IES Arboç

2n Batx.. Geografia
curs 2011-2012

Tema 1 Un Món Globalització

1. El consum creixent de recursos

La globalització
El terme globalització o mundialització s’utilitza sovint per referir-se a una sèrie de
tendències, que s’han fet evidents sobretot a la segona meitat del segle XX entre els
països del Primer Món, basades en l’augment del moviment internacional de
mercaderies, capital, informació i persones, i el desenvolupament tecnològic,
organitzatiu i legal associat a aquests processos.

 El concepte el veurem al punt 3.3 globalització i economia, no obstant doncs

una almoina

Es pot concretar en els aspectes següents:

 Increment del comerç internacional

 Increment del flux internacional de capital
 Facilitat de comunicació a gran distància, i desenvolupament d’un sistema de
telecomunicacions global (telèfon, Internet...)

Exemple:
Segons la Fundació Orange informe anual eEspanya2011 sobre el
desenvolupament de la societat espanyola de la informació a Espanya consta una
pèrdua de posicions.

- Constata el 17 lloc de la Unió Europea, dos per sota de la posició de

fa un any, superada per Malta i Àustrica.
- Té 65 punts en aquests indicador molt per sota de Suècia que en té 83
punts
- El nombre d’internautes espanyols és de 22 milions
- Per llars amb accés a Internet figura en la 2I de les 27 països de la UE;
molt per darrer de Holanda, Luxemburg, Suècia, Dinamarca.
- Segons l’ Institut Nacional d’estadística durant el 2010 van comprar per
Internet 8,5 milions d’espanyols, cosa que representa dos de
cada cinc internautes
- Si les xifres inclouen el total de la població, el 17% ha comprat
a través d’Internet en els darrers tres mesos, cosa que
situa Espanya a 14 punts de diferència de la mitjana de la UE i a 43 punts
del país que lidera aquest rànquing, el Regne Unit.

 Treballar l’activitat internet als països de l’OCDE pàgs. 30 i 31 ( un full i

conclusions ) Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic

1
 IES Arboç
2n Batx.. Geografia
curs 2011-2012
 Augment de les influències culturals entre països
 Adopció d’estils de vida occidentals (sobretot estatunidencs) arreu del món
 Facilitat per a viatjar i fer turisme
 Augment de la migració.
 Desenvolupament d’un sistema financer internacional
 Augment del poder econòmic de les empreses multinacionals :

Exemple:El poder de les multinacionals:

- 45% són americanes

- Les 500 més fortes tenen un poder major o superior d’alguns estats i
controlen el 70% del comerç mundial i el 80% de la inversió estrangera
mundial
- Exerceixen una gran influència sobre els governs ( el volum de vendes de
la G. Motors representa el PIB de Dinamarca)
- Funciona a través de franquícies
- Provoquen deslocalitzacions
 Augment del paper d’organitzacions comercials internacionals (OMC, FMI,
BM, etc.)
 Globalització d’estàndards (p. ex., les lleis sobre propietat intel·lectual)
Hi ha un corrent d’opinió, per exemple el liberalisme, que està a favor d’aquests canvis,
i sosté que el comerç mundial afavoreix tota la Humanitat a llarg termini.
Un altre corrent d’opinió, sobretot els anomenats grups antiglobalitzadors, sosté que la
forma que pren l’actual procés de globalització és una font d’injustícia en l’àmbit
internacional, i que no promou un aprofitament sostenible dels recursos naturals.

Al mateix temps els efectes mediambientals de l’activitat humana també s’han

incrementat per:

 L’augment de la població i la seva concentració en grans àrees urbanes: procés

d’urbanització

1.1 Els recursos naturals

Definició de recursos naturals:

Representa tota la diversitat de béns que la humanitat pot obtenir a partir del medi
ambient físic per tal de cobrir les seves necessitats biològiques i socials.
Són la base de la activitat productiva i es divideix en renovables i no renovables.
 Aquests que no s’acaben mai: radiació solar o el vent... o els més crítics com: el
sòl, l’aigua, els animals ( pesca )
 Els no renovables que genera la natura lentament i de manera finita com: els
combustibles fòssils: carbó, petroli i gas natural, els combustibles nuclears
principalment l’urani. També els minerals no energètics: metàl·lics i no
metàl·lics.

