Els Quatre Dracs Asiatics

Els quatre dracs asitics
Corea del Sud, Taiwan, Hong Kong i Singapur

Pablo Bustelo Iliana Olivi
P03/17012/02356
Universitat Oberta de Catalunya P03/17012/02356
ndex
Introducci ................................................................................................ 5 Objectius ..................................................................................................... 6 1. Una visi general del desenvolupament, la crisi i la recuperaci .................................................................................... 7 1.1. El miracle econmic dels dracs ...................................................... 7 1.2. Les interpretacions del seu desenvolupament ................................. 9 1.3. Els anys vuitanta ............................................................................... 11 1.4. Els anys noranta i les crisis financeres .............................................. 12 1.5. La recuperaci i la situaci actual ..................................................... 13 1.6. Balan de lexperincia dels dracs ..................................................... 14 2. Corea del Sud ........................................................................................ 15 2.1. Situaci actual i evoluci econmica ............................................... 15 2.2. Fases del desenvolupament .............................................................. 17 3. Taiwan ................................................................................................... 22 3.1. Situaci actual i evoluci econmica ............................................... 22 3.2. Fases del desenvolupament .............................................................. 24 4. Hong Kong ............................................................................................ 29 4.1. Situaci actual i evoluci econmica ............................................... 29 4.2. Fases del desenvolupament .............................................................. 30 5. Singapur ................................................................................................ 36 5.1. La situaci actual i evoluci econmica ........................................... 36 5.2. Fases del desenvolupament .............................................................. 38 Resum .......................................................................................................... 44 Bibliografia ................................................................................................ 45
Introducci
Els quatre petits dracs asitics (Corea del Sud, Taiwan, Hong Kong i Singapur), tamb denominats noves economies industrials asitiques (NEIA), han crescut de manera espectacular des dels anys seixanta i shan convertit en exportadors preeminents de productes manufacturats. A ms, el seu desenvolupament ha estat impressionant: en els anys cinquanta eren economies molt pobres, per actualment, la seva renda per capita, en paritat de poder adquisitiu, supera les dels pasos del sud de la Uni Europea (Grcia, Portugal o fins i tot Espanya). El que s realment interessant de lexperincia dels dracs s que van partir duna situaci inicial desfavorable: absncia de recursos naturals, baixa renda per capita, pes demogrfic escs, etc. A ms, van crixer molt en els anys setanta i vuitanta, malgrat les pertorbacions externes daquells dos decennis. Aquest creixement alt es va mantenir fins i tot a mitjan anys noranta. Les crisis financeres asitiques de 1997-1998 van afectar directament Corea del Sud i Hong Kong, i indirectament Singapur i Taiwan. Els dracs van sortir de les crisis potenciant molt les exportacions, sobretot de productes electrnics, i amb poltiques expansives de demanda. Aix, en els ltims anys shan fet ms dependents de les exportacions i presenten un creixent dficit pressupostari i un deute pblic cada vegada major. Els dracs sn diversos. Hong Kong i Singapur sn territoris petits i densament poblats. Hong Kong depn del sector de serveis. Singapur t un sector manufacturer assentat en els productes electrnics. Corea del Sud i Taiwan sn demogrficament ms grans i tenen una economia ms diversificada.
Objectius
1. Identificar les caracterstiques ms destacades del pes creixent dels dracs en leconomia mundial. 2. Comprendre en quin sentit destaca el desenvolupament econmic dels dracs. 3. Distingir la pauta de creixement de Corea del Sud i de Taiwan, duna banda, i la de Hong Kong i Singapur, duna altra. 4. Identificar les caracterstiques principals del creixement econmic de Corea del Sud en els anys setanta, vuitanta i noranta. 5. Entendre les raons per les quals Taiwan ha registrat una desacceleraci del creixement del seu PIB des dels anys setanta. 6. Identificar els vincles econmics de Hong Kong amb la Xina i entendre de quina manera els canvis en aquests vincles han provocat successivament industrialitzaci i desindustrialitzaci al territori. 7. Determinar les caracterstiques singulars de Singapur quant a la seva dependncia de la indstria electrnica i de la inversi directa estrangera. 8. Observar de quina manera els dracs van sortir de les crisis de 1997-98 i com aquesta sortida els ha convertit en ms vulnerables.
1. Una visi general del desenvolupament, la crisi i la recuperaci
Les noves economies industrials asitiques (NEIA; s a dir, Corea del Sud, Taiwan, Hong Kong i Singapur) sn els anomenats quatre petits dracs (en la tradici confuciana el gran drac s la Xina).
1.1. El miracle econmic dels dracs Des dels anys seixanta, les NEIA shan desenvolupat de forma espectacular i shan convertit en exportadores preeminents. Aquests cadells de tigre (el tigre adult seria el Jap), tamb denominats banda dels quatre, han estat lders del creixement econmic mundial. Entre el 1965 i el 1990 el creixement anual mitj del seu PNB per capita es va situar entre el 6,2% i el 7,2%, taxes molt superiors a la de la mitjana del Tercer Mn (2,5%) i a la de la mitjana dels pasos desenvolupats (2,4%). Entre els anys 1990 i 2000 el creixement es va desaccelerar notablement, especialment
La banda dels quatre... ... s un terme relacionat amb la Revoluci Cultural a la Xina, per referir-se al sector ms radical del Partit Comunista Xins.
per limpacte de les crisis asitiques de 19971998. El PIB per capita va crixer el 1990-2000 a una taxa anual mitjana del 5,4% a Taiwan, del 4,7% a Corea del Sud i a Singapur, i de l1,9% a Hong Kong. Llevat daquest ltim cas, el creixement va continuar sent fora ms gran que el dels pasos dingrs baix i mitj (3,1%) i que el dels pasos desenvolupats (1,7%). En un perode ms llarg (1975-2001), el PIB per capita va augmentar a una taxa anual mitjana del 6,2% tant a Corea del Sud com a Taiwan, del 5,1% a Singapur i del 4,5% a Hong Kong. Aquestes taxes sn molt elevades. A efectes de comparaci, la taxa va ser del 2,3% als pasos dingrs baix i mitj i del 2,1% als pasos dingrs alt (i del 2,2% a Espanya). En suma, Corea del Sud i Taiwan van crixer tres vegades ms que el conjunt del mn, mentre que Singapur i Hong Kong van duplicar amb escreix el creixement mundial. A ms de rpida, la seva expansi ha estat sorprenent per diversos motius. En primer lloc, ha resistit notablement b les pertorbacions externes (petrolferes, monetries i comercials) dels anys setanta i vuitanta. Malgrat ser molt dependents de les importacions de petroli i de les exportacions de manufactures als pasos rics, aquestes economies han pogut suportar ladversa situaci externa (augment dels preus del petroli el 1973-1974 i el 1979-1980, augment dels tipus dinters el 1980-81, proteccionisme creixent dels pasos rics, etc.) amb un creixement elevat que contrasta, per exemple, amb levoluci dels principals pasos de lAmrica Llatina en aquells dos decennis. En segon lloc, els dracs van partir duna situaci inicial (en els anys cinquanta i la primeria dels seixanta) clarament desfavorable: mercat intern de dimensions redudes (pel petit pes demogrfic i la baixa renda per capita), menor grau dindustrialitzaci que altres pasos del Tercer Mn, absncia gaireb total de recursos naturals, escassa dotaci de terres cultivables, etc. En tercer lloc, el creixement sha vist acompanyat per un desenvolupament econmic i social indubtable: notable canvi estructural i millores substancials en el nivell i la qualitat de vida de la poblaci. A la primeria dels anys noranta, el seu nivell de desenvolupament era ja similar al dels pasos menys rics de lEuropa occidental.
El 2001, el PIB per capita en PPA de Hong Kong va ser de 24.850 dlars, gaireb tan alt com el del Jap (25.130 dlars). Els de Singapur i Taiwan van superar els 22.000 dlars; s a dir, ms que el dEspanya (20.150 dlars). El de Corea del Sud va ser de 15.090, el ms baix dels tres, a causa de lefecte de la crisi financera de 1997-98.
Daltra banda, els dracs shan convertit en grans exportadors. El seu pes conjunt en les exportacions mundials va crixer un escs 1,7% el 1967 a un apreciable 10% el 2001; s a dir, ms que Alemanya (9,3%) i que el Jap (6,3%). El 2001, Hong Kong era el 10. exportador mundial (3,1%); Corea del Sud, el 13. (2,5%); Taiwan, el 14. (2,3%) i Singapur, el 15. (2,1%). Cal tenir en compte, tanmateix, que les exportacions de Hong Kong i de Singapur inclouen una alta
proporci de reexportacions (procedents de la Xina en el primer cas i de Malisia i Indonsia en el segon). Restant les reexportacions, el pes de Hong Kong passa al 0,3% i el de Singapur a l1,1%. Aix, la suma de les exportacions dels quatre (excloent-ne les reexportacions) s del 6,2% de les exportacions mundials, gaireb tant com la proporci del Jap (6,3%).
En els anys vuitanta, malgrat la desacceleraci del comer mundial, les exportacions dels dracs van augmentar a una taxa anual mitjana superior al 12% (4% de mitjana mundial). En els anys noranta, les seves exportacions van crixer a una taxa mitjana anual del 10%, una mica ms baixa que en el decenni anterior, per superior a la mundial (7%) i a la del Jap (5%), encara que inferior a la de la Xina (15%).
A ms del seu fort pes en el comer internacional i del seu rpid creixement recent, altres caracterstiques de les exportacions dels dracs sn les segents:
1) Estan compostes majoritriament per productes manufacturats (en una proporci superior al 90%, llevat de Singapur, al qual correspon un pes relatiu del 85%, ja que tamb exporta petroli i reexporta cautx i estany procedents de Malisia i dIndonsia).
2) El seu principal mercat exterior s el dels Estats Units, (que s la destinaci duna cinquena part de les exportacions de Corea del Sud i del 15% de les de Singapur), amb lexcepci de Hong Kong, que dirigeix ms dun ter de les seves exportacions a la Xina, i de Taiwan, que dirigeix un 23% de les seves exportacions a Hong Kong.
3) Les seves exportacions inclouen no solament productes intensius en treball, com ara txtils, peces de vestir, calat, mobles, articles desport, paraiges, joguines, etc., sin tamb mercaderies ms intensives en capital i tecnologia, com autombils, vaixells, acer, productes qumics, articles electrnics de consum, semiconductors i ordinadors personals. Per exemple, Corea del Sud s una gran potncia en construcci naval, acer, semiconductors i autombils i Taiwan s el primer productor mundial dordinadors porttils i dalguns perifrics dordinadors (teclats, ratolins, escners, etc.).
1.2. Les interpretacions del seu desenvolupament Lexperincia dels dracs ha estat objecte de diverses explicacions. Sen pot destacar tres de principals: la neoclssica radical (o neoliberal), la neoclssica moderada, i la de lenfocament de la dependncia. Les tres sn insatisfactries. Per aquesta ra, molts especialistes defensen una explicaci dEconomia Poltica.
10
Per als economistes neoclssics radicals, el seu xit hauria obet a una estratgia liberal de desenvolupament, basada en una breu i suau fase dindustrialitzaci per substituci dimportacions (ISI) en els anys cinquanta, en una notable liberalitzaci, tant interna (reducci del pes de lEstat) com externa (liberalitzaci comercial), de les seves economies a la primeria dels anys seixanta, i en laplicaci de poltiques ortodoxes dajust a les pertorbacions externes dels anys setanta i vuitanta.
Aquesta interpretaci es pot discutir: durant els anys cinquanta, lISI va contribuir molt a lexpansi industrial de Corea del Sud i Taiwan, fins i tot ms que en alguns pasos de lAmrica Llatina; no hi va haver ni liberalitzaci comercial important ni descomproms de lEstat en els anys seixanta; i les poltiques dajust als shocks externs van ser clarament heterodoxes, amb mesures expansives que van contrastar, per exemple, amb lestabilitzaci recessiva que es va aplicar a lAmrica Llatina. La industrialitzaci... ... per substituci dimportacions (ISI) s una estratgia dindustrialitzaci orientada al mercat interior i basada en el reemplaament de les importacions per producci nacional.
La liberalitzaci comercial... ... s la reducci de les restriccions a les importacions de bns i serveis.
La interpretaci neoclssica moderada (de lanomenat enfocament favorable al mercat), expressada en un fams estudi sobre el miracle de lsia oriental publicat pel Banc Mundial el 1993, consisteix a dir que en els dracs lEstat hauria recolzat o mantingut el mercat; s a dir, que shauria limitat a: garantir lestabilitat macroeconmica; crear un marc competitiu favorable a les empreses privades; efectuar inversions pbliques en capital hum i fsic; mantenir una burocrcia estatal competent i honrada.
No obstant aix, lexperincia histrica de Corea del Sud i Taiwan no sajusta fcilment a aquest model interpretatiu. La intervenci de lEstat va consistir, des dels anys seixanta, no a actuar de manera passiva per a senzillament posar remei a les disfuncions del mercat, sin a fer-ho activament per tal destimular la inversi i el comer exterior. Per tant, no es va tractar per tant duna estratgia que va harmonitzar amb el mercat, sin duna intervenci deliberada per a alterar els preus relatius i modificar el funcionament del mercat. En altres termes, lEstat no va governar el mercat, sin que el va reprimir.
Lenfocament favorable al mercat est mancat de corroboraci emprica en el cas dels dracs o, si ms no, en el que es refereix a lexistncia dun ambient empresarial basat en la lliure competncia. s indubtable, s clar, que altres aspectes de la interpretaci del Banc Mundial s que es van complir: lestabilitat macroeconmica (amb limportant mats que les poltiques destabilitzaci aplicades per a assolir tal situaci es van apartar de lortodxia); les mplies inversions en capital hum i fsic, i el notable desenvolupament institucional. s igualment discutible la interpretaci de lenfocament de la dependncia. Per a alguns autors daquesta escola, aquestes economies serien simples subproductes o meres excrescncies de les empreses multinacionals, ra per la qual el seu creixement hauria desembocat en la perpetuaci del seu subdesenvolupament (el desenvolupament del subdesenvolupament) o, en el millor dels casos, en un desenvolupament parcial i insuficient (el desenvolupament dependent).
11
Lafirmaci que el creixement dels dracs seria deguda a la inversi estrangera es contradiu amb la informaci emprica disponible, que demostra clarament que el pes relatiu de lIDE i de les anomenades noves formes dinversi (NFI, com la subcontractaci internacional) s i ha estat bastant ms baix a Corea i Taiwan que en altres pasos del Tercer Mn i que la importncia de les empreses estrangeres (en la producci, les exportacions o ls del sector manufacturer) s i ha estat, llevat de Singapur, marginal. Tampoc no sajusta a aquesta afirmaci lexistncia de grans companyies de capital nacional, com les empreses pbliques a Taiwan o els chaebol coreans. A ms, aquesta afirmaci s ahistrica i illgica: Corea i Taiwan van registrar una ms que notable industrialitzaci ja abans dels primers anys seixanta, quan va fer la seva aparici lIDE. La segona afirmaci de lenfocament de la dependncia (labsncia dun desenvolupament real) pot ser discutida: els dracs han registrat un desenvolupament econmic i social genu o autntic, encara que naturalment amb les contradiccions i desigualtats inherents a qualsevol procs expansiu en el marc del capitalisme. Davant de les limitacions de les explicacions anteriors, molts especialistes defensen un enfocament dEconomia Poltica. Per comenar, aquest enfocament nega que el creixement dels dracs (amb lexcepci de Singapur) depengus de lIDE i reconeix que el seu desenvolupament ha estat real. Aquest plantejament insisteix en la importncia de lISI, duna liberalitzaci cauta i parcial en els anys seixanta i dun ajust heterodox a les pertorbacions externes dels anys setanta i vuitanta. Destaca, a ms, que el desenvolupament dels dracs ha estat causat per la presncia dun estat capa dalterar significativament el mecanisme del mercat, amb vista a accelerar el creixement mitjanant el foment de la inversi i de les exportacions.
