Unitat 6

L’organització política i territorial

Esquema:
- Àrees geopolítiques i organitzacions internacionals
- Organització política i territorial d’Espanya
- Organització política i territorial de Catalunya
- Formació i organització política i territorial de la UE.

Veure les vinyetes de la pàgina inicial 294/295

6.1. Àrees geopolítiques i organitzacions internacionals

6.1.1. Les àrees geopolítiques

El món esta dominat per pocs estats que tenen referents:

- Demogràfics
- Extensió territorial
- Potència econòmica

Les regions dins del sistema global

- Tres grans centres de poder: Estats Units, Japó i Unió Europea; seus de les
empreses més grans, els principals bancs i les borses més importants. Centralitzen
també les transferències econòmiques i d’informació així com la part més
important del flux mundial de transport.
- Altres centres secundaris Austràlia, Índia, Xina i Brasil. NPI o BRICS

Gràcies a les aliances intervenen en la política internacional per preservar els seus
interessos.
- Veure la fallida de la Unió de República Socialista Soviètica entre el 1985 i el 1995

El policentrisme actual bascula cap a el continent asiàtic que obliga a repartir la riquesa
entre més països (emergents i no emergents) i a remodelar els organismes internacional
sorgit després de la Segona Guerra Mundial en una confrontació entre dos blocs.

Veure el Glossari pàg. 296

- Àrea geopolítica
- Unió de Repúbliques Socialista Soviètica
Actualment les àrees geopolítiques mundials presenten les dinàmiques següents:

Consideracions dels Estat units:

- L’hegemonia dels Estats Units Entre 1989-1991
- Final del bloc socialista Desfeta de la URSS
- EE.UU. primera superpotència mundial
- Preservar l’ordre econòmic capitalista
- “ Defensar” els valors democràtics occidentals
- Provoca les intervencions militar de:

1
 • Guerra del golf, 1991 (Invasió de Kuwait per les tropes iraquianes)
• Bòsnia i Hercegovina, 1995
• Guerra del Kosovo, 1998. El 2008 proclama la seva independència
• Guerra d’Afganistan, 2002
• Guerra d’Iraq, 2003

Objectius de la lluita contra el terrorisme internacional:

- Antisistema
- Islàmic ( recordeu l’11 de setembre del 2001 comunament denominat amb l’11-S a
Espanya i llatinoamèrica; 9/11 en el món anglosaxó )
- Independentista
- Dependència dels crèdits xinès, japonès i britànic
- Intervenen en àrees estratègiques energètiques sobretot a l’Orient mitjà
- Són aliats econòmics dels països entorn a la zona de l’oceà Pacífic.

La seva principal aliança comercial està en el NAFTA amb el Canadà i Mèxic els quals
són els seus principals socis comercials (20% del comerç es realitza amb el Canadà i
12% amb Mèxic).

El govern també promou la creació d’un àrea de lliure comerç que abasti tot el
continent llevat de Cuba.

- Són líders en la producció agrícola, són els productors principals de blat de moro, soia
i blat, cacauet...

- Són un dels cinc productors més grans de petroli del món, encara que la demanda
interna és superior a la producció interior.

- Altres recursos minerals són l’or, carbonat de sodi, i zinc

- Les indústries manufactureres principals són la indústria de l’automòbil, la indústria

dels avions, i l’electrònica, principalment a l’àrea dels ordinadors.

- Els treballs que requereixen de mà d’obra s’han reduït considerablement (al voltant del
10% de l’ocupació total), ja que moltes companyies nacionals s’aprofiten de la mà
d’obra barata dels països asiàtics.

Gairebé el 75% dels nord-americans en edat de treballar tenen feina, un percentatge

molt superior a les grans economies europees.

A Alemanya, l’anomenada taxa d’ocupació és, aproximadament, del 70%, mentre que,
a França, amb prou feines arriba al 65%.
A Espanya 2012 - 61,80%
La taxa d’atur és especialment baixa entre els joves nord-americans: en els últims anys,
s’ha situat al voltant del 8%-9%, 6 punts percentuals per sota de la taxa de la UE-15%

La mitjana d’hores treballades per ocupat també és relativament alta als Estats Units:

2
275 hores a l’any més que a Alemanya i 153 hores més que a França. No és gaire
habitual gaudir de quatre o cinc setmanes de vacances, i això es reflecteix en un major
nombre d’hores treballades.

Curiosament, mentre, en els quaranta últims anys, el nombre d’hores treballades s’ha
reduït de manera significativa a la majoria de països: 20% al Japó, 22% a França o 27%
a Alemanya–, la disminució observada als Estats Units ha estat només del 5%.

Entre diversos aspectes, se’n poden destacar tres:

- La flexibilitat del mercat laboral.

- Unes regles del joc que faciliten i estimulen la innovació i l’activitat emprenedora en
general.

- L’excel·lent qualitat d’una part important del sistema educatiu, en especial a nivell
universitari. Aquests factors són els que acostumen a situar els Estats Units en les
primeres posicions de nombrosos rànquings de competitivitat.

Segons una classificació efectuada pel Banc Mundial sobre la facilitat per fer negocis, el
mercat laboral dels Estats Units és el més flexible del món. En moltes de les
jurisdiccions no hi ha límits legals a l’ús de contractes temporals o a temps parcial; no
es fixa un nivell mínim de vacances o un màxim d’hores treballades.

Els costos de l’acomiadament es negocien lliurement entre el treballador o el sindicat i

l’empresa, i els subsidis d’atur són poc generosos.

També segon el Banc Mundial, el cost de crear una empresa als Estats Units és dels
més baixos del món: es triga 6 dies i costa poc més de 300 dòlars el 0,7% de la renda
bruta per càpita). A Espanya, s’estima que, per a la mateixa comesa, cal 47 dies de
tràmits i gairebé el 15% de la renda bruta per càpita.

Segons el rànquing elaborat per la Universitat Jiao Tong de Shangai, de les 50 millors
universitats del món, 36 són dels Estats Units. 8 de les 10 primeres també ho són.

Tot plegat fa que el nivell d’R+D als Estats Units, prop del 3% del PIB, vagi molt per
davant del nivell de la Unió Europa, on no s’arriba al 2% del PIB. A més a més, sembla
que aquesta inversió dóna els seus fruits: l’any passat, els Estats Units van
registrar una de cada tres patents registrades al món.

No tot, però, són punts “positius”. Algunes de les febleses més

notables inclouen:
- Un sistema sanitari car i ineficient que resta competitivitat a les empreses; Un sistema
impositiu, en especial sobre les grans empreses, massa complex.

- Un sistema educatiu públic de baixa qualitat, en especial a les grans ciutats i als
municipis menys rics (el gros del finançament per a l’escola pública prové dels
impostos locals sobre béns immobles).

3
- Els EUA consumeixen més de la quarta part del petroli mundial (més de 20 Mb/d (
milions de barrils per dia), i n’importen prop del 60%), malgrat que només són el 5% de
la població mundial. El consum creix al ritme anual del 3%.

http://www.amnistiacatalunya.org/paginas/la-nostra-feina/paisos/els-estats-units/
http://www.lacaixa.comunicacions.com/se/ieimaf.php?idioma=cat&llibre=200811&cpn
=001020s

Encara que l’administració actual ha donat passos positius per a garantir l’accés a la
salut d’una part de la població, els Estats Units és un dels sis països que encara no ha
ratificat el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals de Nacions
Unides50% de les persones sense sostre són afroamericanes malgrat que aquest grup de
població representa únicament el 12% de la població dels Estats Units.
És preocupant la segregació racial que es produeix a les escoles públiques, causada
segons sembla per les discrepàncies entre la composició racial i ètnica dels grans
districtes urbans i els suburbis que els rodegen.

Les Nacions Unides han recomanat als Estats Units que “tenint en compte la marginació
socioeconòmica d’una part considerable de la població afroamericana, hispànica i àrab”.

A més d’aquestes preocupacions sobre drets humans als Estats Units, Amnistia
Internacional demana posar fi a la “Guerra contra el terror” o a la pena de mort.

Vídeos
TV3 - .CAT - Arcadi Oliveres i l'economia del bé comú

http://youtu.be/tagxvOgP1nQ

Entrevista a Christian Felber, ideólogo de la Economía del Bien

Común: 2/3/2014
http://youtu.be/OMHKpy22nmU

La Unió Europea i l’area Japó – Corea del Sud.:

- Aquest països o àrees regionals són grans potències econòmiques de primer nivell
- No tenen pes polític, ni militar
- Són aliats històrics dels EEUU; mantenen relacions comercials i un alt nivell de
consum

Rússia:
- Conflictes i guerres en el canvi de mil·lenni Els enfrontaments al Caucas Les fronteres
quan es va desintegrar la URSS es van fer sense contemplar les nacionalitats a la zona
del Caucas. És una zona molt rica en petroli i gas:Armènia, Azerbaidjan, Geòrgia,
Txetxènia, ... en són els territoris afectats.
- Rússia ha intervingut en diferents conflictes per evitar la secessió. L’altre front de

4
tensió és el problema kurd. Estan repartits en 4 estats. Reclamen la creació de l’estat
del Kurdistan.
- La influència Russa es veu afavorida per les seves important reserves de combustible.
- La meitat del carbó mundial; gas natural el 40% de les reserves mundials,
Importants jaciments de ferro, coure, urani, plom, zinc, or plata.
- La política de Putin és reprendre el control dels combustibles
fòssils i enfortir la col·laboració amb les altres ex-repúbliques
soviètiques i amb altres països veïns, entre els quals destaquen
la Xina i l’Iran
Veure font pàg. 297

- Rússia
Els blocs dels països islàmics des del Magreb fins al Pakistan :
- Són àrees de majoria musulmana, molts d’elles islamista radicals.
- Hi ha una clara tendència geoestratègica en la zona pel seu caràcter
d’hidrocarburs
- Conflictes i guerres en el canvi de mil·lenni Els conflictes a l’Àfrica subsahariana
- Hi ha països aliats i amics ( Arabia Saudita, Jordania, Kuwai, Israel...) i altres enemics
com Iran... L ́Índia i Xina:
- Dues potencies mundials emergents de població nombrosa que tenen un creixement
econòmic molt ràpid amb competència a escala mundial amb els Estats Units, Japó,
Alemanya...
- Són països emergents destacats: Xina, Índia, Brasil, Mèxic, Indonèsia, Turquia, Sud-
Àfrica...

Àfrica:
A finals del segle XX Àfrica sembla abandonada a la seva sort. La pobresa i la SIDA
són extremes en algunes zones.
- Conflictes ètnics sovint amb dictadors involucrats a Libèria, Sierra Leone,
Camerun, Nigèria, Congo, Rwanda, Burundi, Costa d’Ivori, ... “ Conflictes
invisibles” Sovint no es respecten els drets humans: violacions sistemàtiques, nens
soldats.

- El continent Africà aporta el 17% de la producció mundial. La seva economia es

basa en el sector primari, en una indústria poc desenvolupada i en un feble sector
serveis.

- Destaca l’Àfrica subsahariana d’importants reserves de minerals i hidrocarburs.

- Pateixen seriosos conflictes interns; elevada corrupció i manca de control

econòmic.

https://sites.google.com/site/geografiapacfgs/1-africa

El continent menys desenvolupat A Àfrica se situa el major nombre de països

subdesenvolupats del planeta. Molts són els problemes que frenen el seu
desenvolupament:

5
1. El ràpid creixement de la població que fa que el nombre d’habitants
augmenti mes de pressa que els recursos; 2. La incapacitat de l’agricultura per
alimentara la població, fet que provoca la gana en algunes regions;

3. Els conflictes bèl·lics i les catàstrofes naturals, com sequeres i

inundacions agreugen la situació i provoquen migracions en massa: quasi set milions de
persones s’han vist empeses a deixar la seva llar;

4. El baix nivell de vida: els serveis educatius i sanitaris són deficients i gran
part de la població és analfabeta, principalment entre les dones.

5. El deute extern: Àfrica ven primeres matèries barates i compra productes

manufacturats més cars. Els països africans
han hagut de demanar crèdits, amb la qual cosa han de dedicar la major part de llurs
pressupostos a pagar aquests, en lloc de millora la seva economia.

No obstant, Àfrica és un continent de grans contrastos. La

República Sudafricana i alguns països del Magrib tenen una economia mes
desenvolupada que la resta. Predomini del sector primari La majoria de la població
africana treballa en tasques agrícoles, amb dos tipus d’economies força diferents:

A més de dos terços de les terres es practica una agricultura

de subsistència dedicada al manteniment de la família
camperola. Es conreen cereals, batata, mandioca i dàtils.
A les zones tropicals, principalment les costaneres es realitza una agricultura de
plantació dedicada a l’exportació. Els principal conreus són el cafè, el cacau, el cotó i
el tabac.

or i
La mineria proporciona el major volum d’exportacions. El sud és ric en
diamants, i el nord en hidrocarburs, com petroli i gas natural.
La major part de les reserves d’urani, radi, cobalt, coltan, titani... es troben en aquest
continent. Però la propietat de les mines i l’extracció estan a mans d’empreses
estrangeres, que són les que acumulen els guanys.