2
 IES Arboç
2n Batx.. Geografia
curs 2011-2012

Veure: Font 1 pàg. 8

Lleida, Espanya // El parc compte 22 subinstal.lacions, amb 169 estructures fixes, que
suporten un total de 13.975 pannells fotovoltàics. El complex solar de Puiggròs ocupa
4,9 hectàrees i té una capacitat de generació d’energia elèctrica superior a los 3 milions
de kWh. anuals.

En febrer de 2007 es va aprovar definitivament el projecto per part de la Direcció

General de Serveis Territorials d’Urbanisme de Lleida. En març de 2007 l’ajuntament
va concedir la llicència definitiva per poder iniciar l’obra, que es va executar entre maig
de 2007 i maig de 2008. En juny de 2008 es va realitzar la connexió del parc a la xarxa
elèctrica de FECSA-ENDESA i és va posar en funcionament el parc fotovoltàic. També
s’ha de dir que durant el mes de juny s’ha posat en marxa obres d’ ampliació del parc
fins una potencia final de 2,4 MW.

Treballar l’activitat final 1.24 pàg. 35 el consum creixent de recursos naturals.

Breu i bé definit.

És important destacar els minerals que són reciclables o recuperables, d’aquells que es
consumeixen definitivament com els combustibles.

El consum energètic mundial augmenta cada any degut a la necessitat creixent del
transport, l’agricultura, la indústria, els serveis i l’ús domèstic.
Els recursos energètics som avui un valor geopolític i sovint provoquen importants
conflictes polítics.

Veure Font.2 pàg., 9. Classificació dels recursos naturals

En els darrers 100 anys i a escala mundial els combustibles fòssils han dominat de
manera absoluta.
El 81% de l’energia que es consumeix al planeta actualment
prové de tres combustibles fòssils:

 Petroli: 36% de l’energia mundial

 Carbó 24% “
 Gas natural 21% “
Els països desenvolupats són els més interessats en preservar aquestes explotacions per
l’ús que fan d’aquestes energies.

Treballar l’activitat final 1.25 pàg. 35 sobre les sorres bituminoses al Canadà .
Text breu i ben definit.
Veure Font.3 pàg.10 Mapa del consum anual per persona 2006 en tones.

Activitats pàg. 10

2. Els impactes meiambientals

3
 IES Arboç
2n Batx.. Geografia
curs 2011-2012
2.1 La pèrdua de biodiversitat

La biodiversitat és el conjunt d’espècies animals i vegetals i es distribueix sobre la

superfície terrestre: continents,, oceans, atmosfera, foses marines, cims de muntanyes,
deserts...
Aquesta realitat no es homegenia sinó que es produeix de manera irregular: quan més a
prop estem de l’equador es dona més biodiversitat i a més altitud menys biodiversitat.
Influencien les condicions meteorològiques i l’orientació del relleu.
Per a la major part de la humanitat la biodiversitat és la principal font de recursos
alimentaris, combustibles, de construcció i medicinal, etc.

 La biodiversitat es important per la indústria farmacèutica per exemple.

Treballar l’activitat final 1.28 pàg. 35. Els impactes mediambientals. Elaboreu una
relació amb peu sensible.entreu en la web del departament de Medi Ambient i
Habitatge de la Generalitat de catalunya. www.espaibarcanova.cat

Veure Font 4. Pàg.11 i 5 pàg. 12

Per primera vegada en l’evolució una espècie ha adaptat l’entorn a les seves necessitats i
no a l’inrevés. La pèrdua de la biodiversitat té lloc en tots els àmbits naturals i està
associada al desenvolupament de l’activitat humana: al creixement de la població i els
patrons de consum que incrementa la demanda dels béns i serveis.