1.3. Els anys vuitanta Els anys vuitanta van ser un decenni perdut per a lAmrica Llatina i lfrica subsahariana, ja que la seva renda per capita real es va reduir. Al contrari, lingrs per habitant de lsia oriental (sense comptar el Jap) va crixer el 6,3%. Els dracs van registrar un creixement molt elevat en els anys vuitanta. Entre el 1980 i el 1990 lincrement anual mitj del PIB va ser notablement superior en els dracs que a la resta del mn: 9,7% a Corea del Sud, 7,5% a Taiwan, 7,1% a Singapur i 6,4% a Hong Kong, davant una mitjana del 3,2% al Tercer Mn i del 3,1% als pasos desenvolupats. A ms, els dracs van experimentar un notable canvi estructural cap a activitats ms intensives en capital i tecnologia. La competncia de pasos de baixos salaris i el proteccionisme dels pasos occidentals en productes intensius en treball, el creixement dels salaris a causa de lescassetat de m dobra, els efectes
12
darrossegament dels sectors exportadors sobre la substituci dimportacions de productes intermedis i bns de capital aix com tamb laven tecnolgic van fomentar la diversificaci del teixit productiu. A Corea del Sud i Taiwan, es va alterar la composici de la indstria en favor dels productes metllics, la maquinria elctrica i electrnica i alguns sectors dalta tecnologia (semiconductors, informtica, maquinria de precisi, etc.). A ms, durant aquells anys es va intensificar la internacionalitzaci empresarial, de manera que els dracs es van convertir en importants inversors a lestranger. Lexistncia de grans empreses (els chaebol coreans, com Samsung, Daewoo, LG, Hyundai, etc.), lapreciaci de les monedes, laugment dels costos laborals, els alts supervit corrents, les importants reserves en divises i la voluntat deludir el proteccionisme als mercats van ser alguns dels factors que van provocar un augment de les inversions directes dels dracs a lestranger.
Diverses empreses coreanes i taiwaneses van efectuar inversions als Estats Units i Europa occidental per a circumvenir les barreres comercials i aproximar-se als consumidors, crear xarxes de comercialitzaci o accedir a tecnologia avanada. Samsung, Daewoo, LG o Tatung es van installar a lAmrica del Nord i lEuropa occidental per fabricar televisors, magnetoscopis i forns microones. Hyundai va crear una fbrica dautombils al Canad. Algunes empreses taiwaneses, com Mitac, Kunnan o All-Star van installar als Estats Units xarxes de comercialitzaci dordinadors personals, raquetes de tennis i calat esportiu.
Parallelament, moltes companyies del sector txtil, del calat o lelectrnica han invertit massivament en pasos de baixos salaris del seu entorn geogrfic, com Malisia, Tailndia, Indonsia, la Xina o el Vietnam, per tal daccedir a una m dobra barata i de defugir indirectament les barreres comercials dels seus principals mercats dexportaci.
Per exemple, moltes empreses de Taiwan del calat i de la fabricaci de joguines i de bicicletes es van traslladar a les zones econmiques especials de les provncies costaneres del sud de la Xina per treure profit de salaris deu vegades ms baixos que a lilla. El mateix va ocrrer a Hong Kong, el sector industrial del qual es va traslladar parcialment al delta del riu de les Perles, a la provncia xinesa de Guangdong. A ms, diverses empreses txtils coreanes van invertir a Mxic per evitar els efectes de desviaci de comer del TLC i en alguns pasos de lAmrica Central, com Guatemala i Hondures, per treure profit de les preferncies atorgades pels Estats Units als pasos del Carib. Tamb va comenar a notarse la presncia coreana als pasos de lEuropa central i oriental.
En un altre ordre de coses, els anys vuitanta tamb van ser testimonis de la democratitzaci de Corea del Sud i Taiwan, amb la legalitzaci dels partits poltics de loposici i la celebraci deleccions lliures. Lobertura poltica va posar sobre la taula qestions desateses durant els llargs anys de governs militars i autoritaris: el considerable deteriorament del medi ambient, la congesti urbana, el dficit dinfraestructures i els problemes laborals.
1.4. Els anys noranta i les crisis financeres Durant la primera part dels anys noranta, el creixement va continuar sent elevat. El 1990-95 el creixement anual mitj del PIB va superar el 8% a Singapur,
13
el 7% a Corea del Sud i Taiwan i el 5% a Hong Kong, xifres molt ms elevades que les dels pasos dingrs baix i mitj (2,1%) i dels pasos dingrs alt (2%).
Tanmateix, el 1997 el miracle econmic dels dracs es va veure brutalment interromput per les crisis financeres asitiques. Encara que van afectar directament noms a Corea del Sud (juntament amb Tailndia, Indonsia i Malisia), indirectament van tenir repercussions greus en la resta dels dracs. La moneda i la borsa de valors de Hong Kong es va veure sotmesa fins i tot a forts atacs especulatius. Singapur va patir la forta crisi dels pasos del seu entorn i Taiwan va veure caure les seves exportacions, en part per la recessi en altres pasos asitics i en part per la renovada competitivitat daquests en mercats tercers (ja que les monedes de Corea del Sud i de diversos pasos del sud-est asitic es van depreciar considerablement).
Una crisi financera consisteix en... ... el deteriorament sobtat i pronunciat de qualsevol indicador financer. Aqu ens referim sobretot a una crisi canviria (devaluaci sobtada i pronunciada de la moneda)i a una crisi bancria (retirada sobtada i acusada dels actius dipositats en el sistema bancari o prestats a aquest).
En el cas de Corea del Sud, la liberalitzaci financera empresa des de principi dels anys noranta va produir una forta entrada de capital estranger voltil i un boom de crdit bancari. Els chaebol, fortament palanquejats (s a dir, amb un alt quocient entre el deute i el capital propi), van invertir massivament en sectors que ja tenien excs de capacitat. El deute extern a curt termini va arribar a duplicar amb escreix les reserves en divises el juny de 1997. A aquests problemes interns, shi va superposar el comportament especulatiu dels mercats internacionals de capital: lentrada neta de capital estranger privat va passar de 24.409 milions de dlars el 1996 a menys 13.884 milions el 1997 i a menys 13.020 milions el 1998. En el cas de Hong Kong, les autoritats van augmentar molt els tipus dinters per defensar-se dels atacs especulatius. Aquest fet va provocar una retracci del crdit bancari, una contenci del consum privat i, sobretot, una caiguda fulminant dels preus del sl. Com que el sector immobiliari representava el 40% del PIB i generava una tercera part dels ingressos pblics, la deflaci dactius va ser extremadament perjudicial. Aix, el 1998 el PIB va caure un 6,7% a Corea del Sud, un 5% a Hong Kong i un 0,1% a Singapur. El creixement de Taiwan es va desaccelerar notablement (del 6,7% el 1997 al 4,6% el 1998), per no va arribar a presentar signe negatiu.
La liberalitzaci financera... ... s la reducci de les restriccions a la lliure mobilitat dels capitals (obertura financera) i a lactivitat financera interna (desregulaci financera).
1.5. La recuperaci i la situaci actual Durant els anys 1999 i 2000, el creixement dels dracs es va recuperar sensiblement. Les poltiques expansives de demanda, el fort augment de les exportacions, la major entrada dIDE i les mesures de reestructuraci bancria i empresarial van fer que Corea del Sud creixs el 10,9% el 1999 i el 9,3% el 2000. Hong Kong tamb va crixer bastant el 1999 (el 3,4%) i molt el 2000
14
(10,2%), igual com Singapur (el 6,4% el 1999 i el 9,4% el 2000). Taiwan es va recuperar de forma ms moderada (el 5,4% el 1999 i el 5,9% el 2000). En definitiva, levoluci entre el 1996 i el 2000 mostra una forma de V (una caiguda abrupta seguida duna forta recuperaci). No obstant aix, el 2001, el menor creixement de leconomia mundial, la caiguda de la demanda internacional de productes electrnics i la lentitud en la reestructuraci de bancs i empreses van fer que lexpansi es frens considerablement a Hong Kong i Corea del Sud i que la variaci del PIB fos fins i tot negativa a Singapur (-2,4%) i Taiwan (-2,2%). En aquests dos casos, els productes electrnics representaven una alta proporci de les exportacions totals: la meitat a Taiwan i dues terceres parts a Singapur. El 2002, el creixement va tornar a ser considerable: 6,3% a Corea del Sud, 3,5% a Taiwan, 2,3% a Hong Kong i 2,2% a Singapur. No obstant aix, els dracs tenen diversos reptes per superar, que es deuen a la forma com han sortit de la crisi de 1997, que va ser exportant ms i amb poltiques expansives de demanda. Aix, senfronten a una major dependncia que abans de les exportacions i a creixents dficits pressupostaris i deute pblic.
1.6. Balan de lexperincia dels dracs
Un efecte important fruit de lexperincia dels dracs s que el desenvolupament s possible al Tercer Mn, fins i tot en economies amb una situaci de partida desfavorable. s ms, aquest desenvolupament pot produir-se en un context de relativa equitat i de rpida disminuci de la pobresa. La desigualtat a Corea del Sud o Taiwan s i ha estat menor que a Espanya, mentre que la de Hong Kong i Singapur, encara que bastant major, s similar a la dels Estats Units. La pobresa es va reduir de manera molt rpida.
En els anys cinquanta, la renda per capita de Corea del Sud o de Taiwan era similar a les dAngola, Moambic o el Senegal. Avui en dia, la pobresa, mesurada per la proporci de persones amb uns ingressos diaris inferiors a dos dlars en PPA, s prcticament inexistent a Hong Kong i Singapur i inferior al 2% a Corea del Sud o Taiwan (davant el 24% que es registra a Mxic o al Brasil). Una altra conclusi s que, com a conseqncia de les crisis asitiques de 1997-1998 i de la creixent maduresa de les seves economies, els dracs probablement creixeran a una taxa anual mitjana que pot rondar el 5% en els prxims anys, davant el 7% que van registrar abans de les crisis. El seu miracle econmic segurament continuar, encara que a un ritme ms moderat.
15
2. Corea del Sud
2.1. Situaci actual i evoluci econmica Igual com altres dracs asitics, Corea del Sud ha viscut un llarg perode de creixement econmic que es va iniciar en els anys seixanta. El ritme de creixement del PIB es va mantenir en decennis posteriors (el 8,9% de mitjana en els vuitanta i el 5,7% els noranta) i va permetre que el pas passs de tenir una renda per capita com la del Iemen o Etipia en els primers anys seixanta a convertir-se en un pas membre de lOCDE amb una renda per capita de 8.861 dlars el 2001. Amb tot, Corea del Sud pot ser considerat el ms pobre dels quatre dracs. Per tot i aix, s un dels pasos ms rics dels que sestudien en aquest temari. En efecte, el seu PIB per capita en PPA (18.149 dlars el 2001) duplica el de Malisia, triplica el de Tailndia i s sis vegades superior al del Vietnam.
Durant els anys seixanta i setanta, leconomia sud-coreana va viure un procs de canvi estructural que va representar el desenvolupament industrial acompanyat dun fort augment de lactivitat comercial exterior i, concretament, de
16
les exportacions de productes manufacturats. La participaci de lagricultura al PIB ha descendit del 40% a la primeria dels seixanta al 4% actualment, mentre que la participaci del sector industrial s avui del 41%. Els serveis, per la seva part, expliquen el 54% del PIB. Les exportacions, que en els anys cinquanta ascendien a l1%, del PIB, han augmentant fins a situar-se, el 2001, en el 42,9% del PIB. Aquestes xifres, elevades en comparaci amb les xifres que registren pasos desenvolupats com el Jap, resulten baixes si es comparen amb les que registren la majoria dels pasos estudiats en aquest temari com Hong Kong que va exportar el 2001 bns i serveis per valor del 142,9% del PIB, Malisia, Tailndia i fins i tot el Vietnam, que t una curta trajectria dinserci econmica internacional (les exportacions del Vietnam ascendien, el 2001, al 54% del PIB). Aix sexplica pel gran volum de leconomia sud-coreana i la capacitat dabsorci del seu mercat intern. La inserci financera de Corea del Sud s recent i, per tant, moderada. Amb un quocient dinversi estrangera directa sobre el PIB similar al de Taiwan (13,7%) i una contribuci de la inversi estrangera directa a la inversi interna bruta de tan sols el 7,1% el 2000, la recepci dinversi estrangera directa resulta nmia si es compara amb la daltres dracs amb una llarga trajectria dobertura financera com Singapur o Hong Kong que tenen una rtio dinversi directa estrangera sobre inversi interna bruta vint vegades major o si es compara amb la dels pasos del sud-est asitic que han viscut perodes de creixement econmic sustentats en larribada de capital estranger, com Malisia, amb una proporci dinversi directa estrangera sobre el PIB quatre vegades major que la sud-coreana. Lentrada de capital estranger a Corea del Sud sha compost tradicionalment de deute. Lndex de desenvolupament hum (IDH) ha augmentat del 0,701 el 1975 al 0,873 el 2001, situant Corea del Sud al lloc 30 en la classificaci del PNUD i al mateix grup que els altres dracs quatre llocs per sota de Hong Kong i dos per sota de Singapur i molt per davant dels pasos del sud-est asitic (Malisia ocupa el lloc 58). I s que al fort creixement de la renda nacional, shi suma la millora substancial de les condicions sanitries i educatives. La taxa dalfabetitzaci dadults, del 22% el 1945, se situa avui en gaireb el 98% i ja en el decenni dels setanta shavia assolit la universalitzaci de leducaci primria. En comparaci, el progrs en matria de salut ha estat una mica menor: lesperana de vida en nixer s de 75,5 anys i la taxa de mortalitat infantil encara se situa en 5 per mil de nascuts vius, la qual ha descendit des de 43 per mil de nascuts vius el 1970. Mentre en el decenni dels cinquanta el 40% de la poblaci vivia en la pobresa absoluta, avui menys del 2% dels sud-coreans viuen amb menys d1 dlar al dia. La qualitat de distribuci de la renda ha estat tradicionalment bona i desprs dempitjorar-se durant els anys noranta, lndex de desigualtat 20/20
17
era de 4,7 el 2001. Finalment, es pot fer ressaltar limpacte mediambiental del procs dindustrialitzaci accelerat. Aquest sha tradut en un fort augment de les emissions per capita de CO2 que el 1999 ascendien a 8,4 tones. Es pot comparar amb les Filipines, el problema mediambiental de les qual sassenyala en aquest temari, que el mateix any registrava una taxa demissions de noms una tona per capita.
2.2. Fases del desenvolupament Al final de la guerra entre les dues Corees (1950-1953), Corea del Sud va iniciar una primera etapa de creixement econmic (1953-1960) que es caracteritza per la reconstrucci postbllica i la posada en marxa duna estratgia de desenvolupament sustentada en una ISI primria en el marc duna economia de mercat; tanmateix, hi havia una forta intervenci del Govern de laleshores president Syngman Rhee. Els resultats de lestratgia van ser modestos. El creixement anual mitj del PIB durant el perode 1953-1960 va ascendir al 3,4%, mentre que es registrava un creixement demogrfic del 3%. Aix, a la darreria del decenni, el PIB per capita de Corea del Sud era inferior al de pasos com Etipia, Hait, el Iemen o lndia. En aquest context, la taxa destalvi era prcticament nulla, fet que, sumat a lescassetat en recursos naturals del territori, va forar una forta dependncia de lajuda al desenvolupament que provenia, sobretot, dels Estats Units. Aix mateix, Corea del Sud depenia de les importacions i va registrar, durant tot el perode, un nivell mitj dexportacions no superior a l1% del PIB. Els sud-coreans patien greus problemes de desocupaci, subocupaci i pobresa: el 40% de la poblaci vivia en la pobresa absoluta. Tanmateix, en aquesta etapa es va regenerar la base dinfraestructures fsiques i humanes que havia quedat devastada durant la guerra. I aix resultaria crucial per a lxit de lestratgia de desenvolupament seguida en dcades posteriors. A ms, es va dur a terme una reforma agrria que va donar lloc al repartiment equitatiu de la terra entre els agricultors, i les autoritats van impulsar la reforestaci del territori amb la finalitat de reparar els estralls produts per la guerra de les dues Corees. A la darreria del decenni, la demanda local de bns susceptibles de ser substituts ja estava coberta i la protecci associada a un rgim dISI comenava a crear ineficincies en el sistema econmic. En una segona etapa (1961-1981) les autoritats sud-coreanes, liderades per Park Chung Hee, van implantar un model de desenvolupament basat en la industrialitzaci orientada a lexportaci (IOE), que va donar lloc a lanomenat miracle core. Tamb en aquesta etapa, el sistema econmic era de tarann capitalista, si b el Govern intervenia fortament en el funcionament de leconomia.