Interessos de la Xina i els Estats Units a l'Àfrica

Xina és present en països amb grans recursos, com petroli, a Angola, que és el
seu principal proveïdor, i en altres països com són Guinea Equatorial, Nigèria, Txad,
Sudan, Gabon, Zàmbia i República Democràtica del Congo, aquests dos últims països
productors de minerals.

Després de Estats Units i de la Unió Europea , la Xina és el tercer soci més

important del continent, amb inversions i indústries de la construcció que estan fent

6
rutes, represes, habitatges, hospitals, i en l'explotació d'hidrocarburs i minerals. Xina té
estreta relació amb Zimbabwe, i Sudan, els governs són qüestionats.
Estats Units té interès a Àfrica pel petroli.

https://sites.google.com/site/geografiapacfgs/2-asia`

Economia
L'Economia d'Àsia, posseeix el 60% de la població del planeta i prop del 30% de
les terres emergides, és el major productor global d’aliments, a més de ser el major
consumidor té les majors reserves de la majoria dels minerals.

Àsia és el continent que concentra el major creixement econòmic i consumeix la

majoria del crèdit global, prop del 80% del creixement econòmic mundial, el major
creixement de la inversió en ciència i tecnologia, inversió en educació i pel que fa sector
econòmic puguem imaginar. La cooperació entre el govern, les indústries i el domini de
la tecnologia han portat al Japó a l'èxit econòmic.

Moltes zones d'Àsia estan econòmicament subdesenvolupades. Un elevat

percentatge de la població del continent es dedica a l’agricultura, malgrat la qual cosa
gran part de l’activitat agrícola es caracteritza per collites i productivitat laboral
relativament baixes.

En conjunt, una minoria dels asiàtics està emprada en activitats de manufactura, en

moltes ocasions els centres urbans i les indústries no s'han integrat adequadament amb
el sector rural. Els sistemes de transport locals i internacionals dels països asiàtics
encara estan poc desenvolupats en moltes zones, però han millorat notablement en els
últims anys.

Amèrica Central i l’Amèrica del Sud:

Hi ha dues gran àrees que practiquen polítiques i aliances diferents:
- Mèxic i Xile basculen més a EEUU i les multinacionals europees
- Veneçuela, Bolívia, Equador, Nicaragua que intenten construir una alternativa al poder
europeu i nord-americà per la via del populisme socialitzant.

Les tensions militars i polítiques més rellevants es donen a

l’àmbit de:
- Les fonts energètiques
- L’aigua potable
- El control del recursos minerals La gestió dels recursos i mediambiental
- La desigualtat del recursos i alimentaris. Veure el Glossari pàg. 297
- Països desenvolupats
- Països emergents

Llegir la font 3 pàg. 298 mapa sobre les importacions de petroli de països productors de
petroli.

Llegir la font 4 pàg. 299

Veure el Glossari pàg. 299
- Països del centre

7
6.1.2. Les organitzacions entre estats
Cal pensar que els estats s’han d’ajuda per a poder viure. En part perquè:
- 40% dels estats no arriba als 100.000 Km2 d’extensió territorial

- 60% dels estats tenen una població inferior a 10 milions d’habitants Després de la
Segona Guerra Mundial els estats creen organitzacions desenvolupen col·laboracions en
els àmbits de:

Polítiques:
- La unió Africana (UA): va ser creada a Líbia l’any 1999 i fomenta la cooperació
entre països africans s’inspira en la UE la formen aprox. 54 països.

- G8: veure el G7!

- OEA: La Organització dels Estats Americans (OEA) és una organització

internacional de caràcter regional i principal fòrum polític per a el diàleg
multilateral i la presa de decisions de caràcter hemisfèric. La Organització treballa
per a enfortir la pau i seguritat, consolidar la democràcia, promou els drets humans,
recolza el desenvolupament social i econòmic i promou el desenvolupament sostenible
en Amèrica.

La OEA té la seu en Washington, DC, Estats Units (EE.UU.). També té oficines

regionals en diversos països membres. L’organització la componen 35 països.
Precisament Cuba fou suspesa perquè la conferència va considerar que el comunisme
era incompatible amb l’espiri de l’organització. Avui segueix viva. La seva rellevància
és menor ja que no té poder decisori.

Ideologicoculturals:
- Cimera Iberoamericana: Segons els seus estatuts, els seus objectius són promoure la
cooperació i el desenvolupament entre els països iberoamerica: incloent-hi Portugal,
Espanya, Andorra)

- La Organització de la Conferència Islàmica (OCI): és un organisme internacional

que agrupa als estats de confessió musulmana, que va ser creat el 1969 durant la
Conferència de Rabat i formalitzada dos anys després. La seva seu està a Jedda (Aràbia
Saudita). Va adoptar la seva carta el març de 1972. De seguretat:

- L’Organització del Tractat de l’Atlantic Nord (OTAN) és una organització

internacional establerta en 1949 amb l’objectiu de col·laborar en la defensa en els
camps polític, econòmic i militar. Va néixer arran d’un acord denominat Tractat de
l'Atlàntic Nord que va ser signat a Washington DC el 4 d'abril de 1949.

La seu de l'OTAN es troba en Brussel·les i la del seu comandament militar (SHAPE)

a Mons, Bèlgica. Mitjançant els mitjans logístics dels països aliats, l'OTAN cohesiona i

8
organitza els països aliats en matèria política, econòmica i militar. El Secretari General
és Anders Fogh Rasmussen, l'ex primer ministre de Dinamarca. Aquest va ser elegit
el diumenge 4 d’abril del 2009 durant la cimera del 60 aniversari d’aquesta organització
i va prendre possessió l'1 d’agost de 2009.

- El ANZUS (acrònim provenien d’Austràlia, Nova Zelanda i United States) és una

aliança, tipus ente, conformada entre Estats Units, Austràlia i Nova Zelanda que té per
objectiu garantitzar la seguretat en el Pacífic Sud. Econòmiques:

- L’organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). És

una organització de cooperació internacional, de 34 estats, amb l’objectiu de coordinar
polítiques econòmiques i socials. Fou fundat en 1960 i la seu central es troba a París.

9
- L’organització Mundial del Petroli (OPEP) és un càrtel format per
països productors de petroli amb la intenció de negociar conjuntament amb les empreses
petroleres temes referents a volums de producció, preus i drets d’explotació.

Fundada el 4 de setembre de 1960 a la Conferència de Bagdad, l'OPEP estava

constituïda només per cinc països que signaren un acord que especificava la quantitat
produïda de petroli i els preus per a l’exportació assignant quotes de producció als estats
membres.

L'OPEP té la seu central situada a Viena (Àustria). Actualment, els països membres
de l'OPEP controlen el 75% de les reserves i proporcionen un 40% del subministrament

10
mundial de petroli.

- Fons Monetari Internacional (FMI)

El 1944, als acords de Bretton Woods, per buscar la col·laboració econòmica es
propugnà la creació del FMI i del BM.

Organisme depenent de l'ONU

amb seu a Washington.

Els estats membres fan

aportacions econòmiques segons
els seus nivells de riquesa. A
més aportació econòmica, més
poder decisori, fins al punt que
els màxims contribuents tenen
dret de vet (EUA, GB,
Alemanya, França i Japó).

Inicialment vol vigilar el bon

funcionament del sistema
Christine Lagarde monetari internacional (sistema
de pagaments internacional,
tipus de canvi monetaris...)

11
Ara, amb el sistema de canvi lliure i la lliure circulació de capitals, les seves funcions
han variat:
- Elabora informes.
- Recull I publica estadístiques financeres internacionals.
- Ofereix assessorament tècnic.
- Dissenya polítiques econòmiques.
- Fa aportacions econòmiques (préstecs) per restablir la solvència econòmica de països
en crisi.
- Treballa el problema del deute extern Actualment, és molt criticat tècnicament i
socialment, especialment pels col·lectius altermundistes.

Banc Mundial
És un grup amb 5 institucions diferents, també amb seu a Whasington. 184 països en
són membres.

Facilita préstecs per afavorir el creixement econòmic. Són préstecs al desenvolupament.

La seva principal tasca és reduir la pobresa i potenciar el desenvolupament, per això

desenvolupa tota una sèrie de
programes específics, relacionats amb:
- El desenvolupament social
- El desenvolupament dels serveis
- El desenvolupament econòmic estable
- La protecció del medi ambient
També imposa mesures econòmiques, per tal d’equilibrar les balances comercials.

Les grans desigualtats econòmiques originaren la creació, als anys 60, de l’Ajut
Oficial per al Desenvolupament.
Es tracta d’un ajut proporcionat per països del Nord. Principalment és una
col·laboració econòmica.

Els països rics s’han fixat l’objectiu d’aportar el 0,7% del seu PIB per a l'AOD.

Els crítics qüestionen si funciona realment l'AOD.

- És oficial, per tant sotmesa al problema de la corrupció.
- De vegades són préstecs, la qual cosa augmenta el deute extern i amaga interessos poc
clars dels països del N.
- De vegades és massa puntual (pe: catàstrofes naturals).
- Gairebé sempre és interessada (acords bilaterals (entre països) o acords multilaterals
(procedents d’organitzacions internacionals).

- L’Associació Europea del Lliure Comerç (EFTA) establerta el 3 de maig de 1960

com a bloc comercial alternatiu per als Estats europeus que no podien o preferien
no unir-se a la Comunitat Econòmica Europea (CEE) (en l'actualitat la Unió
Europea).

12
La Convenció de l'AELC se signà el 4 de gener de 1960 a Estocolm per set Estats. En
l'actualitat, només Islandia, Noruega, Suïssa i Liechtenstein en són membres (dels quals,
només Noruega i Suïssa són membres fundadors).

- G20: El Grup dels 20 (G-20) es un fòrum de 19 països, més la Unió Europea. Es

reuneixen de manera periòdica, des del 1999, caps d’Estats o governs, governadors de
bancs centrals i ministres de finances. Està constituït pels set països més industrialitzats
del món —Alemanya, Canadà, Estats Units, França, Itàlia, Japó i Regne Unit— (G-7),
més Rússia (G-8), més onze països recentment industrialitzats de totes les regions del
món, i la Unió Europea com a bloc econòmic. Àmbits territorials: poden ser
organitzacions d’àmbit mundial, supraregional o regional

Organitzacions mundials:
- ONU
- OMC
- OIT: L'Organització Internacional del Treball (OIT), és un organisme de
cooperació internacional, fundat el 11 d'abril de 1919, en el marc de les negociacions
del tractat de Versalles. Inicialment de caràcter autònom, va adherir-se a les Nacions
Unides el 14 de desembre de 1946, sent el primer organisme especialitzat de
l'organització.

- OMS: L'Organització Mundial de la Salut (OMS) és una agència de

l'Organització de les Nacions Unides (ONU) (Nacions Unides) amb seu a Ginebra
(Suïssa) que actua com a autoritat coordinadora en temes de salutpública internacional;
està especialitzada en gestionar les polítiques de prevenció, promoció i intervenció en
salut a nivell mundial. Els 193 Estats Membres de l'OMS governen l'Organització per
mitjà de l'Assemblea Mundial de la Salut. L'Assemblea està composta per representants
de tots els Estats Membres de l'OMS.

- UNESCO: L'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la

Cultura fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració
internacional en educació, ciència, cultura i comunicació. Avui en dia 193 estats
pertanyen a la UNESCO, i set més en són membres associats. Té la seu a París
(França), i la seva xarxa comprèn més de 60 oficines arreu del món.

Organitzacions supraregionals:

- OTAN
- OPEP
- OCDE

Organitzacions regionals:

- UE
- UA
- NAFTA

Veure el Glossari pàg. 300; Organització internacional

13
- Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord

Veure font 5 pàg. 300. Taula nous estats creats entre el 2001-2011ARA.CAT:

REDACCIÓ

Barcelona | Actualitzada el 09/07/2011 14:14

El Sudan del Sud és des d’aquest dissabte el país número 196 del món. Després de 50
anys de conflicte entre el nord i el sud, el Sudan del Sud declararà aquest dissabte la
seva independència i es convertirà en el país més jove del món. Com ell, en els últims
20 anys, s’han creat 33 nous estats a tot el planeta, molts d’ells com a resultat de la
desintegració de la Unió Soviètica i Iugoslàvia.
L’últim estat a néixer abans del Sudan va ser Kosovo, l'any 2008.

http://www.ara.cat/mon/independencia-sudan_del_sudnous_estats_0_513549567.html

6.1.3. Les organitzacions interestatals més destacades

Cal destacar:

- G7/G8: El Grup dels vuit, o Grup dels set més Rússia, està integrat pel Canadà,
França, Alemanya, Japó, Itàlia, els Estats Units, el Regne Unit i Rússia.

14
El G8 organitza una cimera anual de caps d’estat per a discutir sobre temes econòmics
i polítics. El G8 es va originar arran de la crisi petroliera mundial de 1973 i la
recessió global subsegüent. Els problemes mundials van motivar la formació del Grup
de la Biblioteca, una reunió de ministres i experts financers dels Estats Units, Europa i
Japó per a discutir temes econòmics.

Per tant el nom G7 avui dia es refereix a la cimera de ministres financers

específicament.
La participació de Rússia no ha estat lliure de controvèrsies. El 18 de febrer, 2005, els
senadors nord-americans Joe Lieberman i John McCain van demanar que Rússia no fos
convidada, fins a que el president rus realitzés reformes veritablement democràtiques.

