constructius Si No
Sostre, porxe, balcó i/o ràfols de material
combustible
Porxes i balcons sense tancament
Portes, finestres i obertures de ventilació en el
sostre/murs sense possibilitat de tancament
hermètic (contrafinestres, tapes, etc.)
Vidres simples en portes i finestres
Revestiment exterior de lÊedifici amb materials
combustibles
Vegetació restes i materials combustibles en
Vegetació,
proximitat dels elements inflamables
Tanques de material combustible i bardisses
monoespecífics
Acumulació de fulles seques i restes vegetals en
els cantons dÊampits, finestres, portes, etc.
Acumulació de fulles i rametes en les canaletes de
desaigüe, ràfols i/o teulades
Ximenera sense xarxa mataespurnes i/o sense
caperutxa mataespurnes
Ximenera amb neteja escassa o insuficient
Com més respostes 
Si No afirmati es més lnerabilitat
afirmatives, més vulnerabilitat 
de la vivenda
Actua amb suficient antelació, seguint les
recomanacions d’esta guia per a reduir el risc
d’incendi i evitar danys greus en la teua propietat,
en cas d’incendi. Si ja has pres les mesures
proposades, és convenient que en faces
manteniments periòdics.
 Conscienciació ciutadana i autoorganitzaació veïnal

Què puc fer com a propietari?

Com a habitant dÊuna zona de risc és important participar
p activament en les tasques de prevenció i
autoprotecció.
Col·labora a identificar zones sensibles i disminuir-nne el risc. Per exemple:
• Possibles punts dÊignició (acumulacions de resstes i dÊaltres materials inflamables, abocadors no
autoritzats, etc.).
• Parcel·les sense construir i camps de cultius abbandonats que poden contribuir a la propagació de
lÊincendi.
• Carrers, camins i carreteres en mal estat, amb mala
m accessibilitat o mal senyalitzats.

Comunica-ho als organismes competents, si tu no hi

h pots fer res.

Si hi ha una planificació dÊemergència i autoproteecció, és convenient que participes activament en

les reunions informatives i en les activitats de form
mació i els simulacres.
Procura tindre la teua propietat preparada per a lÊautoprotecció i el confinament.
En tot moment has de conéixer i difondre entre less persones més pròximes a tu:
• La llista de telèfons a utilitzar en cas dÊemergènncia.
• Les normes dÊautoprotecció col·lectiva que sÊhaagen establit en les fases dÊimplantació dels plans
dÊemergència i autoprotecció.
• El traçat dels itineraris dÊevacuació i/o allunyament, les zones de concentració en cas
dÊevacuació i el temps necessari per a arribar-hii.
• Les normes bàsiques a seguir per a dur a termee una evacuació ordenada que no dificulte la gestió
de llÊemergència.
emergència.
• El repartiment de funcions entre els residentts (avís dÊemergències, transport, suport logístic,
etc.).

33
 Què poden fer les administracions i els reesponsables de les urbanitzacions?

Cal planificar, executar i mantindre actuacions:

• De prevenció i autoprotecció .
• Que fomenten la participació dels individuss i/o col·lectius en lÊorganització i gestió de les
mesures i accions dÊautoprotecció.

El pla dÊautoprotecció dÊuna instal·lació, edificcació o conjunt dÊestes, ubicades en una àrea
dÊinterfície urbanoforestal analitza els riscos que els afecten i establix les mesures per a previndre,
d t t r i actuar
detectar tu r enn cas dÊincendi
dÊin ndi forestal.
for t l
Els objectius del dit pla són: evitar la generació o propagació dÊincendis, garantir la seguretat de
persones, béns, propietats i recursos naturals, i faacilitar les actuacions dÊextinció i la gestió integral
de lÊemergència, permetent que es desenrotlle am mb seguretat i de forma coordinada.
El pla dÊautoprotecció es coordina amb el pla municipal
m dÊemergències i el pla local de prevenció
del municipi corresponent.

La protecció de les persones, les viveendes, les propietats i el medi natural en la 
interfície urbanoforestal és un na responsabilitat compartida.

34
 És important maantindreÊs informat!

Conéixer els nivells preeemergència dÊincendis forestals, que poden

implicar restriccions en algunes
a activitats (ús del foc i/o tractaments
de la vegetació) i les coondicions que incrementen la perillositat dÊun
pprobable incendi en la zona
z ((sequera
q pprolongada,g , onades de calor,,
vents terrals dessecantss, etc.).

www.112vc/ilive/srrv.112OnLine.IncendiosForestalesSrv

Televisió, ràdio i altrees mitjans de comunicació

Twiter: @ gva_112ccv

www.aemet.es/es/eltiempo/preddicción/avisos
(I d forestals)
(Incendis f l)

Ajuntamentss

35
 4.Durant l’incendi

En els incendis forestals que afecten una àreea dÊinterfície poden resultar amenaçades diverses
vivendes
d i/o
/ estructures de
d forma
f simultània.
l

Participació activa: prendre mesures de preevenció i familiaritzar-se amb els principis i les
accions dÊautoprotecció facilita la gestiió de les primeres fases de lÊemergència.

Mantíín la calma

• Una detecció ràpida dels incendis incipiients és un factor clau per a lÊèxit de lÊextinció
immediata del conat.
• Telefonar immediatament al 112 i proporrcionar-hi tota la informació possible.

Avisa els
e teus veïns

• Activa el senyal dÊalarma centralitzada, sii nÊhi ha.

• Per megafonia mòbil o sirenes dÊavís.
• Per telèfon.
• Porta a porta.
• Volteig de campanes.

36
 La teua telefonada al 112 ha de transmetree la informació de manera clara i concisa, amb
frases curtes i fààcils dÊentendre.

1. Indica què ocorre, sigues precís.

2. Què és el que es crema (arbres, matoll, past, jardins, vivendes, etc.).
3. On és lÊincendi (en quin municipi, carretteres pròximes, paratge més pròxim, etc.).
4. De quin color, forma i densitat és la coluumna de fum (es veuen flames? quants focus nÊhi
ha?, grandària, etc.).
55. Indica si hi ha caiguda de cendres per daavant del front de llÊincendi
incendi.
6. Indica si lÊincendi amenaça alguna poblaació, urbanització, vivenda, càmping, activitat
industrial, gasolinera o altres béns.