La industrialitzaci ... orientada a lexportaci (IOE) s una estratgia dindustrialitzaci basada en l exportaci de productes manufacturats. LISI primria... ... s la fase dindustrialitzaci per substituci dimportacions centrada en els bns de consum.
18
Durant els anys seixanta, lEstat va donar suport al desenvolupament de la indstria lleugera (txtil i contraplacat), per a partir de la primeria dels setanta, les poltiques governamentals van girar cap al suport a la indstria pesada (siderrgia, qumica, petroqumica, maquinria pesada, i construcci naval) o ISI secundria. Aquest gir en lorientaci de les directrius governamentals sexplica pels motius segents: (1) Lxit de lestratgia de desenvolupament iniciada en els seixanta havia alterat la competitivitat de Corea del Sud als mercats internacionals de bns i serveis. Els baixos costos salarials associats a uns productes molt intensius en m dobra havien comenat a augmentar amb el creixement econmic i el volum creixent dexportacions. Resultava doncs ms avantatjs reorientar la producci i les exportacions cap a productes ms intensius en capital i tecnologia. (2) En el canvi de decenni van comenar a aparixer nous competidors per als productes coreans ms intensius en m dobra. (3) Tamb va sorgir una ona de proteccionisme comercial als pasos desenvolupats principals mercats dexportaci de Corea del Sud que pretenia protegir les economies ms riques de les importacions de productes intensius en m dobra. El suport, primer a la indstria lleugera i desprs a la pesada, es va concretar en una srie de mesures adoptades pel Govern. Aix, aquest va fer fortes inversions en infraestructures (carreteres, ports, electrificaci) i establia els preus dels productes (tipus dinters i tipus de canvi, fonamentalment). Tamb es promocionaven activament les exportacions (mitjanant avantatges fiscals, subsidis i crdits a lexportaci), mentre que es restringia la compra en lexterior de bns susceptibles de ser produts per la indstria nacional i es facilitava la compra de bns intermedis necessaris per a aquesta. Aix mateix, lactivitat bancria era sota control estatal i hi havia una poltica financera activa segons la qual sassignaven crdits tous a les indstries clau en cada moment i es restringia lentrada dIDE. Es va prevaler la creaci dun teixit empresarial format per grans empreses els chaebol capaos de competir internacionalment, mentre que la poltica laboral estava dirigida a contenir el creixement dels salaris per contribuir aix a lacumulaci de capital i a la competitivitat internacional. Finalment, el govern de Park tamb va realitzar esforos en la creaci duna base tecnolgica promocionant la investigaci tecnolgica, leducaci tcnica, la formaci professional i la transferncia de tecnologia estrangera. Els resultats econmics daquest paquet de mesures poden ser qualificats dextraordinaris. Durant el perode 1962-1979, el creixement del PIB va assolir una mitjana anual del 9,3%, multiplicant-se per 18 el PIB per capita. Aix mateix, es va produir un canvi estructural en els anys seixanta i setanta. La contribuci del sector agrcola al PIB, que ascendia al 40% el 1962, va descendir fins el 18,3% el 1980. Aquesta caiguda va tenir com a contrapartida lapogeu del sector industrial, que representava el 18,1% del PIB el 1962 i va arribar al 30% el 1980. Ja a la darreria dels anys cinquanta, la participaci del sector terciari a la producci nacional era elevada, ja que girava entorn del 40%, i la seva conLISI secundria... ... s la fase de la industrialitzaci per substituci dimportacions centrada en els bns intermedis i de capital.
19
tribuci amb prou feines es va alterar durant aquest perode. Per a ms, es van desenvolupar els sectors industrials considerats clau per al desenvolupament del pas per part de les autoritats.
Com a exemple daix, el 1981 el 90% del consum local dacer estava cobert per la producci nacional. El creixement de les exportacions el 33,7% mitj anual per al perode 19621979 va ser major que el del PIB: mentre les exportacions ascendien a l1% del PIB en els anys cinquanta, van representar el 30% del PIB els setanta. Laugment de les entrades de capital estranger no va ser tan vists com el creixement de les exportacions, per s que es va alterar de manera substancial la naturalesa del capital entrant, ja que a la darreria dels setanta, les principals entrades es feien en forma de deute, ja que havia desaparegut lajuda al desenvolupament.
Les poltiques socials no van ser, durant aquesta etapa, una prioritat per a les autoritats sud-coreanes, a diferncia de les poltiques econmica i de defensa. El 1970-1975 lesperana de vida encara ascendia tan sols a 62,2 anys. Per s que es van produir avenos en matria educativa, i aix considerant que la inversi pblica en educaci era marginal. Seguint lobjectiu de promocionar la indstria de major component tecnolgic, les autoritats van reforar les despeses en formaci tcnica i professional. Amb tot, el 1970, Corea del Sud havia assolit la universalitzaci de leducaci primria i la taxa dalfabetitzaci dadults se situava en el 87,6%, davant el 22% que hi havia el 1945. Daltra banda, el repartiment de la renda era relativament equitatiu, especialment al sector agrcola, la qual cosa es devia sobretot a la reforma agrria dels anys quaranta i cinquanta. Tanmateix, en el sector industrial es va afavorir uns sectors davant els altres i es va donar prioritat al desenvolupament dels grans conglomerats empresarials davant les petites i mitjanes empreses. A la darreria dels anys setanta, leconomia sud-coreana va passar una crisi. Leliminaci del sostre al creixement dels salaris a la darreria dels setanta va donar lloc a una pujada daquests, generant tensions inflacionistes. A ms, el recent accs al finanament extern en forma de deute havia provocat el sobreendeutament de les empreses sud-coreanes i aquest deute servia per finanar un augment excessiu de la seva capacitat productiva. Amb tot, el nivell de deute extern que suportava el pas a la darreria dels anys setanta era manejable. Per a aquesta situaci es van sumar dos xocs externs: el creixement dels tipus dinters internacionals que encarien el finanament i laugment del preu del petroli, producte de qu leconomia depenia fortament. Aix mateix, lassassinat de Park el 1979 va generar una situaci dinestabilitat poltica i el 1980 el pas va registrar un creixement negatiu del PIB i un fort creixement de la inflaci. En una tercera etapa (1981-1997), el successor de Park, Chun Doo Hwan, va iniciar un programa destabilitzaci per respondre a la crisi, programa que es va acompanyar de les primeres mesures liberalitzadores. Desprs va venir lacceleraci de la liberalitzaci comercial i financera en els noranta i la crisi de 1997. Aix doncs, aquesta etapa es pot considerar una etapa de liberalitzaci i crisi.
Chun Doo Hwan
20
Les poltiques destabilitzaci dels primers anys vuitanta (poltiques monetria, fiscal i salarial restrictives i devaluaci de la moneda) es van acompanyar duna tmida liberalitzaci comercial i una reforma financera parcial que va consistir bsicament en la reducci dels subsidis a empreses i en leliminaci dels crdits preferencials per a alguns sectors. La recuperaci econmica desprs de laplicaci daquest paquet de mesures, juntament amb linici del procs de democratitzaci a la darreria dels vuitanta, van animar el primer govern elegit democrticament (amb el militar Roh Tae Woo al capdavant) a avanar en les poltiques de liberalitzaci econmica. Per va ser larribada de Kim Young Sam, el desembre de 1992, la que va marcar lacceleraci de la liberalitzaci econmica, que va consistir bsicament en una liberalitzaci financera i comercial. No obstant aix, la liberalitzaci financera, cauta i lenta en els vuitanta, es va convertir en una reforma accelerada i desordenada. Aix, per exemple, es van liberalitzar tots els tipus dinters en noms quatre anys i es van eliminar les restriccions a les entrades de capital en forma de deute a curt termini i dinversi en cartera sense adaptar el sistema de regulaci i supervisi financeres al nou entorn en aquest mbit. Els resultats de les mesures expansives i liberalitzadores adoptades des de la primeria dels anys noranta van ser, en alguns aspectes, positius. Es va registrar un fort creixement del PIB i es va produir una entrada massiva de capital estranger, la qual cosa va provocar un augment en el supervit de la balana financera que va passar del 0,8% del PIB el 1993, al 4,5% del PIB el 1996. No obstant aix, en parallel a aquests resultats, es va registrar un deteriorament creixent del dficit per compte corrent, que va assolir el mxim de -4,5% del PIB el 1996. Es pot dir que el dficit per compte corrent sexplica, en part, per un shock exportador autoindut. A mitjan anys noranta es va produir una caiguda en picat del valor unitari dels principals productes dexportaci sud-coreans (particularment els semiconductors). I s que les fortes entrades de capital estranger que eren voltils i inestables en tractar-se, sobretot, de deute a curt termini denominat en divises es van convertir en un boom de crdit intern que va finanar la sobreexpansi i sobreproducci dels chaebol, i hi va haver un excs doferta i la caiguda consegent en els preus dels productes dexportaci. Amb tot aix, van comenar a sorgir ineficincies en el sector productiu mentre que el sistema financer es trobava en una posici cada vegada ms vulnerable. En aquesta situaci de vulnerabilitat financera, Corea del Sud no va ser capa de resistir el contagi de la crisi que havia esclatat a Tailndia pocs mesos abans i que sexpandia per tota la regi. La fragilitat econmica de la darreria dels noranta era comparable a la que havia experimentat el pas vint anys abans, per la inserci en el procs de globalitzaci financera va permetre que es desencadenessin uns atacs especulatius que van convertir Corea del Sud en un dels pasos ms afectats per les anomenades crisis asitiques, juntament amb Malisia, Indonsia, Tailndia i les Filipines.
21
Amb laven cap a la democratitzaci, les poltiques socials van comenar a adquirir importncia davant les econmiques. Durant tota aquesta etapa, els diferents governs van posar ms mfasi que els anteriors en el progrs social, centrant els esforos en la construcci dhabitatges primer i ms endavant en leducaci. Aix mateix, es va crear un sistema dassegurana sanitria. La prioritat social queda reflectida en levoluci del coeficient de Gini, que va descendir del 0,355 el 1981 al 0,287 el 1992; tanmateix, la desigualtat ja existent al sector manufacturer va continuar augmentant tamb en aquesta etapa. La quarta i ltima fase (1998-2002) est marcada pels efectes de la crisi entre els quals es troba laven en el procs de liberalitzaci econmica i la posterior recuperaci econmica. A la tardor de 1997, les autoritats es van veure obligades a sollicitar a lFMI un pla de rescat per palliar els efectes de la crisi financera. En canvi, van haver dacceptar la posada en marxa dimportants reformes econmiques com una major obertura dels mercats de capitals, la venda de bancs en prdues a bancs estrangers, leliminaci de les restriccions a la importaci, la privatitzaci i desregulaci del sector empresarial, la liberalitzaci del tipus de canvi o ladopci duna poltica monetria restrictiva. La poltica monetria restrictiva imposada per lFMI va contribuir a la caiguda del consum i a laugment de latur, ja que amb ella es desincentivava la inversi i, per tant, la generaci docupaci. Tanmateix, la depreciaci de la moneda local, resultat dels atacs especulatius contra la moneda, va repercutir positivament en el nivell dexportacions, registrant-se ja el 1998 un important supervit comercial i una substancial acumulaci de reserves. I va ser precisament el fort augment de les exportacions el que va permetre que el PIB creixs a taxes extraordinries durant el 1999 i el 2000. El 1999, el creixement va ser del 10,9%, descendint lleugerament al 9,3% en el 2000. Encara que de forma menys espectacular, i malgrat la desacceleraci econmica internacional, en els anys 2001 i 2002 sha mantingut la tendncia a lala, ja que el creixement econmic el 2001 es va situar en el 3,1% i el 2002 en el 6,3%. A tot aix sha sumat la millora del deute extern. La repercussi de la crisi en lmbit social ha estat ms contundent que en leconmic. Laugment de latur va afectar sobretot la m dobra poc qualificada, particularment en els sectors de la construcci i de les manufactures, i un any desprs de la crisi shavia triplicat el nombre de llars per sota de la lnia de la pobresa (passant del 2,4% al 7,5%). Aix mateix, tamb es va produir un empitjorament en la distribuci de la renda. La resposta de les autoritats va ser expandir la despesa social en detriment de les despeses destinades a defensa, si b lesfor de les autoritats en matria social continua sent insuficient: la qualitat de leducaci requereix majors inversions i la sanitat noms cobreix el cost de malalties lleus i generalment barates.
El coeficient de Gin... ... s una mesura de la distribuci de la renda que varia entre 0 (igualtat total) i 1 (desigualtat total).
22
3. Taiwan
3.1. Situaci actual i evoluci econmica Taiwan, una illa de la mida de Catalunya o els Pasos Baixos (36.000 km2), est fortament poblat (22,3 milions dhabitants en el 2001, el que representa una densitat de 620 habitants per km2). El creixement de la poblaci s relativament petit (0,8%), la qual cosa fa que la seva poblaci envelleixi rpidament, encara que el percentatge dhabitants amb 65 anys o ms s encara del 8,3%, davant el 17% del Jap. Noms una quarta part de la superfcie s cultivable. A ms, ja que lilla manca prcticament de recursos energtics, el 90% del consum denergia est fornit amb importacions.
El seu PIB va superar lany 2000 els 309.000 milions de dlars i va ser major que el de lArgentina (37 milions dhabitants) o Rssia (146 milions). El PNB per capita va ser aquell any de 14.188 dlars, superior al de Grcia o Portugal, i gaireb tan alt com el dEspanya (14.960 dlars). El seu PIB per capita en PPA (22.700 dlars) s fins i tot superior al dEspanya (20.150 dlars), de manera que es tracta duna economia desenvolupada.
23
Taiwan no pertany a les Nacions Unides (la Xina la considera una provncia rebel) i, per tant, no hi ha dades sobre la seva economia en les estadstiques del PNUD o del Banc Mundial. Aix, no hi ha estadstiques sobre el seu IDH. Tanmateix, el seu desenvolupament hum s alt. La seva esperana de vida en nixer supera els 75 anys (77 anys a Alemanya i 76 a Portugal), mentre que lanalfabetisme noms afecta el 5% de la poblaci adulta. Ms de la meitat de la poblaci t, almenys, estudis secundaris. La matrcula en tots els nivells de lensenyament ronda el 93% (el 94% a Frana).
Taiwan s tamb una gran potncia comercial. Lany 2000 les seves exportacions de mercaderies van ser de 148.300 milions de dlars; s a dir, ms que les dEspanya o Rssia. s de destacar que el 46% daquestes exportacions est compost per productes dalta tecnologia (el 19% el 1985). s, per exemple, el primer fabricant mundial dordinadors porttils i de molts perifrics dordinadors (monitors, ratolins, teclats, escners, etc.). Taiwan s el tercer fabricant mundial de pantalles de cristall lquid, desprs del Jap i Corea del Sud, i el quart en semiconductors.
Tamb s destacable que la inversi directa en Taiwan sempre ha estat relativament petita (uns 2.000 milions de dlars anuals en els ltims 15 anys), mentre que la inversi directa de Taiwan a lestranger s important (de lordre de 4.000 milions de dlars).
Un aspecte addicional s que Taiwan gasta en R+D la mateixa proporci, en relaci amb el PNB, que la mitjana de la UE (2%).
El creixement de Taiwan des de 1949, quan el govern nacionalista de Chiang Kai-shek, derrotat al continent, es va refugiar a lilla, ha estat impressionant. El PNB per capita el 1950 era similar als dAngola o el Senegal. Nhi ha prou amb assenyalar el segent:
La taxa de creixement anual mitj del PIB el 1953-2000 va ser del 8,1%, la major del mn. A efectes de comparaci, la de Corea del Sud va ser del 7,7% i la del Jap va ser del 5,6%. Entre el 1950 i el 2001, el PNB per capita de Taiwan ha passat del 5,6% al 35,8% del dels Estats Units, del 94,1% al 2.500% del dAngola i del 31,5% al 84% del dEspanya.
Aquest creixement ha descansat en una industrialitzaci fortament orientada a lexportaci. La indstria, amb relaci al PIB, va passar del 22% el 1961 al 44% el 1986, per a desprs caure al 33% en el 2001. El coeficient dexportaci (de bns i serveis) va passar del 20% el 1965 al 52% en el 2001. Aquell ltim any, les exportacions eren compostes en un 98% per manufactures (41% el 1965).
24