- G20 16 de desembre, 1999 a Berlín, Alemanya.

El G20 es va crear com a fòrum de cooperació i consulta de temes relacionats amb el
sistema financer internacional. Estudia, revisa i promou la discussió entre els estats
industrialitzats i emergents sobre temes polítics relacionats amb l’estabilitat financera
internacional.

El G20 està conformat pels ministres de finances i governadors dels bancs centrals dels
estats que integren el G7 (els Estats Units, Canadà, Alemanya, França, el Regne Unit,
Japó i Itàlia), i de 12 estats més (Argentina, Austràlia, el Brasil, Xina, Índia, Indonèsia,
Corea del Sud, Mèxic, Rússia, Aràbia Saudita, Àfrica del Sud, i Turquia), el president
de la Unió Europea (si no pertany al G7), el Banc Central Europeu, el director
administratiu del Fons Monetari Internacional, el president del Banc Mundial i altres
ministres d'aquestes dues organitzacions internacionals.

Espanya, sent la 14a economia més gran del món i cinquena de la Unió Europea en
termes de PIB nominal, és un "convidat permanent" de l'organització.

-OMC: L'Organització Mundial de Comerç (OMC) és una organització internacional

que supervisa els acords comercials en definir les "regles del comerç" entre els estats
membres. L'OMC és el successor de l'Acord General d'Aranzels i Comerç (GATT, per
les seves sigles en anglès) i té com a propòsit el reduir o eliminar completament les
barreres internacionals al comerç. La seu de l'OMC es a Ginebra, Suïssa. Al març de
2013, Roberto Azevêdo en va ser escollit director general. L'OMC té 153 membres,
que representen més del 95% del total del comerç mundial i 30 observadors, la
majoria candidats a l’adhesió.

Tots els membres de l'OMC han de concedir-se els uns als altres l'estatus de nació
afavorida, per tal que (amb excepcions) les concessions comercials que concedeix un
membre a un altre, siguin concedides a tots els membres de l'organització.

15
- ONU:
L’organització de les Nacions Unides (ONU), és una organització
intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la
finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i
humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d’igualtat i
autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans. Actualment formen part
de l’organisme un total de 192 estats del món, és a dir, tots excepte el Vaticà, Taiwan
(per l’oposició de la República Popular de Xina) i Kosovo.

El 1974 la Comunitat Europea va aconseguir l' estatus d’observador davant

l'ONU. La Comissió de la Comunitat té una delegació permanent davant l'ONU a Nova
York i Ginebra.

Al final de la Segona Guerra Mundial, i amb la creació de l’ONU a l’any 1945 es

produeix una gran proliferació d’organisme que col·laboren entre estats a escala
mundial, supraregionals o regionals amb un clar propòsit de caràcter polític, ideòleg i
cultural, de seguretat i sobretot econòmic.

L’ONU va plegar un munt de països que no van renunciar a la seva sobirania i que
volien consolidar la pau mundial i una seguretat col·lectiva.

Per desenvolupar tot això va teixir un munt d’organismes que es van posar a treballar
per al desenvolupament: la cultura, la salut, l’alimentació, la protecció als refugiats i
altres temes d’interès mundial.

Veure la font 28 i el sistema de les Nacions Unides :

Organigrama de l’ONU:
http://www.un.org/es/aboutun/structure/pdf/unchart_11x17_sp_bw.pdf

- L'Assemblea General que es reuneix una vegada a l’any; cada estat hi té un

representant.

- El Consell de Seguretat, format per quinze membres: 10 s’elegeixen cada 2 anys i

5 són permanents; s’encarrega de vetllar pel manteniment de la pau i la seguretat
mundial.

- El Consell Econòmic i Social, format per 54 membres elegits per a 3 anys;

s’encarrega de la cooperació econòmica, social i cultural.

- La Cort Internacional de Justícia (CIJ).

- El Secretariat de l'ONU, instal·lada a Nova York.

- L'ONU utilitza 6 llengües oficials: anglès, àrab, xinès, castellà, francès i

rus.

- Assemblea General

- El Consell de Seguretat

16
 - La Secretaria de l’ONU. Abans Kofi Annan (10 anys) ara el coreà del Sud
Ban Ki-Moon des de l’1 degener del 2007

- El Consell Econòmic i Social

- El tribunal Internacional de justícia.

- El Consell d’Administració Fiduciària Objectius

Aquests són alguns dels objectius de l'ONU:

• Desarmament: el propòsit original de les Nacions Unides era crear un sistema

de regulació i/o limitació de la fabricació d'armament, especialment de les armes
atòmiques i "altres armes de destrucció massiva".

• Manteniment de la pau: promouen la pau per mitjà d’un exèrcit enviat a les
regions que han tingut un conflicte armat recent per a facilitar els acords de pau i per a
dissuadir als combatents d'aixecar-se novament. Les forces provenen dels diferents
estats membres; és a dir, l'ONU no té un cos militar independent. Totes les operacions
de les forces de pau han de ser aprovades pel Consell de Seguretat.

• Assistència Humanitària: amb altres organitzacions com la Creu Roja,

l'ONU proveeix aliments, aigua i altres serveis humanitaris a la població que pateix de
fam, que ha estat desplaçada per causa de la guerra, o que ha estat afectada per algú
desastre natural.

• Drets Humans: promouen el respecte als drets humans va ser una de les raons
fonamentals de la creació de les Nacions Unides després del genocidi i les atrocitats de
la Segona Guerra Mundial, per prevenir tragèdies similars en el futur; l’objectiu
principal va ser crear un marc legal per considerar i actuar en contra de les violacions
als drets humans

Principals contribuents Pressupost ordinari de 2006:

Estats Units 22,00 %
Japó19,47 %
Alemanya 8,66 %
Gran Bretanya 6,13 %
França 6,03 %
Itàlia 4,89 %
Canadà 2,81 %
Espanya 2,52 %
Xina 2,05 %
Mèxic 1,88 %
Corea del Sud 1,79 %
Països Baixos 1,69 %
Austràlia 1,59 %Brasil 1,52 %

17
Suïssa1,19 %

Important:
En el Consell de Seguretat de l'ONU, els cinc membres permanents (Estats Units,
Rússia, Xina, França i Regne Unit) tenen dret de veto. Si algun d’aquests països vota
contra una proposta, aquesta queda rebutjada, encara que els 10 membres restants del
consell hi hagin votat a favor, la qual cosa, juntament amb la no elecció per votació
universal, lliure, directa i secreta dels membres de l'Assemblea General i del Secretari
General ha servit sovint per a denunciar el dèficit democràtic de l'ONU.

Activitats pàg. 303

De la 6.1 a la 6.12

6.2. Organització política i territorial d’Espanya

L’espai geopolític:

- Delimitació i divisió administrativa del territori espanyol

- Delimitació del territori espanyol. Origen de les fronteres i litigis territorials.
- Espanya té una superfície de 505.990 km2, incloent-hi les Balears, Canàries i Ceuta
i Melilla.
- Està unit al continent europeu pels Pirineus i d’Àfrica per Gibraltar (14 km)
- Forma part el territori, aigües jurisdiccionals (200 milles marines) i l’espai aeri.
- Forma part del territori l’espai es aigües jurisdiccionals: una franja al voltant de les
platges d’amplada de 12 milles nàutiques ( una milla té 1,852 km o 1852 metres)

- Hi ha 2032 km de frontera amb cinc estats: França, Portugal, Regne Unit, el

Marroc i Andorra.

Veure el Glossari pàg. 304; Espai aeri i Aigües territorials

18
Veure font 10 pàg. 304. Mapa de les comunitats i ciutats autònomes.

Hi ha problemes fronterers amb el Regne del Marroc:

- Pels territoris de Ceuta i Melilla principalment i el penyal de Vélez de la Gomera,

penyal d’Alhucemas i les illes Chafarina. (Veure mapa pàg. 79)

El Marroc demana els territoris a Espanya i al·lega que estan a l’Àfrica i Espanya fa
seva la sobirania al·legant que eren territoris de la corona de Castella (S.XVI) molt
abans que el regne alauita obtingué la independència de França el 1956.

Hi ha problemes fronterers amb el Regne Unit per el penyal de Gibraltar.

- Gibraltar representa els territoris d’ultramar de la corona britànica. Aquest penyal va

passar a mans britàniques pel tracta d’Utrecht (1713) acabada la Guerra de Successió. A
l’any 2002 el gibraltareins va rebutjar en referèndum una proposta de cosobirania entre
els dos estats.

Hi ha problemes amb Portugal.

- Olivenza és un poble que està en la província de Badajoz i té un passat històric i

cultural portuguès. Portugal demana Olivenza i al·lega que el Congrés de Viena1815 va
derogar el tractat de Badajoz signat el 1801 que donava a Espanya Olivenza.

Resta França el cas de Llívia és d’Espanya, però està envoltada en territori francès.

19
- Llívia va quedar fora del Tractat del Pirineus (7/11/1659) per tractar-se d’una vila,
privilegi concedit per l’Emperador Carlos V, i va continuar sota el domini del reis
d’Espanya.

L’espai Schengen (març de 1995) com sabeu, dictamina quins són les fronteres interiors
i quines són les exteriors que estan sotmeses a vigilància per molt motius: terrorisme i
immigració il·legal. ( l’estret i les illes Canàries són porta d’entrada de la immigració
il·legal)

Veure font 11 pàg. 305.

Veure el Glossari pàg. 305. El Territori d’ultramar

Veure font 12 pàg. 305. Llívia i el tractat dels Pirineus

Els Acords de Schengen foren signats el 1985 i 1990 a Schengen per diversos països de
la Unió Europea per suprimir de forma progressiva els controls fronterers.

L’objectiu és garantir la lliure circulació de béns, serveis, capitals, treballadors i

viatgers.

L'espai Schengen va entrar en vigor el març de 1995 a Alemanya, Bèlgica, Espanya,

França, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos i Portugal. Posteriorment s`hi han anat
afegint altres estats europeus, la majoria de la Unió Europea (tots menys el Regne Unit i
la República d'Irlanda, que només hi participen parcialment), a més d'Islàndia,
Liechtenstein, Noruega i Suïssa.

Aquest espai Schengen engloba actualment més de 400 milions d'habitants sobre una
superfície de 4.312.099 km2. Objectius
- Eliminació de les fronteres internes i el seu reforçament a les fronteres exteriors
- L’establiment d’una política comuna sobre l’estada temporal de les persones (com el
visat Schengen
- Col·laboració transfronterera policial i judicial.

20
Schengen: veure Pàg. 55 d’aquest dossier

L’agència Frontex, creada a Varsòvia (Polònia) l’any 2005 per a coordinar les
actuacions de control a totes les fronteres exteriors, també forma la policia fronterera
segons criteris comunitaris.

Vídeo:

Acuerdo Schengen / Schengen Agreement [IGEO.TV]

http://youtu.be/vLniN0J5cwM

Cal saber-ne més!

- Les fronteres polítiques són línies imaginàries de separació entre estats i
d’organització política de l’espai mundial: Són el resultat d’un acord o d’una
imposició.

21
Les causes econòmiques dels conflictes fronterers són degudes a l’existència de
recursos considerats importants (minerals, aigua, petroli...) i polítiques, que poden
estar relacionades amb reivindicacions territorials d’un col·lectiu ètnic o religiós)

La frontera natural:
És aquella marcada o recolzada en un accident físic, com ara un riu (Miño) o una
muntanya (Pirineus).

La frontera contractual:
És aquella en la qual la voluntat de l’home és l’element determinant, tot i que sempre ho
és.
Això origina, de vegades, formes arbitràries (geomètriques). Són les fronteres artificials,
en base a latitud i longitud, que es troben sobretot a la perifèria del sistema (Àfrica), i
que generen grans problemes.

La funcionalitat considera la frontera com a element organitzador de l’espai. En aquest

sentit, parlem d’un element segregador o integrador.

- Parlem de boundary, considerant la frontera com a element segregador, que separa, és

un obstacle. És la frontera límit, que allunya (frontera EUA-Mèxic) i evidencia
conflictes fronterers (frontera Corea del N i del S).

22
Vídeos
El muro de Estados Unidos
http://youtu.be/0Dd3NLSo58A

El Parlamento Europeo acoge un debate sobre inmigración

con las fronteras españolas
http://youtu.be/kI_DkIuX-F8

- Parlem de frontier si la considerem com a element integrador, que afavoreix les

relacions a tots els nivells (frontera entre EUA i Canadà).

Els estats constitueixen les unitats bàsiques de l’organització política del món.

El model d’estat actual està constituït per tres pilars bàsics:

- El territori, delimitat per unes fronteres estatals

- La població, formada pels ciutadans de l’estat
- El sistema legal jurídic i polític que regula la forma de govern, els drets i les
obligacions dels ciutadans.