Columnes de fum

Focus inicial: el color blanc Molt desenrotllada, densa
indica lÊalliberament i de color fosc: incendi de
dÊhumitat en el combustible gravetat alta, superfície
o la baixa càrrega dÊeste. afectada molt extensa,
molta càrrega de
vegetació i intensitat
elevada.
Fosca, rogenca i densa, Foc conduït pel vent.
acompanyada de flames Columna lleugerament
per damunt de les copes: inclinada.
incendi molt pròxim de
gravetat alta.

37
 Mesures d’autoprotecció personal
En cas dÊincendi forestal el més important és é atendre als servicis dÊemergència i seguir
immediatament les ordes dÊevacuació; mentrestant, seguix estos consells.

A casa:
1. Vist de forma adequada
Evita les cremades cobrint la major superfície posssible del cos. Fes servir roba de cotó de mànega
llarga, calçat tancat i una màscara o un mocador humit. Evita els teixits sintètics!
2. Tanca-ho tot
Tanca portes, finestres i obertures (ximenera, reeixetes de ventilació, etc.), claus de pas de gas,
gasoil i altres combustibles. Desconnecta els meecanismes automàtics dÊobertura i de tancament
de portes. Col·loca tovalles mullades davall de less portes.
3 Emmagatzema aigua
3.
Reunix poals i recipients i ompliÊls dÊaigua. Om mpli també la banyera i les piques. Mantín les
mànegues connectades a la xarxa hídrica.
4. Retira el material combustible
Retira tot el material combustible, tant el que hi haja al voltant de casa (mobles, lones, palets,
caixons⁄) com dins de casa, especialment el que estiga prop de portes i finestres (cortines,
estors, mobles).
5. Focus incipients
Sufoca immediatament les cendres i purnes que q trobes amb mànegues, poalades dÊaigua,
branques o terra.
6. Vehicles
38 Quant als vehicles, col·locaÊls en posició protegidaa respecte a la direcció per on avança el foc.
 L’aigua és molt
Mesures d’autoprotecció personal preada en cas
d’incendi: no la
• Quan el foc estiga prop de ta casa, mulla el sostre i els malgastes
elements sensibles més pròxims a les flames.

• Per a evitar un descens de la pressió de la xarxa hidràulica del veïnat, activa els aspersors i
el sistema de reg automàtic només uns mooments abans de lÊarribada de lÊincendi.

Recorda que tÊhas de mantinddre atent a les ordes dÊevacuació

En un vehicle :
• Encén els fars i les llums dÊemergència.
• Per a detindreÊt, busca un lloc sense vegettació tan lluny com siga possible de lÊavançada
de lÊincendi.
• Tanca totes les finestres i punts de ventilaació; tiraÊt al sòl del cotxe i cobrix-te amb les
estoretes.
• Roman al cotxe tot el temps que pugues; sis el vehicle sÊincendia i has dÊeixir, procura que
el màxim possible de la teua pell estiga coberta.

Caminant per la muntanya:

• Evita els llocs amb gran acumulació de com mbustible o situats vessant amunt de lÊincendi.
Roman en terreny nu o ja cremat.
• DesplaçaÊt seguint les corbes de nivell, appartant-te de la direcció dÊavançament del foc i
buscant, vessant avall, la cua de lÊincendi.
• No vages vessant amunt, tret que sàpies quue allí hi ha un lloc segur.
• No intentes creuar les flames, llevat que puugues veure clarament què hi ha al darrere.
• Si tÊhi trobes rodejat, protegix-te de la raddiació: tiraÊt al sòl, darrere dÊuna gran roca, un
tronc o en una depressió,
depressió i cobrix
cobrix-te
te ambb terra o arena; refugia
refugiaÊtt en piscines o rierols;
evita els depòsits dÊaigua elevats (es calfarran a causa de lÊincendi).

Estes recomanacions no garantixen la teua supervivència. LÊúnica regla segura és evitar lÊús
del foc a la muntanya, en qualsevol forrma, durant lÊèpoca de perill dÊincendis.
39
 Mesures de protecció de la població

Han dÊestar definides prèviament en un pla dÊauutoprotecció, ser conegudes per tots els implicats i
haver se entrenat en simulacres periòdics.
haver-se periòdics
En les zones dÊinterfície ha dÊhaver-hi panells informatius i senyalització que indique les rutes
dÊevacuació i les zones de concentració.

Les mesures de protecció de la població es portenn a terme en 3 fases:

1. Alerta. Sistema qque assegura

g queq els veïns
v reben un missatge
g clar i concís.
En cas dÊallunyament i evacuació, lÊalerta
ta permet que les persones es preparen dÊuna
manera ordenada per a deixar la zona afectada
af en el moment que es determine.
2. Orde. LÊorde no permet cap discrepànccia.
3. Declaració de cessament del perill.

LÊorde de confinament, allunyament o evacuacióó serà donada pel director responsable de la gestió
de lÊemergència i haurà de ser transmesa a toota la població pel sistema dÊavís que prèviament
sÊestablisca.

• Confinament. Refugi de la població en els seuus domicilis o estances. SÊha de complementar amb
les mesures dÊautoprotecció personal susdites..
• Allunyament. Trasllat de la població de posicions exposades a llocs segurs, generalment poc
distants, utilitzant els seus propis mitjans.
• Evacuació. LÊevacuació consistix en el trasllat de les persones que es troben en una zona
dÊemergència a un lloc segur.

És important col∙laborar en tot mmoment amb l’organització de l’evacuació i 
facilitar el correcte desenrotllament de les accions plantejades

40
 Confinament

Seguix sempre les instruccions dels agents de lÊauutoritat i dels servicis dÊemergència.

∼ Entra a casa amb tota la família, cal manntindreÊs en grup.