Finalment, s de destacar igualment que el grau dequitat ha estat molt alt en comparaci amb el dels pasos en desenvolupament. Entre el 1950 i el 1972 el quocient 20/20 va baixar de 20,5 a 4,5 i es va mantenir inferior a 5 fins al comenament dels anys noranta. Des de llavors, la desigualtat ha augmentat (aquest quocient va crixer del 4,9 el 1990 al 6,4 en el 2001).
El quocient 20/20... ... s el quocient entre la part de la renda nacional del 20% ms ric de les llars i la part daquesta renda del 20% ms pobre de les llars.
3.2. Fases del desenvolupament Des de 1949, quan el Kuomintang (Partit Nacionalista Xins) i el seu exrcit es van refugiar a lilla, poden distingir-se cinc grans etapes. Durant la primera fase (1949-1952) els esforos es van encaminar a reconstruir una economia que havia sortit malparada de la Segona Guerra Mundial, de la repatriaci dels japonesos el 1945, del contagi de la hiperinflaci al continent el 1945-1949 i de larribada de dos milions de persones (per a una poblaci que era llavors de sis milions), que van fugir de la revoluci maoista el 1949. Lestabilitzaci monetria i lajut econmic dels Estats Units van permetre superar la inflaci. Es va procedir a una ambiciosa reforma agrria, que va fer desaparixer els terratinents absentistes, va repartir la terra entre petits camperols propietaris, que va fomentar un rpid creixement de lagricultura i de les manufactures rurals i va accelerar les contribucions de lagricultura al creixement industrial. La segona fase (1953-1957) va consistir en un breu per intens perode dindustrialitzaci per substituci dimportacions (ISI) en bns de consum (s a dir, ISI primria). Laugment dels aranzels i daltres restriccions a les importacions, la devaluaci de la moneda i la instauraci dun sistema de tipus de canvi mltiples van facilitar el reemplaament de les compres a lexterior de bns de consum per producci nacional. El producte manufacturer es va duplicar entre el 1952 i el 1958 i es va basar en una molt notable presncia dempreses pbliques, que nefectuaven ms de la meitat de la producci industrial, i en una acusada descentralitzaci geogrfica. La industrialitzaci dispersa o descentralitzada ha estat des de llavors una caracterstica destacable de Taiwan. En la tercera fase (1958-1980) lestratgia seguida va ser la de la industrialitzaci orientada a lexportaci de bns de consum (IOE primria). Davant de la saturaci del mercat interior i els desequilibris de balana de pagaments, les autoritats van imprimir el 1958 un gir radical a lestratgia de desenvolupament amb vista a fomentar les exportacions de manufactures. Es va devaluar la moneda, es va unificar el tipus de canvi, es van crear incentius a lexportaci, es va procedir a una tnue liberalitzaci de les importacions i es van promulgar disposicions per atreure inversi estrangera en les activitats industrials dexportaci. El creixement es va accelerar, impulsat pel dinamisme del comer internacional. En els anys seixanta la taxa de creixement anual mitj del PIB va ser del 9,2%. El coeficient dexportaci va passar del 9% el 1958 al 38%
LIOE primria... ... s la fase de la industrialitzaci orientada a lexportaci centrada en els bns de consum.
Un sistema de tipus de canvis mltiples... ... s un sistema basat en lexistncia de tipus de canvi de la moneda diferents per a les importacions i per a les exportacions.
25
el 1972 i va augmentar la proporci de productes industrials en les exportacions totals (el 74% el 1970).
En els anys setanta, malgrat les crisis energtiques, la recessi als Estats Units i la desacceleraci del comer internacional, el creixement va continuar sent molt alt (10,2%, una taxa fins i tot major que en els seixanta, fet pel qual Taiwan es va erigir en una de les poques al mn que van crixer en els setanta a un ritme major que en el dels seixanta). Les autoritats van aplicar uns sofisticats plans dajust, que van combinar la restricci monetria (per contenir la inflaci) amb lexpansi fiscal (per mantenir el ritme de creixement). s a dir, el Govern va augmentar els tipus dinters i va contenir el creixement de loferta monetria, per va incrementar notablement la despesa pblica en ensenyament, infraestructures i indstria pesada. Des de 1972 es va incentivar lISI secundria, en energia, siderrgia, petroqumica i construcci naval.
La restricci monetria... ... s una poltica macroeconmica consistent a augmentar els tipus dinters i/o disminuir loferta monetria.
La quarta fase (1980-1990) va ser la de la diversificaci de les exportacions cap a productes ms intensius en capital i tecnologia; s a dir, lIOE secundria. A la primeria dels anys vuitanta, es va crear el parc cientfic industrial de Hsinchu i van augmentar les despeses en R+D. Tanmateix, leconomia es va desaccelerar (una taxa mitjana del 7,9% el 1980-1990), el que es va deixar notar especialment en el sector industrial, la taxa de creixement del qual va passar del 13,9% el 1963-1980 al 6,7% el 1981-1993. Les raons daquesta desacceleraci van ser les segents:
LIOE secundria... ... s la fase de la industrialitzaci orientada a lexportaci centrada en bns intermedis i de capital.
La competncia dels nous pasos exportadors (la Xina i el sud-est asitic).
Lapreciaci de la moneda, especialment des de 1986, com a conseqncia del gran supervit corrent, de lacumulaci de reserves en divises i de la pressi dels Estats Units per reduir el seu elevat dficit comercial bilateral.
Laugment dels costos laborals, per lexistncia de plena ocupaci.
El proteccionisme creixent dels mercats tradicionals dexportaci (per exemple, els Estats Units van expulsar a Taiwan del seu Sistema de Preferncies Generalitzades el 1989).
La relocalitzaci dempreses cap al sud-est asitic i la Xina.
La incipient inversi directa als Estats Units i lEuropa occidental per esquivar les barreres comercials.
Lapogeu del sector serveis, el pes dels quals al PIB va superar el del sector industrial des de 1988.
26
Amb tot, les autoritats van aplicar de nou poltiques expansives de demanda, de manera que el creixement es va mantenir alt i la taxa de desocupaci va continuar sent baixa. La cinquena fase (1991-2002) s la de lajust a les noves tendncies de la globalitzaci. El 1990-99 la taxa de creixement anual mitj va ser del 6,4% (gaireb dos punts menor que en els anys vuitanta). Lencariment de la m dobra i del sl i la competncia daltres pasos va fer perdre avantatges a la indstria manufacturera, el que va accelerar lIDE de Taiwan, que va passar de 2.614 milions de dlars el 1994 a 6.701 milions el 2000. La nova estratgia del Govern va ser la de crear una economia del coneixement, basada en els serveis i en la reorientaci de la indstria cap als productes de tecnologies de la informaci. Com a conseqncia del desenvolupament de les finances, les assegurances i els serveis immobiliaris i a empreses, la proporci del sector serveis al PIB va passar del 46,6% el 1980 al 65,6% en el 2000. Quant a la indstria, van progressar molt els sectors de productes informtics (ordinadors porttils, perifrics dordinadors, etc.) i de components electrnics (semiconductors). A mitjan anys noranta, Taiwan es va convertir en el tercer fabricant mundial de productes de tecnologies de la informaci, noms per darrere del Jap i dels Estats Units. El creixement anual del PIB va rondar el 6-7% entre el 1991 i el 1997. Les crisis asitiques que es van desencadenar el 1997 van afectar relativament poc a Taiwan, que tenia supervit corrent (2,4% del PIB), un petit deute extern (33.500 milions de dlars) i enormes reserves en divises (88.500 milions). Tanmateix, les exportacions van caure el 9,4% el 1998, malgrat una devaluaci substancial de la moneda, i el creixement del PIB va passar del 6,7% el 1997 el 4,6% el 1998. Es van aplicar poltiques monetries expansives; entre el 1997 i el 1999, el tipus de redescompte va passar del 5,25% al 4,50%. Aix, el 1999 el PIB va crixer el 5,4%, malgrat el terratrmol de setembre daquell any, per van aparixer les primeres tensions deflacionries (lIPC amb prou feines va crixer el 0,2%). El 2000 el creixement es va mantenir relativament alt (el 5,9%). Tanmateix, el 2001 la debilitat de leconomia mundial i la caiguda del mercat mundial de productes electrnics van provocar una caiguda molt forta de les exportacions, que van passar de 148.231 milions de dlars el 2000 a 122.866 milions el 2001, un descens superior al 17%. La taxa dinversi va disminuir del 22,6% el 2000 al 17,4% el 2001. A ms, lIDE a Taiwan es va reduir (3.614 milions el 1997 i 1.371 milions el 2001). Aquell any, el PIB va caure (2,2%), per primera vegada des de 1975. Aix va fer augmentar considerablement la taxa de desocupaci (el 3% el 2000 i el 4,6% el 2001) i va agreujar els problemes del sistema financer, especialment pel que fa als prstecs de cobrament dubts. La inflaci va ser nulla el 2001. Davant daquesta situaci, les autoritats van mantenir el carcter expansiu de les poltiques de demanda.
27
El 2002 el creixement va tornar a ser positiu (3,5%), per en un context macroeconmic cada vegada ms deteriorat. En primer lloc, les poltiques fiscals expansives van fer augmentar el dficit pressupostari (que va passar de l1,5% del PIB el 2000 al 3% el 2002) i, sobretot, el deute pblic (el 29,8% del PIB el 2002, quan havia estat amb prou feines del 13% deu anys abans). En segon lloc, la relaxaci de la poltica monetria va comenar a assolir els seus lmits: entre el 2000 i el 2002, el Banc Central va reduir 14 vegades el tipus de redescompte, per situar-lo en tan sols en l1,62% el novembre de 2002. En tercer lloc, la taxa de desocupaci va assolir un mxim histric dels ltims trenta anys (5,2%). Finalment, els problemes del sector financer es van manifestar en una taxa de prstecs de cobrament dubts relativament alta (el 8% el mar de 2002 i el 6% el desembre daquell any). En suma, a mitjan 2003 leconomia de Taiwan mostrava alguns greus problemes estructurals: Les dificultats per passar duna estratgia de subcontractaci internacional (original equipment manufacturing, OEM) cap a una altra dautonomia (original design and manufacturing, ODM), atesa la baixa dimensi mitjana de les empreses. Lalt cost de les exigncies derivades del canvi cap a les noves indstries emergents (telecomunicacions, productes de tecnologies de la informaci, semiconductors, maquinria de precisi, etc.): progrs tcnic, desenvolupament de productes nous, identificaci de mercats nous, etc. La creixent maduresa econmica, basada en el sector serveis i ja no tant en la indstria manufacturera, que fa que el creixement es faci ms lent. Els problemes del sector financer, que fan que els bancs restringeixin els seus prstecs. Els reptes de la seguretat social (assegurana de desocupaci i cobertura sanitria) i de medi ambient. Leconomia de Taiwan senfronta a diversos desafiaments. Duna banda, la competncia creixent daltres pasos i la debilitat de la demanda internacional de productes electrnics i de tecnologies de la informaci haurien de fer que el creixement es reorients cada vegada ms cap a la demanda interna. No obstant aix, laugment de la desocupaci, la caiguda dels salaris i el descens de la borsa han fet que el consum privat sigui molt poc dinmic. Daltra banda, una economia madura, basada en el sector serveis, far probablement que el creixement sigui inferior de manera substancial al dels anys vuitanta (8%) i fins i tot al dels noranta (6%), i rondi, en els prxims anys, el 4%. Taiwan shaur dacostumar, per tant, a crixer menys.
28
El maig de 2002, les autoritats van aprovar el pla Challenge 2008, que, entre altres coses, pretn: Augmentar la despesa en R+D fins al 3% del PNB el 2008. Aconseguir que sis milions de persones (una quarta part dels habitants) tinguin connexi de banda ampla a Internet. Duplicar el nombre de turistes. Convertir Taiwan en un centre regional doperacions per a les grans empreses multinacionals. Potenciar les infraestructures de transport (carreteres i trens dalta velocitat). Crear un fort sector dactivitats relacionades amb la restauraci i la protecci del medi ambient. La vitalitat econmica de Taiwan en els prxims anys dependr del fet que sassoleixin aquests objectius.
29
4. Hong Kong
4.1. Situaci actual i evoluci econmica Hong Kong, un territori amb prou feines de 1.089 km2, va ser una colnia britnica entre el 1842 i el 1997. Des de l1 de juliol de 1997 s una Regi Administrativa Especial (RAU) de la Repblica Popular de la Xina. Dacord amb la mxima dun pas, dos sistemes, podr conservar el sistema capitalista i una autonomia considerable (excepte en la poltica exterior i defensa) durant almenys cinquanta anys des de 1997.
La seva poblaci va ser de 6,8 milions el 2001, amb un creixement relativament alt (1,5%) el 1990-2001, a causa de la immigraci des de la Xina i lentrada de residents de Hong Kong installats en altres parts del mn. El seu PIB va ascendir aquell any 162.642 milions de dlars (va ocupar el lloc 27 del mn en termes dingrs, just darrere de Dinamarca i per davant de Turquia). En PPA el seu PIB va ser de 170.642 milions, amb la qual cosa baixa fins al lloc 39, a lalada de Portugal o del Vietnam.
30
Quant al seu desenvolupament hum, ocupa el lloc 23 en lIDH, amb una esperana de vida de 79,7 anys, major que la dEspanya, i amb un PIB per capita en PPA que va ser de 24.850 dlars, proper al del Jap (25.130 dlars) i superior als del Regne Unit, Finlndia o Itlia. Tanmateix, la seva matrcula en tots els nivells de lensenyament va ser del 63%, mentre que lalfabetitzaci dadults va ser del 93,5%, xifres, sobretot la primera, relativament baixes i que expliquen la seva posici en lIDH. Hong Kong s la desena potncia exportadora del mn, amb 191.100 milions de dlars el 2001, xifra superior al seu PIB. Daquesta quantitat, 170.800 milions van ser reexportacions procedents principalment de la Xina i noms 20.300 milions van ser exportacions domstiques, s a dir, de bns fabricats al territori. Aquell any, Hong Kong va importar mercaderies per valor de 202.000 milions, de les quals noms 31.200 milions van ser retingudes, i la resta es va reexportar. Hong Kong s una economia molt oberta no solament al comer internacional, sin tamb a lIDE. Lestoc dIDE duplica amb escreix el PIB i el flux dIDE representa ja gaireb un 150% de lIIB. Aix es deu al fet que exerceix una funci dintermediaci comercial i productiva amb la Xina. Hong Kong s, a ms, un important centre financer internacional. Hi ha ms dun centenar de bancs estrangers amb presncia al territori. La seva borsa de valors s una de les majors de lsia i ha crescut molt en bona mesura per labsncia de restriccions a la propietat estrangera daccions. El desenvolupament de Hong Kong en els ltims decennis ha estat impressionant. Entre el 1965 i el 1990 el PIB per capita va crixer a una taxa anual mitjana del 6,2%, similar a la daltres dracs. Tanmateix, en els anys noranta el creixement es va desaccelerar notablement (1,9%).
4.2. Fases del desenvolupament Hong Kong ha exercit tradicionalment una funci dintermediaci comercial (entrept) entre la Xina i la resta del mn. Aquesta funci va garantir la prosperitat del territori en els seus primers cent anys com a colnia britnica. Tanmateix, el seu desenvolupament es va veure alterat per la revoluci maoista a la Xina. Aquesta va tenir conseqncies positives i negatives per a Hong Kong. Els efectes positius van ser que entre els refugiats que fugien de les tropes de Mao es comptaven un important nombre de camperols de la provncia circumdant de Guangdong, i tamb un petit grup dempresaris txtils procedents de Shanghai. Els primers van fer crixer loferta de m dobra fins al punt que els salaris es van reduir un 27% entre el 1948 i el 1954 i noms van recuperar el seu nivell inicial el 1960. Els empresaris del sector txtil van aportar capacitat de gesti i fins i tot capitals i maquinria. Entre les conseqncies negatives, la principal s que la
31