Els estats s’atribueixen el dret exclusiu per desenvolupar unes funcions

relacionades amb la sobirania com:
- la defensa del territori:
- L’ús de la força
- La recaptació de tributs i impostos
- L’administració de justícia
- La representació internacional
- L’ordenació interior de l’economia; a més de proporcionar diversos serveis a la
població i a les activitats econòmiques com l’ensenyament públic, la sanitat pública,
l’ordenació territorial, la construcció de grans infraestructures, etc. 45 països tenen
sistemes monàrquics

23
L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL I POLÍTICA DELS ESTATS

Estat unitari (França, Portugal, Txèquia,

Finlàndia). La seva forma d’organització
és el centralisme L'acció política /
administrativa rau en un govern únic
(central). Existeix un únic centre de poder,
que actua sobre el territori amb els
funcionaris.

Estat descentralitzat (Espanya, Itàlia,

Irlanda). Model intermig entre el federal
i l’unitari.

Hi ha un poder d’àmbit nacional i a la

vegada existeixen poders d’àmbit regional
(amb certes competències atorgades). Hi
ha unitats territorials autònomes, però
una única sobirania (de l’Estat).

Estat Federal (R.F.Russa, RFA, EUA).

El poder es divideix en dos nivells de
govern, el de la federació (govern federal)
i els dels estats. Cada autoritat, dins el seu
àmbit té plena sobirania.

El govern federal és subjecte sobirà en

l’àmbit internacional (política exterior,
defensa, comerç internacional) i en temes
d’interès comú (política monetària).

Confederació (Confederació Helvètica).

Pacte internacional entre Estats, creant
una unió permanent.
S’estableixen lligams per regular i
coordinar afers comuns. El principi bàsic
és la igualtat de cadascun dels Estats.
Cada Estat manté la seva sobirania i
independència.

Monarquies parlamentàries (14):

És la forma de govern d’algunes democràcies occidentals actuals. El rei exerceix la
funció de Cap d’Estat sota el control del poder Legislatiu (Parlament) i del poder
Executiu (Govern), es a dir, el rei regna però no governa. Les normes i decisions

24
emanen del Parlament regulen el funcionament de l’estat i també la actuacions i
funcions del rei.
* Lesotho
* Cambotja
* Japó
* Malàisia
* Tailàndia
* Andorra
* Bèlgica
* Regne Unit
* Dinamarca
* Espanya
* Luxemburg
* Noruega
* Països Baixos
* Suècia

Monarquies Constitucionals amb poder il·limitat (8):

Són monarquies en què el primer ministre és el cap de govern actiu de la nació, però, el
monarca encara conserva poders executius significatius que poden utilitzar a discreció.
Els següents estats són monarquies semiconstitucionals:

* Marroc
* Bahrein
* Butà
* Jordània* Kuwait
* Mònaco
* Liechtenstein
* Tonga

Monarquies absolutes (6):

Són règims monàrquics en què el monarca té el poder absolut del govern.
* Swazilàndia
* Aràbia Saudita
* Brunei
* Emirats Àrabs Units
* Oman
* Qatar

Commonwealth (16):
Estats que reconeixen a la Regna d’Anglaterra com o la seva monarca. Hi ha un
governador (amb poders limitats i cerimonials) i un primer ministre que es el que
governa.
* Antiga i Barbuda
* Bahames
* Barbados
* Belize

25
* Canadà
* Granada
* Jamaica
* San Cristóbal i Nieves
* Santa Lucia
* San Vicente i las Granadines* Regne Unit
* Austràlia
* Nova Zelanda * Papua Nova Guinea
* Illes Salomó
* Tuvalu

LA JERARQUIA ENTRE ESTATS

Hi ha Estats més poderosos que altres, i la geopolítica intenta explicar el per què.
Igualment, analitza les relacions entre els diferents estats.

Cal considerar una combinació d’elements, com ara:

- Recursos naturals
- Grau de desenvolupament tecnològic
- Població, quantitat i grau de qualificació
- Posició geogràfica
- Absoluta, coordenades geogràfiques
- Relativa, context socioeconòmic de la zona on es troba

Els casos de conflictes i tensions entre estats veïns poden ser diversos. Alguns
conflictes geopolítics possibles són:

- l’Índia i el Pakistan, que es disputen el control del Caixmir. (conflicte també religiós)
- El Perú i l’Equador, per disputes territorials.
- Etiòpia i Somàlia, per raons ideològiques dels grups en el poder
- Xina i Taiwan, pel reconeixement de la independència de Taiwán
- Israel i els seus veïns: Líban, Síria, Egipte, ... per l’ocupació de territoris i el conflicte
palestí
- Rússia i Geòrgia, Ucraïna..., pel control de recursos naturals.
- "El conflicte de Xexènia"
- "Conflictes Sahelians: de Mauritània a Sudan
- "El conflicte de Colòmbia"
- Conflictes de la primavera àrab: Egipte, Líbia, Síria,
http://escolapau.uab.cat/conflictosypaz/index.php

Vídeo:
La guerra en Siria marca el día Mundial del
Refugiado:20/6/2013
http://youtu.be/M0wAyV0u8rg

26
Les primeres posicions del rànquing la ocupen països amb molta població: la Xina, els
Estats Units i la Índia. Altres, en canvi, tenen grans exèrcits per haver patit guerres o
trobar-se en zones militars sensibles (com ara l’Orient Mitjà); són els casos del
Vietnam, Corea del Sud o l’Iran.

27
Ara bé, qui té l’exèrcit més gran com a proporció de la seva
població?
El primer lloc l’ocupa Corea del Nord, amb un 48’7 soldats per cada 1.000 habitants.

El segon lloc l’ocupa Eritrea amb un 37’8 persones de cada 1.000 de la població que
forma part d’un exèrcit format exclusivament per tropes terrestres.

El tercer lloc és per a Israel amb un exèrcit format per 23 soldats per cada 1.000
habitants.

Estats Units cau del rànquing i passa a ocupar la 12ena posició, amb un 5 soldats de
cada 1.000 persones de la seva població dedicada a la seguretat nacional.

Pel que fa a la Xina la seva caiguda és encara més gran, tot i tenir l’exèrcit més gran
del planeta, aquest només té 1’7 soldats per cada 1.000 habitants. Conclusió? A veure
qui és el valent que li diu alguna cosa a lXina...

Informe d'Amnistia Internacional 2015

https://www.google.es/search?q=http://emprenem.ara.cat/opendata/tag/conflictes-
armats/Veure+font+14+p%C3%A0g.+306.+&ie=utf-8&oe=utf-
8&gws_rd=cr&ei=Tlf7VPCvJYX_UvWSg7AC#q=Informe+de+amnistia+internaci
onal+2015&spell=1

28
Open Data: 11/8/2011
Entrades amb l'etiqueta ‘conflictes armats’
http://emprenem.ara.cat/opendata/tag/conflictes-armats

Veure font 14 pàg. 306.

Veure font 15 pàg. 307. Espanya dins de l’OTAN

Veure font 16 pàg. 307.

Veure el Glossari pàg. 307.

- Espai Shengen
- Agència Frontex6.2.2 L’organització territorial de l’Estat espanyol.

L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA D'ESPANYA

Amb la mort de Franco (1975) s’inicia el procés de transició política de la dictadura a la
democràcia que culmina amb l’aprovació de la Constitució el 1978.

Aquesta defineix Espanya com un estat social i democràtic de dret, i la forma de

govern és la monarquia parlamentària (el rei regna, però no governa).

El sistema polític espanyol

- La Constitució Espanyola és la màxima llei escrita de l’ordenament jurídic i de l'Estat
Espanyol.

En ella es regulen els deures i drets fonamentals dels ciutadans, la forma i estructura
de l'Estat.

La Constitució Espanyola actual fou aprovada en el referèndum del 6 de desembre de

1978 i és la novena que té l'Estat.

29
El 15 de desembre de 1976 es ratifica la Llei per a la Reforma Política que posa
punt final al règim franquista i obrí el camí a unes corts constituents, amb la qual cosa
s’obre un procés que culminarà amb l’aprovació per referèndum del 6 de desembre de
1978 de la Constitució.

Amb les eleccions del 15 de juny de 1977 es formen unes corts constituents,
formades per dues Cambres: el Congrés i el Senat.

Es va elegir una Comissió Constituent del Congrés, la qual designà una Ponència
integrada pels Diputats Gabriel Cisneros (UCD), Manuel Fraga Iribarne (AP), Miguel
Herrero y Rodríguez de Miñón (UCD), Gregorio Peces-Barba (Socialistasdel
Congreso), José Pedro Pérez Llorca (UCD), Miquel Roca i Junyent (Minoria Catalana),
i Jordi Solé Tura (PCE).

Aquestes set personalitats seran conegudes popularment amb el nom de Pares de la

Constitució

Després de rebre 3.100 esmenes al text inicial fou redactat un segon projecte que va ser
aprovat per les dues Cambres i, per referèndum, pels espanyols el 6 de desembre
de 1978 amb un 88,54% de vots afirmatius.

30
La Constitució de 1978 dóna lloc a un sistema democràtic:
- Proclama els drets fonamentals
- Les llibertats públiques
- La divisió de poders
- La sobirania popular
- Estat social i democràtic de dret, que adopta com a forma de govern la Monarquia
parlamentària.
- Ara bé, la democràcia espanyola no és directa sinó representativa. Els majors de 18
anys voten i deleguen en uns representants

Espanya hi ha quatre tipus de convocatòries electorals:

• Eleccions generals (Congrés -President del govern, Govern- i Senat).
• Eleccions autonòmiques (Parlament -President, Govern-).
• Eleccions municipals (Ajuntament -Alcalde, Govern municipal-).
• Eleccions europees (Parlament europeu).

A Espanya s’aplica per repartir els escons un sistema de representació proporcional.

S’usa el que s’anomena la regla D'Hondt modificada, en què només s’atorguen escons
als partits que han superat un determinat percentatge de vots (3%), denominat barrera
electoral.

Es divideix el nombre de vots obtinguts per cada candidatura per 1, 2, 3, etcètera, fins a
un nombre igual al d’escons assignats a la circumscripció, en aquest cas vuit. Amb
aquesta taula s’atribueixen els escons a les candidatures que obtinguin els més grans
quocients per ordre decreixent.

31
Vídeo:
Método d´hont - DRY_el vendrell
http://youtu.be/kXbUXugLnlc

En els Estats democràtics el Parlament és la seu del poder legislatiu.

A Espanya el Parlament són les Corts Generals, formades pel Congrés dels Diputats i
el Senat.

El Congrés (cambra baixa) té el poder de

legislar.

Està format per 350 diputats.

La província és la circumscripció
electoral.

Un cop triats, el rei (prèvia consulta amb

els diversos partits parlamentaris) proposa
un candidat a la Presidència del Govern.

32
El Congrés regula i controla el Govern
(fins i tot pot provocar una moció de
censura), aprova les lleis i els
pressupostos de l'Estat.

El Congrés tria el President del Govern.

Aquest nomena els seus ministres,

configurant així el poder executiu.

Aquest governa, però és controlat per

les Corts Generals.

Ara bé, el President del Govern està

facultat per dissoldre les Corts i
convocar noves eleccions.

El Senat (cambra alta) és una cambra de

representació territorial, que duplica
pràcticament les funcions del Congrés.

El Senat pot revisar les propostes

legislatives que prèviament han passat pel
Congrés dels Diputats.

Ara bé, és el Congrés qui aprova els textos

definitivament.

En política exterior, el Senat pot

autoritzar o denegar la ratificació de
tractats internacionals.

El Consell General del Poder Judicial

és l’òrgan de govern dels jutges i
magistrats encarregats d’administrar
justícia segons la legislació del país.

L’integren el president del Tribunal

Suprem i vints membres designats per
les Corts Generals i nomenats pel rei
per a un període de cinc anys

33
L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL D'ESPANYA
Tots els estats tenen divisions més petites dins els seus territoris.

Les divisions administratives són eines de l’Administració a l’hora d’impulsar un model

concret d’organització territorial, per això varien al llarg de la història.

A Espanya al segle XIX, amb la creació de l'Estat liberal, continuà la tendència

centralista. Així, el 1833 es creà la divisió provincial de J. de Burgos, base de
l’actua.
Volia afavorir el centralisme i l’administració, uniformitzant.

La divisió provincial de Javier de Burgos

de 1833, basada en criteris topogràfics
i d’extensió i població homogènia.

Aquesta divisió s’ha mantingut

pràcticament sense canvis fins
l’actualitat.

A finals del segle XIX apareixen demandes descentralitzadores, primer federalistes

(primera República) i després autonomistes (catalanistes).

La tornada de la democràcia possibilità un nou intent de descentralització.

L'actual Constitució reconeix la plurinacionalitat de l'Estat, que quedà dividit en 17

autonomies (17+2).

34
- La Constitució de 1978 reconeix plenament les Comunitats Autònomes.

Estructura
Té un total de 169 articles

- Preàmbul- Títol preliminar Etc.

La Constitució de 1978 estableix una via intermitja entre l’estat unitari i el

descentralitzat. Espanya és un “Estat unitari, amb autonomia de les nacionalitats i les
regions”.

L'Estat és unitari, car la unitat nacional és un principi suprem de la constitució, però a

la vegada és descentralitzat, ja que el principi d’autonomia s’aplica a tots els nivells
(autonòmic, provincial i municipal).