La pèrdua de la biodiversitat està produït per l’elevat consum energètic dels països
desenvolupats i dels països en vies de ser-ho ( sud-est-asiàtic ) hi han altres factors com:
 Exploració i recerca d’hidrocarburs
 La construcció de canonades
 La mineria d’urani i carbó a cel obert
 La construcció de preses hidroelèctriques
 L’extracció de fusta com a combustible
El clima està repercutint en la pèrdua de biodiversitat: l’increment de la temperatura a
escala mundial que afectarà als corrents marins que distribueix les aigües fredes i
càlides al llarg dels oceans i costes.
Les àrees humides tenen més precipitacions, mentre que les àrides es tronen encara
més..
Els canvis provocaran canvis en la línia de la costa, en la distribució del gel, en els
cabals dels rius i en el nivell del mar que augmentarà. (veure una Verdad incomoda
Sr. Al Gore)
Treballar l’activitat final 1.29 pàg. 36. Superfície boscosa total per regions. Breu i
clar.
Veure fonts 6,7, i 8 pàgs.12 i 13

2.2 Els riscos naturals

La humanitat sempre ha estat amenaçada pels riscos naturals.

No obstant hem de diferenciar dos conceptes diferents.

4
 IES Arboç
2n Batx.. Geografia
curs 2011-2012
Desastres naturals: estan associat als fenòmens naturals degut a la vida i a la dinàmica
de la terra veure font 9.
Riscos naturals : estan associats a la presencia humana, i als valor material en vides i en
pèrdues econòmiques

La degradació del medi físic té un paper crític com a desencadenant de desastres.

L’agreujament de la desforestació i d’erosions greus del sòl, en són exemple de
catàstrofes com les inundacions.

Les urbanitzacions i infrastructures mal planificades provoquen riscos naturals

considerables.

Treballar l’activitat final 1.30 pàg. 36. Entreu en la Web de l’Earth observatory
de la Nasa. www.espaibarcanova.cat

Veure la Font 9/10 pàg. 14.

Activitats pàg. 15

3. El desenvolupament, la població i l’economia

3.1 Desenvolupament econòmic i desenvolupament humà

Són dos conceptes diferents que haurien d’anar plegats però no hi van en molts casos.

El Desenvolupament econòmic.

 consisteix en el creixement de producte interior brut ( PIB)

DEFINICIÓ: El PIB és el valor monetari dels bens i serveis finals produïts per una
economia en un període determinat. EL PIB és un indicador representatiu que ajuda a
mesurar el creixement o decreixement de la producció de bens i serveis de les empreses
de cada país, únicament dins del seu territori. Aquest indicador es un reflex de la
competitivitat de les empreses.

¿Per què és important que augmenti el PIB?

 Indica la competitivitat de les empreses. Si la producció de les empreses no

augmenten a un ritme major, significa que no se està invertint a la creació de
noves empreses, i per tant, la generació de treball no augmenta al ritmo desitjat.
 Si el PIB creix por sota de la inflació significa que els augments salarials
tendiran a ser menors.
 Un creixement del PIB representa majors ingressos per al govern a través dels
impostos. Si el govern desitja més ingressos, haurà d’enfortir les condicions per
a la inversió no especulativa, es a dir, inversió directa en empreses; i també
enfortir les condicions per a que les empreses, que ja existeixen, creixin encara
més.
 L’augment dels moviments de capital

5
 IES Arboç
2n Batx.. Geografia
curs 2011-2012
 L’increment de mitjans tecnològics per a la producció

El Desenvolupament humà:

 És un concepte modern que consisteix a crear les condicions per tal que les
persones puguin desenvolupar totes les seves necessitats i interessos.
 Està relacionat amb el desenvolupament dels drets humans i de les persones,
amb la garantia de benestar i de dignitat de les mateixes.

 Per tant el desenvolupament econòmic no es una finalitat sinó un mitjà

per aconseguir el desenvolupament humà.