Xina es va tancar al mn (en elevar el que es va anomenar la cortina de bamb), el que va fer que Hong Kong perds la seva funci dentrept. Amb tot, aix va ser el que va desencadenar la industrialitzaci de Hong Kong, que al seu torn va entrar en crisi quan la Xina va tornar a obrir-se al mn a la darreria dels anys setanta. Des de 1950 poden distingir-se cinc grans fases en la histria econmica de Hong Kong: la crisi de lentrept (1950-1955), la industrialitzaci orientada a lexportaci (1955-84), laprofitament de lobertura de la Xina (1984-1997), la crisi i la recuperaci (1998-2000) i el creixement lent (des de 2001). Durant la primera fase (1950-1955) es va produir la crisi de lentrept. Duna banda, la revoluci maoista va provocar una reducci del comer exterior de la Xina i una reorientaci daquest cap a lURSS. Daltra banda, la intervenci de la Xina en la guerra de Corea (1951) va generar un embargament de les Nacions Unides al comer amb la Xina (els Estats Units van decidir fins i tot no adquirir productes que haguessin transitat per Hong Kong). Entre el 1950 i el 1955 les reexportacions van passar del 89% al 60% de les exportacions totals. Sense recursos naturals ni amb prou feines agricultura, i amb un mercat intern petit i una abundant m dobra, Hong Kong no va tenir cap altra opci que la industrialitzaci exportadora. A ms, disposava de la massiva immigraci de m dobra, capacitats empresarials i els capitals, que es van produir desprs de la revoluci a la Xina. La segona fase (1955-1984) va ser la de la industrialitzaci orientada a lexportaci. Les exportacions domstiques van passar del 40% de les exportacions totals el 1955 al 70% el 1959 i al 81% el 1970. La proporci de manufactures en aquestes exportacions va augmentar del 90% el 1960 al 97% el 1975. Hong Kong es va especialitzar inicialment en articles de vestir, productes txtils i calat, per amb el temps van augmentar les exportacions de productes electrnics i maquinria lleugera. El creixement del PIB va ser molt alt, grcies, duna banda, a labundncia duna m dobra qualificada, disciplinada i amb mentalitat immigrant i, duna altra, a lexpansi del comer internacional en els anys seixanta i setanta. A ms, Hong Kong va treure profit del sistema de preferncies de la Commonwealth, de les restriccions imposades als productes txtils japonesos des de 1957 i, sobretot, del fet que va comenar a exportar manufactures intensives en treball de forma primerenca, quan no tenia competidors en altres pasos del Tercer Mn. Conv recordar que la irrupci de Corea del Sud, Taiwan o Singapur als mercats mundials de manufactures es va iniciar a mitjan o a la darreria dels anys seixanta. Entre el 1960 i el 1980 el PIB va crixer a una taxa anual mitjana del 9,7%. Les exportacions ho van fer a l11% i locupaci manufacturera es va expandir al 7,4%. Laugment del PIB per capita va ser del 7,6% el 1960-70 i del 6,6% el 1970-80. Aquest creixement elevat es va veure acompanyat de plena ocupaci i destabilitat de preus. La taxa de desocupaci era amb prou feines de l1,7%
32
i es va mantenir entorn del 2% durant tot aquell perode. A tot aix hi va contribuir que la industrialitzaci fos tan intensiva en m dobra, en especialitzarse en la fabricaci i exportaci darticles de confecci, productes txtils i de plstic, calat i rellotges. Quant a la inflaci, va ser relativament baixa, ja que, llevat del temps de les crisis del petroli de 1973-1974 i 1979-1981, no va superar el 5%. El subministrament daliments i altres bns per part de la Xina a preus administrats, juntament amb un important programa dhabitatge pblic, expliquen la contenci de lala dels preus. El canvi estructural va ser intens. El pes del sector manufacturer al PIB i en locupaci total va crixer fins al comenament dels anys setanta. El 1970 el sector manufacturer representava el 30,9% del PIB i el 47% de locupaci. Va prendre llavors el relleu el sector serveis, especialment el dactivitats financeres. Hong Kong es va convertir en un centre financer internacional com a conseqncia de la internacionalitzaci i de la innovaci financeres i dun context interior molt favorable: estabilitat poltica, absncia de controls de canvi, estabilitat de la moneda, sistema legal modern, baixos impostos a les empreses i una situaci geogrfica privilegiada.
La tercera fase (1985-97) va consistir en lajust a lobertura creixent de la Xina. Duna banda, Hong Kong va recuperar la funci dintermediaci comercial i financera que havia perdut durant lera maoista. Daltra banda, moltes empreses manufactureres de Hong Kong es van traslladar a la provncia xinesa de Guangdong. A mitjan anys vuitanta la Xina es va convertir en el primer soci comercial i en la primera destinaci de les inversions a lestranger de Hong Kong.
Quant a la intermediaci comercial, va augmentar la proporci de reexportacions en les exportacions totals (del 37,7% el 1984 al 82,7% el 1995). A mitjan anys noranta, un ter daquestes reexportacions tenia com a destinaci la Xina (el 20% el 1981) i un 57% procedia de la Xina (el 26% el 1981).
Pel que fa a a la intermediaci financera, Hong Kong va comenar a fer de mitjancer per a les inversions daltres pasos a la Xina i es va convertir en un lloc privilegiat per a lobtenci de crdits comercials i prstecs bancaris per part de la Xina.
Daltra banda, les empreses manufactureres de Hong Kong es van embarcar en un ampli procs de relocalitzaci industrial cap a la Xina meridional i, ms concretament, cap a la provncia circumdant de Guangdong. Eren, en general, petites i mitjanes empreses que no tenien capacitat per invertir grans sumes en pasos llunyans, per la qual cosa lobertura del hinterland de Hong Kong (el delta del riu de les Perles) els va representar grans oportunitats de negoci en una regi prxima i culturalment afina.
Hong Kong
33
Lobertura de la Xina a la inversi directa estrangera, la creaci de tres Zones Econmiques Especials a Guangdong (la de Shenzhen, sobretot), els incentius de tot tipus que han rebut les empreses estrangeres, els baixos salaris (estimats en una desena part dels vigents a la colnia) i els baixos costos del sl (una vintena part dels de Hong Kong) han estat factors datracci en aquesta relocalitzaci empresarial. Els factors dexpulsi han estat el creixement dels salaris a la colnia (a causa de lescassetat de m dobra), laugment dels preus del sl (en bona mesura per lespeculaci immobiliria), lexistncia de petites i mitjanes empreses incapaces dautomatitzar-se o de canviar la seva activitat cap a sectors de major contingut en capital o tecnologia, i la poltica industrial passiva del Govern colonial de Hong Kong. El resultat daquesta integraci creixent va ser una divisi del treball entre Hong Kong i Guangdong en virtut de la qual la colnia es va especialitzar en lobtenci de comandes, el finanament, el disseny dels productes, el control de qualitat, lempaquetament, la comercialitzaci, etc. Per la seva banda, Guangdong subministrava m dobra i terrenys a baix cost i es va dedicar a la producci, que moltes vegades es va limitar al teixit i cosit darticles txtils i de confecci o a lacoblament de productes electrnics. El resultat de les activitats dintermediaci renovades i de la relocalitzaci empresarial va ser un procs molt rpid de desindustrialitzaci. Entre el 1985 i el 1997, el pes del sector manufacturer al PIB i en locupaci total es va reduir del 22,1% al 6,5% i del 36,1% al 9,8%, respectivament. Hong Kong es va convertir en una economia de serveis principalment relacionats amb: (1) lactivitat financera i (2) el sector manufacturer de la provncia xinesa de Guangdong. A ms, la declaraci sinobritnica de 1984 (que va establir les bases de la retrocessi el 1997) obligava el Govern de la colnia a posar en venda una quantitat mxima anual de terra pblica amb prou feines de 50 hectrees lany. Aix va contribuir molt a crear una bombolla dactius immobiliaris: entre el 1987 i el 1997, el preu de la propietat residencial es va multiplicar per set. Cap a mitjan anys noranta es va comenar a fer imperiosa una reorientaci de lestratgia de creixement. La Xina va comenar a utilitzar ports propis (com els de Shanghai o Yantian) per a exportar i importar, i tamb a accedir directament a la inversi directa daltres pasos i als fons financers internacionals. La relocalitzaci industrial va assolir els seus limitis, ja que entre el 1984 i el 1997 locupaci manufacturera a la colnia shavia redut de 900.000 a 300.000 persones. La quarta fase (1998-2000) va ser la dels efectes de les crisis asitiques i de la recuperaci posterior. Encara que Hong Kong va patir forts atacs contra la seva moneda i la seva borsa de valors, en un intent per part dels especuladors internacionals de posar fi a la paritat fixa amb el dlar dels Estats Units que estava vigent des de 1983, va poder resistir aquests atacs i no va devaluar la moneda.
34
Tanmateix, la borsa es va esfondrar: lndex Hang Seng va caure des dels 16.763 punts lagost de 1997 als 7.462 punts el juny de 1998. A diferncia de les economies ms afectades per les crisis (Tailndia, Malisia, Indonsia i Corea del Sud), Hong Kong tenia el 1997 un petit dficit corrent, un gaireb inexistent deute extern i enormes reserves en divises, la qual cosa explica que es pogus mantenir la paritat monetria. Tanmateix, per contrarestar els atacs especulatius, les autoritats van augmentar molt els tipus dinters (del 5,2% el gener de 1997 al 12% el gener de 1998). Aix va provocar una compressi del crdit bancari i, per tant, una caiguda del consum privat i de la inversi, i tamb una reducci molt substancial del preu del sl. La taxa dinversi va passar del 34,5% el 1997 al 29,2% el 1998. Els preus de la propietat residencial es van reduir en un 40% entre lltim trimestre de 1997 i lltim trimestre de 1998, mentre que els lloguers van caure un 27%. A ms, les exportacions es van reduir en un 8,5% el 1998, en part pel menor creixement de la Xina i del Jap i en part per les devaluacions a Corea del Sud i a diversos pasos del sudest asitic. El PIB es va contreure un 5% el 1998 i la taxa de desocupaci es va duplicar. Aquesta situaci es va produir en un context peculiar: (1) Hong Kong estava en plena reorientaci destratgia des de la intermediaci comercial i financera cap a les finances, els serveis professionals i empresarials i la innovaci tcnica; (2) en tenir un tipus de canvi plenament fix (un currency board; s a dir, una junta monetria o caixa de conversi), no va poder fer lajust devaluant la seva moneda, sin reduint els seus preus i salaris; i (3) la caiguda del preu del sl va ser ms pronunciada ja que va seguir una bombolla immobiliria. Amb tot, leconomia es va recuperar el 1990 i el 2000, anys en qu el PIB va crixer el 3,4% i el 10,2%, respectivament. Tanmateix, va prosseguir la caiguda del preu de sl de manera que lIPC es va reduir el 4% el 1999 i el 3,7% el 2000. Finalment, la cinquena fase (des de 2001) correspon a una fase de creixement lent (el 0,6% el 2001 i el 2,3% el 2002). El 2001 Hong Kong va experimentar els mateixos problemes dexportaci que els altres dracs, pel menor creixement del producte i del comer mundials aquell any. El 2002 laugment de les exportacions, alimentades en part per la caiguda del dlar dels Estats Units (que va arrossegar amb ell el dlar de Hong Kong), va permetre un creixement ms alt del PIB. Tanmateix, van continuar caient: Els preus, que es van reduir el 3%. El consum privat, a causa de la caiguda dels preus del sl i de laugment de la desocupaci (la taxa de la qual va superar el 7% a la darreria de 2002). La inversi privada, perqu es va mantenir la compressi del crdit i perqu els tipus dinters reals (tipus nominals menys la inflaci; s a dir, ms la deflaci) sn elevats.
35
Per fer front al menor creixement de leconomia el 2001, a la persistent deflaci i a laugment de la desocupaci, les autoritats van aplicar mesures fiscals expansives, de manera que el dficit pressupostari va passar del 0,6% del PIB el 2000, al 5% el 2001 i al 5,5% el 2002. Els principals problemes de Hong Kong a mitjan 2003 sn, per tant, la deflaci, lelevada desocupaci i un dficit pressupostari creixent: La caiguda dels preus, que es va produir el 2002 per quart any consecutiu, obeeix principalment a la reducci dels preus del sl, per tamb a un consum privat contingut per laugment de la desocupaci (i tamb per la pneumnia atpica del primer semestre de 2003) i a una convergncia de preus amb el sud de la Xina. La desocupaci, la taxa de la qual ha crescut del 2,2% el 1997 al 7,4% el febrer de 2003. El dficit pressupostari ha augmentat pel creixement de les despeses pbliques i per la minva dingressos provocada per la caiguda daquells procedents del sector immobiliari i per la relocalitzaci empresarial cap a la resta de la Xina. A ms, el 2003 es van produir dos esdeveniments extraeconmics: el brot de la Sndrome Aguda Respiratria Severa (SARS) i els problemes poltics de les autoritats, davant de les massives protestes de la poblaci contra lintent daprovar una llei sobre llibertats pbliques particularment restrictiva, que finalment va ser retirada el setembre de 2003.
36
5. Singapur
5.1. La situaci actual i levoluci econmica Singapur va ser una colnia britnica entre 1812 i 1963, any en qu es va adherir a la Federaci de Malisia. Diferncies poltiques van fer que fos expulsada de la Federaci el 1965, data des de la qual s un pas independent.
Singapur ocupa un territori amb prou feines de 647 km2, amb una poblaci de 4,1 milions dhabitants, dels quals 1,2 milions sn no residents. T la segona major densitat demogrfica del mn, amb 6.726 habitants per km2 (la de Hong Kong s lleugerament superior). El creixement de la poblaci s elevat (2,4% el 1990-2001), a causa duna important immigraci procedent dels pasos del seu entorn. La majoria (tres quartes parts) de la poblaci s tnicament xinesa, encara que hi ha unes minories malaia (14%) i ndia (10%). El seu PIB va ser el 2001 de 92.252 milions de dlars, ocupant el lloc 40 al mn, entre Egipte i Malisia. El PPA va ser lleugerament ms alt (93.846 milions), i va baixar al lloc 56, per davant del Marroc.
37
El creixement del seu PIB per capita el 1975-2001 va ser de 5,1% a lany, una xifra intermdia entre la de Corea del Sud (6,2%) i la de Hong Kong (4,5%), per molt elevada en comparaci amb la de pasos com Frana (1,7%) o Espanya (2,2%). El seu desenvolupament hum s alt (el seu IDH ocupa el lloc 28). Encara que t una esperana de vida alta en nixer (77,8 anys) i un elevat PIB per capita en PPA (22.680 dlars, davant els 20.150 dEspanya i els 23.990 de Frana), la seva matrcula en tots els nivells de lensenyament (75%) s relativament baixa, igual com la seva taxa dalfabetitzaci dadults (92,5%). El progrs en termes de desenvolupament hum ha estat molt considerable. Entre el 1970 i el 2001 lesperana de vida en nixer ha augmentat de 69 a 78 anys, mentre que la taxa de mortalitat infantil sha redut de 20 a 4 per mil. La taxa dalfabetitzaci dadults ha crescut del 72% al 92%. Singapur depn extraordinriament del comer exterior, que va representar el 278% del PIB el 2001. Les exportacions de mercaderies van ser aquell any de 121.800 milions de dlars, equivalents al 132% del PIB, perqu Singapur reexporta petroli, cautx i estany procedents de Malisia i Indonsia i altres bns fabricats en diferents parts del mn. Les exportacions domstiques (de bns fabricats a Singapur) van ser de 66.100 milions (54% de les exportacions totals, un percentatge molt ms alt que el de Hong Kong), equivalents al 72% del PIB. El 2001 va ser la quinzena potncia exportadora del mn, amb el 2,1% de les exportacions mundials (l1,2% si es compten noms les exportacions domstiques). Les importacions totals van ser de 116.000 milions, dels quals 60.400 milions van ser importacions retingudes o destinades al mercat interior (la resta va ser reexportada). Els productes electrnics representen ms de la meitat de les exportacions domstiques: Singapur s el primer fabricant mundial de discs durs dordinadors i comena a despuntar en la producci de semiconductors. s de destacar, per tant, que Singapur, a diferncia de Hong Kong, t un sector manufacturer important (que representa el 24% del PIB, davant el 6% de Hong Kong), compost fonamentalment pels subsectors electrnic i qumic, incloent-hi un apreciable sector petroqumic i una puixant indstria farmacutica. El 2001, el 36% de la producci manufacturera va correspondre al sector electrnic i el 17% al sector qumic. Una altra caracterstica vistosa de Singapur s que el seu sector industrial est dominat per la inversi estrangera, encara que hi ha algunes empreses pbliques importants. Tant lestoc dIDE amb relaci al PIB com el flux anual dIDE amb relaci a la inversi total, mostren xifres extraordinriament altes. s ms, des dels anys setanta Singapur ha deps molt de lIDE. Nhi ha prou amb assenyalar que el 1980 les empreses estrangeres representaven el 74% de la producci i el 85% de locupaci al sector manufacturer. Latractiu de Singapur per a les empreses multinacionals sha degut tant a factors estructurals (situaci geogrfica privilegiada, estabilitat poltica i macroeconmica, m
38