35
Títol VIII: De l’organització territorial de l'Estat
• Capítol primer Principis generals (Art 137 a 139)

• Capítol segon De l’administració local (Art 140 a 142)

• Capítol tercer De les Comunitats Autònomes (Art 143 a 158)

- L’actual organització territorial de l’Estat espanyol es basa en la Constitució de

1978. El títol VIII, article 137, recull tres àmbits territorials diferents:

- El municipi
- La província
- La comunitat autònoma. (ciutat autonòmica)

El Municipi és l’àmbit de l’administració local, més propera al ciutadà.

Segons el cens de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), a Espanya hi ha 8.116

municipis, amb extensió molt diversa:
- Càceres té 1.750,33 km2
- Badia del Vallès no arriba al km2.
- Igual passa en població.

- El municipi és el nivell bàsic d’organització territorial.

- Els municipis han de tenir capacitat de gestionar i representar els interessos de la
col·lectivitat.

36
- El 21,5% dels municipis catalans tenen menys de 250 habitants.

Aquesta fragmentació genera una manca de recursos i una dificultat per prestar amb
eficàcia els serveis.

- Cal reordenar l’estructura municipal i, en conseqüència es proposa que només

puguin existir municipis amb un mínim de 250 habitants.

L'Informe sobre la revisió del model d’organització territorial de Catalunya, conegut

informalment com l'Informe Roca, és la proposta de reorganització territorial
de Catalunya feta per iniciativa del Parlament de Catalunya. Publicat el desembre
del 2000, va ser elaborat per una comissió d’experts creada pel govern a instàncies dels
grups parlamentaris.

La comissió estava integrada per vuit experts, entre ells quatre geògrafs, i era
presidida per Miquel Roca i Junyent.

L'informe proposa:

- La supressió dels municipis de menys de 250 habitants (eren 203 segons les
dades estadístiques del 1996)
- La correcció de disfuncions territorials mitjançant la supressió d’enclavaments
- L’agregació d’alguns municipis, i l’agrupació funcional dels municipis que no
arribin als 1.000 habitants (o 500 en zones de muntanya) amb la finalitat de què
comparteixin determinats serveis públics.

Els municipis suprimits podrien acollir-se a la figura administrativa d’entitat municipal

descentralitzada, convenientment millorada, que els garantiria un cert grau d’autonomia.
Amb aquesta proposta els municipis es reduirien dels 946 existents l’any 2000 a 758.
Això va generar una forta controvèrsia pública i fou rebutjada de forma unànime pels
petits ajuntaments.

A més argumentava:
- La creació de noves comarques
- El canvi d’adscripció de municipis.

A més, recomana la modificació de la composició dels consells comarcals per

incrementar el caràcter representatiu dels municipis, i la modificació del sistema de
finançament.

La llei de bases de règim local (1985) regula les competències

que li corresponen exercir als ajuntaments algunes són:
- Transport públic
- Transport públic
- Protecció a la salubritat pública: clavegueram, abastament d’aigua potables
- Protecció al medi ambient
- Contractació d’obres i serveis
- Seguretat en llocs públics

37
- Enllumenat públic
- Cementiri
- Recollida de residus
- Pavimentació, urbanisme...

L’alteració dels límits d’un municipi sigui per segregació o per eliminació, ha de ser
aprovat per la comunitat autònoma corresponent.

Recordeu:
Els municipis són administrats pels ajuntaments mitjançant un alcalde o alcaldessa, i un
nombre de regidors o regidores, que estan en funció del nombre d’habitants. Les seves
competències són reconegudes per la Llei de Bases de Règim Local i es centren
bàsicament en:

- L’ordenació territorial
- La seguretat en llocs públics
- El transport d’abast municipal
- La salubritat
- Les obres i serveis
- La protecció del medi ambient.
- Dins de cada municipi es poden construir entitats d’àmbit territorials inferiors al
municipi. (EATIM), que administra un edil/alcalde pedani: el alcalde d’un nucli rural
petit que vigila els camins, el patrimoni i els bens comunals.

- Les CCAA donen els permisos per canviar els límits, la segregació, la fusió o la
supressió de municipis.

Veure el Glossari pàg. 308:

- Institut Nacional d’Estadística (INE)

- Terme Municipal
- Entitat d’àmbit territorial inferior al municipi (EATIM)
- Alcalde Pedani

Font 17. La diversitat d’eleccions locals i autonòmiques. Pàg. 308

La província:
-La constitució espanyola estableix les províncies com a divisió administrativa de segon
nivell.
Actualment les províncies:
- Són la divisió territorial de l’administració perifèrica de l'Estat.
- Són l’entitat local de rang més alt.
- Són la circumscripció electoral de l'Estat.

38
Article 141:

La província es una entitat local amb personalitat jurídica pròpia, determinada por la
agrupació de municipis i divisió territorial par a el compliment de les activitats de
l‘Estat.

Qualsevol alteració dels seus límits provincials haurà de ser

aprovat per les Corts Generals mitjançant llei orgànica.
Té personalitat jurídica pròpia i està formada per agrupació de municipis.

L’estat considera la província com el seu òrgan d’administració territorial i és la

província qui canalitza i organitza les competències:

- la recaptació d’ impostos
- organització del trànsit
- la sanitat
- Infraestructures

Qui governa i administra la província és la Diputació Provincial.

La diputació provincial és un òrgan intermedi de caràcter representatiu i d’elecció

indirecta. És formada pels diputats provincials, triats pels càrrecs municipals de la
província.

Els diputats provincials són escollits entre els alcaldes i els regidors de la
província i representen els seus municipis.

Les províncies són la divisió territorial de l’administració perifèrica de l'Estat.

És a dir, és la divisió territorial per a que l’Estat pugui complir les seves activitats.

Cal recordar que l’Estat hi exerceix les competències exclusives sobre 32 matèries,
com ara emigració, defensa, hisenda general..., de les quals s’encarrega el subdelegat
del govern.
Les Delegacions i Subdelegacions del Govern i dels diferents Ministeris són òrgans de
l’Administració de l’Estat que tenen un marc d’actuació provincial.

Emilio Ablanedo Reyes Subdelegat govern a

Barcelona (2012)

39
Per últim, a Espanya les províncies també tenen una funció electoral, són
circumscripcions electorals.

Breu història
- La divisió provincial actual va ser creada el 1833 per Javier de Burgos durant el regnat
de la Regència de Maria Cristina (49 províncies i 14 regions) sobre els límits dels antics

40
regnes hispànics basant-se en els ideals d’igualtat i en el centralisme del nou règim
inspirat en la Revolució Francesa. Es va oficialitzar per mitjà del Reial Decret del 30 de
novembre. Aquesta divisió encara és vigent, llevat d’alguns petits canvis

territorials que es realitzarien poc després de la publicació del decret, i del decret-lleide
Miguel Primo de Rivera que el 1927 dividia les illes Canàries en dues províncies. En
l’actualitat són 50 les províncies d'Espanya. Les províncies són les circumscripcions
utilitzades per a les eleccions generals del Congrés dels Diputats, i en conjunció amb les
comunitats autònomes, per a les eleccions del Senat (Càmera territorial)

La Comunitat Autònoma.
És el tercer àmbit d’organització de l’Estat. Apareix per primer cop amb la constitució
de 1978 i es reconeixia el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions que integren
l’estat.

Entre 1979 i el 1983 es van formar les 17 comunitats actuals i cada comunitat
autonòmica va aprovar el seu estatut d’autonomia.

• Comunitats que van accedir a l’Estatut per l’article 151, que corresponen al que
s’anomena comunitats històriques (via ràpida, aplicada a Catalunya, País Basc i
Galícia)
• Comunitats autònomes que van ser assimilades a aquest article (Andalusia).
• Comunitats autònomes a través de l’article 143 (via lenta).

A l’any 1995, els municipis de Ceuta i Melilla. Segon l’article 143, les comunitats
autònomes estan formades per províncies limítrofes que tenen característiques
històriques, culturals i econòmiques comú per províncies amb una entitat històrica.

La configuració definitiva de les Comunitats Autònomes recull en gran mesura

l’organització històrica existent en l’Edat Moderna, fonamentant-se en els regnes
medievals (Catalunya, País Basc, Galícia, Navarra, Andalusia, Aragó, P. Valencià,
Balears, Astúries… )

En el cas d’altres comunitats s’utilitzaren criteris geogràfics: Cantàbria, La Rioja…

Especial dificultat presentà el disseny autonòmic de la gran unitat històrica castellana, i

s’utilitzaren criteris històrics, geogràfics o polítics (Madrid)

L’Estat està forma per 17 comunitats autònomes i dues

ciutats autònomes al nord d’Àfrica. Cada una d’aquestes autonomies
tenen reconegudes un cert nivell d’autogovern (competències transferides, compartides i
de l’estat central), amb autonomia administrativa i legislativa en matèria de:

- Ordenació del territori i urbanisme

- Agricultura, ramaderia i pesca en aigua interiors
- Explotació forestal
- Protecció del medi ambient

41
- Patrimoni monumental
- Turisme
- Esports
- Assistència social
- Sanitat i higiene

L’estatut d’autonomia és la norma bàsica que regeix la CA i especifica les competències

assumides.

Les comunitats autonòmiques podem col·laborar entre elles però no poden

formar federacions, excepte el País Basc i Navarra.
Després de més de 35 anys de funcionament, a nivell d’organització territorial hi ha tota
una sèrie de qüestions pendents, que caldria resoldre per tal de buscar una organització
més racional.

Caldria millorar:
- La comarcalització
- El tema dels enclaus territorials
- La qüestió de les àrees metropolitanes
- L'excessiu nombre de municipis.

En aquest tema, cal una reducció per aconseguir entitats viables en relació als seus
habitants i a la seva capacitat econòmica.

Veure Font 18, pàg. 309

Veure Font 19, pàg. 309. Dues comunitats autonòmiques amb drets diferenciats

Glossari pàg. 309. Estatut d’Autonomia

Resumir el contingut

Altres unitats d’organització territorial. Pàg. 310

La Constitució de 1978 permet a les CCA establir formes d’organització territorials

A banda de municipis i províncies, també existeixen altres entitats territorials

locals.

- Poden donar-se mancomunitats de municipis i corporacions metropolitanes.

- A les illes, existeixen els cabildos (Canàries) i els consells insulars (Balears).
- A Catalunya existeixen les comarques.

42
- Les comunitats poden instituir entitats d’àmbit submunicipal com: les parròquies a
Galícia, Astúries.

- Poden crear agrupacions de municipis com les comarques catalanes, aragoneses,

gallegues, cantàbria..

- A les Balears ( les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) hi ha els consells
insulars exerceixen un cert grau d’autogovern, amb unes competències establertes
prèviament per l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears

- A les Canàries els cabildos entitat administrativa d'Espanya, exclusiva de Canàries

- Les comunitats autònomes poden crear corporacions administratives a les àrees

metropolitanes l’aglomeració urbana per les comarques veïnes: (l’àrea
metropolitana de Barcelona, on es concentra més del 60% de la població catalana i que
exerceix importants funcions de centralitat administrativa, econòmica i de serveis.

Està constituïda per una conurbació central constituïda per Barcelona i els municipis
més propers (Badalona, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma
de Gramenet, etc.)

- Els municipis poden agrupar-se en mancomunitats. La mancomunitat és

l’associació lliure de municipis

- La Mancomunitat de Municipis del Penedès-Garraf es va formar per dotar de

serveis els municipis d’aquestes dues comarques.

Segons el nombre d’habitants els municipis es classifiquen en:

- Municipis rurals: menys de 2.000 habitants

- Municipis semi urbans: entre 2.000 i 10.000 habitants

- Municipis urbans: més de 10.000 habitants

A Catalunya el poblament rural pot ser concentrat (agrupat en un nucli), o dispers

(nuclis i també cases aïllades o disperses).

43
La diversitat territorial entre comunitats:

- A Galícia el municipi es diu concello i al Principal d’Astúries conceyu

- A Navarra i Àlaba consejos.

Son pobles que tenen una certa autonomia dins del seu municipi i són similar a les
parròquies asturianes i gallegues.

- A la CA valenciana la comarca rep el nom de demarcacions territorials

homologades (DHT) de primer o segon grau

- A Navarra es conserva la divisió territorial del segle XII, les merindades encara que
no tenen valor administratiu.

- Al P. Basc les províncies són diputació foral ( és com una diputació provincial amb
atribucions àmplies: urbanisme, impostos, serveis socials, etc.)

- Al poder que té la diputació foral, cal afegir-hi encara el poder legislatiu provincial.,
amb capacitat normativa: eleccions de diputats/diputades, aprovació de pressupostos del
territori, etc.

Activitats pàg. 311

De la 6.13 a la 6.31

6. 3. La delimitació del territori català i l’organització

territorial

6.3.1 La delimitació del territori català

En època medieval va ser dividida en vegueries i sotsvegueries (sXIV-XVIII).

El veguer era un funcionari reial.

El 1716, amb Nova Planta es procedí a l’eliminació de les vegueries, instaurant-se la

divisió en 12 corregiments.

Napoleó dividí el territori en 4 corregiments, per després annexionar-lo a França i

dividir-lo en 4 departaments.

El 1833, arribà la divisió provincial. Catalunya es dividí en 4 províncies (governador

civil). Cadascuna havia de negociar sola davant el govern central.