∼ Mantín la calma entre els familiars: recorda que la calor percebuda a lÊexterior de la
vivenda és superior a la que es percep dins.
∼ Deixa les llums exteriors enceses perquè
p q è la vivenda ppuga
g ser localitzada ppels mitjans
j
dÊextinció.
∼ Tin sempre a mà una o més llanternes.
∼ Roman a lÊinterior fins que el foc hajaa passat i la calor i la quantitat de fum de
lÊexterior descendisca a nivells segurs o suportables.
s
∼ Una vegada que el foc haja passat, abbandona la casa al més ràpidament possible.
E
Encara que la
l construcció
t ió haja
h j suportat
t t ell pas del
d l primer
i front,
f t ésé possible
ibl que haja
hj
patit danys estructurals importants que puguen
p fer que sÊensorre.
∼ Atenció amb els perills que poden haver--hi en lÊexterior: branques enceses i/o caiguda
de cendres.

Atenció am
mb la radiació! 
El llindar del dolor provocat per la
l radiació sobre una pell desprotegida
(sense roba ignifuga) és de 0,2 W/cm
m2.

L’exposició a 0,7 W/ cm2 durant un període d’1‐2 minuts es considera letal.

A una distància de 35 m, la calor emesa

e per un front de flames pot ser de
0 5 W/cm2,
0,5 W/ 2 i a la l distància
di à i de d 5 m, pot arribar ib a 5 W/cm2
W/ 2
(temperatura>60ºC).

41
 Allunyament i evacuació

Seguix en tot moment les instruccions de les autoritats.

a AsseguraÊt dÊhaver entés clarament les
instruccions i contribuïx a difondre
difondre-les
les entre els veïns
veïns.

Abans dÊeixir de casa, tanca portes i Tin sempre preparades o fàcilment

finestres, talla la llum i tanca les claus de localitzables les coses que consideres més
pas del gas i/o gasoil. importants i un equip de primera necessitat.
Evacua en primer lloc els xiquets, els
No arrisques la vida per a salvar objectes
ancians i les persones amb dificultats
personals!
respiratòries.

No prengues mai iniciatives personals!

El desconeixement de la teua localització,

per part dels servicis dÊemergències, pot
suposar un greu risc per a la teua família, i
un risc afegit per al bon desenrotllament de
les tasques dÊextinció.
Seguix sempre les rutes dÊevacuació
preestablides i les instruccions dels
responsables de lÊevacuació.
Una vegada en el punt de concentració,
espera les instruccions de les autoritats i no
abandones sense permís el lloc.

Torna a la teua vivenda quan en rebes

lÊautorització, mai abans

42
 5. Després de l’incendi
Persones
AAsseguraÊtÊt de
d lÊestat
lÊ t t de
d salut
l t dels
d l teus
t veïns
ï i parentsts. Avisa
A i elsl servicis
i i dÊemergència
dÊ è i sanitària
ità i sii cal.l
Informa del teu estat els mitjans presents a la zona.

Propietats

Recorre lÊinterior de la vivenda a la

recerca de finestres trencades,
estores que fumegen o qualsevol
altre element que haja cremat:
aplica-hi aigua fins a assegurar-te
que està ben apagat.

• Fes un reconeixement de lÊexterior de la vivenda,

v , revisaÊn la ppart baixa,, la teulada,, els
canalons i els baixants de desaigüe, els ampits,, els ràfols i qualsevol lloc en què es puga haver
acumulat material en combustió que origine nouss focs.
• Mulla i apaga tots els calius que trobes.
• Vigila els punts calents i mantín lÊalerta durannt els següents dies.
• Si trobes animals morts o ferits, avisa els servvicis competents o portaÊls-els.
Consulta
l ambb un especialista
l la l millor
ll manera de
d recuperar
r elsl danys
d causats per lÊincendi.
l d
Els arbres amb almenys el 50% de la copa veerda tenen possibilitats de sobreviure. Els arbres
calcinats són perillosos per la seua inestabilitat estrructural i per això sÊhan de talar.
La regeneració natural postincendi és bastant freeqüent en el bosc mediterrani, si no hi ha altres
factors de degradació. Sigues pacient, la regeneració natural es produïx uns quants mesos després i
no és convenient remoure el sòl en terrenys acabbats de cremar. Si no es produïra la regeneració,
pots plantar espècies resinoses per a preparar el sòòl, i/o caducifòlies en les zones més fèrtils i millor
orientades.
Aprofita per a convertir el teu jardí en unna estructura resistent al foc.
43
 6. Normativa de referència
RD 407/1992 Norma Bàsica de
Estatal protecció Civil.

RD 393/2007 Norma Bàsica dÊ

Llei 43/2003 de Monts Codi Tècnicc de lÊEdificació Autoprotecció

RD 893/2013, Directiu bàsica de

planificació de protecció civil de
emergència per incendis forestals

Autonómica
Decret 243/1993 del Govern Valencià
Llei 3/1993 Forestal CV i el seu que aprova el Pla Territorial dÊ
Reglament (Decret 8/1995) Emergència de la Comunitat Valenciana
Llei 11/1994 Espais Protegiits de la
Comunitat Valenciana
Decret163/1998 del Govern Valencià
Llei 10/2004 Sòl No urbanitzable, modificada por la Llei
L 12/2010 que aprova el Pla Especial davant del Risc
Decret 36/2007 modifica Decret 67/2006 que aproova el dÊIncendis Forestals de la Comunitat
Reglament dÊOrdenació i Gestió territorial i urbanística Valenciana
Resolució 29 julio 2005 per la qual
els terrenys forestals de la
Comunitat Valenciana es declaren Llei 13/2010 de la Generalitat
zones dÊalt risc dÊincendi Valenciana de Protecció Civil i Gestió dÊ
Emergències

Plans de Defensa
Pla Territorial dÊEmergència de la
Pla dÊAcció Territorial Forestal de la Comunitat Valencianaa Comunitat Valenciana

Pla de prevenció dÊincendis Pla Especial Davant del Risc dÊ

forestals de Demarcació Incendis Forestals

Pla Municipal dÊEmergències

Pla local de pprevenció
Pl dÊActuació
Pla dÊA t ió Municipal
M ii l
dÊincendis forestals
Pla dÊAutoprotecció