Treballar l’activitat final 1.3.2. 36. Breu i clar entreu en la web:

www.espaibarcanova.cat

La situació contrària al desenvolupament humà es la pobresa i la persistent pauperisme

Les característiques de la pobresa són aquestes que estan arrelades a la manca dels
serveis necessaris per a poder viure dignament:

 Manca de salut
 Manca de vivenda
 Manca d’ingressos
 Manca de treball
 Falta d’agricultura estable
 Manca de nutrició
 Manca tecnològica
 Manca d’educació
 Alta mortalitat infantil

Recentment, el Banc Mundial (BM) ha publicat una sèrie de dades sobre la pobresa en
el món. Defineix com a pobres aquells que viuen amb un ingrés inferior a un dòlar al
dia. Amb aquest criteri, s’estima en 3.000 milions el nombre de pobres, els quals
representa quasi la meitat de la població mundial. Actualment, un nen mort cada cinc
segons de fam o per motius relacionats amb la falta d’aliments.

Referent al treball, el Banc afegeix que 186 milions d’adults i 88 milions de joves, entre
15 i 24 anys no tenen feina. El que no impedeix que 184 milions de nens, entre 5 i 17
anys, formin part del mercat laboral. Per àrees geogràfiques, la pobresa es concentra a
l’Àfrica, Àsia meridional, Amèrica Llatina i el Carib.

Veure la taula sobre la distribució del PIB a diversos països desenvolupats. Pàg.16

6
 IES Arboç
2n Batx.. Geografia
curs 2011-2012
Países del mundo ordenados según su producto interno bruto (PIB) a valores de
paridad de poder adquisitivo (PPA) per cápita significando la suma de todos los bienes y
servicios finales producidos por un país en un año, dividido por la población promedio del
mismo año.

Segons l’ONU existeix la Pobresa Absoluta i la Pobresa Relativa .-

Pobresa Absoluta:

En el primer cas s’estipula que s’ha de diferenciar els pobres dels no pobres, establint
una cistella mínima, de consum, representativa de les necessitats de la societat a
estudiar.

Aquesta metodologia permet detectar la pobresa crítica, i dins d’aquesta la pobresa

extrema. Aquesta última , molt sovint, la pateix el Quart Món: la gent gran, la canalla,
la gent amb problemes mentals, etc.

La línia de pobresa crítica es determina en base al cost total de la cistella de consum,

que inclou les despeses d’alimentació, vivenda, salut, vestits i altres. La línia de pobresa
extrema considera només les despeses d’alimentació”.

Pobresa Relativa:

La pobresa relativa és tracta de la particularitat del lloc, a les ciutats, al camp, als
països, en situacions geogràfiques, etc. Per exemple la pobresa en el Desert del Sàhara
és diferent a la pobresa en les muntanyes de “Constanza”, o a les ciutats suïsses,
noruegues o sueques.
En aquest sentit cada societat, cada país, o cada “modus vivendi” té un nivell o canal de
pobresa, veieu-lo dins de la relativitat clar! Dins d’aquesta pobresa podem subdividir- la
en diversos factors significatius per avaluar els nivells Standard.

Veure la Font 14, pàg.17 ( pobresa als països desenvolupats)

3.2 Augment de la població i de la urbanització

Durant la segona meitat del segle XX, la població del planeta ha experimentat el
creixement més elevat mai registrat: 2.500 milions habitants el 1950, ha passat als 6.700
aprox. actuals.

causes:

 Descens de la mortalitat en general i especialment infantil

 Al final de 1970 es va mantenir taxes elevades de natalitat

7
 IES Arboç
2n Batx.. Geografia
curs 2011-2012
 A partir de 1973 va minvar la població, però el gran nombre de població jove ha fet
que continuï essent de 80 milions de persones cada any.

Actualment la població augmenta el doble de la mitjana mundial en les regions:

- Àfrica central, oriental i occidental

Amb creixements elevats:

- Àsia central, occidental i meridional. També nord d’Àfrica.

Actualment Europa oriental és l’única que perd població

- La resta d’Europa, el sud d’Àfrica i l’Àsia oriental tenen poc increment

poblacional
- Finalment la resta de regions estan en 1,2 % anual de la mitjana mundial

Veure la taula de creixement de la població mundial, en percentatges anuals,

pàg.18

La població es concentra en zones urbanes. El fenomen rep el nom d’Urbanització, el

qual produeix que les ciutats creixin de manera accelerada en població, en superfície,
en fluxos econòmics, etc. Actualment es creu que els fenòmens culturals en són la base
d’aquest creixement tant important a escala planetària.