El 1834 es crearen els partits judicials.

44
Amb la II República, Pau Vila creà la divisió comarcal, amb 38 comarques i 9
vegueries. Aquesta però, no va ser aplicada per la guerra civil.

La nova divisió territorial i l’assignació de la capital comarcal

considerà:
- El nombre d’habitants (com a mínim, 50.000).
- La tradició administrativa del nucli principal (pe: cap partit judicial).
- La vinculació tradicional de les poblacions a una determinada zona.
- La necessitat dels habitants d’anar i tornar en un dia a la capital comarcal.

L'actual règim autonòmic començà amb la instauració de la Generalitat provisional, el

1977.

Posteriorment s’aprovà l'Estatut de Sau, el 1979. Ara està en vigor el nou Estatut del
2006.

L'Estatut de Sau, com l'actual, afirmava que l’organització territorial de

Catalunya es basa en el municipi, la comarca i la província.

45
Actualment a Catalunya el govern central manté la divisió provincial (manté les
diputacions). Per la seva banda, el govern autonòmic utilitza la divisió comarcal.

La comarca és una entitat local creada pel Parlament de Catalunya. La Llei de

1987, de comarcalització, crearà 41 comarques. Així, s’afegeixen 3 al projecte de
Pau Vila (Pla de l’Estany, Pla d’Urgell i Alta Ribagorça).

Resumint:
Catalunya té:

- Superfície 32. 114 km2

- Cims de més de 3.000 metres, planes i costes retallades

- El territori català està dividit entre l’Estat espanyol i l’Estat francès.

- Els tractats dels Pirineus (1659) va configurar la Catalunya Nord dins del
departament francès anomenat Pirineus Orientals, integrat en la regió del
Llenguadoc-Roselló, amb capital a Montpeller.(la capital de la Catalunya Nord és
Perpinyà).

- La Carta a favor del català, aprovada pel Consell General dels Pirineus
Orientals el 10 de desembre del 2007 reconeix (totalment simbòlicament a la pràctica)
la llengua catalana com a llengua històrica i d’aleshores endavant, oficial al departament
juntament amb el francès.

- El principal conforma una comunitat autònoma amb capital administrativa

Barcelona.

- Catalunya conforma una part dels territoris de parla catalana, juntament amb les
comarques aragoneses de la Franja de Ponent, gran part del País Valencià, les illes
balears i la ciutat de l’Alguer, a l’illa italiana de Sardenya.

Aquest conjunt de territoris cultural i lingüístic rep el nom de Països Catalans.

Glossari pàg. 312. Departament

Veure font 22/23 pàg. 312

6.3.2 L’organització territorial de Catalunya dins l’Espanya

de les autonomies.
- Històricament el catalanisme polític va rebutjat sempre la divisió provincial del 1833.
- Per exemple les bases de Manresa de 1892, tenien una certa inspiració en el model

46
federal i van establir que fos la Comarca la que vertebrés la divisió territorial de
Catalunya.

La constitució reconeix a les autonomies el dret de crear una organització

territorial pròpia. D’acord amb aquest criteri el país s’estructura en comarques, a
partir de l’organització comarcal de la Generalitat de l’època republicana.

Veure l’ article 141 de la constitució 1978

Veure la font 24.

La divisió en comarques del 1936. pàg. 313

L’actua-la divisió territorial té els seus fonaments jurídics en la Llei de la divisió i

l’organització comarcal de Catalunya (1987 modificada el 2003).

En aquesta la comarca queda definida com una entitat local de caràcter territorial
formada per l’agrupació de municipis contigus, amb personalitat jurídica.
l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 recupera les vegueries, a hores d’ara
pendent de concretar.

Mapa definitiu 1987

47
48
La comarca:
La lleis estableix a més que cada comarca ha de tenir un consell comarcal format per
consellers i conselleres comarcals elegits entre els regidors i les regidores dels
diversos municipis de la comarca.

A més tenen competències com per exemple:

- Ordenació del territori

- Sanitat
- Serveis socials
- Cultura
- Esport
- Ensenyament
- Medi ambient

El 1987 es van crear tres noves comarques que no configuraven a la de 1936.

- Pla de l’Estany
- Pla d’Urgell
- Alta Ribagorça

A més es va reconèixer, amb personalitat jurídica pròpia, la Vall d’Aran i es va

crear el Conselh Generau d’Aran organisme autònom amb àmplies competències.

49
Catalunya té 947 municipis.

El 70% tenen menys de 2000 habitants, i el 40% menys de 500.

Els problemes del que tenen poca població és proveir de serveis als seus habitants. El
problema s’accentua en municipis molt extensos, amb població envellida...

Recordeu:
- Les comarques estan administrades pels Consells Comarcals mitjançant el President
del Ple Comarcal.

- Les seves competències són reconegudes per la Llei de l’organització Comarcal de

Catalunya i consisteixen a més de les que estableix la Generalitat de Catalunya, en
aquelles que els ajuntaments voluntàriament li cedeixen per delegació o per conveni.

- Les províncies estan administrades per les Diputacions mitjançant el president o

presidenta de la Diputació i els diputats i diputades provincials elegits d’entre elscàrrecs
municipals de la província. Es un òrgan de l’administració territorial local i s’encerrega
de:

- la recaptació d’impostos

- de l’organització de serveis de tot tipus als quals no poden afrontar en solitari els
municipis.

Veure la font 26: el nombre de membres dels consell comarcal pàg. 314

6.3.3 L’organització territorial en vegueries

set agrupacions de
El 2004 la Generalitat va proposar la creació de
comarques anomenades regions o vegueries, tot recuperant la idea
d’agrupacions de comarques que havia proposat la Ponència d’estudi de la divisió
territorial de Catalunya de 1931.

El nou estatut (Miravet) 2006 va preveure la creació de

vegueries.
El 2010, el Parlament va aprovar la Llei de vegueries ( set vegueries més la comarca
de règim especial de la Vall d’Aran).

El 2011, el Parlament va aprovar modificar la transitòria primera de la Llei de

vegueries, cosa que va deixar en suspèn la divisió en vegueries.

La vegueria va ser una demarcació territorial històrica de Catalunya d’origen medieval,

que va existir des del segle XII fins el XVIII, quan les vegueries van ser substituïdes

50
per corregiments arran del Decret de Nova Planta“ promulgat pel rei Felip V arran
de la Guerra de Successió espanyola.

Es tractava del territori sobre el qual tenia potestat el «veguer», figura equivalent a la
del «merinàtic» —o «merino»— i la del corregidor ( funcionari reial)

Aquestes institucions sorgeixen per reforçar el poder territorial del monarca, a

través de un aparell administratiu centralitzat, davant al caràcter domèstic de les
institucions senyorials.

El concepte «veguer», ve del llatí vicarius —representant d’una autoritat superior—

era un funcionari que tenia responsabilitats judicials representatives del rei d’Aragó el
territori sota la seva jurisdicció.

http://www.vegueriapropia.org/

Catalunya està formada per 946/947 municipis, 41 comarques

i 4 províncies.
A més a més, el parlament de Catalunya va aprovar a l’any 1995 un pla territorial que
dividia Catalunya en àmbits territorials, que feien les funcions de regions, amb
l’objectiu de potenciar l’equilibri territorial i planificar els servies.

L’Estatut d’autonomia actual, però, preveu modificar el mapa d’organització territorial

de Catalunya. Segons el nou text autonòmic, desapareixeran les províncies actuals i en
lloc seu es crearan les vegueries, reconeix un règim jurídic especial a la Vall
d’Aran

Les vegueries i segons l’Estatut, són les unitats bàsiques de l’organització

territorial de Catalunya. El text també reconeix l’existència d’àmbits supramunicipals,
com ara les comarques, i la possibilitat de crear-ne d’altres.

Aquests vegueries concedeixen amb els set àmbits de treball definits en el Pla
territorial general de Catalunya (1995).

Als efectes establerts a l’article 12 de la Ley 23/1983, de 21 de novembre, de Política

Territorial, es fixen els següents àmbits territorials d’aplicació en els plan territorials
parcials:

a. Àmbit Metropolità: Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme,

Vallès Occidental i Vallès Oriental,
b. Àmbit de les comarques de Girona: Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa,
Gironès, Pla de l ́Estany, Ripollès i Selva,
c. Àmbit del Camp de Tarragona: L ́Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de
Barberà, Priorat i Tarragonès,
d. Àmbit de les Terres de l ́Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d ́Ebre y Terra Alta,
e. Àmbit de Ponent: Garrigues, Noguera, Pla d ́Urgell, Segarra, Segrià i Urgell,
f. Àmbit de las Comarques Centrals: Anoia, Bages, Berguedà, Osona i Solsonès,

51
g. Àmbit de Alt Perineu i Aran: Alta Ribagorça, Alt Urgell, Cerdanya, Pallars Jussà,
Pallars Sobirà i Vall d’Aran.

Veure la font 29. pàg. 315

La possible nova divisió territorial en vegueries pot implicar:

- Modificació d’algunes comarques

- Creació de noves

- Canvis en les circumscripcions electorals

- Canvis en el concepte de províncies i en alguns límits ( competència de l’Estat central)

http://www.vegueries.com/geografia/mapavegueriesCAT.aspAquí

Vídeo:
El Govern aprova avui el projecte de llei de vegueries que deixa enrere les quatre
províncies 2/2/2010

http://youtu.be/RtNRpnucLTk

52
L'any 2000 es creà la Comissió d'experts per a la revisió del model territorial de
Catalunya, que elaborà l'Informe Roca.

Aquest informe va ser polèmic, car proposava:

- La desaparició dels municipis amb menys de 250 h. (agregacions de municipis).

- La creació de vegueries.
- Ampliar el nombre de comarques.
- Crear l'àrea metropolitana de Barcelona.

Aquesta ja funcionà del 1974 al 1987. Ara existeix la corporació metropolitana de

Barcelona, i des del 2006 la Carta Municipal de Barcelona, que atorga a l’ajuntament de
Barcelona un règim especial, amb més competències (vivenda, serveis socials....)

Activitats pàg. 316

De la 6.32 a la 6.53

6.4. Formació i organització política i territorial de la UE

1. La construcció europea

Els precedents

Reflexions prèvies:

Les causes les dues guerres i especialment a l’acabament de la Segona Guerra Mundial.

a) Els conflictes europeus d’aquests períodes

b) El Plan Marshall i la Guerra Freda

Quatre punts bàsics

- Winston Churchill el discurs a la universitat de Zurich 1946 en la que
comparava la prosperitat europea, econòmica, social... a unitat europea.

- La conferència de l’Haia o Congrés Europeu de 1948 bàsicament es va recomanar

crear una unió política i econòmica per garantir i provocar la unitat i progrés social

- Es va sol·licitar de crear una assemblea oberta a totes les nacions democràtiques

compromeses amb els drets humans

- La declaració Schuman de 9 de maig del 1950 (El ministre d’afers exteriors francès
i principal promotor)

53
- Konrad Adenauer canceller aleman

- Alcide De Gasperi ministre d’afers exteriors italià

- Jean Monnet home de negoci i banquer francès

El 9 de maig de 1950 ( dia de la UE )

- De la previsible confrontació entre l’Alemanya vençuda pels aliats i la França que

reclamava la zona del Sarre rica en minerals, es va passar a una pau que fins l’actualitat
encara perdura.

- El ministre d’afers exteriors francès: Robert Schuman, (1886-1993) fou el primer qui
va proposar per primera vegada, el 9 de maig de 1950 un projecte d’integració europeu,
que donaria lloc a la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA).

Declaració de Robert Schuman:

Schuman va fer seva l’idea de l’economista, també francès, Jean Monnet el qual tenia
la idea de començar per l’ integració econòmica d’Europa, per fomentar així una
solidaritat material que contrarestarà els particularismes nacionals i fora la base per
proposar la creació d’un organisme suparaestatal, de control únic i amb amplies
atribucions.

l’any 1951/52:
El primer acord econòmic va ser la creació de la Comunitat Europea del Carbó i
l’Acer(CECA) a l’any 1951/52 i la van constituir quatre països: Bèlgica, Luxemburg,
Països Baixos i Itàlia. Aquest acord va apaivagar les tensions que mantenien els
francesos i els alemanys.

54
Vídeo:
Historia de la Unión Europea 2/10/2012

http://youtu.be/HjybKIlKKUk

Fer el mapa de la UE actual de les adhesions:

Veure Glossari pàg. 317:

- El Sarre

- República Federal Alemanya

- La CECA

55
Veure la font 20 pàg. 317: Empresari i economista francès Jean MonnetFer el mapa de
la UE actual de les adhesions: El 25 de març de 1957/58 es van signar a Roma dos
tractats que donaven via lliure d’una manera definitiva:

- la Comunitat Econòmica Europea (CEE). Conegut popularment com el Mercat Comú

- la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica (EURATOM).

Els signants de d’històric acord van ser:

- Christian Pineau per França

- Joseph Luns pels Països Baixos

- Paul Henri Spaak per Bèlgica

- Joseph Bech per Luxemburg

- Antonio Segni per Itàlia

- Konrad Adenauer per la República Federal d’Alemanya.