MONTS - PREVENCIŁ DÊINCENDIS TERRITORI – EDIFICACIŁ - PROTECCIŁ CIVIL I EMERG˚NCIES-

FORESTALS URBBANISME EXTINCIŁ DÊINCENDIS FORESTALS
44
Actuacions
CCondicions dÊaproximació i entorn per als edificis de nova
c
construcció en zones edificades limítrofs o interiors a àrees
Codi Tècnic de l’Edificació
f
forestals:
• Franja perimetral
• Vial perimetral i vials dÊaccés
Condicionament mínim en zones edificades limítrofs o
interiors a àrees forestals:
Decret 36/2007 modifica Decret 67/2006 • Franja perimetral
que aprova el ROGTU • Adequació de vial perimetral i vials dÊaccés
• Hidrants

Llei 10/2004 Sòl No urbanitzable, Conservar el sòl mantenint la massa vegetal acordada amb
lÊequilibri mediambiental en el seu ús i en les condicions que
modificada por la Llei 12/2010
calga perquè no sÊincremente el risc dÊincendi

Mantindre nets de vegetació els vials dÊaccés, les cunetes i les

Llei 3/1993 Forestal CV i el seu
faixes de protecció als marges, així com totes les parcel·les
Reglament (Decret 8/1995) perimetrals.
l

Planificació

Pla dÊAcció Territorial Forestal Pla Territorial dÊEmergència

de la Comunitat Valenciana de la Comunitat Valenciana
(PATFOR)

Pla Especial Dvant del Risc dÊIncendis Forestals

Pla de prevenció dÊincendis forestals de
Demarcació
Pla Municipal dÊEmergències

Pla local de prevenció dÊincendis forestals Pla dÊActuació Municipal

Generalitat Valenciana
Pla dÊAutoprotecció
Ajuntaments

Propietaris 45
 Pla dÊautoprotecció peer risc dÊincendis forestals

Servix per a:

› Complementar les tasques de prevenció, vigilància i detecció previstes en els plans dÊàmbit superior.
› Facilitar les tasques dÊextinció per part dels servicis públics.
p
› Garantir la possible evacuació de les persones que occupen instal·lacions o edificacions.

En llÊannex
annex a esta Guia es descriu el contingut mínim dels plans ddÊautoprotecció
autoprotecció per risc ddÊincendi
incendi forestal,
forestal
depenent del tipus dÊedificació.

46
 7. Bibliografia i glossarri
Estudio Básico para la protección contra inc
ncendios forestales en la interfaz urbano-forestal.
Tecnoma MARM
Tecnoma.
Guía de Planificación de Prevención de Incenddios Forestales en el ˘mbito Municipal. Generalitat
Valenciana, Consellería de Gobernación - VAERSAA(2012).
Guide DFCI: Sensibilité des haies face aux inccendies de forêt sous climat mediterraneen. Office
National des Forêt. France (2012).
Incendios en la interfaz urbano-foresstal. Nivaria/Pau Costa Foundation/Cabildo
Tenerife/Ayuntamiento S. Juan de la Rambla.
Interfaz agro-urbano-forestal en Bixquert (Xá
Xátiva): Propuestas de actuación. EPRIF Valencia.
MARM/Tragsa.
La Defensa contra Incendios Forestales. Fundam
mentos y experiencias. R. Vélez Muñoz (2000).
Manual de Buenas prácticas en Prevención de Incendios Forestales. Generalitat Valenciana,
Consellería de Gobernación- VAERSA (2012).

http://www.gov.gva.es/lrportal/web/orgconsselleria-de-gobernacion/home
http://www.112cv.com
http://www.cma.gva.es/web/
http://www.magrama.gob.es/es/biodiversidad/temas/defensa-contra-incendios-
forestales/documentacion/estudio_interfaz.asppx
http://www.prevention-incendie66.com/
h //
http://www.ofme.org/textes.php3?IDRub=18
f / h b 8&IDS=84
8 8
http://www.prim.net/
http://fireparadox.org/
www.burninstitute.org
www.firewise.org
www.firesmart-project.eu/
www proteccioncivil org/catalogo/ /jornadas...incendios_2012/
www.proteccioncivil.org/catalogo/.../jornadas. incendios 2012/
www.fire.ca.gov
www.juntadeandalucía\medioambiente

47
 Glossari

•Apartador
Eixamplament dÊun vial o pista estreta que servix per a facilitar lÊencreuament de vehicles i per a realitzar
canvis de sentit. En la dita infraestructura, si sÊaparta un vehicle, el pas queda lliure.
•¤rea tallafocs– element de ruptura
Superfície relativament ampla en què la vegetacióó natural, densa i molt inflamable, es modifica per a
aconseguir una altra vegetació de menor biomassa o menys inflamable, a fi que es detinguen els focs que hi
arriben, o puguen controlar-se més fàcilment i servisquen de base per a establir línies de defensa.
•¤rees de discontinuïtat
Zona sense vegetació o amb vegetació tractada per a impedir o retardar lÊavanç dÊun possible incendi.
•Autoprotecció
Conjunt dÊaccions encaminades a la protecció efecttuades per un mateix per a si mateix. Actuacions de
prevenció i control de riscos, i també accions i mesurres a adoptar a fi de garantir la protecció dels ciutadans,
els béns i el medi ambient.

•Banda
Banda auxiliar
Se situa a un costat i a lÊaltre de la banda de desbrosssament. Es fa un desbrossament del matoll i una fitació
dels peus arboris fins a la densitat especificada. LÊamplària de la banda és variable en funció de les
característiques particulars que definix el tram de lÊàreea tallafocs.
•Banda de decapatge
En cas dÊexistir, és lÊeix de lÊàrea tallafocs. SÊhi fa deesaparéixer per complet la vegetació existent, arribant a
sòl mineral, a fi dÊevitar el foc del subsòl.
•Banda
Banda de desbrossament
Se situa a un costat i a lÊaltre de la banda de decapatge. SÊhi practica un desbrossament del matoll i una
fitació dels peus arboris fins a lÊeliminació total o finns a la densitat especificada. LÊamplària de la banda és
variable en funció de les característiques particulars quue definix el tram dÊàrea tallafocs.
•Conat dÊincendi
Incendi menor dÊuna hectàrea.
•Contravent
Contravent
Corrent de vent en la mateixa direcció i en sentit contrari que el vent general, originat a partir de les
turbulències que es generen en la vessant a sotavent per la fricció del vent amb les crestes abruptes
perpendiculars.