- fins l’any 2000 vivien més gent en les zones rurals que en les urbanes.
- A l’any 2025, ¾ parts de la població mundial ( un de cada quatre) viurà
en ciutats de més d’un milió d’habitants. Exemple d’això és la Xina.

No obstant, les ciutats no es desenvolupen al mateix ritme arreu.

Segons l’ONU:
- Els països no desenvolupats tenen una taxa de creixement del 3,6%
anual, mentre que els dels països desenvolupats és del 0,8% anual.
- Darrerament s’han accelerat el creixement de ciutats en el continent
Àfrica i asiàtic.

Veure les Fonts 17/18, pàg.19

3.3 la globalització de l’economia

Actualment vivim en la societat postindustrial degut a l’augment de les noves

tecnologies, ja no és necessari dominar la indústria tradicional.

El concepte de societat postindustrial fou introduït per alguns

sociòlegs contemporanis —fonamentalment por John Kenneth
Galbraith (nascut en 1908) als Estats Units i per Alain Touraine (nascut
en 1925) a França— per designar el grau que van arribar les societats

8
 IES Arboç
2n Batx.. Geografia
curs 2011-2012
desenvolupades, en el que ja no és possible distingir les condicions
econòmiques del creixement d’una sèrie de factors estretament integrats
a les forces de producció, com, per exemple, la investigació tècnica i
científica, l’educació, la informació, etc.

Alguns trets de les societats postindustrials són:

 Un ràpid augment del sector serveis, en comparació amb el sector industrial.

 Un considerable augment de les tecnologies de la informació, que porta a la
constitució del concepte "era de la informació",
 La informació, el coneixement i la creativitat són les noves matèries primeres de
l’economia, per tant, es por parlar de revolució de la informació.

La societat postindustrial ha estat objecte de crítiques, veus que han intentat restaurar el
desenvolupament industrial. Veien que les velles fàbriques abandonen i s’adapten al nou
model econòmic, no obstant això no implica que hagi hagut una disminució dels
productes manufacturats. Les fàbriques substitueixen per màquines la mà d’obra
humana, igual que en la R. Industrial.

A diferencia de la societat industrial, identificada com a societat de classes, en la

societat postindustrial la pertinència a una determinada classe social deixa de ser el fer
identitari més important i passa a altres, per exemple, la identitat sexual o de gènere, la
religió o la nacionalitat.

Aquesta pèrdua de senyals es impulsada en part pel canvi estructural en les relacions de
producció. Les grans companyies no diferencien els estrats socials, empresari, enginyer,
obrer i potencia així la idea de pertinença a una mateixa estructura amb distintes classes.

Ara, en la societat postindustrial, la tercialització del treball divideix les empreses en

altres més especialitzades en les que es dissenya, gestiona i produeix, però mai es
realitza el procés complet, separant als treballadors en distintes companyies i, degut a la
globalizació de l’economia i els processos de deslocalizació, en diferents països.

Encara que desapareix el sentiment de pertinença a una classe social les classes en sí
no han desaparegut.

Aquesta societat es caracteritza per la fragmentació i la deslocalització de la

productivitat.

Treballar l’activitat final 1.3.4 pàg. 36. Text sobre els canvis en el comerç mundial.
Idees clares i breu.

Definició de Globalització:

 L’economia està incerta en un sol sistema econòmic dominat pel capitalisme.

 Augment de la interdependència entre tots els sistemes productius.
 Una progressiva manca de capacitat de decisió dels estats sobre la seva economia.

9
 IES Arboç
2n Batx.. Geografia
curs 2011-2012
El mercat és global i les empreses no tenen límits geogràfics, ni mercats, ni distàncies.
Tot això es degut a l’auge dels transport i de les comunicacions en informació.

 Actualment no hi ha cap país que quedi al marge d’aquest procés globalitzador.

 Ni tan sol hi ha un país autosuficient degut a:

 Els interessos dels fabricants.

 La ferotge competència entre ells per augmentar la participació en el mercat.
 La distribució desigual dels recursos naturals.
 Les diferents evolucions econòmica dels països.