La ratificació del Tractat de Roma pels parlaments dels “Sis” van tenir lloc en els
mesos següents i va entrar en vigor l`1 de gener de 1958.

Primera ampliació 1973:

- Regna Unit

- Irlanda- Dinamarca

A la dècada dels 80 s’incorporen regiments totalitaris. Europa

dels dotze.
El 1981 s’incorpora Grècia

El 1986: Portugal i Espanya

Després de la caiguda del mur de Berlín comença el plantejament de l’entrada dels

països del centre i de l’Est d’Europa: l’Europa dels quinze

El 1995:

- Finlàndia

- Suècia

- Àustria

56
Ja en el segle XXI: Suposarà la reunificació d’Europa després d’anys de guerres i
distanciament.

El 2004:

- Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Eslovàquia, República Txeca, Hongria, Eslovènia,

Malta i Xipre.

1 de gener del 2007:

- Romania i Bulgària. Els tractats de la UE més importants: negociacions i acords dels

estats i conferències intergovernamentals.

1/juliol/2013 es va produir l’adhesió de Croàcia a la UE.

- 1951/2: Tractat de la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer (CECA). Mètode

Monet es va crear un òrgan central que donés autoritat que serà el precursors de la
Comissió.

- 1957/8: El tractat de Roma. Es van establir dues noves comunitats: la Economia

Europea la CEE i la comunitat Econòmica de la Energia: Euroatom. En el preàmbul
article segon es parla d’objectius molt clars:

- Liberalització dels intercanvis: lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i

capitals.

- La desaparició de les barreres duaneres

- La consolidació de polítiques comunes a tots els estats membres

Veure la font 31 pàg. 318: signatura del tractat de Roma

Els tractats
- 1987: El tractat de l’Acta Única. Va Entrar en vigor el 1 de juliol de 1987 Objectiu
prioritari crear el Mercat Únic amb data límit el 31 de desembre del 1992. Es va reforçar
el govern de lesinstitucions. Aquest tractat va sembrar les bases d’una política
econòmica, política i monetària que hauria de desembocar en la moneda única.

- 1991/3: El tractat d’Europa o de Maastricht o TUE. Va ser fonamental ja es parla

de la UE que va substituir a la CEE. Es va consolidar l’Acta Única Europea i el Mercat
Comú.

- Es va establir tres fases pel seu desenvolupament, actualment estarien en la tercera e la

inclusió de l’Euro en tots els països membres ja que actualment parlem d’una UE de 27
membres però amb una eurozona de 17 països que tenen l’euro com a moneda.

57
Aquest tractat va estructural la UE en tres grans àrees:

- La comunitària va possibilitat la creació del Ban Central Europeu (BCE), unió

monetària i econòmica i més poder per al Parlament.

- La de política exterior i seguretat comuna. Defensa dels drets humans i democràtics.

Aparició de Mr. Pesc o ministre d’Afer Exterior de la UE. (recordar que va ser en el
tractat d’Amsterdam 1999 apareix el càrrec a una persona Javier Solana).

- La de justícia i afers interns instaura la cooperació internacional en narcotràfic, tràfic

de persones, crim organitzat...

Veure la font 33 pàg. 319. Llegir la ciutadania europeaVeure el Glossari pàg. 319:

- Dret de sufragi.

- Dret de petició

- PESC

Cal introduir l’acord Schengen el 1985 en la mateixa localitat inicialment van

començar set estats per facilitar el moviments lliures de capitals, persones i mercaderies:
Alemanya, Bèlgica, Espanya, França, Luxemburg, P. Baixos i Portugal.

En l’actualitat els estats que participen en aquest acord no tenen la correspondència amb
els actuals membres de la UE. Per exemple Irlanda i Regne Unit no han signat o països
extracomunitaris com Noruega, Islàndia, si que formen part de l’acord. Recordeu que a
vegades queda suspès aquest acord exemple Espanya i França (2012) per evitar els
antisistema, o narcos...

58
a Austria Bélgica Dinamarca
Eslovaquia Eslovenia España Estonia
Finlandia Francia Grecia Hungría
Islandia Italia Letonia Lituania
Luxemburgo Malta Noruega Países Bajos
Polonia Portugal República Checa Suecia
Suiza

El seguro AXA Schengen cubre también Lichtenstein y los países de la Unión Europea
en algunos casos.

https://www.axa-schengen.com/es/schengen-paises

- 1999: El tractat d’Amsterdam: és un acord signat el 2 d'octubre de 1997 a la ciutat

d'Amsterdam i suposà una revisió i entrada en vigor d'una nova normativa legal de la
Unió Europea (UE) després de revisar el Tractat deMaastricht signat l'any 1992. Aquest
tractat entrà en vigor l'1 de maig de 1999 després d’haver estat ratificat per tots els
estats membres de la Unió.

El Tractat d'Amsterdam fa èmfasi en diversos aspectes Fundamentals pel

funcionament de la Unió: dret al treball, la lliure circulació dels ciutadans, el

59
reforçament de la justícia, política exterior i seguretat comuna de la Unió, i la reforma
institucional necessària per afrontar d’ingrés de nous membres, assumptes que havien
quedat pendents en el Tractat de Maastricht

- 2001/3: El Tractat de Niça. El Tractat de Niça és un tractat realitzat a la ciutat de

Niça per part del Consell Europeu entre els dies 7 i 9 de desembre de 2000 i signat el 26
de febrer de 2001. Després d’haver estat ratificat pels 15 Estats membres de la Unió

Europea (UE) segons el previst en les seves respectives normes constitucionals, procés
que es va estendre fins el 2002 va entrar en vigor l'1 de febrer de 2003.

El Tractat va establir que s’augmentés el nombre d’escons al Parlament Europeu fins a

arribar a 732, el que excedia l’acord disposat al Tractat d'Amsterdam.

- 2007/2010: El tractat de Lisboa amb la signatura del tractat per por part del president
de República Txeca a novembre de 2009 va finalitzar el procés de ratificació,l’ 1 de
desembre de 2009.

- Va configurar el nombre de diputats en 750 membres, més el president.

- Un president del Consell Europeu per un període de dos anys i mig i permanent

- Les decisions que pren el Consell Europeu han de ser ratificades per una majoria
qualificada perquè les decisions siguin més plurals

- La Comissió Europea es va reduir i que correspongui als dos terços del nombre
d’estats

- Els càrrecs de la Comissió són escollits segons un sistema rotatori que no fa

diferències entre estats.

- Reforça les regions dins la EU i estableix la cultura i la llengua com un dels seus
objectius.

- Reforça la Carca dels Drets Fonamentals de la UE, signat a Niça a l’any 2000

Veure la font 35 pàg. 320. Article 3 del tractat de Lisboa

Veure la font 36 pàg. 320. Les institucions europees. 6.4.2. Les ampliacions de la
UE

Per accedir a la UE cal assolir un conjunt de condicions prèvies fixades i negociades i

pactades.

Prèviament a l’acceptació com a nou estat hi ha un país candidat.

Per poder entrar a la UE, cal ser un estat europeu i complir uns criteris d’adhesió a la
UE estan especificats en els Criteris de Copenhaguen.

60
Són les regles que defineixen si un país és elegible per esdevenir membre de la Unió
Europea (UE).

Els criteris requereixen que l’estat tingui unes institucions que preservin:

- la governabilitat democràtica

- els drets humans,

- una economia de mercat en funcionament

- que l'estat accepti les obligacions i intencions de la UE.

Criteri polític: garantir la democràcia, l’estat de dret, el respecte als drets humans i el
respecte a les minories

Criteri econòmic: economia de mercat ferma i viable.

Criteri comunitari: conjunt de lleis i objectius polítics i econòmics d’àmbit existents

Aquests van ser els criteris d’adhesió establerts al juny de 1993 en el Consell Europeu
realitzat a la ciutat de Copenhaguen (Dinamarca), de la qual pren el seu nom.

La majoria d’aquests elements s’han aclarit en l’ultima dècada mitjançant la legislació

del Consell Europeu, la Comissió Europea i el Parlament Europeu, així com per la
jurisprudència del Tribunal de Justícia Europeu i el Tribunal Europeu de Drets Humans.

Esperen una sèrie de països per entrar:

Turquia, Macedònia, Islàndia, Montenegro i Sèrbia, Els cinc països que en aquests
moments ostenten l’estatut oficial de candidats a l’adhesió.

Veure font 37. pàg. 321: Suïssa i Noruega

Veure les incorporacions pàg. 3216.4.3. L’Europa de les regions

3.1 El principi de subsidiarietat

Aquest principi de subsidiarietat, va ser considerat bàsic el 1993 amb el tractat de la
Unió Europea. Aquest principi legitima que les institucions més properes al ciutadans
puguin assumir competències, que a priori, haurien de gestionar, aplicar o executar les
institucions superiors de l’estat.

La idea de subsidiarietat és tan antiga com l’organització de qualsevol grup humà en

què es distribueix el treball i ordena les relacions entre els diferents poders d’una
comunitat. La subsidiarietat s’ha associat a les idees democràtiques.

La idea de subsidiarietat pot ser aplicada a qualsevol organització política en què el

poder estigui situat a diferents nivells, i per això s’ha utilitzat amb relació:

- Al règim local

61
- A l’organització federal

- A l’ordenament comunitari.

- A l’autodeterminació

- A la responsabilitat dels governants- A la llibertat política

- A la divisió dels poders

- Al respecte a les identitats i a la diversitat, però també a l’eficiència i a la solidaritat

(subsidium).

Ex. El poder s’estableix a Espanya d’aquesta manera: poder central i autonòmic.

El central compta amb les províncies. L’autonomic: les CCAA, i els municipis. Però
n’hi ha altres con el Comité de les Regions.

El principi manifesta que les institucions més properes al ciutadans puguin assumir
competències que a priori, haurien de gestionar, aplicar o executar les institucions
superiors de l’estat. Això està avalar pels tractats europeus que es tradueix a través de
les directrius europees.

Com hem vist abans el TUE va crear el Comitè de les Regions (CDR), això si òrgans
consultiu pel que fa a les polítiques regionals.

El Comité de las Regions (CRD)

Lista de presidentes del Comité de las Regiones
Michel Lebrun, 2014 – Belga Partido Popular Europeo
Actualmente
Valonia
Ramón Luis Valcárcel, 2012 –2014 Español Partido Popular Europeo

Murcia
Mercedes Bresso, 2010 –2012 Italiana Partido de los Socialistas
Europeos
Piamonte
Luc Van Den Brande, 2008 –2010 Belga Partido Popular Europeo

Flandes
Michel Delebarre, 2006 –2008 Francés Partido de los Socialistas
Europeos
Dunkerque (Norte-Paso de
Calais)

62
Peter Straub, 2004 – 2006 Alemán Partido Popular Europeo

Baden-Wurtemberg
Sir Albert Bore, 2002 – 2004 Británico Partido de los Socialistas
Europeos
Birmingham
Jos Chabert, 2000 – 2002 Belga Partido Popular Europeo

Bruselas-Capital
Manfred Dammeyer, 1998 – 2000 Alemán Partido de los Socialistas
Europeos
Renania del Norte-
Westfalia
Pasqual Maragall i Mira 1996 – 1998 Español Partido de los Socialistas
Europeos
, Barcelona, Cataluña
Jacques Blanc, 1994 – 1996 Francés Partido Popular Europeo

Languedoc-Rosellón

Creat el 1994 en virtut del Tractat de la Unió Europea.

És un òrgan consultiu pel que fa a les polítiques regionals format per 344 membres dels
28 estats

Els membres del Comitè són càrrecs municipals, regionals electes, també hi ha
presidents regionals o alcaldes de grans ciutats.

Son nombrats pels governs de la UE, però treballen con total independència política.

El Consell de la UE els enumera por quatre anys i poden ser reelegits. També hauran de
tenir un mandat de las autoritats a las que representen, i han ser políticament
responsables davant d’elles.

La seu està en Brucel·les i es compartida amb el Comitè Econòmic i Social Europeu.

El Comitè organitza el seu treball en sis comissions que examinen propostes sobre:

- cohesió territorial

- medi ambient

- polítiques socials

i altres temes amb la finalitat d’elaborar dictàmens oficials per assessorar les
institucions de la UE.

63
Segons la Unió Europea una regió , és un territori amb:

- Trets geogràfics comuns.

- Una dinàmica demogràfica i econòmica específica.

- Una finalitat de caràcter administratiu i estadístic.

l’Assemblea de les Regions d’Europa (ARE) representa més de 250 regions europees
i considera que la regió està per sota de l’estat central, però si més no, està dotada de
representativitat política.

Les regions europees tenen noms diferents en funció de la pròpia estructura

administrativa i territorials dels estats. Representen realitats diferents que van des de
divisions administratives, fins a autèntiques nacions amb segles d’història com són el
cas de Baviera, País de Gal-les, Escòcia, Catalunya, P. Basc, Galícia, Bretanya, etc.

Podeu veure:
- Länders alemanys

- Comunitats Autònomes a Espanya

- Regions italianes

- Departament a França

- Províncies a Bèlgica

- Voivodats polonesos

Ex: Pirineus Mediterrània és una euroregió, que va succeir i substituir l'anterior

Euroregió mediterrània, creada al voltant dels Pirineus i la mar Mediterrània ( arc
Mediterrani) nascuda d’una iniciativa dels governs de l'Aragó, Catalunya i les Illes
Balears i dels consells regionals de Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus, que
subscriviren la Declaració constitutiva de l'Euroregió el 29 d’octubre de 2004.