dobra poc conflictiva, administraci pblica competent i honrada, etc.) com als importants incentius fiscals i subsidis de tipus divers atorgats al capital estranger. Per exemple, les empreses estrangeres han gaudit duna exempci fiscal als seus beneficis que el 1967 es va establir entre dos i cinc anys, el 1970 es va fixar en cinc anys i el 1975 es va estendre a deu anys. El resultat daquesta enorme dependncia del comer exterior i de la inversi estrangera s que leconomia de Singapur ha estat i s extremadament vulnerable a la conjuntura internacional. Per exemple, va ser molt sensible al menor creixement econmic mundial a mitjan anys setanta i a la primeria dels anys vuitanta, al contagi de les crisis financeres asitiques el 1997-1998 i a la caiguda del mercat internacional de productes electrnics el 2001. Un altre tret important s la molt alta taxa destalvi (entorn del 45% en els ltims anys, la major del mn), que es deu en bona mesura als incentius governamentals a lestalvi privat. Encara que la taxa dinversi tamb s elevada (30%), s sensiblement menor, de manera que Singapur t un molt elevat supervit corrent. Aix, les seves reserves en divises per capita sn les majors del mn. Singapur s igualment un important centre internacional de transport martim i aeri. El trfic de mercaderies per vaixell el 2001 va ser de 15,7 milions de TEU (twenty-foot equivalent unit, unitat equivalent a un contenidor de vint peus). Ms de 140.000 vaixells van recalar a Singapur aquell any. El transport aeri de mercaderies va ascendir a 1,5 milions de tones. Tamb s un receptor de turisme important. El 2001 va rebre 7 milions de visitants, una xifra considerable amb vista als seus quatre milions dhabitants i que ha crescut de manera continuada en els ltims anys (va ser de 3 milions el 1985). Finalment, destaca el fet que el Govern ha dedicat molta atenci a la construcci dhabitatges. El 80% dels habitatges de Singapur han estat construts per lEstat, en el que ha estat un dels programes durbanisme pblic ms importants i reeixits del mn.
5.2. Fases del desenvolupament Desprs duna breu fase dISI (1959-1965), Singapur, mancat de recursos naturals, llevat de petroli, i amb un mercat interior molt petit, va optar per una estratgia dindustrialitzaci exportadora, que sha mantingut fins ara. Poden distingir-se quatre grans etapes des de la seva independncia. La primera fase (1965-1978) va ser la de lexportaci de productes manufacturats intensius en treball. Desprs de la separaci de Malisia, es va reduir el
39
mercat interior potencial. La desocupaci era el 1965 molt elevada (una taxa del 10%), com a conseqncia de la crisi de lISI i del fort creixement demogrfic. A ms, el 1967 el Govern britnic va anunciar que anava a desmantellar la seva base militar, que representava el 13% del PIB i donava feina al 20% de la m dobra. Aix, Singapur no va tenir ms remei que orientar-se als mercats internacionals. El creixement durant aquella fase es va basar en una forta inversi interna i externa i en la incorporaci massiva de m dobra. De fet, alguns especialistes han estimat que el creixement de Singapur en aquell perode es va deure sobretot a la incorporaci de factors de producci (capital i treball) i noms en molt escassa mesura al progrs tcnic. El Govern va fomentar lestalvi pblic i privat, lentrada dinversi directa estrangera i el control dels costos laborals. Laugment de la taxa destalvi (que va passar del 10% el 1965 al 34% el 1978) es va deure en bona mesura a limportant creixement de lestalvi pblic (a causa dels excedents pressupostaris) i a la implantaci dun sistema obligatori destalvi privat (el Central Provident Fund, encaminat a finanar les pensions amb els aportaments individuals a aquest fons), que es finanava amb contribucions que eren proporcions importants dels salaris: aquestes contribucions han rondat el 30-40% dels salaris, encara que van arribar a assolir el 1985 el 50%, la meitat pagada pels empresaris i la meitat pels treballadors. Donada lescassa tradici empresarial del sector privat local, el Govern va decidir apostar per atreure les empreses multinacionals. LIDE, recolzada en incentius fiscals generosos i altres subsidis (subministrament de terres i de finanament molt per sota dels costos de mercat, programes selectius de formaci professional, etc.), va crixer molt en la darreria dels anys seixanta i en els setanta, especialment en refineries de petroli, productes electrnics de consum i articles txtils. El 1975, les empreses amb participaci estrangera majoritria efectuaven el 71,3% de la producci manufacturera i el 84,1% de les exportacions de manufactures. A la primeria dels anys vuitanta, la inversi directa estrangera superava el 9% de la inversi interna bruta, davant el 6% a Hong Kong, el 5% al Brasil, l1% a Mxic i Taiwan i el 0,7% a Corea del Sud. Lestalvi intern i la inversi estrangera van permetre que la taxa dinversi creixs de manera espectacular: la inversi va ascendir al 10% del PIB el 1960, al 33% el 1970 i al 41% el 1980. Durant aquells anys, les autoritats van mantenir baixos els costos laborals mitjanant acords amb uns sindicats supeditats al poder poltic. A la darreria dels anys seixanta, es van aprovar diverses lleis encaminades a reduir el poder de negociaci dels treballadors i a controlar el creixement dels costos salarials.
40
Aquests factors interns es van combinar amb una conjuntura externa favorable: augment del comer mundial, el creixement de les inversions directes a lestranger, la demanda induda per la guerra del Vietnam, la valoritzaci dels recursos energtics al sud-est asitic, etc. El creixement anual del PIB va passar del 5,9% el 1960-65 al 14,1% el 19651972, mentre que les exportacions totals, que havien descendit el 1960-1965, van crixer a una taxa anual del 10,6%. Encara que el creixement del PIB es va desaccelerar el 1973-1978, com a conseqncia de la crisi dels pasos desenvolupats, va continuar sent molt elevat (7,6%) en comparaci daltres pasos de renda per capita similar. Les exportacions van crixer fins i tot ms el 1973-1978 (26,5%) que el 19651972, en part grcies a laugment dels preus del petroli. La proporci de les exportacions domstiques en les exportacions totals va passar del 5% el 1960 al 66% el 1980 i va crixer el pes relatiu del sector manufacturer al PIB (del 15% el 1965 al 29% el 1980). La industrialitzaci exportadora va generar un fort creixement del PIB, que va superar el 9% anual durant el 1965-1978. Tanmateix, Singapur va ser molt dependent de les exportacions de productes derivats del petroli, que van rondar la meitat de les exportacions domstiques (el 50% el 1976). La segona fase (1979-84) va ser un intent de reconvertir la indstria cap a sectors de major intensitat en capital i tecnologia. La forta expansi de les indstries intensives a m dobra durant el perode anterior, juntament amb la inversi de les tendncies demogrfiques (el creixement anual mitj de la poblaci va passar del 2,1% el 1965-72 a l1,5% el 1973-78 i al 0,6% el 1979-84), es va traduir en una escassetat de fora de treball. A ms, la percepci duna competncia creixent per part daltres pasos del sud-est asitic, dun desplaament de lavantatge salarial cap a altres dracs, del proteccionisme creixent del mercat nord-americ i de la prdua dalgunes preferncies comercials va impulsar el Govern a afavorir una liberalitzaci dels salaris, amb vista a reconvertir la indstria cap a sectors ms intensius en capital. La penria de m dobra i la nova estratgia governamental van facilitar un fort creixement dels salaris, que va superar el de la productivitat laboral. Es va trencar aix el model anterior basat en un creixement de la productivitat major que el dels costos laborals. La variaci anual mitjana de la producci manufacturera va ser negativa en aquell perode (-2,4%), per el PIB va crixer a una taxa mitjana anual del 8,5%, grcies a la construcci i al sector financer. No obstant aix, limpuls a les indstries intensives en capital no va tenir bons resultats. El 1984 els productes del petroli continuaven representant el 48% de les exportacions domstiques.
41
La tercera fase (1985-1991) va ser de reestructuraci industrial cap al sector electrnic. Es va iniciar amb una crisi important (el PIB va caure el 1,8% el 1985) deguda en part a la prdua de competitivitat internacional provocada per laugment dels costos laborals i en part a una conjuntura internacional adversa. Davant de la caiguda de la indstria manufacturera en el perode anterior, el Govern va decidir reduir limpost de societats i les contribucions a la seguretat social a crrec de les empreses i incentivar la producci del sector electrnic. A ms, lapreciaci del ien japons, que va seguir lacord de lHotel Plaa el 1985, va generar una forta entrada dinversi nipona a Singapur, sobretot en el sector electrnic. Aix, el creixement anual mitj en aquell perode va continuar sent relativament alt (el 6,5% de mitjana anual), superant el 9% el 1987-1989 i el 8% el 1990. Els productes electrnics van duplicar el seu pes en les exportacions domstiques: van passar del 20% el 1984 al 42% el 1991, mentre que el pes dels derivats de petroli es va reduir del 48% al 26%. Singapur va comenar a invertir sumes considerables a lestranger, especialment a la Xina, lndia, el Vietnam i, sobretot, Indonsia i Malisia. En particular, les empreses de Singapur van crear un triangle de creixement amb lEstat malai de Johor i les illes Riau dIndonsia, cap a on van deslocalitzar les indstries intensives en treball. Lltim perode (1992-actualitat) sha caracteritzat per la consolidaci del sector electrnic i la integraci regional creixent. El creixement del PIB va ser del 6,2% el 1992, per va superar el 10% el 1993 i 1994, va rondar el 9% el 1995, el 7% el 1996 i el 8,5% el 1997. Singapur disposava de supervit corrent, dun deute extern nul i daltssimes reserves en divises, pel que no es va veure afectat directament per les crisis asitiques de 1997-1998. El 1996 el supervit corrent va ascendir al 14,1% del PIB i les reserves en divises van superar els 76.000 milions de dlars. Amb tot, entre la darreria de juny de 1997 i les acaballes de juny de 1998, la borsa de valors va caure un 57% i el tipus de canvi del dlar de Singapur va passar d1,4 a 1,7 unitats per dlar dels Estats Units. A ms, aquestes crisis s que van afectar molt els vens de Singapur (Indonsia i Malisia), i tamb daltres pasos de lsia oriental, que en conjunt rebien la meitat de les exportacions de Singapur. El 1997, les exportacions es van reduir el 0,2%, caiguda que va passar a ser del 12% el 1998. Aix, el PIB es va reduir el 0,1% el 1998. Per fer front als efectes de les crisis asitiques, el Govern va augmentar la despesa pblica i va potenciar encara ms el sector electrnic. La despesa pblica, en proporci del PIB, va passar del 15% el 1996 al 20% el 1997 i sha mantingut en el 18% des de llavors. El tradicional supervit pressupostari (l11,8% del PIB el 1997) es va reduir de manera significativa (el 3,4% el 1998, el 3,5% el 1999 i el 2,5% el 2000) i es va tornar en dficit (de l1,8% del PIB el
42
2001 i del 0,1% el 2002). El pes de les exportacions de productes electrnics en les exportacions domstiques va passar del 42% el 1991 al 58% el 1998, i desprs va caure al 48% el 2001. Aix, la manera que ha tingut Singapur de sortir de limpacte de les crisis asitiques (apostant per les exportacions de productes electrnics) el va convertir en molt vulnerable a la caiguda de la demanda daquests productes durant el 2001. El 2001 la producci interna de bns electrnics es va contreure el 21,3%. Aquell any les exportacions es van reduir l11%, gaireb tant com el 1998, el que, al costat del descens de la taxa dinversi (que va passar del 32,3% el 2000 al 24,2% el 2001), va provocar que el PIB torns a caure i que ho fes en molta major mesura que el 1998, el 2,4% davant el 0,1%. En 2002, la taxa de variaci del PIB va tornar a ser positiva (2,2%), com a conseqncia duna clara millora de les exportacions, que van crixer el 3,2%. Tanmateix, tant la inversi com el consum privat van caure i la taxa de desocupaci va passar del 3,3% el desembre de 2001 al 4,4% el desembre de 2002. En resposta, el Govern intenta abaratir costos per a les empreses, mitjanant la reducci de limpost sobre societats i de les contribucions empresarials a la seguretat social. A ms, en anys recents Singapur no solament ha impulsat la integraci regional en el sud-est asitic (amb lAFTA, lrea de lliure comer de lASEAN), sin que tamb va firmar sengles acords bilaterals de lliure comer amb el Jap i els Estats Units. A ms, Singapur, que tem la competncia de la Xina en la captaci dinversi estrangera, ha estat un impulsor destacat del procs ASEAN + la Xina, encaminat a crear una rea de lliure comer entre el sud-est asitic i el seu gran ve del nord lany 2010. El repte principal que t Singapur actualment s el de diversificar la seva indstria manufacturera cap a sectors diferents de lelectrnic. Hi ha una alta correlaci entre la variaci de la demanda mundial de productes electrnics (especialment components) i lexpansi del PIB de Singapur. A ms, com es va demostrar lany 2001, el mercat electrnic mundial s extremadament voltil. Aix, el Govern sha proposat millores en el sector qumic, en el de cincies mdiques i el denginyeria, per tamb en el desenvolupament de productes nous, com els productes industrials de tecnologies de la informaci, els sistemes microelectromecnics, la nanotecnologia i la fotnica. A ms, el Govern de Singapur vol desenvolupar tamb el sector serveis, de manera que la indstria manufacturera i els serveis siguin els motors bessons del desenvolupament. El Govern vol potenciar els serveis en qu Singapur ja ha destacat: comer, logstica, tecnologies de la informaci i dordinadors, serveis financers i turisme. A ms, pretn fomentar sectors desatesos o emergents, com els datenci sanitria, educaci, enginyeria, gesti, consultoria i indstries creatives.
43
Finalment, un altre repte s el daugmentar la despesa en R+D, que continua sent bastant ms baixa que la del Jap, Corea del Sud i Taiwan. En el perode entre 1996-2000, la proporci de la despesa en R+D al PNB va ser amb prou feines de l1,9%, davant el 3% del Jap, el 2,7% de Corea del Sud i el 2% de Taiwan. En suma, Singapur, atesa la seva elevada dependncia respecte de la inversi directa estrangera i de les exportacions de productes electrnics, s molt vulnerable. Per assolir un creixement del 5% en els prxims anys, tal com vol el Govern, haur de contrarestar la competncia de la Xina en la captaci dIDE i diversificar el seu teixit industrial cap a sectors menys sensibles a la conjuntura internacional.
44
Resum
Els dracs asitics (Corea del Sud, Taiwan, Hong Kong i Singapur) han crescut molt rpidament i shan convertit en exportadors preeminents de productes manufacturats. Amb noms una generaci, han passat de ser economies molt pobres a ser economies altament desenvolupades, encara que partien duna situaci inicial desfavorable i eren potencialment molt sensibles a les pertorbacions externes dels anys setanta i vuitanta. Corea del Sud ha registrat un creixement industrial molt notable orientat a lexportaci, de la m dels conglomerats empresarials (chaebol). En els anys seixanta i setanta, va atorgar prioritat a la indstria lleugera i a la indstria pesada, respectivament. En els anys vuitanta, va iniciar un procs de liberalitzaci, que es va accelerar en la primera meitat dels noranta i que va contribuir molt a la important crisi financera de 1997-1998. Des de llavors, Corea del Sud sha recuperat notablement. Des de la darreria dels anys cinquanta, Taiwan ha basat el seu creixement en una reeixida industrialitzaci orientada a lexportaci. En els anys vuitanta i noranta, el creixement de Taiwan es va desaccelerar progressivament. En els ltims anys, ha tingut dificultats per a reorientar la seva expansi cap a la demanda interior. A ms, amb una economia madura, el seu creixement ser notablement ms baix que el registrat en els anys vuitanta i noranta. Hong Kong, que es va industrialitzar com a conseqncia de la revoluci xinesa de 1949, va comenar a desindustrialitzar-se des de mitjan anys vuitanta, a causa de lobertura comercial de la Xina i de la relocalitzaci dempreses cap al sud de la Xina. Arran de la crisi asitica, es va iniciar un procs de deflaci i de creixement lent, la qual cosa ha generat un augment de la desocupaci i del dficit pressupostari. Singapur, que igual com Hong Kong s un centre internacional dintermediaci comercial i financera, t, tanmateix, un sector electrnic important orientat a lexportaci i s molt dependent de la inversi directa estrangera. Els seus reptes principals sn diversificar el seu teixit industrial cap a altres sectors i mantenir el seu atractiu com a lloc preferent dimplantaci de les empreses multinacionals.
45
Bibliografia
Visi general
Bustelo, P. (1990). Economa poltica de los nuevos pases industriales asiticos. Madrid: Siglo XXI. Bustelo, P. (1994). Los cuatro dragones asiticos. Economa, poltica y sociedad. Madrid: ESIC Editorial. Chowdury, A.; Islam, I. (1993). The Newly Industrialising Economies of East Asia. Londres: Routledge. Dufour, J.F. (1998). Les NPI asiatiques. Pars: Dunod. Haggard, S. (1990). Pathways from the Periphery. The Politics of Growth in the Newly Industrializing Countries. Ithaca, NY: Cornell University Press. Vogel, E.F. (1991). The Four Little Dragons. The Spread of Industrialization in East Asia. Cambridge, Mass.: Harvard University Press.
Corea del Sud