No obstant, tothom no participa d’igual manera en els intercanvis, ni tenen les mateixes
oportunitats.

Els productes dels països poc desenvolupats sovint han de vendre els seus productes per
sota del preu als països desenvolupats, ja que no tenen cap control sobre els mateixos en
el mercat mundial.

Treballar l’activitat final 1.3.5 pàg. 37. Text sobre els canvis en el comerç mundial.
Idees clares i breu.

Veure Font 19, pàg.20 Índex de globalització de l’economia

3.4 L’intercanvi desigual: centre i perifèria

Actualment hi ha un conjunt de regions ( riques) Estats Units, la UE i el Japó que tenen

mitjana tecnològics elevat. Dediquen més despeses en I+R+D ( inversió, recerca i
desenvolupament ( valor afegit) ), controlen el mercat mundial i s’anomenen regions
centrals ( el centre ).

Altres regions, com l’Àfrica tenen mitjans tecnològics escassos, dediquen poca inversió
en valor afegit i no tenen cap control sobre el mercat mundial i s’anomenen regions
perifèriques ( la perifèria).

Entre aquest dos grups es dona un intercanvi desigual, ja que els països central
produeixen productes de preu elevat ( afegit ), mentre que els perifèrics elaboren
productes de preu baix amb poca capacitat tecnològica.

Cal dir que entre mig es trobem les regions semiperifèriques que sovint posseeixen
recursos naturals abundants i podem assolir funcions del centre. Aquestes són capaces
d’assolir preus i d’imposar una certa influencia en els mercats mundials. Exemple
d’això són les regions petroleres d’Amèrica del sud o dels Golf Pèrsic ( Orient Mitjà ).

No obstant la globalització ha fet possible la divisió espacial del treball i per tant una
gran especialització dels territoris. Trobarem que degut a la distribució desigual algunes
regions perifèriques s’han especialitzat amb una grau determinat de tecnologia per
poder subsistir.

Veure la Font 21, pàg.22

1
 IES Arboç
2n Batx.. Geografia
curs 2011-2012
Activitats pàg.23

4. Les àrees geopolítiques

L’escenari mundial del segle XXI està dominat política i econòmicament per uns països
que degut al seu poder econòmic, demogràfic i territorial podem fer aliances i dictar i
planificar, en base dels seus interessos geoestratègics, la trajectòria del món.

Dos són els fenòmens a destacar en aquests darrers anys:

a) la fi de la guerra freda i per tant l’enfonsament de l’URSS

l’antiga República socialista soviètica el 1989, que provocaria una crisi de quasi
una dècada en la seva àrea d’influència.
b) L’important progrés de l’economia xinesa durant la meitat
dels anys 90 que ha donat pas a un món cada vegada més multilateral

Cal tenir present aquests canvis:

 Els Estats Units continuen sent la primera potencia mundial econòmica i

militarment. Amb un clar intervencionisme sobretot en les àrees d’interès energètic
com són els països d’Orient Mitjà i uns aliats forts a l’entorn de l’Oceà Pacífic.
 Un segon espai ocupa la UE i el Japó i la seva zona d’influència ( els quatre dracs )
juntament amb la fidel Corea del Sud. Amb una gran pes econòmic, poc pes militar i
diplomàtic. Mantenen tots dos aliances important amb l’aliat americà del nord i
també mantenen una bona sintonia amb els països amb pes energètic per mantenir
els nivells de consum.
 En aquesta última dècada destaquen la Xina i l’Índia pel pes demogràfic i territorial,
però també pel potencial tecnològic i productiu, ja que es preveu que puguin arribar
a passar als Estats Units com a futures potencies capdavanteres del segle XXI
Treballar de sintesi pàgs. 32, 33 i 34 sobre la Xina i l`Índia. Un full i
conclusions/reflexions
- Destaca l’interès de Rússia per arribar a tenir el poder que anys enrera
havia assolir. Per recuperar l’influencia en la seva àrea de l’Europa
Oriental, el Caucas i el centre asiàtic i per torna a influir a escala
mundial, ja que té importants jaciments de combustibles fòssils de les
quals depenen mols països del seu entorn.
- Destaca el bloc que formen el països islàmics més radicals i violents:
nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà entre altres. Tenen rellevància pel pes en la
zona i pels jaciment petrolífers, però degut a la inestabilitat
geoestratègica es fa difícil la diplomàcia. Exemple són l’Iran, l’Aràbia
Saudita, Kuwait, etc.
- Destaca també un conjunt de països subsaharians, amb problemes
seriosos de desenvolupament, però amb reserves mineres i
d’hidrocarburs importants. Aquests països mantenen relacions comercial
de primer nivell amb els Estats Units, la Xina i Europa. No obstant
sovint, hi ha gran enfrontament entre grups ètnics, ja que persisteix la
corrupció política i administrativa; la manca de control sobre l’economia
pròpia perquè se sol afavorir ells interessos dels països centrals.
- Finalment està dual Amèrica llatina, on una part de països mantenen
bones relacions amb el veí del nord i les multinacionals europees i, de