48
•Faixa perimetral
Element de discontinuïtat lineal entre la zona urbanitzada, la vivenda o estructura i la vegetació forestal en
què es reduïx la densitat de la vegetació així com laa continuïtat entre els diversos estrats amb lÊobjectiu de
reduir la intensitat dÊun possible front dÊincendi i per a poder donar suport a les maniobres de defensa actives
i passives.
passives
•Focus secundari
Ignició a distància del front principal provocada per la caiguda de cendres o partícules incandescents o per
transmissió de la calor per radiació i convecció.
•Fons de sac circular
Tipus de via amb un sol punt dÊentrada que també opera o com a punt dÊeixida, per la qual cosa per a poder
eixir dÊallí amb un vehicle, el conductor obligatòriameent ha de fer una mitja volta o marxa arrere i invertir el
sentit de la marxa.
marxa
•GIF (Gran Incendi Forestal)
Incendi que, de manera prolongada, mostra un com mportament que queda fora de la capacitat del sistema
dÊextinció, siga per les elevades longituds de flama, per les altes velocitats de propagació o per la presència
dÊactivitat de foc de copes.
•Incendi controlat
Incendi qque sÊha aconseguit
g aïllar i la ppropagació
p g del qqual sÊha detingut.
g
•Incendi extingit
Situació en què ja no hi ha materials en ignició dins d del perímetre de lÊincendi ni és possible que es
reproduïsca.
•Incendi forestal
DÊacord amb la Llei 43/2003, bàsica de Monts, és é el foc que sÊestén sense control sobre combustibles
forestals situats a la muntanya.
•Intensitat del front de flames
Taxa dÊalliberament dÊenergia per unitat de temps i per p unitat de longitud del front de lÊincendi. Determina el
tipus de tàctica aplicable per al control de lÊincendi.
•Paeller
Estructura o edifici obert per un dels costats i equipaat amb cuines, cremadors o llars per a lÊús del foc amb
fins culinaris.
Paeller preparat i autoritzat
Paeller que complix les especificacions recoollides en la norma tècnica i que ha sigut autoritzat per
lÊorganisme competent.
Paeller autoritzable
Paeller que complix les normes tècniques esstablides per a poder ser un paeller preparat i autoritzat.
49
 •Pirojardineria
Utilització d'espècies de jardineria de baixa inflamabilitat i resistents al foc component una estructura de
vegetació discontínua quant a distribució horitzontal i vertical.
• Pla local de cremes
En la Llei 3/1993, Forestal de la Comunitat Valencciana i el seu reglament, s'indica: Les entitats locals
podran elaborar, amb la participació dels consells localss agraris, plans locals de cremes que serà la normativa
reguladora en la gestió de l'ús cultural del focc adequada a les peculiaritats de cada territori.
Aquells municipis que no tinguen mitjans per a la seva redacció podran sol·licitar suport tècnic a la conselleria.
•Pla local de prevenció d'incendis
De conformitat amb la Llei 3/1993, Forestal de la Comunitat
C Valenciana i el seu reglament: Les entitats
locals amb terrenys forestals al seu territori poden presentar a la Conselleria plans locals de prevenció
d'incendis, que seran obligatoris per a les entitats locals situades en zones d'alt risc. Aquests plans tindran
caràcter subordinat respecte als plans de prevenció d'inncendis de demarcació i un cop aprovats formaran part
dels plans locals d'emergència que estableix la Directriu Bàsica de protecció civil d'emergència per incendis
forestals. Aquells municipis que no tinguin mitjans per a això podran sol·licitar suport tècnic de l'administració
forestal per a la seva redacció.

•Plaa de vigilància
g à c a ppreventiva
e e a da davant
a dedel risc
sc ddÊincendis
ce d s forestals
o es a s de laa Co
Comunitat
u a Valenciana
ae ca a
La Generalitat compta amb diferents mitjans destinnats a realitzar les tasques de vigilància, dissuasió,
conscienciació i detecció d'incendis forestals, pertannyents a diferents administracions i que de manera
genèrica ha vingut denominant Dispositiu de Vigilànccia Preventiva. El document que plasma la distribució
d'aquests efectius es denomina Pla de vigilància preventiva davant del risc d'incendis forestals. La
participació de cada un dels mitjans que intervenen en e la vigilància ve definit en aquest Pla en funció del
nivell de preemergència.
•Risc ddÊincendi
incendi
Probabilidad que es produeixi un incendi en una zona i en un interval de temps determinat.
•Selvicultura preventiva
Conjunt de normes que s'inclouen dins de la silviculturra general, amb la finalitat d'aconseguir estructures de
massa amb menor grau de combustibilitat, és a dir, amb a major resistència a la propagació del foc. També
anomenada ordenació de combustibles forestals. Connsisteix en modificar la vegetació en alguns rodals o
bandes perquè corresponguen a models de combustiibles en els quals el foc no siga tan intens o no es
propague d'una manera tan virulenta.