Amsden, A. (1989). Asias Next Giant. South Korea and Late Industrialization. Nova York: Oxford University Press. Garca-Blanch, F. (2002). Crecimiento econmico en Corea del Sur (1961-2000). Aspectos internos y factores internacionales. Madrid: Sntesis. Harvie, C.; Lee, H.H. (2003). Koreas Economic Miracle: Fading or Reviving? Nova York: Palgrave Macmillan. Lee, J.H.; You, J.I. (2000). Economic and Social Consequences of Globalization: the Case of South Korea. CEPA Working Papers (srie 1, nm. 17). Nova York: New School for Social Research, New York University. Olivi, I. (2002). Globalizacin financiera y crisis en economas emergentes: anlisis terico y estudio de los casos de Mxico (1994) y Corea del Sur (1997). Tesi doctoral, Departament dEconomia Aplicada 1. Madrid: Universitat Complutense de Madrid.
Taiwan
Bustelo, P. (1997, gener-juny). State Intervention and Strategic Integration in Taiwans Economic Development. Revista de Estudios Asiticos (nm. 4, pg. 47-58). Chan, S.; Clark, C. (1992). Flexibility, Foresight and Fortuna in Taiwans Development. Navigating between Scylla and Caribdis. Londres: Routledge. Kuo, S.W.Y.; Liu, C.Y. (1999, maig). The Development of the Economy of Taiwan. Asian-Pacific Economic Literature (vol. 13, nm. 1, pg. 36-49). Wade, R. (1990). Governing the Market. Economic Theory and the Role of Government in East Asian Industrialization. Princeton: Princeton University Press.
Hong Kong
Enright, M. (1997). The Hong Kong Advantage. Hong Kong: Oxford University Press. Naughton, B. (1999). Between Hong Kong and the World: Hong Kongs Economy before and after 1997. A: Gary G. Hamilton (ed.). Cosmopolitan Capitalists: Hong Kong and the Chinese Diaspora at the End of the Twentieth Century. Seattle, Wa.: University of Washington Press. Sung, Y.M. (1998). Hong Kong and South China: The Economic Synergy. Hong Kong: City University of Hong Kong Press. Tao, Z.Y.; Wong, C.R. (2002, novembre). Hong Kong: From an Industrialized City to a Center of Manufacturing-Related Services. Urban Studies (vol. 39, nm. 12, pg. 2345-2358).
Singapur
Ermisch, J.F.; Huff, W.G. (1999, gener). Hypergrowth in an East Asian NIC: Public Policy and Capital Accumulation in Singapore. World Development (vol. 27, nm. 1, pg. 21-38).
46
Huff, W.G. (1994). The Economic Growth of Singapore. Trade and Development in the Twentieth Century. Cambridge: Cambridge University Press. Rodan, G. (1989). The Political Economy of Singapores Industrialization. National State and International Capital. Londres: Macmillan. Wu, F.; Ping T.J. (2002, segon trimestre). Singapores Changing Growth Engines since 1965: An Economic History of Nimble Adaptability. Economic Survey of Singapore (pg. 45-69).