La proposta inicial va ser feta pel president de la Generalitat de Catalunya, en

Pasqual Maragall i Mira, el 25 d'agost de 2003, mentre era candidat. Ell volia que
també el principat d'Andorra i el País Valencià en formessin part, però el president
d’aquesta darrera, Francisco Camps, ho refusà perquè creia que suposaria una pèrdua
d’autonomia per part de la seva comunitat.

El 21 de maig de 2006, els grups parlamentaris presents a les Corts d'Aragó acordaren
deixar en suspens la participació d’aquesta comunitat autònoma en la iniciativa.

Veure font 42. pàg. 326.

Veure Glossari pàg. 323:

64
- Principi de subsidiarietat

- Regió.

Veure font 39, pàg. 323: L’Eurogió Pirineus-Mediterrània.

L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE LA UE
La UE presenta importants desequilibris regionals. Per tal de corregir-los i afavorir el
desenvolupament de les regions més desafavorides s’ha creat la política regional i la
política estructural i de cohesió.

La classificació territorial de la UE, amb poques excepcions, segueix la divisió

administrativa de cada Estat.

La UE ha creat els NUTS (Unitats Territorials Estadístiques), establint-se 3 nivells

territorials.

Amb la intenció d’harmonitzar aquesta diversitat territorial, l’oficina Estadística de la

Unió Europea (l’EUROESTAT), va establir l’any 1988 la Nomenclatura d’Unitats
Territorials Estadístiques (NUTS) les quals s’organitzen inicialment en tres nivells
jeràrquics diferents:

Les NUTS1: són el primer nivell de desagregació territorial dins els Estats. Són, per
tant, grans unitats territorials. Ara bé, dins aquest grup trobem casos molt diferents, com
els Länder alemanys (amb gran poder) o les agrupacions de CCAA a Espanya ( 7 NUTS
, amb una funció estadística, poc operativa).

Agrupen diverses regions de jerarquia inferior (NUTS2) i les NUTS1, molt casos són
artificioses. Hi ha a la UE 97 regions NUTS1. Catalunya està inclosa en l’agrupació Est,
juntament amb les illes Balears i la Comunitat Valenciana.

Les NUTS2 són les unitats administratives de base (AUB) i són les més utilitzades.
És el nivell fonamental per fer els anàlisis, la presa de decisions alhora d’executar la
política regional de la UE. Ex: 17 Comunitats autònomes i dos ciutats autonòmiques es
troben classificades en aquest nivell hi han 271 NUTS2 a la UE.

Veure font 40. pàg. 324. Mapa de les regions europees.

Les NUTS3 eren divisions territorial ja existents, d’un nivell jeràrquic més baix.
Les 50 províncies espanyoles i les dues ciutats autònomes es troben classificades en
aquest nivell. Als estats europeus hi ha 1.303 NUTS 3. Posteriorment, la UE va crear
les unitats administratives locals (LAU1 i LAU2) LAU1 no correspon a ningun nivell a
Espanya a França són els cantons, la LAU2 correspon al municipis.

Cap d’aquests nivell no té, però, gaire rellevància en l’àmbit comunitari.

65
Veure font 11/12, pàg.47 i 48

Veure font 41. pàg. 325. Mapa de les regions europees.

Dins de la UE hi h dos tipus de regions:

Les regions dins la UE es poden

classificar seguint diversos criteris .

Destaquen l'Índex de Perifericitat, que

mesura l’aproximació o llunyania al
centre d’activitat econòmica,
considerant el PIB regional.

Així hi ha regions centrals (interiors i

exteriors) regions intermèdies i regions
perifèriques (interiors i exteriors).

66
67
- Regions ultraperifèriques, formades per les que estan allunyades d’Europa, però
depenen d’estat europeus.

Són regions ultraperifèriques, amb problemes de llarga distància de la metròpoli,

insularitat llevat de la Guaiana... Per compensar la marca d’infraestructures i serveis
totes tenen un règim singular per accedir al mercat interior de la UE :

- El quatre departaments francesos d’ultramar de Guadalupe, la Guaiana , Martinica i

Illa de laq Reunió

- Le illes Canàries- Madeira i les Açores

- Regions transfrontereres, formades per regions que depenen de diferents estàs de la

UE i que fan frontera. N’hi ha 109 a la UE, cosa que demostra la creixent col·laboració
entre regions.

A Europa hi ha regions riques i altres no tan riques. És el cas dels italians i dels
espanyol, etc.

Ex. la Llombardia al nord és més rica que Sicília al sud.

Veure font 43. pàg. 326.

Per corregir en la mesura aquestes desigualtats, la UE va crear mecanismes financer:

68
6.4.4. La política regional de la Unió Europea:
A la Europa Comunitària hi ha en l’actualitat països rics i països pobres, especialment
entre els fundadors i els han entrat recentment.

Existeixen diferencies notables entre regions dins dels propis països exemple Itàlia,
Espanya...

Per ajudar les regions menys afavorides i reduir-ne les desigualtats la UE té establerts
dos mecanismes financers.

- Han de respectar la forma de cofinançament amb altres administracions i els projectes

als qual s’apliquen.

- Han de respectar plenament la legislació europea, sobretot pel que fa al medi ambient,
la lliure competència i l’adjudicació de contractes públics.

- Els Fonts Estructurals

- Els Fonts de cohesió

Reben aquests fons les regions que no arriben al 75% de de la renda mitjana
comunitària.

Fons Estructurals de dos tipus:

- Els Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), creat el 1975. per crear
infraestructures, ajuda a les inversions productives que generi ocupació i guanys a les
empreses. En el període 2007-2013 Itàlia, França, Espanya i Regne Unit han estats els
països comunitaris que han rebut més diner dels fonts FEDER.

Tenien l’objectiu de corregir els nivell de desenvolupament de les regions)

- Fons Social Europeu (FSE), creat el 1958. Dedicat sobretot a les activitat per a la
formació, inserció laboral de treballador i aturats. En el període 2007-2013 els països
que s’han beneficiat més d’aquest fonts han estat: Espanya, Itàlia, Portugal i Polònia.

- El fons de Cohesió (FC), creat el 1994 arran del tractat de la Unió Europea
(Maastricht)

- Dedica ajuda a aquells països que estan per sota del PIB en un 90% de la mitjana

- Finança projectes de infraestructura mediambiental i transport

- Els estats que tenen un dèficit públic superior al 3% del seu PIB, no rep
cap ajuda de la Comissió Des d’aquell moment, els països més beneficiats van ser
Espanya, Portugal, Irlanda i Grècia.

69
- En el període 2007-2013 els països que més han rebut d’aquest fonts han estat :
Romania i Bulgària.

- La quantitat econòmica d’aquest període ha estat de gairebé 348.000 milions d’euros.,

comunitària. fons. la República Txeca, Estònia, Grècia, Xipre, Malta... més d’un
35% de tot el pressupost comunitari.

La UE s’ha marcat tres objectius:

- Convergència: promocionar el creixement i l’ocupació per tal d’accelerar la

convergència de les regions i els estats menys desfavorits

- Competitivitat regional i ocupació: innovació empresarial, protecció ambiental,

desenvolupament del mercat laboral de les regions.

- Cooperació territorial europea. Potencial la cooperació transfronterera,

interregional, interestatal.

Veure font 45 pàg. 328: Mapa Europa distribució dels Fons Estructurals del
FEDER període

Els Acords de Schengen foren signats el 1985 i 1990 a Schengen (Luxemburg) per
diversos països de la Unió Europea per suprimir de forma progressiva els controls
fronterers. L'objectiu és garantir la lliure circulació de béns, serveis, capitals,
treballadors i viatgers.

L'espai Schengen va entrar en vigor el març de 1995 a Alemanya, Bèlgica, Espanya,

França, Luxemburg, els Països Baixos i Portugal. Posteriorment s’hi han anat afegint
altres estats europeus, la majoria de la Unió Europea (tots menys el Regne Unit i la
República d'Irlanda, que només hi participen parcialment).

1.4 El tractat de Lisboa

Punts principals:

- Creació del càrrec del president de la UE- Més mitjans per a l’alt representant d’afers
exteriors

- Més poder per al Parlament Europeu

- Carta de drets fonamentals, jurídicament vinculant

- Reducció de la capacitat de vet dels membres

Per a acontentar Irlanda, es va eliminar la reducció prevista de comissaris.

Ja han ratificat el tractat 24 països i faltaven 3, però Irlanda ha dit sí aquest dissabte ),
Polònia ( falta la signatura del president Kaczynski i República Txeca (falta la signatura

70
del president Klaus pendent des d’abril de 2008 ). El parlament polac el va aprovar,
però va dir que el ratificaria quan ho fes Irlanda.

Ara podria entrar en vigor l’1 de gener de 2010 No obstant, el 13 de desembre de 2007
els caps d’estat o de govern dels 27 estats membres de la Unió Europea van signar el
Tractat de Lisboa, per entrar en vigor , d’entrada, l’any 2009.

El tractat de Lisboa fixa el nombre d’eurodiputats en 750 més el president ( més

gran del món després de l’Índia) 3⁄4 Concreta que el Consell Europeu ( representa els
estats membres i està format pels caps de govern, aprova el pressupost juntament amb el
parlament i coordina les polítiqueseconòmiques dels estats membres ) tindrà un
president permanent per un període de dos anys i mig, renovable un cop.

Les principals funcions són:

- impulsar i definir les orientacions polítiques generals de la Unió Europea

- arbitrar o desbloquejar els temes més difícils.

- També té atribucions en la Política Exteriors i de Seguretat Comuna, cooperació de la

jurisdicció i de la policia en matèria penal, política econòmica i monetària, així com en
l'ocupació 3⁄4 La decisió del Consell ha d’estar ratificada per una majoria qualificada
(55% dels estats membres i aquest percentatge ha de representar com a mínim el 65%
de la població de la UE) 3⁄4 La Comissió Europea.

Les principals funcions de la comissió són:

- Proposar legislació al Parlament i al Consell.

- Gestionar i aplicar les polítiques de la UE i el seu pressupost. (és l’executiu)

- Fer complir la legislació europea.

- Representar a la Unió en l'escena internacional.

- Es redueix fins a un nombre de comissaris que correspongui als dos terços del
nombre d’estats membres. Aquest són escollir mitjans un sistema rotatori. 3⁄4
Reforça la importància de les regions dins de la UE ( diversitat cultura i lingüística)

- Reforça i amplia la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea signada a Niça
el desembre de l’any 2000.

- El Parlament Europeu (PE),

- El Consell de la Unió Europea (CUE),

- La Comissió Europea (CE)

- El Consell de la Unió Europea

71
- El tribunal de justícia

- El tribunal de Comptes

- El Banc Central Europeu (BCE):

- El Comitè Econòmic i Social Europeu

- El Comitè de les Regions

- El defensor del poble europeu

- Banc Europeu d’Inversions (BEI)

Grups Partits Líder(s) Escons

Manfred
Partit Popular Europeu (PPE) Partit Popular Europeu 221
Weber
Aliança Progressista de
Martin
Socialistes i Demòcrates Partit Socialista Europeu 191
Schulz
(S&D)
Aliança dels Conservadors i
Conservadors i Reformistes Reformistes Europeus
Syed Kamall 70
Europeus (ECR) Moviment Polític Cristià
d'Europa
Partit de l'Aliança dels
Aliança dels Liberals i
Liberals i Demòcrates per Guy
Demòcrates per Europa 67
Europa Verhofstadt
(ALDE)
Partit Demòcrata Europeu
Partit de l'Esquerra Europea
Esquerra Unida Europea- Aliança de l'Esquerra Verda
Gabriele
Esquerra Verda Nòrdica Nòrdica (NGLA) 52
Zimmer
(GUE-NGL) altres partits d'esquerra no
afiliats
Rebecca
Harms
Els Verds/Aliança Lliure Partit Verd Europeu
50
Europea (Verds/ALE) Aliança Lliure Europea
Philippe
Lamberts
Moviment per l'Europa de
Nigel Farage
les Llibertats i de la
Europa de la Llibertat i la
Democràcia 48
Democràcia (ELD) David
diversos partits
Borrelli
independents i nacionalistes

72
 Aliança dels Moviments
No inscrits 43
Nacionals Europeus
Altres 9
TOTAL 751

http://ca.wikipedia.org/wiki/Grups_del_Parlament_Europeu

Els grups polítics del Parlament Europeu són els grups parlamentaris del Parlament
Europeu.
Aquests grups no són partits sinó coalicions flexibles que inclouen diputats de
diferents partits polítics europeus, blocs polítics europeus informals, i independents.
Cada grup ha de constar d’un mínim de 19 diputats de cinc estats membres de la
Unió Europea.

Vilaweb
On anirà el meu vot de les eleccions europees?
http://www.vilaweb.cat/noticia/4192592/20140521/anira-meu-vot-eleccions-
europees.pdf

http://www.ccma.cat/324/Els-grups-del-Parlament-Europeu/noticia/367436/

73