50
•Terreny forestal – Muntanya
Segons la Llei 3/1993, Forestal de la Comunitat Valenciana,
V es consideren terreny forestal o muntanya
totes aquelles superfícies cobertes dÊespècies forestaals arbòries, arbustives, de matoll o herbàcies, dÊorigen
natural o procedents de sembra o plantació, que coomplisquen o puguen complir funcions ecològiques, de
protecció,
t ió de d producció,
d ió de d paisatge
i t o recreatives.
ti
En la Llei 43/2003, bàsica de Monts, sÊentén per muntanya
m tot tipus de terreny en què vegeten espècies
forestals arbòries, arbustives, de matoll o herbàcies,, espontànies o procedents de sembra o plantació, que
complisquen o puguen complir funcions ambientalss, protectores, productores, culturals, paisatgístiques o
recreatives. Tenen també la consideració de muntaanya: a) Els terrenys erms, penyals i arenals. b) Les
construccions en infraestructures destinades al servici de la muntanya en què sÊubiquen. c) Els terrenys
agrícoles abandonats que complisquen les condicionns i terminis que determine la comunitat autònoma, i
sempre que hagen
h adquirit
d i i signes
i i í
inequívocs d l seu estat forestal.
del f l d) Tot
T terreny que, sense reuniri les
l
característiques descrites anteriorment, sÊadscriga a la
l finalitat de ser repoblat o transformat a lÊús forestal,
de conformitat amb la normativa aplicable.
•Velocitat de propagació
És la velocitat amb què sÊestén un incendi; lÊincrem ment o expansió dÊun incendi mesurat en forma lineal
(metres per minut, metres per segon o quilòmetres per hora) o en termes dimensionals (metres quadrats per
minut o hectàrees per hora).
•Vulnerabilitat
Grau de susceptibilitat al deteriorament davant dÊun incendi forestal; és a dir, grau de pèrdues o danys que
poden patir, davant dÊun incendi forestal, la poblacció, els béns i el medi ambient. Es distingix entre els
indicadors del valor del medi (productivitat, oci, qualittat del paisatge, etc.) i els que es referixen a la fragilitat
del dit medi (capacitat de regeneració, erosió potenciaal, etc.).
•Xerojardineria
Tècnica de jardineria que consistix en llÊús
ús racional dee les plantes per les seues necessitats hídriques,
hídriques llÊús
ús de
plantes xeròfiles i lÊocupació de tècniques i materiials encaminats a lÊestalvi dÊaigua. És una tècnica de
jardineria ecològica i sostenible pensada principalm ment per a les zones mediterrànies, amb què es pot
dissenyar un jardí que dificulte la propagació del foc.

51
 Aneex

Contingut dels plans dÊautoprootecció per risc dÊincendi forestal

› PPer a instal·lacions
i l l i que no estigueni afec
f ctades
d pell RD 393/2007,
393/2007 de
d 23 de
d març, pell
qual sÊaprova la Norma Bàsica dÊAutoprottecció

› Per a un conjunt dÊedificacions

› Per a edificacions aïllades

 Per a instal·lacions quee no estiguen afectades pel
RD 393/2007, de 23 de març, pel quual sÊaprova la Norma Bàsica dÊAutoprotecció

1. IDENTIFICACIŁ DELS TITULARS I DE LÊEMPLAÇAMENT DE LA INSTAL·LACIŁ

1.1. Dades generals
Este apartat, contindrà la informació següent:
› Denominació
› Nom del titular
› Adreça
› Coordenades
› Pla dÊubicació (este pla serà a una escala que permetaa conéixer la ubicació de la instal·lació amb referència al nucli
urbà del municipi on estan situats).
1.2. Dades de lÊentorn i elements vulnerables
› Este apartat contindrà una breu descripció de lÊentornn de la instal·lació i en descriurà, si és el cas, els elements
vulnerables més rellevants.
› Pla de lÊentorn i elements vulnerables.
11.3.
3 Dades
D d dÊ dÊaccessibilitat
ibilit t
› Contindrà una breu descripció de la ruta dÊaccés a la insstal·lació i les condicions dÊaccessibilitat particulars (angostures,
pendents pronunciades, corbes amb radis de gir limitat, etc.).
› Pla dÊaccessos: este pla serà a una escala que permetaa conéixer amb exactitud les vies dÊaccés a la instal·lació. En el
pla sÊindicarà amb claredat quina és la ruta que sÊha dee prendre des de les vies principals per a lÊaccés a la instal·lació.
2. DESCRIPCIŁ DE LA INSTAL·LACIŁ
2.1. Descripció de lÊactivitat exercida
› Breu descripció de lÊactivitat exercida en la instal·lació.
2.2. Descripció de la instal·lació
› Breu descripció del recinte i on sÊubica la instal·lació.
› Pla descriptiu del recinte on sÊubica la instal·lació.
2.3. Descripció dels riscos de la instal·lació
› Breu descripció dels riscos existents en la instal·lació.
› Pla de riscos presents en la instal·lació.
instal lació
 2.4. Descripció dels mitjans dÊautoprotecció en lÊinterior de la instal·lació
› Breu descripció dels mitjans de protecció contra incendis i altres mitjans dÊús davant de les emergències que puguen
presentar-se en la instal·lació (sistema de protecció conttra incendis, sistema dÊalarma, vies i recorreguts dÊevacuació
en lÊinterior de la instal·lació, punts de concentració, etc.)).
› Pla descriptiu del la ubicació dÊestos mitjans i dels recorreeguts dÊevacuació en lÊinterior de la instal·lació.
3. PREVENCIŁ I PROTECCIŁ CONTRA INCENDIS FORESTALS.
3.1. Descripció de les mesures i mitjans de prevenció i proteccció contra incendis forestals
› Breu descripció de les mesures i mitjans de prevenció i protecció
p contra incendis forestals (depòsits dÊaigua, hidrants
externs, franges perimetrals de protecció, vies dÊevacuaciió externes, etc.).
› Pla descriptiu de la ubicació dels mitjans de prevenció i protecció contra incendis forestals i recorreguts dÊevacuació
externs.
33.2.
2 Programa de manteniment ddÊinstal
instal·lacions
lacions i ddÊactuacions
actuacionss preventives ddÊelements
elements vulnerables exposats a protegir.
protegir
Breu descripció del programa de manteniment previst, tenint ene compte que:
› El manteniment de la vegetació herbàcia es farà anualmeent.
› Quant a les franges perimetrals de protecció:
› Cada dos anys: manteniment de la banda de desbrossament..
› Cada quatre anys: manteniment de la totalitat de lÊàrea (decapatge, desbrossament i banda auxiliar).