Els Quatre Dracs Asiatics

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Els Quatre Dracs Asiatics

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Els quatre dracs asitics

Corea del Sud, Taiwan, Hong Kong i Singapur

Universitat Oberta de Catalunya P03/17012/02356

Els quatre dracs asitics

Universitat Oberta de Catalunya P03/17012/02356

Els quatre dracs asitics

Universitat Oberta de Catalunya P03/17012/02356

Els quatre dracs asitics

Universitat Oberta de Catalunya P03/17012/02356

Els quatre dracs asitics

Universitat Oberta de Catalunya P03/17012/02356

Els quatre dracs asitics

Universitat Oberta de Catalunya P03/17012/02356

Els quatre dracs asitics

1. Una visi general del desenvolupament, la crisi i la recuperaci

Universitat Oberta de Catalunya P03/17012/02356

Els quatre dracs asitics

Universitat Oberta de Catalunya P03/17012/02356

Els quatre dracs asitics

Universitat Oberta de Catalunya P03/17012/02356

Els quatre dracs asitics

Universitat Oberta de Catalunya P03/17012/02356

Els quatre dracs asitics

Universitat Oberta de Catalunya P03/17012/02356

Els quatre dracs asitics

Universitat Oberta de Catalunya P03/17012/02356

Els quatre dracs asitics

Universitat Oberta de Catalunya P03/17012/02356

Els quatre dracs asitics

1.6. Balan de lexperincia dels dracs

Universitat Oberta de Catalunya P03/17012/02356

Els quatre dracs asitics

2. Corea del Sud

Universitat Oberta de Catalunya P03/17012/02356

Els quatre dracs asitics

Universitat Oberta de Catalunya P03/17012/02356

Els quatre dracs asitics

Universitat Oberta de Catalunya P03/17012/02356

Els quatre dracs asitics

Universitat Oberta de Catalunya P03/17012/02356

Els quatre dracs asitics

Universitat Oberta de Catalunya P03/17012/02356

Els quatre dracs asitics

Universitat Oberta de Catalunya P03/17012/02356

Els quatre dracs asitics

Universitat Oberta de Catalunya P03/17012/02356

Els quatre dracs asitics

Universitat Oberta de Catalunya P03/17012/02356

Els quatre dracs asitics

Universitat Oberta de Catalunya P03/17012/02356

Els quatre dracs asitics

Universitat Oberta de Catalunya P03/17012/02356

Els quatre dracs asitics

La competncia dels nous pasos exportadors (la Xina i el sud-est asitic).

Laugment dels costos laborals, per lexistncia de plena ocupaci.

La relocalitzaci dempreses cap al sud-est asitic i la Xina.

Universitat Oberta de Catalunya P03/17012/02356

Els quatre dracs asitics

Universitat Oberta de Catalunya P03/17012/02356

Els quatre dracs asitics

Universitat Oberta de Catalunya P03/17012/02356

Els quatre dracs asitics

Universitat Oberta de Catalunya P03/17012/02356

Els quatre dracs asitics