1
 IES Arboç
2n Batx.. Geografia
curs 2011-2012
l’altra, hi ha un grup de països que intenta, per la via del socialisme
populista, construir una alternativa al poder econòmic europeu i nord-
americà. Les tensions que provoca la manca d’enteniment dificulta el
desenvolupament de la zona.

Actualment les tensions geopolítiques són reflex de l’interès que tenen les regions
centrals pels hidrocarburs, localització, control de les reserves del petroli i gas natura;
l’accés a l’aigua potable, el control del recursos mineral, la gestió mediambiental i dels
residus; les tensions entre ètnies rivals i el desigual repartiment dels recursos econòmics
i alimentaris

Veure les fonts 23/24/25 pàgs. 24, 25 i 26

4.2 Fluxos migratoris i refugiats

En l’actualitat hi ha un munt de països receptors que es beneficien una manera absoluta

de mà d’obra barata, jove i amb disponibilitat de consumir i que recorren grans
distàncies per trobar feina i cobrir les seves necessitats bàsiques.

També es beneficien els països emissors, ja que obtenen ingressos econòmics

importants deguts als enviaments de diners dels immigrants cap a les seves famílies.
La migració pot ser legal o il·legal. Hi ha població contractada en origen i controlada i
n’hi ha la migració que entra a través de xarxes il·legals o amb visats de turisme.
No obstant, molts països contrau o laxa la fronteres en funció del mercat propi de
treball.

Es calcula que hi ha 191 milions d’immigrants al món:

- 64 milions a Europa ( 810 milions )

- 53 milions viuen en països asiàtics
- 44 milions a l’Amèrica del Nord

Les persones immigrades representen:

- el 9% dels habitants europeus

- el 14% dels habitants de l’Amèrica de Nord o Oceania

Hi ha 7 estats que concentren la meitat de la immigració mundial

- EUA, Rússia, Alemanya, Ucraïna, França, Canadà i Aràbia Saudita.

Cal senyalar que una part 10 milions de persones són per motius polítics o per
desplaçaments a causa dels conflictes bèl·lics:

- Àfrica i Àsia són les regions més afectades.

Veure la font 26, pàg.27 i la taula de la pàg.28

4.3 Les organitzacions entre els estats

1
 IES Arboç
2n Batx.. Geografia
curs 2011-2012

Cal pensar que els estats s’han d’ajuda per a poder viure. En part perquè:

- 40% dels estats no arriba als 100.000 Km2 d’extensió territorial

- 60% dels estats tenen una població inferior a 10 milions d’habitants

L'Organització de les Nacions Unides (ONU), és una organització intergovernamental mundial, creada per la
Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica,
cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i
autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans. Actualment formen part de l'organisme un total
de 192 estats del món, és a dir, tots excepte el Vaticà, Taiwan (per l'oposició de la República Popular de
Xina)[1] i Kosovo.

El 1974 la Comunitat Europea va aconseguir l' estatus d'observador davant l'ONU. La Comissió de la
Comunitat té una delegació permanent davant l'ONU a Nova York i Ginebra.