4 PLA DDÊACTUACIŁ
4. ACTUACIŁ DAVANT DDÊEMERG˚NCIA
EMERG˚NCIA
4.1. Detecció i transmissió de lÊalarma
La persona que detecte un possible incendi forestal ho poosarà en coneixement del 112 Comunitat Valenciana i del
responsable de la instal·lació, que activarà el present pla i preealertarà tots els treballadors sobre lÊemergència.
4.2. Recepció de les ajudes externes
El responsable de lÊactivitat designarà la persona que esperarà les ajudes externes per a informar-los dels riscos presents
en la instal·lació i de les mesures adoptades per a previndre.
4 3 Mesures ddÊactuació
4.3. actuació i protecció
Cas que la instal·lació dispose de mesures de protecció actiiva davant dÊun incendi forestal, este apartat contindrà una
descripció de les actuacions a desenrotllar per a activar les diites mesures en cas dÊincendi forestal i la persona que les ha
de dur a terme.
4.4. Allunyament / evacuació / confinament
Davant dÊun incendi forestal extern, la mesura de protecció habitual és el confinament, només en cas en què les autoritats
així ho indiquen haurà de procedir-se a lÊallunyament / evaacuació. En cas en què lÊallunyament / evacuació es produïsca
h de
ha d realitzar-se
li d de
des d lal instal·lació
i l l ió fins
fi a la
l zona segura aïllada
ll d de
d la
l massa forestal
f l en risc.
i El pla
l contindrà
i d à les
l accions
i
a desenrotllar per a garantir lÊallunyament / evacuació com mpleta de totes les persones presents en la instal·lació des de
lÊinterior de la mateixa fins a la zona segura.
4.5. Mesures dÊautoprotecció personal
Este apartat contindrà les mesures dÊautoprotecció personal que es descriuen en la Guia metodològica dÊactuacions de
prevenció, defensa i autoprotecció en la interfície urbano-forrestal.
5. IMPLANTACIŁ I MANTENIMENT DEL PLA
Anualment, abans de lÊinici de la Campanya de Prevenció i Extinció dÊIncendis Forestals, es farà una revisió i actualització
del pla.
6. DIRECTORI TELEFONIC
Este apartat contindrà una relació dels telèfons més rellevants per a localitzar els responsables de la instal·lació i els
servicis dÊajuda externa; respecte a estos servicis externs, nÊhi
n haurà prou amb el telèfon únic dÊemergències -112- i el de
la policia local del municipi on estiga ubicada la instal·lació.
 Per a un conjuunt dÊedificacions

1. IDENTIFICACIŁ DELS TITULARS I DE LÊEMPLAÇAMENT DEL CONJUNT

C DÊEDIFICACIONS
1.1. Dades generals
Este apartat contindrà la informació següent:
› Denominació del conjunt dÊedificacions
› Adreça / localització de lÊaccés principal al conjunt dÊedifficacions
› Coordenades de lÊaccés principal al conjunt dÊedificacions.
› Pla dÊubicació. Este pla serà a una escala que permeta conéixer
c el conjunt dÊedificacions amb referència al nucli urbà
del municipi on estan situats.
1.2. Dades de lÊentorn i elements vulnerables
› Este apartat contindrà una breu descripció de lÊentorn del conjunt dÊedificacions i en descriurà, si és el cas, els
elements vulnerables més rellevants.
› Pla de lÊentorn i elements vulnerables.
1.3. Dades dÊaccessibilitat
› Este apartat contindrà una breu descripció de la ruta dÊÊaccés al conjunt dÊedificacions així com les vies internes de
circulació. També sÊhi descriuran les condicions dÊaccessibilitat particulars (angostures, pendents pronunciades, corbes
amb radis de gir limitat, carrers sense eixida, etc.).
› Pla dÊaccessos: este pla serà a una escala que perm meta conéixer amb exactitud les vies dÊaccés al conjunt
dÊedificacions. En el pla sÊindicarà amb claredat quina éss la ruta que sÊha de prendre des de les vies principals per a
lÊaccés al conjunt dÊedificacions .
2. DESCRIPCIŁ DEL CONJUNT DÊEDIFICACIONS
› Breu descripció del conjunt dÊedificacions.
› Detall de les persones amb mobilitat reduïda existents enn el conjunt dÊedificacions .
› Descripcióp dels locals o llocs de ppública concurrència o qquee ppuguen
g ppresentar un risc especial.
p
› Pla de parcel·les / edificacions: este pla serà a una escalla que permeta conéixer les diferents parcel·les / edificacions
que formen el conjunt dÊedificacions. Es numeraran les parcel·les i en el directori figuraran els noms i els telèfons dels
titulars. En el pla detallaran les edificacions, la vegetaació rellevant, elements especialment vulnerables (cases de
fustes, depòsits de combustible, etc.).
3. PREVENCIŁ I PROTECCIŁ CONTRA INCENDIS FORESTALS
3.1. Descripció de les mesures i mitjans de prevenció i proteccció contra incendis forestals
› Breu descripció de les mesures i mitjans de prevenció i protecció
p contra incendis forestals (depòsits dÊaigua, hidrants
externs, franges perimetrals de protecció, vies dÊevacuaciió externes, etc.).
› Pla descriptiu del la ubicació dels mitjans de prevenció i protecció
p contra incendis forestals i recorreguts ddÊevacuació.
evacuació.
3.2. Programa de manteniment dÊinstal·lacions i dÊactuacionss preventives dÊelements vulnerables exposats a protegir.
Breu descripció del programa de manteniment previst, tenint en
e compte que:
› El manteniment de la vegetació herbàcia es farà anualmeent.
› Quant a les franges perimetrals de protecció:
› Cada dos anys: manteniment de la banda de desbrossament..
› Cada quatre anys: manteniment de la totalitat de lÊàrea (decapatge, desbrossament i banda auxiliar).
4 PLA DDÊACTUACIŁ
4. ACTUACIŁ DAVANT DDÊEMERG˚NCIA
EMERG˚NCIA
4.1. Detecció i transmissió de lÊalarma
La persona que detecte un possible incendi forestal ho posaràà en coneixement del 112 Comunitat Valenciana i transmetrà
lÊavís internament a la persona designada com a responsablee de lÊaplicació dÊeste pla, que serà lÊencarregada dÊiniciar la
seqüència dÊavisos als diferents veïns del conjunt dÊedificacionns.

