Professional Documents
Culture Documents
El medi natural és dinàmic, per tant està sotmès a una constant evolució que
genera canvis molts cops imperceptibles i de magnitud variable.
A banda dels riscos naturals, l’home està sotmès a riscos propis de les activitats
humanes, són els anomenats RISCOS ANTRÒPICS (vessaments de petroli,
accidents de trànsit, incendis …). Els riscos antròpics: tenen el seu origen en
les activitats humanes. Els podem dividir en tres grups segons origen:
Quan l’activitat de l’ésser humà modifica les condicions del medi natural
(planificació deficient dels assentaments humans, actuacions negligents …)
parlem de risc ambiental, que comprèn tant els riscos d’origen natural com els
antròpics i els mixtos.
Catalunya:
Riscos més freqüents: relacionats amb la meteorologia i les condicions
geològiques.
Condicions meteorològiques:
Esllavissaments: desplaçaments del terreny d’un vessant cap a l’exterior per efecte de
la gravetat. Associats a pluges, terratrèmols … Poden destruir obres públiques, tallar
carreteres, soterrar cases, persones. A Catalunya les zones amb més risc són: Pirineu i
serralades del sistema Mediterrani.
En relació amb els canvis en l’espai rural i en la gestió forestal que s’han produït
durant les darreres dècades, cal considerar per una banda, l’abandonament de
les activitats rurals tradicionals a causa del despoblament del camp i l’emigració
a les ciutats. L’abandonament de conreus ha permès la recuperació del bosc i la
configuració de grans masses forestals continues que afavoreixen els grans
incendis. Per l’altra, la substitució del carbó vegetal com a combustible domèstic
principal, provocada per l’aparició del gas butà, el gas natural i els forns i les
calefaccions elèctriques. Aquesta substitució de combustible provoca que el
bosc mediterrani deixi de ser rendible i se n’abandoni l’explotació, fet que ha
provocat un increment de la biomassa vegetal acumulada que augmenta el risc
d’incendi.
Podríem considerar també els incendis com a risc ambiental, tant en relació amb
el risc que suposa l’augment de densitat i extensió de les masses forestals com
per l’acció dels llamps que provoquen incendis en alguns casos.
Com ja hem dit, els principals agents causants dels incendis tenen relació amb
les accions humanes i es podrien classificar en accions involuntàries i en accions
provocades. Dins de les accions involuntàries i negligències es pot esmentar la
crema de pastures o rostolls, les cigarretes, les fogueres al bosc, les deixalles,
els accidents, les línies elèctriques, etc. Les accions intencionades es deuen a
diverses causes, com ara desequilibris psíquics, bretolades i interessos
econòmics.
Espanya
La seva posició geogràfica fa que els principals riscos estiguin relacionats amb
el clima mediterrani, és a dir, de tipus atmosfèric i hidrològic, com ara els aiguats
i les inundacions, les calamarses, els temporals de vent, els temporals marítims i
les sequeres. El fenomen més recurrent són les inundacions i la sequera.
Les accions humanes (incendis), l’erosió del sòl, derivada de les inundacions i les
sequeres, la freqüentació dels espais naturals, la construcció d’infraestructures
que augmenten la pressió humana en
el territori i la irregularitat del clima
mediterrani → provoquen un risc
natural d’alta incidència que és la
DESERTITZACIÓ.
Les causes d’aquest procés són diverses: pèrdua de sòl per les riuades,
desforestació, manca de pluges. Tanmateix la situació es veu agreujada per
l’escalfament global a causa de l’efecte hivernacle.
Per últim, les activitats humanes són les que més risc generen, transport de
mercaderies perilloses, mineria, indústria, manipulació de materials radioactius,
l’edificació de construccions en zones inundables, la construcció
d’infraestructures, i per descomptat els incendis forestals i la desforestació.
La incidència d’aquestes activitats és important en el moment en què es produeix
un accident, però sens dubte, són les conseqüències posteriors de
contaminació sobre el medi i sobre la salut de les persones durant llargs
períodes de temps les més significatives.
Per tal d’evitar o minimitzar els efectes que provoquen els desastres ambientals
s’han generat protocols de prevenció.
Accions:
Per tant, parlem de canvis d’hàbits en la tria dels productes i serveis que
consumim. Valorar altres aspectes (a més de la qualitat o preu)
Al s. XXI les prediccions no són molt més bones. Més onades de calor (en el
període 1971-2014 quaranta-sis observatoris de cinquanta capitals de província
han experimentat un augment d’1,68ºC de temperatura mitjana anual). Menys
precipitacions a l’hivern (entre 1971-2014 ha plogut un 35% menys i ha nevat
un 39% menys). Els dies amb temperatures mitjanes superiors als 15ºC també
han augmentat.
Mesures de gestió:
▪ La gestió dels residus: tenim dos tipus de residus: els de vida curta
(reciclables per la mateixa natura) i els de vida llarga, on és necessària una
gestió integral.
Reserves naturals: ecosistemes amb una comunitat o element biològic rar, fràgil
i/o singular. Es consideren reserva natural integral, estan totalment protegits amb
intervenció restringida al personal científic.
CATALUNYA
L’abancalament del territori fruit de la modificació del perfil de les muntanyes amb la
construcció de bancals, feixes per permetre el conreu, el drenatge de les terres i
les obres hidràuliques per estendre el regadiu.
DESASTRES AL MÓN
Exemples de desastres naturals en tenim al llarg de la història: 1556, un
terratrèmol devastà la província de Shansi a la Xina (830.000 morts); 1883,
explota el volcà Krakatau a Sumatra i Java, l’onada provocada va destruir 165
habitatges al sud-est d’Àsia i deixà més de 36.000 morts; 1876, la costa de
Bengala a l’Índia és arrasada per una onada gegantina, provocada per un
terratrèmol, moren 200.000 persones; 1976, terratrèmol a la ciutat xinesa de