Al final de la Segona Guerra Mundial, i amb la creació de l’ONU a l’any 1945 es produeix una gran proliferació
d’organisme que col·laboren entre estats a escala mundial, supraregionals o regionals amb un clar propòsit de caràcter
polític, ideologiccultutal, de seguretat i sobretot econòmic.

Treballar l’activitat final 1.3.6 pàg. 37. El mapa de la font 6. Idees clares i breu.

L’ONU va plegar un munt de països que no van renunciar a la seva sobirania i que
volien consolidar la pua mundial i una seguretat col·lectiva, Per desenvolupar tot això
va teixir un munt d’organismes que es van posar a treballar per al desenvolupament: la
cultura, la salut, l’alimentació, la protecció als refugiats i altres temes d’interès mundial.

OTAN, OPEP, OMC, UE, UAF(La Unidad de Análisis Financiero para la Prevención del Blanqueo de Capitales y
el Financiamiento del Terrorismo, adscrita al Consejo de Seguridad Pública y Defensa Nacional, según las disposiciones legales
vigentes que rigen estas materias en la República de Panamá). Lliga Àrab, etc.

Veure la font 28 i el sistema de les Nacions Unides :

• L'Assemblea General que es reuneix una vegada a l'any; cada estat hi té

un representant.
• El Consell de Seguretat, format per quinze membres: 10 s'elegeixen
cada 2 anys i 5 són permanents; s'encarrega de vetllar pel
manteniment de la pau i la seguretat mundial.
• El Consell Econòmic i Social, format per 54 membres elegits per a 3
anys; s'encarrega de la cooperació econòmica, social i cultural.
• La Cort Internacional de Justícia (CIJ).
• El Secretariat de l'ONU, instal·lada a Nova York.

L'ONU utilitza 6 llengües oficials: anglès, àrab, xinès, castellà, francès i

rus.
- Assemblea General
- El Consell de Seguretat
- La Secretaria de l’ONU.

1
 IES Arboç
2n Batx.. Geografia
curs 2011-2012
Kofi Annan (10 anys) ara el coreà del Sud Ban Ki-Moon des de l’1 de gener
del 2007
- El Consell Econòmic i Social
- El tribunal Internacional de justícia. Principals contribuents
- El Consell d’Administració Fiduciària Pressupost ordinari de 2006[
Objectius
Aquests són alguns dels objectius de l'ONU: 7]

• Desarmament: el propòsit original de les Nacions Unides era crear un sistema de

regulació i/o limitació de la fabricació d'armament, especialment de les armes atòmiques i Estats
"altres armes de destrucció massiva". 22,00 %
Units
• Manteniment de la pau: promouen la pau per mitjà d'un exèrcit enviat a les regions
que han tingut un conflicte armat recent per a facilitar els acords de pau i per a dissuadir
als combatents d'aixecar-se novament. Les forces provenen dels diferents estats membres;
és a dir, l'ONU no té un cos militar independent. Totes les operacions de les forces de Japó 19,47 %
pau han de ser aprovades pel Consell de Seguretat.
• Assistència Humanitària: amb altres organitzacions com la Creu Roja, l'ONU
proveeix aliments, aigua i altres serveis humanitaris a la població que pateix de fam, que
ha estat desplaçada per causa de la guerra, o que ha estat afectada per algú desastre natural. Alemanya 8,66 %
• Drets Humans: promouen el respecte als drets humans va ser una de les raons
fonamentals de la creació de les Nacions Unides després del genocidi i les atrocitats de la
Segona Guerra Mundial, per prevenir tragèdies similars en el futur; l'objectiu Gran
principal va ser crear un marc legal per considerar i actuar en contra de les violacions als 6,13 %
drets humans Bretanya
-

Treballar l’activitat final 1.3.7 pàg. 37. Mapa d’amèrica de Estat 6,03 %
Nord sobre la immigració mèxicana. Idees clares i breu. francès

Itàlia 4,89 %

Canadà 2,81 %

Estat 2,52 %
espanyol

Xina 2,05 %

Mèxic 1,88 %

Corea del 1,79 %

Sud

Països