4.2. Recepció de les ajudes externes

En el pla sÊindicarà la persona responsable que esperarà a les ajudes externes per a entregar-los una còpia del pla,
informar-los de les mesures adoptades i de les persones amb mobilitat reduïda.

4.3. Mesures dÊactuació i protecció

En el cas que el conjunt dÊedificacions dispose de mesures de
d protecció activa davant dÊun incendi forestal, este apartat
contindrà una descripció de les actuacions a desenrotllar peer a activar les dites mesures en cas dÊincendi forestal i la
persona que les ha de dur a terme.

4.4. Evacuació / confinament

Davant ddÊun
un incendi forestal,
forestal la mesura de protecció habitual és el confinament; només en el cas que les autoritats així ho
indiquen sÊhaurà de procedir a lÊevacuació. Cas que esta evaacuació es produïsca sÊha de fer des de lÊedificació fins a la
zona segura aïllada de la massa forestal en risc. El pla dÊevaccuació contindrà les descripcions de les rutes a emprar des del
conjunt dÊedificacions fins a la zona segura.
 4.5. Mesures dÊautoprotecció personal
autoprotecció personal que es descriuen en la Guia Metodològica ddÊActuacions
Este apartat contindrà les mesures ddÊautoprotecció Actuacions de
Prevenció, Defensa i Autoprotecció en la Interfície Urbano-Fore
restal.
5. IMPLANTACIŁ I MANTENIMENT DEL PLA
Anualment, abans de lÊinici de la Campanya de Prevenció i Exxtinció dÊIncendis Forestals, es farà una revisió i actualització
del pla.
6. DIRECTORI TELEFONIC
Este apartat contindrà una relació dels noms i els telèfons dels titulars de les parcel·les / edificacions que formen el
conjunt
j dÊedificacions,, i els telèfons de lÊajuda
j externa;; resppecte a estos servicis externs,, nÊhi haurà pprou amb el telèfon
únic dÊemergències (112) i el de la policia local del municipi on estiga ubicat el conjunt dÊedificacions.
 Per a edificaccions aïllades

1. IDENTIFICACIŁ DEL TITULAR I DE LÊEMPLAÇAMENT DE LÊEEDIFICACIŁ

1 1 Dades generals
1.1.
Este apartat contindrà la informació següent:
› Titular de lÊedificació
› Adreça / localització de lÊedificació
› Coordenades de lÊaccés principal al conjunt dÊedificacionns
› Pla dÊubicació: este pla serà a una escala que permeta conéixer la ubicació de lÊedificació amb referència al nucli urbà
del municipi on està situada.
situada
1.2. Dades dÊaccessibilitat
› Este apartat contindrà una breu descripció de la rutaa dÊaccés a lÊedificació. També sÊhi descriuran les condicions
dÊaccessibilitat particulars (angostures, pendents pronunnciades, corbes amb radis de gir limitat, etc.).
› Pla dÊaccessos: este pla serà a una escala que permeta conéixer amb exactitud les vies dÊaccés a lÊedificació. En el pla
sÊindicarà amb claredat quina és la ruta que sÊha de preendre des de les vies principals per a lÊaccés a lÊedificació.
2. PREVENCIŁ I PROTECCIŁ CONTRA INCENDIS FORESTALSS.
2.1. Descripció de les mesures i mitjans de prevenció i prottecció contra incendis forestals
› Breu descripció de les mesures i mitjans de prevenció i protecció contra incendis forestals (depòsits dÊaigua, hidrants
externs, franges perimetrals de protecció, vies dÊevacuaació externes, etc.).
› Pla descriptiu del la ubicació dels mitjans de prevenció i protecció contra incendis forestals i recorreguts dÊevacuació.
2.2. Programa de manteniment dÊinstal·lacions i dÊactuacioons preventives dÊelements vulnerables exposats a protegir.
Breu descripció del programa de manteniment previst, teninnt en compte que:
› El manteniment de la vegetació herbàcia es farà anualm
ment.
› Quant a les franges perimetrals de protecció:
› Cada dos anys: manteniment de la banda de desbrossament..
› Cada quatre anys: manteniment de la totalitat de lÊàrea (decapatge, desbrossament i banda auxiliar).
3. PLA DÊACTUACIŁ DAVANT DÊEMERG˚NCIA.
3.1. Detecció i transmissió de lÊalarma
La persona que detecte un possible incendi forestal ho posarà en
e coneixement del 112 Comunitat Valenciana i transmetrà
l
lÊavís internament a la
l resta de
d persones de
d lÊedificació.
l df
3.2. Mesures dÊactuació i protecció
Cas que lÊedificació dispose de mesures de protecció activa davant dÊun incendi forestal, este apartat contindrà una
descripció de les actuacions a desenrotllar per a activar les ditess mesures en cas dÊincendi forestal.
3.3. Evacuació / confinament
Davant dÊun incendi forestal, la mesura de protecció habitual éss el confinament; només en el cas que les autoritats així ho
indiquen ssÊhaurà
haurà de procedir a llÊevacuació
evacuació. Cas que esta evacuació es produïsca,
produïsca ssÊha
ha de fer des de llÊedificació
edificació fins a la
zona segura aïllada de la massa forestal en risc. El pla dÊevacuació contindrà les descripcions de les rutes a emprar des de
lÊedificació fins a la zona segura.
3.5. Mesures dÊautoprotecció personal
Este apartat contindrà les mesures dÊautoprotecció personal qque es descriuen en la Guia Metodològica dÊActuacions de
Prevenció, Defensa i Autoprotecció en la Interfície Urbano-Foreststal.
4. IMPLANTACIŁ I MANTENIMENT DEL PLA
Anualment, abans de lÊinici de la Campanya de Prevenció i Exttinció dÊIncendis Forestals, es farà una revisió i actualització
del pla.